Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs avui hi tornem amb un programa temàtic per instrument, i aquesta vegada estarà dedicat al saxo. També a discos enviats a casa o cedits en mà pels mateixos músics com va ser el cas del Gorka Garay amb qui vam quedar davant de la Sala Xica, seu del Jazz Club La Vicentina, on em va donar el seu darrer treball de composicions pròpies “Drunk Jumps”, del seu Cazador de Luz Vol. 2 amb Joan Monné i Dee Jay Foster, disc editat per Quadrant Records. Edu Cabello em va enviar el seu “Bucle” per correu ordinari, disc autoeditat sota el BCNJazz Collective amb Eddie Mejía, Jim Monneau, Adrià Claramunt i la col·laboració de María Esteban, Sergio Osorio i Òscar Latorre. També em va enviar el “Onrology”, el saxofonista Xose Miguélez, disc editat per Origin Records i amb gent com Storm Nilson, Ben Leifer, John Kizilarmut, Peter Schlamb i Matt Otto, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs sense més dilació comencem amb el projecte promogut per l'amic Gorka Garay...



“DRUNK JUMPS”
El Cazador de Luz Vol. 2

Editat per Quadrant Produccions       Q00085J
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Ferran Conangla
Produït per Gorka Garay
Productor executiu Josep Ramon Jové per a Quadrant Records

Gorka Garay, saxo tenor
Joan Monné, piano
Dee Jay Foster, contrabaix

Totes les composicions són de Gorka Garay.

El Cazador de Luz Vol. 2 “Drunk Jumps” presenta la nova proposta del saxofonista Gorka Garay. Per a l’ocasió el músic ha comptat amb la complicitat de dos grans instrumentistes com el pianista Joan Monné i el contrabaixista DJ Foster. Jazz d’alta qualitat, en to de present però mostrant sempre un profund coneixement i respecte per la modernitat de gènere. Amb aquest nou lliurament, Gorka Garay evidència la seva validesa i originalitat com a músic, així com el bon estat de salut del jazz més proper.

Nou temes originals i una concepció personal del Jazz, de la música en general que permeten al líder seguir investigant noves cadències i sonoritats. Ara mateix està composant tota una obra per a Big Band,o sigui que el seu caminar sembla que no s’aturarà. Un projecte concebut bàsicament amb temes a mig tempo on hi ha encabides també dues precioses balades, com són “Night Of Lament” i “Travelling to Unknown”, aquesta darrera amb una preciosa introducció a càrrec de Gorka, tot i ser potser més balada com a tal la primera, per com la melodia segueix un tempo súper slow. Amb el tercer track escoltem d’entrada la melodia de “Last Dance of Shiva”, melodia que quasi podríem identificar al projecte, cançó aquesta també delicada de tempo. El segon track “Tim” l’inicia l’amic Joan al piano on s’escolten de nou melodies que ens acompanyaran durant tot el disc per com tot plegat segueix un camí predeterminat pel compositor. Les melodies i intervals segueixen en aquest tema el tarannà del projecte. Amb el cinquè track “Lost Proton”, Gorka ens enlaire per com n’és la melodia feta quasi com un himne. Els ritmes, tot i que delicats i suaus de tempo també hi són, i així és que amb el primer track del disc “As Paint in Water”, ens podem situar melòdicament propers a alguns temes del The Great American Songbook per cadències d’acords i no tant per ritmes, aquests més trencats. El tema que titula el disc i quart track “Drunk Jumps” és també un treball on la melodia se situa en un context de tradició i l’estructura sembla la d’un estàndard de 32 compassos i fins i tot en un R&Ch. Magnífic swing el d’aquest preciós tema amb solos remarcables de tots ells. El setè track “The Dark Side Of The Street”, segueix el tarannà encetat amb el swing i melodies recordant-nos la tradició amb també estructures típiques del Jazz. I finalment, el vuitè track “Blue Light Among Shadows” ens acaba de mostrar la capacitat compositiva del líder, el qual, i seguint les directrius d’una determinada concepció, no es traeix a sí mateix, així és que melodies i swing alhora que estructures segueixen uns patrons determinats enriquits per les interpretacions de tots tres fent esment en la de l’amic Dee Jay al contrabaix.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc del Gorka i Quadrant... http://www.quadrantcorner.com/product/el-cazador-de-luz-vol-2-drunk-jumps/

Escoltem ja les seves músiques, i em sembla una bona idea començar dolçament amb una de les seves balades, la que és més balada de les dues anomenada....

6.- Night Of Lament                    (Gorka Garay)        5m31s

I quina preciosa melodia i balada ha compost Gorka, encetant també les músiques d’aquesta formació no gens habitual de saxo, piano i contrabaix, on les feines rítmiques corren a càrrec de piano i contrabaix, ambdós instruments elements d’aquesta base rítmica peculiar, sense bateria. El líder ha encetat la melodia, un tant melancòlica, però d’una gran bellesa, i després ha estat Dee Jay Foster qui primer ha iniciat els solos, fent-ho amb la seva contrastada solvència i bon gust. Poques notes, les bàsiques, les suficients per seguir-ne l’harmonia amb el suport però del Joan amb acords fonamentals. Quasi sense adonar-nos-en, ell mateix ha seguit desenvolupant el tema amb el seu delicat solo, interpretat amb nítida pulsió i ara amb les notes base del contrabaixista. Gorka ha tornat a situar-nos en la melodia principal del tema, acabant-lo tots tres delicadament. Un inici de programa i projecte amb una preciosa balada,  reeixida i dolça composició, alhora que interpretacions de tots tres. El so del tenor de Gorka, és força característic i jo diria que hi té a veure, a banda d’ell mateix, el fet que sigui un saxo Rampone & Cazzani.



Gorka Garay neix el 1978 a Barcelona. Estudia saxo amb Lluís Rovira a l’Escola Municipal de Música de Molins de Rei i al Conservatori Superior de Música del Liceu, on obté la millor nota d’accés a grau superior aconseguint una beca. Durant la temporada 2001-2002 toca amb la Banda Municipal de Barcelona actuant al Liceu, al Palau de la Música i a l’Auditori. Actua diverses vegades amb la formació “The family sax” dirigida per Lluís Rovira. El 2004 obté el 1er premi al “Festival de jazz de Cubelles” amb el seu grup “Gorka Garay Quartet” interpretant les seves pròpies composicions, enregistrades també al 2004. Va formar part de la Drop Big Band dirigida per Joan Monné actuant a diversos espais tant a Catalunya com arreu del territori espanyol. Aquesta Big Band va tenir l’oportunitat de col·laborar amb solistes com Carme Canela o Laura Simó. Gorka Garay també ha tocat en diverses ocasions amb les prestigioses Big Band de Terrassa, Big Banana Reunion i la Girona Jazz Project, aquesta última va ser dirigida per Guillermo Klein i Bob Mintzer.

Seguim amb més temes de Gorka ara situant-nos en el context del delicat swing amb el primer track del disc anomenat....

1.- As Paint in Water         (Gorka Garay)        3m31s

Doncs amb aquest tema hem fet un salt rítmic situant-nos en un tempo mig. L’altra cosa són els aspectes rítmics que podríem situar en un  Groove cadenciós gràcies a la pulsió de Dee Jay i els acords del piano. Tot i això, el tema l’inicien amb una no tan clara referència rítmica, per diversa i variada, i així és que la melodia encetada pel Gorka té aquesta connotació rítmica en ella mateixa. Sense albirar la transició entre tema i solo, ell mateix ha fet la seva aportació solista en aquest “pintat en aquarel·la” jo diria. Un tema amb uns canvis força interessants, harmònics en el pont i també per la qüestió rítmica. El seu solo ens l’ha fet farcit d’un bon fraseig i llenguatge alhora que bon gust. La seva interpretació ha estat també melòdica i amb aquesta sonoritat característica la del seu magnífic instrument. Joan ha seguit amb la seva delicada i magnífica aportació en el seu solo, primer amb la mà dreta, gràcil i lleugera per la pulsió quasi cristal·lina amb la qual ha premut les tecles del piano, amb l’esquerra fent els acords. I és que el Joan és un dels nostres referents pianístics al més alt nivell, i sinó ja em direu el perquè en Benny Golson l’inclou en el seu quartet per les seves gires per tot Europa. En Joan va venir al JCLV ara ja fa uns anys, precisament després d’haver-lo vist al Jamboree amb aquest genial compositor i saxo tenor americà. Li vaig proposar fer un projecte dedicat a la música de Golson i el músic molinenc va venir amb Lluc Casares fent de Golson, a més a més de la base rítmica. Joan ha respost sempre positivament a les meves crides i sempre em diu, “a veure quina en tens al cap, ara”, quan l’embolico. La darrera va ser muntar un projecte amb la Coral Som Cor del Centre, fent temes de Jazz i amb un quartet de Jazz que ell mateix va liderar tot i arranjant els temes proposats pel director de la coral. I parlant de les músiques del tema, una vegada fets els solos, Gorka hi ha tornat amb la melodia i tots tres l’han acabat delicadament.


