Programa 160 dia 3 d'abril de 2014. Fran Suárez Trio, "Imaginario"; Walk Tall, "Alright Again" i Lee Konitz "Three Guys"
Bona nit a tothom, benvinguts al programa nº 160 de Jazz Club de Nit.
Avui, hi tornem a ser com cada dijous, excepte el tercer de cada mes,
habitualment, tot i que en aquest mes d’abril i com que tenim la setmana santa
entremig, el ple municipal passarà del dijous 17 al dimecres 16, o, sigui que el
dijous 10 hi haurà programa, el 161 i ja serà
fins el 24 d’abril que farem el programa nº 162, si és que encara hi som...que espero
que si.
Esteu en la sintonia de Ràdio Sant Vicenç 90.2 i si ens escolteu online
ho esteu fent a: http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Avui, com cada dijous, us presentaré un parell de novetats, la primera
amb el pianista Fran Suárez i el seu trio i la segona amb el grup Walk Tall i
el seu primer treball “Alright again”....comencem amb el treball de Francisco
Suárez..
“IMAGINARIO”
FRAN SUÁREZ TRIO
Enregistrat per David Casamitjana el 17 i 18
d’octubre de 2013 a l’Auditori Pau Casals, El Vendrell, Tarragona.
Mesclat i masteritzat a l’Espai Sonor Montoliu a
Montoliu de Segarra, Lleida durant l’hivern de 2014.
Producció artística i executiva: Francisco Suárez
Francisco Suárez, piano
Paco Perera, contrabaix
Jordi Herreros, bateria
Totes les composicions de Francisco Suárez.
Tingueu en compte que el que escotareu és música original encabida en el
Jazz contemporani....
Vegem què ens diu el mateix Francisco del seu treball...
A nivell global, el primer en aquest CD és l'èmfasi en la composició. Des
de petit que composo, i va ser la meva primera aproximació a l'expressió
musical. T'explico de pas que la meva família és de músics, la meva mare
cantant de folklore a Xile, el meu avi compositor xilè de principis del segle
XX, i director d'orquestra molt reconegut ( va dirigir la Filharmònica de
Berlín en 1923 ) En fi, que el que et vull dir és que els llenguatges musicals
em vénen molt barrejats, i els he incorporat des de molt nen de manera bastant
natural a tot el que he anat fent. I tot just va aparèixer a la meva vida la
música anomenada "moderna" (rock, jazz, funk, i la improvisació
sobretot), i el puzle del meu propi discurs va acabar per armar-se; per davant
tenia tota la vida per aprofundir en les infinites avingudes que permetien
aquestes eines. I aquest Cd és un pas més en aquest camí.
Bé, ara el disc. Imaginari és una construcció d'espais mentals compostos
de records, gent, llocs físics i anys viscuts. No representa com són o van ser
les coses, sinó com m'han afectat a mi, i com he decidit cristal·litzar aquests
records en la meva memòria. Sempre ho vaig entendre abans que res com un disc
poètic, de metàfores, de suggestions, de significats oberts, d'imatges.
Si et dic la veritat, fins i tot quan escric per encàrrec, (una mica de
cinema que he fet, arranjaments a punta pala, etc) sempre busco aquest punt
d'introspecció que em permeti posar en música emocions, imatges i moments
significatius. Si aconsegueixo dibuixar molt clarament amb sons i ritmes tot
això, l'emoció i força que genera es transmet a l'oient, i aquest la transforma
perquè descrigui el seu propi món, no el meu. I això és el meu major premi.
I ara Fran ens parla una mica d'alguns dels temes, el primer és...
Luna de febrero: un tema de romanços antics, sota una lluna d'estiu,
febrer en l'hemisferi sud.
Comencem amb aquest tema suau i lent, una balada del Francisco
l’anomenada...
3.- Luna de febrero (F.S.) 5m55s
Quin tema més preciós i quin solo ens fa l’amic Paco Perera més ple de
melancolia per després deixar-lo al mateix Fran que amb nítida i remarcada
pulsió descriu les emocions viscudes en una llunyana lluna de febrer...
Ens diu també......
Llueve en Santiago: aquest tema està dedicat a Santiago de Xile, la meva
ciutat natal. És el meu record de nen dels anys grisos, de la ciutat dels
símbols d'hivern, que diria Silvio Rodríguez. La dictadura va instaurar una
tristesa general a la gent en aquests anys, una desesperança, un trista plugim
permanent. La primera part és això, simbolitzada per les gotetes de pluja, que
van augmentant poc a poc en la música. Després ve una part central que és un
contrapunt a l'anterior, la necessitat de sobreviure al pessimisme, de buscar
refugi en alguna cosa, encara que sigui en una frivolitat passada de moda, amb
un jazz gershwiniano irònic de fons, decadent però necessari .
