Enllaç a l'àudio del Programa:
Aquest programa i qui us parla, diu això:
“Dirigents de l’estat d’Israel, atureu
el genocidi que esteu perpetrant a Gaza i Cisjordània. Llibertat per a Palestina”.
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I ja tocava fer un programa dedicat al Jazz que
es fa a casa nostra, i per això aquest és un programa Jazz.Cat. Comptarem amb projectes de dues de les nostres millors
discogràfiques, Fresh Sound Records
la que té més solera i reconeixement internacional i disc de Jordi Gaspar Trio, “Reinici” i una de
les més novelles, i ja molt reconeguda The
Changes (Music) endegada als inicis pel Joan Casares i l’Oriol
Vallès i ara ja amb una colla més de noies i nois que hi participen com a
col·lectiu alhora que també amb les seves noves creacions com és el cas d’avui
i discos, primer el de l’Héctor Floría
Quartet, “Coordenades” i l’ultimíssim del Lluc Casares i primer de ben segur d’una saga que seran, el “Big Band vol.1”.
I començarem més delicadament amb el disc del Jordi Gaspar Trio, “Reinici”, disc que
em va cedir ell mateix el dia que el va presentar a la Llibreria Byron, i publicat per FSR aquest 2025. Disc enregistrat al David Casamitjana Studio per ell mateix el 19 de febrer de 2024, a Montoliu de Segarra. Mesclat i
masteritzat per Jordi Gaspar.
Produït per Jordi Gaspar i productor
executiu Jordi Pujol. Aquesta
gravació de so és © 2025 de Fresh Sound
Records per a Blue Moon Produccioes
Discogràfiques S.L. Amb Jordi
Gaspar, guitarra baixa de 5 cordes; Santi de la Rubia, saxo tenor; Oriol Roca,
bateria. Tots els temes són de Jordi
Gaspar.
https://www.freshsoundrecords.com/jordi-gaspar-albums/57567-reinici.html.
I us diré algunes paraules després de l’escolta
atenta de la seva música. Aquesta seva música ens el mostra en la seva plena
maduresa. I per això, en l’escolta, les sensacions que més he notat han estat
les de placidesa, pau, relaxació en la majoria dels temes, havent-n’hi d’altres
que són un pèl més incisius. Hi ha però un tarannà global que també m’ha
semblat un puntet melancòlic, en això també hi tenen a veure els músics i els
seus instruments, i parlo del saxo tenor de de la Rubia i de la guitarra baixa de Gaspar, però no en tots els temes. La saviesa també s’hi percep,
esclar. Un es fa gran, un és gran, i
esclar, la vida, la percepció de les coses és d’una altre manera. També la de
les persones. La visió global s’assembla a la de l’àguila, on, des d’allà dalt
es veu tot, o quasi tot. I és curiós que la bateria de l’Oriol es desmarqui d’aquests moments melancòlics. I jo encabiria
tres dels seus temes en aquest tarannà, també per tempos, similars i més aviat
tranquilets, i aquests són: “Reconsideració”, “Portes tancades” i “Bifurcacions”
tot i la seva diversitat, i tots temes
d’una remarcable bellesa sonora, acústica.
“Poble Sec” segueix aquest tarannà, tot i començar amb una Intro a
guitarra baixa del Jordi una mica
més vital i quasi folk, amb uns arpegis preciosos.
I bé, els començarem a escoltar ja en el tema
anomenat....
1.2.- Bifurcacions (Jordi Gaspar) 5:40.
I sí que aquest tema, tot i la melodia gens
trillada, i a moments entremaliada, té en els seus inicis aquest punt
melancòlic. Però ai las que el tarannà ha canviat amb el motiu principal
endegat pel Jordi amb la seva
guitarra baixa i la brillant improvisació de Santi al tenor. La destresa interpretativa de de la Rubia és de gran volada, alhora que la seva manera tan
personal de fer-ho, d’improvisar, de crear. Un increïble solo, i ja d’entrada,
ves que anem forts avui. Recuperació del tema amb ells dos, calma, relaxació. I
després Jordi ens ha desenvolupat la
seva, amb un fons del motiu pregravat al començament de la seva intervenció, i
posterior solo també d’altíssima volada amb el seu peculiar instrument, meitat
guitarra, meitat baix. I esclar que comptar amb l’Oriol a la bateria, ell sempre creant motius rítmics és tota una
garantia de llibertat. I el tema l’han acabat en suspensió una vegada
recuperada la melodia inicial, carregada d’intervals amplis. Molt interessant i
un tant inquietant tema per començar-los a escoltar.
I ell ens diu això: El meu darrer projecte va
ser So Tender: un àlbum d'estàndards
de jazz interpretat com a peces solistes al baix. El lema del projecte era
"interpretar aquestes peces com si fossin composicions meves". Naturalment,
era inevitable per a mi tornar a un repertori on totes ho foren realment.
L'origen de cada peça es pot explicar a través de text o imatges.
La peça “Reinici” s'associa a aquesta reflexió:
"Reinici és un punt d'inflexió, és el moment de tancar alguns capítols i
deixar espai per a nous. Algunes coses no han acabat de sortir, i ho he
d'acceptar, repensar-ho i decidir si ho vull tornar a intentar, potser amb un
altre enfocament. D'altres s’han treballat bastant i han acabat el seu temps,
mereixen que s'acabin molt bé, però mereixen acabar amb l'elegància més possible.
I, finalment, hi ha la necessitat vital de començar alguna cosa nova, sigui el
que sigui".
I per això els escoltarem en aquest preciós tema
que titula el disc...
2.1.- Reinici (Jordi Gaspar) 6:27.
I quina altre delicadesa que ens han
interpretat, tema que titula el disc “Reinici”. Quan convé, s’ha de fer un
“Reset” i tornar a començar, que no passa res, tot i que de fet serà un punt i
seguit. El tema té un marcatge rítmic ja d’entrada, amb els acords de la
guitarra baixa del Jordi i amb l’Oriol que ha estat magistral creant
durant tot el tema, i amb un Groove impressionant que se’ls ha emportat a tots
dos a bon port. La melodia feta pel Santi
té de nou aquest punt melancòlic, l’adequat pel tema. Molt maco el pont amb
el seu canvi tonal, i fent la melodia a
duet de baix i tenor. Primera improvisació de Santi i de nou la dolçor del seu so, a l’inici, car quan ha
començat a esplaiar-se, s’ha tornat més incisiu. La seva velocitat de fraseig
en un tema tan tranquilet, ens el mostra capaç d’una tècnica abassegadora,
doblant el tempo del tema amb la seva carretada de notes, a lo Coltrane, però més suau, i amb un molt
bon gust musical. Tema amb un únic improvisador? Bé, no ben bé, car l’Oriol no ha parat de fer-ho durant tot
el tema. I al final, recuperació melòdica amb la guitarra i el tenor, i amb el
Groove de l’Oriol fins a un final
delicat, el d’aquest preciós tema “Reinici” de Jordi Gaspar.
I ell segueix dient-nos què....
Les meves composicions neixen del meu treball
quotidià amb el baix, i requereixen melodistes amb una forta capacitat
expressiva, intèrprets amb una àmplia paleta de colors per pintar i distingir
cada textura, i improvisadors amb gran qualitat i coherència, capaços de
contextualitzar les seves intervencions en el sentit de cada composició. Aquests
col·laboradors singulars són Santi de la
Rubia (saxo tenor) i Oriol Roca (bateria). Aquesta combinació d'elements
dóna a "Reinici" la seva finalitat. —Jordi Gaspar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I ves per on que el tema més llarg de 7minuts és
“Vuit anys”, iniciat amb una Intro a bateria i redobles, solo inicial de l’Oriol Roca que obre la porta a les
intervencions de Santi i Jordi, ells dos a duet fent la melodia.
Un motiu rítmic i recurrent apareixerà després on també el saxo de de la Rubia farà la seva aportació
melòdica. Tema divers, amb molts moments de calma, tot i haver aquest puntet de
“punch” rítmic, com quan Santi fa la
seva brillant improvisació.
I ja els deixarem d’escoltar en dos temes
seguits, l’un “Gasparada” i l’altre, el més vital, “La Roda i la gàbia”...
3.1.8.- Gasparada (Jordi Gaspar) 2:59.
3.2.3.- La Roda i la Gàbia (Jordi Gaspar) 3:57.
I sí que “Gasparada” és més optimista, per la
pròpia melodia, però també pel que significa el títol, explicat per ell mateix
a cada concert que l’hem vist presentant aquest disc, car, “Gasparada” és un
tema que ens parla de les trobades familiars de tota la família Gaspar, amb germanes i germans i els
seus fills i nets, i ves a saber si amb els pares d’elles i ells. És un tema
curtet de 3 minuts fet a un tempo un pèl més viu que “Reinici” amb una melodia
feta de nou a duet de baix i tenor i amb l’Oriol
per darrera amb tot el Groove del món. Una melodia també amb un pont molt maco,
interpretat d’inici a fi sense fer cap improvisació.
I sí que “La Roda i la Gàbia” ha estat
impressionant per melodia, per com l’han feta a duet baix i tenor, també amb un
pont amb canvi i estructura doncs ABAB.
I ja la inversemblant improvisació de Santi de la Rubia al saxo tenor, i de
nou amb una carretada de notes, segons Coltrane,
els seus “Sheets of Sound”. La seva interpretació solista de l’harmonia del
tema, depassa el que se suposa és normal per a un improvisador. Jordi al baix també és així de
sobrenatural, ell que de fet és el mestre, ha estat, millor dit, mestre dels
seus dos companys, també per edat, per història com a músic. Doncs sí que ha
desenvolupat un seu solo de manera magistral també a una velocitat esfereïdora,
carregada de creativitat i tècnica instrumental. I encara al final amb uns
moments solistes de l’Oriol Roca a
la bateria i ja acabar-lo de cop, ideal tema per deixar-los d’escoltar. O sigui
que felicitats amics Jordi Gaspar, Santi
de la Rubia, Oriol Roca.
I Miguel
Ángel Martín acaba el seu comentari escrit a la pàgina web del disc,
dient-nos això:
Ressaltar algun tema? Uf…. A l'escolta d'avui
n'hi ha dos que m'han enganxat bé: “Gasparada” i “Bifurcacions”, ahir eren
d'altres i demà podrien ser diferents, tot és un material d'alta tensió i
intensitat musical. Reiniciar: les notes del CD parlen de reiniciar,
reiniciar... Imprescindible per a tota persona i professional de qualsevol
disciplina, encara que de vegades faci mal. Veure aquest projecte en directe
fora de Catalunya pot ser complicat
-és una música de club de jazz i amb una escolta relaxada, no en un festival
cerveser, al qual no hi tinc res en contra-, però començar pel CD pot ser un
bon començament, Fresh Sound Records distribueix
bé. En primer lloc li demanaré... i a veure si puc organitzar un viatge a Barcelona. Demaneu l'àlbum i gaudiu-ne."
—Miguel Ángel Pérez Martín (10
d'octubre de 2025).
I després d’aquesta primera delícia del Jordi Gaspar Trio seguiré amb els
projectes de l’editorial discogràfica The
Changes i ara amb el disc de l’Héctor
Floría, “Coordenades”. Publicat per The
Changes el 3 d'octubre de 2025. Enregistrat el 29 de març de 2025 a
l'estudi Heartwork per Gerard Porqueres. Mescla i
masterització de Jan Valls.
Il·lustracions d'Héctor Floría. Amb Héctor Floría, saxo tenor i composicions 1,
2 i 4; Xavi Torres, piano; Pau Sala, contrabaix;
Joan Casares, bateria i composicions 3, 5 i 6.
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/coordenades.
Coordenades
d'Héctor Floría Quartet.
Coordenades és el resultat d'un mes. 30 dies, on
es van fer la majoria de les composicions i prendre les decisions. On va acabar
el 2024 i va començar el 2025. On van marxar persones estimades i van arribar
altres d’estimades. Una obra espontània que ens recorda que estem fent el que
més ens agrada. Una obra en memòria de Pol
Vicente Audí i tots els companys que vam gaudir d'ell.
I aquest disc té 6 temes i 30 minuts de molt
bona música, entre les quals un parell de balades, “Coordenades” i “Miles
Smiles”. Després, tot a bon tempo i Swing i a tot Bop. O sigui que per començar
ho farem amb una de les balades, i esclar, serà la que titula el disc i tema
anomenat...
4.2.- Coordenades (Héctor Floría) 6:58.
I potser totes les balades tenen un punt de
melancolia, car també l’hi trobo a aquest tema. Héctor l’ha començat amb una llarga Intro a saxo tenor ell solet,
on ens ha mostrat la seva capacitat melòdica tot i improvisant també amb
carretades de notes, tècnica a dojo i bon gust, i ja la melodia amb la resta de
companys, en un tema on hi ha una sèrie de modulacions molt subtils. I ja la
improvisació de Pau Sala al
contrabaix, ell un dels insubstituïbles de tota la colla d’amigues i amics
d’aquests The Changes Musicians.
Solo marcat per la seva profunditat de discurs i sonoritat, alhora que per com
s’ha passejat pels acords del tema. I sí que Xavi Torres ha aparegut, i potser per la brillantor de la seva
sonoritat, ens hem allunyat un puntet de l’aspecte melancòlic. La seva
interpretació ha estat pulcre, nítida i pura; bellesa solista també amb els
seus acords, i ja aparèixer el saxo tenor de l’Héctor qui ha improvisat una estoneta, a base de cridar, “fora la
melancolia”, amb el seu saxo, i ja recuperar el final de la melodia principal i acabar el tema molt
delicadament, ideal tema per començar-los a escoltar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I seguiré amb un altre dels magnífics temes, i
ja a un bon tempo i Swing en l’anomenat..
5.1.- Populus vult decipi, ergo decipiatur
(Héctor Floría) 4:59.
I ves quin tros de tema de l’Héctor Floría, potent, i farcit de
Swing, en un tema amb una estructura no gens trillada. I ves per on que el
canvi de la melodia a la improvisació ha estat quasi imperceptible, car ell s’ha
llençat a la piscina de cap a improvisar de la brutal manera que ho ha fet. Un
tema amb un Swing impressionant, tot i el puntet de Latin que hi ha al pont. Héctor ha fet un solo força melòdic amb
un so ben personal, amb un puntet de metall, per la seva brillantor. I de nou Xavi Torres ens ha acaronat per com de delicada ha estat la seva
improvisació, seguint el tarannà de la melodia i ritme del tema, tot i fer a
moments puntuals també algunes carretades de notes. D’ell en sabem fa temps la
seva qualitat més que contrastada sobretot a l’Europa més enllà de França,
als Països Baixos i més enllà. I el
líder ha recuperat el motiu principal i melodia d’aquest tema, el títol del
qual vol dir: “El món vol ser enganyat; doncs que se l’enganyi”, on el món som
les persones. I tema que ha acabat d’aquella manera que sempre us dic, que en
un directe s’allargassaria segons públic i músics.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I ja els deixarem d’escoltar en el més vital i tema
compost pel Joan Casares i
anomenat...
6.6.- The Administrator (Joan Casares) 5:30.
I sí que aquest tema del Joan és el més vital del disc, tema que al pont té un punt de
Latin. I ves per on que el ritme trencat inicial durant les dues parts de la
melodia ha desaparegut a l’inici de la improvisació inversemblant de Xavi Torres al piano. Un solo de gran volada, vital, com el tempo del tema,
vital com el compositor, ell sempre amb una disposició potent amb la seva
bateria, tal i com ens ha mostrat en aquest el seu tema. Héctor ha fet també una tasca brutal improvisant, per velocitat de
fraseig, per carretada de notes, per gust musical, per trempera, la d’aquest
tema, que han acabat després de recuperar-ne la melodia, i encara amb un final
espaterrant amb el líder improvisant fins al final, que han acabat de cop,
brutal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Héctor Floría, Xavi Torres, Pau Sala, Joan
Casares.
I nosaltres ja acabarem el programa d’avui
dedicat al Jazz que es fa a casa
nostra i per això el programa es diu jazz.cat,
amb el cinquè disc del Lluc Casares
i per primera vegada amb tot de temes arranjats per a ser interpretats per una
Big Band, i per això el disc es diu Big
Band vol.1. Publicat per The Changes
el 24 d'octubre de 2025. Enregistrat per Oriol Bacardit a la Nova
Jazz Cava (Terrassa), editat per
Dani Val, editat, mesclat i masteritzat per Jan Valls. Vídeo de Txus
Costalago. Amb Gabriel Amargant
(saxo alt, saxo soprano, clarinet, flauta), Hector Floría (saxo alt, flauta),
Lluc Casares (saxo tenor, clarinet, flauta), Pau Vidal aka Tarquim (saxo tenor,
flauta, piccolo), Jordi Santanch (saxo baríton), Joan Mar Sauqué (trompeta,
lead), Raul Gallego, Pol Omedes, Oriol Vallès (trompeta, compositor #4), Pablo
Martín, Albert Costa, Alba Pujals (trombó), Guillaume Coulbois (piano), David
Muilles (contrabaix), Joan Casares (bateria). "Off Minor" de Thelonious Monk, "Simple
Pleasure" de Cedar Walton, "Naima"
de John Coltrane, "Ostinato" d'Oriol Vallès. "Back To
Babylon", "S'Escat" de Lluc
Casares. Tots els arranjaments de
Lluc Casares excepte "Ostinato" d'Oriol Vallès. https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/big-band-vol-1.
I ves per on que en Lluc ha fet una passa endavant amb aquest primer seu treball amb
arranjaments i temes per a una magnífica Big Band, amb alguns dels millors
músics de l’escena de casa nostra. I sembla que ben aviat en tindrem un altre a
sextet, el que vam veure a la plaça de La
Vila de Gràcia en el 35è Festival
l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu. O sigui que està molt
treballador, de la qual cosa ens n’alegrem. 2 temes seus i 1 de l’Oriol, i la resta, estàndards de Jazz,
alguns no massa coneguts com “Simple Pleasure” de Cedar Walton. Tots els temes valen molt la pena, car hi ha la seva
ploma, i la de l’Oriol en un d’ells,
en els arranjaments. De balades in “estricto sense” no n’hi ha cap, però sí que
“Naima” és la que més s’hi aproxima i per això serà aquest el primer tema amb
el qual els escoltarem..
7.5.- Naima (J.Coltrane, arranj. Lluc Casares)
6:17.
I ves quin canvi de sonoritat de saxo tenor el d’en
Lluc respecte l’Héctor, coses dels seus respectius instruments. I quina preciosa i
llarga Intro que ens ha fet Lluc d’aquest
“Naima” de Coltrane. I després, tots
els vents de la BB i ja aparèixer la
molt bonica melodia amb alguns dels vents, els més dolços de la flauta i algun
saxo. I quin arranjament més impressionant per com van apareixent els diferents
instruments de la BB. I quin canvi a tot delicat Swing, doblant el tempo
inicial, en la primera i impressionant improvisació de Pol Omedes, quin gran solo que ens ha fet, per llenguatge, per
sonoritat allà a dalt dels aguts, per bon gust melòdic. I ja seguir tota la BB
amb un “Solis” diversos de metalls i saxos, combinacions entre tots ells,
canvis rítmics i ja tornar al tempo slow amb el so de flauta i algun saxo, i
acabar el tema delicadament però amb un final molt potent!
El 5è disc com a líder del saxofonista de Barcelona Lluc Casares és el seu 1r en
format de Big Band. Aquest representa l'autoconfirmació de la seva relació amb
el format orquestral jazzístic per excel·lència després d'anys escrivint-hi per
a diferents bandes (més de 30 arranjaments per la Barcelona Jazz Orquestra, Barcelona Art Orchestra, The Gramophone
Allstars Big Band, Girona Jazz Project, Big Band Jazz Canarias, ESEM - Taller
de músics Big Band i altres).
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 21 de novembre que tindrem
a Lluís Coloma Trio a la Sala Xica a partir de les 22h, i
entrades a 15€ a taquila o a entrapolis.com.
Us hi esperem.
I dir-vos que també és molt interessant i potent
el tema de l’Oriol Vallès “Ostinato”
amb els solistes Pau Vidal i Alba Pujals. I els dos temes del Lluc “S’Escat” i “Back to Baylon” m’han
agradat força, el primer amb una mica més de trempera i el darrer amb un
magnífic i contingut Swing. I ves per on
que els solistes del primer són: Albert
Costa i Pablo Martín, Joan Mar, Gabriel Amargant.
O sigui que aquest darrer serà el que ara mateix
escoltareu....
8.2.- Back to Babylon (Lluc Casares) 6:03.
I quin tros de tema que ens ha fet en Lluc iniciat amb una Intro a càrrec
dels nois de la BB, i ja aparèixer la melodia a càrrec de trombó i flauta, jo
diria, en la A, per ja fer-ho els trompetes a la B del tema, en un tema ABAC. I
la porta als solos els han obert alguns dels vents tot i fent una curteta frase
introductòria. I Gabriel Amargant ens
ha deixat bocabadats per la seva més que brutal improvisació. Domina tots els
seus vents, saxo tenor, clarinet, flauta de ben segur, com el saxo alt i
inversemblant solo que ens ha fet, amb un so “vintage” i fraseig força
contemporani, brutal en una paraula. I Guillaume
Coulbois al piano ha desgranat la seva personal interpretació solista de l’harmonia
del tema, pianista que no conec gaire, i que s’ha mostrat sobri i elegant, amb
una mà dreta lleugera, gràcil i un tant percusiva. I tots els vents han fet un “Soli”
impressionant, per després trompetes i trombons, per separat. I encara hem
pogut escoltar el so profund del contrabaix de David Muilles el qual ens ha impressionat la mar de bé, ell a qui tampoc
coneixem gaire. En definitiva un altre gran arranjament de Lluc i ara també tema propi, que han acabat de cop després de
recuperar-ne la melodia.
En Lluc ha
tingut la sort de comptar amb alguns dels millors músics de l'escena per aquest
projecte, col·laboradors habituals i amics des de molts anys enrere. Un d'ells
mereix menció especial, l'Oriol Vallès,
que ha contribuït amb un tema original per aquest disc, “Ostinato”. La resta
del repertori surt de la ploma d'en Lluc,
2 temes originals i 3 arranjaments de música de Thelonious Monk, Cedar Walton i John Coltrane. La formació de la Big Band és
"ellingtoniana" en el sentit que no hi ha guitarra i només hi ha 3
trombons (sense trombó baix) tal com el meu mentor i referent Wynton Marsalis empra a la seva Jazz At Lincoln Center Orchestra diu en
Lluc. Aquest disc és el primer que
en Lluc edita en format vinil. La
portada és una foto de Manuel Albir,
dibuixos de Pedro Strukelj i disseny
de Joan Casares. La foto de la Big
Band és d'en Txus Costalago.
I sí que queden temes brutals com és l’”Of Minor”
de Monk amb un brutal arranjament
com també el menys conegut de Walton “Simple
Pleasure”. I sí que m’agrada molt el conegut tema de Monk, sí, i més si considerem els solistes Hector Floria, Lluc Casares, Guillaume Coulbois, però ja, per
acabar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui els escoltarem en
el tema de Cedar Walton i així ja el
tindreu controlat, i tema anomenat...
9.3.- Simple Pleasure (Cedar Walton &
arranj. Lluc Casares) 5:30.
I ves per on que aquest tema no massa conegut
pel gran públic, Cedar Walton el va
encabir en el seu disc “Eastern Rebelion”,
disc enregistrat el juny del 1992 i publicat per MusicMasters el 1993, on hi hagué Cedar Walton – piano, Ralph Moore – saxo tenor, David Williams –
contrabaix, Billy Higgins – bateria. I el tema l’han fet al tempo original
i melodia sense perdre’n cap nota ni entonació, això sí, amb una Intro marca de
la casa. Sí que m’han semblat diferents els copets al canto de la caixa del Joan. En una segona part de la melodia,
sí que han aparegut els “Solis” dels vents omplint l’arranjament fet pel Lluc. I ves per on que l’Oriol Vallès ha estat el primer en
improvisar i de quina brutal i brillant manera ho ha fet, per registre agut,
però també per la bellesa interpretativa. També el líder Lluc Casares ens ha deixat bocabadats per la seva gran
improvisació, farcida de tècnica, bon gust, i velocitat. Llarg solo i de nou,
carretada de notes a lo Coltrane, i so
ben personal. I ja un “Soli” dels vents, i tots plegats recuperar la melodia
del tema a tot Swing i arribar al final d’aquest gran tema de Cedar Walton ideal per ja deixar-los d’escoltar
o sigui que felicitats Lluc Casares i
resta de companys, per la feina feta, i nosaltres acabar el programa d’avui que
com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
