Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs després d’haver gaudit d’allò més amb el concert de Marina Tuset aprofito per agrair a tots els músics la seva participació i entrega i a tot el públic que va venir i va omplir la Sala Xica el dissabte 12 de gener, primer esdeveniment dels molts que hi haurà aquesta Festa Major d’Hivern. Per descomptat, agrair també a l’ajuntament el seu total suport sense el qual res del que es fa de Jazz organitzat des del JCLV no es podria fer, i ja van 10 anys. I després de música en viu, doncs avui música “enllaunada”.

El programa d’avui tornarà a estar dedicat a la música de l’editorial Fresh Sound New Talent i serà la d’un parell de projectes diversos entre ells per la proposta i no per la modernitat com són el “Love Wins” de Johannes Wallmann i el més bopper del Round Trip Trio + Jason Palmer, Traveling High”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

I avui més que mai, deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs ja sense més dilació, comencem amb la música i ho faré amb la del pianista i compositor Wallmann i el seu...


“LOVE WINS”
Johannes Walmann

Editat per Fresh Sound New Talent              FSNT 538
Enregistrat per Buzz Kemper els dies 18, 19 i 20 d'agost de 2015 a Audio for the Arts Madison, WI.
Edició, mescla i masterització addicionals: Mark Whitcomb, DNA Studios, Madison, WI
Produït per Johannes Wallmann
Productor executiu: Jordi Pujol

Johannes Wallmann, piano
Rob DZ, speaker
Russ Johnson, trompeta
Dennis Mitcheltree, saxo tenor
Dayna Stephens, saxo baríton, EWI
Kenny Reichert, guitarra
John Christensen, contrabaix
Devin Drobka, bateria
Sharon Clark, Jan Wheaton, Keith Borden, veus

Totes les composicions són de Johannes Wallmann

I com sempre, al blog us penjaré la pàgina web del disc....


Johannes Wallmann és pianista i compositor, artista Fresh Sound New Talent i de Shifting Paradigm Records i director d'Estudis de Jazz a la Universitat de Wisconsin-Madison. Nascut el 1974 a Alemanya, Johannes Wallmann va ser criat a l'illa de Vancouver a Canadà. Va estudiar piano i composició de jazz al Berklee College of Music de Boston (B.Mus., 1995) i a la Universitat de Nova York (MA, 1997; Ph.D., 2010), mentre, guanyà nombrosos concursos i beques nacionals així com dues ajudes a l'artista pel Consell de Canadà. Després de traslladar-se a la ciutat de Nova York el 1995, ràpidament es va establir com un sideman versàtil i sota demanda en un ampli ventall d'estils musicals.

I després d’aquesta petita introducció al músic, comencem amb la música, la qual és força sorprenent, sobretot per la incursió d’un speaker, de veus, i per descomptat per les valentes composicions d’aquest músic alemanyo-canadenc.
Escoltem doncs el tema anomenat....

9.- We (will) Love              (J. Wallmann)         5m54s

Doncs ja veieu quin canvi més substancial vers el programa de la setmana passada, i és que ja ho sabeu, que cada setmana la música a Jazz Club de Nit és diferent, i sempre carregada de qualitat. Amb aquest preciós tema així ho hem pogut constatar i és que l’amor fa que tot rutlli, i ell ben bé que ho sap, igual que també nosaltres. Una preciosa melodia, una delicada trompeta, una delicada veu, parlant, i una dolça veu cantant una melodia que ens omple, sobretot amb aquesta magnífica veu en el més pur estil gospel. Preciós tema per començar el programa, crec jo.

Entre els educadors de jazz més experimentats de la seva generació, Wallmann va ensenyar a la Universitat de Nova York (1996-2007) i a la New School (2003-2007) abans de traslladar-se a Oakland per dirigir el programa d'estudis de jazz a la Universitat Estatal de Califòrnia East Bay. El 2012, es va traslladar a la Universitat de Wisconsin-Madison per convertir-se en Director d'Estudis de Jazz i el titular, inaugurant la Càtedra John and Carolyn Peterson en Estudis de Jazz a la aclamada Mead Witter School of Music.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I seguim amb el mateix tarannà amb el tema que dóna títol a l’àlbum..

3.- Love Wins         (J. Wallmann)         7m47s

Love Wins, l’amor guanya, diu ell, i ja ho sabem. Després d’un llarg comentari a càrrec de l’speaker Rob DJ, a tot HIP HOP, hem pogut escoltar la banda acompanyant a una de les veus del projecte, que per veu ben bé podria ser la mateixa cantant que hem escoltat. El pont, l’ha executat tota la secció de vents deixant pas a la curta improvisació del guitarrista i seguir amb l’exposició oral de Rob. Una vegada passat dues vegades tot i explicant-nos les meravelles de l’amor, ell parlant i ella cantant els chorus que ja reconeixem, ha començat els solos el saxo tenor Mitcheltree i l’ha desenvolupat a tot tren, amb una sonoritat magnífica. Després, de nou, tots els vents presentant de nou el tema per tornar de nou amb la veu que ens diu “Love Wins”. Al final tots plegats han arribat al final, en un tema on s’intueix llarg en un directe.

Wallmann ha gravat vuit CD aclamats per la crítica com a líder: The Johannes Wallmann Quartet (1997), Alphabeticity (2003), Minor Prophets (2007), The Coasts (2010), The Town Musicians (2015), Always Something (2015), Love Wins (2018) i Day and night (2018). L'àlbum a quintet de Wallmann, The Town Musicians (Fresh Sound New Talent FSNT-469), va ser anomenat Pick by DownBeat Magazine, que parlava de Wallmann com "un notable pianista i compositor ... les seves composicions evocadores estan repletes de coherència melòdica i rítmica que et fa trempar, comentant que és un impressionant collage d'estils i gèneres de jazz "i" un àlbum harmoniós de diversos sons i experiències". Midwest Record va dir de The Town Musicians" que és una desinhibida sessió de jazz i música" que trobes a la cantonada, complexa i alhora accessible", i el Jazz Journal del Regne Unit va escriure:" Si fos responsable d'un àlbum tan bo com aquest, estaria cridant-ho a tot vent".


I seguim ara amb un tema carregat de Funk anomenat....

8.- Go On     (J. Wallmann)         6m26s

I de quina manera més desenfadada han començat aquest tema, a tot funk, tot i recordant-me alguns temes de l’amic Juan de Diego i el seu Trakas, o algun dels De Diego Brothers. Una magnífica introducció al tema a càrrec dels vents, metalls, per deixar pas de nou al HIP HOP de Rob, sempre amb el suport de la base rítmica. Una xerrada curteta que ha deixat pas al magnífic solo del saxo tenor Mitcheltree, magnífic saxo tenor. El trompetista Russ Johnson ha seguit en l’ona catxonda del tema amb un so d’un metall amb sordina. I així mateix ha seguit el pianista i líder del projecte, Johannes Walmann, magnífic i minimalista, quasi, i no per això menys bo. El tema acaba de nou amb el Hip Hopper Rob DJ i un chor del mateix a càrrec dels vents i tota la colla, acabant-lo de cop.

