Programa 627: Mila Trani, Libérica - Manel Fortià, Rafa Aceves Trio i Juan de Diego Grebalariak, dimecres 26 de febrer de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I el programa d’avui estarà dedicat a Segell Microscopi, amb el nou Libérica del Manel Fortià i el seu "Alé  - Iberian Chants" i amb Mila Trani, "Menta Selvatica". També tindrem la música que publica ErrabalJazz amb l'"EMEKI" de Rafa Aceves Trio i el nou Juan de Diego Grebalariak, "Azken Uda", i de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.


Començaré amb la música selvàtica de l’italiana Mila Trani, "Menta Selvatica". Gravat per Marc Piña a l’estudi El Local de Girona. Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla.  Amb Mila Trani: veu, lletres, música i arranjaments. Bartolomeo Barenghi: guitarra, tiple i arranjaments. Sandrine Robilliard: violoncel. Martí Hosta: percussions. Pau Lligadas: baix i contrabaix a 'Menta Selvatica', 'Essenza', 'Sorella malinconia' i 'Senza sfiorire'. Lluna Aragón: violí a 'Sorella malinconia' i 'Senza sfiorire'. Christos Barbas: ney a 'Menta selvatica'. Ana Rossi: veu a 'Lontano'.
 
“Menta selvatica” està inspirada en una planta d’arrels mitològiques i poders curatius, i és un viatge sonor que explora una feminitat en constant evolució a través de mites, rituals i encanteris d’amor. Gràcies a la versatilitat de la veu de Mila Trani i a la producció, al costat de músics destacats de l’escena world music catalana, l’àlbum es presenta com una experiència multifacètica en què diversos llenguatges musicals s’entrellacen amb fluïdesa i naturalitat. La seva composició sintetitza un viatge artístic guiat per la curiositat i l’exploració de gèneres musicals i vocalitats provinents de diferents cultures. El projecte explora sonoritats del Mediterrani, ritmes caribenys i atmosferes que evoquen el flamenc i el fado, tot això impregnat d’un profund amor pel folklore italià. Aquest últim és reinterpretat amb una sensibilitat que ressalta el fort component dramàtic i teatral característic de la seva tradició. El jazz, com a fil conductor entre els músics, es manifesta en la improvisació i en la interacció dinàmica entre els instruments, generant un diàleg constant i enriquidor que dona vida a cada interpretació.
 
I ja els començarem escoltant a ella i a ells en la preciosa cançó anomenada...
 
1. 2.- Sorella Malinconia (Mila Trani) 4:48.
 
I “Sorella malinconia” va ser el primer senzill de l’àlbum, i és una exploració de la melancolia, un sentiment universal i profundament humà. Inspirada en un viatge interior i en la commovedora bellesa de Lisboa, la cançó recorre un camí emocional que, tot i ser dolorós, condueix cap a l’acceptació i la consciència. La peça reflexiona sobre la 'saudade' com una oportunitat per explorar el món interior, equilibrant el record i el desig. Les sonoritats de bolero, escollides per la seva intemporalitat, reforcen aquesta connexió emocional universal. L’arranjament de cordes de Bartolomeo Barenghi afegeix una dimensió encara més poètica al tema. 
 
I quina veu més maca la d’aquesta cantant italiana Mila Trani que s’està per casa nostra, alhora que bonica cançó emmarcada en el país del “fado”, a tot boleret i amb tota la “saudade”. I què maca la guitarra de Bart Barenghi i el violí de Lluna Aragón, preciós tema per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I “Menta selvatica”, amb influències de ritmes afrobrasilers i afrocubans, aquesta cançó porta la veu a transitar per terrenys que oscil·len entre la música àrab i la rumba. La menta, carregada de simbolismes històrics i mítics, es presenta aquí com un element sanador. En la pràctica del tarantisme, es feia servir com a remei calmant durant rituals catàrtics entre música i danses frenètiques. La peça és un viatge oníric que connecta el supersticiós amb l’ancestral, construint un relat que evoca imatges de l’inconscient col·lectiu i significats universals.
 
I un altre tema és 'Tupanara'. Inspirada en un personatge familiar transformat en caricatura, la cançó aborda la figura d’una madrastra distant emocionalment, que encarna ambició i vanitat insaciable. Nascuda com un exercici per exorcitzar les ferides familiars, aquesta peça fusiona sonoritats balcàniques amb el teatre-cançó italià, obrint nous horitzons per a l’exploració vocal.


I encara amb el primer track i anomenat...
 
2.1.- Avorio (Mila Trani) 3:52.
 
I ves que “Avorio” és una peça que combina les influències del jazz i els ritmes afro, concretament el maloya de l’illa de la Reunió, amb una atmosfera profundament arrelada en l’univers andalús, on la guitarra i el caixó tenen un paper central. La cançó relata un amor homosexual que la protagonista s’atreveix a viure, superant els seus conflictes interns i abraçant el seu desig amb valentia. És una instantània poètica de dues persones que, impulsades per l’atracció, decideixen deixar enrere la por al judici i lliurar-se a la seva veritat.
 
