Programa 144, dia 31 d'octubre de 2013...amb Nelson Project, Samuel Blaser & Michael Bates Quintet i Hank Mobley

0 comentaris




FRANK WESS  (4 gener, 1922 – 30 d’octobre, 2013) 

Vida i carrera primerenca:
Va començar amb la música clàssica i va tocar a Oklahoma . Més tard es va canviar al jazz en mudar-se a Washington  DC i amb dinou anys ja estava treballant en les Big Bands. La seva carrera va ser interrompuda durant la Segona Guerra Mundial, tot i que va tocar amb una banda militar durant el període de la guerra. Després de ser desmobilitzat, es va unir a l'orquestra de Billy Eckstine. Va tornar a Washington DC uns anys després i va rebre una llicenciatura en flauta a l'Escola Moderna de Música de la ciutat. A partir de 1953 es va unir a la banda de Count Basie, on va tocar la flauta i el saxo tenor. Va tornar al saxo alt a finals dels anys 50, i va deixar la banda de Basie el 1964. De 1959 a 1964 va guanyar l’enquesta de Down Beat com a millor flautista. Va ser membre de la big band de Clark Terry del 1967 fins els ans 70s i va tocar amb el Quartet de Jazz de Nova York (amb Roland Hanna). També va fer una sèrie de treballs per a la televisió. El 1968 Wess va contribuir a llançar l'àlbum de la Jazz Composer’s Orquestra.

Carrera posterior:
En els anys 80 i 90 , va treballar amb Kenny Barron , Rufus Reid , Buck Clayton , Benny Carter , Billy Taylor , Harry Edison , Mel Tormé , Ernestine Anderson , Louie Bellson , John Pizzarelli , Howard Alden , Dick Hyman , Jane Jarvis , Frank Vignola i va ser membre destacat del Toshiko Akiyoshi Jazz Orchestra . En la dècada de 2000 , Wess va llançar dos àlbums amb Hank Jones . El 2007 Wess va ser nomenat Mestre de Jazz NEA pel Fons Nacional de les Arts dels EUA . El juliol de 2008, i en el marc del Heineken Jazzaldia Donostia-San Sebastian, Frank Wess va liderar la Barcelona Jazz Orquestra en aquest magnífic festival, havent-hi d’altres col·laboracions.
Se’l recordarà per la haver format part de la història del Jazz en majúscules i també per la seva bondat.
Frank Wess va morir d'insuficiència renal el 30 d'octubre de 2013.
Descansi en pau Frank Wess.

**********************************************************************************

Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics de Jazz Club de Nit.

Hi tornem a ser aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i ens podeu escoltar en aquest dial si esteu ben a prop i sinó ho podeu fer des de l’adreça  http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online

Avui us presentem a la  formació Nelson Project. El primer treball el van realitzar el 12 d’abril de 2008, presentat com a Full Nelson Vol 1 amb temes de Oliver Nelson i composicions pròpies...

El segon treball de Nelson Project va ser el Mode Joe Vol 2. Disc realitzat el març de 2011 i del qual se n’ha fet una versió enregistrada en directe el desembre de 2012 al Jamboree.  El treball que us presentarem aquesta nit és el Mode Joe Vol. 2.  S’ha de dir que tots els treballs es poden descarregar des del web http://nelsonproject.bandcamp.com/ .

Aquest octet, va sorgir el 2005 de la mà d’Albert Cirera i Pep Mula. Van ser els guanyador de la segona edició Jazz Montjuic.



Els músics que la formen són:

Albert Cirera, saxo tenor
Pablo Arias, saxo alt
Noè Escolà, saxo baríton
Roc Albero, trompeta
Enric Peinado, guitarra
Federico Mazzanti, piano
Manuel Krapovickas, contrabaix
Pep Mula, bateria

S’ha de dir que tots els temes són composicions de Joe Henderson excepte el Mode Joe que és de l’Enric Peinado.

Escoltem el primer tema arranjat per Txema Riera i amb els  solos del mateix Riera al piano i de l’Albert Cirera al saxo tenor 

1.- Jinrikisha             (J. Henderson)          7m08s

Si parlem una mica dels músics, podríem dir que l’Albert Cirera, de Igualada, va ser un dels primers en sortir amb el grau superior de l’ESMUC si no el primer. Forma part de diverses agrupacions com per exemple el Duo Duot amb el Ramon Prats així com Albert Cirera i els Tres Tambors amb Marco Mezquida, Marco Lohikari i César Domènech.

Anem ara amb el tema composat per l’Enric Peinado i amb solos de Roc Albero (trompeta) i Pablo Arias (saxo alt)

2.- Mode Joe            (Enric Peinado)        6m28s

De l’Enric  jo mateix puc en dir que és un home inquiet, compositor, professor i gran guitarrista, al qual se’l pot veure quasi cada dilluns a les WTF del Jamboree. Forma part de diverses agrupacions entre les quals la del seu propi quartet amb el pianista Gilles Estoppey. Ha col·laborat darrerament en el projecte del gran saxofonista català establert a Nova York, en Gianni Gagliardi.

Seguim ara amb els temes de Henderson. Amb els arrengaments de Julián Sánchez i solos de Pablo Arias (s.a) Albert Cirera (s.t.) i Enric Peinado (gui)

4.- Black Narcissus  (Joe Henderson)      5m28s

Si parlem del Roc Albero hem de dir que és un dels grans trompetes del país, germà del contrabaixista Bori Albero i ambdós, fills del desaparegut Marià Albero. En Roc ens va acompanyar al Jazz Club La Vicentina formant part del grup Barcelona Jazz Quintet¸ grup liderat per l’amic, company de programa de Jazz a Jazz Rubí i gran bateria, l’Enrique Heredia.