L'àlbum de 2018 de Wallmann, Love Wins (Fresh Sound New Talent FSNT-538), el que estem escoltant, el pianista, el va compondre amb el guitarrista i hip hopper Rob Dz, celebra els judicis d'igualtat de matrimoni a Wisconsin i les idees d'amor, anhel, l'acceptació i la justícia social. Love Wins va ser nomenat en "Els nostres primers millors àlbums de 2018" per alguna cosa més! El Jazz Journal del Regne Unit va escriure: "Wallmann fa que un septet soni com una cosa molt més gran, tan gran com el seu subjecte, potser. Love Wins és tan musicalment desafiant com socialment, i mereix ser escoltat en ambdós aspectes". I el Wisconsin Gazette parlà de Love Wins, "Un dels àlbums de jazz més interessants i reeixits en els últims anys. Love Wins ha agafat la forma d'art únicament nord-americana i l’ha portat a fer el proper pas pel seu viatge creatiu".

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Acabarem el projecte amb el tema anomenat....

7.- Stonewall was a Riot    (J. Wallmann)         5m48s

Doncs tot i el tarannà sonor amb alguna similitud del que hem escoltat, aquest darrer tema, farcit de swing, ens ha sorprès per la proposta agosarada de les improvisacions col·lectives, o més aviat del trompetista i saxo tenor. Gran tema on l’autor ha deixat anar totalment la seva vena free, i que els dos músics tan bé han sabut desenvolupar. Una llarga impro a dos que ha deixat pas a un altre diàleg de dos, ara el contrabaixista i baterista. Ells dos han desenvolupat també un magnífic duet d’improvisadors a tot tren, i és que el swing no ha parat en tot el tema, on per cert, no hem escoltat ni una de les veus anteriors.

Wallmann ha fet gires per tota Amèrica del Nord, Europa i Àsia, incloent diverses gires nacionals amb el Quartet Dennis Mitcheltree i actuacions a Massey Hall (Toronto), Carnegie (Weill Recital) Hall, Merkin Hall, Brooklyn Academy of Music, Brooklyn Conservatori, Renee Weiler Hall, Steinway Hall (Nova York), Hong Kong Coliseum (HK), Pacific Coliseum (Vancouver), SkyReach Center (Edmonton), Taj Mahal (Atlantic City) i en els principals clubs de jazz d'Amèrica del Nord i Alemanya (Birdland, The Blue Note, el 55 Bar, Yoshis, The Rex, el Jazz Bar & Grill d'Alts, The Green Mill, el Baker's Keyboard Lounge, The Jazz Estate, The Jazz Gallery, Café Coda i molts més). Wallmann ha gravat o tocat amb trompetistes com Ingrid Jensen, Brian Lynch, Ralph Alessi i Russ Johnson; els saxofonistes Gary Bartz, Seamus Blake, Phil Dwyer, Dayna Stephens, Pete Yellin, Dennis Mitcheltree i Russ Nolan; els tubistes Howard Johnson i Marcus Rojas; el guitarrista Gilad Hekselman; vibrafonista Christian Tamburr; els baixistes Jeff Andrews, Matt Penman, Sean Conly i Martin Wind; els bateristas Danny Gottlieb, Tim Horner, Jeff Hirshfield, Terry Clark i Donald Bailey; els cantants de jazz Kevin Mahogany i Jackie Allen; el tenor operístic Dr. Francois Clemmons i el Harlem Spiritual Ensemble; Faye Wong.

I nosaltres deixem aquest magnífic projecte i ara sembla bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset
......................................................
Gràcies Teresa per la teva sempre personal exposició de tot plegat i per les històries que ens expliques...

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

Doncs seguim el programa i l’acabarem amb el segon projecte FSNT l’anomenat....


“TRAVELING HIGH”
Round Trip Trio + Jason Palmer

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 537
Enregistrat per Max Jésion l'abril de 2016 a Bopcity, París, França, febrer de 2016
Mesclat i masteritzat  per Yvan Bing a Kitchen Studio
Produït per Round Trip Trio
Productor executiu, Jordi Pujol

Bruno Angelini, piano
Mauro Gargano, contrabaix
Julien Augier, bateria
I com convidat: Jason Palmer, trompeta.

Doncs aquest és un projecte amb 8 magnífics temes, 6 dels quals compostos pels membres del quartet, mentre que dos dels quals són de Duke Ellington i Osvaldo Farrés. D’aquest darrer hi ha la “balada” del disc, de fet, el “bolero” del disc, tema preciós anomenat “Tres Palabras”, mentre que de Duke tenim el magnífic “Come Sunday”, una súper slow balada. I seguint l’ordre de tempos ens trobem el “Otranto” de Mauro Gargano. Del pianista Bruno Angelini tenim un tema que amb el títol només, ja hi estem d’acord i que és, “L’indispensable Liberté”. El baterista Julien Augier també ha fet el seu tema anomenat, “JTrio” i el trompetista Jason Palmer hi col·labora amb tres temes i que són, “Third Shift”, “In a Certain Way” i el primer track i més potent tema anomenat “Falling In”. Un projecte on el tempo mig impera, a banda de les balades i on els tres del trompetista són els més vitals. Ja veurem quin haurà de deixar de sonar per imperatiu temporal que diem nosaltres.

I com sempre dir-vos que la blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

Doncs us proposo escoltar el tema de Mauro Gargano anomenat....

3.- Otranto   (Mauro Gargano)              7m44s

Doncs quina preciosa composició del contrabaixista del grup, Gargano, i com ha començat, delicadament amb la dolça melodia de la trompeta i evolucionat a mida que anaven desenvolupant el tema. Si la melodia del trompetista ens deia una cosa, la improvisació agosarada del pianista Angelini ens en deia una altra. El mateix trompetista, en el seu solo, ha reeixit melòdicament alhora que el tema ha crescut en potència, gràcies també a la sorprenent base rítmica de baterista i també el contrabaixista. La melodia hi ha tornat quasi al final però per deixar pas de nou a una altra reeixida improvisació, ara a càrrec del baterista, acompanyat d’acords puntuals del pianista. Tema aquest que ha acabat d’aquesta impressionant manera, allunyada de les típiques on els temes acaben com han començat.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............

I ens diuen des de culturejazz.fr....

Els de Round Trip Trio ha forjat una identitat molt particular, la de col·laborar amb músics americans en tornar el baterista Julien Augier dels Estats Units, on va passar dotze anys. Projecte imaginat amb el pianista Bruno Angelini i el baixista Mauro Gargano, el trompetista Jason Palmer és el primer que va acceptar el repte, el joc on valgué la pena l'esforç per a realitzar aquest àlbum presentat el 9 d'octubre per Fresh Sound New Talent.

Escoltem ara el tema compost pel pianista Angelini, anomenat...

5.- L’indispensable Liberté           (B. Angelini)            5m14s

Tema aquest iniciat pel compositor i pianista i ben aviat per la melodia a duet d’ell mateix i el jove Palmer. Un tempo mig alt embolcalla una sonoritat dolça, la de la pròpia melodia però també la del jove trompetista, on el solo magistral d’aquest ens ha tornat a meravellar. Un so modern, el d’aquest trompetista alhora que càlid, tot i el seu registre agut, tampoc massa estrident. Però es que el pianista no l’ha deixat pas sol en la seva interpretació acompanyant-lo amb acords i demés filigranes. Tema aquest que sí retorna als inicis per arribar al final, inacabat, amb una secció rítmica impressionant que ha sigut el coixí rítmic sobre el qual han brillat els dos solistes en un tema anomenat “Lindispensable Llibertat” que necessitem i volem tots nosaltres. I he dit final inacabat perquè aquest és un tema que en un directe s’allargassaria sense remissió amb improvisacions de tots ells.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
La idea no és nova, però sempre és interessant si tenim en compte que l'element estranger sempre aportarà sang nova i sacsejarà les regles establertes. Jason Palmer sap fer-ho a la perfecció en aquesta àrea per la seva joventut (car és el menor dels quatre músics) i el seu "pedigrí" molt impressionant. Al costat d'ell, tres músics també amb llargues històries a la mà que es creuen (Bruno Angelini va formar part del jurat d’un concurs de París, on Mauro Gargano va obtenir el primer premi). Julien Augier va néixer a Marsella, i ha estat escollit per la seva banda per integrar el Berklee College of Music a Boston i tornar a França després de passar un temps per Nova York.


I seguim amb un altre tema d’aquest increïble quartet i ara serà del jove trompetista Jason Palmer, anomenat.....

7.- Third Shift         (Jason Palmer)       5m31s

I quina meravella ha compost aquest gran trompetista. Tema iniciat amb una intro a contrabaix i que ben aviat l’ha acompanyat el pianista per tots plegats, i amb el trompetista fer aquest la melodia del tema, i ésser ja el pianista qui ha començat amb el seu solo. Tema a ritme ternari, o això m’ha semblat a mi sobretot ja amb el solo del magnífic pianista, on si la mà dreta ha brillat, l’esquerra no ha estat menys eficient, i ambdues a la perfecció de manera conjuntades. El solo del trompetista, altre cop amb el seu fraseig lleuger i notes lligades formant un tot d’una melodia exquisida, ens ha enlluernat de nou, ara una mica més amunt de registre, tot i així sense arribar mai als súper aguts a l’estil de Gillespie o Sandoval. Un magnífic solo que ha donat pas de nou a la melodia principal sense quasi solució de continuïtat.

Vuit composicions interpretades per tots ells amb dos temes de reconegut prestigi, on el que hi ha és una clau de l’èxit i què és l'elegància en una línia marc recolzada pel fraseig lligat de la trompeta nítida i clara on Palmer anuncia aquest color en el seu “Falling In”. Per tant, la sinergia s'instal·la en un joc de quatre on ningú roba el protagonisme. En el tema “In a Certain Way”, aquests són de fet el baterista i  contrabaixista que posen la seva catifa sota els peus del trompetista amb la mirada benèvola i discreta del pianista moments més tard. Es podria suposar que el tema “Otranto”, brillant i relaxat va néixer sota els dits del Gargano italià? La meva admiració puja una altra osca en la composició brillant de Duke Ellington “Come Sunday”, on el duo de piano-trompeta és plen de malenconia. A continuació, “L’indispensable Liberté” perfectament equilibrada en el seu cant molt melòdic on els quatre músics estan totalment d'acord. Aquest també és el cas de “Jtrio” escrit pel bateristaa. “Third Shift”, escrita pel trompetista accentua el grau de la seva trajectòria impecable. Finalment, la recuperació del bolero del cubà Osvaldo Farrés,  “Tres Palabras” conclou molt bé en tres paraules, gairebé massa curta aquesta meravellosa iniciativa per desgràcia fugaç". I això ens ha dit....

Florenc Ducommun (4 de desembre de 2017) a culturejazz.fr

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Us recordo a totes i a tots que podeu entrar a la pàgina web d’aquests dos projectes i adquirir-los per així tirar endavant el jazz i ajudar a músics i editorials, que el nostre públic, malauradament és miboritari...

I ara ja, i per acabar projecte i programa, us proposo escoltar el primer track del disc, tema també de Jason Palmer, anomenat....

1.- Falling In           (Jason Palmer)       7m44s

Gran tema aquest “Falling In”, de quasi 8 minuts i d’una intensitat fora d’orgues. Palmer ha brillat de manera quasi ininterrompuda des de l’inici del tema amb la melodia i després amb la seva grandíssima improvisació. Una demostració de tècnica i musicalitat a l’abast de no gaires i que aquest jove trompetista ha “quadrat” de manera brillant. I així mateix ha brillat Bruno Angelini en el seu magnífic i percussiu solo. Nitidesa i pulcritud de digitació alhora que modernitat en l’exposició i creativitat a dojo, alhora que bon gust interpretatiu, qualitats aquestes que podríem aplicar a tots quatre, tot i ser els altres dos una mica més discrets. Tot i aquesta discreció, hem pogut escoltar al final del tema el molt bon solo del contrabaixista, farcit de melodia, també. El tema apareix de nou al final amb les dues As, el pont i finalment amb el retorn a la A primigènia, acabant-lo delicadament el mateix compositor i tots plegats.

I abans de plegar, m’agradaria dir-vos quelcom de Jason Palmer....

Trompetista / compositor / educador Jason Palmer s'està convertint en un dels músics més demandats de la seva generació. Ha actuat amb Roy Haynes, Herbie Hancock, Jimmy Smith (organista), Wynton Marsalis i Lincoln Center Jazz Orchestra, Kurt Rosenwinkel (primer trompetista contractat per aquest reconegut guitarrista), Ravi Coltrane, Mark Turner, Jeff Ballard , Lee Konitz, Phil Woods, Common, Roy Hargrove, Lewis Nash, etc. Jason va ser un destinatari de la beca francesa Jazz Fellowship Exchange 2014 de França i va ser nomenat membre del Fòrum de Composició Musical del Massachusetts Council of Culture de Massachusetts. Jason va obtenir la 1a posició del Concurs Internacional de Trompetes Jove de Carmine Caruso i el número de juny de 2007. Downbeat Magazine va citar a Jason com un dels "Top 25 trompetors del futur". A més de realitzar més de quaranta discos com a sideman, Jason ha gravat vuit àlbums sota el seu propi nom i actualment és un artista de gravació Steeplechase Records (tres de les seves gravacions reben 4 estrelles o millors en Downbeat Magazine). Jason ha recorregut més de 30 països amb els saxofonistes Greg Osby, Grace Kelly, Matana Roberts, a més d'artistes convidats destacats en múltiples projectes.

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, dedicat a FSNT amb dos projectes diversos, magnífics i sorprenents, primer amb el del pianista Johannes Wallmann amb uns temes increïbles i unes veus en hip hop i cantant, magnífiques. Havent acabat amb aquest també gran treball dels Round Trip Trio + Jason Palmer. Espero de tot cor que us hagi agradat la música del  programa alhora que també el micro conte de Teresa Tuset.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. 
Miquel Tuset i Mallol.



Molt bona nit a tothom i bon any 2019, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó ben gran Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

El programa d’avui el dedicaré a projectes que he tingut la sort de veure en directe on he acabat adquirint el disc que presentaven els músics o me’ls han cedit els mateixos músics. Així és que podreu escoltar un parell de projectes vistos al Jamboree i un al Nota 79. A la nostra estimada cova-cava hi vam poder veure el projecte d’un jove i gran contrabaixista danès anomenat Kenneth Dahl Knudsen anomenat “Téte”, disc en formació a quintet. També al Jamboree vaig poder veure el darrer de l’amic Rai Castells anomenat “Welcome” amb la mateixa formació, l’habitual, del seu primer i reeixit disc que també vaig posar en aquest programa. I el darrer projecte el vaig veure al Nota 79 i va ser la segona vegada que venia aquest magnífic saxo alto belga anomenat Julien Hucq. Haig de dir que en tots els casos Joan Recolons em va acompanyar i que en aquest darrer concert, entre tots dos vam adquirir un parell dels seus discos, o sigui que ja veurem si hi caben tots dos o no.

Abans de començar dir-vos que el primer concert de l’any, concert també de la Festa Major d’Hivern el farà Marina Tuset  en formació de trio, amb ella mateixa veu i en algun tema al piano, Jurandir Santana, guitarres i Juan Pastor, contrabaix. Hi tindrem un parell de convidats i que seran Valentí Tuset, guitarra espanyola i Víctor Mirallas, saxo soprano. Això serà el dissabte 12 de gener a la Sala Xica a partir de les 19h, amb l’entrada gratuïta, car està patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat pel Jazz Club La Vicentina.   
                                                            
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs ara sí que ja podem començar amb les músiques del programa d’avui, així doncs que us presento el projecte anomenat....


“TÉTÉ”
Kenneth Dahl Knudsen

Editat per Gateway Records
Enregistrat al Village Studios, Vanlose, Dinamarca
Mesclat per Martin Krarup
Masteritzat per Kasper Westeraa

Aquest disc te el suport de DJBFA i de DMF, un parell d’institucions públiques daneses, crec jo que va explicar ell mateix al Jamboree.

Uri Gurvich, saxo alto
Brian Massaka, guitarra
Gauthier Toux, piano
Rodolfo Zuniga, bateria
Kenneth Dahl Knudsen, contrabaix

Totes les composicions són d’aquest gran contrabaixista, gran en tots els aspectes.

Aquest és un disc amb quasi una hora de molt bona i personal música, amb un tarannà força delicat amb una majoria de temes a tempo mig amb variacions diverses, un parell de balades força lentes i un tema, el primer track del disc força vital. Composicions molt maques i molt ben interpretades que ja em van agradar força el primer dia que les vaig escoltar al Jamboree, dia tal com el 27 de novembre del 2018. Una formació atípica i no amb tots els membres que han enregistrat el disc però sí amb alguns i que va ser:

Kenneth Dahl Knudsen baix, David Pastor trompeta, Brian Massaka guitarra, Jean Lou Trebox vibrafon, Daniel Sommer bateria.

I des de la pàgina web de masimas/concerts, ens deien això:

Gràcies al seu virtuosisme, combinat amb bon gust i intuïció, el contrabaixista i compositor danès Kenneth Dahl és un dels músics més sol·licitats de l'escena europea, fins al punt d'haver treballat al servei de John Scofield i Aaron Parks. Guardonat diverses vegades, en solitari ha comptat amb la col·laboració de Gilad Hekselman, Johathan Blake i Jaleel Shaw, un luxe, com també ho és la presentació al Jamboree del seu quart treball. Titulat “Tété”, representa un encontre amb músics de tot el món —entre d'altres, el valencià David Pastor—, arran d'un viatge que Dahl va realitzar per 33 països de tot el planeta. Música universal, amb picades d'ullet a diferents tradicions, que evidencia el tarannà inquiet i generós d'aquest músic genial.

Doncs som-hi amb la delicada i súper slow balada anomenada...

3.- Shinjuku Silence                    (Kenneth Dahl)                 3m27s

Uns pocs minuts ens han calgut per adonar-nos-en de la qualitat de la seva música, en una cançó on ell mateix ens explicarà com va sorgir. I és que aquest disc, ja ho heu escoltat abans, és un recull de les músiques pels indrets on ell ha viatjat. És una delicada i preciosa composició que per començar l’any trobo força adequada, per la calma, per la introspecció que ens proposa. Ell mateix ha fet una curta aparició a contrabaix solo, però la bellesa del tema rau en la melodia a duet de piano i guitarra. Una delícia per començar.

I ara escoltem-lo a ell...

Jo m’estava al Japó. Anant a un concert amb el meu contrabaix. Era, amb diferència, la persona més alta, envoltada per milers de persones a l'estació de tren més transitada del món. L'estació de Shinjuku a Tòquio. Teníem persones que ens empènyien al vagó, i allà ens trobàvem cara a cara. Va ser claustrofòbic i calent, però també tranquil i segur. La gent no va interactuar en absolut. Només estaven utilitzant els seus telèfons, i totes aquestes persones amuntegades al mateix lloc no intercanviaren una sola paraula. Hi havia un còdex social que mai he viscut a la meva vida. En un moment determinat, algú va utilitzar el fre d'emergència i la meitat del vagó va caure a terra ... No obstant això, ningú va dir una paraula ... em vaig desconcertar ... com podem ser tan diferents? A Dinamarca la gent hauria plorat, o rigut i haurien començat a conversar ... Però al Japó ... res. De sobte vaig sentir aquesta melodia al cap, que es movia i sortia de tonalitats, i es va unir en aquest sentiment de grandesa. De sobte vaig sentir quants som i quina poca interacció i interferències tenim.