Doncs sí que ha estat interessant aquest tema, i com l’han començat amb les veus percusives i les percussions de Martí Hosta, conjuntament amb els més baixos del violoncel de Sandrine, i la rítmica de Barenghi. I el final ha estat brutal, amb ella a la veu i la guitarra de Bart. Una composició amb clares diferències harmòniques corresponents a les parts del tema, coses de l’estructura del tema. Un tema curtet on la seva veu, que ella s’ha doblat, ha estat la vertadera protagonista, des de l’inici fins el final a duet amb en Bart Barenghi.
 
I més precioses cançons són aquestes:
'Senza sfiorire'. Un delicat vals que narra el dolor de descobrir com les il·lusions xoquen amb la realitat i la nostra incapacitat per escoltar les veritats reveladores. La cançó desplega una veu que transita entre el líric i el fado, creant un univers sonor íntim i commovedor.
 
'Sentimiento'. Una versió de la icònica cançó d’Avion Travel, escollida per la seva singularitat i pel profund respecte cap al grup italià. La peça retrata músics a la recerca d’inspiració, guiats pel sentiment, navegant en un mar infinit de possibilitats musicals. Tot i que la lletra encobreix significats profunds, va ser la melodia la que em va captivar, i que vaig reinterpretar en un bolero minimalista.


I ja els acabarem d’escoltar en la cançó anomenada...
 
3. 5.- Essenza (Mila Trani) 6:04.
 
I “Essenza” és un acte catàrtic que convida a despullar-se de càrregues heretades i abraçar el veritable significat de la llibertat. El ritme hipnòtic i complex de les estrofes descriu els pesos generacionals que ens lliguen, mentre que la tornada, s’obre a una esperança alliberadora. El tema conclou amb una frase en espanyol que diu: No te detengas más, ve más allá, cura tu alma, ella sabe la verdad, tot plegat sobre una base de percussions i veu que evoca un ritual ancestral ple de força i transcendència.
 
I sí que ens ha tornat a copsar la líder com a cantant i també com a compositora. I aquí hem tingut les percussions de Martí Hosta, el contrabaix de Pau Lligadas, la guitarra esclar de Bart Barenghi, i poder el violoncel de Sandrine Robilliard. I “Essenza” te un pont o una part B molt maca on es nota el canvi tonal. I ja cap el final hem gaudit molt amb el solo de Lluna Aragón tocant els aguts del seu violí fent-nos una curteta improvisació. I quins jocs de veus que ella ha sabut construir a base de doblatges i demés estris a l’hora de la gravació, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats noies i nois Mila Trani,  Sandrine Robilliard,  Lluna Aragón, Ana Rossi,  Bartolomeo Barenghi, Martí Hosta, Pau Lligadas i Christos Barbas, havent-hi músics que no hem pogut escoltar.
 
I també hi ha 'Lontano'. Dedicada a la meva mare i a la música, que vaig descobrir a través del seu cant des del ventre matern. Per a mi, la música ha estat un refugi i, més endavant, una companya de vida que em transporta a una dimensió atemporal, connectant-me amb l’univers i el seu poder meditatiu.
 
'Cerco'. Escrita en un moment d’il·luminació, aquesta cançó representa la cerca de l’essencial mentre evoca un passat dolorós i projecta el desig d’un nou amor. Ambientada en una ciutat del sud d’Espanya, la narrativa s’entrellaça amb la llum intensa, les avingudes de tarongers i la proximitat del mar. L’arranjament, inspirat en les sonoritats del flamenc, reforça aquesta connexió amb el paisatge i les emocions profundes.
 
I després d’aquestes boniques cançons, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. I com sempre ella fa, Carme ens ha captivat amb la seva veu envoltada de la musicalitat del programa.


I seguirem ara endinsant-nos en la barreja musical on hi tindrem cançó tradicional catalana, flamenc, o sigui músiques d’Ibèria, i tot en clau de Jazz, amb l’altre projecte de Segell Microscopi, el nou Libérica del Manel Fortià i el seu "Alé - Iberian Chants". Enregistrat a El Local Estudi de Vilablareix (Girona), entre març i juny de 2024, per Marc Piña. Teban Sandrone, mescla i màster. Manel Fortià, producció. Fede Serrat, coproducció. Amb Pere Martínez, veu. Carles Dénia, veu (3, 4 7). Antonio Lizana, veu i saxo (2, 8, 9, 10). Alba Careta, veu i trompeta (3, 4, 6, 8, 10). Aina López, saxo alto (1, 3, 4 7). Max Villavecchia, piano. Oriol Roca, bateria (1, 6, 7, 11). Raphael Pannier, bateria (2, 3, 4, 8, 10). Manel Fortià, contrabaix i arranjaments. I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.microscopi.cat/product-page/ale-iberian-chants.
 