L’any 2011 es llicencia a l’ESMUC després de quatre anys tenint com a professor de saxo a Eladio Reinón. Durant els anys a l’ESMUC va rebre algunes classes amb Maria Schneider, Tim Garland i Bob Sands, amb els quals va poder compartir diversos concerts amb la Big Band de l’ESMUC. El projecte final de l’ESMUC amb les seves pròpies composicions i format per Carlos Falanga (bateria), Marco Mezquida (piano), Paco Perera (contrabaix) i Pau Domenech (clarinet baix) va ser finalment disc “El cazador de luz” al 2013 amb el segell Quadrant Records, que ja vaig posar en aquest programa alhora que presentà al Jazz Club La Vicentina. Ha tocat i enregistrat disc amb la formació Nestor Gimènez Orchestra (Rite) i amb Toni Vaquer and the Voodoo children colective vol.1, que també han sonat no fa gaire aquí mateix. Actualment forma part del grup d’afrosoul “Outer Space” amb qui ha enregistrat dos discos, “Chase across Orion” amb el segell Tucxone Records i “Into the unknown” amb el segell La Cupula Music. Ara presenta “Drunk Jumps, El cazador de luz vol.2” amb Joan Monné al piano i Dee Jay Foster al contrabaix amb el segell Quadrant Records, que és aquest que esteu escoltant.

Seguim amb aquest tarannà tan maco amb el tema...

7.- On The Dark Side Of The Street      (G. Garay)    4m38s

Tema aquest que fa la rèplica del “The Sunny Side of the Street”, que potser no tot és tan plàcid i bonic com ens deien que seria si estàvem al cantó adequat de la vida. Però aquí sí que hem gaudit amb el permanent swing, i és que el “walking” d’en Dee Jay és precís i farcit d’aquest swing ja en el moment de la interpretació. A la melodia hi ha implícit però un magnífic Groove, a les As, mentre que al pont, la B, sí que hi ha el preciós swing que després sempre hi haurà en les improvisacions. En Gorka ha compost un tema que ben bé el podríem situar en el context dels estàndards de Jazz de tots els temps, per la seva concepció, estructura i harmonia, alhora que melodia. I sí, trobo que és un tema magnífic. Ell mateix l’ha desenvolupat amb un magnífic solo, sempre recolzat pels dos de la base rítmica, l’un amb walking i l’altre, amb els acords i així situar-nos més fàcilment en el context del tema. En Joan ha fet el seu amb una presència important d’acords diversos i més rics a base de tensions tot i mostrant-nos l’altra manera que tenen els pianistes (i també guitarristes) de fer els seus solos, a base d’inversemblants acords i la seva rítmica interpretació. Amb en Gorka hi ha tornat amb la melodia, la d’aquest tema tan collonut compost per aquest altre músic molinenc.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.



Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

I acabarem aquest projecte del Gorka amb el tema anomenat....

8.- Blue Light Among Shadows    (G. Garay)    3m51s

Doncs i amb quin magnífic tema hem acabat el projecte del Gorka, on ens ha mostrat la capacitat que té pel que fa a composar alhora que també en interpretar. Aquest és un altre tema molt ben trenat per la seva estructura i canvis harmònics, alhora que amb una melodia que ben aviat s’enganxa. I sí, aquesta és la gràcia de fer un bon tema, que tingui una harmonia interessant, que la melodia sigui agradable i millor encara si ben aviat te l’has aprés. Després de presentar el tema sencer, hem escoltat el magnífic solo d’en Dee Jay i a ell tot i cantant-lo fins i tot entonadament, mentre Joan li donava tot el suport harmònic, i és que Dee Jay és un dels grans del contrabaix. Aquest músic de mare malaguenya i pare americà, resident a cavall de Màlaga i ara prop de Terrassa, és un dels sempre acompanyants dels projectes de Jordi Rossy, però també ho fa quan venen músics de més enllà de l’atlàntic on sol ser requerit per donar-los el seu suport. Un tema curtet del Gorka on només ha fet solos en Dee Jay, tot un detall per part del músic de Molins de Rei cosa no massa habitual quan el líder i compositor dels temes d’un projecte sol fer tots els solos.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

I després del projecte del músic de Molins de Rei sembla ara un bon moment per a escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....
..............................
Gràcies Carme per dir.nos les coses tal i com són. Woody Allen, fes cine i deixa el clarinet home. Si vols fer-ho, que sigui gratis.

Per Abrera i Molins.... I ara acabarem el programa d’avui amb el disc enviat pel músic malagueny Edu Cabello  anomenat....



“BUCLE”
Edu Cabello

Auto editat mitjançant BCNJazz Collective
Enregistrat a Sol de Sants Studios, Barcelona
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla
Produït per Edu Cabello

Edu Cabello, saxo alto
Eddie Mejía, guitarra
Jim Monneau, contrabaix
Adrià Claramunt, bateria
I la col·laboració de
María Esteban, veu a #5
Sergio Osorio, piano a #1
Òscar Latorre, trompeta a #3 i 6

Totes les composicions són d’Edu Cabello excepte “The Nearness of You” que és de Hoagy Carmichael.

Aquest és un projecte amb sis temes i prop de 40 minuts de música amb cinc temes originals. I sembla que alguns dels músics que s’autoediten els seus discos opten cada vegada més per fer projectes no massa llargs, amb molts temes, la qual cosa implica encarir força les despeses globals. Diferent és si hi ha un productor que es fa càrrec de tot plegat, on llavors com més millor. Aquest Bucle inclou una preciosa balada de Carmichael, la comentada abans i preciosa “The Nearness of You” cantada delicadament i càlidament per María Esteban. I seguint amb aquest tarannà delicat de tempo tenim el segon tema anomenat “De la Nada”, preciosa balada original de l’Edu Cabello on ens mostra el seu gust compositiu alhora que interpretatiu amb el seu saxo alto. Amb aires dolços també tenim el quart track “Odd versus Evening” on el líder l’enceta amb una llarga i melancòlica introducció per després esdevenir quelcom més. Igualment amb uns inicis delicats, ara amb plats, contrabaix i guitarra tenim el tema que titula el disc, “Bucle” on hi participa Òscar Latorre ala trompeta. Així és que aquest és un disc melòdic, càlid per les melodies i precioses composicions del líder i saxo alto malagueny. El swing però el tenim en els dos temes restants, “De Wan De Wain” on també hi col·labora el magnífic trompetista d’Olesa de Montserrat. I el més potent és el primer track del disc, l’anomenat “Merced” on hi col·labora el pianista Sergio Osorio. Aquí el líder hi encabeix una diversitat de ritmes entre els quals el Swing tot i estar majorment situat en el millor dels Grooves possibles amb un Claramunt i Monneau immensos a la base rítmica, sense oblidar al guitarrista Mejía.

I sempre us dic que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de l’Edu Cabello i així el podreu ajudar a tirar endavant a ell i al Jazz.

Comencem amb les músiques de l’Edu Cabello o sigui que us proposo escoltar una de les balades del projecte, la cantada per María Esteban i coneguda de Carmichael....

5.- The Nearness Of You  (H. Carmichael & N. Washington)   5m48s

I per començar el projecte de l’Edu Cabello quina meravella de cançó, de balada, ens han interpretat aquest quartet ara però amb la càlida veu de María Esteban. "The Nearness of You" és una cançó popular escrita el 1938 per Hoagy Carmichael amb lletres de Ned Washington. La cançó es va gravar el 1940 per Glenn Miller i la seva orquestra, amb la veu de Ray Eberle. Posteriorment, el 1956, ho van fer Ella Fitzgerald i Louis Armstrong en el seu disc a duet, entre molts altres. Aquesta és una preciosa balada encabida ben aviat en el The Great American Songbook, i doncs un “estàndard de jazz”. María ens l’ha cantada delicadament i amb la seva bonica veu. El guitarrista Mejía ha fet la primera improvisació força reeixida i delicada també, amb molt bon gust, com també ha estat reeixida la del líder del projecte, l’Edu Cabello, en un tema llarg, on quasi tot el protagonisme l’ha cedit a la cantant, tot  un detall.

Neix a Màlaga, el 18 d'agost de 1994. Comença la seva carrera musical en el si de la Banda Juvenil de Música Miraflores i Gibraljaire, on roman fins a l'any 2015. El 2017 conclou els seus estudis de saxòfon clàssic al Conservatori Superior de Música de Màlaga. Durant aquest període comença a interessar-se pel jazz, de manera que s'uneix a l'AJM (Associació de Jazz de Màlaga), i estudia a EMMAT i CAMM Maestro Puyana durant 3 anys, amb professors com Tete Leal, Ernesto Aurignac, Enrique Oliver, Jose Carra o Arturo Serra. Ha rebut també classes de saxofonistes com Perico Sambeat, Gianni Gagliardi i Johan van der Linden i Classes Magistrals de músics de la talla de Brandford Marsalis, Eric Alexander, Michael Kanan, Steve Grossman, Seamus Blake, Chris Cheek, Peter Bernstein, Jimmy Wormworth, Alexandre Doisy i Arno Bornkamp. Des de finals de 2016 resideix a Barcelona, ​​creant i participant en nous projectes i començant a escriure la seva pròpia música. Ha participat en festivals com ara el Festival Internacional de Jazz de Màlaga, Festival Coincierto i Coast Town a Blackpool, Regne Unit. Ha rebut també diversos premis com el Premi Da Camera a la millor interpretació de música de cambra al concurs Màlaga Crea 2016 o el Segon Premi en el concurs de bandes del Festival Internacional de Jazz Puerta del Jazz d'Alhaurín de la Torre, durant dos anys consecutius.



Seguim amb aquestes precioses músiques, ara amb una mica de swing i ritmes diversos amb el tema....

3.- The Wan The Wain      (Edu Cabello)         6m52s

I amb aquest tema amb un títol força catxondo que ens recorda al Chiquito de la Calzada, hem gaudit a tot swing i amb la magnífica col·laboració del gran trompetista Òscar Latorre. El “walking” de Jim Monneau i les rítmiques diverses de l’Adrià Claramunt  a la bateria, ell sempre investigant i no quedant-se en un estricte swing al “ride” o “xarles”, han recolzat a la resta de músics en els seus respectius solo. Tema però que han iniciat els dos vents a mode de duet melòdic inicial. El solo de l’Òscar ha estat molt ben executat, melòdic també, però amb detalls tècnics i escales inversemblants alhora que magnífica sonoritat la de la seva trompeta. I és que l’evolució d’aquest noi, a qui coneixem de fa anys, ha estat i està essent imparable. El líder ens ha mostrat el seu saber al saxo alto, ell, l’Edu, qui va ser alumne allà a Màlaga del nostre estimat amic i un dels millors saxos altos peninsulars, Ernesto Aurignac. A aquest músic el vam veure no fa massa a 23 Robadors amb la majoria dels músics d’aquest projecte com l’Òscar, el guitarrista Eddie Mejía i el contrabaixista Monneau. Edu té una moderna sonoritat i fraseig no acabat d’albirar en aquest projecte i més que ho vam fer el dia de Robadors. I és que les possibilitats d’inventar estan relacionades amb els temes, tipus de projectes i llargària dels mateixos. El guitarrista Mejía ha fet una molt bona aportació solista amb la mateixa delicadesa mostrada abans, i el contrabaixista Monneau ens ha meravellat per com ha solejat el seu solo cantant-lo afinat, a cada nota que tocava, la qual cosa és força difícil de fer i que no fan massa contrabaixistes, alhora, la seva improvisació igualment ha estat molt remarcable.



I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I també en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

I acabarem aquest projecte de l’Edu Cabello amb el tema més viu del seu projecte

1.- Merced    (Edu Cabello)         6m24s

I el tema més potent d’aquest projecte és aquest primer track del disc “Merced” on hi col·labora el pianista Sergio Osorio. Una bona composició de l’Edu amb una melodia curteta i que ben aviat han abandonat per situar-se en les improvisacions. Ell mateix les ha encetat, amb la seva coneguda mestria tot i la seva joventut. Gran i llarg solo del líder on sí ens ha mostrat molt més del seu saber. Posseïdor d’un llenguatge propi, se li reconeixen mestres com el mateix Ernesto però també a Perico Sambeat. La base rítmica del Jim i l’Adrià recolzen abastament als solistes com després ha estat el guitarrista Mejía, ell també amb una bona interpretació, amb nítida digitació i sonoritat alhora que molt bon fraseig. Bon guitarrista l’Eddie que havíem vist amb l’Edu a les Jam Sessions que es feien al Pipa Club i que ara ja no es fan, coordinades ves per on pel Dee Jay Foster. Són nanos joves, amb estudis de Grau Superior acabats i posteriors màsters que tenen o faran, i per tant amb totes les eines al seu abast per a desenvolupar la seva carrera musical. El col·laborador i pianista Osorio també ens ha copsat per com ha fet la seva feina, primer acompanyant i posterior improvisació. Bona formació la d’aquest projecte, i al final amb un solo de l’amic Adrià Claramunt, la majoria d’ells de l’entorn del Conservatori Superior del Liceu, mentre que l’Òscar Latorre ve de l’ESMUC. Després del solo del baterista, retorn al tema i final. Magnífic aquest primer projecte d’aquest saxo alto i compositor malagueny, ell havent fet els seus estudis superiors a casa nostra.

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam session.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I ara acabarem el programa amb el projecte de Xose Miguélez anomenat....



“ONTOLOGY”
Xose Miguélez

Editat per Origin Records         Origin 82778
Enregistrat per Nates Espy de l’11 al 13 d’agost de 2018 als Roof Top Media, Kansas Citiy, MO.
Mesclat per Jose Trincado & Matt Otto als Savik Sound, Galícia, Espanya
Masteritzat per Trincado als Savik Sound.
Produït per Matt Otto

Xose Miguélez, saxo tenor
Storm Nilson, guitarra
Ben Leifer, contrabaix i baix elèctric
John Kizilarmut, bateria i cajón flamenc
Peter Schlamb, vibràfon en #2 i 9
Matt Otto, saxo tenor en #1, 4 i 5 i EWI en #2

Totes les composicions són de Xose Miguélez excepte “Great Aunt Amparo” que va ser enregistrada el 1981 per la musicòloga Dorothé Schubart  a Cercedelo-Laza, Espanya.

Aquest és un projecte original també, com els altres dos, amb 9 temes de Xose Miguélez i prop de 45 minuts d’una música també força personal. El darrer tema és una troballa antropològica sobre una cançó popular gallega. El quart tema és una de les balades del projecte, “Sweet Deli”, una preciosa composició on els dos saxos tenors es doblen amb un petit retard aconseguint un efecte estrany. La guitarra de Nilson enceta l’altra meravellosa cançó amb una llarga introducció, anomenada “Shelter” en el vuitè track. El Groove apareixerà posteriorment, com en quasi tots els temes del disc. Aquest Groove, delicat però, el tenim també en el tercer track “Frozen Roses”. I també parlant de flors tenim el setè  track “Autumn Flowers” on les melodies també segueixen un tarannà que identifica el projecte. Amb ritmes ternaris i també amb els dos tenors, un per cada canal, tenim el tema que dóna nom al projecte “Ontology”, també amb melodies que situem aquí per dret propi. Els ritmes van agafant cos amb el sisè track “Esperanza” tot i que encara d’una manera delicada ara amb el saxo del líder en el canal central. En el segon track “Chasing Myself” ja ens situarem en un context una mica més bopper on hi col·labora Schlamb al vibràfon i apareix també el swing. Un altre tema en un context rítmic relativament potent és el novè track “Under the Big Tree”, també amb el vibrafonista esmentat i ritmes ternaris i a vegades amb un punt de beat, on la guitarra elèctrica de Nilson pren un protagonisme a tot Rock Progressiu. I el tema més viu del projecte és “Missed Call”, on els dos saxos, amb el delay comentat, baix elèctric i guitarra elèctrica, protagonitzen conjuntament amb el baterista tota una demostració de creativitat avant-garde en el punt més culminant de la contemporaneïtat inclòs el solo del darrer.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de Xose Miguélez... http://xosemiguelez.com/es/shop

Doncs ara ja és l’hora d’escoltar la seva música, o sigui que us proposo escoltar la delicada composició anomenada.....