Seguim i abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I segueixo amb la música d’aquest contrabaixista i ara podreu escoltar el quintet al complet en el darrer track del disc anomenat....

8.- Lunar View        (Kenneth Dahl)       7m11s

Doncs amb aquest tema ens hem tornat a trobar amb la bellesa. També una característica del projecte i composicions, la qual te relació amb els canvis rítmics, alhora que les delicades improvisacions del líder a contrabaix solo. Tema començat amb el punteig del guitarrista Massaka, present al Jamboree, i que tant ens va agradar. Allà no hi vam veure al saxo alto Uri Gurvich i sí a l’amic nostre i grandíssim trompetista David Pastor. I és que Uri Gurvich és un tros de músic que s’està a cavall de Nova York i alguna ciutat de la pell de brau, havent fet alguns bolos per aquí i que tinc d’amic virtual al Facebook. En aquest tema hi ha el motiu recurrent que apareix després de les improvisacions, i que primer ha marcat el guitarrista a l’inici. La melodia principal és però més amplia i variada de canvis rítmics també, i embolcallada de bellesa. El líder ha fet el seu solo, iniciat amb aturada rítmica per fer més evident la profunditat del seu missatge. Tot i així, a mida que el va desenvolupant, s’hi van afegint saxo alto i guitarra, i tot va creixent, també amb energia i volum, acabant amb el motiu comentat. Massaka és qui segueix els solos fent-ho amb un so d’una pulcritud abassegadora i netedat de pulsió alhora que amb llenguatge jazzístic magnífic. De nou el motiu, de nou el punteig del guitarrista per trobar-nos acabant el tema a duet de saxo alto i guitarra, i així arribar al final amb màxima energia.

I ens explica ell....Vaig llegir un article escrit per un dels astronautes de l'Apollo 8. Estaven circulant per la lluna. Va dir alguna cosa que em va tocar ... "Des d'aquí, no veiem cap frontera, cap color de la gent ni religió. Només hi ha una bonica bombeta que anomenem planeta terra ". Això va ressonar en mi. Això és el que vull que tractem mútuament. Com si fóssim un. L'harmonia i el respecte són aspectes tan importants i quelcom tan important que hem de valorar i nodrir.

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.


I seguim amb un altre tema, també variat de ritmes i amb el tarannà ja reconegut de la música d’aquest gran contrabaixista i compositor, Kenneth Dahl, amb el sisè track del disc anomenat...

6.- Thousand Days           (Kenneth Dahl)       7m34s

I segueix ell explicant-nos els temes i viatge... El meu homenatge a Berlín ... Vaig viure allà durant 1000 dies. Quina ciutat! Vaig conèixer a les persones més sorprenents i he viscut en tants llocs diferents. Va ser un moment estressant, meravellós i bonic. La ciutat està plena de pobresa, riquesa, creativitat i vida en tots els aspectes.

 I sí que el va impressionar perquè va fer un tema impactant, amb una primera “revolada” rítmica impressionant, que es repeteix, com també la bonica melodia que hem escoltat a duet de saxo alto i guitarra. Després, el baterista Zuniga fa una magnífica demostració de destresa i tècnica, recolzat pels permanents acords del pianista Toux. El mestre Uri Gurvich desenvolupà un magnífic solo encabit en la més estricta modernitat i amb l’harmonia com a guia segura. Solen fer el que hem escoltat després dels solos, i que és tornar a repassar la melodia principal per fer com un repòs, i després tornar-hi amb d’altres solos, com hem escoltat. Així és que el magnífic guitarrista Massaka ens ha mostrat la seva genial aportació solista, amb el seu so nítid i clar com una patena, i així acabar el tema tot i recuperant els moments principals, amb un final de cop.

De vegades cal submergir-se en el desconegut per tornar a un mateix. Ningú sap més sobre aquesta senzilla veritat que el contrabaixista i compositor Kenneth Dahl Knudsen. Abans que el dolor per la mort de la seva mare li tragués tota l'alegria de viure, el premiat músic de jazz, va embrancar-se en un viatge que el va portar a 33 països, acompanyat del seu instrument, la seva gran creença en les forces unides de la música i la visió de l'esperança per recuperar una mica de la lleugeresa que tenia en la seva joventut.

I acabarem aquest projecte amb el tema més viu del projecte, primer track del disc, anomenat....

1.- Stars       (Kenneth Dahl)       5m42s

I ens diu ell.... Volia posar el cel nocturn a la música. No puc deixar-me de preguntar què hi ha allà dalt. És tan increïblement interessant que estem aquí, flamejant a través de l'univers en una bola flotant. Les estrelles que veiem ja no existeixen, i és realment difícil no deixar embolicar el meu cap al voltant de tot això. Vaig crear aquesta melodia amb el centelleig d'un milió d'estrelles en la meva ment.

I ja veieu que els tempos d’aquestes músiques tampoc són extremadament vius, i en canvi, segueixen un tarannà que fa estona ens és familiar. Tema que han acabat amb el típic punteix del guitarrista, altres vegades escoltat. I és que aquest és el motiu principal d’aquest tema d’estrelles i galàxies i així mateix l’han començat també. Com ja sabem, després de la presentació del tema, han començat els solos, i així és que ha estat el gran Uri Gurvich qui els ha començat, en un de magnífic. Haureu potser escoltat alguna referència melòdica a algun tema conegut, alguna frase reconeguda, tot i curteta. Toux al piano ha desenvolupat la seva visió solista de les estrelles, amb el gran suport de contrabaixista, el mateix líder i compositor Kenneth Dahl i baterista Zuniga. Després del pianista, retorn al motiu principal, “pizzicato” del guitarrista i final, de tema i de projecte.

I ens diuen....A poc a poc, les trobades i tocar amb músics locals de diverses cultures musicals des de Japó, Estats Units, el Marroc, el Líban, Israel, Tailàndia i Alemanya van ajudar a Kenneth Dahl Knudsen a obtenir una varietat de noves impressions musicals, així com a trobar una nova alegria en la vida: una experiència que comparteix amb el món, amb tots nosaltres avui en el seu quart àlbum "Tété". El títol fa referència al nom que solia donar-se a si mateix com un nen abans de poder parlar correctament i es mostra com un símbol per la seva nova alegria. Des d'un punt de vista musical, el títol també reflecteix perfectament la curiositat infantil i autènticament oberta que Knudsen apunta amb el seu nou àlbum. Com a líde de banda, aconsegueix unir totes les experiències que va fer en el seu viatge i les vincula a una obra completa i impressionant. Recolzat per la interacció cegament intuïtiva del seu quintet, Knudsen combina harmonies de la tradició musical europea amb els ritmes lúdics d'Àfrica i Amèrica Llatina, així com l'expressivitat de les cançons populars jueves com si li pertanyessin de forma natural, sonant a ell més que a una altra persona. Sembla que Kenneth Dahl Knudsen lidera la comprensió intercultural que és la idea fonamental del jazz en l'era de la globalització, i acull amb satisfacció a tothom que s'uneixi amb ell en el seu apassionant viatge.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I després d’aquest magnífic projecte d’aquest gran contrabaixista i compositor danès, Kenneth Dahl, segueixo amb més música adquirida en concerts on presentaven els projectes, i ara us presentaré un dels dos discos que vam adquirir al Nota 79 en la presentació del projecte del Julien Hucq, saxo alto belga que ja hem vist dues vegades al mateix indret però amb formacions diferents. El disc que us proposo escoltar d’aquest músic es diu


“REUNION”
Julien Hucq Quartet

Disc autoeditat
Enregistrat per Emmanuel Payet el 10 de gener de 2015  a l’Estudi Acusti, Paris.
Produït per Julien Hucq

Julien Hucq, saxo alto
Maxime Hoarau, vibràfon
Jean-Louis Rassinfosse, contrabaix
Arnaud Biscay, bateria

Totes les composicions són del mateix Juien Hucq.

Originar de Bèlgica, Julien Hucq és un membre creatiu de la jove escena jazzística de Nova York on hi viu des de 2012 on hi treballa com a saxofonista, compositor, arranjador i professor i hi multiplica col·laboracions i aliances. Julien ha tocat amb el grup Calvin Hill, el quintet Claudio Roditi, Steve Nelson, John Betsch, Michael Cochrane, Gene Perla, George Schuller, Jeb Patton, Corcoran Holt, George Robert i en importants clubs de jazz i festivals internacionals com Minton's, Flushing Ajuntament, Zinc Bar, Sons, Sunset, Varsòvia Jazz Days, Gaume Jazz Festival, Montreux Jazz Festival i Kinshasa Jazz Kif. El 2014, Julien va tocar amb el seu quartet al programa de televisió American Music Series del Brooklyn College, organitzat per Randall Keith Horton i transmès per CUNY TV i KRCB (una filial de PBS). Julien ha gravat cinc àlbums com a líder: «Julien Hucq Quartet» (2013), «Ilium.Id.Inlet» (2014), «Reunion» (2015), «Magma» (2016) i «Z» (novembre de 2017). El darrer que ha editat és «Woods» (2018), projecte amb canyes i metalls del món clàssic com són l’oboè, la flauta, el clarinet, el corn francès i el Bassoon.

Sobre aquest àlbum «Reunion», ens en dieun :«Un àlbum senzill i dinàmic, ancorat en les arrels bop, on es mostra un enfocament contemporani. Una barreja subtil i agradable. » i això deien els de Le Soir, Bèlgica.

Projecte amb sis temes entre els quals un parell de precioses balades, un parell de temes a mig tempo i un parell més a tempo més viu. Us proposo escoltar el segon track del disc anomenat...

2.- Dezkantxuan     (Julien Hucq)                    7m05s

Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera ha anat evolucionant aquest tema. Ha moments delicat i vital de tempo en d’altres com per exemple en el solo del contrabaixista Rassinfosse, gran solo, per cert. I tot i que la melodia interpretada pel Julien és així de delicada, el tempo és relativament viu. El tema però comença delicadament, dolçament amb una intro a contrabaix, i espurnes de vibràfon. En els primers moments és com una balada, amb el so dolç del saxo alto del líder. Una preciosa melodia de Julien, a la A, i amb un canvi ostensible a la B, o el pont. Ell mateix ha encetat els solos, sense entreveure el pas del tema a les improvisacions. Un preciós solo d’aquest mestre belga que hem tingut la sort de veure dues vegades, ambdues al Nota 79 i que esperem veure al Jamboree, ens agradaria veure’l al Jamboree. Tornen a la melodia principal després del solo del contrabaixista i així l’acaben dolçament. Preciós tema per a començar el seu projecte.

Julien Hucq va estudiar música i composició de jazz a Brussel·les, París, Lausana i es va graduar el 2013 al Programa de Màster en el Queens College de Nova York. Julien és un professor de música creativa amb múltiples i riques experiències docents. Instrumentalista múltiple (saxòfon, flauta, clarinet, piano, guitarra i instruments de percussió), utilitza una forma eficient, dinàmica i accessible d'ensenyar música, que ofereix als joves músics l'oportunitat de construir una base sòlida en la música. El seu mètode fa als estudiants feliços i els permet desenvolupar la seva curiositat i la seva set per aprendre més. Experimentat en conjunts i instruments d'instrumentació de fusta, Julien actualment està ensenyant a l'Escola Francòfona de Nova York (Larchmont, NY) i a l'Acadèmia Catòlica Blessed Sacrament (Brooklyn, NY). A més, acull tallers de música i clínics a escoles de música pública i privada com ara l'escola secundària Townsend Harris (Flushing, NY) o l'Associació Musique-en-Bièvre (Cachan, París).

Segueixo amb més música d’aquest magnífic saxo alto i compositor, ara amb el primer track del disc, anomenat...

1.- Bois du Cazier   (Julien Hucq)                    5m43s

I quin final més delicat el d’aquest tema, amb un vibràfon i bateria acaronant-nos dolçament. Però és que els inicis han estat també dolços, melòdicament parlant, i sustentats sobre una base rítmica magnífica que ens ha mantingut a tots en estat d’alerta. La melodia és certament preciosa i el ritme persistent, quasi beat, com podeu escoltar en el “xarles”, sembla no ser el mateix si escoltem els redobles del baterista i la pulsió del contrabaixista. Tema molt ben construït, que aviat dóna pas al primer solo del líder. El seu so característic, ja reconegut per calidesa i llenguatge, ens acarona dolçament, com ho fan les seves composicions. El molt bon vibrafonista Maxime Hoarau ha fet una molt bona improvisació, mostrant-nos una bona tècnica i llenguatge, i després d’ell hi ha tornat amb la melodia principal tot i encarant el final d’aquest preciós tema, acabat com hem dit al principi del comentari.


També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............

Segueixo amb més música d’aquest gran saxo alto i compositor, ara amb el tercer track del disc, tema anomenat...

3.- Dante Brogno    (Julien Hucq)                    3m46s

Tema vital per excel·lència, a un tempo viu i ritme imparable on hem pogut gaudir amb una llarga improvisació del vibrafonista Hoarau, i iniciat a tres fent la curta melodia per deixar pas ben aviat als solos, el primer, el del líder. Gran solo d’aquest mestre de les dolces canyes i vents, les del seu saxo alto. Llenguatge neo-bopper i tècnica depurada la d’aquest saxo alto belga establert a Nova York. Hoarau ens ho ha mostrat també en el seu solo, però és que el walking del contrabaixista ha estat igualment increïble recolzat també pel baterista Arnaud Biscay, el qual no ha parat en tot el tema, tot i no haver-lo escoltat en cap solo.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Doncs acabo el projecte de Julien Hucq Quartet amb un altre tema força viu, el cinquè track del disc, anomenat.....

5.- Mukungu           (Julien Hucq)                    7m03s

Doncs si encara no havíem escoltat cap solo del baterista, vet aquí que ell ha iniciat aquest tema amb un solo a mode de intro, d’un tema bàsicament africà, i per això ell i els seus timbals. Un tema que Julien va composar en un viatge llunyà a un país d’aquest continent, segons ens va explicar ell mateix en el concert del Nota 79. Un tema que podeu veure en vídeo si entreu al meu canal del Youtube, el del Jazz Club La Vicentina. Al blog us en posaré l’enllaç.


I quin tros de tema més potent, magnífic per acabar el projecte del Julien Hucq Quartet, tema bopper per descomptat amb una trempera increïble. I és que una intro de bateria de 2 minuts és quelcom que no s’escolta cada dia i que predisposa l’oient a la rítmica que vindrà. La melodia, com passa sovint en el món del jazz és curta i es prima més el concepte de les improvisacions posteriors. Julien ha fet la melodia, en la A, mentre que el pont ha tornat a tenir predominança el baterista Biscay alhora que contrabaixista i vibrafonista. El walking del primer ha acompanyat el solo del segon, amb el suport per descomptat del swing del xarles del baterista. Magnífica i vital improvisació la d’aquest gran vibrafonista, que ha deixat pas a la del líder, igualment reeixida. Tros de tema per acabar aquest gran projecte del qual en vam poder veure alguns temes en directe al Nota 79 aquest novembre passat.

I després d’aquesta delicada música de Julien Hucq sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente..
...............................................
Gràcies Carme, per donar-li la benvinguda al Rai Castells i benvinguda tu de nou al programa. Que tinguis un bon any, ple de contes, de música i de totes les coses que ens fan viure.

Bé, doncs encaro la fase final del programa amb el darrer projecte que vam veure al Jamboree, com el del Kenneth Dahl i que és el del guitarrista i compositor Rai Castells anomenat...


“WELCOME”
Rai Castells

Editat per Another Planet Records     APR001
Enregistrat el 23 i 24 de maig de 2017 als Estudis Ground
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla
Produït per Rai Castells

Rai Castells, guitarra
Miguel “Pintxo” Villar, saxo tenor
Max Villavecchia, piano
Jordi Gaspar, contrabaix
Jordi Gardeñas, bateria

Totes les composicions són de Rai Castells.

Aquest és un projecte d’envergadura per diversos aspectes, entre els quals la qualitat de les composicions però també pel fet de presentar-nos nou temes amb diversitat rítmica i per descomptat melòdica i amb quasi una i quart de música. Tota una demostració de generositat per part de Rai Castells i companys. Hi podreu trobar una preciosa i un tant melancòlica súper balada anomenada “Missing”. Amb una mica més de vitalitat tenim el segon track del disc anomenat “Looped Suite” i seguint una mica més viu, el darrer track anomenat “Everything Is Possible”. Totes tres, precioses composicions i és que Rai és un “tros” de compositor, alhora que magnífic guitarrista amb un gust musical ple de bellesa. A partir d’aquí ja ens trobem la resta de temes amb una potència rítmica in crescendo amb tres temes més o menys similars en tempo que no en ritmes, que són diversos i així tenim “Tetric”, “Varanasi” i “Around The Planet”, mentre que els dos més vitals són “Cinc” i més encara “Into Something”. Després de veure’ls al Jamboree, on ja vam flipar pel directe i la gran compenetració de la banda i gaudir d’allò més amb les músiques que ens van oferir, us haig de dir que aquest gaudi ha anat in crescendo, a mida que he anat escoltant el disc a cas i al cotxe, la qual cosa em fa difícil la selecció de músiques a deixar de posar, car cadascun dels temes t’enganxa sí, però de manera diferent per la diferent melodia, ritme i sempre per les magnífiques improvisacions.

Tot i els temes delicats i com a final de programa, us proposo escoltar els temes encabits en tempos una mica més vius, i també com és usual en aquest programa, partint del més delicat, o sigui que escoltareu ara mateix el primer tema d’aquest magnífic projecte, tema anomenat....

8.- Tetric      (Rai Castells)          5m11s

I quin tros de tema, mare de 10 sr, i quin magnífic, melòdic i llarg solo del nostre amic Miguel “Pintxo” Villar al saxo tenor. Aquest un músic català d’adopció que hem vist créixer i desenvolupar-se a partir de projectes com la David Mengual Free Spirits Big Band. Un músic al qual podeu veure cada dimecres a les Jam Sessions del 23 Robadors sempre amb la companyia de Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Tema aquest iniciat per les notes guies de piano i contrabaix de Max i Jordi on la melodia l’hem pogut escoltar a duet a càrrec de saxo tenor i guitarra, amb en Pintxo i Rai, i sempre amb el magnífic i especial suport de Gardeñas a la bateria. Després de més de 2 minuts d’exposició de tema, el saxofonista navarrès ha desenvolupat el seu increïble solo farcit de bon gust, recursos tècnics, solo molt melòdic sempre al voltant de l’harmonia, sense allunyar-se’n massa. Preciós el canvi tonal en el pont o la B i ja tornar al tema per així acabar-lo. Quin tros de tema per començar el projecte de Rai Castells.

Rai Castells es va graduar Summa Cum Laude en l'especialitat de Jazz Performance a la Universitat de Berklee College of Music a Boston, Estats Units. Allí va rebre diverses beques, així com el prestigiós premi Elvin Jones Award (premi atorgat pel Departament de Performance de Berklee College of Music). Ha estudiat amb músics com George Garzone, Joe Lovano, Hal Crook, Mick Goodrick, Joanne Bracken, entre d'altres. Ha tocat amb músics com Bill McHenry, Jeff Galindo, Robert Kaufman, Benet Palet, Martí Serra, Jordi Gaspar, Raynald Colom per només parlar dels músics habituals de l’escena del país. Ha treballat en diversos projectes discogràfics com Rai Castells & Jordi Gardeñas, Henderson Project, Zoom Trio, Aramateix, Big Band de Vic, Jordi Boixadós i altres enregistraments com sideman.

Segueixo ara amb canvi rítmic i primer track del disc, anomenat..

1.- Around The Planet       (Rai Castells)          9m32s

I és que un parell d’aquests temes depassen els 9 minuts, com ha estat el cas en aquest “Around The Planet”, i d’altres els 8. Allò que sempre dic de la “generositat dels músics”. Hem pogut escoltar com ha desenvolupat el seu solo el gran pianista Max Villavecchia, músic de l’entorn del Taller de Músics, com quasi tots els altres companys, i és que aquest projecte té el color del Taller. Si tenim en compte que en Jordi Gaspar és el Director de l’ESEM de Can Fabra on fan el Grau Superior, on Max s’hi va llicenciar, que en Gardeñas hi dóna classes i potser en Rai també, doncs això, que aquest és un projecte que “respira Taller”. Tema que ha començat amb notes guia a càrrec de pianista i guitarrista, notes que recolzen la melodia i harmonia, melodia interpretada a duet per saxo tenor i guitarrista. Notes guia i melodia a duet amb les quals han acabat l’exposició del tema tot just abans que Max iniciés el seu reeixit solo. Una exposició de tema llarga, de més de tres minuts. La delicadesa inicial en format de trio s’ha anat reconvertint a mida que Max desenvolupa el solo, esdevenint quelcom més i més vital. I  sempre dic que el format de piano, contrabaix i bateria és una màquina rítmico-melòdica perfecte. Després del solo del pianista han estat Rai i Pintxo els qui ens han regalat uns “vuits” a tot swing i a ritme ternari, magnífics. La conjunció de la diversitat de sons de guitarra i saxo tenor està perfectament trobada, més agut el del guitarrista i nítid, i més fosc el del saxo tenor. Les notes guia que tots plegats han anat creant ens han situat al final d’aquest magnífic tema anomenat “Around The Palnet”, acabant-lo de cop.


recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Us proposo escoltar ara el tercer track del disc, i així seguir amb vitalitat de tempo, amb diversitat de ritmes i melodies però amb una sonoritat, de grup, ja característica, amb un tema a tot swing que es diu...

7.- “Lost”      (Rai Castells)          8m02s

Doncs heu pogut constatar la diversitat rítmica després d’escoltar aquest “Lost”, on el Swing quasi que no ens ha abandonat en cap moment i sobretot en els magnífics solos, tot i això, en el pont o la B, el ritme s’ha tornat així com trencat.
Un tema a tot Hard Bop on la melodia principal i canvis harmònics són elaborats i “parits” amb tot el gust musical possible on no se’m fa gens fàcil discernir les As i el pont, tot i intentar-ho, pel fet precisament dels diversos i magnífics canvis que hi ha. El pas de tema a improvisacions ha estat realitzat de manera continua essent en Pintxo qui primer l’ha fet i és que el seu dolç so del tenor i la seva mestria creativa és de tots coneguda i així ens ho ha mostrat. El recolzament rítmic ha estat imprescindible per reeixir la seva impro amb el “walking” i “swing” dels Jordis, Gaspar/Gardeñas. Ells mateixos han recolzat el preciós solo del líder i compositor Rai Castells a més a més del seguiment harmònic fet pel pianista Villavecchia amb els seus acords. Ell mateix ha seguit amb la seva improvisació i mateix “swing”. Delicat solo el del Max i brillant exposició del tema altre cop per així apropar-nos al final, amb els canvis rítmics comentats, suposo els del pont i final preciós i delicat.

I com no podria ser de cap més manera, el darrer tema és el més vital i rítmic també a tot Swing, i amb quina “marxa”, amb el...

4.- Into Something            (Rai Castells)          6m32s

Doncs amb quin marxa hem acabat projecte i programa. I és que aquest tema té una vitalitat melòdica i rítmica acollonant. La melodia principal, de nou interpretada a duet de guitarra i saxo tenor, curta però amb un pont magnífic. Pintxo ha estat qui primer s’hi ha ficat a “tot tren” marcat per la base rítmica súper potent dels Jordis i acords de Max. El saxofonista ha “volat” literalment a base de creativitat i amb un fraseig lligat on ha pujat i baixat pel seu instrument seguint les harmonies del tema en una demostració, una vegada més, de tècnica, recursos i bon gust. Un so personal i llenguatge farcit del de tots els seus mestres, Rollins, Coltrane i demés “Màsters del Jazz”. Rai ha fet el seu amb la mateixa nitidesa i pulcritud interpretativa que ens ha mostrat en els altres temes, alhora que creativitat i demostració de tècnica, que per això li van donar el Cum Laude al prestigiós Berklee School of Music de Boston. Max ha seguit amb la seva exposició, i sempre a tot “Swing” amb els dos Jordis i ja després d’ell, hi ha tornat amb el tema sencer, les dues As , el pont, la B, i la A final per així acabar-lo delicadament. I quina meravella que ens han ofert aquest cinc mestres, i quina meravella ens ha ofert el líder Rai Castells amb les seves composicions. Jo crec que aquest és un dels discos de l’any, si considerem projectes parits aquí, i amb músics de casa nostra.

Doncs res, que ja s’ha acabat el programa, crec jo que magnífic pels tres projectes diversos presentats i amb la particularitat de ser discos adquirits o cedits en tres concerts, dos d’ells al Jamboree i un al Nota 79. Us recordo que primer hem escoltat el del Kenneth Dahl anomenat Tété, vist i gaudit al Jamboree. Que després heu pogut escoltar el del magnífic saxo alto belga Julien Hucq vist i gaudit al Nota 79 i que hem acabat amb el del Rai Castells vist i gaudit al Jamboree. Doncs això us recomano, que aneu als concerts en directe i que adquiriu els discos que allí presentin, a mode de record vostre i com a suport pels músics, com a suport a la música, al Jazz, de manera particular. Espero sincerament que aquest primer programa del 2019 us encoratgi a assistir als concerts i desitjo de tot cor que us hagi agradat.

Abans d’acomiadar-me dir-vos que el primer concert de l’any, concert també de la Festa Major d’Hivern el farà Marina Tuset  en formació de trio, amb ella mateixa veu i en algun tema al piano, Jurandir Santana, guitarres i Juan Pastor, contrabaix. Hi tindrem un parell de convidats i que seran Valentí Tuset, guitarra espanyola i Víctor Mirallas, saxo soprano. Això serà el dissabte 12 de gener a la Sala Xica a partir de les 19h, amb l’entrada gratuïta, car està patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat pel Jazz Club La Vicentina.   

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |