Bona nit i molt bon Jazz, amigues i amics de Jazz Club de Nit...Avui hi
tornem, hi torno, Miquel Tuset i Mallol amb un nou programa i com sempre,
dedicat a presentar-vos les novetats de la nostra escena musical, o de les
nostres editorials, a més a més de repassar músics que han estat clau en el
desenvolupament d’aquesta música que tan ens agrada, a aquests músics els
anomenem “The Jazz Masters’s”, o “Els mestres del Jazz”, masculins i femenins,
instrumentistes, cantants i compositors.
Avui us presentaré primer una novetat de l’editorial discogràfica Fresh
Sound Records New Talent, després una autoproducció del baixista malagueny
Jesús Bachiller, “Bachi” per acabar amb un d’aquells discos que sempre s’han
d’anar posant, de tant en tant, el Milestones de Miles Davis.
Recordeu que si voleu adquirir els discos de Fresh Sound Records heu
d’anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 al barri de Sarrià-Sant
Gervasi...allà hi trobareu els caps de setmana a l’amic Enrique Heredia, gran
coneixedor en la matèria....yes.
El disc de Fresh Sound és...
“TABLEAUX”
Jacob Teichroew Quintet
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 419
Enregistrat i mesclat per Aaron Nevezie al Bunker
Studio, Brooklyn, NY, el 14 i 15 de juny de 2012.
Produït per Jacob Teichroew
Productor executiu, Jordi Pujol
Jacob Teichroew, saxos
Syberen van Munster, guitarra
Jarret Cherner, piano & Rhodes
Petros Klampanis, contrabaix
Ronen Itzik, bateria
Christina Teichroew, vocals en el tema “Tenet”
Totes les composicions són de Jacob Teichroew. Disc
impressionant, que m’ha captivat força, on no hi ha cap tema que m’hagi deixat
indiferent. Sovint quan em passa, se’m fa difícil fer-ne la selecció.
Escoltem per començar una magnífica balada anomenada....
6.- Vocalise (J.T.) 5m47s
Jacob Teichroew és saxofonista, compositor, arranjador, director
d'orquestra i professor de música amb seu a Brooklyn, Nova York. Va estudiar
saxòfon clàssic amb Steven Jordheim a la Universitat de Lawrence, i jazz amb
Antonio Hart al Queens College. Va assistir a la Banff International Jazz de
Música Creativa Taller el 2013, on va estudiar amb Vijay Iyer i molts altres.
Ha actuat en tots els EUA i Canadà, Holanda, Itàlia i Uruguai.
Escoltem ara el primer tall del disc amb una melodia inicial preciosista
que ràpidament deixa pas al solo d’aquest magnífic saxofonista americà
d’ascendència centre europea. En Jarret al piano ens fa la seva interpretació
quasi minimalista, per deixar pas a la
coda interpretada pel Jacob i així anar acabant el tema amb una pulsió ben
marcada pel contrabaix del Petros, tot i acabant en Jacob fent una mena d’arpegis.
1.- Pastorale (J.T.) 6m35s
El seu àlbum debut, Tableaux, va ser editat el 2013 per Fresh Sound
Records New Talent. "Hot House Jazz", va escriure: "El
saxofonista i compositor Jacob Teichroew és un rar exemple d'un músic de jazz
que evoca el to i la precisió lírica d'un músic que podria ser molt més gran
que ell. Les composicions de Teichroew juxtaposen melodies precises, artesanals
i el joc dinàmic dins del conjunt ... "
A més de treballar com a acompanyant i director d'orquestra, Teichroew
ensenya música a l'Escola Secundària KIPP infinit a Manhattan.
Escoltem ara el tercer tema del compacte, marcat per la intro a base de
remarcades pulsions rítmiques entretallades de bateria i companys, mentre que
la melodia es deixa pel saxo tenor per després tornar-hi amb el entretallat
ritme inicial. Guitarra i piano enceten i comparteixen la creació en els seus
solos...i tot això i més és el tema..
