Programa 667 - FSNT: Martín Díaz, Sperrazza-Sacks-Kamaguchi i Iannis Obiols, dimecres 4 de febrer de 2026.
0 comentarisEnllaç a l'audio del Programa:
Aquest programa i qui us parla, diu això:
“Dirigents de l’estat d’Israel, atureu
el genocidi que esteu perpetrant a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I ja tocava fer un Programa dedicat als darrers projectes publicats per l’estimada editorial discogràfica de casa nostra anomenada Fresh Sound Records en la seva vessant més contemporània, la de Fresh Sound New Talent. O sigui que us presentaré tres d’aquestes produccions com són: Sperrazza, Sacks, Kamaguchi, “Play Elmo Hope”; “Metal Flexible”, Iannis Obiols, i el del Martín Díaz, “El goze” i de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente. Per a tots aquests discos, el productor executiu és Jordi Pujol. I tots els enregistraments sonors són © 2025 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L. Programa dedicat a tres projectes fets fora, sí, però amb músics de casa nostra.
Començaré el programa amb el disc de Martín Díaz, “El goze”. Enregistrat per Alessandro Mazzieri als estudis Wisseloord, Hilversum, Països Baixos, els dies 4 i 5 de juny de 2024, i mesclat per ell mateix. Masterització: Pieter de Wagter. Amb Martín Díaz (saxo alt), Evan van der Feen (piano), Ton Felices (contrabaix), David Puime (bateria) i de convidat Reinier Baas (guitarra). Tots els temes estan composts i arranjats per Martín Díaz, excepte on s'indiqui. Produït per Martín Díaz.
https://www.freshsoundrecords.com/martin-diaz-albums/57620-el-goce.html
I ves per on que vam poder escoltar molts d’aquests temes en el concert que va fer al Jamboree l’octubre del 2025, amb la mateixa formació, dia amb qui vaig poder comentar amb ell alguns aspectes dels seus magnífics i sorprenents temes. Aquest és un projecte amb algunes de les seves dolces músiques, adequades per situar-nos en una determinada contemplació, meditació. N’hi ha també de més punyents, i totes estan relacionades amb el món de la psicoanàlisi, com després podreu escoltar o llegir al blog, i també per situacions i emocions viscudes arran de les seves pròpies sessions amb el psicoanalista, coses aquestes que ell mateix ens va explicar a la presentació del projecte, i també presentant cada tema.
I dels temes delicats de tempo destaquen el darrer track “Triphasic” amb melodia feta pel contrabaix fregat amb l’arc i posterior i dolça incursió amb el saxo alt de Martín. També “Lo simbólico Pt.1” és així de delicada, ara amb la melodia feta pel líder al saxo alt. I “Blue Hour” és un pèl més vital, però s’allunya per com és de conceptual a tot Jazz d’Avantguarda en una primera part, per ja després esdevenir més melòdica. I “El goce” comença dolçament amb el contrabaix de Ton Felices i espurnes de piano, tot així com molt delicat per ja després aparèixer la melodia a càrrec del saxo alt i un pèl més de ritme amb les escombretes de David Puime. I hi ha un tema de Joni Mitchell iniciat de manera puntillista pel guitarrista convidat Reinier Baas...i ja els escoltarem en el tema propi anomenat..
1.6. Part 3: Lo Imaginario (Martín Díaz) 7:47.
Doncs ja heu pogut constatar de quina molt bonica manera hem començat, per la melodia i harmonies, i també pel concepte rítmic del tema. M’agrada molt el so del seu saxo alt, un Selmer Mark VI, esclar que és ell qui l’hi extreu, car cada músic té el seu so. I quin final més delicat, com també ha estat l’inici, ja amb la melodia del tema i la base rítmica acompanyant-lo. La profunditat de so del contrabaix de Ton Felices és corprenedora. I com pica la primera nota del motiu principal el nostre heroi, en Martín. I la seva improvisació ha començat delicadament, però de mica en mica, ell mateix l’ha anat estirant, potenciant, amb l’ajuda dels companys de la base rítmica. Gran solo de Martín farcit de sentiments, d’emocions, car aquest projecte va d’això. També amb una gran tècnica i gust interpretatiu. I quin break més dolç amb la improvisació d’Evan van der Feen al piano, i què maco que ho ha fet, alhora que amb demostració tècnica. I al final, motiu melòdic del tema i dolç final, ideal per començar-los a escoltar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
Aquest projecte sorgeix de la continuació del quintet de Martín Díaz, aquesta vegada convertint-se en un quartet on es posiciona com a líder d'una gran banda formada per alguns dels millors músics de l'escena del jazz espanyol i holandès. La música d'aquest àlbum està directament influenciada i connectada amb diversos conceptes del món de la psicoanàlisi. El títol de l'àlbum, com a tema central, presenta El Goce, un terme de Jacques Lacan traduït de la paraula francesa jouissance, que es refereix a una satisfacció repetida que es transforma en quelcom més semblant al disgust.
I els seguirem escoltant en el més vital i anomenat..
2.2.- El Fantasma (Martín Díaz) 6:01.
I 10-n’hi-C de quina manera ha començat el tema, amb acords persistents del pianista Evan van der Feen. I ves per on que ben aviat ha aparegut la curta melodia a càrrec del saxo alt de Martín, i ja, de manera continuada, la seva inversemblant improvisació. De nou, quin so, i sobretot quina tècnica més depurada per aconseguir el fraseig tan ràpid, tan veloç, amb la carretada de notes que l’ha fet. Ben bé que “el fantasma” haurà marxat corrent, ben acollonit, per la persistència i potència de la seva improvisació. I just abans de la meitat del tema i break, quin duet hem escoltat, diria jo que del saxo alt i la guitarra? I de nou la dolçor de la improvisació del pianista Evan van der Feen i també el seu bon gust interpretatiu. Gran solo que de mica en mica va agafant més trempera i ja per arribar al final d’aquest altre gran tema de Martín Díaz.
I segueixen dient-nos... Amb aquests conceptes com a base, la psicoanàlisi va servir a Martín com a marc per a la seva escriptura i composició, donant forma tant a l'estructura com a la profunditat emocional de la música. Un marc profundament arrelat a la seva pròpia vida, ja que el seu entorn familiar proper està dedicat a aquest camp i continua sent una part integral d'ell. La interacció entre el desig, la repetició i els límits del plaer cobra vida en el so de la banda a través de la seva visió, ja que reuneix aquests termes per donar forma a una experiència sonora que reflecteix la tensió entre la satisfacció —o Wunscherfüllung, com la va anomenar Sigmund Freud— i la frustració. En abraçar aquests temes psicoanalítics, l'àlbum ofereix un viatge complex i immersiu que desafia els oients a interactuar amb la música tant a nivell mental com visceral.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema més potent del disc i anomenat...
3.5. Part 2: Lo Real (Martín Díaz) 5:08.
I ja heu pogut escoltar quin tros de tema que acabem d’escoltar, primer havent començat amb un tarannà tranquilet, però noies i nois, quina trempera i Swing de tema a partir de la improvisació del pianista Evan van der Feen. Què brutal ho ha fet, què brutals ho han fet els dos de la base rítmica, Ton Felices contrabaix i David Puime bateria. I seguint el tarannà tan bèstia, també Martín s’hi ha afegit fent també una improvisació inversemblant, vital, amb un fraseig que ens ha tornat a deixar bocabadats, què bo el Martín. Un tema que ha iniciat el pianista, per ja aparèixer la inversemblant melodia feta a duet de saxo alt i guitarra, què bèsties els seus inicis. Calma posterior fins arribar a la bogeria de tempo i Swing amb el pianista improvisant. I ja de cara al final, hem pogut escoltar uns moments de lluïment per a David Puime ell fent una intervenció solista a la bateria sense massa escarafalls, però brillant, amb la resta fent-li un “vamp” repetitiu per a gaudi d’ell, i ja arribar al final, que ves per on ha estat força tranquil, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Martín Díaz, Evan van der Feen, Ton Felices i David Puime.
I després d’aquestes sorprenents músiques, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva dolçor poètica amb la musicalitat sempre relacionada amb la del programa.
I segueixo amb un altre d’aquets magnífics discos, i que serà el dels cracks Vinnie Sperrazza, Jacob Sacks, Masa Kamaguchi, “Play Elmo Hope”. Enregistrat per Michael Brorby a Acoustic Recording Studio, Brooklyn, Nova York, el 20 de setembre de 2024. Enginyer de masterització: Eivind Opsvik. Amb Vinnie Sperrazza (bateria), Jacob Sacks (piano), Masa Kamaguchi (contrabaix). Tots els temes composts per Elmo Hope. Disseny: Jacob Sacks. Productors: The Trio i Chet Doxas.
I aquest és un dels ja molts discos que aquest trio de cracs i amics fan, reten un homenatge a un músic. Lallista és llarga i tots aquests discos els podreu trobar a la pàgina web de FSNT. Jo els hi he posat tots, i aquest darrer dedicat a un pianista maleït, entre cometes, per la seva addicció a les drogues, però també per haver estat a l’ombra de Monk i Powell. Més reconegut com a compositor, jo diria, que com a pianista, i avui aquest trio d’asos ens ho mostrarà una mica. Dir-vos que dels 10 temes de Hope, 5 són a tempo de balada, i tals són: “Barfly”, “Three Silver Quarters”, “Tranquility”, “Eyes so Beautiful as Yours” i “Eejah”.
I ja els començarem escoltant en aquest preciós..
4.8.- Eejah (Elmo Hope) 5:44.
Doncs sí que potser necessitàvem una mica de tranquil·litat amb un tema delicat com aquest, a trio pelat de piano, contrabaix i bateria. I quina llarga intro que ens ha fet el bo de Jacob Sacks. En un preciós tema d’Elmo Hope. I ja el contingut i delicat Swing a base de les escombretes d’Sperrazza i les notes profundes de l’estimat Masa. I ja Sacks ha seguit amb la seva més que brillant improvisació, alhora que delicada i brillant pels acords i arpegis inversemblants. I esclar que ens ha deixat clavats a la cadira la mestria de Masa Kamaguchi a qui ens l’hem imaginat abraçant la “Berra” i bellugant el seu cos seguin les seves mans al llarc del mànec del seu contrabaix. I Sacks recuperant la melodia del tema i ja acabar-lo delicadament, ideal per començar-los a escoltar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Elmo Hope. Eclipsat durant tota la seva vida pels seus amics Bud Powell i Thelonious Monk, Elmo Hope va ser un pianista i compositor talentós la vida del qual es va veure truncada per les drogues. El seu primer concert important va ser amb la banda de R&B de Joe Morris (1948-1951). Va gravar a Nova York com a líder (a partir del 1953) i amb Sonny Rollins, Lou Donaldson, Clifford Brown i Jackie McLean, però la pèrdua del seu carnet de cabaret (a causa del seu consum de drogues) li va dificultar molt guanyar-se la vida a Nova York. Després de fer una gira amb Chet Baker el 1957, Hope es va traslladar a Los Angeles. Va actuar amb Lionel Hampton el 1959, va gravar amb Harold Land i Curtis Counce, i va tornar a Nova York el 1961. Una curta condemna de presó va fer poc per ajudar amb el seu problema de drogues i, tot i que sonà bé a les seves actuacions en trio del 1966, va morir poc més d'un any després. Les sessions d'Elmo Hope com a líder van ser gravades per a Blue Note, Prestige, Pacific Jazz, Hi Fi Jazz, Riverside, Celebrity, Beacon i Audio Fidelity; els seus últims àlbums van ser publicats inicialment per Inner City. Hope també va ser un bon compositor, tot i que cap de les seves cançons es va convertir en estàndards de Jazz.. Scott Yanow - All Music Guide.
I temes amb Swing n’hi ha, i alguns força sorprenents com és el cas del darrer track anomenat “Low Tide”, per com són els inicis. També el primer track “De-Dah” és així de rítmic per tal i com l’ha començat el baterista Sperrazza.
I per això els seguirem escoltant en aquest gran tema d’Elmo Hope.
5.1.- Dee Dah (Elmo Hope) 6:22.
Doncs ves per on que aquest tema és potser un dels més coneguts d’Elmo Hope, i també perquè la melodia és força assequible i te l’acabes fent teva ben aviat. Té un punt de classicisme en un tema que no ho és gaire, per harmonies i/o cadència dels acords. I el tema ha acabat de cop, havent-lo començat Sperrazza amb uns copets a la seva bateria, i ja la melodia del tema. El Swing ha aparegut de la mà del Walking de Masa i ja amb la improvisació de nou inversemblant per contemporània de Jacob. Aquest pianista s’esplaia improvisant fora dels acords, allà a la superestructura, i així sonen les seves noves melodies creades, inversemblants i súper creatives i modernes, esclar que amb una tècnica evident. Masa l’ha seguit amb la seva personal pulsió, abraçat al mànec de la seva Berra, i bellugant el cos tot i seguint l’evolució dels seus braços. I també Vinnie ha fet la seva brutal intervenció, sí que força continguda, amb molt gust i sensibilitat i sense fotre massa trompades a la seva bateria, un goig vaja, de tots tres.
Un altre tema iniciat de sorprenent manera és el “Mo is On”, el qual va a un tempo força valent i amb un tarannà de Jazz Contemporani força evident. I molt més en aquest context i estil de Jazz, Elmo Hope va fer aquesta meravella contemporània anomenada “B’s A Plenty”. I amb un Swing espaterrant hi ha el magnífic tema iniciat a solo de bateria per Sperrazza i anomenat “Roll On”.
Així doncs que ja els acabarem d’escoltar en aquest tema...
6.5.- Roll On (Elmo Hope) 7:06.
I quin tema acabem d’escoltar, i amb quin Swing més impressionant que ens l’han fet. Tema començat però amb una Intro a càrrec de Vinie Sperrazza a la bateria. Melodia i ja la inversemblant improvisació de Jacob Sacks i amb quin Walking brutal de Masa Kamaguchi. Tot plegat camina d’una manera increïble, quin goig. Pels treballs que porten fets, i diversos, jo diria que aquest trio és un dels més solvents i compenetrats del moment. La mestria interpretativa de cadascun d’ells és evident. De nou Masa ens ha endinsat en les profunditats del seu so, de la seva magistral pulsió i llenguatge jazzístic. I sí que al final, encara amb uns redobles subtils i solo d’Sperrazza i ja per recuperar el tema i acabar-lo delicadament, aquest magnífic tema “Roll On” d’Elmo Hope, ideal tema per deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Vinnie Sperrazza, Jacob Sacks i l’estimat Masa Kamaguchi.
I ja encarem el final del programa amb el darrer d’aquests increïbles discos, el del pianista Iannis Obiols i disc anomenat “Metal Flexible”. Enregistrat per Sam Barnett al Jazzcampus, Basilea, Suïssa, els dies 21 i 22 de novembre de 2024. Mesclat per ell mateix. Masteritzat per Pieter De Wagter. Iannis Obiols, piano; amb la participació a #1 a #7 i #9 d’Òscar Latorre (trompeta), Josh Schofield (saxo alt), Nadav Erlich (contrabaix), Genius Wesley (bateria). Fernando Brox (flauta) afegida al tema #7. Actuacions a duo amb Sara El Hachimi (veu) a #8 i amb Sam Barnett (saxo alt) a #10. Totes les composicions són de Iannis Obiols. Produït per Iannis Obiols.
https://www.freshsoundrecords.com/iannis-obiols-albums/57654-metal-flexible.html
I al Iannis ja l’he vist algunes vegades al Jamboree formant part de projectes d’amics seus, i jo diria que aquest no l’ha presentat a la nostra estimada cova-cava. També té 10 temes, dels quals n’hi ha dos a duet, com he dit abans, i ambdós són dues delicades composicions, “History”, a duet de piano i veu amb Sara El Hachimi, i “Iceland” amb el saxo alt de Sam Barnett. I el tercer tema a tempo lent, de balada és “Aisha”, amb melodia a duet dels dos vents Òscar Latorre i Josh Schofield. I un tema un pèl més vital i força sorprenent és “Head and Tail” amb un Swing ben controlat i inici a duet dels dos vents. I encara un altre, allunyat del concepte de balada és “Trapsody”. I ves per on que els començarem a escoltar en aquest magnífic tema, i ja amb una determinada trempera....
7. 3.- Trapsody (Iannis Obiols) 4:43.
Doncs no us he posat dos dels temes de Jazz Contemporani del projecte anterior, perquè us he reservat aquest tipus de Jazz per aquest projecte. I ja heu pogut escoltar que amb aquest “Trapsody” ens hi hem situat. Tema amb un ritme així com trencat, allunyat del Swing dels temes d’Elmo Hope i també melodia gens trillada i complexa feta pel piano del líder, amb el suport dels dos de la base rítmica, Nadav Erlich contrabaix i Genius Wesley bateria. I la melodia, quasi improvisació de Iannis s’ha anat desenvolupant sense notar-ho nosaltres, esdevenint una seva primera improvisació. Sí que han aparegut els vents, primer Josh al saxo alt, després Óscar a la trompeta i també Iannis al piano, fent ells uns quants compassos compartint improvisacions, i de quina manera més de Jazz Contemporani ho han fet. I sempre, sempre, aquest ritme trencat marcat pel bateria i pel baixista. I ja cap al final del tema, amb una melodia feta a duet dels dos vents, acabant el tema de cop, brutal tema per començar-los a escoltar.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
https://jamboreejazz.com/agenda/,
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
Aquest àlbum condensa el que vaig aprendre i treballar fins al dia de la gravació, i inclou fortes influències de Charlie Parker, Bud Powell, Thelonious Monk, Miles Davis, John Coltrane, Wayne Shorter, Herbie Hancock, James Brown i molts altres artistes de principis i mitjans del segle XX fins a artistes més joves com Ambrose Akinmusire, Gerald Clayton, Roy Hargrove, Aaron Parks, D'Angelo, Kendrick Lamar, entre molts més. També hi ha influències de tota la resta de música que ha tingut un impacte en la meva perspectiva, molts gèneres i estètiques diferents, ja que aquesta ha estat la meva manera orgànica de desenvolupament conceptual. Altres influències són les persones que he conegut i amb qui he col·laborat estretament al llarg de la meva vida, en particular els músics d'aquest àlbum, que tenia en ment quan escrivia la música.
I queden 5 increïbles temes compostos pel jove crac Iannis Obiols, i alguns també a tot Jazz Contemporani com és “Fonkt” també amb un ritme un tant trencat i ben marcat pel baterista i tempo mèdium alt. I també “Space Race” segueix aquest tarannà rítmic, això però, després de la Intro a piano sol de Iannis i inversemblant melodia a duet de flauta i saxo alt. I també en aquest context de rítmica trencada hi tenim el tema “Hasta la Vista”, on els duets de saxo alt i trompeta brillen per la seva sonoritat. I dels dos temes restants proposo que els escoltem en l’anomenat..
8.6.- Turquesa (Iannis Obiols) 5:13.
I quin altre brutal tema acabat amb una gran improvisació de l’Òscar Latorre i recuperada curteta melodia, en un tema iniciat a duet de trompeta i piano i ja amb un Walking soterrat increïble del baixista, el qual s’ha mantingut així de vital durant tot el tema, el bo de Nadav. I ves que ja en Iannis s’ha posat a improvisar amb una gran solvència estilística per la seva modernitat expositiva, expressiva a tot Jazz Contemporani. I quina destresa i tècnica que demostra el nostre jove pianista. Igual mestria hem escoltat pel Josh al saxo alt, també seguint el tarannà modern del líder. Amb el saxo és més difícil fer salts bruscos i grans de notes amb intervals amplis, com sí es pot fer amb el piano i vibràfon, i per això el resultat sempre resulta ser més melòdic, amb permís de l’Eric Dolphy, esclar. Gran discurs i història explicada de Josh Schofield. També Óscar Latorre s’ha esplaiat en el mateix context, ell un grandíssim improvisador i jove crac conegut per qui us parla des que era un adolescent, i ja tocant la trompeta amb categoria. Gran solo de Latorre també per gust interpretatiu, classe i modernitat, en aquest altre gran tema de Iannis Obiols, “Turquesa”.
La idea era compondre melodies prou senzilles per ser ajuntades ràpidament, permetent a tothom expressar el seu jo més veritable. "Metal Flexible" representa la idea de desenvolupar un sentit estètic fort i informat, alhora que es manté i es protegeix una flexibilitat/obertura infantil. Vull agrair profundament a Genius, Josh, Nadav, Òscar, Sara i Sam pels seus bells sons, professionalitat i amistat, als meus amics i familiars pel seu amor i suport i a Jordi Pujol pel seu entusiasme i la meravellosa oportunitat. Espero que trobeu alguna cosa per gaudir! —Iannis Obiols.
I ara ja els acabarem d’escoltar i nosaltres acabarem el programa d’avui i ho farem amb la mateixa trempera i brutal Swing, el del tema anomenat..
9.5.- Badman (Iannis Obiols) 4:40.
I sí que de nou hem escoltat un altre brutal tema de Iannis Obiols i ves per on que iniciat amb melodia a duet de saxo i trompeta, i també gens trillada, la melodia. De nou el Walking del baixista l’hem sentit ben aviat, i ja amb la primera i inversemblant improvisació del líder Iannis Obiols al piano. De nou, sorprenent solo d’ell, per idees expressades, per creativitat i tècnica, amb una dosis ben gran de modernitat. I esclar que Óscar a la trompeta l’ha seguit amb igual mestria i modernitat, la mateixa que ha emprat Josh al saxo alt, quin parell de cracs als vents. I per sota, sempre el trio base, cadascun d’ells fent una determinada feina, amb el líder marcant uns acords inversemblants, el baixista amb el seu Walking i el bateria creant línies rítmiques sense parar, en aquest altre gran tema de Iannis Obiols, “Badman”, amb “d”, que no amb “t”, o sigui que “mal home”, que n’hi ha, com per exemple Trump i Netanyayu. Gran tema i interpretacions de tots cinc, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois, Iannis Obiols, Òscar Latorre, Josh Schofield, Nadav Erlich, Genius Wesley i també, tot i no haver escoltat a Fernando Brox, Sara El Hachimi i Sam Barnett.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres pel 20 de febrer amb un concert de Blues i la formació Sirjo Cocchi & Balta Bordaoy – The Blues Way, concert que farem a la Sala Xica, entrades a taquilla i a Entrapolis a partir de les 22h. Us hi esperem.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Comentaris (Atom)