El grup Libérica, liderat pel contrabaixista Manel Fortià, ens presenta el seu segon disc 'ALÉ - Iberian Chants' amb una banda de luxe on destaca la incorporació d’Alba Careta i les col·laboracions estel·lars d’Antonio Lizana i Carles Dénia. Després del reconeixement obtingut amb l’anterior disc, Libérica ha pogut tocar amb gran èxit de públic a escenaris tan emblemàtics com el Bimhuis d’Amsterdam, Lantaren Venster de Rotterdam, Festival de Jazz de Vitòria, Castello Sforzzezzo de Milan, Budapest Music Center o Unterfahrt de Munich, entre d'altres. Ara, amb un so més madur ens presenten 'ALÉ - Iberian Chants', un homenatge als cants lliures i als cants de treball tant del nord com del sud i de les fortes connexions que hi ha a la Península Ibèrica, sempre buscant punts en comú entre la cançó tradicional catalana, valenciana i el flamenc.
 
Doncs ja els començarem escoltant en el tradicional català convenientment arranjat per Fortià...
 
4.10.- Cançó del lladre (popular català) 7:01.
 
I hem començat escoltant la veu del gadità Antonio Lizana i ja la del català Pere Martínez. I hem escoltat primer el piano de Max Villavecchia, amb la bateria de Raphael Pannier el saxo alt de Lizana fent unes primeres notes acompanyant al cantant. I ja la trompeta d’Alba Careta fent-li un coixí al solo de Lizana al saxo alt, i posteriors moments molt potents d’impro col·lectiva, brutals, tot just abans del break on Pere s’ha quedat sol amb el piano de Max, moments molt delicats. I què bons els moments posteriors amb la contundència del so profund del contrabaix del líder Manel Fortià, i de nou un crescendo molt emotiu amb tots ells participant-hi, per arribar a un final delicat que s’ha diluït en el no res, preciós arranjament d’aquest popular català, ideal per començar-los a escoltar.
 
El disc comença amb el 'Rossinyol' que ens introdueix el contrabaix del Manel Fortià i la veu de Pere Martínez de forma dolça, situant-nos al Rosselló. El drama d’una malcasada no triga a convertir-se en una Soleá amb aires coltranians. El solo de saxo d'Aina López representa la ràbia i la impotència que desemboca amb el cante tradicional i acaba amb un diàleg entre ells dos.


Les veus del cantaor català Pere Martínez, el valencià Carles Dénia i el gadità Antonio Lizana, representen aquests mons coexistents dins la Península que es troben a Libérica d’una manera orgànica i lliure gràcies al jazz. La trompeta i la veu de la meravellosa Alba Careta i al saxo de la jove i talentosa Aina López, aporten aire fresc i nova energia. A la base rítmica trobem al pianista Max Villavecchia, els bateristes Raphael Pannier i Oriol Roca, i ell mateix, en  Manel Fortià al contrabaix que des de la rereguarda dirigeix el vaixell. Un recorregut musical per la Península d’est a oest i de nord a sud a través dels seus cants i sempre al servei de la música. Passegem per terres valencianes i descobrim les Malaguenyes, les Granaïnes, els Cants de Batre… mentre continuem amb un peu a Catalunya i l'altre a Andalusia fusionant cançons de bressol i altres músiques emblemàtiques d'aquestes cultures, molt ben interpretades per la veu principal de Pere Martínez, que ens sedueix tot demostrant una gran varietat de registres i una facilitat innata per adaptar-les als nostres temps.

 
I tornant a Catalunya, a Sant Joan de les Abadesses, ens trobem aquesta versió del “Comte Arnau” amb la veu d'Antonio Lizana i un solo de saxo excels. En aquesta cançó apareixen sonoritats que ens recorden a Paco de Lucía.
 
5.8.- El comte Arnau (tradicional catalana) 6:34.
 
I de nou ens ha fet tremolar aquest arranjament fet pel Manel d’aquest tradicional català. I també hem tornat a gaudir amb el saxo inicial de l’Antonio Lizana amb la bateria de Pannier i el contrabaix de Fortià. I el piano de Max   ha deixat pas a la veu de Pere Martínez. I ja la trompeta de l’Alba Careta amb una primera improvisació, s’ha alternat amb la veu de Pere. I els dos vents a duet han fet una frase molt reeixida, Careta i Lizana ben acompanyats per la base rítmica de tres. I ja el solo brutal de l’Antonio Lizana al saxo alt, el qual ens ha meravellat per la seva sonoritat alhora que fraseig jazzístic. I de nou el duet dels dos vents fent un “soli” melòdic. Piano amb veu i contrabaix, han obert el camí cap el final i amb la posterior la trompeta de l’Alba Careta, sempre alternant amb la veu de Pere Martínez. I quin final més brutal improvisant ells dos, els dos vents, Alba i Antonio per arribar ja al final acabant-lo de cop. Brutal.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I també ens trobem amb una cançó de bressol del Camp de Tarragona titulada “Sant Joan Feu-lo Ben Gran”, on trobem un diàleg entre en Pere Martínez i l'Antonio Lizana, que li contesta amb fragments de la “Nana del Caballo Grande” que cantava Camarón de la Isla. Una conversa entre dues cançons que es desenvolupa sobre un acompanyament per bulerías ornettianas de Manel Fortià i Raphael Pannier. Ja hem arribat a València i apareix un clàssic com la “Malaguenya de Barxeta”, on podem gaudir del duet Carles Dénia - Pere Martínez i també d’un solo de saxo d'Aina López que dialoga amb la veu.
 
A continuació trobem un altre clàssic valencià com és “Granaïna de Montaverner”, també amb la participació de Carles Dénia. En aquest arranjament passem del free fins a unes bulerías sense donar-nos-en compte. Com a resposta apareix una versió molt bonica i original d’una granaína flamenca titulada “Lo que lloró”, interpretada a trio per veu, piano i contrabaix percutit. Després d’aquest arranjament tan original, entrem en el món dels “Cants de Batre” on tornem a tenir el duet Pere Martínez - Carles Dénia, mentre la resta de la banda improvisen. I apareix una versió de “El Garrotín” per seguiriyas amb aires de New Orleans que ens deixa amb un molt bon gust de boca.


I ens diuen que... “La Tarara” barreja les lletres de Lorca i Camarón amb una lletra valenciana de la cançó pasqüera que porta el mateix títol. I els acabarem d’escoltar en aquesta....
 
6.6.- La Tarara (Federico García Lorca) 4:27.
 
I 10-n’hi-C de cançó final que hem escoltat, i de nou amb la veu de Pere Martínez ara cantant “La tarara” de Lorca. Tema iniciat amb una “Intro” de piano, contrabaix i bateria per ja aparèixer la melodia a càrrec de Pere, també alternant amb la trompeta de l’Alba. I ja tocava escoltar al líder fent una improvisació al contrabaix, d’aquelles que et posen els pels de punta, per la profunditat, pulsió i llenguatge jazzístic. També hem gaudir amb el solo de piano fet per Max Villavecchia, i ara acompanyat per la bateria de l’Oriol Roca. I Pere cantant també un trosset en català, i sempre, sempre la potent trompeta de l’Alba Careta, i de nou arribant a un final molt potent del tema, que han acabat de cop, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar. I llàstima de no haver escoltat el saxo alt d’Aina López, com tampoc hem escoltat la veu de Carles Dénia, en fi, no es pot fer tot. Igualment els felicitarem a totes i a tots ells, Pere Martínez, Carles Dénia, Antonio Lizana, Alba Careta, Aina López, Max Villavecchia, Oriol Roca, Raphael Pannier i Manel Fortià.
 
I també hi  tenim un duet protagonitzat per Antonio Lizana i Manel Fortià que ens porta a Cádiz amb unes alegrías del tema “A dibujar esta rosa” que desemboquen en un altre clàssic, la “Cançó del Lladre”, primer tema que hem escoltat, amb un arranjament que passa per diferents fases i es va enfosquint per moments. Al final tornen a aparèixer les alegrías i es crea un diàleg molt bonic entre en Pere Martínez i Antonio Lizana.

 
I ara farem un salt estilístic endinsant-nos en el Jazz d’Errabal Jazz amb el disc “EMEKI” del Rafa Aceves Trio, gravat i mesclat per Fredi Peláez als estudis Pottoko de Beasain, Amb Rafa Aceves, piano; Marcelo Escrich,  contrabaix i Hilario Rodeiro, bateria. I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://hotsak.eus/es/product/emeki/.
 
“Emeki” a més de comptar amb una excel·lent producció, resulta ser un exercici de pura espontaneïtat i frescor. Un disc sincer, sense més artifici que la recreació de l’instant en clau de pura elegància jazz. Un treball que gira al voltant de la cerca d'identitat pròpia. Subtil, parteix de sòlides premisses i ens proposa la trobada amb aquest moment irrepetible a través de la improvisació. Composicions com “Whisper Not” del saxofonista, compositor i arranjador nord-americà Benny Golson o “Blue in Green”, una composició original de Bill Evans i Miles Davis que apareixeria a l'aclamat disc Kind of Blue d'aquest últim, doten la feina d'una empremta poc freqüents. “Emeki” està escrit amb aquest llenguatge encara per descobrir, imprevisible i subtil. Aquest llenguatge delicat i sense paraules on hi ha entre milions de probabilitats, l'opció precisa. Aquest instant concret i no un altre. Una nota que fugaçment ens desvetlla la veritable essència d'un artista a la recerca del que és extraordinari, a la recerca del que ell és.
 
I els començarem escoltant en el magnífic tema de Herbie Hancock, anomenat...
 
7.6.- Dolphin Dance (Herbie Hancock) 5:44.
 
I què maco aquest tema de Hancock, encabit en el seu magnífic “Maiden Voyage” publicat per Blue Note el 1966, on hi hagué: Herbie Hancock – piano, Freddie Hubbard – trompeta, George Coleman – saxo tenor, Ron Carter – contrabaix i Tony Williams – bateria.
 
El canvi musical ha estat substancial, sí. De fet, hem començat el que en podríem dir la segona part, i ara amb el Jazz més clàssic, en podríem dir, tot i que ja sabem que el Jazz no és, pur, no. Hem gaudit força amb aquest preciós tema de Hancock a trio, sense cap vent com hi hagué en l’original. Ens ha agradat el tema i la proposta a trio base per encarar aquesta segona part musical. També com el líder Rafa Aceves ha gestionat el seu toc al piano, per la delicadesa com ho ha fet, i sobretot per la seva brillant improvisació. Els seus dos companys han estat exquisits, amb el so greu i profund del contrabaix de Marcelo Escrich, ell que s’ha esplaiat també amb un solo magnífic, amb pulsió rítmica. I sempre, sempre, uns sons delicats de plats i estris de la bateria de l’Hilario Rodeiro, ell molt precís, tots tres molt precisos, en un tema ideal per començar-los a escoltar.
 
I ells ens parlen dels dos companys del líder: I sí, d'una banda, el contrabaixista argentí Marcelo Escrich, compta amb una incessant i prolífica carrera plena de col·laboracions en diferents projectes, i avui dia és un dels músics més sol·licitats de l'escena. Treballs com els aclamats Pagoda, Aporía amb Javier López Jaso o Diez años después amb Miguel Salvador, donen bona mostra de la seva trajectòria. D'altra banda, el compositor, productor i baterista gallec Hilario Rodeiro, a més de formar part de projectes com ara Pamplona Jazz Orquestra, R.S. Faktor o CiTriC compta amb l'aval d'haver realitzat discos com Transoceànica, Respira, Cosmic Latte o Lila no Ceo. Una reconeguda carrera coronada amb premis com a Premis BBK al millor disc (RS Faktor), V Concurs de Jazz de Barcelona (Citric) o Acadèmia de la Música (Mama Cabra).
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

 
I també hi ha el magnífic tema de l’estimat i enyorat Benny Golson, i primer track del disc..
 
8.1.- Whisper Not (Benny Golson) 4:46.
 
I què gran Benny Golson com a compositor, per aquest tema, sí, però per d’altres increïbles que va fer com “Stablemates”, “Along Came Betty”, “Killer Joe”, etc, etc. I Golson havia dit que "la vaig escriure a Boston al club Storyville de George Wein quan estava amb la big band de Dizzy Gillespie. Vaig escriure aquesta melodia en 20 minuts." Algunes fonts indiquen que el primer enregistrament va ser de Gillespie, mentre que altres indiquen que el trompetista Lee Morgan va ser el primer.
 
I Rafa Aceves l’ha començat a piano sol en la primera A, per ja acompanyar-lo els dos companys en la segona A, pont, la B i retorn a la A final, en un tema d’estructura típica de 32 compassos i de la forma AABA. El ritme m’ha semblat un tan trencat, a 5x4, res del Swing habitual en aquest tema que va a 4x4. Una bona proposta, que d’entrada ja ens situa en un món diferent. De nou ens ha agradat la gestió solista del líder, on de nou ens enlluerna amb la seva delicadesa. També és reeixit el seu llenguatge jazzísitc, digitació prístina i pura, arpegis i demés tècniques emprades. I quin solo que ens han fet els dos companys, Marcelo Escrich,  contrabaix i Hilario Rodeiro, bateria, compartint-lo fent cadascun d’ells els 8 compassos de les diferents parts del tema, brutals tots dos, per ja de nou recuperar la melodia final i també el típic final d’aquest gran tema de Benny Golson. Des d’aquí un record ben gran al mestre que vam tenir la sort de seguir des del Jamboree de Barcelona fins l’Escorxador de Lleïda en un Jazz Tardor organitzat per l’amic Josep Ramon Jové.
 
La banda transita suaument pels dinàmics i improvisats passatges d'”In love in Vain”, una composició original de Jerome Kern per delectar-nos amb la deliciosa adaptació d'”Over the Rainbow”. Rafa Aceves escrigué “Marian” com a homenatge a la seva germana, una composició que posa de manifest, tant la sensibilitat com el talent compositiu del seu autor. La banda recrea la figura del pianista nord-americà Herbie Hancock a “Dolphin Dance”, obsequiant-nos novament amb la delicadesa sempre molt present al llarg d'aquest treball a “Never Let Me Go”, del compositor Jay Livingston per finalitzar amb la recreació de la cançó popular “La Tarara”, recuperada i adaptada al seu moment pel poeta Federico Garcia Lorca. I ves quina casualitat...o no?

 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema anomenat...
 
9.3.- In Love in Vain (Jerome Kern) 6:24.
 
I ves per on que aquest tema es va poder escoltar a la peli dirigida el 1946 per Otto Preminger, “Centennial Summer” amb la lletra de Leo Robin. No és un tema massa interpretat, crec jo, tot i que sí que és força maco.
 
I ara sí que hem gaudit amb tot el Swing del món en aquest tema, coses de l’arranjament, també pel tempo emprat, a mèdium up, ideal per viure la sensació del Swing. De nou, estructura típica de 32 compassos i forma ABAC. I després d’haver-nos presentat la melodia de tot el tema, el líder ha tornat a acaronar-nos amb la seva particular delicadesa i sensibilitat pel seu pianíssim tan fi i precís. De nou el seu Jazz improvisant ha estat de lo més brillant, esclar que gràcies als dos de la base rítmica, el baixista Marcelo i el baterista Hilario, el primer amb un “Walking” brutal a tot Swing. Ell mateix ha fet una improvisació magnífica, amb pulsió rítmica, amunt i avall del mànec de la seva “Berra” i Jazz a dojo. Al final uns “quatres” compassos del líder al piano amb la bateria de Rodeiro, ambdós improvisant la mar de bé, i ja recuperar la melodia i acabar el tema amb un ”Vamp” magnífic a tot Swing i el líder Aceves improvisant de manera brutal, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois, Rafa Aceves, Marcelo Escrich i Hilario Rodeiro.


I ja acabarem el programa de nou amb un canvi sonor, sí, per la trompeta de Juan de Diego però també per les seves composicions, amb el nou Juan de Diego Grebalariak, “AZKEN UDA”. Dotades d'un elegant aire de West Coast Jazz, les deu commovedores i joiosos peces gravades als estudis Sol de Sants de Barcelona, ​​inclouen, al costat del flugel i la trompeta de Juan de Diego, el piano de Toni Saigi, el contrabaix de Pere Loewe i la bateria de Ramon Prats, a manera de diàleg musical. I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://hotsak.eus/es/product/azken-uda/.
 
Juan de Diego explica que aquest disc s'havia de titular inicialment “ATERPE” (refugi), i pel fet de morir la seva mare aquest estiu, va decidir canviar d'idea. Potser, ara, amb la perspectiva més àmplia que ens fa el pas del temps i l'escolta del mateix disc, es podria dir que tots dos títols són compatibles i són cares d'una mateixa moneda. Després de l'estiu amarg, al capvespre fred i fosc de la tardor, ha arribat l'hora del record càlid i afectuós, revisant fotos i rememorant vivències a la calor de la xemeneia del refugi (aterpe). És la carícia d'una música reconfortant la que desitgem en aquell moment i la que ens acompanya en aquest disc.
 
I els començarem escoltant en el tema...
 
10.1.- Marinela (Juan de Diego) 5:00.
 
I què maco aquest tema del Juan. I l’ha començat Juan a la trompeta amb el piano de Toni. I quina rítmica més ben marcada pels dos de la base, Pere al contrabaix i Ramon a la bateria. I ja la bonica melodia amb el so ple de la trompeta de Juan de Diego, i quin suport dels tres de la base rítmica. I el líder havent fet ja la primera improvisació amb el seu so tan característic i llenguatge tan particular, i sí que anem a tot West Coast i no pel ritme quasi Beat. Toni al piano ha quallat una molt bona impro, ell posseïdor també d’un discurs propi, cada vegada més reconeixible i de gran talla. I tot i recuperant el motiu principal pel líder, l’han acabat amb un redoble del Ramon, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
En qualsevol cas, a la calor del refugi no hi ha lloc ni necessitat d'exhibicions personals. Entre ecos del “Sketches of Spain” o “Round Midnight”, trobarem i gaudirem així del sol de trompeta elegíac, delicat i commovedor d'”Azken Uda”, el swing juganer de “Marinela”, el blues de “Tflisko gizona” o dels coloristes tocs de bo de manera magistral, puguin expressar-ne el record i l'emoció. Des de l'amistat, i el record amorós, la clau i l'essència del disc és a la companyia eterna de la música. El relaxament necessari per assaborir, a l'enrenou d'una sedosa percussió, les aportacions extraordinàries del piano i el contrabaix.


I un de molt maco és...
 
11.2.- Aterpe (Juan de Diego) 6:36.
 
I quin altre tema més ben trenat del Juan. Amb els primers sons de la seva trompeta, poc ens podíem pensar que el tema aniria així, oi? De nou el Groove típic dels seus projectes. Aquesta manera d’entendre la música on la qüestió rítmica és tan important per a ell. I també una mena de melancolia la percebem en la seva sonoritat. Melodia i ja la primera improvisació del Toni, ell amb les seves “maneres” sovint un tant “minimalistes” de tocar el piano però sempre amb les notes posades a lloc. Un llenguatge personal que li reconeixem de fa ja una mica. I Juan ha seguit el tarannà de “menys és més” del jove pianista, fent de nou una improvisació “marca de la casa” per sons, per històries explicades, per sensibilitat musical, la que hem escoltat en aquest “Aterpe” de Juan de Diego.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja ben aviat, el 7 de març, que tindrem al gran pianista Ignasi Terraza i algun convidat sorpresa, en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta.
 
I ja per acabar d’escoltar-los i nosaltres acabar el programa d’avui hi ha un parell de temes curtets i magnífics...
 
