Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
De fet em vaig passar tota la temporada passada recordant-lo i dedicant-li els
programes. En aquesta seré més breu i amb només això “Un petó Cifu” en tindrem
prou per dedicar-li-ho de manera implícita. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest
programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.
Avui tindrem la oportunitat de gaudir amb tres magnífics treballs
diversos, és evident, i sobretot en l’aspecte rítmic on el Jazz hi serà
omnipresent. Podreu escoltar el primer disc del guitarrista Jordi Solé, basat en l’obra de Julio Cortázar, Historia de Cronopios y
Famas anomenat Relatos Breves amb
la formació a nonet Los Cronopios,
disc enviat pel mateix Jordi a Sant Vicenç. Amb Vigorous, escoltarem el primer treball editat per aquest trio que
ens va visitar al JCLV en un
anterior Concert-Jam patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. El seu projecte encabeix la música del seu
país, Argentina, dins el concepte més jazzístic, on les improvisacions ens ho
mostraran i demostraran. Un disc que em van donar en mà ells mateixos un
dimecres d’agost tot i veient-los Acabarem amb un disc que em va arribar també
per correu del gran guitarrista valencià Ximo
Tébar anomenat Soleo. Aquest
increïble guitarrista ens mostrarà el seu gran saber en un disc on el Jazz i la
música de la mediterrània s’entrellacen d’una manera natural, tot i acompanyat
de mestres americans i dels seus amics del país valencià.
Us recordo que el 30 de setembre tindrem el primer Concert-Jam de la
8ena temporada a càrrec del guitarrista Joel
Moreno acompanyat de l’Oriol Roca, contrabaix
i Santi Colomer, bateria. Això serà el divendres 30 a la Sala Xica de La
Vicentina.
Enguany podreu escoltar novetats de Temps
Record en aquest programa, però si entreu
al seu web: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Som-hi doncs amb el primer treball basat en l’obra de Cortázar....
“RELATOS BREVES”
Los Cronopios
Editat per Underpool UNDP-017
Enregistrat als estudis
Underpool el juliol de 2015
Mesclat per Sergi Felipe, masteritzazt
per Fran Paredes.
Produït per Jordi Solé.
Luca Tondena, saxo tenor i
flauta
Sergi Felipe, flauta i flauta
alto
Natsuko Sugao, fiscorn
Jordi Santanach, clarinet baix
Amaiur González, tuba
Jordi Solé, guitarra
Juanjo Fernández, piano
Alexandre Molas, contrabaix
Ramiro Rosa, bateria
Totes les composicions són de Jordi
Soler.
Instrucciones para cantar.
Empiece por romper los espejos
de su casa, deje caer los brazos, mire vagamente la pared, olvídese. Cante una
sola nota, escuche por dentro. Si oye (pero esto ocurrirá mucho después) algo
como un paisaje sumido en el miedo, con hogueras entre las piedras, con
siluetas semidesnudas en cuclillas, creo que estará bien encaminado, y lo mismo
si oye un río por donde bajan barcas pintadas de amarillo y negro, si oye un
sabor de pan, un tacto de dedos, una sombra de caballo. Después compre solfeos
y un frac, y por favor no cante por la nariz y deje en paz a Schumann.
Julio Cortázar.
Comencem amb la veu de Cortázar i música del nostres herois...
1.- Reflexiones (J.C
& J.S.) 2m05s
8.- Morelliana (J.C.
& J.S.) 2m10s
Doncs com a presentació crec que ha estat bé poder escoltar la veu del
mateix Cortázar i tot de fons,
donant-li el coixí adequat, la música composada pel Jordi i interpretada per aquest magnífic nonet de músics ja tots
amb una llarga trajectòria.
“…el jazz para mí, la música en
general y el jazz en particular, es una especie de presencia continua incluso
en lo que yo escribo…mi trabajo de escritor se da de una manera en donde hay
una especie de ritmo, una especie de latido, de swing. Una especie de ritmo que
si no está en lo que yo hago, es para mí la prueba de que no sirve y hay que
tirarlo y volver…”
Julio Cortázar
Jordi Solé (Barcelona 1980), guitarrista i compositor. Comença els seus
estudis al taller de músics de Barcelona amb Riqui Sabatés i Oscar Peñas.
Alhora, s’apunta a l’aula de música de Cerdanyola per estudiar conjunt
instrumental sota la tutela de Santiago Giacobbe. Poc després comença a rebre
classes particulars de guitarra i harmonia de Octavio Hernández, més tard de
Pere Arguimbau i finalment amb Albert Vila. Ha cursat els estudis oficials de
grau superior de jazz i música moderna al conservatori del Liceu de Barcelona.
Graduat al 2015 en l’especialització de guitarra jazz, estudiant amb Dani
Pérez, David Mengual, Sergi Vergés, Fran Suárez, entre d’altres.
Seguim amb més música, la d’un treball on la “lletra” és tan important i
ara ho fem amb el tema...
4.-El canto de los Cronopios (J.S.) 6m14s
I quin cant dels cronopis més harmònic, amb una melodia força
entremaliada, en un tema molt ben estructurat amb una primera part ben
identificada i separada de la segona, o podríem dir la A i la B, tot i no
ser-ho tan com en els temes estàndards on el pont, entremig, permet passar i tornar
a l’inici. El solo del Luca Tondena,
característic el seu so pels qui l’hem escoltat algunes vegades, i molt ben
realitzat, ha fet d’enllaç als inicis gens fàcils de concepció i molt ben
interpretats en un tema que sembla enregistrat en directe, però que no ho és,
que són ells mateixos, com a bons Cronopios qui s’aplaudeixen a sí mateixos tot
i picant-li un ullet al conte.
Ha participat en les master class fetes per Pat Metheny, Dave Holland, Fred Hersch i Kurt
Rosenwinkel. En l’àmbit professional ha col·laborat i liderat diverses
formacions com “Quartet fosc”, “Big Band de Cerdanyola”, ”Astrolab trio” i
“Jordi Solé quartet”.
Ens diu ell mateix....
En llegir els contes de Cortázar, és inevitable acabar embriagat per un
ritme característic, una pulsació concreta, un color harmònic diferent per a
cadascun d’ells, una estructura elàstica i flexible. Los Cronopios neix amb
l’excusa de captar aquest ritme. La troballa d’aquest swing que roman amagat
sota les frases i els paràgrafs de l’autor, ha estat el motiu principal en la
realització d’aquest projecte musical. El nonet pretén aprendre de la màgia,
les atmosferes i, en definitiva, del ritme dels relats de l’escriptor per
després poder recrear-ho musicalment.
Seguim ara amb una mica més de tempo vital amb el tema anomenat...
5.- El perseguidor (J.
S.) 5m06s
Amb aquest tema, Jordi
homenatja al mestre i aficionat al Jazz, Cortázar,
ell mateix un aficionat a tocar la trompeta allà pel París previ al maig del
68. Amb una intro delicada a càrrec del líder, compositor i guitarrista, ha
començat aquest tema que tot just després s’ha enlairat rítmicament parlant
gràcies a una base rítmica impressionant amb el Ramiro Rosa i companys. Un tema que ens situa en el primer solo,
crec que del Sergi Felipe a la
flauta, ben al mig del tema, on es fan amb el Jordi les seves preguntes i respostes, les quals, una vegada
contestades ens han situat al final d’aquest tema també gens fàcil i molt ben
estructurat.
Les actuacions que s’en destaquen amb aquestes formacions són:
XIX festival internacional de blues de Cerdanyola, Cicles de jazz a
Sarrià, Festival de jazz Costa Brava, Festival de jazz de Sant Cugat, “Vermuts
musicals” festes majors de Rubí, 3r cicle de músiques tranquil·les de Mataró,
al club “Angel Blau” d’Andorra, i a la sala Jamboree de Barcelona.
I ens diu ell mateix..
Aquesta música la vaig escriure per el meu treball de final de carrera
del Conservatori del Liceu, després vaig escriure alguna composició mes i vaig
decidir enregistrar-ho.
I acabem aquest magnífic projecte final de carrera amb el tema més viu
del disc anomenat....
2.- Distante espejo (J.S.) 4m26s
I hem acabat amb aquest altre tema, on la concepció melòdica és una
evidència de la coherència del treball. Els ritmes han estat diversos i no heu
pogut escoltar les dues magnífiques balades que també hi són, amb l’ànim
pervers que em fa dir-vos que mireu d’aconseguir-lo entrant a la web de Underpool.. http://underpool.org
I ens diu ell finalment..
Els personatges creats per l’escriptor són perseguidors. Ell també era
un perseguidor. La música interpretada pels Cronopios retroba aquest anhel de
cerca incessant, i desvetlla aquesta pulsació latent i obstinada que es troba
entre les frases que flueixen amb swing en els contes d’aquest apassionat del
jazz que era Julio Cortázar.
Nosaltres deixarem al Jordi Solé
i 8 Cronopios més, i també al causant de tot plegat, Julio Cortázar i seguirem el nostre caminar...però abans..
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Seguim ara amb el projecte...
“VIGOROUS”
Ariel Vigo, Matías Míguez,
Salvador Toscano
Autoproduït, SGAE Ref AV001 i
amb dipòsit legal
Enregistrat per l’Iván Hanon a
l’Estudio Soiart, Barcelona 2016.
Mesclat per l’Iván Hanon i
Vigorous.
Han col·laborat Javier Lloret i
Guillermo Rizzotto.
Ariel Vigo, saxo alto
Matías Míguez, baix elèctric
Salvador Toscano, bateria
Totes les composicions són de Vigorous
excepte Villa Characato que és de l’Ariel.
Una formació que ella mateixa s’identifica musicalment en el format Contemporary World Jazz i que nosaltres vam poder gaudir en
directe aquesta darrera temporada, aviat farà un any del 10 d’octubre de 2015
tot just abans d’editar el seu disc, en un concert-jam al JCLV la temporada que hem
tot just deixat.
I això ens deia en Pere Pons
en la seva presentació al Jamboree..
Liderat pel saxofonosita Ariel
Vigo, el grup Vigorous es presenta al Jamboree amb un objectiu molt definit:
transmetre al públic una bona part del cabal d'idees que genera la seva inspiració
musical. Disposa d'un so refinat i amb un swing natural que posa al servei tant
de composicions originals com de lectures personals de clàssics del jazz. El
trio de Vigo persegueix la llibertat creativa per obtenir una sonoritat
particular, arriscada, magnètica i honesta, ple d'una energia que és guiada
únicament per l'instint. En el seu repertori conviuen una barreja de ritmes que
van del baiao al candombe passant per carnavalito, el latin, el swing, el funky
i el groove. Una aposta de vigor i personalitat pròpia sota les coordenades d'un
jazz calent i molt vigorós.
Comencem doncs amb el primer tema, un dels més pausats, amb una música i
ritmes de clars arrels personals, de tots tres, on es donaran la mà amb les
magnífiques improvisacions jazzístiques, amb el tema anomenat....
2.- Al hilo (Vigorous) 7m04s
Una delicada composició, situant-nos ben al mig del rovell de l’ou del
con sud. Tot i viure entre nosaltres de fa alguns anys tots tres, compartint
magnífiques estones de Jam Sessions úniques i dedicades al Jazz i la Fusió com
la WTF, no s’han oblidat de les seves arrels i ens les han volgut mostrar de la
millor manera i amb la seva música. Hem pogut escoltar la profunditat del so
del baix elèctric del Matías, el so
brillant del saxo alto de l’Ariel i
les percussions modernes i autòctones a càrrec del Salvador, en un primer tema d’una gran profunditat.
Des que es va establir a Barcelona, l'any 2001, Ariel Vigo ha tingut no poques
satisfaccions professionals. Durant tots aquests anys s'ha presentat en
diferents escenaris d'Europa i ha compartit shows amb figures mundials, com Ron
Carter, Benny Golson, Scott Henderson, Cedar Walton, Jorge Pargdo, Roberto
Fonseca, Joana Bacallao, Giovanni Hidalgo, José Luís Quintana (Changuito -Els
Van Van), José Luís Cortés (El Tosco-NG La Banda), Andy Montañez, El Cano
extremenya, Rafu Warner, Gerardo Rosales, Adolescents, Ludmila Merceron, entre
altres.Els mitjans europeus defineixen al saxo argentí com un músic de so
refinat i un swing natural, tant en les seves pròpies composicions com en
abordar un repertori de estàndards clàssics del jazz. Vigo persegueix la
llibertat creativa per obtenir una sonoritat particular, arriscada, magnètica i
honesta, ple d'una energia que és guiada únicament per l'instint, amb un
objectiu molt definit: transmetre al públic una bona part del cabal d'idees que
genera la seva inspiració musical .
Seguim amb la música d’aquest trio tan potent....Vigorous amb un altre tema impactant, el composat per l’Ariel anomenat...
4.- Villa Characato (A.
Vigo) 5m44s
Un tema amb marcat ritme funk i on el compositor ens mostra la seva vessant
més trencadora i moderna tot i modificant el so del seu saxo mitjançant estris
electrònics. Un tema que ha anat desenvolupant-se amb força rítmica a la vegada
que hem gaudit de la magnífica improvisació de l’Ariel. Ja quasi al final, ens han situat en un context de calma i
relaxació agraïda després de la canya anterior, per situar-nos de nou en el
context inicial, més funk.
Parlar del Matías Míguez és
parlar d’un dels més sol·licitats baixistes de l’escena catalana. Forma part de
diversos grups liderats per altri o coliderats amb ell mateix com aquest Vigorous o el projecte amb la Paula Domínguez i Vicenç Solsona
anomenat Aire i del qual ara mateix
l’han enregistrat per Temps Record.
Alhora és membre de les formacions liderades pel músic canadenc establert a
casa nostra, Cece Giannotti. També
forma part dels grups liderats pel Bluesman Amadeu Casas amb el qual i en formació a trio els vam tenir al JCLV en un Concert-Jam patrocinat per
l’ajuntament. Saber-ne més requeriria molta estona de xerrar d’ell, els seus
estudis, maaster classes, agrupacions, locals on ha tocat, festivals
internacionals no hi ha participat, enregistraments que ha fet i un llarg etc.
Assidu a les WTF del Jamboree,
participa de l’escena del país mostrant-nos un agraïment que fa palès
parlant-nos en català.
Seguim amb aires similars tot i que una mica més pujats de to, també amb
els ritmes argentins en el tema anomenat...
5.- Palestra (Vigorous) 6m28s
Tema iniciat per baix i tambors diversos a la Argentina, per ja ràpidament
intervenir-hi el saxofonista en un tema melòdicament força ben aconseguit tot i
ser curt el motiu principal. Els canvis rítmics en la B, en pla Bossa, i els
més marcats en la A ens fan captar-lo ben aviat. Després d’un parell de chorus,
i en un clar relax auditiu, ens hem quedat garratibats en escoltar les
elucubracions d’aquest mestre del saxo alto. El tempo s’ha doblat, al menys,
per la insistència de la secció rítmica a dos, esdevenint el tema un totum
rítmic i improvisat fins aturar-se de nou al tempo inicial i tornar als inicis
del tema. Una Palestra magnífica que ens han ofert aquest trio de mestre.
Parlant del Salvador Toscano....he
extret això del seu web:
Vaig néixer a la ciutat de Buenos Aires, Argentina, el 28 de novembre de
1977. Vaig cursar la carrera de Performance en bateria del Sindicat Argentí de
Músics ia l'Escola de Música Popular d'Avellaneda (Govern de Buenos Aires).
Vaig estudiar amb professors de trajectòria nacional i internacional com José
Maria "Pepi" Taveira, Aldo Caviglia, Rubén Llop, Tristany Taboada,
Gabriel Spiller en bateria, Carlos Rivero a percussió folklòrica, Hernán Merlo
i Ariel Goldemberg en àudio perceptiva i harmonia. Classes particulars de piano
amb Abel Rogantini. També he participat en Màster Class i seminaris
internacionals a càrrec de músics com: Ron Carter, Nicolás Arnicho i Robby
Ameen. Exerceixo la docència particular i institucional des de 1996. Com a
docent he donat classes a l'Escola Integral de Florida d'Argentina i des que em
radiqui a Barcelona (2003), vaig realitzar reiterades suplències en diverses
escoles de la ciutat (Poble Nou, Sagrera, Horta ... ). Vaig impartir Tallers i
Master Classes de Música Brasilera (particulars i en la EMBA d'Argentina),
alguns al costat de músics brasilers.
Seguim ara amb un tema molt festiu que d’entrada ens situarà en un altre
context, anomenat...
6.- Acción despierta (Vigorous) 5m19s
Doncs si els inicis han estat força festius com deia, en entrar l’Ariel Vigo amb la flauta la festa s’ha
dulcificat sense deixar-ho de ser. Els estris percudius que tant bé domina el Salvador Toscano són els que,
conjuntament amb l’efecte de doblar-se el saxofonista donen aquest aire tan
festiu. L’esquellot tan ben situat en el temps és el que ens ho recorda. Un
tema amb l’Ariel a la flauta, i de
quina magnífica manera la toca i ens acarona la seva melodia, la d’un tema que
com diu el títol, ens desperta l’acció. Delicadesa rítmica acompanyant el
flautista, més plena amb esquellots i demés estris. El suau solo del Matías també ens l’ha mostrat en la
seva vessant més melòdica. Després els inicis festius, flauta i acabant aquest
preciós tema.
En l'àmbit professional Salvador
ha participat de diverses agrupacions i artistes, entre ells:
Argentina: Soledad Villamil, Miguel Cantilo, César Isella, Santiago
Giacobbe, Alisa Kaufman, El Gelater.
Espanya: Antonio Serrano, José Reinoso, Jorge Pardo, Pancho Varona,
Antonio García de Diego, La Banda sabinera. Guevara, REQUIEM (d'Enric
Montefusco i Raül Fernández Refree), Pere Soto, Paulinho Lêmos, Xavi Garriga,
Lucas Masciano.
I segueix la seva informació al seu web...
Acabem el projecte de Vigorous
amb un magnífic tema anomenat
9.- Pasan cosas (Vigorous) 5m34s
Amb l’inici del tema ja ens situem en un context rítmic totalment beat.
El tema però, te un desenvolupament on la imaginació compositiva, rica en
matisos, ritmes i melodies l’ha portat primer al solo del Matías, sempre amb el background rítmic del Salva, per després portar-nos a escoltar l’excel·lent solo del
saxofonista, el mestre Ariel Vigo.
Un tema ideal per deixar aquest projecte, a tot drap, amb una música excelsa
feta per només tres músics, tres grandíssims músics i amics.
Deixem aquest projecte i ja ens situem al final del programa amb el
darrer projecte però abans.....
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs acabem el programa amb un magnífic que vaig rebre des del país
Valencià...el darrer treball del gran guitarrista Ximo Tébar anomenat...
“SOLEO”
Ximo Tébar
Editat per Warner Music
Enregistrat per Michael Borby
el gener de 2015 als Acoustic Recording Studios, Brooklyn, New York.
Enregistrat per Jorge Pérez el
novembre de 2015 als Morgana Studios, València.
Produït per Ximo Tébar
Co produït per Donald Edwards
Productor executiu Amparo Tébar
Ximo Tébar, guitarra i veus
Ramón Cardó, saxo (en el #6)
Santi Navalón, teclats
Orrin Evans, piano (no en el
#7)
Ricardo Belda, piano (en el #7)
John Benítez, contrabaix i baix
elèctric
Donald Edwards, bateria
Fernando García, percussió (en
el #2)
Claudia Tébar, cors (en el #2 i
#7)
Totes les composicions de Ximo
Tébar excepte Nardis que és de Miles
Davis.
Comencem ja amb el primer tema d’aquest magnífic disc, anomenat....
3.- Luna llena (X.
Tébar) 8m21s
Doncs amb aquesta petita meravella hem començat el nostre caminar amb
aquest gran mestre de la guitarra, Ximo
Tébar. Els aires del sud ens embolcallen, els seus aires mediterranis i
músiques aflamencats. La delicadesa al piano del gran Orrin Evans omple d’etèries melodies l’espai obert. La secció
rítmica, delicada també, hi és de manera permanent, fent de coixí als solistes.
El líder, ens mostra el seu so tant dolç, el de la seca guitarra de caixa
ample, una Gibson sense cap dubte.
No ens estranya que hagi rebut elogis del mateix George Benson, car aquest so, te clares similituds al de la primera
època del mestre americà.
Ximo Tébar (València 1963). Reconegut per la premsa
internacional com un músic experimental, progressista i revolucionari que l’ha
permès ser distingit com el creador del Son Mediterrani (fusió de jazz i
flamenc amb gust Mediterrani). Ximo és un coneixedor de la tradició del jazz i
la seva forma de tocar la guitarra. Ha estat recolzat públicament per
prominents mestres del jazz com Benny Golson
i George Benson. El seu tarannà
internacional el va portar a establir la seva residència a Nova York, on es va
presentar en escenaris com ara el Teatre Apolo, Jazz al Lincoln Center,
Birdland, etc., va col·laborar i gravar amb músics com Lou Donaldson, Benny Golson, Joe Lovano, Dave Samuels , Joey
DeFrancesco, Dr. Lonnie Smith, Louie Bellson, Anthony Jackson, Johnny Griffin,
Tom Harrell, Idris Muhammad, Arturo O'Farrill o de Dave Schnitter, etc. En
l'actualitat és professor d'especialista en jazz al Conservatori Superior de
Música de València "Joaquín Rodrigo" on ensenya guitarra de jazz, la
improvisació, l'anàlisi, la música del negoci i la producció musical. També
comparteix les seves gires, gravacions, produccions musicals i classes magistrals
Seminaris, amb la direcció del seu segell Omix Records.
Seguim ara amb el magnífic tema de Miles
Davis....
4.- Nardis (Miles
Davis) 7m06s
Mare meva i quin grandíssim tema i versió que han fet aquests grans
músics i Ximo Tébar al capdavant. Un
tema que Miles mai va enregistrar i
que porta el segell del gran Bill Evans,
el qual sí el va incloure en el seu repertori. Davis el va escriure pel disc de Cannonball Adderley Portrait’s amb el mateix Evans i amb Blue Mitchell,
Sam Jones i Philly Joe Jones. Un tema on els aires flamencs hi són pel fet
d’utilitzar l’escala frígia dominant i l’escala menor gitana, escales que va
emprar Davis en el seu Sketches
of Spain. Aquí, en Ximo Tébar i
els seus ens deixen clavats a la cadira tot i escoltant-los. Riffs d’estàndards
com el Softly like in a morning sunrise i demés virgueries d’aquest
mestre valencià. L’Orrin Evans al
piano ens enlluerna igualment en el seu solo i per descomptat la secció rítmica
que està imponent amb en John Benítez,
contrabaix i baix elèctric i Donald Edwards, bateria. Un magnífic tema i
interpretat de manera magistral.
La seva extensa discografia (16 àlbums com a líder), els nombrosos
premis que ha rebut (4 vegades i concedits pel Ministeri de Cultura 1989-90.
Dos "Premi Dexter Gordon" per RTVE Jazz "Jazz Entre Amics",
etc) les excel·lents crítiques que ha rebut, i l'eclecticisme especialment
modern i la seva música l'ha portat a ocupar un lloc especial en el món del
jazz contemporani. El desembre de 2003 es va traslladar a Nova York fixant la
seva residència a Manhattan i començà a introduir-se en l'escena del jazz tocant
amb Michael P. Yorker Mosmman, Dave
Schnitter, Anthony Jackson i Arturo O'Farrill pels clubs de jazz com Birland, Smoke, Dizzy’s jazz at Lincoln
Center, etc .. el febrer de 2004 va signar un contracte a Nova York amb
Sunnyside Records i va començar a treballar, amb l'ajuda d'Arturo O'Farrill amb
l'Afro Cuban Jazz Orchestra Chico O'Farrill tocant tots els diumenges al club
de Jazz Birland. També va començar a treballar amb Joe Lovano, Tom Harrell, Dave Samuels, etc, i com a productor en
gravacions.
Seguim ara amb el tema dedicat a Jaco
Pastorius anomenat....
1.- Jaco Opus Town (X.
Tébar) 5m52s
Ho hem fet amb un tema homenatge a qui va ser el que millor va
desenvolupar les noves i modernes maneres de tocar el baix elèctric, en Jaco Pastorius, recordant-lo amb els
increïbles The Weather Report. Els
inicis del Jaco Opus Town són ben bé Jaco amb guitarra i baix en aquesta ona. Després, més calma inicial
amb notes greus a la guitarra i veu del líder. El solo del líder va agafant
força partint de la suavitat interpretativa fins arribar a un clímax molt ben
aconseguit i gràcies a la seva gran intervenció en el solo. Acaben tots dos,
baixista i guitarrista per deixar pas al solo del pianista, més temperat i
marcat per baixista i baterista i efectes als teclats. Al final, apoteosi amb els
de les cordes.
Considerat per la crítica a tot el món com el creador de l’especialitzat
So de la Mediterrània, la seva àmplia discografia, 16 discos, es compon de jazz
tradicional com la seva gran col·lecció de discos "The jazz guitar
trios" (4 volums que va enregistrar al costat dels millors organistes i
bateries al món, Joey DeFrancesco, Dr.
Lonnie Smitt, Lou Bennett, Idris Muhammad, Billy Brooks, etc.). El seu més
original i innovador és el disc de fusió, "Son Mediterráneo" (WEA
1992) disc considerat com un dels 100 millors àlbums de jazz dels anys 90,
"Homepage" (WEA, 1998) nominat "Millor Àlbum de Jazz" al
1999 Premis de la Música espanyola i primer disc de jazz que ha entrat en les
llistes d'èxits. "Embrujado" (Omix 2003), posa l'accent en el disc
com: "Una obra total i completa. Imaginativa amb un gran i especial Jazz".
En el seu més experimental i avantguardista disc "Eclipse"
(Omix 2006) i en el posterior "Steps" (Omix 2008), ambdós han estat
qualificats com els millors de l'any per la revista All About Jazz de Nova
York. També el cd "Celebrating Erik Satie" (2009) es basa en el
treball experimental de la música brillant del compositor francès Erik Satie
arranjat en clau de jazz, free-jazz i flamenc contemporani, el qual va ser
gravat a Nova York amb distingits músics com, Sean Jones , Robin Eubanks, Orrin Evans, Jim Ridl, Boris Kozlov i
Donald Edwards.
Acabem el projecte i programa amb el sisè tall del disc, del gran
saxofonista, mestre de molts músics valencians, en Ramón Cardó en l’anomenat...
6.- Tarantza (R.
Cardó) 8m53s
Doncs amb aquesta meravella hem acabat el projecte de Ximo Tébar i programa 256. Hi hem
tornat amb els aires de l’escala frígia, la que es fa amb el tercer mode en un
tema impressionant, ara amb el so del soprano del compositor, primer per la
seva delicadesa inicial i posteriorment i de manera quasi permanent amb un
tempo doblat on la secció rítmica ens mostra el seu saber, que és molt. En el
solo del líder, ja s’albiren les ganes de desfermar-se i doblar el tempo, car
ho fan en algunes ocasions. Poc a poc, aquesta aparent indecisió s’acaba
realitzant del tot i sense aturador possible tot i després d’escoltar el motiu
principal. El solo del pianista comença amb un walking del contrabaixista que
dóna peu a l’Orrin Evans a
meravellar-nos. El bateria Donald
Edwards aprofita l’avinentesa per oferir-nos un gran solo tot i escoltant
el magnífic so i solo del soprano del compositor Cardó. Al final, espurnes de guitarra espanyola, sons
estratosfèrics del soprano i final, amb el motiu principal del tema.
Doncs amb aquest tema acabem el programa d’avui, el segon programa de la
8ena temporada, el 256. Espero que ho hàgiu gaudit d’allò més. Crec honestament
que la música que hem escoltat ha estat increïble. Hem partit d’un concepte
personal sobra l’obra de Julio Cortázar,
la del guitarrista i líder de Los
Cronopios, en Jordi Solé.
Després ens hem endinsat en la música d’arrels argentines i ritmes iguals, amb
els aires jazzístics adequats per acabar amb aquesta magnífica obra de sons
mediterranis de la mà del millor guitarrista del País Valencià, en Ximo Tébar. Us recordo que podeu
aconseguir aquests discos a les botigues o potser contactant amb els mateixos
músics tot i entrant al seu web, on segur hi trobareu els seus mails.
Us recordo que el 30 de setembre tindrem el primer Concert-Jam de la
8ena temporada a càrrec del guitarrista Joel
Moreno acompanyat de l’Oriol Roca,
contrabaix i Santi Colomer, bateria. Això serà el divendres 30 a la Sala
Xica de La Vicentina.
Bé, doncs ara si, bona nit i bon Jazz
Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 255: Paula Grande, Carola Ortíz, Luna Cohen i Maria Betriu, 21 de setembre de 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem començant la 8ena temporada a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa
de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. De fet em vaig passar tota la
temporada passada recordant-lo i dedicant-li els programes. En aquesta seré més
breu i amb només això “Un petó Cifu” en tindrem prou per dedicar-li-ho de
manera implícita. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Avui i ja per antena iniciem la 8ena temporada amb un programa eclèctic
pels diferents estils i dedicat a quatre cantants de casa nostra les quals les
hem pogut veure diverses vegades o en Jam Sessions o cantant en projectes diferents
i avui les escoltarem en els seus projectes, diversos, que no tots jazzístics,
projectes personals cantats en català, castellà, portuguès i anglès...
Ens passejarem pel primer treball de Paula Grande, íntim, amb temes propis i lletres precioses, a la
vegada que força ben produït i acompanyants de luxe com veurem després, per
seguir amb la creativitat immensa de Carola
Ortíz en el seu també primer treball personal presentat al Tradicionaurius
de Gràcia el 30 de juny passat. Un
projecte on encara la seva particular fusió amb aires flamencs i també amb una
llarga llista d’acompanyants de luxe. Luna
Cohen, cantant originària del Brasil establerta a casa nostra de fa anys,
ens oferirà el seu darrer treball dedicat a la música de la seva pàtria
materna, cançó brasilera que no ha de ser tot bossanoves. I acabarem amb el
projecte de Maria Betriu, la qual ha
fet el seu segon treball de Jazz cantat en Català, cantant en la nostra llengua
preciosos estàndards i acompanyada d’una magnífica formació com podrem escoltar.
D’aquests quatre projectes, tres són de Temps Record mentre que el de la Paula és de Little Red
Corvette.
Comencem doncs amb el projecte..
“VIATGE INTERSTELAR”
Paula Grande
Editat per Little Red Corvette LRC 035
Enginyer de so Mau Boada (Ca la
Cari)
Mesclat per l’Arnau
Figueres i Kquimi Saigi (Tàndem)
Aquest és però un treball de Paula
Grande sota l’exclusiva llicència de Little
Red Corvette Records.
La formació bàsica és
Kquimi Saigi, teclats
Joan Pasqual, baix elèctric
Arnau Figueres
Comentarem les diferents col·laboracions en els temes que posarem...
Comencem amb el primer tema d’aquesta jove cantant de Premià de Mar, assídua a les WTF del
Jamboree i que va marxar els primers dies de setembre a Colòmbia per presentar la
seva música en el seu segon viatge a terres sud americanes i potser encara hi
sigui. Un petonet Paula des d’aquí i
que vagi molt bé i abraçada als nois.
Escoltem doncs el tema més sua rítmicament parlant composat pel Kquimi
i la mateixa Paula amb lletra de Nia Farreras anomenat....
6.- Aire (K.
S & P.G. i N.F.) 5m52s
Doncs ja vegeu quina delícia inicial de la Paula i aquí col·laborant-hi en David Soler, pedal steel i guitarra elèctric; Iscle Datzira, saxo tenor
amb el Kquimi, teclats diversos i Arnau
Figueres, bateria i FX. Una melodia dolça acompanyada permanentment per l’Arnau i on hem pogut gaudir amb la
mestria de l’Iscle al saxo tenor i
els sons estratosfèrics de la resta de companys. Us recomano que entre en la
seva pàgina web http://paulagrande.com on
hi trobareu de tot i més....
Nascuda i renascuda a prop del
mar, Paula Grande va néixer per buidar-se amb la música i omplir amb ella a
tothom. Autodidacta, valenta i mestissa, ens regala un estil musical que emana
aquestes qualitats i que es mou entre els registres del jazz, el soul i el hip
hop.
Per començar el projecte ha estat un bon tema i seguirem ara amb un
altre de delicat, amb el Groove adequat, tema cantat en anglès composició
musical de Kquimi i Paulan i lletra
d’ella mateixa amb una base rítmica ara amb el Juan Pastor, contrabaix i la
magnífica trompeta de l’Òscar Latorre
en el tema anomenat..
7.- Leave me (K.S
i P. G.) 3m43s
Ara amb un tema que ha acabat en ple èxtasi funky i crescendo però que
l’han iniciat amb una més plàcida concepció. La Paula ens mostra la seva molt maca veu i diversos registres i ara
amb un dels joves trompetistes amb més projecció futura i present, l’Òscar Latorre, del qual n’esperem lo
millor.
"Doctorada en investigació
musical" per la crítica (Diari de Girona), Paula Grande ha tingut
l'oportunitat d'ensenyar la seva música i el seu art arreu del món, fent-se
mereixedora al seu viatge de diferents premis internacionals, com el tercer
premi i l'Special recognition Prize a la prestigiosa Shure Montreux Jazz Voice
Competition, dintre de l'edició de 2013 del Montreux Jazz Festival; o el premi
al millor repertori lliure en el Jazz Voices de Lituània al 2014.
I seguim amb un tema totalment personal de la jove cantant amb música i
lletra pròpies i on la guitarra deu ser del Pau Figueres en el tema anomenat....
3.- Darling (P.
G.) 2m18s
El Groove segueix acompanyant-nos ara en una petita cançó amorosa,
delicada i que ens mostra la delicadesa d’aquesta jove cantant. Paula va sovint a les WTF del Jamboree on l’ha he pogut veure algunes vegades i on la vaig
conèixer. Agosarada, sempre l’he vist preparada, a punt per la més difícil
situació com quan es va trobar cantant un tema desconegut al costat del mestre Llibert Fortuny.
També al 2014 va ser becada per
la Montreux Jazz Artists Foundation, que en aquella edició comptava amb Quincy
Jones al jurat, amb una residència en la Cité Internationalle Universitaire de
Paris, a la Fondation Suisse - Pavillon le Corbusier, beca que va repetir l'any
vinent. A més, aquell mateix any, va formar part de la Montreux Jazz Academy,
junt amb altres 11 joves talents seleccionats d'arreu del món, a on va
treballar i va poder compartir escenari amb artistes com Lee Ritenour, Eric
Hardland, Patti Austin, Charles Lloyd, Erik Truffaz, o Bugge Wesseltoft, entre
d'altres. També va formar part de la programació del Festival de Jazz de
Montreux.
Escoltem ara el primer tall del disc composició de Kquimi i Paula amb lletra de Enric
Casasses en el tema anomenat...
1.- Cançó gallega de les illes Medes (K.S. & P.G. i E.C.) 4m19s
Iniciat també delicadament, s’ha anat desenvolupant fins començar el
segon chorus amb més potència i més Groove amb la inestimable col·laboració al
Pedal Steel i guitarra elèctrica del mestre David Soler, el qual va formar part de les primeres versions del Llibert Fortuny Trio amb el Dani Dominguez.
Per fi al 2015 decideix crear
la seva ópera prima, un disc que portarà per títol "Viatge
Interestel·lar" i que, tot i l'enorme energia que la Paula Grande posa en
ell, resulta una obra delicada, preciosista, plena d'amor a la creació de les
cançons, no totes al·legres, ni totes tristes, a on se sent el caliu de la
proximitat i la fredor de la soledat, el gust salat de la mar, poesia, i
sobretot el cor de la Paula amagat entre les notes que donen forma a cada una
de les cançons. Es tracta d'un disc que abans de publicar-lo la Paula Grande va
decidir ensenyar-lo per Llatinoamèrica a finals d'any, i que per fi ha decidit
compartir amb tota la resta del món. Un món al que vol arribar en un meravellós
"Viatge Interestel·lar".
Acabem amb el projecte d’aquesta jove cantant amb el tema més viu del disc, composició de Paula i Kquimi amb lletra de Nia
Farreras anomenat ...
9.- Plena de tu (P.
G. & K.S. i N. F.) 3m32s
Doncs amb aquest tema cloem el projecte de Paula Grande, amb un tema vital i potent amb un combo magnífic on
hi han participat David Soler, guitarra;
Lluc Casares, saxo tenor; Toni Saigi, piano; Juan Pastor, contrabaix i la secció rítmica bàsica amb Kquimi, Joan i Arnau. Hem pogut
escoltar de quina manera hi ha participat el Lluc, amb un solo de factura pròpia i identificable, ja amb un
reconegut llenguatge i so.
"Viatge
Interestel·lar" va veure la llum el divendres 1 d'abril. Deu cançons li
donen forma, algunes en català, d'altres en anglès, i una en castellà. Gairebé
totes elles composades per la pròpia Paula Grande i el pianista català Kquimi
Saigi. A les lletres es poden escoltar poesies d'Enric Casasses, de Nia
Farreras, i lletres de la pròpia Paula o de Nat King Cole. "Viatge
Interestel·lar" es un disc de jazz però de vegades no.
Seguim nosaltres amb més música, amb més dones cantants...però abans
deixeu-me que us digui que....
Enguany podreu escoltar novetats de Temps
Record en aquest programa, però si entreu
al seu web: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I seguim ara amb un canvi substancial amb el primer projecte a nom de Carola Ortiz, anomenat...
“SIRIN”
Carola Ortiz
Editat per Temps Record TR 1580-GE16
Enregistrat i mesclat per David Bianchi entre el
gener i l’abril de 2016 al DryTown Studio, Barcelona.
Masterització, Pep Roig a Temps Record.
Carola Ortiz, veu i clarinet baix.
Aleix Tobias, bateria, udu, cajón, tabil, nagara,
caxixis, bendir, bendir, shakers, palmas i efectes.
Giulia Valle, contrabaix
Tots els temes, música i lletra són de na Carola Ortiz, i també els arranjaments, excepte en els temes que jo
us digui.
Aquest és un altre projecte íntim, divers pels estils musicals i per la
gran quantitat de músics que hi participen de tal manera que els aniré
comentant en cadascun dels temes. Hi ha temes de Carola però també n’hi ha d’altres companys, o sigui que ja ho
aniré comentant.
Carola forma part i de manera general de projectes en
format reduït, a duo amb el Guillermo
Rizzotto, el projecte AxisOrca i el Minimal Hits amb el Juan
Pablo Balcázar i sempre amb la creativitat al més alt nivell. En aquest
disc, tot i la gran quantitat d’il·lustres convidats, segueix amb el format reduït
en les interpretacions dels temes. Ella, que va venir al primer Festival de
Jam Sessions representant a l’Esmuc
amb el Marco Mezquida, Paco Perera,
i d’altres més, allà pel juliol del 2010, tampoc fa tant. Us recomano també que
entreu al seu web http://carolaortiz.com/ca
on podreu saber qui és aquesta gran músic, historial, col·laboracions,
projectes anteriors, etc...una crac del tot. Tot i això, aniré comentant
diversos aspectes de la seva biografia.
Comencem a escoltar-la ja en el primer tema amb els arranjaments i
interpretacions de Guilermo Rizzotto,
guitarra i Sandrine Robilliard, violoncel i sempre amb l’Aleix Tobias, ell aquí arranjant
percussions....amb....
7.- Mi mar (C.
O.) 6m04s
I quina bellesa que hem escoltat, quina delicadesa més tendra. Aquest és
el primer tema de na Carola i els
que venen tindran aquesta sensibilitat tot i la diversitat musical. Els
acompanyants a les cordes, broden i acaronen el tema, no endebades l’han acompanyat
en anteriors projectes i així mostren la seva compenetració. Aquest és un
treball que va presentar el 30 de juny al Centre
Artesà Tradicionàrius de Gràcia
acompanyada de una vintena de músics i que va ser tot un èxit.
Carola Ortiz és una artista
inquieta i polifacètica, que es mou amb naturalitat per diversos gèneres
musicals. Va néixer a Terrassa el 1986, en una ciutat molt vinculada al jazz i
en una família d’artistes. La seva mare, del món del teatre, i, el seu pare,
contrabaixista assidu al mític club Jazz Cava de Terrassa. Allí va començar a
veure, en viu i des de molt petita, als grans noms del jazz internacional.
I continuem amb un altre tema cantat en castellà amb el Guilermo Rizzotto, guitarra;
Marco Mezquida, Fender Rhodes; Giulia Valle, contrabaix i l’Aleix anomenat...
3.- Alma gemela (C.
Ortiz) 4m08s
Alma gemela, una altra petita obra d’art, delicada obra d’art d’aquesta inquieta
creadora. Els acompanyants, de luxe, l’acaronen amb les seves intervencions de
manera delicada, com el tema requereix. Una preciosa veu que ella sap modular a
la perfecció. El final del tema se’ns emporta amb el permanent i preciós motiu
melòdic i rítmic. Els seus directes, és a dir, el poder-la veure en directe, és
tot una experiència plàstica. Carola
domina l’escenari i s’expressa amb total llibertat, amb els seus moviments
corporals i la seva expressió. Tot sentiment, tot comunicació.
A 7 anys va començar els seus
estudis musicals al Conservatori de Terrassa on va continuar fins a finalitzar
el Grau mitjà de clarinet. Amb 18 anys es va obrir camí al jazz, tocant i
cantant amb el seu pare i iniciant estudis al Taller de Músics de Barcelona. Al
2011 es va llicenciar a l’ESMUC, on va estudiar cant amb Ana Finger i Carme
Canela, improvisació amb Gorka Benítez i Agustí Fernández, clarinet baix amb
Harry Spaarnay i fins i tot cant flamenc. Durant aquests anys també va
realitzar workshops amb Jorge Pardo, Luciana Souza i Meredith Monk. Amb la
majoria d’edat va iniciar la seva gran passió: els viatges musicals.
Seguim ara amb un tema cantat en anglès en el tema total de na Carola acompanyada ara del Pau Figueres, guitarra; Marco Mezquida,
Fender Rhodes; Giulia Valle, contrabaix i l’Aleix
anomenat...
2.- Free Bird (C.
Ortiz) 5m53s
Un magnífic tema iniciat de manera suau per acabar amb aires orientals i
a un ritme trepidant. Free Bird, “ocell lliure” és ben bé ella mateixa. Aquí és
el Pau qui ens embolcalla amb la
seva guitarra i Marco amb el
magnífic so del Fender Rhodes. Ella
mateixa ho fa també amb el so preciós del seu clarinet baix. Ben bé a la meitat
del tema, el Groove agafa més cos i els ànims es disparen rítmicament amb els
cors seguint el motiu principal i també amb les palmes.
Ha tingut la sort de tocar i
aprendre amb músics referents de diferents escenes com el flamenc, la música
brasilera, el latin-jazz que va conèixer a l’Havana, la música gitana a
Turquia, la sorprenent escena experimental de Berlín i el folklore sud-americà.
Aquesta inquietud pels viatges la va portar fins a Nova York. Allí va tenir la
possibilitat de tocar en famosos clubs com el Jazz Standard, tocant amb la
Mingus Orchestra, i el Nublu, on es va integrar de ple en la comunitat de
músics de jazz i músiques improvisades del Lower East Side, participant al seu
festival de jazz l’any 2014.
Acabem el projecte de la Carola
amb el tema on hi participen Jurandir
Santana, guitarra espanyola i elèctrica i arranjaments; Miquel Álvarez, baix
elèctric i arranjaments; Rubén Fernández, veus; Edurne Arizu, acordió i l’Aleix
Tobies, percussions en el tema anomenat...
5.- Mariona (C.
Ortiz) 3m33s
Doncs amb aquest tema farcit de Groove, ens acomiadem del projecte de la
Carola Ortiz, després d’haver gaudit
d’aquesta composició i de quina manera l’ha acompanyat el Jurandir amb la seva guitarra súper electrificada, amb efectes de
phasing o similars. Ja sabeu que el podeu aconseguir entrant al web de Temps Record.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Ara, i després del projecte de Carola,
ens toca presentar-vos el projecte de Luna
Cohen situat ben bé a les antípodes anomenat...
“NOVEMBER SKY”
Luna Cohen
Editat per Temps Record TR1572 – GE16
Enregistrat per Josep Roig a
Temps Record i Casa de la Música de Terrasa, Barcelona.
Per Andy Rugg a Resident
Studios, London.
Per Daniel Musy a Estudio
Fibra, Rio de Janeiro.
Mesclat per Josep Roig &
Eric Roldan a Temps Record.
Produït per Luna Cohen i
Jurandir Santana
Productor executiu Josep Roig.
Luna Cohen, veu
Rob Luft, guitarra elèctrica
Jurandir Santana, guitarra
acústica i viola caipira
Sam Watts, piano i teclats
Tony Cruz, baix elèctric
Ed Moreira, bateria
Gabriel Grossi, harmònica
James Copus, trompeta i
flugelhorn
Alan Souza, percussió
Aquest és un disc dedicat a la música de la seva terra amb tot de
composicions pròpies amb lletra de la líder i música d’alguns dels seus
acompanyants i també d’ella, segurament, excepte un tema de Milton Nascimiento. No són ben bé bossa
noves i més sí músiques amb els diversos ritmes del país.
Comencem amb el primer tema composat per Luna Cohen i Rob Luft i arranjat per ells dos a més del Sam Watts, anomenat..
6.- Tempo que passou (L.
C. & R. L.) 3m37s
Amb aquest tema seguim amb la delicadesa que ens acompanya en tot aquest
programa amb la preciosa veu de la Luna
i la magnífica guitarra de Rob Luft,
en un tema composat per ells dos, i que ens ha situat ara, al final del programa,
en aquests magnífics paratges musicals, amb un gran solo del guitarrista.
LUNA COHEN de Belo Horizonte
(Brasil), està actuant per moltes de les escenes del World Music i del Jazz a
Espanya, el Regne Unit i més enllà.
Cohen ha gravat 4 àlbums sota
el seu propi nom, tots pel respectat segell català "Temps Record". El
seu àlbum de debut del 2012
"Estrada Do Sol", va rebre el premi 2013 Enderrock a Espanya,
donant lloc a diverses actuacions en algunes de les més distingidess sales de
jazz i festivals de tot el continent europeu.
Seguim amb aquesta preciosa música i ara ho farem amb el tema del gran Milton Nascimento i lletra de Tunai anomenat....
2.- Certas cançoes (M.
N. & T.) 4m23s
Un tema del gran mestre brasiler reinterpretat per aquesta magnífica
formació, amb canvi rítmic entremig i bones intervencions de tots plegats i
espurnes d’un curtet solo del pianista. En aquest projecte la veu és la
protagonista omplint els espais temporals tot i haver-hi algunes intervencions
solistes individuals, encara que no massa llargues. El concepte no és el d’un
disc de Jazz, amb temes curts i llargues impros, sinó més aviat a l’inrevés.
En 2014 Lluna es va traslladar a Londres, on ella
mateixa s'ha establert ràpidament com una de les millors cantants de l'escena musical,
actuant en molts clubs de prestigi com el 606,
The Bull's Head i el Ronnie Scott’s.
Seguim amb un altre tema, ara propi de la líder i de l’amic i gran
guitarrista Jurandir Santana en el
tema anomenat....
3.- Cadim (L.C.
& J. S.) 3m36s
I quina delicada rítmica que té aquest tema, ja només començar i que
durarà fins el final. La melodia està molt ben trobada amb el pont inclòs.
Després del primer chorus del tema hem pogut escoltar a un dels monstres de
l’harmònica diatònica moderna, en Gabriel
Grossi tot i recordant ara mateix al més gran que recentment ens ha deixat,
el gran Toots Thielemans.
El 2016 Cohen ha presentat el
seu quart disc amb "Temps Record", "Novembre Sky". En
aquest projecte de característiques panculturals ens presenta a uns interessants
joves talents del Regne Unit, Rob Luft & Sam Watts juntament amb
els principals exponents de la música brasilera, el mestre de l'harmònica Gabriel Grossi i el guitarrista Jurandir Santana.
Dir-vos que en la primera visita que va fer Gabriel Grossi a la Jamboree
WTF el vam poder veure i escoltar conjuntament amb el seu amic Jurandir Santana. Allà mateix em va
donar alguns dels seus discos dels quals en vaig fer un programa que podreu
escoltar al blog del programa http://jazzclubdenit.blogspot.com.es
Ara ens anem animant rítmicament i ho fem amb el tema de Luna Cohen, Jurandir Santana i de la
parella de la cantant, Uri Claret.
Un tema anomenat...
4.- Just a song (L.C.
& J. S. & U. C.) 3m51s
Amb una intro amb suas arpegis que ens marquen la harmonia de la A
comença el tema amb sons eteris elèctrics, dolça veu i ritmes calents, ara més
vius. El canvi a la B està ben marcat i harmònicament molt ben aconseguit, i em
refereixo estrictament a com jo l’interpreto acústicament parlant i no
teòricament. No sé si m’explico, crec que si. El ritme viu i vital ens convida
a ballar, a viure, tal és el missatge rebut, tot i que segons ells només és una
cançó.
Doncs ara ja acabem el projecte de na Luna Cohen, amb el tema composat també per Cohen i Santana....i aquí amb la intervenció del trompetista James Copus també amb el ritme adequat
en el tema anomenat..
7.- Desejo (L.C.
& J. S.) 3m19s
El seu desig la feia sentir-se estimada, i en somriure, es podia veure
de quina manera li brillaven els seus ulls, ens diu Luna. Tot i no saber portuguès, em sembla que més o menys es pot
entendre el que diu i constatar que a més de la música compartida, les lletres
i poesia de les cançons són d’un nivell molt notable. Si a més considerem el
nivell dels seus acompanyants, convindreu amb mi que aquest és un disc
imprescindible, com els anteriors que hem escoltat avui, i que seria bo que
miréssiu d’aconseguir entrant al web de Temps Record. Un tema molt ben tramat,
amb percussions diverses i bona melodia i harmonies, amb l’afegitó d’un
magnífic solo del trompetista, solo jazzístic com quasi tots els que hem
escoltat avui, un solo en el registre més agut, tal i com Dizzy i el nostre amic David
Pastor, ideal per acabar el seu projecte.
Deixant el treball de Luna
ara us presentaré el treball d’una bona cantant, na Maria Betriu, ella amb l’amor pel Jazz i per la nostra llengua,
així doncs que us presento el seu segon disc d’aquesta cantant de estàndards en
català, Jazz en català on repassa
tot un seguit d’estàndards i algun tema propi, essent aquest disc el totalment
jazzístic del programa d’avui, però abans..
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
“JAZZ EN CATALÀ”
Maria Betriu
Editat per Temps Record TR1585 GE16
Enregistrat per Tomàs Robisco
el 29 i 30 d’abril a la Bucbonera Studios, Caldes de Montbui.
Mesclat i masteritzat pe Josep
Roig el maig de 2016 a Temps Record.
Produït per l’Arnau Gil
Productor executiu
Albert Gálvez
Maria Betriu, veu
Haizea Martiatu, saxo alto
John DuBuclet, trombó
Arnau Gil, guitarra
Xavier Algans, piano
Ramon Grimalt, contrabaix
Adrià Font, bateria
Aquest és un disc farcit d’amor al Jazz a la llengua però també el que
hi ha entre una mare, na Maria, i el
seu fill i productor i guitarrista Arnau
Gil.
Comencem doncs amb un dels temes més melòdics del disc i dels més
delicats, ideal per situar-nos en el context musical del projecte...i ho farem
amb el magnífic tema de Gershwin The
man I love amb l’adaptació al català de Josep Mª Andreu
8.- L’home que estimo (G.
G. & I. G.) 4m42s
Doncs amb quest clàssic hem començat el projecte de na Maria Betriu. Un estàndard que havia
cantat Billie Holiday, que havia
interpretat Charlie Parker i tants
altres. Nosaltres ara, ens hem retrobat amb la veu de Maria cantant en català magníficament acompanyada de la secció
rítmica amb en Ramon Grimalt i Adrià
Font i amb el preciós solo del Xavier
Algans. Un disc fet amb músics ubicats a l’entorn de Terrassa i que Maria Betriu va
presentar a la Nova Jazz Cava el 18 de juny de 2016.
Maria Betriu Pi, nascuda a
Terrassa, va començar la seva carrera musical dins el marc de la nova cançó,
com a cantautora -creant el seu propi repertori- i també interpretant cançons
de George Moustaki i Brasens -entre d’altres- traduïdes al català i
acompanyant-se a la guitarra. En aquells moments va treballar amb Joan Moles i
Núria Batalla, fet que la portaria a compartir cartell amb artistes com Lluís
Llach o Joan Baptista Humet.
Seguim ara amb un altre tema farcit de swing, també dels germans Gershwin anomenat Our Love is here
to stay..adaptat al català també pel Josep
Mª Andreu
5.- El nostre amor viurà (G. G. & I. G.) 4m17s
Un tema iniciat amb un riff dels dos vents i ja per situar-nos en ple
swing tan ben marcat pel walking de contrabaix i gruitarra i les sàvies
escombretes de l’Adrià. Després del
primer chorus hem pogut escoltar aquest magnífic trombonista americà que va
dirigir la desapareguda Big Band de Terrassa
de la qual en Xavier Algans n’era el
pianista. Un solo del metall més impactant molt ben iniciat amb la resta
aturats ideal per endinsar-se ell de ple en el swingat tema. I després d’ell i
seguint-ne l’estela el solo del Xavi,
brillant, pulcre i amb un swing impressionant a la vegada que delicat.
Més tard, va entrar a formar
part de diferents grups musicals i orquestres, entre elles la de Janio Marti.
Posteriorment, Maria Betriu, va entrar a formar part del quartet vocal Marfil
que més tard passaria a dir-se Ivory, treballant respectivament per els segells
Belter i Horus -per els que també realitzaria gravacions amb altres projectes-.
Seguim ara amb una bossa-nova composada per ella mateixa, música i
lletra en el tema anomenat...
7.- Amb aquells ulls tan blaus (Maria Betriu) 4m01s
Amb la curta intro de la Haizea
Martiatu encetem aquesta bossa pròpia composada amb molt bon gust musical i
amb una preciosa lletra i que na Maria
canta delicadament. Després d’ella, hem pogut gaudir d’allò més amb el magnífic
solo i so de l’alto d’aquesta jove del país basc que vaig escoltar deu fer tres
o quatre anys amb la jove Big Band
Taller de Músics al pati de l’Institut Americà. Aquell dia ja vaig flipar
amb aquesta mossa. Ara ja ho veieu, la tenim participant en un enregistrament
de professionals, ella, que encara la tenim a l’Esmuc cursant el seu grau
superior. Una crac que ens depararà magnífiques vetllades amb les seves
interpretacions com les que fa en aquest àlbum.
Amb el grup Marfil va gravar 3
LPs: Las canciones de tu vida, A Roberto i Julio i Después de los 60 los 70.
Posteriorment s’han editat recopilacions com Lo mejor de Marfil. També va
intervenir en molts programes televisius com Estudio abierto amb José Mª Íñigo,
La mañana, amb Jesús Hermida, etc. També va participar a la mostra del Festival
de la Canción Iberoamericana, organitzada i emesa per TVE.
Seguim amb més swing i ara amb el tema primer tall del disc anomenat After
you’re gone tema composat de Turner
Layton-Henry Creamer amb adaptació al català de la mateixa Maria Betriu...
1.- Quan vas marxar (T.
L. & H.C.) 2m55s
I acabant el tema amb un magnífic swing després d’haver-lo iniciat els
dos vents amb un curtet riff a mode d’intro. I poc després de la melodia
cantada per la líder, hem tornat a gaudir amb aquesta jove realitat del saxo
alto. I quin so més delicadament estripat que te. Magnífic així com també el
seu fraseig. L’Arnau Gil a la
guitarra també ens ha mostrat les seves habilitats. I què contenta la seva mare
deu estar en escoltar-lo. To seguit i doblant el tempo hi tornen amb el tema
acabant-lo finalment de manera espectacular.
Amb Ibory, Maria Betriu, va
gravar un LP dedicat a Stevie Wonder i Abba (Abba & Stevie) i un doble LP
extret de les 17 emissions del programa Contigo produït per TVE i emès des del
Casino de Mallorca. En el qual interpretaven repertoris dedicats a grans
figures com Martin Luther King, Che Guevara, Marilyn Monroe, Sofia Loren,
Brigitte Bardote... Actuaven dins de l’espai Cantando con mis héroes. Van
participar també a Àngel Casas Show de TV3, entre d’altres. També a programes
de TV d’Eukadi, TV de Galícia i TV d’Andalusia. Actualment, Maria Betriu,
continua la seva carrera interpretant standards de Jazz i Bossanova amb el seu
propi grup.
I ara, ja per acabar el programa 255 i projecte de na Maria Betriu podreu escoltar un dels
temes més optimistes del món del Jazz, I’ve got the world on a string,
tema de Harold Arlen-Ted Koehler amb
la lletra adaptada de Maria Betriu...
3.- Tinc tot el món als meus peus (H. A. & T. K.) 4m38s
Doncs així, amb aquest swing hem acabat projecte i programa. I jo crec
que ho hem fet de la millor manera, amb un tema vital i optimista, amb una
magnífica veu i persona amorosa del Jazz i la nostra llengua. Hem tornat a
escoltar a aquesta gran músic del país basc la qual va decidir venir a estudiar
a Catalunya podent-ho fer al País Basc. De la jove Haizea Martiatu en sentirem a parlar, no en tingueu cap dubte. John DuBuclet també ens ha meravellat
amb el seu fraseig i so del metall més potent. I per descomptat, no oblidar la
secció rítmica, contrabaix i bateria, Ramon
Grimalt i Adrià Font, que si no han fet cap solo, hi han estat sempre i fen
córrer la màquina del swing de la mà del pianista Xavier Algans.
I nosaltres ara ja acabem aquest programa dedicat a les nostres Jazz
Women, un programa divers, amb precioses músiques i millors lletres i
intervencions solistes, on us he volgut presentar a quatre dones cantants amb
quatre projectes diferents, amb un denominador comú, el de la qualitat i
bellesa de les cançons. Paula Grande,
Carola Ortiz, Luna Cohen i Maria
Betriu han estat les excepcionals protagonistes.
En fi espero que us hagi agradat el programa i l’hàgiu gaudit tant com
jo en fer-lo. Ja sabeu que hi som cada dimecres i diumenge a partir de les 22h
a Ràdio Sant Vicenç però abans dir-vos que el proper divendres 23 de setembre
comencem també la 8ena temporada al Jazz
Club La Vicentina i ho fem no amb Jazz. Hem volgut que sigui una
inauguració especial i per això podreu escoltar la música que feien els The Shadows de la mà de l’únic grup de
pop català que els interpreta a la perfecció, i aquests són Els Sombras. Doncs ja ho sabeu, el
divendres 23 de setembre a la Sala Xica de La Vicentina per gaudir amb la
música dels The Shadows.
Doncs ara sí, bona nit i bon Jazz club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 254: Evaristo Pérez Cajón Jazz Trio Vol II i Yenav Tebanhouse - Moments in Trio Vol One
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem començant la 8ena temporada a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa
de Jazz per vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. De fet em vaig passar tota la
temporada passada recordant-lo i dedicant-li els programes. Començant aquesta
seré més breu i amb només això “Un petó Cifu” en tindrem prou per dedicar-li-ho
de manera implícita. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa des de ja fa set
anys, amb company i soci inicial, Joaquim
Rabassa i soci temporal posterior, Carles
Guillem. Ara ja força temps que ens apanyem sols i que duri i en tingui les
ganes suficients, que de moment sí les tinc.
Avui hi tornem amb novetats de la nostra editorial Fresh Sound New Talent amb dos discos que em van quedar al calaix i
que corresponien a la 7ena temporada, o sigui que d’aquests dos i potser algun
més en faré una ressenya i la penjaré al blog, amb les músiques adequades.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
I parlant d’allò què dèiem, comencem amb el primer disc de Fresh Sound, i aquest és una vertadera
delícia rítmicament càlida del mestre Evaristo
Pérez. Una formació que ja va sonar la temporada passada i ho fa de nou amb
el seu...
“VOL II ELEGANT ELEFANT”
Evaristo Pérez Cajón Jazz Trio
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 481
Enregistrat i mesclat per
Florian Pittet, el 26 i 28 de juny de 2104 a l’Studio la Fonderie, Firbourg,
France.
Evaristo Pérez, piano
Marta Themo, cajón
Philippe Brassoud, contrabaix
Un treball amb 7 composicions de Pérez,
dues del contrabaixista Brassoud,
una de Miles Davis i una de Chick Corea.
Començarem amb un tema de Miles
per diversos motius, el primer doncs perquè és un gran tema i el segon que ara
feia temps que no el veia en un disc d’altri, i parlem del súper conegut....
2.- All Blues (M.
Davis) 5m13s
De fet, després d’escoltar aquest segon tema, conegut tema però
reinterpretat a la seva rítmica manera alhora que melòdica, ens adonem que
estem immersos en un ambient especial, en una atmosfera carregada de símbols
artístics i vivencials, els que comparteixen aquests tres mestres en aquest el
seu segon treball a cajón jazz trio.
Un altre aspecte important: dels 11 temes del disc n’escoltareu 4 o 5,
però resulta que la resta són tan o més bons i la dificultat en aquests casos consisteix
en decidir els temes a posar. Al final un fa una selecció que en el meu cas és
melòdica i rítmica, anant de menys a més.
Seguim doncs amb ara un tema del líder, amb un inici preciós però que es
desenvolupa de manera magistral, com tots en aquest disc, anomenat.
3.- Galaxy (E.
Pérez) 5m58s
Un tema delicat inicialment, amb aires clàssics i amb una certa
majestuositat, la qual dóna pas a la interpretació a solo del líder a la vegada
que ja ens imbuïm d’un determinat ritme, amb un crescendo de sonoritats, fins
tornar de nou a la melodia.
De l’Evaristo Pérez us
convido a mirar-ne la seva pàgina web on hi trobareu de tot i més, la qual és
aquesta mateixa:
Però també des del web de Fresh
Sound New Talent en teniu la informació del disc, http://www.freshsoundrecords.com/evaristo-perez/6326-cajon-jazz-trio-vol-i-i.html
De la qual us n’he traduït una ressenay:
Es tracta d'un disc de jazz que
proposa alguna cosa fora del normal. Lyle Ritz tocant l'ukelele n’és un
precursor, com és qualsevol enregistrament per un gaiter jitterbugging (aquells
que ballaven foten salts i demés cabrioles allà pels anys 40s del segle
passat). Aquí tenim el kit de bateria substituïda literalment per una caixa de
fusta: el cajón de sis costats, originària del Perú. Al costat d'un piano i un
contrabaix acústic, que es veu i sona encara més primitiu on la seva gamma
d'efectes sonors limita i inhibeix els mecanismes d'intercanvi potencialment
estimulants de jazz. Altres poden escoltar-ho de manera diferent. És un ritme
de fons bastant agradable el que Pérez ens ofereix.
Nigel Jarrett, Jazz Diari
(desembre de 2015)
Endinsem-nos ara amb un magnífic tema del contrabaixista, tema dedicat a
Monk....anomenat...
7.- A Monk grand regret (P. Brassoud) 3m20s
Amb només escoltar les primeres notes ja entenem que estem situats a
l’orbita de Monk en aquest tema de Brassoud tan ben conjuminat i
interpretat magistralment pel líder al piano. Un ritme trepidant de la mà de
tots tres, amb intervencions solistes reeixides del compositor i de la Marta al cajón, sense oblidar el
mestratge del líder al piano.
Enguany podreu escoltar novetats de Temps
Record en aquest programa, però si entreu
al seu web: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim ara amb un tema del líder, l’anomenat.....
9.- Hulla Hoop (E.
Pérez) 5m42s
Doncs ja vegeu que seguim amb un ritme súper potent gràcies a la manera
percussiva de tocar el líder el piano, gràcies també al cajón, tot i ser aquest
un element prou simple de percussió, i també al contrabaix. Tots tres formen
una simbiosi rítmica potent a la vegada que melòdica a les tecles i cordes. Un
trio establert a França on desenvolupen la seva carrera musical amb força èxit.
Els temes que estem escoltant tenen tots una gran qualitat en els inicis i
posterior desenvolupament en les interpretacions de tots tres. M’imagino un
concert en directe d’aquest trio i crec que ha de ser súper vibrant.
Doncs ja acabem el projecte d’aquest cajón jazz trio amb el primer tema
del disc anomenat...
1.- Josephine (E.
Pérez) 5m29s
Una melodia que ràpidament se t’engantxa i força també en el pont, amb
la incursió del contrabaixista. Després, desenvolupant-lo primer amb el
magnífic solo del líder amb un ritme trepidant i constant, el qual donarà pas a
la intervenció del contrabaixista, primer amb sonoritat profunda i control
rítmic en un magnífic solo, per després tornar al pont i desfermar-se la Marta de manera total ajudat per la
resta de companys, i ja tots tres encarant el final del tema, ideal per acabar
el projecte de l’Evaristo Pérez Cajón
Jazz Trio - Vol II Elegant Elephant. Com a nota simpàtica dir-vos que el
darrer tema del disc s’anomena Sardana i que prefereixo que l’escolteu
una vegada adquirit el disc a la botiga Blue
Sounds del carrer Benet Mateu 26
del barri Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.
Recordeu però que podeu trobar el del jazz que es fa a casa nostra entrant
al web de Quadrant Produccions, www.quadrantproduccons.es, allà tindreu la
possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure el catàleg d’aquesta
editorial de Lleida dirigida pel Josep
Ramon Jové, des d’aquí un abraçada i gràcies pel teu suport.
Doncs seguim ara amb un magnífic i també personal projecte de la mà del
pianista Yaniv Tabenhouse i el
seu....
“MOMENTS IN TRIO, Vol One”
Yaniv Tabenhouse
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 483
Enregistrat per Robert L. Smith
el 18 de maig de 2015 als Avatar Studios, NYC.
Produït per Yaniv Tabenhouse
Productor executiu Jordi Pujol
Yaniv Tabenhouse, piano
Rick Rosato, contrabaix
Jerad Lippi, bateria
Totes les composicions són de Yaniv
Tabenhouse excepte el #6 de Rick
Rosato i el #10 de Burton Lane.
Aquest és un disc on la concepció
global ens apropa al concepte del trio de jazz bàsic a la manera de Bill Evans. Hi ha una aureola
permanent en cadascun dels temes que els
relaciona mútuament. Tot i això, hi ha també espai pel record als clàssics com
en el tema que ara escoltareu on el lirisme és evident. Ho sigui que ja sense
dilació anem a escoltar el primer tall del disc anomenat...
1.- After the Storm (Y.
T.) 6m43s
Doncs ja vegeu quina meravella acabem d’escoltar. Delicadesa
interpretativa i mestria tot i la joventut d’aquests músics. Un primer tema de
composició pròpia amb un tarannà evident de l’estil clàssic de tocar el piano,
amb una melodia preciosa que fins i tot s’engantxa, així és de maca, amb
moments preciosos entremig.
Vegem què ens diuen d’ell....
“La gamma d’atmosferes i
emocions en la poesia de la música de Yaniv Taubenhouse és sorprenent. Poques
vegades i només una vegada o dues a la vida tens l’oportunitat d’escoltar un
músic i un pianista que és tan sensible com Taubenhouse amb la veu del cor,
l’amplitud de l’emoció humana i la seva relació amb el murmuri de la
naturalesa, i també el seu rugit”.
- Raúl de Gamma, Jazz de Gamma
Seguim ara amb una composició del líder basada en un magnífic estàndard,
el All the things you are...
2.- All the Figs (Y.
T.) 6m38s
La relació és evident, tot i haver-hi alguns canvis melòdics, l’harmonia
és quasi la mateixa, els canvis tonals i el pont també són de l’original tema
del gran Jerome Kern. La interpretació
del líder en el seu solo és espatarrant per moderna i inventiva, i rítmicament
provocativa. Amb una mà esquerra que fa de contrapunt melòdic a la dreta,
aquesta embrancada en vertiginosos arpegis i demès mestries. Una obra mestra a
partir d’una obra mestre amb permís de Kern.
I més comentaris sobre aquest mestre i líder...
“Yaniv Tabenhouse té una gran
quantitat de talent que inclou molts actius musicals. La seva música és
especialment deliciosa, atractiva, pensativa, diversa, juganera, rítmica i
provoca un gran plaer en escoltar-la. La música de Yaniv inclou grans
combinacions de melodies naturals, harmonies i ritmes. Les composicions i
improvisacions tenen moltes influències interessants, però, manté la seva
pròpia vitalitat i identitat.”
-Johanne Brackeen
Un disc aquest amb 10 magnífics temes, on la dificultat rau en la
selecció sempre difícil però en aquest projecte encara més, de tal manera
natural que ara escoltareu el tercer tema del disc, anomenat....
3.- With You (Y.
T.) 7m02s
Ens anem trobant més i més embolcallats per la seva música i en aquest
tema per un magnífic Groove. Han partit d’uns inicis força delicats i ja vegeu
de quina manera més “potent” l’han desenvolupat, sobretot en el solo del líder.
La preciosa melodia i calma inicials l’hem retrobat amb el melòdic solo del
contrabaixista, i així arribar de nou cap al final de la mà inquieta i
inventiva d’aquest jove mestre del piano.
Aquest és el segon disc d’aquest jove crac editat per Fresh Sound New Talent i la informació
la podeu trobar en aquest enllaç:
Escoltem ja per acabar el projecte i programa especial de manera
consecutiva el quart tema..així és com va. Normalment selecciono els temes
segons rítmica creixent i en aquest disc no he tingut cap problema en trobar
els adequats, car ho són tots de magnífics..
Som-hi doncs amb el tema anomenat...
4.- Sunshine in Pain (Y.
T.) 5m53s
Amb uns inicis a intro del baterista a la vegada que amb piano i
contrabaix, la melodia “principal” del tema apareix després d’un petit break.
Melodia i motiu principal d’un tema, on la veu lírica del piano va a mig gas si
la comparem amb la permanent pulsió i potència rítmica del baterista, immens
sobretot en aquest tema. I de quina manera camina el tema, impressionant. El
solo del líder, esclatant d’inventiva amb una imaginació desbordant, on després
d’escoltar-lo en els anteriors temes, ja el podem fins i tot identificar quan
fa els seus solos, tal és el seu personal llenguatge aconseguit. Un tema amb
moments finals de desenvolupament pel baterista que s’allargarà de manera
convenient en els seus directes.
Doncs amb això acabem aquest programa especial, un programa pendent de
la setena temporada que no s’emetrà i només el tindreu aquí, al blog del
programa. Espero que us hagi agradat. Aviat començarem la 8ena temporada de Jazz Club de Nit a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 i la primera temporada a Ràdio Abrera 107,9 aquí els dijous a partir de les 21h.
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