7.- Autumn Flower            (Xose Miguélez)      5m27s

Doncs hem començat el projecte de Xose no amb les balades i sí amb un preciós tema a mig tempo i ritmes diversos per com el baterista jugà amb els estris de la seva bateria. Hi ha un Groove determinat, sobretot en les improvisacions però també implícit en la melodia feta pel líder, compositor i saxofonista gallec. La flor de la tardor, que potser alguna n’hi deu haver, és aquest primer tema de Miguélez, on hem pogut escoltar la sonoritat del seu saxo tenor, en aquest cas un Paul Mauriat amb un so càlid. Una bella melodia la del tema, amb un tarannà melancòlic apropiat a l’estació de l’any esmentada en el títol del tema. També la bellesa l’hem copsat en la seva improvisació, la d’en Xose, músic al qual hem escoltat en anteriors programes, concretament el dedicat a Errabal Jazz. El so del guitarrista, Storm Nilson més nítid i clar que el de l’anterior projecte, ens ha colpit igualment pel mateix concepte melancòlic encetat pel líder, i és que aquest tema i els que vindran tindran una aurèola personal, la d’aquest gobal “Ontology”.

Xose Miguélez està considerat un dels saxofonistes més destacats de l’escena gallega en l’actualitat. Aquest projecte que escoltarem el va presentar l’agost de 2018 a la sala Blue Room del American Jazz Museum de Kansas City i l’ha editat el segell americà Origin Records. Obtingué un màster en Jazz a la prestigiosa “Guildhall School of Music” de Londres, i una llicenciatura en Jazz per l’escola Esmae d’Oporto. Complementà la seva educació musical estudiant amb mestres com Chris Cheek, Jean Michel-Pilc, Jean Toussaint i Matt Otto entre d’altres. Dóna classes de música tradicional gallega i introducció al Jazz al “Conservatori Professional de Música” a Vigo. Acabem dient que és artista “Paul Mauriat-Paris” i Jody-Jazz Usa.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.

I seguim amb més música d’aquest artista gallec amb el tema original...

6.- Esperanza         (Xose Miguélez)      4m31s

I de quina manera ha anat desenvolupant-se aquest tema, partint dels inicis amb melodia i ja amb els ritmes que ens sonen un tan càlids, un tan latins. “Esperanza” és una altra molt bona composició de Xose Miguélez on ens retrobem amb aquesta magnífica formació ara a quintet. Ell mateix ha encetat el seu solo, farcit de profunditat de so i llenguatge, amb una sonoritat dolça la que té com a pròpia aquest mestre gallec. Una bona exposició del líder com també el solo del contrabaixista Leifer ha estat magnífic amb profusió de tècnica, ritme implícit i pulsió contundent, alhora que sempre recordant-nos l’harmonia del tema. El baterista Kizilarmut l’ha acompanyat amb suavitat alhora que també ho ha fet el guitarrista am els seus acords. Llarg solo de Leifer, i després d’aquest gran contrabaixista hi han tornat amb el tema, aquesta “Esperanza” que no la perdem.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.



I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, però ara haureu d’esperar a l’inici de la onzena temporada, al setembre i que serà amb els De Diego Brothers. Mentrestant, i el juliol encabit en l’Estiu de Cultura de Sant Vicenç dels Horts, farem el 10è Festival de Jam Sessions durant tres dissabtes i que seran el 13, el 20 i el 27. Quan ens hi apropem, ja us en donaré més detalls.

I encara un altre tema d’en Xose Miguélez anomenat...

2.- Chasing Myself            (Xose Miguélez)               4m30s

Doncs amb aquest “Chasing Myself” ens hem retrobat amb el Swing. Tema curtet de melodia que ha encetat baix elèctric i bateria, per després escoltar-ne la melodia a càrrec del líder i del vibrafonista Schlamb. El swing ha aparegut ja en el solo d’aquest vibrafonista i hi ha hagut desaparicions i aparicions posteriors com quan hem escoltat el solo de Matt Otto tocant el EWI que és un instrument electrònic que es toca com un saxo, amb les claus disposades en el mateix format però passat tot plegat per els sistemes digitals. Fins i tot, em sembla escoltar també, ja des dels inicis del tema un so greu que ben bé podria ser provinent de l’EWI. Schlamb al vibràfon ho ha clavat per sentit rítmic alhora que pels salts amplis d’intervals en la seva interpretació. Un solo farcit de modernitat que ha deixat pas al més modern per sonoritat, el ja comentat del EWI de Akai. El swing ha aparegut de nou en el solo del líder al tenor, aquest, força interessant per la seva exposició, per la seva execució sòlida sense cap escletxa en el seu llenguatge, seguint perfectament una línia personal.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.

I ara sí, acabem projecte i programa amb el tema...

5.- Missed Call        (Xose Miguélez)      3m08s

Doncs i quin gran i curtet tema de Miguélez per acabar projecte i programa d’avui. Hem pogut escoltar els dos saxos tenors, al canal dret i potser també al central, el del líder i a l’esquerre el de Matt Otto, i pel canal central, guitarra i resta de base rítmica. Tema on predomina la improvisació reeixida del baterista Kizilarmut on ha desenvolupat tot un reguitzell de sons amb els cops a les timbales propers al canto de cadascuna d’elles sonant el cop més sec tal i com sonen les timbales en els temes latins. Després del tema interpretat a duet pels dos vents, ells mateixos, guitarrista, baixista i baterista s’han introduït en una improvisació col·lectiva on l’avant-garde ha brillat plenament, tot i mostrant-nos els diversos “colors” d’aquest projecte. El so del tenor pel canal esquerre és força diferent del que obté el líder, al qual ja ens hi hem acostumat. Matt Otto per l’esquerra obté un so més fosc, la qual cosa ens va molt bé per veure encara més la diferent paleta de colors sonors, ja m’enteneu. Amb el retorn al tema, ens hem trobat ràpidament amb el final, final de tema, de projecte i de programa.

Doncs res més, espero que us hagi agradat el programa d’aquesta setmana, totalment diferent del de l’anterior, i aquest també de l’anterior, i així fins arribar al programa número 1, d’ara fa deu anys. I és que avui hem escoltat “Drunk Jumps”, El Cazador de Luz Vol. 2 de Gorka Garay i amics, disc editat per Quadrant Records. Edu Cabello i el seu “Bucle” disc autoeditat sota el BCNJazz Collective i el “Ontology”, del saxofonista Xose Miguélez, disc editat per Origin Records i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Aquest passat divendres vàrem fer el darrer concert de la desena temporada del Jazz Club La Vicentina. Fèlix Rossy Quartet & Davis Whitfield ens van omplir de molt bon Jazz i millors interpretacions solistes amb tot un reguitzell d’estàndards i alguns preciosos temes del Fèlix. Gràcies als qui vàreu venir, que tot i no omplir la Sala Xica, aquesta ve tenir un bon aspecte.

I ja parlant dels projectes del programa d’avui, dir-vos que hi haurà un instrument protagonista i que aquest serà la trompeta. I és que el programa es diu “Their (In Live) Different Trumpet Affaires” per les tres maneres d’interpretar la música amb les seves trompetes. Tots tres però tenen una característica comuna, i és l’haver estat enregistrats en viu, en directe, IN LIVE que es diu. Podreu escoltar el “The Barcelona Session” amb Raynald Colom i editat per FSNT. El “Live in Madrid” de Pere Navarro Quintet, també de FSNT i finalment el “Live at Jamboree” de Voro García Quintet editat per SedaJazz Records, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Doncs començarem amb el darrer treball de Raynald Colom anomenat...


“THE BARCELONA SESSION”
Raynald Colom

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 571
Enregistrat en viu per David Bianchi a La Nau el 3 i 4 de setembre de 2018
Mesclat pel mateix Bianchi
Masteritzat per Kelly Hibbert per a Armachrome
Produït per Raynald Colom
Productor executiu Jordi Pujol Baulenas per a FSNT
Productora executiva Mercè Porras, per a Gato Negro Arts Productions.

Raynald Colom, trompeta
Danny Grissett, Fender Rhodes
Joe Sanders, contrabaix
Greg Hutchinson, bateria
Amb Lluc Casares, saxo tenor en els temes #1, 6 i 9.

Sis de les 11 composicions són de Raynald Colom. Aquest és un projecte musical enregistrat en viu a La Nau amb tot el que això significa d’improvisació en tots els aspectes. Prop de 40 minuts d’una música que ens situarà prop del Miles Davis de la seva primera fusió lligada encara al Jazz més Cool i ja amb els primers Fender Rhodes i la seva característica sonoritat, amb els aleshores joves Herbie Hancock, Chick Corea, Keith Jarrett i demés.. Dels 11 temes n’hi ha cinc inferiors als 2 minuts, un de menys de 4 i la resta superen els quatre minuts. El primer és el delicat “Intro ‘Dawn’”, com saludant el nou dia. El vuitè track, dolç també és “Dusk ‘Dad’s Lessons’”, com també és el desè, una improvisació dedicada a “Tàpies”. Els ritmes delicats del món cool i la fusió que ens va regalar Miles  ens arriben amb el tema cinquè, “Centerlude”, i també amb el segon track anomenat “Orange & Blue”, on em sembla escoltar sons del saxo tenor de Lluc tot i no posar-ho en els crèdits, tots aquests, temes del Ray. El tema de Terence Blanchard “Lil’ Fawdy” segueix aquest tarannà, ara a tempo més viu i amb en Lluc al saxo tenor, encara un dels temes inferiors als quatre minuts.  La resta de temes tenen una llargària superior als quatre minuts, i així és que un altre tema dedicat a un artista plàstic és “Miró”, tema de Ray a un tempo viu però delicades sonoritats les del Fender Rhodes i brillants les seves. Un tema on ens sorprèn el canvi de sonoritat de la seva trompeta és el quart track, alhora que també la pròpia concepció del tema, força contemporània. Aquest és un tema de Edward Bland anomenat “Sketches Set Seven: Segment one ‘Revisited’”. La balada del disc és la preciosa composició de Jimmy Rowles, “The Peacocks”, onzè track del disc, i una de les que més li agraden a Colom. Ja en els més de cinc minuts ens trobem el tema més viu del disc, per cert, amb un arranjament espectacular, tema del gran Wayne Shorter anomenat “Poweder Keg”. I el tema més llarg del disc és la delicada composició de Darius Milhaud anomenada “La muse ménagère op. 245 ‘My Own’”.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:

I em vindria molt de gust posar-vos el conegut “The Peacocks” però prefereixo que l’escolteu vosaltres a casa, una vegada aconseguit el disc entrant al web que us he comentat. O sigui que us proposo escoltar quelcom no massa conegut com és el preciós tema de Marius Milhaud anomenat, resumint-ho...

7.- My Own  (Marius Milhaud)     6m23s

El tema de Milhaud es diu “La Muse Ménagère OP. 245”, i amb l’afegitó posat pel Ray, “My Own”, ens diu que aquesta és la seva versió. Aquest és un músic i compositor francès que va integrar el “Grup dels Sis” allà pels anys 20s del segle passat. La seva obra es caracteritza per emprar la “politonalitat” i l’ús dels patrons rítmics derivats del Jazz.  Una de les seves obres més conegudes i emblemàtiques és “La Creació del Món”, del 1923. Els inicis de la versió de Raynald recorden el tema original per la melodia inicial, tot i que no en com el desenvolupa posteriorment, que per això és la seva visió. I ja ben aviat hem pogut escoltar la primera improvisació a càrrec de Joe Sanders al contrabaix, cantant la seva improvisació fins i tot abans de la melodia interpretada pel líder. Ell mateix ha desenvolupat el tema, amb el dolç suport de la base rítmica amb el magnífic so del Fender Rhodes. Contrabaix i bateria segueixen també amb el Groove imparable, i mica a mica, Hutchinson va creixent fins arribar al break on només hem escoltat el Rhodes de Grissett. Mica a mica, els dos de la base rítmica han anat tibant, tibant, recolzant al company al teclat. D’aquesta subtil manera han arribat al final del tema, on la referència a Milhaud torna a aparèixer just al final, dolçament. Magnífic tema per començar projecte i programa....

Veiem què ens diu Ingrid Garasa.....Un salt llegendari, cinc músics i “The Barcelona Session”. Raynald Colom (trompeta), Joe Sanders i Gregory Hutchinson (secció rítmica), Danny Grissett (Fender Rhodes) i Lluc Casares (saxo), juguen a eternitzar una ciutat, a musicar els seus tempos, a reinventar els seus crits i murmuris interns. Un salt mitològic a través de Barcelona, ​​a través de coordenades subtils, milers de vegades retratades. El nou projecte de Colom juga precisament per considerar totes les possibilitats dels salts: viure i sentir els carrers de la Mediterrània sota cercles i línies, perdre, trobar el camí i, més endavant, trobar-nos (...). Apareix l'abstracció i uns minuts després s'aferma. Màgicament escoltem els passos concrets de la indagació, de l'emoció, de l'amor i del coneixement. Les llums i les ombres es cisellen a través d'aquest vibrant passeig de metamorfosi constant. Com diu Colom: "la selecció de temes és un viatge sonor a través de "la meva Barcelona". L’alba s'acosta a la ciutat. Els nostres ulls ho estan sentint, les nostres oïdes ho estan mirant, la nostra pell està cridant tots els matisos de "Orange & Blue". Aquest tema original del líder i primer de l'àlbum, sense comptar la “Intro Dawn”, revela silenciosament la certesa de qui veu el que està veient, el que sent l'alba amb tot i res al mateix temps. Precioses i poètiques paraules d’Ingrid.. i després l’escoltareu més...

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.

Ara us proposo escoltar el tema de Raynald Colom dedicat a Miró, i així mateix anomenat...

3.- Miró        (Raynald Colom)     4m48s

I crec que no podia faltar aquest tema dedicat a Miró en la selecció d’avui, tot i haver-hi més temes del líder, i com he dit abans, el preciós “The Peacocks”. Seguim amb aquesta ona de finals del 60s per la secció rítmica, alhora que actual del tot amb aquesta composició de Colom. Ell mateix s’ha esplaiat a dojo amb el seu magnífic i llarg solo, ple de matisos a la vegada que calidesa interpretativa. Situat en el registre mig, on es troba més còmode, més o menys com el genial Miles Davis, no ha oblidat els aguts, i allà que s’hi ha situat de tant en tant. Un fraseig que ja reconeixem com a seu, com a propi. Una manera de tocar la trompeta, la seva manera de tocar la trompeta adquirida a base de tocar, i tocar, i tocar sempre buscant línies melòdiques noves, i que ja ha adquirit i se les ha fet seves. Grissett al Rodes ha seguit amb la mateixa delicadesa desenvolupant el tema del líder. El els dos de la base rítmica, súper ben compenetrats, han recolzat al teclista el qual ha bastit el seu solo de línies precioses, senzilles, i emparades en l’harmonia del tema. Poques notes però molt ben trobades i també recorregut per arpegis i demés figures musicals. Un solo melòdic i dolç de Grissett que ha deixat pas de nou a la melodia d’aquest Miró, i acabar el tema de cop i penjat, a falta d’una nota o final. Però no, el final ha estat decidit per acabar-lo així.

Seguim amb el que ens explica Ingrid Garasa....Per el silenci i la multitud, l'àlbum ja està dibuixant espurnes urbanes i cúbiques. "Miró" és el segon tema i un homenatge a aquest gran artista del segle XX on la llibertat creativa està parafrasejada en el subtext d'aquesta peça. Les textures i els colors comencen a augmentar al llarg de l'àlbum perquè Colom conversa amb aquests artistes de renom internacional amb els quals ha creat el que ha creat a The Barcelona Session. De sobte, una parada, una mirada al cel, el monopatí xiuxiueja i el gust clàssic és pintar amb esprai el nou esperit. Els ponts es creen aquí ( Interludi I), vaguem pels carrers amb els nostres propis murmuris, (“My Own”). Més tard vam començar a córrer en salts i esquizofrènies que vesteixen aquesta ciutat (“Powder”). I també la calma arriba a la Barcelona Session. Amb “The Peacocks” (Jimmy Rowles), es reviu el final d'un nou començament. És una de les balades preferides de Colom, directament associada amb l'esperança. En aquest punt, la nit podria ser dibuixada sense ser vista, però simplement se sent escoltada. La Barcelona Session pendola entre inicis i finals inexistents. En aquest paisatge sonor emocional, el vol s'eleva cap al cel per reafirmar les veritats. Ingrid Garasa. I jo afegiria, poeta. (car la poesia no té gènere, i això no és meu.)


I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Ara us proposo escoltar el tema de Terence Blanchard anomenat...

6.- Lil’ Fawdy                    (T. Blanchard)        3m23s

Doncs aquest tema comença com si ja portés una estoneta sonant, i així és que el so de tot plegat va augmentant mica a mica. Però és que el final també sembla tenir el mateix recorregut, car el volum ha anat baixant poc a poc fins al no res. Ben bé aquest és un tema que devia ser més llarg rebaixant-lo a aquests tres minuts i mig només en la zona final de les improvisacions, començant per la del teclista Grissett. Ray i Lluc han desenvolupat els “dotzes” entre ells dos, mentre Sanders a tot “walking” i Hutcherson han anat a tot swing, i el teclista ha donat color amb els seus acords. Els dos solistes s’han fusionat en un solo col·lectiu fins arribar al moment de retrobar el tema, moment on han decidit tallar el tema, cosa estranya que de ben segur te els seus motius. El suport del Lluc en aquest projecte és una constatació de com de bé s’entenen tots dos, havent passat això en alguns concerts que han fet junts entre els quals un al Jamboree on hi vaig ser. Raynald l’ha convidat a participar motivat per aquest feeling i també com a recolzament al jove i ja mestre saxofonista. Hi ha una diferència generacional tot i que de no massa anys, però sí d’alguns.

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam session.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I ja per deixar el projecte de Raynald Colom, escoltarem un d’aquells temes que havíem escoltat molt amb Wayne Shorter, tema del mateix i genial saxofonista anomenat...

9.- Powder Keg       (W. Shorter)           5m12s

S’ha de dir que Shorter i la seva formació amb Freddie Hubbard com a solistes, el toquen a un tempo impressionant de ràpid i que els nostres herois, tot i fer-lo força viu, no l’han volgut interpretar tan ràpid. De fet, ja els inicis són força diferents amb el Rhodes i aquest arranjament inicial que el situa en un context diferent. La melodia la reconeixem ja a la primera, però el tema te diverses variants com per exemple el magnífic solo de Hutchinson tot just abans de l’increïble solo del líder, compositor i trompetista. Magnífic solo d’en Ray situat ara en l’espectre tipus Hubbard sense oblidar que el so i fraseig li són propis i reconeixibles. I és que Colom ha assolit un grau de maduresa interpretativa al més alt nivell, alhora que la seva tècnica, la qual ha crescut al mateix nivell. El solo de Grissett ens ha acaronat les oïdes per la sonoritat del Fender Rhodes, so únic de piano elèctric d’aquella època, la dels finals dels 60s del segle passat. La seva delicada interpretació ens l’ha mostrat també recordant frases de músics com per exemple els Beatles i la seva “Eleanor Rigby”. El solo del Lluc ha acabat d’enlairar el nivell general de la formació, del tema, tot i mostrant-nos les complexes línies melòdiques que acaba trobant, i realitzant. I és que la tècnica abassegadora del gran dels Casares no ha parat de créixer i sembla que ho seguirà fent en els propers anys. Els espera un futur assegurat (el present ja és seu) en el món del Jazz a tota aquesta colla de genials i joves músics, amb els quals ens agradaria compartir les seves músiques fins que ja no ho puguem fer motius evidents.

Doncs deixem el magnífic projecte de Raynald Colom després d’haver-ne escoltat un pessic i recordant-vos que mireu d’adquirir-lo per així poder-ne escoltar la resta. I ara és un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
.........................................
Gràcies Teresa per sempre fer-ho amb la teva perspicàcia i intel·ligència.

I segueixo amb el programa i ara us proposo escoltar alguns temes del projecte de Pere Navarro....


“LIVE IN MADRID”
Pere Navarro Quintet

Editat per Fresh Sound New Talent sèrie 1000       FSNT 1013
Enregistrat en directe al AC Recoletos Jazz per Ferni Duhalde el 30 d’abril i 1 i 2 de maig, a Madrid.
Mesclat per Pere Aguilar a La Nau, Barcelona
Masteritzat per Alexis Psadourakis, NYC
Produït per Pere Navarro
Productor executiu Jordi Pujol

Pere Navarro, trompeta, fiscorn, teclat en el #10 i piano en #11
Ferran Borrell, guitarra
Joan Solana, piano i teclats
Pep Colls, baix elèctric
Joan Carles Mari, bateria

Totes les composicions són de Pere Navarro.

Aquest és un projecte que es va enregistrar en directe al AC Recoletos Jazz, un espai on he tingut el plaer de veure un magnífic concert amb Guillermo Macguinn, Perico Sambeat i alguns més, i això va ser el març d’enguany quan vam anar amb l’amic Joan Recolons a Madrid tot i acompanyant al Lluís Coloma Trio, ells que tenien quatre nits al Cafè Central. Onze temes propis del Pere i més d’una hora de música conformen aquest projecte amb aires de fusió. Una sòlida base rítmica de piano, baix i bateria, ells, els Threejay Trio dels quals ja els he posat els seus projectes en aquest programa, són el substrat segur per on circulen els dos solistes, trompeta i guitarra. El fet de la fusió és quasi més pels instruments que per la música, que també. Però una guitarra elèctrica, no de caixa, i un baix elèctric, ens situen en un determinat entorn més proper a la fusió que al Jazz, pur i dur. El disc es va enregistrar en tres dies de concerts, i per tant amb públic, amb més llargues improvisacions, i per tant amb temes més llargs, cosa habitual en els directes.

El primer track és una intro a trompeta solo anomenada “Perelude: The Welcome”, amb en Pere donant la benvinguda al públic i ja mostrant el seu potencial. Per tempos, hi ha algunes balades com el sisè track anomenat “Reminisci”, preciosa, com també ho és el darrer track del disc, “The Only One: Elovation”, i igualment a tempo slow tenim el tercer track “Universe Balance”. En aquest projecte hi ha tres temes relacionats “Dimensions I, II i III”, essent el primer, “The Distance”, una llarga balada, inicialment, de més de 7 minuts que va derivant a quelcom més a mida que passa el temps amb moments intensos al final. El següent, “An Expansive Journey” ja comença a un tempo relativament viu marcat pel piano essent aquest el suport pel posterior solo del baterista. El tercer “The Power of Feelings” és el tema més vital del disc marcat pel beat del baterista. El desè track, iniciat també pel baterista és el “The Experience”, a tempo viu però amb canvis i breaks entremig, cosa que passa també en d’altres temes. El segon track “Rising Skills” comença amb una curta intro a trompeta solo ja aplaudida pel públic, segurament com a enllaç d’un tema anterior. La calma també hi apareix, i sobretot quan el pianista fa el seu solo, i el mateix passa en d’altres temes, així de melòdic és el pianista. El cinquè track “The Licker..” l’inicien tots plegats amb la melodia principal del tema, el qual desenvolupen posteriorment, també amb passatges melòdics amb el piano de protagonista. I finalment el quart track “New Is Forgotten Old”, comença també amb la melodia del tema a un tempo i ritme, i igualment aquest es veurà modificat pels diversos espais musicals pels quals passaran.

I com sempre dir-vos que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc del Pere. https://www.freshsoundrecords.com/pere-navarro-albums/6793-live-in-madrid-digipack.html

Comencem escoltant la seva música i que serà el tema anomenat....

3.- Universe Balance         (P. Navarro)           5m43s

Doncs amb el Pere ens retrobem amb el so de la trompeta, amb aquesta seva preciosa composició on hem passat per diversos estadis, situacions i moments emotius diversos. El final ha estat seguint la línia melòdica principal del tema, interpretat amb un punt de similitud d’algun tema del projecte de Ray, car la fusió hi és en ambdós projectes. Després de la primera introducció melòdica del tema, ens hem trobat amb un break delicat on només hem escoltat trompeta i baix elèctric, bàsicament.  Mica a mica han anat pujant el nivell emotiu del tema incrementant-ne el volum arribant a un crescendo brutal, tot  això en la improvisació del líder i compositor, Pere Navarro. Al final, de nou melodia, ara amb el guitarrista i base rítmica mentre el líder acaba el seu solo, i amb ell acaben el tema entre força aplaudiments.

I del Pere Navarro ja li vaig posar el seu anterior treball, “Perenne” en el Programa 359 on podreu saber-ne més coses, i sinó, podeu visitar el seu web per saber-ho tot, el qual és http://perenavarro.net/index_cat.html

I també en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I segueixo amb més música del Pere ara amb el tema anomenat...

2.- Rising Skills       (P. Navarro)           5m51s

I el final és quasi com l’inici, amb la curta melodia interpretada pel trompetista entre aplaudiments, com si fos aquest tema la continuació ininterrompuda d’un tema anterior. I tot i començar amb un cert punt rítmic, ben aviat ens hem retrobat amb la calma, cosa que sembla li agrada força, car passa això mateix en d’altres temes. Ben aviat però hi ha hagut un crescendo en la seva aportació solista, de tempo i de volums, desenvolupant unes línies melòdiques força enrevessades. La calma ha aparegut de nou, ara amb el piano solo del Joan Solana, ell sempre molt melòdic amb el món clàssic ben al seu costat. Pianista delicat el Joan on s’esplaia a lo Mompou pel concepte minimalista del seu discurs. També ens recorda a Jarrett en aquests moments, que també els tenia el genial pianista americà. Un solo que s’ha anat allargassant quasi fins arribar al final del tema, on el líder ha quallat un final magnífic amb el retorn curtet a una de les frases finals del tema. Un final amb llargs aplaudiments, com sembla va passar en tots els temes. A la gent del AC Recoletos Jazz els hi va agradar força, tant com ens agrada a nosaltres.


I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, però ara haureu d’esperar a l’inici de la onzena temporada, al setembre i que serà amb els De Diego Brothers. Mentrestant, i el juliol encabit en l’Estiu de Cultura de Sant Vicenç dels Horts, farem el 10è Festival de Jam Sessions durant tres dissabtes i que seran el 13, el 20 i el 27. Quan ens hi apropem, ja us en donaré més detalls.

I més música del Pere Navarro Quintet amb el tema..

4.- New Is Forgotten Old   (P. Navarro)           7m32s

Doncs de quina manera han anat desenvolupant aquest tema el qual han acabat de cop. De primeres, la melodia a càrrec del líder i trompetista recolzat per piano i guitarra, tema am uns canvis rítmics importants. Solana al piano ha encetat els solos fent-ho ell delicadament com és habitual, agafant però un tarannà vital ben aviat amb el Pep al baix i en Joan Carles a la bateria. El pianista ha fet evolucionar el tema vers uns estadis allunyats del classicisme tot i passar-hi de refilada. Una concepció del trio de piano, baix i bateria que ha begut de diverses fonts i que ells han sabut reconduir fins a  fer-se-la pròpia. El guitarrista Ferran Borrell al qual no coneixíem ens ha mostrat el seu bon gust interpretatiu en el seu solo. En aquest moment hem anat a tot swing pel “walking” del Pep Colls i el “Ride” de Joan Carles. Mentre uns anaven a tot drap, el guitarrista ha desenvolupat unes línies força contingudes la major part del temps del seu solo, accelerant-les al final. Amb el mateix swing ha entrat el líder Pere Navarro, aturant-se una mica per després seguir amb el seu lleuger i ràpid fraseig a tot tren de tempo, en un tema força interessant on ens retrobem amb l’harmonia a cada seqüència dels solos, com és habitual, és clar. Al final, han acabat de cop aquest magnífic “New is Forgotten Old”, que vol dir que sovint lo nou s’oblida de lo vell, i no ho hauria de fer, evidentment.

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.

I acabarem el seu projecte amb la tercera part del “Dimensions” anomenada...

9.- The Power of Feelings           (P. Navarro)           4m04s

I ves per on que pels llargs aplaudiments, aquest devia ser el darrer tema del concert o el bis final. I és que els aplaudiments han començat amb el tema. Ell tempo i ritme d’aquest tema tampoc ens deixa impassibles. Joan Carles a la bateria manté una mena de redobles constants fent que el ritme sigui frenètic. Alhora, la interpretació del Pere en el seu solo és també frenètica, i és que aquest tema camina a tot drap des dels inicis. Un bis brutal per acabar el concert que devia deixar a tothom ben servit, ben content i amb la sensació d’haver assistit a un gran concert, com així va ser els tres dies de concerts que van fer. I és que nosaltres, el Joan Recolons i jo, vam poder assistir a la presentació d’aquest disc a la Sala Artte del carrer de Muntaner, on el mateix Pere Navarro me’l va cedir. Vam gaudir del directe com el públic del AC Recoletos Jazz van fer, i vam constatar el que sempre diem, que per més que els discos s’han de comprar per ajudar-los i també al Jazz, que com els directes no hi ha res. Veure els músics com s’expressen en directe a través dels seus instruments és quelcom que no podem viure si només escoltem el disc, per això sempre us dic que hem d’anar a veure Jazz en viu, Jazz en directe, i no serà per locals, car n’hi ha una bona colla.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Deixem aquest magnífic projecte del Pere Navarro Quintet i ja encarem el final del programa amb un altre projecte de trompetistes i ara amb l’amic Voro García i també enregistrat en directe, aquest però al Jamboree....anonemat...


“LIVE AT JAMBOREE”
Voro García Quintet

Editat per SedaJazz Records    SJ066
Enregistrat per Jorge Pérez el 10 d’agost al Jamboree (Festival MasiMas)
Produït per Voro García

Voro García, trompeta
Chris Cheek, saxo tenor
Peter Bernstein, guitarra
Dee Jay Foster, contrabaix
Jordi Rossy, bateria

Totes les composicions són de Voro García excepte “Stablemates” què és de Benny Golson.

Un altre projecte enregistrat en directe amb set llargs temes i més d’una hora de música, per cert, aquí sí que hi vaig ser. Un concert amb la majoria de temes a tot swing, a tot Hard Bop, però on hi hagué també espai per a les balades, com per exemple el preciós tema “Ibiza Gris”. El tempo és una mica més viu en el tercer track “Salto al Vacio”, més o menys com en el segon “Bones”, iniciat aquest però dolçament pel guitarrista. El primer track “A la Luz” comença amb una intro del baterista esdevenint quelcom més també amb canvi rítmic inclòs, posteriorment. Ja amb tempos més vius hi ha la resta de temes com per exemple el cinquè track “Hell Glammer”, i el sisè, iniciat per les escombretes del baterista a ritme de samba, el “Samba pa tri”. Tots aquests, temes del Voro i acabaren amb el tema de Golson “Stablemates” també iniciat pel baterista a base copets al xarles tancat. Un magnífic concert que ha vist la llum en format físic, com l’anterior, cosa que s’agraeix, car en els directes enregistrats el músic ha de donar el millor de sí mateix, com sempre fan, per altra banda.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc.. https://sedajazz.es/sedajazz_records_produccion_discografica_item.php?id=71

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

Doncs us proposo escoltar tres temes del disc, començant pel primer track i acabant amb els dos darrers i més vius del projecte i així acabar a bon ritme i swing si s’escau. El primer track es diu....