Continuem amb una altre tema de Henderson. En aquesta ocasió, els arrengaments són de l’amic Joan Monné i solos de Federico i Pablo.

5.- Serenity    (Joe Henderson)      5m00s

De pianista i contrabaix, Federico Mazzanti  i Manuel Krapovickas, hem de dir que formen una base rítmica sòlida i que també ens van acompanyar al JCLV dins del quartet liderat pel gran,  gran trompetista, Matthew Simon. Amb aquesta formació ens van presentar el primer disc d’en Matthew , “Continental Blues”.

Seguim amb els temes d’un dels mestres dels saxo tenor Henderson amb un tema arrenjat per Roc Albero i amb els solos del mateix Roc, l’Enric Peinado i Noé Escolà, i serà el darrer que posarem d’aquesta magnífica formació...

6.- Afro Centric         (Joe Henderson)      7m55s

Del Pablo Arias, Pep Mula i Noè Escolà dir-vos que són uns grans professionals i que se’ls pot veure immiscits en diversos projectes. Al Pablo l’hem vist en diverses ocasions en diverses Big Bands, com la Big Band Latin dirigida per l’incansable Ramon Escalé.  

Després d’aquest magnífic treball d’aquesta formació, de Nelson Project, anem a presentar-vos el darrer treball de la parella de músics Michael Bates i Samuel Blaser.

Aquest disc el podeu adquirir a la botiga que Fresh Sound Records te a Sarrià-Sant Gervasi al carrer Benet Mateu nº 26 amb telèfon 932 80 60 28.






“ONE FROM NONE”
MICHAEL BATES & SAMUEL BLASER QUINTET

Editat per Fresh Sound Records New Talent                      FSNT - 414
Gravat als estudis Tedesco per Tom Tedesco a Paramus  Nova Jersey, l’11 de desembre de 2011.
Mesclat i masteritzat per David Darlington, al Bass Hit Recording, a la ciutat de Nova York .
Produït per Michael Bates i Samuel Blaser.
Productor executiu Jordi Pujol.

Michael Blake, saxo tenor
Samuel Blaser,trombó
Russ Lossing, piano i Fender Rhodes
Michael Bates, contrabaix
Jeff Davis,bateria.

Les composicions se les reparteixen els dos líders i ja ho comentaren a cada tema.

Llista de cançons :

01. One From None (Bates)           9m:11s

Quan s’escolta la connexió entre els cinc músics en els enregistraments, els discos  "One From None " i " Book Nine ", i és veu de manera evident que l'increïble ambient musical creat no és casual.  Els co-líders d'un grup que toca una fascinant barreja de jazz creatiu, carregat de Blues i el groove elèctric i salvatge, Samuel Blaser i Michael Bates, han reunit de nou un grup ja amb una història musical profunda. Des de de la seva trobada a Nova York al voltant del 2004, van estar parlant de co-liderar la banda, però a causa dels seus propis horaris de gira, els hi ha portar uns anys. Una vegada feta l'elecció, la recerca dels músics va ser fàcil ja que tothom estava connectat.

02. Van Gogh           (Bates)           7m:14s

Russ Lossing toca en el projecte de Bates, el quintet orientat a Shostakovich i en el quartet d'inspiració Monteverdi  "Consort a Motian" de Blaser així com també em el trio de piano del bateria Jeff Davis. Bates ha estat membre en les bandes del saxofonista Michael Blake i la secció rítmica de Davis i Bates han impulsat innombrables projectes i gires, per l'Amèrica del Nord i Europa. El desembre de 2011 la química del grup era tan forta que Bates i Blaser varen reservar un estudi i gravar nou peces com si es tractés d'un concert i el disc
"One From None " es va acabar en qüestió d'hores .

05. Balance   (Bates)           6m:42s

El co-líder Samuel Blaser ens comenta: "És una banda especial on els personatges són perfectes i que podem, i ho fem, anar en moltes direccions diferents sense cap esforç.
Bates continua: "Sam i jo havíem parlat d'utilitzar les melodies més commovedores i amb més groove usant formes que no abandonessin l'element de jazz creatiu. Vam portar a alguns músics molt especials amb grans visions musicals i la música simplement va explotar.
Blake afegeix l'ànima i la profunditat de les melodies, Lossing és com un científic boig amb una capacitat de crear un paisatge sonor diferent o qualsevol cosa que pogués imaginar, i Jeff és un dels millors bateries actuals, i com la resta dels músics en el quintet, canalitza la història de la música amb una manera de pensar molt progressista"  L'àlbum "One From None" es donarà a conèixer el setembre/octubre de 2012 sota el segell de Fresh Sound Records New Talent amb nou temes escrites per Michael Bates i Samuel Blaser.

Michael Bates i Samuel Blaser han estat creant jazz d'avantguarda durant gairebé una dècada i junts han creat un excel·lent quintet que no només pren el millor del que els líders fan, sinó que cadascú dels seus membres et porta en una nova direcció.


I acabem el programa d’avui amb un dels grans saxofonistes de l’època moderna, el gran Hank Mobley i la seva època amb Blue Note. Estem parlant dels darrers anys 50s on va fer tota una colla de discos tant amb Blue Note. De fet, excepte dos discos amb Savoy, dos més amb Prestige i el “pack” que va fer Mosaic de les Complete Blue Note Hank Mobley Fifties Session’s, tots els seus enregistraments fins pràcticament la seva mort, els va fer amb Blue Note.

Estem parlant del primer saxofonista que va formar part dels mítics Jazz Messengers de Blakey. Un home que sí que va acompanyar d’altres líders com és ara l’Horace Silver, Donald Byrd, Miles Davis, Art Farmer, Kenny Burrell, Lee Morgan, etc, etc... Un home que va saber fer de “sideman” però sense oblidar el seu propi projecte avalat per innombrables composicions. Va ser doncs un saxofonista que no se’l pot encabir on hi ha els altres saxofonistes que formaren part de bandes liderades per grans monstres del Jazz com són ara Thelonious Monk (Charlie Rouse), Charles Mingus (Booker Ervin, Eric Dolphy, Roland Kirk), etc....

Endinsem-nos doncs en alguns temes de les sessions amb Blue Note. La selecció acurada respon a l’escolta continuada d’aquests temes, essent-ne també els que tenen més punch, més swing, més groove, més marxa, vaja.

Pensem que estem a meitat dels anys 50s, al bell mig de l’època on el Bop campava per les seves “anches”,  any on alguns dels més grans ens van deixar o feia poc que ho havien fet. Parker, el 1955, Brown el 1956, etc....Època en alguns aspectes post-bop, ja a les acaballes del moviment encetat allà pel 1942 per gent com Bird, Gillespie, Bud Powell, Monk, etc....



“HANK MOBLEY SEXTET”

Editat per Blue Note                                 BLP 1540
Enregistrat als Rudy Gelder Studios el 25 de novembre de 1956
Produït per Alfred Lion

Donald Byrd, Lee Morgan (trompeta)
Hank Mobley (saxo tenor)
Horace Silver (piano)
Paul Chambers (contrabaix)
Charlie Persip (bateria).

1.- Barrel of Funk      (H.Mobley)                 11m21s

Després d’haver gaudit amb dos dels millors trompetistes (amb el permís de Dizzie Gillespie), i amb les bones maneres de la secció rítmica, i evidentment del líder Mobley, anem a veure un altre dels discos d’aquesta sèrie.

“HANK MOBLEY QUINTET”

Editat per Blue Note                                 BLP 1550
Enregistrat als Rudy Gelder Studios el 8 de març de 1957
Produït per Alfred Lion

Art Farmer (trompeta)
Hank Mobley (saxo tenor)
Horace Silver (piano)
Doug Watkins (contrabaix)
Art Blakey (bateria).

2.- Funk in deep freeze       (H.Mobley)     6m49s

“HANK”

Editat per Blue Note                                 BLP 1560
Enregistrat als Rudy Gelder Studios el 21 d’abril de 1957
Produït per Alfred Lion

Donald Byrd (trompeta)
John Jenkins (saxo alt)
Hank Mobley (saxo tenor)
Bobby Timmons (piano)
Wilbur Ware (contrabaix)
Philly Joe Jones (bateria).

3.- Hi groove, low feedback            (H.Mobley)     9m55s



 

 

Programa 143, dia 24 d'octubre de 2013. Ramon Quadrada, Luca Tondena i Junior Cook & Blue Mitchell

0 comentaris

Programa 143 a Jazz Club de Nit…. dedicat a Morten Sandholt....
Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics de Jazz Club de Nit. Ja hi tornem de nou un altre dijous en directe a Ràdio Sant Vicenç 90.2 o per online a la web ................... http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online

 Avui tenim intenció de passar-nos molt bé i és per això que contem també amb la vostra presència a l’altre costat de les ones....

 La proposta d’avui inclou la presentació d’un músic de casa nostra, experimentat i amb una llarga trajectòria que l’ha portat ha desenvolupar diversos projectes amb formacions reduïdes i també amb Big Bands. Mestre de molts trompetistes i arranjador experimentat...trompetista i sobretot una gran persona...estem parlant de Ramon Quadrada.

 També escoltarem a un dels joves exponents del Jazz establert a casa nostra de ja uns anys....estem parlant a més a més del músic que amb la seva formació va inaugurar el Jazz Club La Vicentina el juny de 2009, en Luca Tondena.

 I ja per acabar ho farem com sempre fem amb alguna de les glories del Jazz, dels Masters del Jazz. En aquest cas seran dons “monstres” del Jazz en Junior Cook i Blue Mitchell..

 Anem doncs a començar pel disc “Geometries Variables” d’en Ramon  Quadrada...




 “GEOMETRIES VARIABLES”

RENAISSANCE JAZZ QUINTET

Enregistrat per Jordi Vidal als estudis Laietana, Barcelona, el 17 i 18 de desembre de 2007 i el 2 d’abril de 2008.
Produït per Ramon Quadrada.
Productor executiu Josep Ramon Jové.
Editat per Quadrant Produccions.
Ramon Quadrada, trompeta i fiscorn

Santi de la Rubia, saxo tenor
Jordi Berni, piano
Joan Motera, contrabaix
Xavi Hinojosa, bateria

 Totes les composicions són de Ramon Quadrada.

 6.- Geometries nº 3  One more thing         (R.Q.)             8m10s

 Nascut a Reus un 29 d'octubre de 1957, Ramon Quadrada va cursar estudis de violí i solfeig al Conservatori de la Diputació de Tarragona, fins que va començar a tocar la trompeta de manera autodidacta. A partir de 1983 va estudiar al Taller de Músics de Barcelona amb els trompetistes Michael Kaupa, Tony Lujan i Lluís Figuerola. Allà també va estudiar harmonia, arranjaments i composició amb Zè Eduardo i Daniel Roth i combos i improvisació amb Lluís Vidal. El 1987 va cursar estudis complementaris d'harmonia amb Àlvaro Is. Amb Taller de Músics va assistir a tots els seminaris internacionals de jazz i va rebre classes de Wallace Rooney, Jack Walrath, Cecil Bridgewater, Jimmy Owens, Billy Hart, Dave Liebman, Richie Beirach, Max Roach, Walter Bishop i Bill Dobbins, entre altres. El 1998 va cursar estudis complementaris d'harmonia, arranjaments i instrumentació amb Lluís Vergés.

 2.- Geometries nº 4 Danci’n tune               (R.Q.)             7m18s

 Ramon Quadrada porta a terme també una important activitat docent com a professor de trompeta, combo-improvisació i harmonia al Taller de Músics de Barcelona, així com a l'Escola Virtèlia de Barcelona, al III Curs Musical d'Estiu d'Igualada, organitzat per l'Escola Municipal de Música d'Igualada, i com a professor d'improvisació aplicada a la música popular a l'Escola d'Estiu de Cultura Tradicional al 1997, organitzada per la Generalitat de Catalunya. Actualment és professor de l'escola Alois Haba, on imparteix l'assignatura 'Introducció i interpretació a la Big Band de Jazz'.




 7.- El titi y los avestrules                  (R.Q.)             5m51s

 La seva dilatada experiència professional va des de grups comercials com Huapachà Combo, La Salseta del Poble Sec, Orquestra Plateria o Trup 69, fins a grups de Jazz com Be Bop Quintet i Sextet, Barcelona Hot Seven i Big Bands com la de Bellaterra, la de la Cava de Vic, la del Taller de Músics, la de Barcelona, Tarragona i la de Jazz Terrassa, passant per grups de Jazz Tradicional com Old Time Jazz Trio, Barcelona Jazz Antic o Pixie-Dixie. Lidera, a més, diverses formacions, entre elles Ramon Quadrada Trio i Quartet, Ramon Quadrada Dixie Sextet i Barcelona Hot Seven, i ha participat en les sintonies de programes com La Marató de TV3 i Bojos pel Ball, en els musicals 'T'odio amor meu', de Dagoll Dagom, i 'West Side Story'.

1.- Renaissance                               (R.Q.)             5m55s

 Ha enregistrat nombrosos treballs discogràfics amb diverses formacions, com ara 'Neptuno Blues', amb la Big Band del Taller de Músics, 'Don't git sassy', amb la Bellaterra Big Band, o 'Aura', amb el Big Ensemble del Taller de Músics i Agustí Fernández.

 Cal destacar també que ha sigut president de l'Associació de Músics de Jazz de Catalunya des del 1997 fins al 2000, i director del seu butlletí informatiu entre 1995 i 2000. Quadrada ha format part també del jurat del premi 'Disc català de l'amy', de Ràdio 4 de RNE i ha estat membre de les comissions de treball del Pla Estratègic de la Cultura de l'Ajuntament de Barcelona entre 1997 i 2000.

 9.- Qui assegura, dura !!                 (R.Q.)             8m00s
 
Després d’aquest magnífic disc de la formació Renaissance Quintet, ens endinsarem en la proposta musical d’en Luca Tondena, saxofonista italià establert entre nosaltres de fa ja alguns anys. Recentment està preparant el seu primer disc i com a primícia podrem escoltar una colla de temes d’aquest el seu primer projecte.


“POMODORO HUNTERS” 
LUCA TONDENA 
Editat per Errabal Jazz. 

Luca Tondena, saxo tenor 
Alvar Monfort, trompeta 
Alejandro Granados, contrabaix 
Ramiro Rosa, bateria 

Luca Tondena.
Estudia al conservatori superior de música " Tito Schipa " a Lecce , on es queda fins a la seva graduació en 1994. En el mateix any acaba la carrera d'especialització en música clàssica a Perugia. Fins al 2000 efectua nombrosos concerts com a solista en formacions de duet flauta i piano, interpretant peces clàssiques dels grans mestres: Bach, Schubert, Hindemith, Debussy. El 2000 comença a tocar el saxo tenor. Els seus estudis de música moderna els efectua a partir de l'any 2001 al Taller de Músics de Barcelona. Estudia harmonia moderna amb el professor Pere Arguimbau i va a classes de combos amb el professor Jon Robles. Estudia saxo amb els professors Guim García, Jon Robles. Des del 2006 fins al 2009 estudia a l'escola de música de Badalona i va a classes de saxo i de “ear training” amb el professor Martí Serra. Participa en seminaris de jazz de Barcelona amb professors com Jorge Rossy, Perico Sambeat, Jon Robles, Jerry Bergonzi, entre d'altres . En 2007 és cofundador i professor de saxo, flauta travessera i combo de l'acadèmia de música Amadeus de Barcelona. Actualment dirigeix el departament de jazz de l'Acadèmia. http://www.academiaamadeus.com/ Al setembre 2009 comença els estudis superiors de música moderna i jazz al conservatori del Liceu de Barcelona, on pren classes de saxo i de combo amb el professor Jon Robles, de piano amb Mariano Díaz i de percepció auditiva amb Iñaqui Sandoval. El 2009 i 2010 és premiat per la "AIE" amb la beca d'alta especialització i la beca " Tete Montoliu ". Ha treballat amb diferents formacions de jazz a duo, quartet, quintet i sextet. El 2008 és seleccionat com a finalista del concurs de jazz de Barcelona www.concursjazzbarcelona.com, amb el seu propi quartet "Luca Tondena Quartet " interpretant temes propis. Amb el seu quartet ha tocat en diversos festivals de jazz com el festival de jazz de Leverano ( Itàlia ) . Des de setembre 2009 toca regularment cada setmana al Big Bang Bar (Barcelona), on s'encarrega d'organitzar la jam session de jazz. Toca de forma regular en format de duo ( guitarra - saxo ), interpretant estàndards de jazz. El 2011 comença un nou projecte a trio al costat de Wassyli Kandinsky (contrabaix) i Ramiro Rosa (bateria ) , amb els quals interpreta temes propis i s'acosta als estàndards de broadway enfocant els temes d'una manera conforme a l'estil del grup. 

El disc que us presentem sota el quartet de Pomodoro Hunters te també la seva raó de ser....

1.- Gioele (L. Tondena) 6m33s 

Quartet acústic fundat el 2011 per joves músics talentosos, procedents de països dispars, com Itàlia, Argentina i Espanya. La banda està dirigida pel compositor i saxofonista Luca Tondena, que per a aquest projecte ha triat com a integrants del grup a Wassylli Kandinsky (contrabaix) Ramiro Rosa (bateria ) i Alvar Monfort (trompeta) per les seves qualitats musicals . 

2.- Isfahan (D.Ellington, Billy Strayhorn) 7m17s 

 El quartet s'ha anat assentant i ha madurat fins a crear un projecte estable, a través de les seves actuacions setmanals a Big Bang Bar, i en diferents clubs de Barcelona. La proposta del grup aposta per la creació i composició de temes originals, així com la recuperació dels clàssics del jazz utilitzant com a mitjà d'expressió la improvisació i barrejant influències de diferents gèneres musicals que donen forma a aquest estil multifacètic: latin, bossa nova, swing, be-bop, ... i altres influències provinents de la música contemporània. 

3.- Serena (L.Tondena) 7m11s 

Al maig del 2013 han gravat el seu primer treball amb composicions de Luca Tondena i una d'Alvar Monfort sota el segell ERRABAL JAZZ. El disc està inspirat en la infància com aquell període de major autenticitat i contacte amb el més veritable i profund que tenim. Per a la composició de les peces, el saxofonista Luca Tondena ha pres com a exemple les figures dels seus nebots, els quals donen el nom a la majoria de les peces. Cadascun dels temes reflecteix el caràcter i l'essencial de cada un d'ells. 

4.- Blues for ambra (L.Tondena) 4m06s 

Després d’aquest magnífic disc del Luca Tondena acabarem el programa d’avui fent referència a un dels saxos del més potent “Hard Bop”, i no precisament un dels més coneguts. Estem parlant del Junior Cook i el seu primer disc com a líder, el “Junior’s Cookin'”, disc del 1961. 

Aquest disc el podeu adquirir en format vinil de 180 grams a la botiga que Fresh Sound Records te a Sarrià-Sant Gervasi al carrer Benet Mateu nº 26 amb telèfon 932 80 60 28. Jo, després d’adquirir-lo el vaig digitalitzar i serà el que escoltareu, potser amb algun cric crac reduït al màxim. 

“JUNIOR’S COOKIN'” JUNIOR COOK & BLUE MITCHELL 

Enregistrat el 10 d’abril i el 4 de desembre de 1961 a Gols Star Studios, Long Beach, California i a New York City. 
Editat per JazzLand. Produït per Orrin Keepnews. 
Distribuït per Fresh Sound Records en l’edició actual. 

Junior Cook, saxo tenor 
Blue Mitchell, trompeta 
Dolo Coker, piano 
Gene Taylor, contrabaix 
Roy Brooks, bateria 

S’ha de dir que en l’autoria dels diversos temes d’aquest disc no hi ha massa quòrum, i a All Music ho diuen d’una manera, a la wikipèdia anglesa d’una altra i en el disc d’una altra. Cosa força estranya que jo no m’havia trobat mai. Jo em regiré pel que diu el disc, on ves per on, no hi ha cap tema de Junior Cook, què hi farem. 


4.- Blue Farouk (Blue Mitchell) 3m54s 

Aquest primer llançament en solitari del jove saxo tenor Cook va arribar quan tot just estava a la meitat del seu cicle de sis anys amb l’Horace Silver Band. És un moment de tranquil•litat, on els temes no tenen la mateixa intensitat d'un dia típic amb l’Horace. No obstant això, amb el seu soci de primera línia al grup de Silver – el trompetista Blue Mitchell - a bord, i juntament amb la secció rítmica de l’Horace, la sessió de 1961 té una afinitat clara amb l'estil hard bop del grup liderat per l’Horace. 

5.- Sweet Cakes (Blues Mitchell) 5m21s 

També hi ha enllaços als tons freds de principis dels anys 50 de Blue Note per Miles Davis i pel treball de transició de mitjans dels anys 50 de la formació de Clifford Brown & Max Roach. Ja que es va sotmetre l'enfocament general en aquesta direcció, això funcionà en general a benefici de la música, portant-se a terme els punts més fins de les interpretacions de Cook i Mitchell. 


1.- Myzar (Roland Alexander) 7m08s 

Els dos intèrprets destaquen en el to, el fraseig, i la capacitat dels seus solos fets amb elegància per sobre de la secció rítmica. Les partitures aquí no tenen un distintiu particular, però el que li falta d'originalitat, ho compensen però els intèrprets amb el plaer audible de escoltar-los a través dels canvis d’acords. El resultat, tot i que no és un dels discs més essencials, és un conjunt satisfactori i honest que ofereix un retrat atractiu tant de Cook i Mitchell, dues centrals, encara que no fonamentals, figures en el desenvolupament del hard bop . Això va deixar escrit Jim Todd a All music. 

2.- Turbo Village (Charles Davis) 5m40s

 

Programa 142: dia 10 d'octubre de 2013: Víctor de Diego, Dave Redmond i Wes Montgomery

0 comentaris


Bona  nit amigues i amics de Jazz Club de Nit, benvinguts de nou al programa que ara mateix comencem. El format ja va agafant cos en aquesta 5ª temporada i és el següent: La primera hora la dedicarem a presentar diverses novetats de les editorials de casa nostra i la darrera mitja hora, més o menys, estarà dedicada a repassar discos emblemàtics de músics encara més emblemàtics, els anomenats monstres del Jazz.

Avui començarem doncs amb el darrer treball d’un dels millors saxofonistes de l’escena peninsular, el basc (català d’adopció) Víctor de Diego i el seu darrer treball



“TRIBUTE”
VÍCTOR DE DIEGO TRIO

Editat per Josep Ramon Jové per Quadrant Records
Enregistrat el 13 de maig de 2013 a l’estudi 44.1 de Girona per Toni Paris.
Mesclat i masteritzat per Jordi Gaspar.

Com és habitual, miro de començar amb el tema més lent, suau, i en aquest cas és la magnífica balada de J.Van Heusen – E.DeLange anomenada....

5.- Darn that dream              5m30s

Vegem què ens diu en Víctor en el seu disc:

“El Jazz és la música a través de la quals vaig descobrir el que per mi és la excel·lència musical, és a dir, la música on conflueixen tots els aspectes que la defineixen de la manera més sublim, les melodies més maques, les harmonies més atractives i els ritmes més excitants.

I no he pogut deixar de posar el magnífic tema de Cole Porter on el Víctor ens deixa clavats a la cadira tot i escoltant-lo amb el tenor.

7.- My heart belongs to dady          6m49s

Abans havia sigut la música popular basca, Mikel Laboa, Gorka Knorr, Pantxo eta Peio¸ el rock simfònic de Genesis, Pink Floyd, Jetrho Tull, Zappa, també els Beatles, Rollings, The Police i Dire Straits, la música clàssica, els impressionistes, Stravinsky, Debussy, Ravel, etc...però va ser el JAZZ, aquesta música la que em va seduir per sobre de totes les altres.

I seguirem amb una altra mena de balada a ritme de vals i de composició pròpia del líder de la formació.

3.- Treijo                    5m28s

Recordo, jo devia tenir uns 15 anys, aquelles meravelloses sessions de llargues hores escoltant als grans mestres del Jazz, que van encendre en mi una passió que segueix impertorbable avui dia i que va provocar que em decidís a estudiar el Jazz en profunditat.



I seguim amb el primer tema del compacte, composició de tots tres....

1.- Wefree 1              2m0s

Va ser un amor a primera vista. Des del primer moment que vaig escoltar un disc de Bill Evans amb Jeremy Steig tocant l’”Autumn Leaves”, que vaig quedar-ne atrapat, fascinat; allò era “alguna cosa més” del que havia sentit fins llavors escoltant música. Poc després descobrí “A Love Supreme” de John Coltrane i més tard tota la seva discografia anterior, més clàssica, la seva etapa amb Miles Davis i els seus discos posteriors. Més discos d’aquells que vaig escoltar també van ser els de Stan Getz amb Astrud Gilberto i tota la discografia de Miles Davis, primer amb el seu quintet amb Coltrane i després els discos anteriors i posteriors, y el seu quintet amb Wayne Shorter, la discografia d’aquest darrer, etc, etc...

I ara amb un tema de Coltrane....en un tema on la “vena” free d’en Víctor i companyia es dispara en una llarga intro....per després entrar al tema.

4.- Lazy Bird              6m41s

I així, poc a poc, vaig anar descobrint tots els grans músics que han contribuït a fer més gran i perpetrar el meu amor incondicional per aquesta música. Cannonball Adderley, Charlie Parker, Mingus, Sonny Stitt, Ornette Coleman, Joe Henderson, Dexter Gordon, Billie Holiday, Ben Webster, Bud Powell, Jobim, Donald Byrd, Thelonious onk, Sonny Rollins, Herbie Hancock, Chick Corea, Brandford Marsalis, Michael Brecker,....la llista és molt gran......

Seguim ara amb un dels temes emblemàtics de Thelonious Monk

2.- I Mean You           4m48s

A més a més de ser bella i meravellosa, és una música en constant evolució gràcies a tants i tants grans músics que segueixen el legat d’aquest llenguatge i que continuen reinventant-lo, permetent als músics d’avui dia interactuar d’una manera natural amb els conceptes rítmics i harmònics d’altres músiques contemporànies coetànies.

Des d’aquí, el meu reconeixement i gratitud per a tots ells. LLARGA VIDA AL JAZZ.     Víctor de Diego.

I acabem aquest magnífic treball que podreu escoltar en directe el 10 de gener de 2014 al Jazz Club La Vicentina amb un altre dels temes insígnies del gran Cole Porter

6.- Just one of these things 4m35s

BIOGRAFIA de VÍCTOR DE DIEGO

Saxofonista nascut a Bilbao el 1964. Estudia al conservatori superior de música de Bilbao i en el del Liceu de Barcelona, on obté el títol superior de saxòfon .
Assisteix a diversos seminaris internacionals a Bilbao, Madrid i Barcelona amb Bob Moses, Roy Haynes, Mulgrew Miller, Max Roach, John Abercrombie, George Garzone , etc

La seva trajectòria professional comença el 1984 tocant amb grups com Pork Pie Hat , Infussion i Quartet Creciente, amb els quals obté nombrosos premis en els festivals de Sant Sebastià, Getxo, Mallorca i Eivissa, com el premi al millor solista al Festival de Sant Sebastià el 1986, premi especial de la crítica amb Quartet Creciente al Festival d'Eivissa en 1987, 2n premi del concurs de grups del festival de Getxo 1986 amb Pork Pie Hat , etc.

Treballa amb l'Orquestra Simfònica de Bilbao sota la direcció del mestre Enrique García Asensio el 1986 i 1987, amb l'Orquestra de cambra del Teatre Lliure de Barcelona amb el mestre Josep Pons al 1992 , 2003 i 2004 a Barcelona i Salamanca, amb el Ballet contemporani de Barcelona a València el 19 de febrer de 1994 i amb l'Orquestra simfònica de l'Estat Rus sota la direcció del mestre Mstislav Rostropovich al Teatre Euskalduna de Bilbao el 6 de maig de 2001.

També treballa com a músic d'estudi i per a TVE, TV2, ETB, TV3 i Canal 33 en diversos programes musicals com "Jazz entre amigos" , "Jazz & Co " , " Jazz a l' estudi " i altres.

Així mateix, ha treballat amb grups de teatre i amb artistes com Armando Manzanero, Moncho, Olga Guillot, Nina, Joan Manuel Serrat, Pedro Guerra o Amaia, amb la qual realitza nombroses gires per tot Espanya entre els anys 1986 i 1992.

El 1988 fixa la seva residència a Barcelona, on desenvolupa la seva activitat professional liderant els seus propis grups i col·laborant amb un gran nombre de formacions musicals de tot tipus, amb els quals ha tocat en nombrosos i prestigiosos festivals internacionals de jazz, i amb una llista tant llarga de músics que val més que entreu directament a la seva pàgina web.


“ROOTS”
DAVE REDMOND

Editat per Fresh Sound Records New Talent  FSNT- 423
Enregistrat  per Dave McCune als estudis de gravació “The Ventry”, a Balbriggan, Co, Dublin, Irlanda, el maig de 2012.
Produït per Dave Redmand
Productor executiu Jordi Pujol

Dave Redmond, contrabaix
Jason Rigby, saxo tenor
Bill Carrothers, piano
Kevin Brady, bateria

Totes les composicions són de Dave Redmond excepte “Missing Man 1” de Carrothers, Redmond i Brady i “Missing Man 2”, que són de Carrothers, Redmond i Rigby.

David Redmond, Irlandès,  és un cobejat contrabaixista tant en aquest país com en l'àmbit més ampli del jazz internacional. Entre una llista llarga i estel·lar de col·laboradors, ha tocat amb Van Morrison, amb Louis Stewart, amb el cantant Ian Shaw i el tan apreciat saxofonista de jazz Bobby Wellins. Realitzà una gira per la Xina recentment amb el Kevin Brady Trio.

A Irlanda és membre del Ware Phil Trio i del Tommy Halferty Trio. “Roots” és el seu primer àlbum, llançat pel segell Fresh Sound amb seu a Barcelona. Aquest enregistrament estimulant i variat compta amb dues composicions originals del mateix Redmond conjuntament amb el bateria Kevin Brady, Jason Rigby al saxo tenor i Bill Carrothers al piano, mentre que la resta són composicions solament d’ell mateix.

El disc comença amb el tema anomenat “Serpentine”, on el Jason Rigby toca a l’estil Ben Webster, com una serp que llisca sobre el llit dels sons dels plats d’en Brady, mentre que per sota rau inquiet en Redmond i Carrothers deixa anar unes línies ricament complementàries al piano abans que el tema torni de nou al seu atrevit motiu introductori.

1.- Serpentine           (D.Redmond)            5m07s

El tema “Vertigo” comença amb una cita curta però recognoscible de Beethoven “Für Elise”, abans d' assentar-se en una mena de groove nord d'Àfricà o Aràbig, que s'assembla una mica al estàndard d’Ellington “Caravan”.

2.- Vertigo                 (D. Redmond)           6m51s

“Kish” et situa ja d’entrada en un mena de lloc fosc, una composició liderada pel piano de  Carrothers que comença fent un petit solo abans que se li uneix el baix de Redmond. Finalment, bateria i saxo s’afegeixen per omplir l'ambient difícil, una mica malenconiós. Tot és una mica com el sol tractant de brillar amb força en un quadre amb un vernís fosc i “Kish”  és la via més eficaç. Tema però molt diferent en el to i ritme de l’anterior “Vertigo”.



El tema que dóna títol a l’àlbum, “Roots”, és un magnífic exercici optimista amb la banda en la seva millor forma, explicant amb claredat el que passa. Tema força entrat en ritmes, amb un swing remarcable i una potència rítmica impressionant.

4.- Roots                    (D.Redm0nd)            6m41s

El massa curt “Missing Man 1” (2 minuts 29 segons) torna a un estat d'ànim més malenconiós, on la banda sembla pensativa i immersa en els seus propis móns individuals de so. No obstant això, el tema i ambient creat és meravellós. Si sents que necessites més del Missing Man, en el tema vuitè, continua la bella saga.

Però abans que el segon fragment deliciós d’1 minut i 20 segons, hi ha el tema “Past Place”, reflexiu però d'una manera diferent, den refermat amb la intel·ligència musical i la profunditat dels sentiments dels membres del quartet.
 
”Big Mouth” és un tema funky, bluesy, el qual comença amb la combinació explosiva de contrabaix i piano i ràpidament la bateria per aconseguir un clímax impressionant on ja només falta el saxo tenor per arrodonir-lo. El piano va desbocat amb una sèrie d’arpegis esbojarrats....brutal. I ja acabem amb un magnífic tema rítmicament força engrescador i una mica rondinaire.

7.- Big Mouth (D.Redmond)            6m55s

I el tema “Last Call” acaba l'aventura emocionant, amb quatre sensibilitats musicals finament sintonitzats tocant al màxim nivell.

Tot això ens ho ha dit el Arròs Kehoe

 S’ha de dir que en aquets disc del Dave Redmond hi ha algunes balades, temes lents i molt suaus de magnífica composició i interpretació, o sigui que us animo a anar a la botiga de Fresh Sound Records, Blue Moon situada a la zona de Sarrià-Sant Gervasi al carrer de Benet Mateu, 26, i telèfon 932 806 028.

Després d’aquest magnífic treball, acabarem aquest programa amb aquesta mitja hora, més o menys escoltant alguns dels Jazz Masters....en aquest cas, i a partir, ara sí, d’un vinil digitalitzat a casa per un servidor, per poder-lo posar en aquest programa, us posaré una de les “delicatessen” del mestre Wes Montgomery i del seu magnífic disc “Impressions”.



“IMPRESSIONS”
WES MOTGOMERY

Enregistrat en directe a Paris el 27 de març de 1965.
Editat per Affinity, una divisió de Charly Music, de Londres.

Wes Montgomery, guitarra
Harold Mabern, piano
Arthur Harper, contrabaix
Jimmy Lovelace, bateria

Fins i tot durant la seva vida, els crítics i musics de Jazz varen estar d’acord en aclamar-lo com el millor guitarrista després de Charlie Christian. Des de la seva mort, sobtada i inesperada després d’un atac de cor a la seva casa de Indianapolis el 15 de juny de 1968, els aplaudiments, el reconeixement es va anar incrementant i innumerables guitarristes, del Jazz i de fora, ara ens mostren la clara influencia d’aquest home tant singular.

1.- Four on six           6m18s

Wes va néixer com a John Leslie Montgomery  a Indianapolis, Indiana, el 6 de març de 1925. Tots els seus germans van ser músics autodidactes i cap d’ells sabia llegir música, però només Wes va ser-ne professional. Tenia només 19 anys i acabat de casar que es va comprar una guitarra i un ampli, això era en els darrers anys de la segona guerra mundial.
Va haver de tocar amb els dits, el gros de la mà dreta, per problemes amb els veïns i amb la seva dona. Charlie Christian va ser el seu heroi i va intentar aconseguir el seu so. Tot i no llegir música mai a la seva vida, va formar part de la Big Band de Lionel Hampton des del 1948 fins el 1950, i va compartir escenari amb els “monstres” que aleshores formaven aquella Big Band: gent com Charles Mingus, Fats Navarro, Benny Bayley. Sembla ser que Lionel el va deixar tocar amb el seu ampli tot i que només feia ritmes amb la guitarra. Va ser el primer guitarrista elèctric en formar part d’una Big Band. El 1950 va tornar a Indianàpolis on va formar la seva banda amb el nom de “The Rev”.

“Jo anava a tocar i a visitar als músics de la ciutat de manera habitual. Hi va haver un gran concert a Indianàpolis amb en Cannonball Adderley, Lenny Tristano, Count Basie¸ i tota una colla de companys. Aleshores jo tocava en un club “After Hours” (de fet tenia tres feines) i aquest era l’únic que es mantenia obert després dels concerts, o sigui que quan van acabar el seu van venir a tocar amb nosaltres. Cannonball em va dir si m’agradaria enregistrar un àlbum i evidentment li vaig dir que si..”
Va enregistrar el seu primer disc a nom de Wes Montgomery Trio. Mitjançant els seus àlbums amb Riverside i Verve, Wes va aconseguir fama i prestigi, aclamat pels propis músics, públic i crítica especialitzada i va guanyar el premi de la crítica de la revista Down Beat els anys 1960-63 i 1966-67, a més a més del premi dels lectors dels anys 1961, 1962, 1966 i 1967. Tothom volia escoltar-lo i tocar amb ell. A la vegada que enregistrava discos, ell es va mantenir fidel a la proximitat del públic tocant en petits clubs de la zona. Va fer la seva primera gira per Europa el 1965 tocant en clubs i festivals a Londres, Madrid, Brussel·les, Lugano, San Remo, Rotterdam.. Va fer-la amb una secció rítmica totalment americana, músics que són els que van enregistrar aquest àlbum a París......

3.- Impressions         9m47s


 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |