Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.  

I avui farem un programa on la guitarra en serà la protagonista. També en serà la diversitat de propostes musicals de músics de països com Grècia, Catalunya i Itàlia. Així doncs escoltarem els S.E.V. Trio i el seu “Far From Close”, d’Anelia Records; el primer treball dels “Nucli Trio” editat per Errabal Jaz, i finalment us presentaré el de Francesco Fiorenzani, al qual vàrem veure al Jamboree presentant un projecte encara per enregistrar. El disc que tenien al taulell del local és aquest i anomenat “Silent Water”, editat pels amics d’Auand Records, (gràcies Marco). I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.  

I avui va d’això....que també tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web www.hotsak.com/Errabal-es. 

Comencem delicadament doncs amb els músics catalans, aquests músics que són Guillem Plana, guitarra; Aleix Forts, contrabaix i David Viñolas, bateria, els Nucli Trio, disc editat aquest 2021 per Errabal Jazz. Enregistrat (i mesclat) per Òscar Gasch el 15 de juliol de 2020 als estudis “SoiArt” de Badalona. I com sempre, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web per així poder adquirir el disc:

 http://www.hotsak.com/shop/guillem-plana-aleix-forts-david-vinolas. 

Nucli Trio es en part una branca més del fèrtil i inesgotable arbre de la música de David, Aleix i Guillem, expressada en aquest cas com una unitat de tres músics sense protagonismes ni jerarquies i en total sincronia. Fidels al estil i al contagiós entusiasme que els ha portat fins aquí, aquesta nova alenada d’aire fresc arriba després d’un parell d’anys de gires i concerts. Es en aquest moment de maduresa dels temes quan el trio decideix tancar-se a l’estudi Soiart de Badalona per enregistrar aquestes delicioses peces d’orfebreria sonora a l’antiga, en una única sessió, en directe, captant tota la frescor del seu discurs i transmetent la sensual calidesa del seu inconfusible so. En gran part, consta de creacions originals del propi trio, complementat d’algunes versions de Sam Rivers, Marco Mezquida o Carla Bley. Homenatge, joc i gaudi sensorial.  

Escoltem-los ja, car una proposta així de fresca i càlida és cosa que no podem obviar....el tema que us proposo és el preciós tema de Carla Bley anomenat... 

1.7.- Lawns (Carla Bley) 4m15s. 

I aquest tema, Carla Bley el va incloure en el seu disc “Sextet” del 1987, editat per ECM amb l’Steve Swallow i demés magnífics músics com Larry Willis, p; Victor Lewis d, etc.. I d’aquest tema es pot veure una versió que s’acosta molt a la que han fet els nostres amics, la de Monica Herzig Acoustic Project feta el setembre de 2014. Us en posaré l’enllaç del Youtube al blog del programa: Els nostres herois l’han començat però amb molta més tendresa, gràcies a la delicadesa de la guitarra d’en Guillem. El so brillant de la seva guitarra contrasta però amb el més profund del contrabaix de l’Aleix, en el seu solo, molt ben acompanyat per les escombretes d’en David. El posterior solo de Plana a la guitarra és d’una majestuositat esglaiadora, com el tema n’és. Viñolas ha deixat les escombretes per donar-li un millor recolzament, alhora que també Forts amb el seu contrabaix, i tots tres han recuperat el tema, el guitarrista amb la molt bonica melodia de Bley per acabar-lo dolçament. Una preciositat de tema per començar el programa d’avui.  

Nucli Trio és, en essència, una formació clàssica de jazz guitar trio, clàssic en la seva posada en escena, fresc, juganer i contemporani en el seu càlid interior i en els excitants directes mensuals a la Jazz Cava de Vic, on conviden un músic local diferent per cada sessió i confeccionen amb tot el “carinyo” un repertori adaptat per a la ocasió, intercanviant jocs, idees, sons i vivències amb músics com Raynald Colom, Edna Sey, Adrià Plana, Alba Careta, Eloi Escudé o Marta Roma entre altres.  

Aleix Forts, malgrat la seva joventut, acumula ja una considerable experiència, en part junt al propi Guillem a la Monk Elèctric Band o amb el David Viñolas Trio, amb el que ha establert un vincle rítmic sòlid i fèrtil. Graduat al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, ha estudiat amb Horacio Fumero, David Mengual, Masa Kamaguchi o Crostoph Rahn entre altres, i ha treballat en projectes com el Robert Nesta Songs de l’Adrià Plana, Avantbrass, Retina o l’Alfons Bertran 5tet, etc.. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat la temporada i on cada dijous fan una Jam Session i la del 14 d’octubre amb Geni Barry Quartet i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web: 

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming

I encara amb més música d’aquest molt bon trio, ara amb el tema de Guillem Plana anomenat... 

2.4.- Ja surt el planter (Guillem Plana) 3m42s.  

I aquest tema de Plana ja ha començat amb el ritme, coses que ens ha fet “veure” Viñolas amb els seus plats. Un ritme que també hem notat en la intervenció melòdica del compositor amb la seva guitarra. La bateria d’en David i el contrabaix de l’Aleix l’han acompanyat en la seva llarga i reeixida intervenció, la del seu tema relacionat amb la vida, i la vida agrària, fent un paral·lelisme amb qualsevol tipus de naixement, fins i tot el d’una composició musical. “Ja surt el planter”, “Ja surt el tema”. Una composició on el guitarrista no ha deixat ni un moment d’acaronar-nos amb la seva melodia i improvisació, una lligada amb l’altra. Preciós tema de Guillem Plana. Guillem Plana és un altre jove valor provinent del Taller de Músics de Barcelona, que ha format part de bandes molt diverses com Funkystep & The Sey Sisters, Guillem Roma & Camping Band Orquestra, Gorg Trio, The Gramophone Allstars Big Band o Joana Serrat. El 2014 va editar “Monk Eléctric Band” a mode d’eclèctic homenatge al mestre Thelonious Monk i, el 2019, publica el seu primer disc de composicions pròpies, "Projecte Astrolabi", una eclèctica oda al cosmos amb gust de jazz fusió, que ha tingut una molt bona acollida.  

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:  

https://23robadors.com/programacio/

Seguim amb més música d’aquest trio, ara amb un tema del David Viñolas anomenat..  

3.2.- Croquetes de gallina (David Viñolas) 3m59s.  

I si el tema el fa un baterista, doncs els ritmes es noten potser més, com ha estat el cas en aquest tema de Viñolas, a qui vam tenir ja fa massa temps al Jazz Club la Vicentina. Un molt bon tema, ben marcat pel baterista, amb una “intro” de tots tres i una molt bona feina del contrabaixista, i esclar, amb una magnífica interpretació del guitarrista. Ells tres, Viñolas, Forts i Plana, han quallat un Trio Nuclear, per tant, un trio unit. La sonoritat de la guitarra d’en Guillem és l’adequada pel tipus de tema, coses aquestes que parlen molt de la mestria i bon gust del guitarrista. La melodia és també magnífica, simpàtica, entretinguda, i fins i tot divertida. Un tema amb una estructura típica de 32 compassos i de la forma AABA, amb la melodia primer a càrrec del guitarrista i una posterior i magnífica improvisació d’aquest. Així mateix l’Aleix ha fet la seva improvisació, reeixida, amb el suport delicat per sonoritats etèries de la guitarra de Plana, i el permanent redoble del compositor i baterista, redoble fet com un “Riff” rítmic que ha perdurat tot el tema, acabant-lo de cop. Bon tema del David.  

David Viñolas és, dels tres, qui més experiència i llarg recorregut presenta. Cec de naixement, David respira música pels quatre costats. Ha treballat i estudiat amb Toni Pagès, Marcelo Valente, Javier Feierstein, Marc Miralta, José Reinoso, Jo Krause, Marko Djordjevic o Calixto Oviedo y, durant la seva estança a New York el 2004, amb Ernesto Simpson, Johny Almendra y Jeff Ballard. També ha participat en infinitat de projectes i gravacions amb músics com Sergi Sirvent, Roberto García, Omar González, etc...  

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web. http://youkalimusic.com

I acabarem aquest projecte amb un altre tema del David Viñolas i serà el magnífic...  

4.8.- Manso`s Blues (David Viñolas) 4m16s.  

I de quina manera han començat aquest Blues, amb el contrabaix de l’Aleix, per ben aviat escoltar el so diferenciat de la guitarra de Guillem. I és que el guitarrista ha fet que la seva guitarra sonés diferent a cada tema, coses aquestes demostratives de les seves habilitats i bon gust. El tema té una trempera magnífica, moderna, com n’és tot el seu projecte a trio de guitarra, contrabaix i bateria. El compositor Viñolas ens ha mostrat també les seves habilitats rítmiques, que en són moltes, en el seu reeixit solo, farcit de diversitat de motius rítmics. La melodia d’aquest Blues tan maco ha aparegut de nou de la mà del guitarrista Plana. Un tema amb una subtilesa i delicadesa, com la que ha fet Forts amb el seu contrabaix, tot just acabant el tema. Bon tema, David; bon projecte nois.  

I seguim dient que David ha treballat amb Santi Careta, Joao Balao, Adrià Plana, Joana Serrat, Raül Reverter, Feliu Ventura, La Cava Big band dirigida per Marc Vernis, Dijous Paella, Dúmbala canalla, Funkystep & the Sey Sisters, Col·lectiu Soroll i molts més. Culminació fins ara d’una trajectòria en que trobem: David Viñolas Trio (saxo/contrabaix/bateria), i les seves magnífiques melodies i polirrítmies, inclosos els recitals de poesia en els seus concerts, en forma de Swing, Groove, i Free-jazz; David Viñolas Cuban Trio, amb una lectura molt personal dels tòrrids ritmes ancestrals de la illa; Sirvent & Viñolas, o les seves actuacions en solitari on desplega la seva inesgotable curiositat i inventiva en tot el seu esplendor.  

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web: 

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. 

i també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.  

I després d’aquest primer projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro-conte de Carme de la Fuente.... Gràcies Carme per sempre fer-ho amb la teva dolçor interpretativa relacionada amb els projectes que poso al programa.  

I segueixo amb més música, i ho anireu escoltant, on les guitarres tenen avui una clara preponderància, i així és que ara us presento el darrer projecte i primer a trio dels grecs, els del S.E.V. trio i el seu “Far From Close”, editat per Anelia Records. Després us comentaré com van anar els enregistraments, però ara us dic que escoltarem a Tassos Spiliotopoulos, guitarra; Michalis Evdemon, baix i Panos Vassilopoulos, bateria. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.sevtrio.com/

I ja ho veieu, seguirem amb un trio, ara de guitarra, baix i bateria, amb sonoritats similars, coses aquestes que passen en aquest programa, on la idea és que siguin temàtics d’alguna manera, i crec que ho estem aconseguint.  

Escoltem-los en el seu primer tema, compost pel guitarrista Spiliotopoulos, i anomenat...  

5.1.-Clarity (Tassos Spiliotopoulos) 4m56s.  

I sí, hem escoltat una altra preciosa composició, ara però del guitarrista grec Tassos. Una melodia molt bonica i tema, començat aquest amb una mena d’”introducció” de tots tres, per ben aviat esbrinar-ne la seva melodia. El ritme és així com trencat, coses que ens fa entendre el baterista Panos per com la remena. La “intro” de Tassos a la guitarra ha estat delicat, preciós, amb una sonoritat neta i clara, com si d’un solo curtet es tractés, i que ha deixat pas al més llarg i també molt reeixit del baixista Michalis, Michael també li diuen. Ells dos han fet una mena de “téte a téte” solista, i molt més solista el del baixista Evdemon, aquest, mostrant-nos la seva magnífica i ràpida digitació alhora que bona improvisació. I ja haureu notat com de diferent són les improvisacions d’un baixista vers les d’un contrabaixista. Cadascú però, amb la seva clara voluntat de mostrar el millor de sí mateix. Gran tema d’en Tassos Spiliotopoulos.  

Anelia Records s’enorgulleix de presentar ‘Far from Close’, l’àlbum debut d’una nova col·laboració entre tres dels músics de jazz més vibrants de Grècia. Tassos Spiliotopoulos, Panos Vassilopoulos i Michael Evdemon. La música va ser composta per Michael i Tassos i l'objectiu era aconseguir una música elegant però emocionalment potent a través del so elèctric d'un trio de jazz modern. Cadascun dels membres de la banda va aportar les seves pròpies influències, que van des del jazz-rock elèctric i el jazz convencional fins a la música clàssica i folk / mundial.  

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.  

I seguim amb ells i el seu magnífic Blues compost pel baixista Michael Evdemon..  

6.8.- The Blues (Michael Evdemon) 4m42s.  

I amb quin ritme ens l’han començat, amb marcatge de baterista i baixiste, que per això el tema és d’aquest darrer. I tal i com hem escoltat en el projecte anterior, el guitarrista Tassos ens ha mostrat la diversitat sonora de la seva guitarra, ara més electronificada. El tema, la melodia del Blues del baixista Evdemon, ha estat molt maca, però ai las, quin gran solo que ens ha fet el guitarrista, amb uns aires i sons a lo Allan Holdsworth, el recordareu, suposo, l’excels guitarrista que va aparèixer en el “Bundles” de Soft Machine ara ja fa una mica, i que després va brillar amb llum, la més pròpia. Darrerament, Allan havia estat editat pel Leonardo Pavkovic, “Moonjune Records”. Bé, doncs Tassos ens l’ha recordat una bona estona. I el so de la seva guitarra ha recuperat la nitidesa, en la melodia, per aparèixer com la del guitarrista de Soft Machine en el seu magnífic solo. I sempre al darrere els altres dos, donant-li tot el seu suport. El baixista Evdemon ha tornat a mostrar-nos la seva mestria al baix elèctric en el seu solo. Bon llenguatge jazzístic, ara, tot i recordant-nos a Jaco Pastorius. I és que no hem d’oblidar els nostres referents.  

Va ser durant el tancament per la pandèmia, l'hivern del 2021. Mentre Panos i Michael estaven aïllats a casa seva a Atenes (Grècia), Tassos estava aïllat a casa seva a Suècia. Panos va prendre la iniciativa i els va enviar un email a tots dos amb la proposta: "Fem uns vídeos junts", va dir. Michael i Tassos es coneixien des de l'institut, però mai van tenir l'oportunitat de tocar junts. Quina gran oportunitat per tocar fins i tot des de lluny. La tecnologia al servei de la creativitat!  

I d’altres temes del projecte són: 2. Second Chance (Evdemon),4. Seven Wishes (Spiliotopoulos), 5. The Search Within (Spiliotopoulos) i 7. Sweet Exposure (Evdemon).  

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:  

https://jamboreejazz.com/agenda/

I seguim amb un altre tema del guitarrista..  

7.3.- Feral Dance (Tassos Spiliotopoulos) 4m44s.  

I quin altre tema ens han fet aquest trio de músics grecs. Un tema, una dansa salvatge segons el títol, que també ens ha agradat força. Un ritme ternari, sembla que complex, un 6x8 per que la dansa sigui més salvatge. Tot i el títol, la sonoritat de la guitarra no n’és gens, de salvatge. És força delicada, diria jo. El tema té uns canvis magnífics, breaks diversos que ens el fan apreciar i valorar més. Després del canviant tema ha aparegut el solo del compositor i guitarrista, solo molt ben trenat que ens ha tornat a recordar al guitarrista de Soft Machine, o a qui vam començar a conèixer en aquell disc de la magnífica formació anglesa que tant ens copsà allà pels anys 70s del segle passat. Evdemon al baix elèctric ha tornat a brillar abastament, com en cada tema que ha fet la seva aportació. Notem sí, que el baterista podria haver fet algun solo en algun dels temes, i no quedar-se només fent la feina, la gran feina que ha fet d’acompanyar-los. Gran tema de nou.  

El trio va fer tres vídeos, reproduint música de Michael Brecker, Avishai Cohen i Allan Holdsworth i va ser més que suficient per a tots els implicats en adonar-se que aquesta col·laboració tenia futur. Per tant, el següent pas més lògic fora que el trio escrivís i gravés melodies originals. El concepte era escriure un disc que combinés tots els elements que compartia el trio: riques harmonies, temes forts i molt espai per a la improvisació. De vegades les coses passen així, tan fàcilment i sense esforç. És el cas de l’àlbum de debut de SEV. Tot es va instal·lar fàcilment i finalment el trio va crear una base sòlida per a futures creacions.  

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.  

I acabem ja amb aquest projecte d’aquest magnífic trio grec amb el tema del baixista, un dels més potents del projecte...  

8.6.- Fast Peter (Michael Evdemon) 3m21s.  

I quin altre gran tema del baixista Evdemon, “Fast Peter”, sí, perquè van a “tota hòstia”. I jo deia que el baterista no ens havia fet cap solo, doncs goita quin un ens n’ha fet tan ben trempat. Però esclar, el que ens ha fet el baixista ha estat brutal, per velocitat i com sempre per tècnica, per bon gust, per llenguatge jazzísticc, el del Jazz-Rock a vegades, el de la Fusió. El tema, brutal. La guitarra etèria de Tassos en els inicis, estratosfèrica. Molt més ha estat el seu solo, per velocitat, per subtilesa, per netedat en la digitació, per creativitat, per l’homenatge permanent que li fa al gran Allan Holdsworth. Quina gran pèrdua, com tantes que hem anat patint aquests darrers anys. Un gran tema per acabar amb aquest trio de músics grecs.  

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.  

I deixem aquest força potent trio, i ara ja per endinsar-nos en la recta final del programa, i de nou amb la guitarra com a instrument principal, per ser el més melòdic dels dos trios anteriors, i en aquest cas també com a líder del projecte. I us parlo de Francesco Fiorenzani i projecte anomenat “Silent Water”. Editat per Auand Records, enregistrat per Gabriele Ballabio i Stefano Bechini a l’Entropya Studio, del 22 al 24 de maig de 2017, Perugia, Itàlia, produït per Francesco Fiorenzani, productor executiu: Marco Valente. I aquí hi tenim a Francesco Fiorenzani guitarra; Achille Succi, saxo alto i clarinet baix; Luca Sguera piano, teclats; Francesco Ponticelli contrabaix; Bernardo Guerra, bateria, i la veu de Camilla Battaglia a #6. Totes les composicions són de Francesco Fiorenzani. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc on el podreu adquirir i així col·laborar en que la música no se’ns mori: 

https://auand.com/au9072/      https://jazzos.com/detail0.php?prod=AU9072 

Aquest és un disc amb 7 temes, tres dels quals sobrepassant els 10 minuts, un de més de 9 i els altres amb temps més “normals”. Els temes llargs tenen diversitat de tempos també, havent-hi breaks, inicis suaus i delicats, per després aparèixer més vitalitat. L’estil d’aquesta proposta és també la de la Fusió com a punt de partida, però diferent de les anteriors, més agosarada, amb una modernitat d’exposició, d’interpretacions a vegades properes al Jazz contemporani. És diversa també pels seus aspectes melòdics i rítmics, coses aquestes que podreu notar ben aviat.  

Per començar aquest projecte, proposo que escoltem un dels temes més llargs del disc, divers en molts aspectes, alhora que farcit d’una melodia un tant melancòlica i sobretot d’una bellesa colpidora; un tema on constatem la creativitat melòdica del líder, i la seva “manera” de “pensar” la música. Som-hi doncs amb...  

9.7.- The Saviour (Francesco Fiorenzani) 10m46s.  

I quina llarga meravella de tema del guitarrista italià. Delicat, però amb un Groove magnífic, alguna cosa més que una balada. Una melodia un tan inquietant, també amb una certa melancolia, cosa aquesta que la fa encara més bella, de bellesa. El tema té també la seva part B, la segona part del tema, on s’ha albirat el corresponent i preciós canvi tonal, amb el so del saxo alto increïble. Riquesa creativa, llargues improvisacions, la que ens ha fet el líder, guitarrista i compositor, fent-la amb un so un tan enfosquit per les electròniques i efectes diversos, coses aquestes que no han disminuït la seva qualitat. Idees ben concebudes i realitzades posteriorment, i sempre amb un suport de la base rítmica de piano, contrabaix i bateria, aquest darrer amb una gran preponderància. El preciós break posterior al solo del líder, ens ha situat de nou en la molt bonica melodia, i encara un més delicat break, el del pianista Luca Sguera, ell a piano sol una curta estoneta, acaronant-nos amb la seva delicadesa sonora, reconduint el tema a d’altres espais encara més subtils. El riff melòdic que han fet tots plegats, que ha anat agafant trempera, amb un crescendo impressionant, ens ha situat al final d’aquest llarg, sorprenent i bonic tema del líder Fiorenzani.  

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.  

El guitarrista i compositor Francesco Fiorenzani ha publicat el seu àlbum debut Silent Water el 12 de gener amb Auand Records. Fiorenzani lidera un magnífic quintet compost per una selecció de membres motivada per la seva experiència i afinitats musicals en comú amb Fiorenzani. Achille Succi compta amb una llarga trajectòria de col·laboracions i obres brillants, però ha estat la seva inigualable "veu" als vents, la que l’ha fet convertir-se en una font constant d'inspiració, indispensable per a la trama ambientada per Fiorenzani. La trobada amb Luca Sguera va tenir lloc com a estudiants de la Siena Jazz University. 

Escoltem-los ara amb el magnífic i vibrant tema anomenat....  

10.4.- Madiba's World (Francesco Fiorenzani) 9m16s.  

I ja heu notat quina diversitat de temes, amb aquest i els seus aires africans, en els inicis amb el baterista i percussions diverses, però ben aviat amb tots plegats. I com l’han acabat amb el llarg parlament d’algú que ben bé podria ser Nelson Mandela en els seus moments posteriors al seu alliberament. Un magnífic tema, i com ha sorgit la melodia a duet de guitarrista i saxo alto, i posterior canvi i break, coses que passen sovint en aquest tema, on el clarinet baix de l’Achille Succi ha brillat, ara sí, amb més claredat. Mentre ell desenvolupava el seu solo, la secció rítmica, ara més el baterista Bernardo Guerra pel marcatge que fa, que ha fet tota l’estona, però també la resta, pianista Luca. Un tema divers, amb breaks rítmics com el que hem pogut escoltar, quan guitarrista i saxo alto recuperen de nou el seu duet. I és que Succi va canviant quan convé de clarinet baix a saxo alto. I així han seguit recuperant el tema, amb el canvi posterior, marcat per guitarra i clarinet baix, i a mode de contrapunt el piano de Luca. I aparèixer la veu de la “consciència”. I ells l’han acompanyat per sota, fent-li un adequat coixí melòdic i rítmic, i tot això per arribar a un final preciós.  

Luca és un jove pianista molt prometedor, dotat d’una rara sensibilitat que el va fer hàbil en el seu diàleg amb la guitarra del líder. Francesco Ponticelli al contrabaix representa el baixista ideal amb un fons musical molt obert, i extremadament dotat de solidesa instrumental. Bernardo Guerra a la bateria és un dels potents músics de l’escena del jazz italià, un músic de fons que sempre posa les seves idees al servei de la música. El projecte va néixer el 2016 i el concurs per a joves compositors patrocinat per U.N.C.L.A. i el Ministeri de Cultura italià van contribuir a aquesta publicació discogràfica. El repertori es compon exclusivament de peces originals compostes per Fiorenzani, on les influències que van marcar la seva personalitat sorgeixen a través d’aquest primer pas de la seva carrera musical. El jazz és sens dubte el llenguatge al qual fan referència les composicions, sobretot en la intenció rítmica i en el desenvolupament formal del repertori. També són clares les influències de l'escena novaiorquesa des dels anys noranta fins als nostres dies, on la inspiració prové de les obres d'artistes com Kurt Rosenwinkel, David Binney i Ambrose Akinmusire. El resultat és una música que troba una síntesi equilibrada entre melodies enganxoses però refinades i una hàbil construcció d’harmonies lligades simètricament a elles.  

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda, i el 17 d’octubre, amb en Biel Ballester Trio. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/

Escoltem-los ara amb el tema on la cantant Camilla Battaglia ens acaronarà amb la seva veu, en un tema molt interessant anomenat...  

11.6.- A Son Never Forgets (Francesco Fiorenzani) 6m34s.  

I de quina manera l’han començat, amb el contrabaix de Ponticelli obrint-li la porta a la magnífica veu de la cantant italiana Battaglia, en un tema, la melodia del qual ens ha agradat força. I haureu notat al baterista Guerra i la seva peculiar i rítmiques “maneres” les mateixes que li vam veure al Jamboree, allà però, amb un volum un pèl massa fort, pel meu gust i orelles. I com ha aparegut Francesco ara amb la seva guitarra sintetitzada, amb una sonoritat molt més que estratosfèrica. La qualitat de la seva improvisació ha estat però per sobre de qualsevol dubte. Luca al piano acústic ha fet el contrapunt sonor adequat al del guitarrista. La seva improvisació ha estat reeixida, brillant, rítmica, percussiva i rica en idees. So ample, el del registre mig, que ens ha acaronat ja des de l’inici. Melodia creada d’una certa bellesa, amb una mà esquerra sòbria apareixent de tant en tant per recolzar la creativa mà dreta. Camilla ha recuperat la melodia, la cançó, que també té unes connotacions clares de modernitat, acabant el tema, així com en suspensió.  

Nascut a Siena el 24/12/1989, va començar a estudiar guitarra als 18 anys a l'escola Diapason de Siena amb Paolo Loppi. Durant aquest període va tenir l'oportunitat de conèixer i aprofundir en estils com el blues i el rock. El 2010 va obtenir amb èxit el diploma a la "Modern Guitar Academy" amb l'avaluació de 30/30 cum laude. També va assistir a algunes classes magistrals impartides per Robben Ford, Scott Henderson i Guthrie Govan. Just després es va inscriure a Siena Jazz estudiant amb Giulio Stracciati i més tard amb Roberto Nannetti. A Siena Jazz Fiorenzani va estudiar i aprofundir en el coneixement de la música en general, seguint cursos de teoria, harmonia, entrenament auditiu, piano, arranjament, tècniques rítmiques de Pasqua i composició. Gràcies a Roberto Nannetti també va aprofundir en l'estudi de la guitarra clàssica. Durant aquests anys va començar a tocar en directe amb bandes que van des del trio fins al quintet, amb alguns professors de l'escola com Franco Fabbrini, Mirco Mariottini i Alessandro Giachero. El 2012/2013 es va inscriure al programa de llicenciatura en jazz a Siena Jazz, on va estudiar amb Roberto Cecchetto, el referent italià de guitarra jazz. Durant el primer any va ser seleccionat per participar en un intercanvi amb el "Conservatoire National Superieur de Musique et de Danse de Paris", on va assistir a cursos de música de conjunt amb Riccardo Del Fra i Glenn Ferris concloent aquesta experiència amb un concert al "Institut italià de cultura" amb Achille Succi com a professor de suport. Mentrestant va començar a treballar permanentment en diverses bandes amb les quals va actuar a nombrosos clubs de la Toscana, inclosos UNTUBO a Siena, NOF i Citè a Florència, Sottobosco a Pisa, Isola del Giglio per a un festival organitzat per Flavio Boltro, JazzIt Fest a Collescipoli , i molts altres. El 2013 i el 2015 va assistir al prestigiós campus d'estiu de Siena Jazz, on va tenir l'oportunitat d'estudiar i tocar amb alguns dels músics internacionals més influents, com Lionel Loueke, Steve Cardenas, Ambrose Akinmusire, Avishai Cohen, Aaron Goldberg, Ruben Rogers, Nir Felder, Mark Turner, Eric Harland, John Taylor, Matt Penman, David Binney, Franco D'Andrea, Claudio Fasoli, Miguel Zenon, Ettore Fioravanti, Roberto Gatto, Michael Blake, Joel Frahm, Tomaso Lama, Mauro Negri, Stefano Battaglia .  

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 6 de novembre amb l’Oriol Vallès Quartet, amb ell mateix a la trompeta, Roger Santacana, piano; Xavi Castillo, contrabaix i Andreu Pitarch, bateria. En un concert organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta. Reserves mtuset@xtec.cat.  

I ja per acabar us posaré el tema més vital del disc, l’anomenat...  

12.2.- Six Degrees Of Separation (Francesco Fiorenzani) 4m49s.  

I quin tros de tema per acabar aquest projecte i programa d’avui, que sembla que sí que ha tornat a sortir temàtic, per instruments, les guitarres protagonistes d’avui, però també per com han anat les músiques. I aquest gran tema de Francesco ens ha anat la mar de bé per cloure’l. Una melodia potent, agosarada, de tempo fast, on els dos solistes han tornat a aparèixer a duet amb tota l’energia del món. I el tema, amb un Swing espaterrant en les improvisacions, les del líder a la guitarra i la del saxo alto de l’Achille Succi, i magnífica sonoritat. El líder primer, ens l’ha fet de manera brutal, curteta, per ben aviat sorgir la del saxo alto. I així han anat ells dos fent sengles solos seguint l’harmonia del tema. Ara el faig jo, ara el fas tu. I després de nou la melodia, per seguir, entremig del tema i gaudir d’un break on el baterista Guerra ha clavat una magnífica improvisació mentre la guitarra del líder ens acaronava amb dolços i subtils acords. Al final, de nou el curtet i vital tema de Fiorenzani, a tot bop, coses aquestes que ens agraden tant.  

Va ser seleccionat per formar part de l'Orquestra de Jazz de Siena dirigida per Roberto Spadoni, obrint el taller d'estiu de jazz de Siena a la Piazza Duomo de Siena. El semestre de febrer a juliol de 2015 va assistir a l’Institut Codarts de Rotterdam just abans del títol de batxiller. Allà va estudiar guitarra amb Ed Vheroeff i Reineer Baas i se li ha demanat que actuï a JazzDag International durant una trobada entre escoles europees dirigida pel saxofonista Ben Van Den Dungen amb el bateria Mark Schilders, la vocalista italiana Camilla Battaglia i el baixista anglès Loz Garratt. Els anys següents va actuar amb artistes com David Binney, Simone Graziano, Andrea Lombardini, Phil Mer, Andrea Grillini, Silvia Bolognesi, Alfonso Santimone, Maurizio Giammarco, Bernardo Guerra, Paolo Porta, Camilla Battaglia en diversos clubs i festivals italians com ParmaJazz Frontiere, il Torrione di Ferrara, Lume a Milà, Trento, Bolonya i molts altres. El 2016 va obtenir el títol de llicenciat en guitarra jazz amb 110/110 cum laude amb una tesi sobre els duets de piano / guitarra des de la música clàssica fins al jazz, acompanyat al piano per Francesco Orio. Roberto Cecchetto i Stefano Battaglia van dirigir la performance i la investigació. També col·labora sovint amb la cantant Camilla Battaglia, considerada una de les principals veus del jazz contemporani i que també canta una melodia (tema n. 6) al disc. El 2015 es va unir als BlueRing Improvisers, un col·lectiu de música improvisada, amb el qual també va enregistrar un disc que es publicarà el 2018 per a un segell alemany. Durant els darrers dos anys, també va acumular experiència docent, donant classes particulars i després col·laborant amb l’escola secundària Enea Silvio Piccolomini de Siena, on va realitzar tallers sobre l’art de la improvisació. L'abril de 2017 va ser convidat a una residència artística d'una setmana a Bisceglie (BT), organitzada pel segell discogràfic "Auand", juntament amb alguns dels músics més actius de l'escena de jazz italiana, inclosos Giancarlo Tossani, Gaetano Partipilo, Alfonso Santimone, Piero Bittolo Bon, Francesco Diodati, Simone Graziano, Enrico Morello, Stefano Risso, Marcello Giannini, Mirko Signorile, Camilla Battaglia, Filippo Vignato, Francesco Ponticelli, Matteo Bortone. El gener del 2017 va començar a treballar amb el quartet dirigit per Francesco Orio al piano (guanyador del premi "Gaslini" i del premi "Bettinardi") amb Andrea Grossi al contrabaix i Andrea Beninati a la bateria, per tal de gravar un disc per a Registres NAU. I res, amb aquest tema del guitarrista italià hem acabat el programa d’avui que espero com sempre que us hagi agradat tant com a mi. I primer amb els músics de casa nostra, els catalans del Nucli Trio, per després els grecs del SEV Trio per acabar amb aquesta formació més àmplia, la dels italians liderats per Francesco Fiorenzani, i amb totes les guitarres possibles, havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.  

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

 Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I abans de començar, dir-vos que el dissabte passat 2 de novembre vam gaudir d’un dels concerts més esperats i desitjats, el que ens van oferir el 23 Robadors Trio, Miguel Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Vam tenir una Sala Xica amb un molt bon aspecte, coses aquestes que s’agraeixen molt, o sigui que gràcies al públic que va venir, a l’ajuntament pel suport i per descomptat als tres extraordinaris músics. Ara ja, fins el 6 de novembre, que no falta pas gaire. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I comencem d’aquesta manera perquè el programa d’avui serà el primer d’aquesta temporada dedicat a aquesta nostra estimada editorial, i més concretament la de Fresh Sound New Talent, una de les seves moltes “sub-editorials” de la mare de totes, FSR. Així és que podrem escoltar tres projectes de joves músics, dos d’ells de casa nostra com són, el més jove i el més New Talent de tots tres, en Martín Díaz i el seu projecte “Identities”, i el ja no tant, Juan Pablo Balcázar  i la seva “Suite Resbalosa”. El tercer treball és el de l’americà Aaron Burnet & The Big Machine, anomenat “Jupiter Conjunct”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

 

Comencem doncs amb les músiques del jove saxo alto M. Díaz, ell amb un G.S. del Conservartori del Liceu, i ara mateix fent un Màster en Jazz Sax al Conservatorium Van Amsterdam, o potser havent-lo acabat ja, car aquest disc el van enregistrar allà mateix, i podria ser el Treball Fi de Màster. Editat el 2020 per FSNT; enregistrat per Lex Tanger i Ido Zilberman al -2Studio Conservatorium Van Amsterdam, l'1 de desembre de 2019. Mesclat per Sergi Felipe de Underpool, i masteritzat per Pieter De Wagter. Produït per Martin Diaz i Sergi Felipe. Productor executiu: Jordi Pujol. Amb Martín Díaz (saxo alto i soprano a #5), Lucas Martínez (saxo tenor), Floris Keppeyne (piano), Omer Govreen (contrabaix), Ilia Rayskin (bateria). Convidat especial: Marti Mitjavila (clarinet #5). Totes les composicions són de Martin Diaz, excepte el #3 de Carl Sigman. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/martin-diaz-albums/53366-identities.html 

Doncs aquest és una delícia de projecte, de composicions del Martín, amb una clara vocació de baladista, per com de boniques són les seves balades. Aquest és un disc de prop de 45 minuts de músiques molt maques, entre les quals les quatre composicions més lentes de tempo, les dues primeres més que les altres dues, i la que més lenta de tempo, la “Crazy She Calls Me”, és un tema preciós a piano i saxo alto. També és molt bonica “Algo Imposible”, aquesta amb un beat més marcat, tot i que delicat per les escombretes, i amb un “pont” que t’arriba al cor. Les altres dues no són ben bé balades, tot i ser les melodies d’una bellesa extraordinària, com la que aporta el so del clarinet d’en Martí en el tema “Sleeping Calm” en un tema on el swing apareix delicadament ja des dels inicis. Escolem-los en aquest preciós tema.. 

1.5. Sleeping Calm (Martín Díaz) 4m43s. 

I ja heu pogut escoltar el clarinet d’en Martí Mitjavila, i amb quina preciosa sonoritat s’han doblat ells dos, clarinet i saxo alto del líder en una bonica composició de Martín, i molt bonica melodia que han compartir ells dos. I quin bon solo ens ha fet el contrabaixista Omer Govreen, marcat amb ritme i swing, alhora que amb les notes més adequades, les de la seva improvisació. Els solos posteriors de clarinet i saxo alto, ens els presenten com uns joves cracks. M’ha agradat el canvi tonal en el pont, car trobo que l’hi ha afegit un “color sonor” d’una gran bellesa. Alhora, ha estat un moment en el qual s’han doblat. En fi una delícia de tema per començar el programa d’avui. 

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz. I també podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on en aquests dies s’hi fan concerts. Dels dos, és qüestió de mirar-ne la seva programació.

 

El segon track, “Similar Identities”, que ens el relaciona amb el títol del projecte, és un tema modern melòdicament parlant, alhora que pels ritmes així com ternaris i canviants, com passa en el pont. El tempo es dobla i el swing brutal  apareix amb el solo del líder a l’alto. I així com trencat comença el ritme del primer tema del disc, “Tempered”, ben marcat per la mà esquerra del pianista, contrabaix i baterista, i així seguirà també en les improvisacions. Escoltem-los, al jove i estimat líder i a tota la colla, entre els quals el també estimat Lucas Martínez en aquest tema... 

2.1.- Tempered (Martín Díaz) 7m05s. 

I com l’han començat, amb les notes de la mà esquerra del pianista, i els acords de la dreta, també amb les del contrabaixista, i i el ritme així com trencat. I els dos vents, ens n’han fet a duet la melodia, un tan entremaliada i complexa. Més maco i tranquil ha estat el final del tema a partir del qual el líder s’ha posat a improvisar d’una manera exquisida i amb un gust extraordinari. Coses aquestes que em posen molt content, car, tot això ens indica que el Jazz està en les molt bones mans, les dels joves d’avui dia, car ells són el futur. Tenim també entre nosaltres, encara, i que per molts anys, als seus magnífics professors, o sigui que el gaudi és i serà, total. I si el líder ens ha sorprès gratament, tot i conèixer-ne ja les seves habilitats, coneixem també les del seu company al saxo tenor, en Lucas Martínez, un altre “crack” que ha crescut de meravella en tots els aspectes. Ens ha mostrat la seva capacitat com a solista, remenant el saxo tenor amb una total solvència i mestria. I és que aquest home jove ara, em va demanar per fer un bolo quan només en tenir 17 i estudiava al Taller de Músics el seu Grau. I sí, li vaig donar el bolo i es va presentar amb en Raynald Colom al Jazz Club la Vicentina ara ja fa una colla d’anys. Per cert, va ser un gran concert. I després de la seva impro, han recuperat la melodia i final. 

"Amb la complicitat de la discogràfica Fresh Sound New Talent, el saxofonista Martín Díaz ha publicat el seu primer treball, "Identities", debut reconegut, atenció, amb un Downbeat, els prestigiosos premis atorgats per l'homònima revista americana. Un disc enregistrat al Conservatori d'Amsterdam, nexe d'unió del músic barcelonès amb la resta de la seva banda, i la participació especial de Martí MItjavila al clarinet. Quaranta-dos minuts de música d'alta volada per descobrir-nos una de les grans promeses del nostre jazz". —Joel Codina (Gener, 2021): http://www.musicadispersa.cat 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

El setè track i darrer, “Bogaloo”, té sí aquest ritme tan marcat i jazzero tot i no ser el tempo massa fast, amb un Groove però que se’ns emporta d’una manera irremissible. Seguim doncs amb aquest magnífic tema... 

3.7.- Bogaloo (Martín Díaz) 5m39s. 

I ja ho heu pogut constatar. Tros de tema, amb els canvis adequats, i amb les seves i magnífiques improvisacions, i la primera la del pianista Floris Keppeyne  tots ells amb uns aires a lo Horace Silver que per això el ritme. Un magnífic solo d’aquest jove pianista, i també l’hi hem reconegut el moment del pont i canvi tonal del tema. Martín Díaz amb el seu so ens ha tornat a flipar, a impressionar i a sorprendre per com de bé ho fa, per com de moderna és la seva sonoritat alhora que amb aquells aires dels saxos altos dels 50s 60s del segle passat. Magnífic solo. I els dos vents han recuperat la curta melodia, i també els esgarips que hi fan, per així arribar al final. Gran tema també, i acabat de cop. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I ja per acabar aquesta curta descripció dels ritmes i tempos del projecte, el quart, “Parallel Fifths”, arrenca amb un duet brutal dels dos vents, després de la “intro” del pianista, i també amb els ritmes complexes i ternaris, alhora que amb un tempo prou vital. I no només acabarem la descripció, sinó que també els escoltarem per darrera vegada amb aquest gran tema de Martín Díaz. 

4.4.- Parallel Fifths (Martín Díaz) 6m00s. 

El piano té de nou una gran preponderància, fent les notes base, les notes guia a partir de les quals es desenvolupa el tema. I ells dos.....brutals....i el líder, en el seu solo a un tempo fast i un swing brutal ha estat magnífic. De quina manera toca aquest nano, increïble, perquè és molt jove. De fet, també és increïble com toca en Lucas perquè també és jove com ell, més o menys. Dos joves crack de casa nostra envoltats per tot de companys del Conservatorium Van Amsterdam, on s’estan tots plegats fent màsters i demés, creixent com a músics, cosa evident, i també com a persones. Jazz assegurat a casa nosta, Jazz assegurat arreu on vagin. I després del motiu principal de pianista i contrabaixista, els dos vents a duet han acabat el magnífic tema i projecte del saxo alto i compositor, Martín Díaz. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset. Gràcies Teresa per la sempre teva empenta i vitalitat expositiva, alhora que per les teves històries inventades.

 

I ara segueixo amb el segon projecte de FSNT i alguns ja sabeu que es tracta del que ha fet el contrabaixista que vam tenir aquest dissabte a la Sala Xica, de Juan Pablo Balcázar i la seva “Suite Resbalosa”. Editat també el 2020 per FSNT, enregistrat per Los Resbalosos a Underpool Studios, Esplugues de Llobregat, Barcelona, el 12 de juliol de 2018. Mesclat i Masteritzat per Hartosopash (Javier Rodríguez) a Metropol Studios, Madrid, el novembre de 2018. Produït per Juan Pablo Balcazar. Productor executiu: Jordi Pujol. Amb Juan Pablo Balcazar (baix), Marcel·li Bayer, Joan Mas (saxos alts), Antonio Mazzei (piano), Oriol Roca (bateria). Música composta per Juan Pablo Balcazar. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la seva pàgina web:

https://www.freshsoundrecords.com/juan-pablo-balcazar-albums/53346-suite-resbalosa.html 

I dels set temes del disc i més de 45 minuts de músiques, ens trobem també amb un projecte eminentment  baladístic i delicat, car, quatre dels temes són així de suaus de tempo. I el que més, el segon anomenat “Street” és així, amb una “intro” llarga a càrrec del piano, posterior contrabaix, i saxos ja amb la preciosa melodia en un tema llarg de prop de 10 minuts. El primer track “Charlie”, comença amb el trio de piano, contrabaix i bateria, tots tres amb una delicadesa extrema, per després aparèixer els dos saxos de manera brillant ampliant l’espectre melòdic. “Javié”, el quart track el comencen els vents fent unes coloristes preguntes-respostes amb el suport soterrat del contrabaix, primer solista després, també a un tempo molt tranquilet. I el sisè track també l’inicia el pianista, ara però amb dos acords en progressió descendent, així de manera menor i per tant amb la tristor incorporada, amb una música càlida; i més calidesa tenen els dos vents que hi apareixen aviat. I d’aquests quatre temes proposo que n’escoltem el primer track  i anomenat...i ves per on que escoltareu pel canal esquerra a Joan Mas i pel canal dret a Marcel·lí Bayer. 

5.1.- Charlie (J. P. Balcázar) 8m09s. 

I ja heu pogut gaudir folgadament amb aquesta preciosa melodia, la que ens han fet els dos saxos altos després de la llarga “intro” de Mazzei al piano, essent-ne quasi la melodia. I quina posterior melodia més bonica n’extreuen ells dos, Bayer / Mas i ves per on que amb un so similar, el de tots dos. Una llarga i compartida improvisació dels dos vents, i en aquest tema, a mi se m’ha fet difícil esbrinar-ne per quin canal sortien els sons de l’un i  de l’altre. Potser pel fet de compartir el solo, sortien tots dos pel canal central. Uns mestres aquests dos músics, ells dos havent crescut també amb la David Mengual Free Spirits Big Band i demés projectes personals.  Una melodia improvisada compartida per ells dos, preciosa, càlida, i amb una compenetració perfecte. El solo de Mazzei al piano és també d’una gran volada, amb una mà dreta gràcil i delicada, i una esquerra sòbria, no massa treballadora fent però acords de manera puntual, per arribar dolçament al final d’aquest “Charlie” de Juan Pablo Balcázar. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I dels altres tres temes que queden per comentar, dir-vos que el cinquè, i ja ho escoltareu pel títol, està dedicat a Miguel “Pintxo” Villar, el saxo tenor que vam tenir el dissabte i que acompanyà a Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Aquest és un preciós tema també, i que, tot i tranquil de tempo, té un Groove magnífic que se’ns emporta delicadament com ara escoltarem. L’inicia un dels dos saxos altos, Joan Mas o Marcel·lí Bayer amb unes notes a intervals amplis, construint-hi així la melodia, i amb el potent contrabaix del líder i compositor. També Antonio Mazzei al piano, broda la seva improvisació amb una delicadesa extrema. Escoltem-los en el tema anomenat.... 

6.5.- Pintxo Is Out of Town (J. P. Balcázar)  6m25s. 

I amb quina més bonica sonoritat l’han començat, amb els intervals amplis del saxo alto, com he comentat abans. També amb la mestria de Mazzei al piano, en un solo preciós amb moments farcits de “Gospel”, i sota terra, el contrabaix profund del líder Balcázar, magnífic ell també. I a la meitat del tema els hem tornat a escoltar a ells dos, els dos altos, acaronant-nos, mentre l’Oriol a la bateria feia de les seves, sempre creant línies rítmiques allunyades de les més trillades, sempre investigant. Quina bellesa la dels dos vents, cadascun a la seva bola i tots dos dins la bola del tema del contrabaixista, el qual ha tornat a aparèixer amb una gran intensitat emotiva. Gran tema del Juan Pablo, tot i fent-li un record al Miguel “Pintxo” Villar, i jo ara recordant el concert que ens van fer aquest dissabte 2 d’octubre, també amb el Carlos Falanga. 

I ja veieu què us dic ara mateix....que un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pintxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. 

I els dos temes que em queden per comentar són els més potents rítmicament parlant, on apareix l’energia rítmica de l’Oriol Roca a la bateria, alhora que de nou el diàleg, ara potent, entre els dos saxos altos de Joan Mas i Marcel·lí Bayer, coses aquestes que passen en d’altres temes, tot i els tempos més tranquils.  El setè track però, té uns canvis rítmics importants, i imponents, fent que el tema tingui aquesta riquesa extra per les qüestions rítmiques. Entremig te algun moment de break, com quan l’Antonio inicia el seu solo al piano. Escoltem-los doncs en aquest tema de quan Paul s’estava a Montreal... 

7.7.- Paul in Montreal (J. P. Balcázar) 3m57s. 

I sí, hem constatat la qüestió comentada abans, els canvis de ritmes a càrrec de baterista i contrabaixista, tot plegat mentre pianista ens ha fet la seva molt reeixida improvisació. També el moment de la improvisació del saxo alto, primer l’un i després l’altre, a una velocitat i fraseig increïble, amb una sonoritat més fosca potser que la del jove Martín Díaz, coses aquestes del model i/o marca de l’instrument. Encara hem pogut escoltar uns moments de mestria solista a càrrec del baterista Roca, tot just abans d’acabar el tema, recuperant-ne el motiu principal, el que fan els dos vents a batzegades. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. 

I l’altre és el tema més potent de tempo, fet amb una trempera afegida per com els dos saxos altos fan els seus “riffs” plegats, a mode de crit vital i xiscle de vida. I molt més vital és el tema en el posterior desenvolupament que en fan ells dos. I esclar, amb una base de piano, contrabaix i bateria, brutals. I el Swing, tal i com l’entenem, l’escoltem gràcies al “walking” del líder i contrabaixista, i no tant per la bateria de l’Oriol Roca, ell més avesat a les diferents modernitats rítmiques menys “trillades”. Escoltem-los doncs ja per darrera vegada en aquest magnífic tema de Juan Pablo Balcázar... 

8.3.- Miss Jones (J. P. Balcázar) 4m00s. 

I ves per on que per acabar el seu projecte, aquest és un gran tema, segur que n’esteu d’acord. Es noten força els plats del baterista Roca per com els té de protagonistes, fent-los vibrar a tot swing, a tot Groove, coses no tan evidents amb ell als comandaments. Els dos vents alhora, quina trempera, constatada de nou. Mazzei, mestre al piano deixant entreveure una frase molt coneguda d’un altre tema, d’un altre músic, i que a mi m’ha sonat al tema “Have you met miss Jones”, i amb ells dos fent-ne el “crit” principal, han acabat el tema de Juan Pablo Balcázar i magnífic projecte. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 

I ja anem encarant el final del programa, i ho faig presentant-vos el darrer disc, el de l’Aaron Burnett & The Big Machine, anomenat “Jupiter Conjunct”, publicat el 2020 per FSNT. Enregistrat per Lily Wen als Figure 8 Studios, Brooklyn, Nova York, el 27 de setembre de 2019. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington. Produït per Aaron Burnett, Carlos Homs i Jordi Pujol. Productor executiu: Jordi Pujol. I els Aaron Burnett & The Big Machine són: Aaron Burnett (saxo tenor), Adam O'Farrill (trompeta), Joel Ross (vibràfon), Carlos Homs (piano i teclat), Nick Jozwiak (contrabaix), Kush Abadey (bateria), Esperanza Spalding (veu a #3 i 8). Tots els temes han estat composts per Aaron Burnett. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:

https://www.freshsoundrecords.com/aaron-burnett-albums/53363-jupiter-conjunct.html 

Aquest és un projecte, que pel que fa a tempos, té diversitat, alhora que també la té estilística. Com podreu escoltar després, o si més no llegir al blog, respira Jazz d’avantguarda, tot i haver-hi temes més centrats en la tradició. Aquesta es veu però d’alguna manera modificada i ampliada pels “estris” de ritmes electrònics que hi incorpora. El bosc però, no ens hauria d’impedir veure l’arbre. La modernitat de les composicions s’obre camí gràcies a les magnífiques intervencions dels solistes, coses que escoltarem ben aviat. Dels temes tranquilets, trobo que és excel·lent aquest que escoltareu ara mateix. 

9.4.- Callisto (Aaron Burnett) 7m11s. 

I aquest preciós tema ja haureu notat que ha estat marcat rítmicament per un estri electrònic, potser un “Native Instrument” o quelcom de similar. Això no obstant, no amaga la bellesa del tema, amb una trompeta dolça, el saxo tenor del líder fent-li coixí, i la brillantor del vibràfon a moments inesperats. En Jozwiak ens ha fet un solo magnífic, volant sobre un cel mínim de percussions, electròniques i convencionals, alhora que amb els sons del vibràfon. Dolç ha estat també el solo de la trompeta del petit dels O’Farrill, noi que vam veure a la Nova Jazz Cava quan només tenia 18 anys, crec recordar. Preciosa sonoritat, millor història explicada, i sempre, sempre, seguint una determinada harmonia, un tant colorista, impressionista quasi diria jo. Una delícia de tema per començar a escoltar-los. 

El projecte té però temes inquietants, com és el primer track “Color Durations”, inquietants i un tant melangiosos, tema de poc més de 3 minuts ple dels colors dels instruments diversos, tot plegat a base de notes llargues. Un altre tema curtet de menys de 2m, tot i que sensiblement diferent per l’estètica i estil, és el vuitè track “Europa”, on els estris comentats tenen tot el protagonisme rítmicament parlant. Ara bé, el líder i saxo tenor Burnett desenvolupa unes línies anguloses seguint el concepte i estil del disc, el del Jazz Avantgarde, i/o Jazz Contemporani. La sonoritat del saxo tenor se situa fora de l’atmosfera, allà dalt de tot, a l’espai obert, en un dels temes on Esperanza Spalding intervé amb la seva veu, cosa que ens ha costat verificar.

 

I un dels temes amb un ritme així com trencat, alhora que amb canvis rítmics, és el “Ace of Swords”, l’Era de les espases on el jove teclista Carlos Homs ens fa un solo magnífic, colorista, també. El contrabaix el recolzarà amb un seguit de notes soltes i percussives. El tema comença amb la melodia a base d’intervals amplis a càrrec dels vents, trompeta i saxo tenor del líder. Sempre però, notareu el marcatge del baterista amb els cops sobre la caixa amb la bordonera ben afluixada, d’aquí el so que n’obté a no ser que hi remeni l’estri electrònic. El líder farà un solo brutal, també...en fi, escoltem-lo.. 

10.6.- Ace of Swords (Aaron Burnett) 4m10s 

Tema amb la característica clara dels angles punxeguts degut als amplis intervals emprats pels músics i compositor d’aquest tema i melodia que ja sabeu que és el líder Burnett, la d’un tema, que una mica ja hem comentat abans d’escoltar-lo. 

Júpiter és un dels planetes més bells del sistema solar i representa els aspectes més expansius de l’educació, la llei, la saviesa, l’ètica, l’art i la bellesa. Se’l té pel "Gran Beneficiat", i se l'ha considerat durant segles com un símbol de la nostra capacitat per augmentar les nostres necessitats de prosperitat, físiques, mentals i espirituals. "Jupiter Conjunct" és un testimoni de la meva necessitat de buscar i perpetuar l'evolució de la meva consciència i l'admiració pel nostre creador i la connexió amb el Tot a través del so. Amb l'ajut d'alguns dels millors músics i ànimes més belles amb qui m’he trobat en la  meva vida, vaig poder realitzar aquestes obres, aquests temes i donar al món el millor exemple del meu viatge musical ara i en aquest moment. Espero amb molta il·lusió el futur d’aquesta música. — Aaron Burnett (extret de les notes interiors del disc). 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts. 

I dels temes potents en tenim encara quatre, i això és degut que hi ha un tema, “Ganymede”, amb dues preses, la oficial i l’alternativa, més d’un minut més curta. Els ritmes d’aquests temes no són gens trillats, i segueixen el tarannà modern i “trencat” d’alguns escoltats i/o comentats. I un d’aquests és “IO”, tema complex també com els altres, que l’inicien ja amb una melodia força entremaliada feta per trompeta i saxo tenor. Joel Ross al vibràfon ens fa una improvisació brutal, seguint el tarannà del projecte, el de la màxima llibertat expositiva. El saxo tenor, passat per sedassos electrònics, ens fa un magistral solo, per velocitat, per llenguatge i per sonoritat. Ara ho escoltareu. 

11.5.- IO (Aaron Burnett) 3m55s. 

Doncs sí, un tros de tema per ja anar encarant el final del seu projecte i programa d’avui. I ves per on que avui tornem a parlar de la nostra amiga Begoña Villalobos i del seu blog “inandoutjazz.com”. I és que ella (i col·laboradors) ja en va fer una crònica d’aquest disc, o sigui que us poso l’enllaç a la seva pàgina web: http://inandout-jazz.es/2021/05/aaron-burnett-the-big-machine-jupiter-conjunct/

I així doncs, us en dic només la seva presentació:

“Jupiter Conjunct” és un viatge interestel·lar de llibertat i intensitat sonora de música improvisada, on Aaron Burnett traça complexes i innovadores línies compositives, expressades en un llenguatge AvantGarde, de jazz contemporani, buscant la connexió del Tot a través del so. Influenciat per la tradició del jazz, l'àlbum conté elements de la música electrònica, amb matisos EDM (Electronic Dance Music) concepte que des de 2012 es va fer fort als Estats Units. La proposta de Aaron Burnett, de llargs i angulosos desenvolupaments temàtics acuradament elaborats, és arriscada però de resultat notable en coherència i qualitat....això i més podreu llegir al blog de la meva estimada amiga Begoña Villalobos. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir del 8 d’octubre comencen ja la seva programació, o sigui que entreu a Terrasa.org. Aquest divendres gaudirem amb una Jam Session inaugural que promet ser magnífica. 

Escoltem-los ja en el darrer tema, marcat també per la modernitat i magnífiques interpretacions...el tema es diu.. 

12.7.- Ether (Aaron Burnett) 6m31s. 

Doncs déu n’hi do quina tralla. La veritat és que em costa el fet d’haver d’escoltar el baterista en la seva permanent pulsió, tan marcada i tan beat, tan reiterativa. En fi, el líder i compositor és qui ha volgut aquesta sonoritat, i a nosaltres ens poden passar diverses coses, que ens agradi, que ens deixi indiferent i que no ens agradi. No sé pas si hi ha alguna altra possibilitat. A mi m’ha agradat tota la part melòdica, amb la seva modernitat. També la part harmònica i la corresponent als canvis que hi ha hagut, de tots tipus. M’ha costat més el permanent marcatge del baterista Kush Abadey. També el bombo se m’ha ficat al cap, coses aquestes que en un directe no aguantaria. Però repeteixo que la resta, els canvis rítmics, les músiques, el so dels instruments melòdics, per separar-ho dels rítmics, m’han agradat força. El solo del vibràfon, modern, magnífic. El teclat, els vents, i el bateria i els seus plats, també. El bateria i la seva caixa i bombo, això és el que m’ha sobrat. Bé, la música és infinita, i avui segur que hi haurà hagut oïdors que els hi haurà agradat aquest tema, de la qual cosa me n’alegro. 

Doncs amb aquest potent tema, sorprenent tema i no sé què més, tema, hem acabat el programa d’avui, que ja heu pogut escoltar lo divers i variat que ha estat. També és força diferent del que vam escoltar la setmana passada. I sí, ja ho sabeu, aquestes són les coses que passen en aquest programa. I avui hem escoltat els projecte de Martín Díaz, Juan Pablo Balcázar i aquest darrer de l’Aaron Burnett & The Big Machine i el micro conte de Teresa Tuset. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.