3.- Why Not? (J.T.) 9m04s
Vegem què ens deia el George Harris de Jazzweekley el 21 d'octubre del
2013...
" Fresh Sound Records no només es dedica a fer reedicions d’algunes
de les sessions històriques més importants de jazz, sinó que també, aquest
segell català te la seva secció New Talent per els nous i emocionants talents.
Aquí n’hi ha un que us agradarà.
El saxofonista Jacob Teichroew dirigeix un grup de músics a més a
més d'una col·lecció d'originals
ben construïts. Té un so mel·liflu i càlid al tenor, i amb una mica de treball
de platerets creatius del bateria Itzik, fa que el primer tema sigui força fluid, el
"Pastorale". Cherner utilitza les tecles del piano com un saler
mentre escampa notes en el malenconiós "Icicle" i la secció rítmica
rebota a "Why not?", mentre que Van Munster te l’ocasió de deixar
sortir una mica del seu treball amb la guitarra lineal. Com passa sempre amb el
tenor, les balades són un punt àlgid, i amb "Vocalise" es posa en
relleu el to de Teichroew. Un final de projecte amb "Tenet" que
inclou alguns colors impressionistes del teclat i la veu seductora de Christina
Teichroew, apuntant a una direcció creativa en el futur. ¡ Un treball molt ben
fet ! "
Escoltem ara el darrer tema que he seleccionat d’aquest magnífic disc
d’aquest gran saxofonista i el seu gran quintet...el tema és el...
5.- The Time Was Now (J.
T.) 4m19s
Tema iniciat sense swing per entrar-hi de ple a la meitat del tema en
ple solo del líder. Després, i seguint amb el swing, en Syberen van Munster ens
en fa un de brutal amb una tècnica depurada i una gran sensibilitat. Després
d’ell, la coda per tornar als inicis d’aquest temps que va ser ara.
I deixo que pugueu escoltar el darrer tema una vegada adquirit el disc a
la botiga de Blue Sounds, un magnífic tema amb la seductora veu de Christina
Teichroew.
“BACHI REUNION PROJECT”
Tony Martin, piano i teclats
Jesús Bachiller, baix elèctric
Roberto Albrecia, saxo alto
Nicks Herrera, guitarra
Daniel González, bateria
Tots els temes són composicions de Jesús Bachiller, Bachi.
En un moment de la seva vida, Bachi va escriure aquestes ratlles en una
web que es diu bajistasonline.com
Hola, em dic Jesus Batxiller " Bachi ", i bé, aquí estic per
presentar-me i fer un petit resum per presentar la meva història bajistica
-musical !
Vaig néixer a Màlaga, vaig ser músic des de molt petit quan el meu avi (un
trombonista increïble) em va plantar un piano que ocupava tot l'espai de les meves
joguines amb només dos anys.
Vaig ser un músic de clàssic al principi ... pianista ... que va deixar
la seva "esplèndida" carrera als 12 anys, perquè no em vaig trobar mai
còmode amb el sistema ... (cara dels meus pares)
Als 15 vaig reprendre la música amb el baix elèctric, quan vaig escoltar
el so del baix de manera propera per primera vegada em va portar de cap i no
vaig parar fins que vaig aconseguir el meu. Vaig començar traient la
discografia dels Red hot Chili Peppers sense descans i d'aquí cap endavant,
Marcus Miller, Wooten, i passant pels grans del baix elèctric, i moltíssims
estils de música i gairebé tot orientat al groove i la fusió ! . Llavors es va
convertir per fi en el meu pilar vital, el baix i la música com a part de la
meva vida.
Vaig començar a pencar molt a Màlaga, tocant tots els estils, i sense
deixar de compondre ... en la meva última etapa a Màlaga vaig tenir el plaer de
compartir grandíssimes experiències amb amics i increïbles músics del jazz com
són Tete Leal, José Carra, Enrique Oliver, Ernesto Aurignac, Alejandro Escales,
Luisito, Arturo Serra, i un llarg etc ! !
Fa un any i mig aproximadament, (el febrer de 2013) vaig fer les proves
d'accés a l'ESMUC ( escola de musica de Catalunya ) a Barcelona, on dóna classes
el tito Willis (Gary) i hi vaig entrar. Vaig conèixer a grans músics, grans
companys i amistats. Vaig tenir l'honor de compartir escenaris amb músics com
Jeremy Williams, Eladio Reinon, Raynald Colom, Llibert Fortuny, Edu Tancredi,
Gergo Borlai, Mathiew Simon, David Gomez, Didak Fernandez, Guillermo Caliero,
Dani Dominguez, David Soler ... i un llarg etc que no s’acaba mai !
Llavors vaig muntar la meva banda amb les meves composicions i vàrem
tocar al Jamboree !
Després de tot això i molt més, al final vaig deixar l'escola, i m'he traslladat
a Madrid fa una setmana aproximadament, per començar la gira aquest any de
Canteca De Macao !
Estic darrere de la gravació del meu primer treball en estudi on posaré
temes que tinc penjats a Reverbnation per si us ve de gust escoltar:
Així que aquesta és la meva història !
El meu baix és un Fender Jazz Bass Deluxe Americà FMT, cordes Elixir, i
l'equip que utilitzo normalment és un combo de Mark Bass de 12, encara que
estic buscant alguna cosa nova ara mateix per a la gira ! I bé , m'agradaria
penjar alguna foto del baix i tal, a veure que us sembla, només he de saber com
posar-la..
¡¡¡¡ ¡¡¡ Salutacions a tots i totes ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !
Doncs si això és el que diu de sí mateix el Jesús Bachi, jo afegiria que
l’he vist unes quantes vegades a les WTF del Jamboree, les que es fan els
dilluns, i l’he vist compartint projectes d’amics seus com el del Tony Martin,
i el del Roberto Albrecia. A més a més, l’he pogut tractar tot i que no massa
però el suficient per veure que és un xaval magnífic, tot simpatia i bon
rotllo. A les WTF hi ha anat molt sovint també participant a la Jam Session i
sempre ha demostrat el seu talent, que és molt gran, amb el seu magnífic Fender
Jazz Bass. L’he vist i escoltat en mogudes diverses, vull dir, temes diversos;
se sent còmode en tots els estils del
Jazz, estàndards i d’altres amb més groove i més encara amb temes plens de
Funk. En definitiva és un músic que atresora un gran potencial que dia a dia
està explotant i exposant en els diferents bolos que fa, liderant o acompanyant
a companys en d’altres projectes.
Vegem ara què m’ha dit Bachi de com va anar el projecte i perquè els
temes tenen el títol que tenen....
Intro ès una introducció a baix solo per després seguir amb el tema Yaslobe
que és JAZZ LOVE, un tema que li va posar nom un company (compadre), degut al meu
compte de correu electrònic antic ...
De fet Yaslobe és un tema que entra de ple amb el so del saxo, guitarra
i piano amb molta força, per després deixar pas al solo del líder sempre
acompanyat per la resta de la secció rítmica, Tony i Daniel...després d’ells,
l’inici del solo del Roberto amb un magnífic so en el seu saxo alto, carregat
de groove, de ritme trepidant, per després tornar a la melodia inicial i ja
anar plantejant el final d’aquest magnífic tema..
12.- Intro, Yaslobe (J.
B.) 8m16s
Doncs, m’ha dit en Bachi ... Bachi Reunion, pensa que és un grup de
AMICS, que els apassiona la mateixa música, jazz, funk, afro ... etc
i que l'excusa van ser els meus temes, música feta feia ja molts anys,
però aquesta va ser l'ocasió Idònia per tocar-los i muntar-los, ni mes ni menys
amb la meva estrena a la WTF del Jamboree.
cada tema té una història en la meva vida, Forgiveness per exemple l'hi
dedico a la meva exnòvia. Una vida frenètica (la meva), on faig un aturada per
demanar disculpes per errors comesos en el passat, i com la meva vida segueix
endavant, el tema queda sense resoldre, amb tensions i coses diverses.
Sun Paradise, el mateix nom ho indica, 4 dies de platja, dormint al
cotxe, i veient coses tan increïbles de la natura com són les platges de Cadis,
i l'últim dia abans de tornar, em va venir una melodia al meu cap com quan a
algú li toca un Euromilió. D'aquí al seu desenvolupament en els dies següents a
casa meva de Màlaga ...
Hanksper és una barreja de Robert Glasper i Herbie HANKcock, que tant em
van aportar en aquesta època, ara farà uns 5 o 6 anys. Escoltem-lo doncs..
3.- Hanksper (J.B.) 6m49s
Un tema on la delicadesa del teclat de Tony Martin va de la mà de la
música dels seus companys. Després però, ell mateix enceta un riff ben marcat i
frenètic que permet a Roberto desenvolupar el seu solo, i mentre, Bachi, Tony i
Daniel marcant el tempo entretallat...ideal per les evolucions de
Roberto...també Nicks Herrera s’hi apunta però el poc temps per deixar pas al
solo a la bateria de Daniel González..i ja amb un quasi silenci total tornar als
inicis pels tres solistes amb la melodia i així acabar el tema amb una
remarcable intervenció del guitarrista.....magnífic tema.
5 rosas i 1 murciélago vol dir 4
músics (nosaltres) i 1 ratpenat (Pere Aguilar).
El títol l'hi va posar ell mateix a aquest tema. Un tema que vam assajar
en 5 minuts a l'estudi i sortí endavant en la primera presa!
Tan perfecta, la vaig fer, i en el seu moment vaig pensar que era la
cançó més perfecta que vaig compondre encara que la història bonica podria ser
la d'una noia TAN PERFECTA (tots sabem que no hi ha perfecció en cap cantonada
de l'univers .. és una utopia de l'ésser humà)
Ens diu en Bachi.... Intromissió és la introducció de Màlaga. i Màlaga
no té més explicació que el que sento cap a la terra que m'ha engendrat i d'on
sempre em sento, i on sempre comença el meu punt de partida, allà on estigui, el
meu arrelament és Màlaga. Escoltem-los tots dos seguits..
45.- Intromissión Màlaga (J.B.) 10m00s
Ja vegeu quins són els amors d’en Bachi i de quina magnitud vers la seva
estimada terra.....i segueix explicant-nos el perquè de tot plegat....
Escoltem ara el Callahan’s Blues que està dedicat al meu professor
d'harmonia de l’Esmuc, Josep O'Callaghan, el qual deia que aquest exercici no
era vàlid per a la seva classe. Ho vaig fer, i ho vaig gravar, és un blues
sense més.
8.- Callahan’s Blues (J.B.) 5m13s
I després d’aquest magnífic blues un tema carregat de swing, el History
Fall, va sorgir després d'una nit completa escoltant Monk, a classe d'història
a l'ESMUC. El meu cap ja estava per la música que componia i no per les
interessants coses que "m’havien d’importar" en aquest moment.
10.- History Fall (J.B.) 5m44s
I resumint, el disc és un disc
gravat completament des de l’AMOR entre germans, i es va convertir en una cosa
única per a cada un dels que van passar per aquí, en directe, amb els seus
errors i amb els seus defectes, però amb amor, moltíssim amor, el més important
en la música i en la vida.
I jo acabaré dient que aquest és un magnífic projecte amb un directe
impressionant, carregat d’amor i molt “bones maneres interpretatives” d’aquests
grans i joves músics, vinguts de Màlaga, les Illes Canaries i Catalunya.
I ara ja ens endinsem en el darrer projecte que us presento de la mà del
gran Miles Davis i el seu Milestones...
“MILESTONES”
Miles Davis
Editat per Columbia
Enregistrat el 4 de febrer i 4 de març de 1958 als
Columbia Studios del carrer 30 a N.Y.
Tot el procés digital i masterització es van fer als
estudis CBS de N.Y.
Enginyer de les mescles del procés digital, Tim
Geelan
Productor Teo Macero.
Miles Davis, trompeta
John Coltrane, saxo tenor
Cannonball Adderley, saxo alto
Red Garland, piano
Paul Chambers, contrabaix
“Philly” Jo Jones, bateria
El que es nota immediatament en escoltar aquest “clàssic i únic disc” de
Miles Davis, àlbum amb el seu sextet original, és la profunditat de la
presència del blues. Encara que és cert que la informació amb la qual s’acompanya
el títol de l'àlbum és legítima i se li atribueix la introducció al jazz modal,
la música que Davis definirà en els pròxims anys, “Milestones”, “Miles”, és
l’únic tema en aquest estil, la resta de temes són blues, magnífics blues de
grans compositors.
Per començar hi ha el bebop blues "Dr Jackie", gravat el 1955 en
una sessió de Prestige amb Jackie McLean.
Davis es troba encara en el seu paper de mestre de la trompeta mostrant una musculatura de to que revela
alguna cosa més semblant a Roy Eldridge o Louis Armstrong que no pas a Dizzy o
Fats Navarro. El ritme és frenètic, el de tots els membres del sextet en els
solos a excepció de Jones.
Els saxofonistes fan uns cors en els seus solos que sonen com imatges
reflectides dels uns als altres en el post-bop
blues més lent que és "Sid’s Ahead", seguit pel "Two Bass
Hit", tema escrit per Dizzy i John Lewis, un blues descentrat amb una
àmplia secció central, sens dubte omplerta pel piano de Lewis. Però després ve
"Milestones", “Miles” en el disc, amb el seu clar estil modal, on
l'harmonia es construeix des del centre cap amunt. És una melodia memorable no
només per la seva estructura i com va mostrar la música de Miles sinó també pels
pròxims anys del jazz en general. L'àlbum més a prop és "Straight, No
Chaser" de Monk, el tema principal del qual es va convertir en un tema
estendard per al sextet, fins i tot quan
Garland i Jones van deixar-lo per a ser reemplaçats per Bill Evans i Jimmy Cobb,
i més tard Evans per Wynton Kelly. Aquest és el primer sextet de Miles, amb el
qual, i amb els canvis comentats enregistraria “A Kind of Blue” només un any
més tard.
Escoltem primer el tema modal “Miles” i després el magnífic blues de
Monk, “Straight, No chaser”, del qual sempre recordaré el comentari que en feia
el nostre estimat Tete Montoliu quan explicava l’anècdota de com l’havien
traduït....i deia...”Derecho, no cazador”...
4.- Miles (Miles
Davis) 5m41s
I ara, ja per acabar el programa d’avui el magnífic
6.- Straight, no chaser (Monk) 10m41s
Doncs això ha estat tot per avui, espero que us hagi agradat el programa
que us he preparat amb dues novetats, la primera amb el gran saxofonista i
compositor Jacob Teichroew i el seu “Tableaux”, de Fresh Sounds Records New
Talent; després amb l’autoproducció de l’amic Jesús Bachiller, “Bachi” i el seu
“Bachi Reunion” i per acabar amb dos temes històrics del Jazz amb Miles i la
seva troupe.
Recordar-vos que demà tenim concert-jam gratuït amb el Miquel Talavera
Trio a la Sala Xica a partir de les 22h i fins les tantes. El concert, prop d’una hora serà de Blues i després la Jam Session serà
del que vulguin els músics, Blues i Jazz,..o de Jazz i Blues, tot i que si hi
ha algú que vulgui venir a tocar una mica de jazz-rock també ho podrà fer.
Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
