Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. Us recordo que aquest programa forma part de la plataforma Esfera Jazz conjuntament amb d’altres programes, podcasts, pàgines web diverses, i tot relacionat amb el Jazz i variants. Un lloc on hi trobareu també programes que es fan a l’altre cantó de l’atlàntic, i per tant, plataforma d’àmbit internacional. Al blog del programa hi trobareu un enllaç, i si ens voleu seguir, us en podeu subscriure. 

Doncs aquest cap de setmana l’hem passat confinats de manera perimetral, a més a més de quedar-nos sense “Cultura”. La primera cosa l’entenc però la segona no. I és que encara que els hi diguem que la “Cultura és Segura”, ells fan les orelles sordes. No anem bé amb aquestes errònies restriccions. No podem fer-hi res, però no per això deixarem de queixar-nos. Cuideu-vos molt. 

I parlant de les músiques del programa d’avui....

El dedicarem a tres trios diferents (més o menys), els del Jordi Martínez i el seu "Crònic", el de l'Ignasi Terraza, "High Up on the Terraza" (Swit Records) i el de Kenny Drew, "Tough Piano Trio" (del vinil de 180 gr de Jazz Workshop digitalitzat). El bonus serà de Bobby Timmons amb els Art Blakey & Jazz Messengers i el micro conte de Carme de la Fuente. Amb més músics com Albert Abad, Albert Pagès, Pierre Boussaguet, Victor Jones, Paul Chambers, Philly Joe Jones, Lee Morgan, Wayne Shorter, Bobby Timmons i Jymie Merritt. 

I tot el que no us expliqui aquí ho podreu llegir al blog del programa, també els temes que no pugui posar per limitacions horàries de les emissores, els podreu escoltar al blog. Comencem doncs amb els projectes, i ho farem amb el... 

“CRÒNIC”

Jordi Martínez Trio

Autoeditat

Enregistrat per Kim Fanlo a Wicked Studio

Mesclat i masteritzat per Vicen Martínez a Guitarrec Studios

Produït per Jordi Martínez 

Jordi Martínez, Nord Electro (simulant el H. B3)

Albert Abad, saxo alto i soprano (en #1 i 2)

Albert Pagès, bateria 

Totes les composicions són de Jordi Martínez 

Estem davant d’un projecte de 7 temes i quasi 35 minuts de músiques molt personals amb ritmes i tempos diversos, tot i ser aquests no massa fasts. Podríem dir que l’estil, ai l’estil....que li posem a les músiques quan només són això, músiques bones o dolentes....doncs aquest estil depèn dels temes havent-n’hi alguns que el situen en el “Soft Funk”, per dir-ne algun. De tempos delicats hi ha un parell de preciosos temes, per melodies i harmonies, com són el 6t “Romança” i el 1t, “Dansa”, el primer, iniciada la melodia pel saxo alto d’Abad, i el segon per una intro a bateria de Pagès per després l’orgue del líder Martínez. Ja a un tempo mèdium, un tant “funky” tenim el 2t i tema “Lluny”, iniciat per Abad al soprano i impro primera a càrrec del líder a l’orgue. El tema que titula el projecte i 3t “Crònic”, té un puntet més de tempo, i també el situaríem en el mateix context estilístic de l’anterior, iniciat amb el motiu principal a càrrec del Nord del líder. I de més marcatge rítmic per bateria i baixos del teclat tenim el 7t “Sarau”, una mica més viu de tempo, amb la melodia feta a duet per saxo alto i teclat, i també a tot Jazz-Funk, tema magnífic per com evolucionarà després. I també marcat per bateria tenim el 5t “Record”, que tot i el ritme, té una dolça melodia interpretada d’entrada a duet de saxo alto i teclat del líder. I finalment, i essent el tema més curt tenim el 4t “Conjur” i també el més viu de tempo, iniciat però per intro de bateria i posterior melodies a duet de saxo alto i teclat del líder, amb un canvi tonal magnífic, per després començar el líder amb les improvisacions. Doncs el Jordi ens diu que aquestes músiques tenen el regust a Jazz Contemporani (el que es fa ara) amb textures musicals variades i creatives. 

Doncs com que no trobo cap pàgina web ni del músic ni del projecte, us posaré l’adreça del seu mail per si esteu interessats en demanar-li una còpia d’aquest , el seu primer projecte editat. jordimartinez@elmusical.cat 

I comencem amb les seves músiques, i com sempre que em va bé ho faig, el posar-vos els temes més delicats de tempo....som-hi doncs amb el 1er track anomenat... 