1.- A la Luz   (Voro García)         11m16s

Doncs i quin magnífic tema per començar el projecte de Voro García, aquest amb un tarannà més bopper, amb la tradició ben apresa (També els anteriors l’han apresa) i ben reconduïda. Un tema amb un ritme ternari força entremaliat que els permet jugar a moments amb el swing. L’ha iniciat Dee Jay al contrabaix amb el motiu base del tema amb quatre notes ben contades. Després d’ell, els dos vents han fet la melodia a ritme ternari mentre que a la B el swing ha aparegut amb tots dos igualment. Tema amb una estructura ABAB diria jo amb el swing a la B i el ternari a la A, i si m’equivoco ja em perdonareu. El líder ha iniciat el seu solo amb uns aires diferents dels altres dos trompetistes, aquest més bopper que els anteriors, tot i ser-ho ells també a moments dels seus solos i temes. De forma genèrica vull dir que aquest és un projecte bopper i els altres dos no. Voro García a qui vam tenir tocant al Jazz Club La Vicentina i a qui aprecio de manera particular perquè ell, i també el Dee Jay varen venir a la segona Jam que vam fer, ara ja fa 10 anys, amb en Jaume Llombart i Jo Krause. Magnífic solista Voro el qual ha anat creixent al llarg d’aquests anys havent fet anteriors discos que també han sonat en aquest programa. Chris Cheek i quin luxe de formació, amb aquest gran saxo tenor americà, amic de molts dels nostres músics com és el cas i com ho és de l’Elisabet Raspall, entre molts més. I quin tros de solo que ens ha fet en Chris aquest en l’ona Coltrane entre d’altres per la velocitat però amb un fraseig ja propi, molt personal. Una demostració de tècnica abassegadora per com ens ha mostrat tot aquest seguit d’escales i arpegis descendents, ascendents i licks impressionants, arribant al canvi a la B fet a tot swing i que ha estat brutal. Peter Bernstein és l’altre monstre americà que acompanyà a Voro al Jamboree. Al Peter el vam veure aquí i també al Sunset  amb el seu increïble quartet. I és que Peter és un dels millors guitarristes del moment, amb un delicat control dels acords i sonoritat fosca, la de la seva guitarra, en l’ona de Joe Pass per parlar només d’un. La seva lleugeresa i velocitat alhora que precisió en la pulsió dels trastes, tot plegat amb una gran creativitat, ens els mostren com el que és, un dels grans de la guitarra. El retorn al tema amb els canvis rítmics inclosos ens ha situat al final, de la mateixa manera que l’han començat, però encara hem tingut temps d’escoltar al Jordi en un grandíssim solo a la bateria, tot i recolzat pel motiu principal amb el Dee Jay al contrabaix. Magnífic tema per començar el projecte del Voro.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.


Seguim ara amb la samba per així tastar diversitat rítmica....

6.- Samba pa tri      (Voro García)         10m15s

I de quina manera ha començat aquest tema, amb el Jordi a les escombretes, considerant de la manera que l’han acabat, delicadament. El ritme de la samba no ens ha deixat ni un moment i així és que ben aviat els dos vents han iniciat la melodia d’aquest preciós tema del Voro. Peter Bernstein ha fet el primer solo, magistral com sempre, amb una barreja intel·ligent de solo melòdic i acords diversos, aconseguint un magnífic treball global. El líder s’hi ha posat i ens ha tornat a mostrar la seva qualitat com a instrumentista, com a trompetista, però també com a improvisador. Els recursos emprats són els d’un mestre i el seu estil segueix les línies del Bop passades pel sedàs de la Samba. I és que estem escoltant una base rítmica de dos impressionant, amb en Dee Jay Foster i Jordi Rossy, ambdós súper ben compenetrats per les moltes vegades que han tocat junts. Voro ens mostra en aquest projecte la faceta de compositor i haig de dir que els seus temes són molt potents, alhora que amb precioses melodies. Chris Cheek ha desenvolupat un altre magistral solo amb el seu so, el del seu saxo tenor, el seu personal so. Quina demostració de tècnica i bon gust que ens ha mostrat el músic americà en aquest el seu solo. Dee Jay també ha volat en el seu solo, recolzat lleugerament pel Jordi i Peter, suficient per seguir l’harmonia del tema. I és que en Dee Jay és un dels grans contrabaixistes del país, amic de tota aquesta penya que gira al voltant de Jordi Rossy. I és que el nostre amic de Begues concentrà a casa seva ara fa uns anys a tota una colla de músics que allà vivien, compartien música en un format de “comuna musical de Jazz”. Jordi havia conegut als americans Cheek i Bernstein en la seva estada al College Music of Berklee de Boston, on va encaminar la seva vida de nou amb la bateria, i ja ho sabeu, amb el Brad Mehldau Trio.  I no us parlo del Voro perquè ja ho he fet en d’altres programes.

I d’ençà no gaire i al carrer Balmes els dimarts, tenim projectes a duet coordinats per Roger Mir a l’espai New Fizz, o sigui que aquest és un altre espai on anar-hi. I aquest dijous a les 20h un projecte d’un quintet europeu anomenat Line Up Quintet amb Julius Gawlik - saxo tenor, Ian Cleaver - trompeta, Joan Fort – guitarra, Daniel Nagel - contrabaix i Felix Ambach - bateria.
I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I acabarem projecte i programa amb el tema de Benny Golson....el conegut i magnífic...

7.- Stablemates      (Benny Golson)      6m16s

I sempre recordaré que llegint la biografia de Benny Golson, aquest deia en el seu llibre que quan Miles Davis va saber que aquest tema era seu li va demanar què era el que s’havia pres per fer-lo, referint-se a algun tipus de droga. Ell no s’havia pres res d’això ni mai sembla que ho va fer. I sí, és que aquest tema és una de les moltes i meravelloses composicions del The Great American SongBook. I amb en Benny Golson tinc una foto que ens vam fer fa dos anys al Festival Jazz Tardor a Lleïda, esdeveniment organitzat per Josep Ramon Jové i Quadrant Produccions. Bé, doncs Benny Golson va incloure aquest tema en el seu disc i Benny Golson & The Philadelphians, on hi hagué Lee Morgan, Ray Briant, Percy Heath i Philly Jo Jones, tots de Filadèlfia, disc enregistrat l’onze de novembre de 1058 i editat per United Artists. I els nostres herois l’han interpretat de manera magistral amb uns inicis on ens mostren una lleugera diferència, no però quan comença el tema i els seus canvis rítmics que són clavats a l’original. Els dos vents han fet el tema i melodia afegint-hi un espai de relax moment abans de començar els solos, primer, amb el mestre Peter Bernstein. Grandíssima interpretació, de nou jugant amb els acords i línies melòdiques solistes. Voro i Chris l’han seguit fent però una sèrie de combinacions entre ells dos, primer tocant el líder 16 compassos, després el saxo tenor fent-ho en 8, després diversitat tocant ells dos junts. En el nou inici del tema ha estat Cheek qui ha començat amb els 16, després Voro amb els 8 i després diversitat de compassos plegats, acabant amb aquesta mena de “Vamp” abans de tornar-hi amb la melodia del tema. I jo diria que aquest Vamp que us comento és també l’inicial que fa el Jordi amb la bateria, i és també el que fan quan acaben la roda sencera del tema. Els dos solistes hi han tornat amb la melodia, acabant el tema amb aquest Vamp comentat allargassat de manera convenient per així acabar tema i concert, que aquest va ser el darrer i magnífic tema del concert enregistrat en viu al Jamboree l’agost de l’any passat.

Doncs ja hem acabat el programa d’avui esperant que l’hàgiu gaudit d’allò més amb la selecció de les seves músiques feta per qui us parla, tot i recordant-vos que hem escoltat primer el ”The Barcelona Session”, amb Raynald Colom, que després hem escoltat el ”Live in Madrid” de Pere Navarro Quintet i que l’hem acabat amb el del Voro García Quintet, “Live at Jamboree” tots tres projectes enregistrats en directe i liderats per tres trompetistes, i havent escoltat el micro conte de Teresa Tuset.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. 
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |