Molt bona
nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb
un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre
amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o
sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu
l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara
ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb
el món del Jazz.
I avui farem un programa on la guitarra en serà la protagonista.
També en serà la diversitat de propostes musicals de músics de països com
Grècia, Catalunya i Itàlia. Així doncs escoltarem els S.E.V. Trio i el seu “Far
From Close”, d’Anelia Records; el primer treball dels “Nucli Trio” editat per
Errabal Jaz, i finalment us presentaré el de Francesco Fiorenzani, al qual
vàrem veure al Jamboree presentant un projecte encara per enregistrar. El disc
que tenien al taulell del local és aquest i anomenat “Silent Water”, editat
pels amics d’Auand Records, (gràcies Marco). I aquesta setmana amb un micro
conte de Carme de la Fuente.
I avui va d’això....que també tenim una bona col·laboració amb
l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les
envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us
posaré l’enllaç a la seva pàgina web www.hotsak.com/Errabal-es.
Comencem delicadament doncs amb els músics catalans, aquests
músics que són Guillem Plana, guitarra; Aleix Forts, contrabaix i David
Viñolas, bateria, els Nucli Trio, disc editat aquest 2021 per Errabal Jazz.
Enregistrat (i mesclat) per Òscar Gasch el 15 de juliol de 2020 als estudis
“SoiArt” de Badalona. I com sempre, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la
seva pàgina web per així poder adquirir el disc:
http://www.hotsak.com/shop/guillem-plana-aleix-forts-david-vinolas.
Nucli Trio es en part una branca més del fèrtil i inesgotable
arbre de la música de David, Aleix i Guillem, expressada en aquest cas com una
unitat de tres músics sense protagonismes ni jerarquies i en total sincronia.
Fidels al estil i al contagiós entusiasme que els ha portat fins aquí, aquesta
nova alenada d’aire fresc arriba després d’un parell d’anys de gires i
concerts. Es en aquest moment de maduresa dels temes quan el trio decideix
tancar-se a l’estudi Soiart de Badalona per enregistrar aquestes delicioses
peces d’orfebreria sonora a l’antiga, en una única sessió, en directe, captant
tota la frescor del seu discurs i transmetent la sensual calidesa del seu
inconfusible so. En gran part, consta de creacions originals del propi trio,
complementat d’algunes versions de Sam Rivers, Marco Mezquida o Carla Bley.
Homenatge, joc i gaudi sensorial.
Escoltem-los ja, car una proposta així de fresca i càlida és cosa
que no podem obviar....el tema que us proposo és el preciós tema de Carla Bley
anomenat...
1.7.- Lawns (Carla Bley) 4m15s.
I aquest tema, Carla Bley el va incloure en el seu disc “Sextet”
del 1987, editat per ECM amb l’Steve Swallow i demés magnífics músics com Larry
Willis, p; Victor Lewis d, etc.. I d’aquest tema es pot veure una versió que
s’acosta molt a la que han fet els nostres amics, la de Monica Herzig Acoustic
Project feta el setembre de 2014. Us en posaré l’enllaç del Youtube al blog del
programa: Els nostres herois l’han començat però amb molta més tendresa,
gràcies a la delicadesa de la guitarra d’en Guillem. El so brillant de la seva
guitarra contrasta però amb el més profund del contrabaix de l’Aleix, en el seu
solo, molt ben acompanyat per les escombretes d’en David. El posterior solo de
Plana a la guitarra és d’una majestuositat esglaiadora, com el tema n’és.
Viñolas ha deixat les escombretes per donar-li un millor recolzament, alhora
que també Forts amb el seu contrabaix, i tots tres han recuperat el tema, el
guitarrista amb la molt bonica melodia de Bley per acabar-lo dolçament. Una
preciositat de tema per començar el programa d’avui.
Nucli Trio és, en essència, una formació clàssica de jazz guitar
trio, clàssic en la seva posada en escena, fresc, juganer i contemporani en el
seu càlid interior i en els excitants directes mensuals a la Jazz Cava de Vic,
on conviden un músic local diferent per cada sessió i confeccionen amb tot el
“carinyo” un repertori adaptat per a la ocasió, intercanviant jocs, idees, sons
i vivències amb músics com Raynald Colom, Edna Sey, Adrià Plana, Alba Careta,
Eloi Escudé o Marta Roma entre altres.
Aleix Forts, malgrat la seva joventut, acumula ja una considerable
experiència, en part junt al propi Guillem a la Monk Elèctric Band o amb el
David Viñolas Trio, amb el que ha establert un vincle rítmic sòlid i fèrtil.
Graduat al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, ha estudiat amb
Horacio Fumero, David Mengual, Masa Kamaguchi o Crostoph Rahn entre altres, i
ha treballat en projectes com el Robert Nesta Songs de l’Adrià Plana,
Avantbrass, Retina o l’Alfons Bertran 5tet, etc..
I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat la
temporada i on cada dijous fan una Jam Session i la del 14 d’octubre amb Geni
Barry Quartet i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la
seva pàgina web:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming
I encara amb més música d’aquest molt bon trio, ara amb el tema de
Guillem Plana anomenat...
2.4.- Ja surt el planter (Guillem Plana) 3m42s.
I aquest tema de Plana ja ha començat amb el ritme, coses que ens
ha fet “veure” Viñolas amb els seus plats. Un ritme que també hem notat en la
intervenció melòdica del compositor amb la seva guitarra. La bateria d’en David
i el contrabaix de l’Aleix l’han acompanyat en la seva llarga i reeixida
intervenció, la del seu tema relacionat amb la vida, i la vida agrària, fent un
paral·lelisme amb qualsevol tipus de naixement, fins i tot el d’una composició
musical. “Ja surt el planter”, “Ja surt el tema”. Una composició on el
guitarrista no ha deixat ni un moment d’acaronar-nos amb la seva melodia i
improvisació, una lligada amb l’altra. Preciós tema de Guillem Plana. Guillem
Plana és un altre jove valor provinent del Taller de Músics de Barcelona, que
ha format part de bandes molt diverses com Funkystep & The Sey Sisters,
Guillem Roma & Camping Band Orquestra, Gorg Trio, The Gramophone Allstars
Big Band o Joana Serrat. El 2014 va editar “Monk Eléctric Band” a mode
d’eclèctic homenatge al mestre Thelonious Monk i, el 2019, publica el seu
primer disc de composicions pròpies, "Projecte Astrolabi", una
eclèctica oda al cosmos amb gust de jazz fusió, que ha tingut una molt bona
acollida.
Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz
més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han
parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert
primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i
Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:
https://23robadors.com/programacio/
Seguim amb més música d’aquest trio, ara amb un tema del David
Viñolas anomenat..
3.2.- Croquetes de gallina (David Viñolas) 3m59s.
I si el tema el fa un baterista, doncs els ritmes es noten potser
més, com ha estat el cas en aquest tema de Viñolas, a qui vam tenir ja fa massa
temps al Jazz Club la Vicentina. Un molt bon tema, ben marcat pel baterista,
amb una “intro” de tots tres i una molt bona feina del contrabaixista, i
esclar, amb una magnífica interpretació del guitarrista. Ells tres, Viñolas,
Forts i Plana, han quallat un Trio Nuclear, per tant, un trio unit. La
sonoritat de la guitarra d’en Guillem és l’adequada pel tipus de tema, coses
aquestes que parlen molt de la mestria i bon gust del guitarrista. La melodia
és també magnífica, simpàtica, entretinguda, i fins i tot divertida. Un tema
amb una estructura típica de 32 compassos i de la forma AABA, amb la melodia
primer a càrrec del guitarrista i una posterior i magnífica improvisació
d’aquest. Així mateix l’Aleix ha fet la seva improvisació, reeixida, amb el
suport delicat per sonoritats etèries de la guitarra de Plana, i el permanent
redoble del compositor i baterista, redoble fet com un “Riff” rítmic que ha
perdurat tot el tema, acabant-lo de cop. Bon tema del David.
David Viñolas és, dels tres, qui més experiència i llarg
recorregut presenta. Cec de naixement, David respira música pels quatre
costats. Ha treballat i estudiat amb Toni Pagès, Marcelo Valente, Javier
Feierstein, Marc Miralta, José Reinoso, Jo Krause, Marko Djordjevic o Calixto
Oviedo y, durant la seva estança a New York el 2004, amb Ernesto Simpson, Johny
Almendra y Jeff Ballard. També ha participat en infinitat de projectes i
gravacions amb músics com Sergi Sirvent, Roberto García, Omar González, etc...
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director
Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han
fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li
al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web. http://youkalimusic.com
I acabarem aquest projecte amb un altre tema del David
Viñolas i serà el magnífic...
4.8.- Manso`s Blues (David Viñolas) 4m16s.
I de quina manera han començat aquest Blues, amb el contrabaix de
l’Aleix, per ben aviat escoltar el so diferenciat de la guitarra de Guillem. I
és que el guitarrista ha fet que la seva guitarra sonés diferent a cada tema,
coses aquestes demostratives de les seves habilitats i bon gust. El tema té una
trempera magnífica, moderna, com n’és tot el seu projecte a trio de guitarra,
contrabaix i bateria. El compositor Viñolas ens ha mostrat també les seves
habilitats rítmiques, que en són moltes, en el seu reeixit solo, farcit de
diversitat de motius rítmics. La melodia d’aquest Blues tan maco ha aparegut de
nou de la mà del guitarrista Plana. Un tema amb una subtilesa i delicadesa, com
la que ha fet Forts amb el seu contrabaix, tot just acabant el tema. Bon tema,
David; bon projecte nois.
I seguim dient que David ha treballat amb Santi Careta, Joao
Balao, Adrià Plana, Joana Serrat, Raül Reverter, Feliu Ventura, La Cava Big
band dirigida per Marc Vernis, Dijous Paella, Dúmbala canalla, Funkystep &
the Sey Sisters, Col·lectiu Soroll i molts més. Culminació fins ara d’una
trajectòria en que trobem: David Viñolas Trio (saxo/contrabaix/bateria), i les
seves magnífiques melodies i polirrítmies, inclosos els recitals de poesia en
els seus concerts, en forma de Swing, Groove, i Free-jazz; David Viñolas Cuban
Trio, amb una lectura molt personal dels tòrrids ritmes ancestrals de la illa;
Sirvent & Viñolas, o les seves actuacions en solitari on desplega la seva inesgotable
curiositat i inventiva en tot el seu esplendor.
I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan
concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva
pàgina web:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/.
i també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a
Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.
I després d’aquest primer projecte, sembla un bon moment per
escoltar el micro-conte de Carme de la Fuente.... Gràcies Carme per sempre
fer-ho amb la teva dolçor interpretativa relacionada amb els projectes que poso
al programa.
I segueixo amb més música, i ho anireu escoltant, on les guitarres
tenen avui una clara preponderància, i així és que ara us presento el darrer
projecte i primer a trio dels grecs, els del S.E.V. trio i el seu “Far From
Close”, editat per Anelia Records. Després us comentaré com van anar els
enregistraments, però ara us dic que escoltarem a Tassos Spiliotopoulos,
guitarra; Michalis Evdemon, baix i Panos Vassilopoulos, bateria. I com sempre
dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.sevtrio.com/
I ja ho veieu, seguirem amb un trio, ara de guitarra, baix i
bateria, amb sonoritats similars, coses aquestes que passen en aquest programa,
on la idea és que siguin temàtics d’alguna manera, i crec que ho estem
aconseguint.
Escoltem-los en el seu primer tema, compost pel guitarrista
Spiliotopoulos, i anomenat...
5.1.-Clarity (Tassos Spiliotopoulos) 4m56s.
I sí, hem escoltat una altra preciosa composició, ara però del
guitarrista grec Tassos. Una melodia molt bonica i tema, començat aquest amb
una mena d’”introducció” de tots tres, per ben aviat esbrinar-ne la seva
melodia. El ritme és així com trencat, coses que ens fa entendre el baterista
Panos per com la remena. La “intro” de Tassos a la guitarra ha estat delicat,
preciós, amb una sonoritat neta i clara, com si d’un solo curtet es tractés, i
que ha deixat pas al més llarg i també molt reeixit del baixista Michalis,
Michael també li diuen. Ells dos han fet una mena de “téte a téte” solista, i
molt més solista el del baixista Evdemon, aquest, mostrant-nos la seva
magnífica i ràpida digitació alhora que bona improvisació. I ja haureu notat
com de diferent són les improvisacions d’un baixista vers les d’un
contrabaixista. Cadascú però, amb la seva clara voluntat de mostrar el millor
de sí mateix. Gran tema d’en Tassos Spiliotopoulos.
Anelia Records s’enorgulleix de presentar ‘Far from Close’,
l’àlbum debut d’una nova col·laboració entre tres dels músics de jazz més
vibrants de Grècia. Tassos Spiliotopoulos, Panos Vassilopoulos i Michael
Evdemon. La música va ser composta per Michael i Tassos i l'objectiu era
aconseguir una música elegant però emocionalment potent a través del so
elèctric d'un trio de jazz modern. Cadascun dels membres de la banda va aportar
les seves pròpies influències, que van des del jazz-rock elèctric i el jazz
convencional fins a la música clàssica i folk / mundial.
I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat
amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu
els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la
resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de
Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots
aquests anys.
I seguim amb ells i el seu magnífic Blues compost pel baixista
Michael Evdemon..
6.8.- The Blues (Michael Evdemon) 4m42s.
I amb quin ritme ens l’han començat, amb marcatge de baterista i
baixiste, que per això el tema és d’aquest darrer. I tal i com hem escoltat en
el projecte anterior, el guitarrista Tassos ens ha mostrat la diversitat sonora
de la seva guitarra, ara més electronificada. El tema, la melodia del Blues del
baixista Evdemon, ha estat molt maca, però ai las, quin gran solo que ens ha
fet el guitarrista, amb uns aires i sons a lo Allan Holdsworth, el recordareu,
suposo, l’excels guitarrista que va aparèixer en el “Bundles” de Soft Machine
ara ja fa una mica, i que després va brillar amb llum, la més pròpia.
Darrerament, Allan havia estat editat pel Leonardo Pavkovic, “Moonjune
Records”. Bé, doncs Tassos ens l’ha recordat una bona estona. I el so de la
seva guitarra ha recuperat la nitidesa, en la melodia, per aparèixer com la del
guitarrista de Soft Machine en el seu magnífic solo. I sempre al darrere els
altres dos, donant-li tot el seu suport. El baixista Evdemon ha tornat a
mostrar-nos la seva mestria al baix elèctric en el seu solo. Bon llenguatge
jazzístic, ara, tot i recordant-nos a Jaco Pastorius. I és que no hem d’oblidar
els nostres referents.
Va ser durant el tancament per la pandèmia, l'hivern del 2021.
Mentre Panos i Michael estaven aïllats a casa seva a Atenes (Grècia), Tassos
estava aïllat a casa seva a Suècia. Panos va prendre la iniciativa i els va
enviar un email a tots dos amb la proposta: "Fem uns vídeos junts",
va dir. Michael i Tassos es coneixien des de l'institut, però mai van tenir
l'oportunitat de tocar junts. Quina gran oportunitat per tocar fins i tot des
de lluny. La tecnologia al servei de la creativitat!
I d’altres temes del projecte són: 2. Second Chance (Evdemon),4.
Seven Wishes (Spiliotopoulos), 5. The Search Within (Spiliotopoulos) i 7. Sweet
Exposure (Evdemon).
Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota
la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el
Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça
Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog
us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:
https://jamboreejazz.com/agenda/
I seguim amb un altre tema del guitarrista..
7.3.- Feral Dance (Tassos Spiliotopoulos) 4m44s.
I quin altre tema ens han fet aquest trio de músics grecs. Un
tema, una dansa salvatge segons el títol, que també ens ha agradat força. Un
ritme ternari, sembla que complex, un 6x8 per que la dansa sigui més salvatge.
Tot i el títol, la sonoritat de la guitarra no n’és gens, de salvatge. És força
delicada, diria jo. El tema té uns canvis magnífics, breaks diversos que ens el
fan apreciar i valorar més. Després del canviant tema ha aparegut el solo del
compositor i guitarrista, solo molt ben trenat que ens ha tornat a recordar al
guitarrista de Soft Machine, o a qui vam començar a conèixer en aquell disc de
la magnífica formació anglesa que tant ens copsà allà pels anys 70s del segle
passat. Evdemon al baix elèctric ha tornat a brillar abastament, com en cada
tema que ha fet la seva aportació. Notem sí, que el baterista podria haver fet
algun solo en algun dels temes, i no quedar-se només fent la feina, la gran
feina que ha fet d’acompanyar-los. Gran tema de nou.
El trio va fer tres vídeos, reproduint música de Michael Brecker,
Avishai Cohen i Allan Holdsworth i va ser més que suficient per a tots els
implicats en adonar-se que aquesta col·laboració tenia futur. Per tant, el
següent pas més lògic fora que el trio escrivís i gravés melodies originals. El
concepte era escriure un disc que combinés tots els elements que compartia el
trio: riques harmonies, temes forts i molt espai per a la improvisació. De
vegades les coses passen així, tan fàcilment i sense esforç. És el cas de
l’àlbum de debut de SEV. Tot es va instal·lar fàcilment i finalment el trio va
crear una base sòlida per a futures creacions.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
I acabem ja amb aquest projecte d’aquest magnífic trio grec amb el
tema del baixista, un dels més potents del projecte...
8.6.- Fast Peter (Michael Evdemon) 3m21s.
I quin altre gran tema del baixista Evdemon, “Fast Peter”, sí,
perquè van a “tota hòstia”. I jo deia que el baterista no ens havia fet cap
solo, doncs goita quin un ens n’ha fet tan ben trempat. Però esclar, el que ens
ha fet el baixista ha estat brutal, per velocitat i com sempre per tècnica, per
bon gust, per llenguatge jazzísticc, el del Jazz-Rock a vegades, el de la
Fusió. El tema, brutal. La guitarra etèria de Tassos en els inicis,
estratosfèrica. Molt més ha estat el seu solo, per velocitat, per subtilesa,
per netedat en la digitació, per creativitat, per l’homenatge permanent que li
fa al gran Allan Holdsworth. Quina gran pèrdua, com tantes que hem anat patint
aquests darrers anys. Un gran tema per acabar amb aquest trio de músics grecs.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al
web de www.discordianrecords.bandcamp.com i
veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I deixem aquest força potent trio, i ara ja per endinsar-nos en la
recta final del programa, i de nou amb la guitarra com a instrument principal,
per ser el més melòdic dels dos trios anteriors, i en aquest cas també com a
líder del projecte. I us parlo de Francesco Fiorenzani i projecte anomenat
“Silent Water”. Editat per Auand Records, enregistrat per Gabriele Ballabio i
Stefano Bechini a l’Entropya Studio, del 22 al 24 de maig de 2017, Perugia,
Itàlia, produït per Francesco Fiorenzani, productor executiu: Marco Valente. I
aquí hi tenim a Francesco Fiorenzani guitarra; Achille Succi, saxo alto i
clarinet baix; Luca Sguera piano, teclats; Francesco Ponticelli contrabaix;
Bernardo Guerra, bateria, i la veu de Camilla Battaglia a #6. Totes les
composicions són de Francesco Fiorenzani. I dir-vos que al blog us posaré
l’enllaç a la pàgina web del disc on el podreu adquirir i així col·laborar en
que la música no se’ns mori:
https://auand.com/au9072/ https://jazzos.com/detail0.php?prod=AU9072
Aquest és un disc amb 7 temes, tres dels quals sobrepassant els 10
minuts, un de més de 9 i els altres amb temps més “normals”. Els temes llargs
tenen diversitat de tempos també, havent-hi breaks, inicis suaus i delicats,
per després aparèixer més vitalitat. L’estil d’aquesta proposta és també la de
la Fusió com a punt de partida, però diferent de les anteriors, més agosarada,
amb una modernitat d’exposició, d’interpretacions a vegades properes al Jazz
contemporani. És diversa també pels seus aspectes melòdics i rítmics, coses
aquestes que podreu notar ben aviat.
Per començar aquest projecte, proposo que escoltem un dels temes
més llargs del disc, divers en molts aspectes, alhora que farcit d’una melodia
un tant melancòlica i sobretot d’una bellesa colpidora; un tema on constatem la
creativitat melòdica del líder, i la seva “manera” de “pensar” la música.
Som-hi doncs amb...
9.7.- The Saviour (Francesco Fiorenzani) 10m46s.
I quina llarga meravella de tema del guitarrista italià. Delicat,
però amb un Groove magnífic, alguna cosa més que una balada. Una melodia un tan
inquietant, també amb una certa melancolia, cosa aquesta que la fa encara més
bella, de bellesa. El tema té també la seva part B, la segona part del tema, on
s’ha albirat el corresponent i preciós canvi tonal, amb el so del saxo alto
increïble. Riquesa creativa, llargues improvisacions, la que ens ha fet el
líder, guitarrista i compositor, fent-la amb un so un tan enfosquit per les
electròniques i efectes diversos, coses aquestes que no han disminuït la seva
qualitat. Idees ben concebudes i realitzades posteriorment, i sempre amb un
suport de la base rítmica de piano, contrabaix i bateria, aquest darrer amb una
gran preponderància. El preciós break posterior al solo del líder, ens ha
situat de nou en la molt bonica melodia, i encara un més delicat break, el del
pianista Luca Sguera, ell a piano sol una curta estoneta, acaronant-nos amb la
seva delicadesa sonora, reconduint el tema a d’altres espais encara més
subtils. El riff melòdic que han fet tots plegats, que ha anat agafant
trempera, amb un crescendo impressionant, ens ha situat al final d’aquest
llarg, sorprenent i bonic tema del líder Fiorenzani.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu
entrar al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
El guitarrista i compositor Francesco Fiorenzani ha publicat el
seu àlbum debut Silent Water el 12 de gener amb Auand Records. Fiorenzani
lidera un magnífic quintet compost per una selecció de membres motivada per la
seva experiència i afinitats musicals en comú amb Fiorenzani. Achille Succi
compta amb una llarga trajectòria de col·laboracions i obres brillants, però ha
estat la seva inigualable "veu" als vents, la que l’ha fet
convertir-se en una font constant d'inspiració, indispensable per a la trama
ambientada per Fiorenzani. La trobada amb Luca Sguera va tenir lloc com a
estudiants de la Siena Jazz University.
Escoltem-los ara amb el magnífic i vibrant tema anomenat....
10.4.- Madiba's World (Francesco Fiorenzani) 9m16s.
I ja heu notat quina diversitat de temes, amb aquest i els seus
aires africans, en els inicis amb el baterista i percussions diverses, però ben
aviat amb tots plegats. I com l’han acabat amb el llarg parlament d’algú que
ben bé podria ser Nelson Mandela en els seus moments posteriors al seu alliberament.
Un magnífic tema, i com ha sorgit la melodia a duet de guitarrista i saxo alto,
i posterior canvi i break, coses que passen sovint en aquest tema, on el
clarinet baix de l’Achille Succi ha brillat, ara sí, amb més claredat. Mentre
ell desenvolupava el seu solo, la secció rítmica, ara més el baterista Bernardo
Guerra pel marcatge que fa, que ha fet tota l’estona, però també la resta,
pianista Luca. Un tema divers, amb breaks rítmics com el que hem pogut
escoltar, quan guitarrista i saxo alto recuperen de nou el seu duet. I és que
Succi va canviant quan convé de clarinet baix a saxo alto. I així han seguit
recuperant el tema, amb el canvi posterior, marcat per guitarra i clarinet
baix, i a mode de contrapunt el piano de Luca. I aparèixer la veu de la “consciència”.
I ells l’han acompanyat per sota, fent-li un adequat coixí melòdic i rítmic, i
tot això per arribar a un final preciós.
Luca és un jove pianista molt prometedor, dotat d’una rara
sensibilitat que el va fer hàbil en el seu diàleg amb la guitarra del líder.
Francesco Ponticelli al contrabaix representa el baixista ideal amb un fons
musical molt obert, i extremadament dotat de solidesa instrumental. Bernardo
Guerra a la bateria és un dels potents músics de l’escena del jazz italià, un
músic de fons que sempre posa les seves idees al servei de la música. El
projecte va néixer el 2016 i el concurs per a joves compositors patrocinat per
U.N.C.L.A. i el Ministeri de Cultura italià van contribuir a aquesta publicació
discogràfica. El repertori es compon exclusivament de peces originals compostes
per Fiorenzani, on les influències que van marcar la seva personalitat
sorgeixen a través d’aquest primer pas de la seva carrera musical. El jazz és
sens dubte el llenguatge al qual fan referència les composicions, sobretot en
la intenció rítmica i en el desenvolupament formal del repertori. També són
clares les influències de l'escena novaiorquesa des dels anys noranta fins als
nostres dies, on la inspiració prové de les obres d'artistes com Kurt
Rosenwinkel, David Binney i Ambrose Akinmusire. El resultat és una música que
troba una síntesi equilibrada entre melodies enganxoses però refinades i una
hàbil construcció d’harmonies lligades simètricament a elles.
I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves
iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda, i el
17 d’octubre, amb en Biel Ballester Trio. Al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web: https://www.nota79.cat/events/
Escoltem-los ara amb el tema on la cantant Camilla Battaglia ens acaronarà
amb la seva veu, en un tema molt interessant anomenat...
11.6.- A Son Never Forgets (Francesco Fiorenzani) 6m34s.
I de quina manera l’han començat, amb el contrabaix de Ponticelli
obrint-li la porta a la magnífica veu de la cantant italiana Battaglia, en un
tema, la melodia del qual ens ha agradat força. I haureu notat al baterista
Guerra i la seva peculiar i rítmiques “maneres” les mateixes que li vam veure
al Jamboree, allà però, amb un volum un pèl massa fort, pel meu gust i orelles.
I com ha aparegut Francesco ara amb la seva guitarra sintetitzada, amb una
sonoritat molt més que estratosfèrica. La qualitat de la seva improvisació ha
estat però per sobre de qualsevol dubte. Luca al piano acústic ha fet el
contrapunt sonor adequat al del guitarrista. La seva improvisació ha estat
reeixida, brillant, rítmica, percussiva i rica en idees. So ample, el del
registre mig, que ens ha acaronat ja des de l’inici. Melodia creada d’una certa
bellesa, amb una mà esquerra sòbria apareixent de tant en tant per recolzar la
creativa mà dreta. Camilla ha recuperat la melodia, la cançó, que també té unes
connotacions clares de modernitat, acabant el tema, així com en suspensió.
Nascut a Siena el 24/12/1989, va començar a estudiar guitarra als
18 anys a l'escola Diapason de Siena amb Paolo Loppi. Durant aquest període va
tenir l'oportunitat de conèixer i aprofundir en estils com el blues i el rock.
El 2010 va obtenir amb èxit el diploma a la "Modern Guitar Academy"
amb l'avaluació de 30/30 cum laude. També va assistir a algunes classes
magistrals impartides per Robben Ford, Scott Henderson i Guthrie Govan. Just
després es va inscriure a Siena Jazz estudiant amb Giulio Stracciati i més tard
amb Roberto Nannetti. A Siena Jazz Fiorenzani va estudiar i aprofundir en el
coneixement de la música en general, seguint cursos de teoria, harmonia,
entrenament auditiu, piano, arranjament, tècniques rítmiques de Pasqua i
composició. Gràcies a Roberto Nannetti també va aprofundir en l'estudi de la
guitarra clàssica. Durant aquests anys va començar a tocar en directe amb
bandes que van des del trio fins al quintet, amb alguns professors de l'escola
com Franco Fabbrini, Mirco Mariottini i Alessandro Giachero. El 2012/2013 es va
inscriure al programa de llicenciatura en jazz a Siena Jazz, on va estudiar amb
Roberto Cecchetto, el referent italià de guitarra jazz. Durant el primer any va
ser seleccionat per participar en un intercanvi amb el "Conservatoire
National Superieur de Musique et de Danse de Paris", on va assistir a
cursos de música de conjunt amb Riccardo Del Fra i Glenn Ferris concloent
aquesta experiència amb un concert al "Institut italià de cultura"
amb Achille Succi com a professor de suport. Mentrestant va començar a
treballar permanentment en diverses bandes amb les quals va actuar a nombrosos
clubs de la Toscana, inclosos UNTUBO a Siena, NOF i Citè a Florència,
Sottobosco a Pisa, Isola del Giglio per a un festival organitzat per Flavio
Boltro, JazzIt Fest a Collescipoli , i molts altres. El 2013 i el 2015 va
assistir al prestigiós campus d'estiu de Siena Jazz, on va tenir l'oportunitat
d'estudiar i tocar amb alguns dels músics internacionals més influents, com
Lionel Loueke, Steve Cardenas, Ambrose Akinmusire, Avishai Cohen, Aaron
Goldberg, Ruben Rogers, Nir Felder, Mark Turner, Eric Harland, John Taylor,
Matt Penman, David Binney, Franco D'Andrea, Claudio Fasoli, Miguel Zenon,
Ettore Fioravanti, Roberto Gatto, Michael Blake, Joel Frahm, Tomaso Lama, Mauro
Negri, Stefano Battaglia .
I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club
La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 6 de novembre amb l’Oriol
Vallès Quartet, amb ell mateix a la trompeta, Roger Santacana, piano; Xavi
Castillo, contrabaix i Andreu Pitarch, bateria. En un concert organitzat des
del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada
gratuïta. Reserves mtuset@xtec.cat.
I ja per acabar us posaré el tema més vital del disc,
l’anomenat...
12.2.- Six Degrees Of Separation (Francesco Fiorenzani) 4m49s.
I quin tros de tema per acabar aquest projecte i programa d’avui,
que sembla que sí que ha tornat a sortir temàtic, per instruments, les
guitarres protagonistes d’avui, però també per com han anat les músiques. I
aquest gran tema de Francesco ens ha anat la mar de bé per cloure’l. Una
melodia potent, agosarada, de tempo fast, on els dos solistes han tornat a
aparèixer a duet amb tota l’energia del món. I el tema, amb un Swing
espaterrant en les improvisacions, les del líder a la guitarra i la del saxo
alto de l’Achille Succi, i magnífica sonoritat. El líder primer, ens l’ha fet
de manera brutal, curteta, per ben aviat sorgir la del saxo alto. I així han
anat ells dos fent sengles solos seguint l’harmonia del tema. Ara el faig jo,
ara el fas tu. I després de nou la melodia, per seguir, entremig del tema i
gaudir d’un break on el baterista Guerra ha clavat una magnífica improvisació
mentre la guitarra del líder ens acaronava amb dolços i subtils acords. Al
final, de nou el curtet i vital tema de Fiorenzani, a tot bop, coses aquestes
que ens agraden tant.
Va ser seleccionat per formar part de l'Orquestra de Jazz de Siena
dirigida per Roberto Spadoni, obrint el taller d'estiu de jazz de Siena a la
Piazza Duomo de Siena. El semestre de febrer a juliol de 2015 va assistir a
l’Institut Codarts de Rotterdam just abans del títol de batxiller. Allà va
estudiar guitarra amb Ed Vheroeff i Reineer Baas i se li ha demanat que actuï a
JazzDag International durant una trobada entre escoles europees dirigida pel
saxofonista Ben Van Den Dungen amb el bateria Mark Schilders, la vocalista
italiana Camilla Battaglia i el baixista anglès Loz Garratt. Els anys següents
va actuar amb artistes com David Binney, Simone Graziano, Andrea Lombardini,
Phil Mer, Andrea Grillini, Silvia Bolognesi, Alfonso Santimone, Maurizio
Giammarco, Bernardo Guerra, Paolo Porta, Camilla Battaglia en diversos clubs i
festivals italians com ParmaJazz Frontiere, il Torrione di Ferrara, Lume a
Milà, Trento, Bolonya i molts altres. El 2016 va obtenir el títol de llicenciat
en guitarra jazz amb 110/110 cum laude amb una tesi sobre els duets de piano /
guitarra des de la música clàssica fins al jazz, acompanyat al piano per
Francesco Orio. Roberto Cecchetto i Stefano Battaglia van dirigir la
performance i la investigació. També col·labora sovint amb la cantant Camilla
Battaglia, considerada una de les principals veus del jazz contemporani i que
també canta una melodia (tema n. 6) al disc. El 2015 es va unir als BlueRing
Improvisers, un col·lectiu de música improvisada, amb el qual també va
enregistrar un disc que es publicarà el 2018 per a un segell alemany. Durant
els darrers dos anys, també va acumular experiència docent, donant classes
particulars i després col·laborant amb l’escola secundària Enea Silvio
Piccolomini de Siena, on va realitzar tallers sobre l’art de la improvisació.
L'abril de 2017 va ser convidat a una residència artística d'una setmana a
Bisceglie (BT), organitzada pel segell discogràfic "Auand", juntament
amb alguns dels músics més actius de l'escena de jazz italiana, inclosos
Giancarlo Tossani, Gaetano Partipilo, Alfonso Santimone, Piero Bittolo Bon,
Francesco Diodati, Simone Graziano, Enrico Morello, Stefano Risso, Marcello
Giannini, Mirko Signorile, Camilla Battaglia, Filippo Vignato, Francesco
Ponticelli, Matteo Bortone. El gener del 2017 va començar a treballar amb el
quartet dirigit per Francesco Orio al piano (guanyador del premi "Gaslini"
i del premi "Bettinardi") amb Andrea Grossi al contrabaix i Andrea
Beninati a la bateria, per tal de gravar un disc per a Registres NAU. I
res, amb aquest tema del guitarrista italià hem acabat el programa d’avui que
espero com sempre que us hagi agradat tant com a mi. I primer amb els músics de
casa nostra, els catalans del Nucli Trio, per després els grecs del SEV Trio
per acabar amb aquesta formació més àmplia, la dels italians liderats per
Francesco Fiorenzani, i amb totes les guitarres possibles, havent escoltat un
micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs
com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors,
Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz
Club de Nit.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al
blog del programa que ja sabeu què és jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo
mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
