Enllaç a l'àudio del programa:
Aquest programa i qui us parla, diu això:
“Dirigents de l’estat d’Israel, atureu
el genocidi que esteu perpetrant a Gaza. Llibertat per a Palestina i llibertat per a Cisjordània”.
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva
i internacional anomenada “Esfera Jazz”,
i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I ja tocava fer un programa dedicat a
l’editorial de John Bishop, “Origin
Records”. I de les seves darreres produccions en podrem escoltar algunes
d’elles, com són les de: Shawn Purcell,
“Oblivity”; Jovino Santos Neto, “Mais Que Tudo – Live at Kerry Hall 1995” i
Marc Seales “People & Places”
amb Ernie Watts.
Començarem amb el disc de Marc Seales “People & Places”. Publicat el 22 d'agost de 2025.
Enregistrat per Paul Tavenner a Big City Recording, Granada Hills,
Califòrnia. Enregistrat el 5 i 6 d'agost de 2022 i el 10 de febrer de 2023.
Mesclat per Steve Rodby, Seattle, WA. Masteritzat
per Rich Breen a Rich Breen Mastering, Los Angeles, Califòrnia. Fotos dels músics: Steve Korn (Seales, portada); Paul
Tavenner (Banda); Jim Levitt (Seales/Lucas); Don Saban (Bruce Lett). Disseny
i maquetació de la portada de John
Bishop. Produït per Marc Seales i
Steve Rodby. Produït per Marc Seales i Steve Rodb. Amb Ernie Watts
- saxo tenor, Marc Seales - piano, teclats, Bruce Lett - contrabaix i Moyes
Lucas Jr. - bateria. Tota la música de Marc Seales (Second Floor Music, BMI),
excepte: (2) Wayne Shorter (Iska Music, BMI); (8) Marc Seales/Ernie Watts
(Second Floor Music/Urban Renewal Music, BMI). https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82930.
I ves per on que aquest disc de Marc Seales és una vertadera delícia,
sobretot pels amants del piano envoltat de músiques delicades a tempo slow i
mèdium slow, car la majoria dels temes tenen aquest tarannà. I així és de
preciosa “Prelude” a piano sol i tema que et fa estremir. I ja amb la resta de
companys i el líder als teclats creant una determinada atmosfera hi tenim “For
You My Dear”, ell també al piano en el seu solo. I sí que els temes són llargs
com aquest amb uns aires un tant “gospel-soul” de quasi 9 minuts i mig “Home
Light”. I “The Gingi” comença amb un motiu recurrent a càrrec del baix i baixos
del teclat del líder Marc Seales
força ben trobat, per ja el saxo tenor de Watts,
tot plegat molt contingut però amb un bon marcatge rítmic.
I per això els començarem escoltant en el tema
anomenat..
1.6.- The Gingi (Marc Seales) 7:37.
Doncs ja haureu notat que ens hem situat en un
Jazz embolcallat d’altres continguts melòdics. També la qüestió rítmica està
allunyada relativament d’un determinat classicisme jazzístic. Una melodia
dintre de la qual també sembla haver-hi les notes i motiu principal que fa el
baix i el teclat en els més greus. I sí que la melodia l’han fet a duet saxo
tenor de Watts i teclat del líder Seales. Ernie n’ha iniciat les improvisacions, ell amb un fraseig veloç i
vital alhora que inversemblant per la tècnica emprada. Més tranquil ha aparegut
el teclat i solo del líder Marc Seales.
Ell però, de mica en mica, també l’ha anat desenvolupant però sempre amb una
determinada contenció interpretativa. Remarcable la feina dels dos de la base
rítmica, Bruce Lett - contrabaix i Moyes
Lucas Jr. - bateria. Bonic i interessant tema per començar-los a escoltar.
...coloracions electròniques sorprenentment
vívides equilibrades amb actuacions acústiques... Potser la faceta més forta de
la interpretació de Marc Seales és que sempre està "en el moment". All About Jazz.
I el primer track “Rue Clear” és el tema més llarg
de 9m iniciat amb un motiu recurrent i rítmic a càrrec del teclat del líder,
amb un fons del baixista, escombretes del baterista i el so brillant del saxo
tenor de Watts i dolça melodia
inicial. Els copets al canto de la caixa el faran viure amb més vitalitat. I
també té un tarannà similar “Ascending Truth” per la qüestió rítmica, amb una
melodia un pèl més sofisticada i igualment amb les magnífiques impros de saxo
tenor i líder al piano. I ves per on que m’ha sorprès el magnífic Blues que han
fet amb tots els aires de Chicago i
tema “The Muddy Chicago Blues”, un Blues amb tots els seus ets i uts autèntics
que toquen els músics de Blues.
I per això us el posaré....
2.5.- The Muddy Chicago Blues (Marc Seales) 8:53.
I mare de 10 sr quin tros de Blues que ens
acaben de fer, com he dit abans, d’aquells de traca i mocador, sobretot a
partir de la presentació del tema i ja amb la improvisació d’Ernie Watts al saxo tenor. Haureu notat
la contundència dels de la base rítmica, baixista i baterista, com han marcat
el ritme i tempo, brutals. També el líder ha fet una bona tasca amb els seus
acords. I esclar que el solo de Watts ens
ha captivat d’allò més, ell que ha seguit l’estela del Blues-blues i no la del
Blues-jazz, coses decidides pel líder, esclar. Ell de nou ha aparegut dolçament
primer amb el teclat, i ja més repetitivament amb les notes al piano. Motius
recurrents, seguir fil per randa l’harmonia del Blues, enlluernar-nos per les
seves melodies creades. I encara hem tingut temps per escoltar el magnífic solo
del baixista Bruce Lett. Brutal
tema, brutal Blues.
El seu enfocament expansiu, profundament líric i
amarat de blues al jazz modern ha convertit el pianista de Seattle Marc Seales en un músic acompanyant preferit de figures
destacades en gires durant dècades. En particular, les llargues associacions
amb Mark Murphy, Larry Coryell i Ernie Watts es van convertir en àlbums,
gires i amistats duradores. Seales retorna
la invitació a People & Places
fent un viatge a la terra natal del saxofonista Ernie Watts a Los Angeles, fent
equip amb ell i el seu company de banda de tota la vida, el baixista Bruce Lett, i aprofitant l'ambient per
retrobar-se amb el bateria Moyes Lucas,
Jr., que torna amb Seales a
principis dels anys 80 a Seattle.
Mentre reunia una col·lecció d'originals que abasten els darrers 30 anys,
juntament amb una versió de "Palladium" de Wayne Shorter, la línia conductora de l'àlbum es va fer lentament
evident: tot gira al voltant de la gent i els llocs, i les col·laboracions
trobades i cultivades al llarg dels anys. Tot i que es va retirar després d'una
inspiradora carrera de 38 anys a la Universitat
de Washington, Seales continua per aquest fructífer camí.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I sí que destaca el darrer tema a comentar i 2n
track del disc pel fet de ser el més vital, i ja per deixar-los d’escoltar i
aquest és “Palladium”.
3.2.- Palladium (Marc Seales) 8:31.
I ja aquest tema un tant funky que ens permet
acabar d’entendre el contingut del missatge que Marc Seales ens ha volgut mostrar amb aquestes seves composicions.
Allò de....”això també és Jazz...”. Tema que ha començat amb el motiu a càrrec
de teclat i saxo tenor, amb recolzament de baterista, i ja un motiu recurrent
del baix i posterior melodia a càrrec de Watts
al tenor. Haureu notat el canvi tonal en el pont del tema, molt
interessant. I ja ben aviat ell mateix iniciant la seva més que reeixida improvisació.
Gran recolzament dels dos de la base rítmica, baixista i baterista. I de nou
melodia a càrrec del tenor de Watts
i també amb el líder al teclat, i tot plegat abans de començar la seva improvisació, la del saxo tenor. I què brutal
el canvi de tempo i ja amb la seva improvisació. Un Swing brutal pel “walking”
del baixista, doblant el tempo, aparentment. Gran i potent solo de l’Ernie Watts al saxo tenor, i encara amb
temps per encabir-hi un gran solo del baterista Moyes Lucas Jr. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que
felicitats nois, Ernie Watts - saxo
tenor, Marc Seales - piano, teclats, Bruce Lett - contrabaix i Moyes Lucas Jr.
- bateria.
I segueixo amb aquestes meravelles d’Origin Records i ara fent un canvi
subtil amb un Jazz un tant més NeoBop però també on hi ha la guitarra del líder
sovint molt electronificada passada per efectes potents, amb el disc de Shawn Purcell, “Oblivity”. Publicat per
Origin Records el 19 de setembre de
2025. Enregistrat de l'11 al 13 de març de 2025 per Charlie Pilzer al Tonal Park
Studio, Takoma Park, MD. Editat per
Rich Sigler, Sigler Music Productions. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Recording, Nova York, NY. Notes del disc de Wolf Marshall. Foto de portada de Stas Mukhin. Foto de banda de Suzette Niess Photography. Disseny i
maquetació de portada de John Bishop. Produït per Shawn Purcell, Darden Purcell, Rich Sigler. Amb Shawn Purcell - guitarra, guitarra
sintetitzador (2,10), Walt Weiskopf - saxo tenor (excepte 5), Darden Purcell -
veu (2,3,6,7), Ben Patterson - trombó (2,6), Chris Ziemba - piano, Fender
Rhodes (4), Jeff Reed - contrabaix i
Steve Fidyk - bateria i plats, percussió (4,7). Tots els temes són de Shawn Purcell. https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82931.
Doncs ves per on que aquest disc és més potent
rítmicament que el de Seales. Tot i
així hi ha temes delicats com el que va a tempo de balada i anomenat “Gentle
Giant” tema a quartet de guitarra, piano, contrabaix i bateria, la formació
bàsica sobre la qual s’hi aniran afegint d’altres músics. Una altre delicadesa
la trobarem en el tema a tota Bossa “Meu Amor” amb el saxo tenor del gran Walt Weiskopf i preciosa melodia. I a
partir d’ara els temes ja tenen una determinada trempera com el que comença
delicadament amb la veu de Darden
Purcell, “Verdigris” i esdevindrà quelcom més potent per com el baterista
mantindrà una pulsió rítmica molt present, tema amb una melodia un tant
entremaliada a càrrec del tenor de Walt
a duet amb la guitarra del líder Shawn
Purcell. I un altre de similar és el “Quiet the Chaos” amb el trombó de Ben Patterson encara però a tempo
mèdium slow.
I per això ja els començarem escoltant en aquest
tema a 5x4....
4.2.- Quiet the Chaos (Shawn Purcell) 8:20.
I ves per on que en aquest tema, tampoc estem
gaire lluny de les músiques del projecte anterior. Iniciat primer amb un motiu
recurrent pel baix, afegint-s’hi piano i bateria, i ja amb la veu de Darden a duet amb el saxo tenor de Walt. I ves per on que després hem
flipat amb el gran solo de Patterson al
trombó. Un fraseig veloç, llenguatge jazzístic evident, tot plegat amb bon gust
musical. Una base rítmica present, sobretot per com gestiona el baterista
aquest ritme ternari 5x4. Shawn ens
ha enlluernat per la solidesa del seu discurs executat amb la seva guitarra,
també mostrant-nos una més que evident tècnica, i per això la gran velocitat de
les seves frases. També dir-vos que el so de la seva guitarra l’ha passat per
un sintetitzador. I seguint l’ona, el bo de Walt ha fet també un gran solo, amb un so potent el del seu saxo
tenor, nosaltres que el vam veure a Sitges
en un concert organitzat pels companys que remenen el Jazz a la ciutat, com és
en Xavi Plaza. Walt Weiskopf és un d’aquells monstres del Jazz que ves per on,
tens la sort de veure un dia ben a prop. Un solo del baterista Steve ens ha situat de nou a la
melodia, amb la veu de Darden i
encara, i ara amb un so de la guitarra passat per sedassos electrònics brutals,
i improvisació esfereïdora, han acabat el tema d’aquella manera que sempre us
dic segons músics i públic, ideal tema per començar-los a escoltar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I “Flow” és un tema amb un motiu melòdic i
rítmic recurrent a càrrec del pianista, i on el líder ens sorprendrà pels usos
d’efectes força potents en la seva guitarra. I sí que el Swing el trobarem en
el tema a 3x4 i Blues anomenat “Sunday
Best” i també en el “Lazy Day Reverie”, pel walking del baixista i copets a
plats i caixa del baterista, on de nou la guitarra de Shawn i el saxo tenor de Walt
ens deixaran bocabadats. I un tema a tot Funk és “Primaries and Spares”,
tema d’una trempera increïble tot i el tempo mèdium més viu.
I per això encara els escoltarem en aquest
tema...
5.4.-
Primaries and Spares (Shawn Purcell)
5:57.
I ves per on que de nou estem amb un tema a tot
Funk i trempera rítmica. Melodia a càrrec del duet de saxo tenor i guitarra del
líder, i el Fender Rhodes ben al
costat d’ells dos. Brutal entrada de Walt
a la seva improvisació, que de nou ha brillat per la seva contundència,
exhibint una tècnica esfereïdora, i per això el seu ràpid fraseig i llenguatge
força contemporani. Un solo brutal que ha deixat pas a una llarga sèrie de
“quatres” compassos improvisant el líder amb una guitarra passada per sedassos
electrònics diversos i el Fender Rhodes de
Chris Zemba. Ambdós músics han estat
a un nivell altíssim, per històries explicades mostrant també una gran
compenetració. Melodia de nou i final d’aquest altre gran tema del líder Shawn Purcell.
Amb una fluïdesa virtuosa d'ampli abast, el
guitarrista Shawn Purcell, amb seu a
Washington DC, s'inspira en una
abundància d'influències musicals i una cohesió de conjunt refinada per
elaborar el viatge que encapçala Oblivity.
Convidant l'aclamat saxofonista Walt
Weiskopf a compartir la primera línia, energitzen aquest quintet dinàmic de
composicions totalment originals, juntament amb els companys de banda de Purcell de tota la vida Chris Ziemba al piano, el baixista Jeff Reed i el bateria Steve Fidyk. Darden Purcell també orquestra diverses melodies amb la seva veu
sense paraules i amb el trombonista Ben
Patterson com a convidat en dues composicions. Des de moments abrasadors i
propers a la fusió, fins a un post-bop ardent i balades espaioses i sensibles, Oblivity mostra una experiència sonora
artística i convincent.
I “Move the Needle” va a tempo brutal i Swing
ben marcat per la base rítmica, tot i els canvis rítmics encabits; i com a
final i cirereta, el tema que titula el disc i primer track del disc,
“Oblivity” que té el mateix tarannà vital i mateixes i increïbles
improvisacions dels solistes, i una, la del baterista, quasi única en tot el
disc. I tot i ser “Oblivitiy” el tema estrella del disc homònim, els acabarem
d’escoltar a tot Swing i tempo vital en el tema anomenat...
6.9.- Move the Needle (Shawn Purcell) 8:24.
I quin altre brutal tema acabem d’escoltar, ara
amb un Swing esfereïdor per la velocitat del “Walking” del baixista Jeff Reed, tema iniciat amb una Intro
amb el piano de Zemba i companys de
la base rítmica, per ja aparèixer la curta melodia a càrrec del saxo tenor de Walt Weiskopf a duet amb la guitarra del líder, com ja ens
han acostumat, ell en Shawn Purcell, melodia,
la d’un Blues, car això és un blues brutal. I esclar que ell mateix ha endegat
les improvisacions, fent-ne una altre d’increïble per la seva velocitat de fraseig,
la d’un tema que va a un tempo fast, brutal. Creativitat inversemblant la
d’aquest gran saxofonista americà nascut a Augusta
el 30 de juliol del 1959. I ves per on que de nou la modernitat sonora de la
guitarra del líder Shawn Purcell ens
ha noquejat. Brutals els seus recursos tecnològics, brutal la seva mestria a la
guitarra. Increïble la seva creativitat que sembla no tenir fi, dóna la
impressió que s’hi podria estar, ell i el saxofonista, hores i hores
improvisant sobre una mateixa harmonia. I encara hem pogut escoltar uns quants
chorus improvisant el baterista Steve
Fidyk amb Walt i també amb Shawn per ja arribar a un final brutal,
gran tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Shawn Purcell - guitarra, guitarra
sintetitzador (2,10), Walt Weiskopf - saxo tenor (excepte 5), Darden Purcell -
veu (2,3,6,7), Ben Patterson - trombó (2,6), Chris Ziemba - piano, Fender
Rhodes (4), Jeff Reed - contrabaix i
Steve Fidyk - bateria i plats, percussió (4,7).
...De tant en tant, apareix un àlbum que delecta
i impressiona l'oïda. Com les estrelles fugaces, no són esdeveniments
completament rars, però és la persona afortunada qui gaudeix de
l'experiència... Aquest àlbum fa una gran declaració d’intencions i ens diu
moltes coses. Peter Erskine.
I ja acabarem el programa d’avui amb el disc
enregistrat en viu, el de Jovino Santos
Neto, “Mais Que Tudo – Live at Kerry Hall 1995”. Publicat el 19 de setembre
de 2025. Enregistrat en directe per John
Burrough al Kerry Hall, Seattle, WA,
el 28 d'abril de 1995. Mesclat per
Michael Anthony Shanks, Houston, TX. Masteritzat per Ed Brooks a Resonant
Mastering, Seattle, WA. Notes del llibret de Bruce Phares. Fotografia del quartet per Ed Littlefield. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Jovino Santos Neto. Amb Jovino Santos Neto - piano, Hans Teuber -
flauta, saxòfons, Chuck Deardorf - contrabaix i Mark Ivester - bateria. Tota
la música està composta per Jovino
Santos Neto (Real Angle Music), excepte: (5) per Hermeto Pascoal; (7) basat en Feliç aniversari.
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82933.
I quina sort que des d’Origin hagin decidit publicar aquest disc gravat en directe el
1995, car és una vertadera meravella, i el temps no ha passat pel que fa a la mestria de tots els músics.
És un disc potent, car de balades n’hi ha una, la molt bonica “Mais Que Tudo”
que titula el disc amb la preciosa flauta de Hans Teuber. Un pèl més vital és “Hoping for the Day” tot i la
delicada Intro del piano del líder Jovino
Santos i ja després la bonica melodia amb el baixista. I com que va ser un
directe, hi ha un tema de 12m i mig iniciat amb la flauta de Hans, tema a un tempo mèdium marcat per
la secció rítmica, coses que duraran una bona estona. Però ai las que les coses
canviaran, el tempo creixerà de mica en mica i ja ens situarem en plena bogeria
d’improvisació col·lectiva a tot Jazz Avantgarde i posterior solo del
baterista, i...etc, etc.
I ja els començarem escoltant amb “Chorelético”
que comença amb una Intro a càrrec del baixista, ell ben sol fent una
improvisació ja d’entrada de més de 2m.
7.4.- Chorelético (Jovino Santos) 7:18.
I avui tenim un programa potent, car, tot i
haver-lo començat amb un llarg i gran
solo de contrabaix de dos minuts, el d’en Chuck Deardoff, al cap d’una miqueta, ja els hi hem escoltat la
melodia, ara a càrrec del saxo alt de Hans
Teuber en un tema a ritme ternari i un pèl vital i sons un tant aràbics,
els del seu saxo. Gran i brutal solo de Hans
aplaudit pel públic, que ja sabeu que és un directe, de fet ha estat l’únic
en improvisar, o sigui que ha estat l’única estrella d’aquest firmament. Llarga
demostració de la qualitat que tenia el dia del concert, allà pel 1995, o sigui
ara mateix fa 30 anys; com déu tocar ara, com els àngels; el mateix us dic per
la resta de companys, esclar. Brutal tema per començar-los a escoltar, què bo
el bo d’en Hans.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I hi van fer un “Happy Birthday” dedicat a un
tal Ariel tema iniciat pel líder a
piano sol en una llarga Intro, per ja aparèixer la resta de companys a tot
tempo vital. I encara “Caranavalha” és sorprenent per la qüestió rítmica per
com de potent i complexa és, alhora per les improvisacions dels solistes,
brutals.
I per això els seguirem escoltant en aquest
tema...
8.3.- Caranavalha (Jovino Santos) 7:08.
I un altre tema vital i consistent, per com n’és
la qüestió rítmica, força trencada, i ara amb en Hans al saxo soprano, el qual ens ha fet l’entremaliada melodia. I
quins moments posteriors amb el baix i piano del líder més impressionants,
seguint amb la complexitat de la cosa rítmica, trencada. I el saxofonista s’hi
ha posat amb el saxo alt per fer la seva improvisació, i com ha seguit la
rítmica i com la melodia en la seva impressionant improvisació. De nou ens ha
deixat estabornits i clavats a la cadira, per ell, però també per com de potent
m’ha sortit el programa d’avui. Aplaudiments merescuts i ja la impro amb el
piano del líder Jovino Santos, que ves per on ens ha semblat magnífic, com a
pianista, però també com a compositor, on hi ha un Latin Jazz per ritmes, però
força elaborat. Gran solo de Santos
acabant-lo recuperant uns acords rítmics i deixar pas al brutal solo del
baterista Mark Ivester i ja el saxo
soprano de Hans Teuber i ja acabar
el tema delicadament i amb els
aplaudiments merescuts.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,
I nosaltres ja fins el 21 de novembre que
tornarem a la Sala Xica per gaudir de la música i l’espectacle que ens oferirà
el Lluís Coloma Trio, a partir de
les 22h, i repeteixo que a la Sala Xica.
Per entrar a aquest concert, cal fer una donació. Us hi esperem.
I ja per acabar, el tema més potent és el primer
track del disc, que si van començar l’actuació així, doncs quina trempera de
“Metamorph”, tema a tempo vital i melodia a duet de piano i flauta, per cert
molt entremaliada i amb canvis rítmics amb un pont a tot Bossa súper vital,
increïble tema del líder, com ho són tots, el bo de Jovino Santos.
9.1.-
Metamorph (Jovino Santos) 6:18.
I de quina manera més bèstia els hem acabat d’escoltar
en aquest gran tema del líder Jovino
Santos, tema fet a tot Latin Jazz contemporani, amb una brutal intro i ja
la melodia feta a duet de piano i flauta. Un pont increïble que fan també a
duet a una velocitat esfereïdora, què bons tots dos, tots quatre, car els dos
de la base rítmica són igualment molt bons. I sense pensar-s’ho dues vegades Jovino ha fet la seva improvisació que
de nou ens ha frapat, això enregistrat a la primera en un directe al Kerry Hall, increïble. Com també el bo
de Hans Teuber i ara de nou amb el
saxo soprano volant allà dalt de les altures, fent una música celestial. Increïble
improvisació, per fraseig, per melodies creades, per tècnica, la d’ell, la del
líder, i esclar que amb el suport imprescindible de la base rítmica, brutal
tema acabat de cop, i aplaudit esclar per tothom, inclosos nosaltres, ideal per
ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre
espero que us hagi agradat tant com a mi i per això felicitats, aleshores nois,
ara ja no, mestres Jovino Santos Neto -
piano, Hans Teuber - flauta, saxòfons, Chuck Deardorf - contrabaix i Mark
Ivester – bateria.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
