Enllaç a l'àudio del programa:
Aquest programa i qui us parla, diu això:
“Dirigents de l’estat d’Israel, atureu
el genocidi que esteu perpetrant a Gaza i Cisjordània. Llibertat per a Palestina”.
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I aquesta setmana de nou amb un programa dedicat
a la nostra estimada editorial Fresh
Sound Records en la seva vessant més contemporània, la de Fresh Sound New Talent. Gaudirem d’allò
més amb la proposta de tres projectes diferents on hi haurà tradició i
modernitat, amb l’Etienne Déconfin Trio,
“WANTED”; Domenico Sanna, “Music is the Answer” i l’Eduardo Cardinho, “Not Fear from Paradise” i aquesta setmana amb un
micro conte de Carme de la Fuente.
Per a tots aquests discos, el productor executiu
és Jordi Pujol. Aquests
enregistraments sonors © 2024 de Fresh
Sound Records per a Blue Moon
Produccions Discogràfiques, S.L.
I començarem delicadament amb el disc de l’Etienne Déconfin Trio, “WANTED”, enregistrat
per Pierre Baudinat a Tooptee Studio, Lió, França, el 25 de maig de 2023, i
mesclat i masteritzat per ell mateix. Produït per Etienne Déconfin. Amb Etienne Déconfin (piano), Viktor Nyberg (contrabaix),
Antoine Paganotti (bateria).
https://www.freshsoundrecords.com/etienne-deconfin-albums/57327-wanted.html.
Doncs aquest és un disc vibrant, amb tot de
temes propis, excepte el “Countdown” de John
Coltrane i tots, una vertadera delícia. Un trio amb vida pròpia, liderat
pel pianista, sí, però ja havent format part de d’altres formacions com a trio
base, o sigui que la compenetració és total. Els temes vitals són majoria, però
també hi ha balades, temes a un tempo lent, slow com per exemple el preciós
darrer track del disc i anomenat “Maître Gong”, interpretat a piano sol. També
és així el 5è track “Prière”, pregària amb una llarga “Intro” a piano sol per
ja aparèixer la melodia a càrrec del
baixista. I tot i començar delicadament, “Main Gauche”, mà esquerra,
tema de més de 10 minuts, tindrà uns canvis posteriors que ens el faran més viu
i vital, tot i mantenir un tarannà contingut. I el 3r track, “Cheval de Feu”,
cavall de foc, encara manté aquest tarannà.
I ja els podrem escoltar en aquest cavall de
foc, tema de més de 8 minuts..
1.3.- Cheval de Feu (Etienne Déconfin) 8:33.
I sí que el tema ha acabat amb el piano ben
present, sí, més o menys igual com l’han començat a piano sol, amb el líder
fent una preciosa “Intro”,amb una melodia que en una frase ens ha recordat “A
Time Goes By”. El ritme trencat però ben aviat ha aparegut, alhora que el tempo
un pèl vital, i tot això s’ha refermat en la llarga i brillant improvisació del
líder al piano. Un tema de més de 8 minuts dóna molt de sí, improvisant. O més
aviat, el tema ha durat més de 8 minuts, per això, per les llargues i
magnífiques aportacions solistes de pianista i líder Déconfin i baixista Nyberg,
aquest darrer amb un so força profund. I m’ha semblat que el líder ha
improvisat de nou, seguint una mena de “Turn Around” després del solo del
baixista, per arribar ja cap al final repetint el motiu principal amb acords, i
final impressionant, ideal per començar-los a escoltar.
Tot i que el trio va néixer oficialment el 2021,
hem estat tocant junts regularment, en diferents escenaris, durant gairebé 15
anys. En particular, hem col·laborat amb el quartet del saxofonista Gael Horellou, a qui no puc agrair prou
per haver-nos reunit innombrables vegades al llarg dels anys. Per tant, va ser
molt obvi per a mi demanar a Antoine
i Viktor que compartissin aquesta
nova aventura i aquesta nova música, escrita especialment per a l'ocasió. Després
del nostre primer concert com a trio, vaig sentir alguna cosa completament nova
a la meva vida com a músic, la sensació de ser lliure, de debò, en el moment,
aquí i ara, i de pertinença. I Déu meu, va ser tan agradable!
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I el tema que titula el disc “Wanted” té també
aquesta controlada vitalitat, la del tempo mèdium, tot i estirar-se d’energies
en la seva llarga improvisació, la del líder al piano, l’Etienne Déconfin. I tot i començar delicadament el primer track del
disc, “Bill”, a piano sol, aviat agafarà una determinada trempera rítmica on
apareixerà el delicat Swing.
I per això els seguirem escoltant en aquest
magnífic tema...
2.1.- Bill (Etienne Déconfin) 8:01.
Doncs i quin altre tema més sorprenent i de nou
amb una delicada “Intro” a piano sol, en un tema clarament dedicat a Bill Evans. I ja amb la melodia ha
aparegut el delicat Swing gràcies a la feina dels dos de la base, baixista i
baterista. Aquest dolç Swing s’ha vist enaltit en els moments on el líder ha
improvisat, i on el “Walking” del baixista ha fet acte de presència. Gran
pianista l’Etienne del qual ja li he
posat algun altre disc en aquest programa, ara ja fa un cert temps. Gran solo
del líder, on s’ha esplaiat la mar de bé desenvolupant les seves noves línies
melòdiques i rítmiques. I de nou Nyberg ens
ha fet una gran tasca solista, fent ell una gran improvisació, amb pulsió
rítmica potent. I encara després d’ell hem pogut escoltar uns “vuits” compassos
improvisant el baterista Paganotti conjuntament
amb el líder i pianista Etienne Déconfin
per ja recuperar la bonica melodia i acabar ja aquest tema tant bonic.
Mentre escric aquestes poques línies, em faig
conscient de la importància, hauria de dir "essencial" per a mi, que
algú toqui la seva pròpia música amb músics que ha triat lliurement. La música
és una cosa seriosa! Alguns passen tota la vida tocant-la, escrivint-la o
simplement escoltant-la per entendre-la. Tant si naixem amb talent com si no,
és la voluntat, sovint la passió i sempre el treball dur el que fa grans
músics. La música és una cosa seriosa! No fem música, estem en la música. La
música és un joc, d'una riquesa i profunditat insondables un cop hem trobat els
companys adequats. La música és un "joc seriós", podria haver dit Sòcrates! I per ser capaços, encara que
sigui lleugerament, d'apropar-nos a la seva bellesa i poder, siguem juganers i
no ens prenguem massa seriosament! —Etienne
Déconfin.
I de la resta de temes hi ha “Sentinelle” que
també és un dels curtets, tot just de 3 minuts, i també vital. I ell ha volgut
fer-li un homenatge a John Coltrane
fent el seu “Countdown”, interpretat a la seva particular manera, i esclar que
a tot Swing en la seva improvisació, tot i anar el baterista a la seva “bola”.
Però el més vital de tempos és el quart track del disc, i tema propi del líder
anomenat ¡Vamos!
O sigui que ja els deixarem d’escoltar en
aquest...
3.4.- ¡Vamos! (Etienne Déconfin) 4:24.
Doncs i amb quin brutal tema els hem deixat d’escoltar,
quina trempera aquest “¡Vamos!” de Déconfin.
De fet, ja ha començat així i amb el motiu principal repetit dues vegades i ja
començar Nyberg improvisant amb el
contrabaix, i de nou amb una gran pulsió rítmica alhora que profunditat de so,
i com ha anat amunt i avall pel mànec de la seva Berra. I esclar que el líder
al piano ens ha deixat clavats a la cadira per la consistència del seu discurs,
melòdic i rítmic, i demostració de creativitat a dojo alhora que tècnica, la
que vulgueu. I també cap al final, hem pogut escoltar com el baterista ha
tornat a fer uns “vuits” compassos improvisant amb el líder, i ja després,
aquest recuperar el motiu principal, curtet i recurrent, i ja acabar el tema de
cop. Brutal aquest “¡Vamos!”, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que
felicitats nois Etienne Déconfin
(piano), Viktor Nyberg (contrbaix), Antoine Paganotti (bateria).
I després d’aquestes magnífiques músiques,
envoltades de tradició, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per com ens ho dius, per la teva
dolçor, per sempre fer-ho envoltada de la música del programa.
I ara farem una passa endavant amb algunes de les
músiques dels dos discos que ens falten per escoltar, on ens situarem en una
mena de Fusió, tot i que en aquest primer hi ha temes a trio de piano,
contrabaix i bateria on també es recorda la tradició.
Així és que seguirem amb el disc del pianista
italià Domenico Sanna, “Music is the
Answer”. Enregistrat per Clive
Simpson a Extrabeat Studio, Roma,
abril de 2023. Mesclat per Enzo Soriani.
Produït per Domenico Sanna. Amb Domenico Sanna (piano), Ameen Saleem (contrabaix),
Greg Hutchinson (bateria). Convidats especials només a #9: Gabriel Marciano (saxo alt), Fabio Sasso
(bateria). Tots els temes són de Sanna
excepte #5, de Charles Mingus, #6,
d’Saleem i #7, de Jimmy Van Heusen. Nota de l'artista: Us
recomano escoltar els temes 4 i 5 un rere l'altre, sense interrupcions.
Doncs ves per on que en els temes d’aquest disc
hi ha una dinàmica que més o menys es repeteix a cada tema, si n’exceptuem
algun, com és el que més ens apropa a la tradició i tema de Van Heusen i anomenat “Darn That Dream”.
Aquesta dinàmica, o manera d’interpretar els temes, és, partir d’uns primers
instants delicats i anar agafant trempera a mida que va passant el tema. És per
això que de balada, balada, no n’hi ha cap, “in stricto sense”. El tema que més
s’hi aproxima és el bonus track on hi tenim els convidats Gabriel Marciano (saxo alt), Fabio Sasso (bateria). O sigui que
aquest serà el primer tema amb el qual els escoltarem...
4.9.- Nocturno Gaetano (Domenico Sanna) 5:52.
I ves per on que aquest ha estat un tema força
ben trenat, amb canvis rítmics entremig, en relació a com ha acabat i començat,
que ha estat delicadament, sobretot la “Intro” feta, amb la Berra fregada amb
l’arc, acords subtils del líder al piano i també melodia dolça del saxo alt.
Ben aviat, i ja desenvolupant el tema hi hem pogut percebre els diversos canvis
rítmics a la pròpia melodia. La rítmica així com trencada marcada pel baterista
ha posat les coses al seu lloc. Tots a una, l’han seguit i qui primer
improvisant ha estat el saxo alt Gabriel
Marciano i esclar que el baterista que marca la pauta és l’altre convidat,
en Fabio Sasso. Domenico al piano l’ha seguit amb continència, amb control sobre el
ritme i la melodia, i sempre amb el suport també del baixista que fa una gran
feina. I el final amb el so del saxo alt, què maco, i ja per acabar-lo
delicadament, ideal tema per començar-los a escoltar.
"Music is
the Answer" amb Greg Hutchinson a la bateria i Ameen Saleem al contrabaix, és un ideal sobre l'intent de viure
perseguint alguns valors importants que la música mateixa ensenya, com ara
saber escoltar, col·laborar, adaptar-se, respectar i apreciar les perspectives
dels altres. L'estudi, la recerca, la curiositat i la meditació són fases
creatives que ens ofereixen l'oportunitat de viure més obertament. Després de
diversos anys de col·laboració amb Ameen
i Greg finalment vam gravar, estic
molt content i honrat de tocar amb dos músics tan profunds. —Domenico Sanna.
I ves per on que del ”Darn That Dream” en fan
una versió on l’arranjament fet pel líder el converteix en quelcom més, en
quasi un altre tema, també pel ritme i tempo, deixant de ser una balada. I un
altre tema, ara propi, és “HD”, iniciat delicadament a piano i redobles del
baterista, tot així com molt subtil, per ja després desenvolupar-se amb més
trempera. I com que aquests temes són curtets, els posaré seguits i començant
per aquest darrer.
5.1.2.- HD (Domenico Sanna) 3:53.
5.2.7.- Darn That Dream (Jimmy Van Heusen) 3:51.
I en el primer tema, “HD” han fet més o menys el
mateix, començar delicadament per ja aparèixer canvis rítmics entremig i
esdevenir quelcom més. Hi ha hagut moments a tot Swing coses del baixista i
baterista, que ara s’ha contingut una miqueta, tot i fotre-li cops a la seva
bateria. Tema a trio, com la resta, on tots tres conformen un bloc ben sòlid,
melòdic i rítmic. El pianista i líder Sanna
ha estat sobri en la seva improvisació, on la mà esquerra és força important,
amb els acords, molt presents. La dreta, ha volat lleugera i gràcil, però
tampoc amb una gran velocitat de fraseig, l’adequada pel tema. Saleem al contrabaix ens ha marcat un
gran solo, tot i que no massa llarg, i ja han arribat al final d’aquest “HD”
delicadament.
I què sorprenent l’arranjament d’aquest “Darn
That Dream”, interpretat quasi que per tothom com una balada. Però no, ell l’ha
reconvertit en una altre cosa, una altre música, pels canvis rítmics,
bàsicament. Hutchinson a les
escombretes ha estat subtil; Saleem al
contrabaix, contundent i sòlid. I el líder ha deixat anar la seva imaginació
tot i mostrant-nos el seu bon gust musical i tècnica, amb un so ple, situat al
bell mig del teclat del seu piano, en aquest inversemblant “Darn That Dream”,
arranjat de tal manera que ens ha semblat un altre tema.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I més temes sorprenents hi ha com és “Ottobre”
iniciat amb sons eteris de sintetitzadors, també delicadament en el seu inici,
per ja ben aviat agafar una determinada trempera. Vital és ja d’entrada el “Tea
for Art”, tot i fer-ho amb el piano sol, i després amb el mateix motiu, amb el
contrabaix, per ja aparèixer la rítmica trencada per com Hutchinson gestiona els estris de la seva bateria. I com ens ha dit
el líder, l’”Ouverture Mingus” i “Goodbye Pork Pie Hat” s’han d’escoltar
seguits. I queden dos temes curtets de 3 minuts i mig que ens aniran molt bé
per ja deixar-los d’escoltar, i aquests són...
6.1.6.- Possibility (Domenico Sanna) 3:30.
6.2.8.- Music is the Answer (Domenico Sanna)
3:10.
I en el “Possibility”, de quina brutal manera ha
començat Saleem amb el seu
contrabaix fent la “Intro” al tema. I ja després, ell mateix ha fet el motiu
principal a partir del qual s’hi ha afegit el líder al piano. I com ha anat
creixent tot plegat, amb quina contundència ho han fet. Musicalitat, sí, però
també força, potència. Un tema que es podria dir d’ell que és bàsicament una
improvisació a partir d’un motiu recurrent, el del baixista, i amb el qual
l’han acabat.
I sí que el tema que titula el disc “Music is
the Answer” ha començat amb el trio on cadascú sembla anar per lliure, així em
sembla la idiosincràsia del grup liderat per Domenico Sanna. Aquí la llibertat, no només de mires, és el
paradigma. I després dels primers moments dubitatius pel que fa al ritme i
tempo, ha aparegut tot, de la mà del líder i la seva consistent improvisació,
en un altre tema desenvolupat a partir d’un motiu i amb no gaire, o gens,
melodia, tal i com l’entenem, amb una
estructura i forma típica dels estàndards de Jazz. No, res d’això, aquí
estem en un altre món, contemporani, esclar, però també molt personal, el del
líder Domenico Sanna. Un brutal tema
ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Domenico Sanna (piano), Ameen Saleem
(contrabaix) i Greg Hutchinson
(bateria).
I ja encarem el final del programa amb el disc
també força interessant i encara més sorprenent, el del vibrafonista Eduardo Cardinho, “Not Far From Paradise”,
No gaire lluny del paradís. Enregistrat per Zé Nando Pimenta a Arda
Recorders, Porto, Portugal, gener de 2023, i mesclat per ell mateix.
Masteritzat per Clara Araujo. Amb Eduardo Cardinho (vibràfon i
sintetitzadors), João Mortágua (saxo alt), José Diogo Martins (Rhodes i
sintetitzadors), João Barradas (acordió sintetitzat), Frederico Heliodoro (baix
i guitarra), Diogo Alexandre (bateria), Iúri Oliveira (percussió). Produït
per Eduardo Cardinho i Frederico
Heliodoro. Tots els temes són d’Eduardo
Cardinho.
https://www.freshsoundrecords.com/eduardo-cardinho-albums/57335-not-far-from-paradise.html.
I notareu el canvi estilístic ben clarament en
els temes que escoltareu d’aquest disc de l’Eduardo. Els temes tenen un marcatge evident fet pel baterista Alexandre, ell acompanyat pel baixista Heliodoro. També escoltareu els sons
eteris dels teclats i sintetitzadors del líder Cardinho però també de Diogo
Martins i Barradas, aquests dos,
teclistes i el darrer també acordionista. Hi ha un parell de temes més tranquilets
de tempo, i el primer “November 17”, amb
tot de notes llargues fent la melodia mentre per sota una nota permanent i
repetitiva del baix ens situa en el context. I “It Was Just a Dream” comença
etèriament pels diversos sons i sintetitzadors, amb João Barradas i el seu acordió sintetitzat, per ja aparèixer la bonica
melodia feta a duet de saxo alt i vibràfon. També és així de bonic i sorprenent
“Hope”, darrer track del disc, delicat i pausat.
I els podríem escoltar en un d’aquests, però ho
farem amb un altre que té un pèl més de tarannà rítmic, i aquest i
impressionant tema de l’Eduardo, com
ho són tots, és....
7.4.- Life Contemplation (Eduardo Cardinho) 6:50.
I ves per on que amb aquest sextet hem seguit
pel mateix camí, pel que fa a la cosa rítmica i melòdica, ja a les
improvisacions. La melodia feta a duet de saxo alt i vibràfon ha estat bonica,
però 10-n’i-C d’entremaliada. I sí que després de la presentació del tema, hi
ha hagut uns moments esotèrics per com ha sonat el vibràfon, presumiblement
passat pel sintetitzador. També hi ha hagut un crescendo sonor important,
arribant quasi a un clímax potent. I ja ha aparegut el líder al vibràfon, ell
que se’ns ha mostrat molt precís, molt melòdic, molt brillant, pel so, però
també per com ha sonat el seu missatge, la seva història. I mentre, els de la
base rítmica donant-li tot el seu suport. I encara hem pogut escoltar el Rhodes de Diogo Martins, de quina manera ens ha acaronat amb el seu
característic so, que tant ens agrada. I recuperant la llarga i gens trillada
melodia l’han acabat dolçament, ideal tema per ja començar-los a escoltar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
Eduardo Cardinho, vibrafonista i compositor establert a Porto, presenta el seu darrer projecte “Not Far From Paradise”, que va donar
lloc a la creació d'un àlbum publicat el 2024 pel prestigiós segell barceloní Fresh Sound Records. Destacant com un
dels vibrafonistes més creatius de la seva generació, conegut pel seu
enfocament rítmic i el seu so únic, Cardinho
va desenvolupar al llarg dels anys la seva pròpia veu al vibràfon i va conèixer
alguns dels millors músics de la nova generació de l'escena del jazz portuguès
i brasiler per formar part d'aquest projecte. Una recerca incessant de nous
sons que culmina en un nou enfocament en la composició de noves cançons, on el
vibràfon d'Eduardo Cardinho i els
sintetitzadors de José Diogo Martins
es complementen amb una panòplia de possibilitats sonores, afegint també el saxo
alt amb efectes de João Mortágua i
la secció rítmica composta per Diogo
Alexandre a la bateria, el virtuós Frederico
Heliodoro al baix elèctric i Iúri
Oliveira a les percussions.
A partir d’ara les músiques, els seus ritmes i
tempos, ja seran força més potents. Hi ha sempre una presència important dels
de la base rítmica, alhora que també els efectes de sintetitzadors i el
magnífic so del saxo alt i en algun tema, de la guitarra passada per efectes diversos,
la que també toca el baixista on té una gran presència, sobretot a l’inici del
tema, i aquest és “The Beauty of Simple Things”, la bellesa de les senzilles
coses, posteriorment amb el saxo alt de Mortágua
totalment desbocat.
Doncs ja els seguirem escoltant en aquest gran
tema de l’Eduardo..
8.6.- The Beauty of Simple Things (Eduardo
Cardinho) 6:18.
I sí que aquest tema ha acabat amb una certa
dolçor, sí; res a veure per com l’han començat, on la guitarra amb efectes de Heliodoro ens ha estabornit pel seu
brillant so i acords emprats, els del motiu principal. I amb més calma hem
escoltat la melodia feta a duet de guitarra i vibràfon, i esclar que després
també s’hi ha afegit el saxo alt de Mortágua.
Ell mateix s’ha quedat sol improvisant d’una inversemblant manera, increïble la
història explicada, alhora que amb quin so més “Vintage” ens ha acaronat. Gran
improvisació d’aquest músic portuguès, com ho són o semblen ser-ho tots ells, i
el líder, de Porto. I de nou hem
gaudit molt amb el so del Rhodes de Diogo Martins per com ell ha
desenvolupat la seva improvisació, quin gust musical. I encara hem tornat a
escoltar la melodia a càrrec del saxo alt de Mortágua. Però ningú s’esperava els acordes, arpegis, a la guitarra
passada per efectes, el “fading” potser, ell sol, Heliodoro. I al final, saxo alt, vibràfon, fent ells una mena de
“Vamp” final amb tres acords descendents
i acabar dolçament aquest gran tema del líder Edaurdo Cardinho.
I els tres temes restants són més potents per
marcatges rítmics, que aquest que acabem d’escoltar. I hi ha “Anxiety” iniciat
a vibràfon sol pel líder, per ja aparèixer la melodia un tant entremaliada a
duet de saxo alt i vibràfon, i ja la improvisació brutal del primer. També la
guitarra amb efectes i sintetitzadors inicien un altre sorprenent tema, pels
canvis que tindrà, el “Distorted Thoughts”, tema vital gràcies al marcatge de
bateria i percussions i esclar que per les seves improvisacions. I sí que el
més vital de tempo és “Jungle Bees”, les abelles de la jungla, on de nou i
participa João Barradas amb el seu
acordió sintetitzat. I tot i ser el més vital, us posaré el “Distorted
Thoughts” i ja per deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa
d’avui..
9.7.- Distorted Thoughts (Eduardo Cardinho)
7:57.
I què interessant aquest tema que acabem
d’escoltar, i també amb una bona contundència rítmica, amb un Groove brutal,
que de Swing, avui no gaire, no. I de nou el tema ha començat dolçament amb la
guitarra i Rhodes, per ja aparèixer
la melodia a càrrec del saxo alt i piano o teclat, tema que han repetit dues
vegades, i cada vegada amb més contundència de la base rítmica. I amb quin
llarg final han deixat el concepte melòdic del tema per ja aparèixer les
improvisacions, i la primera de Diogo
Martins ara al sintetitzador. I quina trempera de la base rítmica, per com
el baterista li va fotent els copets a canto de la caixa, però també per com el
baixista Heliodoro l’ha recolzat. De
nou recuperació de motiu principal, i de nou una improvisació, i ara la del
saxo alt, passada per efectes diveros, els de l’eco i demés virgueries
tecnològiques. A banda això, el gust musical, el gust pel so de l’instrument,
el gust per la improvisació ha estat inversemblant. I en un tema llarg com
aquest, hi ha moments per a tot, com el “Break” aparegut amb el saxo alt i
vibràfon, moment en el qual, el líder s’ha posat a improvisar. I sorprenent els
copets a la bateria de Alexandre,
ell ajudat pel percussionista Oliveira.
I sí que Cardinho al vibràfon ens ha
tornat a captivar per la seva personal interpretació de l’harmonia del tema,
que en aquests moments segui una seqüència d’acords descendents, les notes dels
quals hem escoltat pel saxo alt de Mortágua
i així han seguit, acabant el tema d’aquella manera que sempre us dic, que en
un directe s’allargassaria per músics i públic, ideal tema per ja deixar-los
d’escoltar o sigui que felicitats nois Eduardo
Cardinho (vibràfon i sintetitzadors), João Mortágua (saxo alt), José Diogo
Martins (Rhodes i sintetitzadors), João Barradas (acordió sintetitzat),
Frederico Heliodoro (baix i guitarra), Diogo Alexandre (bateria), Iúri Oliveira
(percussió).
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ben aviat, el divendres 12 de
desembre on seguirem a la Sala Xica
per gaudir amb el trio liderat pel Garry
Fimister, ell al contrabaix, i amb Toni
Solà, saxo tenor i Kike Angulo,
guitarra, a partir de les 22h i entrades a taquilla o per Entrapolis. Us hi esperem!
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