1.- Dansa     (Jordi Martínez)      6m27s 

I de quina manera més dolça han acabat aquest primer tema, “Dansa”. Ja veieu que tenim un trio amb teclat, simulant el Hammond B3, un saxo, soprano, i la bateria. Aquest mateix, Albert Pagès ha iniciat el tema fent una “intro” a base de redobles amb les timbales i la caixa esmorteïda. De fet el tema és així, sense un ritme massa concret en els inicis fins i tot amb l’acompanyament posterior del soprano a la melodia i els acords del teclat. El ritme i swing delicat apareixen ja a les primeres de canvi, amb el solo del líder i compositor a mans del seu Nord Electro. De fet us haig de dir que m’ha sorprès molt gratament la feina feta pel Jordi a l’orgue, car les moltes vegades que l’he vist, sempre ha estat tocant el piano, i ves per on que va ser ell qui el va tocar en el 1er dia de Festival de Jam Sessions que vam fer el 10 d’octubre a la Sala Xica. Aquest dia qui tocà el saxo alto, Albert Abad, és qui ara hem escoltat al soprano, també un gran descobriment, car tot i conèixer ja una bona colla de músics, amb l’Albert no havíem coincidit en cap concert. Bon so el que n’obté del soprano, i també un bon solo realitzat. Jordi en el seu solo, gestiona molt bé la qüestió dels silencis, aconseguint quallar una improvisació melòdica i “tranquil·la” d’una gran bellesa. La mateixa que aconsegueix amb el soprano Abad en la seva improvisació, també molt melòdica alhora que farcida de recursos i arpegis, sonant tot plegat força contemporani, el seu i el del líder. 

I en el disc hi ha un text, en castellà, de Mariana Gleiser que queda així de maco en català. Aquí va el primer tros. El veig començar a caminar. En línia recta. Agafa una mica de velocitat i s'atura. Després una altra vegada, i més ràpid. Em desperta la curiositat. El segueixo a distància prudencial. No sé si coneix el seu camí o si fa camí en caminar. Recte, i després dibuixant esses; torna a les línies i ja gairebé s’atura per començar de nou. No sé on va. Ell ho sap. Els seus passos són ferms i sonors. Curts, llargs, una altra vegada curts, constants, un darrere l'altre. Intento seguir-lo mentre s'obre camí entre boires urbanes i sorolls compactes. No em veu, o simula no veure’m, o em veu i no li importa. Potser avança i retrocedeixi per tornar a avançar; o potser es va acostant on vol traçant rodejos circulars. Fa espirals, petites, després més grans, després tan grans que no se sap on acaben, després menys grans. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I seguim amb el tema que titula el projecte.... 

3.- Crònic     (Jordi Martínez)      6m17s 

I quin altre molt bon tema acabem d’escoltar, ara amb l’Albert Abad al saxo alto. Hem gaudit també amb el solo final de Pagés a la bateria tot i abans de recuperar la melodia principal i acabar-lo de cop. L’inici però ha estat subtil amb una “intro” primer a càrrec del teclat, afegint-s’hi després la resta de companys. De fet, el tema sembla estar compost de dues parts ben diferenciades, la primera més tranquil·la amb aquests dos acords i el seu ritme que semblen el motiu principal. Un canvi amb swing i melodia curteta s’hi afegeix posteriorment en el que seria la B del tema per tornar de nou a la A amb els acords i el seu ritme. Una bona composició, senzilla que no simple, i molt ben aconseguides interpretacions dels tres amics. En Jordi ha iniciat la seva “impro” amb una escala força inversemblant, colorista i brillant, seguida de més del mateix estil. Sembla haver agafat una idea i després l’ha anat desenvolupant amb creativitat però sempre situant-nos en l’entorn primigeni. La improvisació d’Abad al saxo alto ha estat també magnífica, moderna per com l’ha evolucionat, a més a més d’obtenir també un magnífic i modern so del seu alto, un Conn Ladyface, crec que em va dir. Magnífica tasca de Pagès a la bateria sobretot en les improvisacions dels dos companys, i també la tasca del líder amb la mà esquerra fent els més baixos, els més greus del tema i a tot swing, amb “walking” inclos. Un altre gran tema del Jordi.

I aquest és el segon tros del text de Mariana. De vegades, gairebé sóc capaç de predir el seu pròxim moviment; altres, em desorienta. Cada vegada més, em desorienta. Va més ràpid i gairebé el perdo; arribo on és, esbufegant, quan l’albiro, ja torna a accelerar. Se’m va escapant i el segueixo a la llunyania. Sospito que s'ha perdut; però no sembla perdut. Potser m'hagi vist i vulgui marejar-me; ell no sembla marejat. Va més de pressa; sembla impacientar-se; m’impacienta. Ja no reconec els seus moviments; són capritxosos, no sé si són polígons o el·lipses, cap al sud o cap al nord. Em fa dubtar, però ell no sembla tenir dubtes, i segueix la seva marxa gairebé frenètica, gairebé irritant, en figures cada vegada més abstractes, en girs, avenços i retrocessos, donant tantes voltes que perdo la dimensió. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I acabarem no amb el més ràpid què és molt curtet, i sí el de més marcatge rítmic anomenat... 

7.- Sarau      (Jordi Martínez)      4m37s 

I quina altra meravella ens han ofert aquest trio, i sobretot com a composició, la d’aquest “Sarau” de Martínez. El tempo i ritme t’enganxen ja de ben de seguit, en només escoltar les primeres notes. Té també un pont magnífic que de ben segur haureu notat, per com els acords els escoltem de manera descendent. El tema ha acabat de cop després de fer la melodia a duet de saxo alto i teclat. I és així com l’han començat. Una melodia consistent i tema, per com és també el marcatge de Pagès a la bateria, sense oblidar la mà esquerra del líder al teclat fent de baix elèctric, magnífica intervenció d’aquest en aquesta tasca. Jordi és qui primer ha realitzat els solos, fent-lo d’una manera totalment convincent. Sobretot ens continuen agradant d’allò més l’execució que fa dels acords i escales, les quals resulten d’una modernitat esfereïdora. Abad al saxo alto ens ha tornat a acaronar pel so, però també per com s’esplaia seguint l’harmonia del tema i volant per sobre d’ella segons la seva creativitat. Un gran tema per acabar el projecte del Jordi i ja sabeu que si voleu escoltar la resta de temes li podeu enviar un mail demanant-li el disc. 

I Mariana Gleiser acaba dient-nos: I just quan estic a punt de llançar-li un crit, el veig alentir la seva marxa, i després una mica més; com si algú li estigués baixant la velocitat amb un comandament a distància i ell es deixés portar dòcilment per l'ordre etèria. Els seus passos es fan més i més llargs, com si les cames se li fossin estirant. Torna llavors a fer espirals grans, dolces, després més petites, després línies rectes, figures raonables, polígons coneguts, amb els peus a terra, un darrere de l'altre. Endevino quan es vol aturar. Es gira i em mira. Em somriu com si em felicités; sap que l'he seguit. Li somric. Mira cap enrere i segueixo el camí de la seva mirada. Les empremtes del seu trajecte han quedat marcades a la superfície de la ciutat. Un dibuix complet, lògic, com no podia ser d'una altra manera. I tots dos sabem que el traçat romandrà allà, a la superfície de la ciutat, durant un temps. Algun temps, no importa quant. 

Doncs després d’aquesta agradable sorpresa per primer treball editat i amb músiques pròpies, les magnífiques del Jordi Martínez, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...........

Gràcies Carme per dir-nos-ho sempre amb aquesta calidesa teva tan personal. 

I nosaltres seguim amb un altre dels projectes a trio,i ara ho farem amb el...

“HIGH UP ON THE TERRAZA”

Ignasi Terraza, Pierre Boussaguet i Victor Jones, Ignasi Terraza Trio 

Editat per Swit Records

Enregistrat a l’estudi de l’Ignasi Terraza els dies 29 i 30 d’octubre de 2018 per David Casamitjana.

Mesclat i masteritzat a l’Estudi Montoliu per David Casamitjana.

Productora executiva: Miriam Guardiola 

Ignasi Terraza, piano

Pierre Boussaguet, contrabaix

Victor Jones, bateria 

I no seré jo qui us parli en termes generals d’aquest disc, car, l’Ignasi em va enviar tota la informació del projecte on hi ha suficient material. I comencem pel principi, o sigui, d’on va sorgir el disc. 

Cada any el Festival Internacional de Jazz de Barcelona encarrega cinc projectes especials a un artista determinat. La tardor passada l’escollit va ser de casa: Ignasi Terraza, pianista extraordinari. L’encàrrec era presentar cinc projectes per a cinc formacions diferents. Com a primera peça d’aquesta estructura l’Ignasi va presentar un trio internacional amb el seu vell amic de París, Pierre Boussaguet i el llegendari bateria de Nova York, Victor Jones. El trio es va reunir per primera vegada directament a l’estudi; van assajar les composicions originals de Terraza, després van tocar les peces estàndard i a continuació ho van enregistrar tot a la primera. 

I és Brian Bacchus qui  ens explica tot això:

Al repertori de “High Up On The Terraza” hi ha incloses quatre magnífiques peces originals de Terraza (“Grooving for Jaume”, “Take the Boussline”, “Cris” i “High and Up”) i una del baixista Pierre Boussaguet (“Bees and Flowers”). I també hi ha presència del repertori tradicional català amb una versió de la cançó “Volem pa amb oli”, i amb “Paraules d’amor” completa el recorregut pel país de Terraza. El repertori d’estàndards de jazz compta amb un arranjament molt elaborat del tema de Cole Porter “What Is This Thing Called Love”, una versió de “A Flower Is a Lovesome Thing” de Billy Strayhorn, un homenatge a Art Tatum amb la peça de Rodgers & Hart “You Took Advantage Of Me” i una versió swingant, fluïda i molt personal de “Time On My Hands”, una cançó que Billie Holiday va fer famosa. La sessió irradia joia i swing des del primer moment, curulla de creativitat i espontaneïtat, qualitats fonamentals que el jazz ha de tenir al seu nucli i que aquí es mostren en plenitud. Els músics van crear una obra molt especial malgrat que, de manera ben sorprenent, treballaven per primera vegada com a grup! Costa creure-ho; sonen com si fossin vells amics que haguessin estat tocant junts durant molts anys! Art de màgia! Restem impacients esperant que es tornin a reunir... en algun punt del  “High Up On The Terraza!”. I això ens ha dit Brian Bacchus i també podeu veure quines coses més diu, si entreu al seu web: www.brianmichelbacchus.org 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de Swit Records: https://www.switrecords.com/product/high_up_on_the_terraza/ 

I l’Ignasi ens diu això: Vull dedicar aquest treball a Miriam Guardiola i a les meves filles Anna i Cristina que amb el seu amor i suport són veritables fonts d’inspiració.

I jo us dic que aquest és un projecte amb 11 temes i tres quarts d’hora de magnífiques músiques. I tot i les precioses balades del disc, us proposo escoltar el tema a tot delicat swing anomenat.... 

8.- Time on my hands       (Youmanis, Adamson & Gordon) 3m40s 

"Time on My Hands" és una cançó popular amb música de Vincent Youmans i lletres de Harold Adamson i Mack Gordon, publicada el 1930. Va ser Introduïda al musical Smiles de Marilyn Miller i Paul Gregory. Aquest estàndard el va cantar Billie Holiday però també Sarah Vaughn, i un llarg etcètera, alhora que interpretat de manera instrumental per molts més. 

I quina pulsió hem escoltat, la del contrabaix de Boussaguet amb un “walking” magnífic, i això ja d’entrada, ja, amb la melodia del tema a càrrec de l’Ignasi. Val a dir que Jones a la bateria està també immens al “Ride” i amb tot el Swing del món. Una balada a mig tempo, inicialment, i que els nostres herois han reconvertit quasi en un altre tema, a tot delicat swing. L’Ignasi està magistral, primer fent la melodia amb tota la càrrega de sentiment, amb un so profund el del seu piano, i equalitzat tot plegat en un registre mig. La melodia del tema és força senzilla també i d’una bellesa i tendresa remarcable. És una melodia molt ben aconseguida, amb poques notes inicials i també no massa les posteriors. Res a veure per com ha improvisat l’Ignasi després, amb tota una profusió de notes de curta durada, tocades amb nitidesa i velocitat, alhora que riques en idees harmòniques. Un solo impressionant com quan amb l’esquerra feia la melodia i la seva dreta volava fent tot un seguit d’arpegis inversemblants. Quina sort per un pianista com ell poder tenir un suport rítmic del nivell dels seus dos amics, Boussaguet i Jones. I és que els increïbles moments del seu solo en són una bona colla, com quan s’ha ajudat dels acords per arrodonir la seva tasca poc abans d’acabar el tema amb la mà dreta volant pel piano. Quin gran tema per començar aquest projecte. 

I en Brian Bacchus encara ens diu què:         

   Vaig entendre immediatament perquè ella i Joan Chamorro eren tan vehements quan demanaven portar-lo des de Barcelona per enregistrar als Estats Units malgrat que a Nova York hi ha una munió de grans pianistes. Abrandava l’escenari per a Andrea i la resta del grup cada vegada que s’asseia al piano. 

Seguim amb una molt reeixida versió del conegut tema de Porter... 

5.- What is this thing called Love (Cole Porter)          4m39s 

I la versió que ens n’han fet d’aquest estàndard de Cole Porter és d’una riquesa i creativitat remarcables. La “intro” amb les notes més greus a duet de piano i contrabaix, i després amb el baterista acaronant la bateria dolçament. Tot plegat s’ha allargat quasi fins els dos minuts del tema, o sigui que realment és una recreació d’aquest “What is this called love”. El swing hi ha aparegut també, però a moments curtets, havent-hi espai per a tot. Un arranjament magnífic i molt ben aconseguit per com ens ha frapat. La improvisació de Terraza ha estat igualment preciosa, rica amb tècnica per com s’ha ajudat a moments amb la mà esquerra mentre la dreta seguia una línia melòdica determinada. Ara bé, el més esclatant ha estat el moment del duet amb Jones a la bateria i posterior canvi de tempo, més aviat amb el tempo doblat, mostrant-nos un Ignasi impactant, potent, enèrgic i vital, amb una dreta gràcil i lleugera i l’esquerra segura fent el recolzament harmònic, i més endavant fent el pianista una improvisació amb melodia a dues mans. Certament, amb un tema així per variat i complex, a un se li fa difícil el comentar-ne les seves vicissituds. I és així. El tema ha tingut molta diversitat ja des de l’inici, per després els canvis posteriors en la seva improvisació, on ens l’ha mostrat de dues maneres possibles, que de ben segur ens en faria algunes maneres més. Quin altre tros de tema d’aquest projecte. Magnífic. 

I ens segueix dient en Brian  que....L’Ignasi és un pianista vigorós i no s’està de res a l’hora de teclejar els ivoris del piano. Va mostrar que pot tocar qualsevol estil, tot allò que se li demani sense fer mai un mal solo. Ens hem mantingut en contacte i l’Ignasi m’ha anat enviant els seus CD, tant en trio com a piano sol; tots són projectes amb una força extraordinària. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I com ens ha dit en Brian, aquest projecte té temes de l’Ignasi i un d’ells és aquest magnífic... 

2.- Grooving for Jaume     (Ignasi Terraza)      4m40s

Doncs amb aquesta potència ens ha presentat un dels seus temes l’Ignasi. Un tema amb una presentació diguem-ne que no gaire clàssica per com ha anat tot plegat, car la melodia sincopada ja des de l’inici ha estat recolzada per la secció rítmica amb evident marcatge rítmic, fet això en dos dels chorus del tema. L’enllaç a les improvisacions ha vingut mitjançant un trosset més dolç amb acords i dolça melodia i suavitat en els acompanyants. El llarg “pick-up” ha estat sí, el previ a les improvisacions, la primera la Terraza. El Swing ha aparegut a la primera, amb el “walking” de Boussaguet i el “Ride” de Jones a la bateria. Tot això ha ajudat de ben segur a l’Ignasi a volar vers les altures amb tota la seva enèrgica interpretació, alhora que reeixida. La melodia apareguda fruit de la seva creativitat, s’ha vist reforçada pels acords persistents, a moments, de la mà esquerra. El solo del contrabaixista francès ha estat sublim, també, melòdic alhora que amb mostra evident de la seva tècnica per com de veloç l’ha executat, tot i passejant-se per tot el mànec de la seva “berra”. En aquest tema hi ha hagut moment de glòria per a tots tres, car, el baterista Jones ha fet uns “quatres” amb els companys, per després retrobar la melodia entretallada d’aquest tema ple de “Groove” pel Jaume. 

I Brian ens parla del contrabaixista....A Pierre Boussaguet el vaig conèixer quan era el contrabaixista de jazz de referència a París; tant treballava amb Michel Legrand com amb Alvin Queen. També va formar part del quartet europeu d’una artista jove amb la qual jo havia treballat a Impulse Records, la pianista i cantant Sarah McKenzie. 

I acabem aquest projecte amb un dels temes més vitals, també de l’Ignasi... 

1.- Take the Boussline      (Ignasi Terraza)      2m57s 

I quin altre tema més bèstia ens ha presentat l’Ignasi a tempo déu n’hi do de lo “fast” i alhora també a tot Swing. Tema curtet de quasi 3 minuts però magnífic per tornar a comprovar la mestria del músic alhora que la del compositor. Un tema que han acabat de la mateixa manera que l’han començat, amb la melodia a duet de pianista i contrabaixista, melodia força entremaliada per com ha evolucionat i pel tempo. Ignasi ha quallat de nou un solo precís, amb una dreta creativa i farcida de Swing i una esquerra sòlida en la tasca de marcar l’harmonia. Una estructura de tema, de 32 compassos, que ha permès a Boussaguet fer el seu solo, magnífic de nou, per després encara fer uns “quatres” amb el pianista. També el baterista Jones ha fet la seva aportació solista al final del tema, tot ell amb les escombretes tot i mostrant-nos la seva tècnica. Un tema que fa referència al contrabaixista francès, o sigui “agafant la línia de Bouss” Boussaguet. Després d’ell, han acabat amb la melodia a duet l’Ignasi i Bouss. 

I Brian ens acaba dient que... La tercera pota d’aquest trio, Victor Jones, és un dels bateries més sol·licitats a Nova York. Vaig poder fruir per primera vegada de les seves qualitats a partir d’un enregistrament de Woody Shaw del 1983, Setting Standards, on mostrava la subtilitat i el swing que el fan un acompanyant sublim. D’aleshores ençà, cada vegada que m’he trobat el senyor Jones a l’escenari l’he pogut sentir com a peça fonamental del grup on tocava; una tradició que continua amb escreix en aquest projecte que ens ocupa. 

I deixem aquest magnífic disc de l’Ignasi Terraza Trio, i nosaltres seguirem amb un altre trio, ara però d’un dels màsters del pianíssim, però abans.... 

Deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I el següent projecte és...

“TOUGH PIANO TRIO”

Kenny Drew Trio 

Editat per Jazz WorkShop  JW-074 

Enregistrat per Jack Higgins els dies 20 i 26 de setembre de 1956 als estudis Reeves Sound, a la ciutat de Nova York.

Masteritzat per Jack Matthews.

Reedició de l'original de Riverside RLP 12-224

Enregistraments originals produïts per Orrin Keepnews i Bill Grauer

Notes de la contraportada original de l’Orrin Keepnews

Publicat originalment en Mono per Jazzland JLP-9

Reeditat per Jordi Pujol, per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. 

Kenny Drew, piano

Paul Chambers, contrabaix

Philly Joe Jones, bateria. 

Doncs estem davant d’un projecte amb 8 temes, 4 per cara, i quasi tres quarts d’hora de magnífiques músiques. Dels 8 temes, dos són del líder i pianista i la resta és una selecció d’estàndards reconeguts. Els ritmes i tempos són diversos, però els més vius dominen i sempre a tot swing. Hi ha dues precioses balades i la primera és la de Thelonious Monk, “Ruby my Dear”, iniciada amb una “intro” a piano sol, i seguint amb la coneguda melodia d’aquest geni tan estimat. Després, en el segon chorus, s’hi afegiran els altres dos i ja amb el delicat fregat de les escombretes del baterista de Filadèlfia. També és així de bonica i càlida la balada “When you wish upon a star”, tema de Harline & Washington, també amb una “intro” a piano sol magistral, coses que li devien agradar de fer sobretot en les balades. Un dels temes del líder és el “Blues for Nica”, tot i homenatjant Nica de Koenigswarter, tema a tot delicat swing iniciat ja amb la curta melodia a trio. I un altre estàndard conegut per totes i tots vosaltres és el “Come Rain or Come Shine” una mica més viu de tempo i també a tot swing, tema de Harold Arlen & Johnny Mercer, iniciat amb una “intro” amb 8 compassos per després ja iniciar el tema. El tempo viu apareix ja en el tema “Taking a chance of love”, de Vernon Duke & John Latouche, iniciat també a base de 8 compassos a mode de porta oberta al tema, a tot vital swing, iniciant el líder les improvisacions. També és així de vital el tema “It’s only a paper moon”, de Harold Arlen, Harburg & Rose, tema iniciat per “intro” curta de piano, en un tema vital i rítmicament marcat a moments en la melodia, tot just abans del swing que apareixerà en els solos. I l’altre tema de Drew és el “Weird-O”, vital i farcit de swing en les improvisacions. Tot i això, la melodia té diversitat rítmica i swing sí, en el pont, i més trencat el seu ritme en la A del tema. I ja finalment, i essent el tema més vital del disc és el “Caravan” de Juan Tizol, Duke Ellington i Mills, iniciat a tot Latin i tempo fast, per després en les improvisacions volar el pianista, literalment, gràcies també a la base rítmica de dos increïbles mostrus, Chambers i Joe Jones el de Philly.  

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de Fresh Sound Records:

https://www.freshsoundrecords.com/kenny-drew-albums/6498-tough-piano-trio-audiophile-180gr-hq-vinyl.html 

I tot i haver-hi les dues precioses balades, crec que si comencem amb el blues compost per Drew serà una molt bona opció. I ja ho sabeu, és qüestió d’entrar al web del disc i comprar-lo...som-hi doncs amb... 

B3.- Blues for Nica            (Kenny Drew)         5m31s 

I ves per on que aquest projecte segueix el fil conductor de l’anterior. Aquest és però un Blues, i no n’he trobat cap en el disc de l’Ignasi, potser tota una declaració d’intencions. El cas és que aquest ha estat un bon tema per seguir a tot Swing i ara a tot Blues. Els Tres Màsters d’aquest disc varen tenir una llarga i reeixida vida musical en posterioritat, car recordem que és del 1956, en plena etapa Hard Bop. Ja sabem que un Blues té una melodia curteta, encabida en els seus 12 compassos, cosa que els va molt bé per desenvolupar-se en les improvisacions. I Kenny ens n’ha fet una de molt interessant, calmada pel tempo, però també per com controla els silencis, construint tot un missatge farcit de Groove. La seva mà dreta però, s’ha mostrat decidida a moments, alhora que lleugera i gràcil. Chambers ha fet la seva aportació solista i ja heu pogut escoltar com ha cantat el solo mentre el feia, la qual cosa ens diu que és força melòdic. Alhora ha demostrat la seva tècnica en alguns moments on la velocitat ha anat acompanyada de creativitat i afinació, cosa aquesta darrera gens senzilla de fer al contrabaix. 

Kenny Drew va néixer a Nova York el 1928 i va rebre classes de piano des dels cinc anys. Va assistir a la High School of Music & Art de Manhattan. El primer enregistrament de Drew, el 1950, va ser amb Howard McGhee i durant els dos anys següents va treballar en bandes dirigides per Buddy DeFranco, Coleman Hawkins, Lester Young i Charlie Parker, entre d’altres. Després d'un breu període amb el seu propi trio a Califòrnia, Drew va tornar a Nova York, tocant amb Dinah Washington, Johnny Griffin, Buddy Rich i d’altres músics durant els anys següents. Va dirigir moltes sessions d'enregistrament al llarg dels anys 50, i el 1957 va aparèixer a l'àlbum de John Coltrane "Blue Train". 

I seguim amb el conegut tema de Harold Arlen & Johnny Mercer... 

A2.- Come rain or come Shine    (H. Arlen & J. Mercer)       6m11 

Aquest és un tema del 1946 que Billie Holiday va enregistrar el 1955, Judy Garland l’any següent, mentre que la versió instrumental de l’Art Blakey & The Jazz Messengers va ser el 1958, en plena època Hard Bop. Billie i la resta de cantants la van fer a tempo de balada, preciosa balada, cosa que va canviar amb els missatgers del Jazz en el seu disc Moanin en un arranjament de Benny Golson, aleshores director musical de la formació. Els nostres tres màsters l’han fet més o menys al mateix tempo dels missatgers del jazz, i a tot swing també. El tema ha començat després d’una curta “impro”, i ben aviat hem escoltat els punts on hi ha arranjaments peculiars, per com de percussiva és la pulsió sobre el piano. El Swing i “walking” van de la mà i així ha aparegut amb Chambers al contrabaix i les escombretes de Philly Joe Jones fent una màquina rítmica de lo més suau. Kenny Drew ens ha tornat a mostrar la seva peculiar pulsió al piano, amb un so situat en el registre mig alt, i per tant més brillant. El llenguatge i fraseig és incommensurable, per precís, nítid i clar com una patena. El martelleig és delicat i subtil alhora, aconseguint quallar una gran  improvisació, mostra de la seva tècnica i gust interpretatiu. Un altre gran tema, una altre gran interpretació, ara d’un estàndard.

 

Drew va ser un dels diversos músics de jazz nord-americans que es van establir a Europa en aquest període: es va traslladar a París el 1961 i a Copenhaguen tres anys després. Tot i que va sacrificar gran part de l'interès del públic nord-americà de jazz, va guanyar nombrosos seguidors a tota Europa. Kenny Drew era una figura molt coneguda a l'escena jazzística de Copenhaguen, enregistrant moltes sessions amb el baixista danès Niels-Henning Ørsted Pedersen. "Vivint a Copenhaguen i viatjant des d'allà", va remarcar Drew, "probablement he treballat en contextos més diferents que si m'hagués quedat a Nova York, on podria haver estat tancat musicalment amb un grup específic de músics. He pogut mantenir les meves antenes musicals en forma, alhora que he tingut més temps per estudiar i aprofundir en els meus propis esforços". 

I per acabar el disc d’aquest mestre, crec que és una bona idea fer-ho amb el... 

A1.- Caravan                    (Tizol-Ellington-Mills)         4m55s 

I aquest tema el van escriure Juan Tizol i Duke Ellington el 1936. Irving Mills en va escriure la lletra, tot i que va ser cantat en rares ocasions. La primera versió la va enregistrar Barney Bigard & his Jazzopators amb el mateix Ellington al piano. Posteriorment ja va ser aquest amb la seva orquestra qui ho va fer, el 1937, amb Juan Tizol al trombó de pistons a un tempo però molt delicat res a veure amb el tema que acabem d’escoltar, que ha anat déu n’hi do de fast. Philly l’ha iniciat amb tots els aires del desert, a base de sons diversos alhora que amb un tempo que ja s’entreveu ràpid en les A del tema i ritme encara trencat. El Swing i tempo doblat apareixerà en la B, o el pont del tema. Una vegada exposada la melodia completa, i iniciades les improvisacions a càrrec del líder i pianista, el tempo doblat i swing increïble per “walking” o millor dit “running” de Chambers, ja no ens abandonarà fins acabades aquestes. Kenny Drew ens ha tornat a mostrar la seva tècnica alhora que imaginació i creativitat, en aquest un tema, a un tempo molt bèstia, on el pianista ha reeixit i ha improvisat a un nivell impressionant. La seva mà dreta és la que ha estat volant lleugera i gràcil, i l’esquerra no és que hagi treballat massa, no, lo suficient. Després del solo del líder han recuperat la melodia, fent les dues A, i deixar el pont per a gaudi del baterista, i acabar el tema retornant a la A tot i fent un final molt treballat, marca de la casa. Què bèstia en Kenny Drew, els altres dos, Paul Chambers i Philly Joe Jones. 

Drew va morir el 1993 (tenia càncer d'estómac, però no estava clar si aquesta va ser la causa de la mort) i va ser enterrat al cementiri Assistens de Nørrebro, Copenhaguen. Té un carrer que porta el seu nom al sud de Copenhaguen, "Kenny Drews Vej" (Eng., Kenny Drew Street). El seu fill, Kenny Drew Jr., també va ser pianista de jazz. La seva manera de tocar va ser descrita a The Biographical Encyclopedia of Jazz com a "precísa", essent una combinació d'improvisació melòdica influenciada pel bebop amb blocs d’acords i incloent "refrescants i subtils harmonitzacions ". 

I Scott Yanow, de All Music Guide, ens acaba dient què.....

"Kenny Drew, amb l'ajuda del baixista Paul Chambers (els solos subtils d’aquest sempre són benvinguts) i el bateria Philly Joe Jones, explora sis estàndards i dos dels seus originals. Tot i que Drew hauria de traslladar-se a Europa a principis dels anys 60 per obtenir el reconeixement que es mereixia, és obvi (en retrospectiva) a partir d’aquest magnífic disc, que ja era un important improvisador". 

I després d’aquest projecte hem acabat els tres que us he presentat avui, tot i no haver acabat encara amb les músiques, que ja sabeu que ara toca escoltar un tema del doble cd Blue Note Explosion “Sharp Shades & Finger Snaps” disc de Jordi Lliuret al qual recordem a cada programa posant un tema dels seus discos, i és que vaig ser l’afortunat de rebre el seu llegat de més de 400 compactes gràcies a la seva cosina Marta Sugrañes. El tema que escoltareu i del qual jo no en diré ni una paraula, pertany al disc de l’Art Blakey & The Jazz Messengers, “The Witch Doctor” i està compost per Bobby Timmons... 

CD2. 2.- Little Busy           (B. Timmons)         6m08s 

Doncs ara sí que hem acabat el programa d’avui dedicat a tres diferents trios, primer amb el del Jordi Martínez Trio, “Crònic”, per després seguir amb l’Ignasi Terraza Trio, “High Up on the Terraza”, acabar els trios amb el “Tough Piano Trio” de Kenny Drew Trio i ja finalment escoltar el bonus track de Bobby Timmons, com acabem de fer, i entremig, hem escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

I doncs espero com sempre que us hagi agradat el programa d’avui, a tot swing com el de la setmana anterior que va anar de duets, i ja heu vist, aquest ha anat de trios...potser la setmana vinet anirà de quartets, ves a saber tu. 

I el segon dia de Festival de Jam Sessions l’havíem de fer aquest dissabte 7 de novembre, però com que estarem de nou confinats perimetralment i sense “Cultura”, cosa xunga, doncs he pensat que una bona data  serà la del 28 d’aquest mes. Abans però mirarem de fer el concert de novembre el dissabte 21 a la Sala Xica, a veure com va tot. Si podem, tindrem a Toni Saigi Quartet “Tronik” i el seu disc “La prinsire de la sal”. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. 

Doncs res, que quan pugeu, us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.