Funambulista: Aquest tema està influenciat pels Bad Plus, amb un punt
rocker, i després una secció de vertigen rítmic, d'aquí el nom. És un tema
nocturn, una mica canalla, i que mostra aquest fràgil equilibri que es pot
trencar en qualsevol moment, mental, emocional, etc. Però sobretot aquesta part
és un moment d'evasió, com un mantra repetitiu in crescendo.
Una mica de biografia ens anirà bé per conèixer-lo millor...
Nascut a Santiago de Xile, va començar els estudis de piano i harmonia a
una primerenca edat . Després de completar els estudis clàssics de piano, i ja
amb un catàleg important de composicions tant per a piano com per a formacions
de cambra diverses, continua els seus estudis als Estats Units. Es gradua en el
prestigiós Berklee College of Music de Boston, EUA, amb la màxima distinció
acadèmica de la seva promoció (Summa Cum Laude i Commercial Arranging
Achievement Award), especialitzant-se en arranjaments i composició per a un
ampli espectre estilístic ( jazz , rock , clàssica , música per a cinema ) .
Seguim ara amb el tall 9é del disc, una preciosa melodia, preciosa
composició, anomenada... Zagora que diu ell és l'entrada al desert, al Marroc.
Impressions de viatge.
9.- Zagora (F.S.) 6m15s
Quina meravella acabem d’escoltar partint d’una melodia aparentment
senzilla, Fran ha construït un entramat rítmic impressionant i canviant que
acaba el tema de la mateixa manera que l’ha començat, tot i que entremig Fran
s’ha lluït amb la pulsió clara i diàfana de les tecles del seu piano. Quin tros
de pianista, mestre de molts dels joves que ara mateix estan sortint a la
palestra...
El 1996 es trasllada a Espanya, i actualment viu a Barcelona on desenvolupa la
seva faceta de pianista i compositor/arranjador conjuntament amb la seva tasca docent al Conservatori del
Liceu de Barcelona, a la càtedra de composició,
harmonia i formació auditiva. A partir del 2012, forma part de la plantilla docent
de Berklee College of Music, campus València, on ensenya Harmonia i Ear
training.
Escoltem el primer tall del disc i que dóna nom a l’àlbum... Imaginario:
aquest tema ens diu el Fran és la infància. Melodia lírica que representa una
innocència i uns records llunyans, i després un brusc i intens canvi rítmic que
significa la fi de la innocència.
1.- Imaginario (F.
S.) 6m20s
En la seva ja extensa llista de treballs destaquen la composició de la
banda sonora original per la pel·lícula "Asmita B & B" ( 2010 ),
composició de la música per a l'espectacle "Cruïlles" ( 2011 ), arranjaments
i producció del CD "Ciutats Llunyanes" de Ana Finger, pianista i
Hammond en el CD "Noir" de Dani Nel·lo quartet, pianista en el CD
"Caminant" de Gabriel Báez, i l'enregistrament del CD (agost 2011)
del seu trio d'òrgan (Jazz / Funk) Dr. GO, al costat de Ramón Díaz i Ignasi
Cussó.
Caminos de Tierra és el camp a Xile, senders polsegosos, pobles petits
plens d'activitat, gent, sons. Ràdios sonant música americana i cubana en un
racó perdut del planeta. Escoltem-lo....
2.- Caminos de tierra (F.S.) 4m39s
El maig de 2012 grava dos programes de televisió de la sèrie "Jazz
a l' estudi" per a TV3 de Catalunya, al costat de Dr GO i la Pepita García
amb el seu quintet Afro Peruà.
Actualment es troba presentant el seu nou CD Fran Suárez Trio, "IMAGINARIO"
(música original, jazz contemporani) , al costat de Paco Perera al contrabaix i
Jordi Herreros a la bateria. El Cd va ser gravat a l'octubre de 2013 a Auditori
Pau Casals del Vendrell, Tarragona, i presentat en concert en el mateix
Auditori el març de 2014. Per cert, que això va ser quatre dies i des d’aquí ho
vam anunciar, tot just la mateixa setmana de la seva presentació a l’Auditori.
Primera Travesia, Park Drive i Luz de Edgerly són els meus anys als
Estats Units, els viatges, la gent que vaig conèixer, els apartaments on vaig
viure i on ens ajuntàvem amb els amics músics ja fa molt de temps. De fet, Park
Drive és un tema que vaig recuperar i vaig arranjar per aquest disc, però el
vaig escriure fa uns 20 anys i gravar-lo em feia una il·lusió tremenda.
Quasi que us podria dir que cadascun dels temes d’aquest disc es podrien
posar l’un darrera l’altre, tal és la qualitat de tots ells....
Deixem el treball de Francisco Suárez i només dir-vos que ja podeu
córrer a comprar-lo, ja que és una delícia de disc, un disc de Jazz fet ara on
la tradició es barreja amb la contemporaneïtat.... repeteixo que dels deu talls
del magnífic disc, tots els talls impressionants, i que m’han fet difícil fer-ne
la selecció tot i que espero que hàgiu gaudit amb els que us he posat...
“ALRIGHT AGAIN”
WALK TALL
Editat per Unit Records UTR 4442
Enregistrat als Blend Studios, Suïssa, per Antoine
Estoppey el 7 i 9 de desembre de 2012.
Produït per Walk Tall i Antoine Estoppey.
Enric Peinado, guitarra
Gilles Estoppey, piano
Giampaolo Laurentacci, contrabaix
Ramon Prats, bateria
Vegem què ens deien els del Jamboree Jazz Club, en concret en Pere Pons,
de la formació Walk Tall el dia de la seva presentació a l’emblemàtic club.
Pop, rock, música clàssica i improvisació lliure conflueixen en el jazz
contemporani de Walk Tall, un quartet de música vívida i efervescent que,
malgrat haver-se format a Barcelona l'any 2012, ha publicat el seu primer
treball a Suïssa amb la discogràfica helvètica Unit Records, fet que demostra
que la bona música no té fronteres. Alright Again, la nova proposta de Walk
Tall, ens mostra una ampli espectre de facetes en els seus components tant a
nivell improvisatiu com compositiu. La imaginació rítmica de Ramon Prats, la
sòlida base de Giampaolo Laurentaci i les idees melòdiques i harmòniques de
Gilles Estoppey i Enric Peinado s'entrecreuen per donar forma a un repertori de
composicions pròpies plenes d'energia positiva i amb algunes pinzellades
d'humor underground.
Comencem amb un tema molt suau de l’Enric Peinado...i d’aquest mateix
ens en diu això....
“Little parrot of the sea”.
És una balada a 3/4 relaxada però intensa. Les dinàmiques varien en el
tema de molt suau a molt fort i el ritme de back beat amaga el feeling
atresillat i africà típic de l’Elvin Jones. El tema és rodó i amb una melodia
molt clara que resol clarament en el seu final. L’harmonia abraça la melodia
afegint regust major però alhora actuant en context menor amb una sonoritat
agraïda i conservant la tensió fins a les acaballes. Trobem un solo de baix
intens i melòdic de Giampaolo que enganxa amb una pujada de dinàmiques fins a
la seva esplendor amb el solo de l’Enric que fa desbordar el tema d’intensitat
acabant amb la melodia final i el “mood” inicial del tema.
2.- Little Parrot (E.
Peinado) 6m21s
El Gilles ens diu això dels seus temes...
The Battle, Swiss Cheese i Philly Cheesesteak tenen títols humorístics.
- Philly Cheesesteak: el vaig escriure quant estava a Nova York, es un
entrepà molt bestia amb un bistec enorme i formatge fos...
Vegem ara què ens diu el Giampaolo Laurentacci d’un dels seus temes....
Específicament els dos temes meus del disc reflecteixen una mica la meva
evolució estilística en el jazz. Es pot notar d’alguna manera la influència de
molts estils musicals entre els quals rock, pop i música clàssica.
El “Ninna per Mareike” evoluciona quasi com una suite. Tenim una primera
part amb una introducció rubata després hi ha l’exposició del tema i s'arriba a
un ostinato on s’involucra el solo de baix i guitarra. al final del tema, tenim
una coda amb característiques de música clàssica on evoluciona el solo de
piano. Aquesta última part és la Ninna Nanna que en italià significa nana..
Jo afegiria que el final dolç i cantat per tots els músics és força
impressionant en directe i en el disc...una melodia preciosa del Giampaolo...
10.- Ninna per Mareike (G.Laurentacci) 8m38s
Vegem què ens diu Ivet Pintó que hi va anar i ho va penjar al seu
web bcnenclaudejazz així tot seguit i hi
podreu arribar de la mateixa manera que abans, amb el google.cat.
Ivet Pintó.- El grup Walk Tall va presentar dijous el seu primer
treball, “Alright Again” al Jamboree Jazz Club. El quartet va retornar a la
catedral del jazz a Barcelona, on havia actuat en una WTF Jam Session, per
donar a conèixer la seva opera prima. (en aquesta WTF sí que hi vaig ser jo
mateix).
Pere Pons, programador del Jamboree, va donar la benvinguda als músics
descrivint-los com a “valents del jazz” i va recordar la importància d’aquesta
sala, oberta cada dia de l’any, en el panorama jazzístic català. Walk Tall està
format pel guitarrista Enric Peinado, el pianista suís Gilles Estoppey,
l’italià Giampaolo Laurentaci al contrabaix i Ramon Prats a la bateria. A més
de compartir aquest projecte musical, els integrants compten amb una llarga
trajectòria amb altres bandes.
- The Battle: el tema es un batalla entre guitarra/piano i
contrabaix/bateria.
doncs amb aquest tema que és el primer tall del compacte..
1.- The Battle (G.Estoppey) 7m17s
Quin magnífic tema i quin canvi de ritme a swing entremig del solo del
Gilles per després deixar pas al de l’Enric...amb uns magnífics i
estratosfèrics sons...
Seguim amb la Ivet....Durant l’hora que va durar l’actuació, el quartet
va tocar cinc de les cançons que apareixen a “Alright Again”, enregistrat l’any
passat a Blend Studio a Suïssa. Totes les peces estan compostes per ells
mateixos i revelen la convergència de música clàssica i moderna, l’harmonia
entre piano i guitarra i la improvisació de cada instrument. L’anècdota del
concert va arribar quan el grup va lliurar una llibreta de reclamaciones al
públic per escriure elogis, crítiques o comentaris a tenir en compte. (en
aquesta llibreta també hi vaig escriure algunes notes de valoració positiva.)
El guitarrista Enric Peinado va assegurar que arriscaven amb música que
mostrava la personalitat de la banda i
va definir a Wall Talk com a “un grup que projecta les influències de la música
contemporània amb el filtre del jazz”.
Gilles ens parla de...
Distance es refereix a les relacions a distancia que a vegades hem de
tenir.
Alright Again es una cançó que bàsicament significa sentir-se be desprès
d'un temps difícil.
I de Swiss Cheess diu que no te relació entre la musica i el títol, es
nomes que m'agrada molt el formatge del meu país jaja!
L’Enric ens parla ara del "Mode Joe".
És un tema enèrgic amb certes influències de Joe Henderson, Chick Corea
i del hard bop modern. Destaca la activitat continua tant de l’harmonia com en
la melodia. Un tema rodó també. Comença tal i com acaba amb un gran solo de
guitarra.
6.- Mode Joe (E.
Peinado) 4m35s
Jo mateix vaig deixar escrit al blog del Jazz club La Vicentina algunes
anotacions de la seva actuació a la WTF del Jamboree i si voleu les podeu
consultar així com també escoltar els àudios del concert..
Doncs això és tot pel que fa als amics de Walk Tall...
Avui no he pogut posar discos de Fresh Sound Records però recordeu que
si voleu adquirir els discos d’aquest segell nostra heu d’anar a la botiga Blue
Sounds al carrer Benet i Mateu 26 al barri de Sarrià-Sant Gervasi...allà hi
trobareu els caps de setmana a l’amic Enrique Heredia, gran coneixedor en la
matèria...Tampoc sonen músiques de Quadrant Produccions però també ja sabeu que
els podeu adquirir entrant a la seva pàgina web....és fàcil, ho poses al google
i ell t’ho trobarà...
Seguim ara amb el disc dedicat als Masters que en aquest cas són tres
pel mateix preu....
“THREE GUYS”
LEE KONITZ, STEVE SWALLOW, PAUL MOTIAN.
Editat per Enja ENJ-9351
2 DDD
Enregistrat per Martin Pearson en directe sobre un
dos pistes el 4 i 5 de maig de 1998 al DRS Studio, Zurich, Suïssa.
Produït per Matthias Winckelmann.
Una coproducció de Radio RDS.
Lee Konitz, saxo alto
Steve Swallow, baix elèctric
Paul Motian, bateria
Començarem amb una magnífica balada, un estàndard d’aquells que et fa
posar la pell de gallina de Harold Arlen i Johny Mercer..
2.- Come rain or come shine (H.Arlen/J.Mercer) 5m36s
Lee konitz ens diu en el disc...
M'adono que hi ha tres etapes en la meva audició del meu material
gravat. Primera etapa: Actualment et poc inclinar a voler escoltar, en el cas
d’alguna decepció. Segona etapa: la sudoració mitjançant el programa i adonar:
no està malament. Tercera etapa: l'escolta, i gaudint molt! Això és el que va
succeir en aquest programa - encara sort! Gràcies a Steve i Paul dos nois molt
especials! I a vostè, Matthias per produir aquesta música ... Lee Konitz.
3.- Thingin (Lee
Konitz) 7m53s
Un tema amb una llarga introducció a càrrec del Steve Swallow amb el seu
baix de cinc cordes....
Els de AllMusic ens diuen....
Lee Konitz continua gravant a un màxim nivell, com clarament ho demostra
aquest trio amb Steve Swallow al baix elèctric i Paul Motian a la bateria.
Totes les nou peces són originals dels membres del trio, les excepcions són una
versió convincent de " Come Rain or Come Shine" i una magnífica presa
del tema de Jobim "Luiza". Com era d'esperar, aquests tres veterans caminen
força bé junts. Si bé hi ha pocs moments extraordinaris, hi ha un munt
d’estones molt ben tocades esdevenint un jazz emocionalment satisfactori, de la
manera com Konitz ho ha estat fent durant tota la vida. Pot ser que de vegades
confongueu el so del saxo alto pel del soprano, però no es pot qüestionar gens
ni mica el seu fraseig impecable. Konitz sempre ha brillat millor amb un
repertori d’estàndards, i l'elecció dels temes no és el més important. El
malauradament desaparegut Motian és una molt bona opció en les baquetes, mentre
Swallow segueix essent un músic d’un gust exquisit.
6.- Ladies’ Waders (Steve
Swallow) 5m39s
Ara la introducció ha estat del bateria Motion.
Mentre que la crítica que en fan els de CD Universe diu....
Lee Konitz, Steve Swallow i Paul Motian no són només tres músics
talentosos, són tres instrumentistes singularment
creatius que han aconseguit les seves pròpies identitats i signatures en els
seus respectius eixos amb inventades veus singulars en el procés. Quan els tres
es van reunir en aquest projecte subtilment titulat “Three Guys”, va sorgir un
veritable remolí de creativitat desenfrenada. El peculiar udol de Konitz, la
flexibilitat de Swallow, les línies serpentejant i els colors impressionistes
de Motian ens fan capbussar en un so líquid que captura l'atenció de l'oient
immediatament. Són alhora suaus i discordants en les lectures del estàndard "Come
Rain or Come Shine" o en la "Luiza" de Jobim. El trio corba i
estén les possibilitats de la improvisació en grup marcadament en les enginyoses
creacions originals de Motian com "From Time to Time", que compta amb
el compositor com a solista en una obertura explosiva. El tema convincent ple
de swing de Swallow "Ladies' Waders" és un enjogassament deliciós que
sona estranyament familiar en el seu acostament a la tradició. Finalment, el tema
final de Konitz "A Minor Blues in F", malgrat el seu títol simple, és
una peça magistral que troba a aquest trio en un gran nivell de col·laboració
creativa .
9.- A Minor Blues in F (Lee Konitz) 5m36s
El fotògraf Ssirus Pakzad. The Wire (9/99, p.50) ens diu
....un equip de somni per a la llibertat d'improvisació i interacció
.... Paul Motian toca d’una manera impressionant a un tempo brutal i tot i així encara ho fa amb una gran llibertat.
El baix elèctric de Swallow és precís i delicat i el mateix Konitz és un músic
que sap què val...."
CMJ ( 12.20.99 , p.28 ) - " ... una excursió d’escolta sublim i
convincent . "
JazzTimes ( 3/ 00 , pp.80 -1 ) - " ... serà d'interès principalment
per als fanàtics .... Els tres toquen força bé .... Swallow controla realment
el flux amb figures molt interessants que utilitzen formes d'acords parcials de
manera molt efectiva en el seu baix elèctric de cinc cordes ... "
Be, doncs això és tot..espero que us hagi agradat el programa amb dues
novetats importants, la primera del gran pianista i compositor Fran Suárez i el
seu disc “Imaginario”, després amb els companys de Walk Tall i el seu “Alright
again” i hem acabat no amb un sinó amb tres “Jazz Masters” junts en el disc de
Lee Konitz “Three Guys”....
Dir-vos que ens tornarem a escoltar el dijous 10 d’abril i que quan
vulgueu podeu entrar als blogs del Jazz Club La Vicentina i del d’aquest
programa Jazz Club de Nit....Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