12.1.5.- Zirimiri (Juan de Diego) 3:36.
12.2.9.- Txefinho (Juan de Diego) 3:46.
 
Doncs sí que em sembla haver escoltat abans el “Zirimiri”, o poder és pel fet de ser de nou un tema a tot Juan de Diego. So inicial de la trompeta i ja la bateria de Ramon. Melodia i ja la improvisació del seu amic, el seu baixista, en Pere Loewe. Ell sempre tan precís, en el llenguatge, en la tècnica, en el discurs, qui ens ha mostrat la seva qualitat  musical en un bon solo al contrabaix. També Toni ha fet el seu, curtet, que el tema també ho és, i de nou amb una mena contenció melòdica, ben expressada. I esclar que qui ha predominat més durant tot el tema ha estat Ramon Prats qui se’ls ha endut a tots amb el seu ritme i permanent redoble sobre la caixa. Juan ha fet un solo també curtet al final, seguint el tarannà del rítmic tema, amb frases separades per espais, so personal i ja melodia i final d’aquest primer “Zirimiri”.
 
I sí que m’ha semblat molt maco acabar el programa amb el segon tema “Txefinho” a tot Bossa. Ara amb una melodia més positiva, més de festa, més de ball, més d’alegria, que ja ens fa falta, ja. Melodia i primera improvisació de Juan a la trompeta farcida de bon gust i sensibilitat. De nou el Groove, la cosa rítmica que fa de la seva música tot un moviment, tot un moure’s. Te’l pots imaginar amb el seu somriure, tocant, i bellugant-se a l’escenari, un somriure que amaga una ferma convicció que moltes coses socials s’han fet malament, que reclama llibertat, dignitat i justícia. No oblido no, la gran tasca rítmica dels dos de la base Pere i Ramon. I Toni l’ha seguit primer amb una frase al registre agut, i la següent dues octaves més baixa. Allà s’ha esplaiat la mar de bé amb un discurs remarcat per haver-se passejat amb solvència per l’harmonia del tema, notant-se les anades i tornades al motiu melòdic principal, seguint també l’esperit rítmic del tema, d’aquest preciós “Txefinho” de Juan de Diego Grebalariak ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois, Juan de Diego, Toni Saigi, Pere Loewe i Ramon Prats.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 626: Duo Lupino, Alexis Alonso & Jorge Pardo i Tomàs Becket 5tet, dimecres 19 de març de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:.


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. 

I el programa d’avui començarà amb les músiques de dos duets per finalitzar amb un quintet, amb tots els projectes autoproduïts. Músiques delicades les del Duo Lupino, “La bóveda celeste” i les enregistrades en directe del duet d’Alexis Alonso & Jorge Pardo, “Maires”, mentre que amb el quintet liderat per Tomás Becket, “End of Cycle”, les músiques seran més potents. 

Començarem amb el disc Duo Lupino, “La bóveda celeste”. Enregistrat per Sergi Felipe i Joan Hernández a Underpool (Barcelona) al desembre del 2022 i al gener del 2023. Mesclat per Sergi Felipe a Underpool (Barcelona). Masteritzat per Roger Langvik a Ein mangfaldig Kar (Barcelona). Produït per Víctor Oller Segura i Bartolomé García-Plata Gironés. Amb Bartolomé García-Plata Gironés, clarinet soprano i clarinet baix; Víctor Oller Segura, piano. Amb la col·laboració de Júlia Gual Gómez, flauta travessera a “Papier d’Arménie” i “Júlia, vint raigs i cinc onades”. 

I sí que aquest és un treball generós alhora que farcit de sensibilitat, i també modernitat, per com les músiques superen determinades barreres estilístiques. La barreja dels estils fa que estiguem davant d’un projecte agosarat, també per la mestria del executants, per les seves intervencions. 12 temes, entre els quals uns amb un denominador comú, bàsicament, el record a la música de Carla Bley  i un seu tema,  “Ida Lupino”, car ja sabeu que Carla ens va deixar el 17 d’octubre de 2023.

I més concretament, ens diuen ells això: 
Qui conegui l’univers artístic de Carla Bley apreciarà com la seva influència es deixa sentir en algunes peces d’aquest disc, inclosos l’humor i la ironia que solen acompanyar la seva música. També hi són molt presents altres grans referències actuals, com ara Sylvie Courvoisier, Brad Mehldau, François Couturier o Anouar Brahem, així com clàssics del passat recent, entre els quals destaquen Claude Debussy, Francis Poulenc i Olivier Messiaen. Amb aquest mosaic de cromatismes sensorials, el Duo Lupino, tot xiuxiuejant a cau d’orella, ens agafa de la mà per dur-nos a un viatge d’introspecció reveladora. 

Escoltem-los doncs en el preciós tema de Carla Bley anomenat... 

1.10.- Ida Lupino (Carla Bley) 5:35. 

I aquest tema de Carla Bley  va aparèixer en el disc “Closer” del aleshores el seu home, Paul Bley, disc de 1966 amb Barry Altschul a la bateria, amb 7 composicions de Carla,1 de Paul, 1 d’Annette Peacock i 1 de l’Ornette Coleman. Al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp d’aquest disc “Closer” de Paul Bley.
https://paulbley.bandcamp.com/album/closer. 

I la veritat és que aquesta cançó de Carla Bley és una meravella. Passen els anys i sempre l’escoltes com si el temps no hagués passat. I si la melodia l’ha començat el delicat so del piano de Víctor, ben aviat ha aparegut el clarinet de Tolo, Bartolomé. La bonica intervenció al piano de Víctor ha estat preciosa. Una improvisació farcida de calidesa, com el tema incorpora en els seus orígens. Moments subtils els del pianista Oller, quasi com si toqués una cançó de bressol. També el clarinetista ha brodat la seva improvisació, amb un punt més d’insistència rítmica ja cap el final. En els primers instants, dolçor, però. Ells dos ens han acaronat amb tendresa, en aquesta increïble per bonica cançó de Carla Bley, ideal per començar-los a escoltar, i nosaltres el programa d’avui. 


Fa vint anys que es coneixen i, de mestre i deixeble, han passat a companys de viatge. Són professors de L’Escola de Músics, al barri del Raval de Barcelona, i fa temps que toquen plegats en diferents formats. L’any 2021 van començar a donar forma a un nou projecte, el Duo Lupino. I, després d’escriure un repertori propi i rodar per diferents sales de Catalunya durant tres anys, s’han decidit a enregistrar el seu primer treball discogràfic, titulat “La bóveda celeste”. El Tolo ve del món de la música clàssica, especialment la contemporània, i s’ha dedicat a estrenar obres de compositores i compositors actuals. El Víctor, en canvi, posseeix una formació jazzística i sempre ha tingut inquietuds en el camp de la composició i els arranjaments. Aquests dos camins finalment s’han creuat per combinar l’art de cada ànima. En aquest nou projecte es dediquen a un repertori de cambra íntim i meditatiu, amb música original escrita pel Víctor especialment per a aquesta formació. 

I els seguirem escoltant en el tema... 

2.8.- Raigs i onades (Víctor Oller Segura) 4:52. 

I sí que en aquest tema de Víctor ens han impressionat per la seva compenetració. També pel propi tema de l’exquisit pianista. Modernitat melòdica i rítmica, amb moments molt interessants com el del descens harmònic que han fet tots dos. L’han iniciat ja amb la melodia a càrrec del clarinet de Bartolomé i piano de Víctor amb acords. Un primer canvi harmònic, i ja els moments del descens harmònic fet per tots dos. Un break que ha deixat pas a un motiu fet pel piano, i ja amb el clarinet al seu darrera. Més moments delicats al clarinet, ell sol, amb una total plenitud sonora. Descens harmònic i ascens, de nou de tots dos, que deuen ser les “onades”, uns moments molt bonics, amb el clarinet fent melodies i el piano, arpegis i acords. Molt bonic tema de Víctor Oller. 


Víctor Oller Segura va néixer el 1991 a Sitges (Barcelona). Inquiet per la música, va començar a tocar el piano als 6 anys. Poc després se n’anava a viure a Brussel·les (Bèlgica), on va continuar estudiant música. Més tard va tornar a Barcelona i va conèixer L’Escola de Músics, on va descobrir el jazz i on es va formar musicalment durant l’adolescència per preparar-se per als estudis superiors. Ara hi treballa com a professor de piano i llenguatge musical, i director de diferents grups instrumentals. La seva altra passió, les llengües, el va portar a cursar els estudis de Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Un cop acabats, se’n tornava cap al nord d’Europa, aquesta vegada al Reial Conservatori de La Haia (Països Baixos), per estudiar el Grau Superior de Piano Jazz amb l’especialitat de Composició, amb professors com Wolfert Brederode, Susanne Abbuehl, Juraj Stanik o Martijn Padding. La composició i els arranjaments sempre han estat molt importants en la seva carrera i, amb la inspiració de grans referents com Carla Bley, Nina Simone, Brad Mehldau o Maria Schneider, no para ni un moment d’escriure música per a diferents projectes, com Oller i Guerra, el Víctor Oller Trio, Petjades o el Duo Lupino. L’any 2023 va rebre l'encàrrec d'escriure una peça per al Concurs Internacional de Piano Maria Canals. La composició, titulada “Aigües internacionals”, va ser escollida i interpretada en dues edicions consecutives pels concursants guanyadors Roman Lopatynskyi (3r premi, 2023) i Xiaolu Zang (1r premi, 2024) al Palau de la Música Catalana. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog. 

I els podríem escoltar en el tema més llarg, de més de 10 minuts anomenat “Papier d’Arménie”, on hi tenim a la flautista Júlia Gual, tema recomanat per descomptat, per la seva concepció musical amb aires flamencs i també pel record a la jove flautista que malauradament ens va deixar el març del 2023, però encara els escoltarem en el vital tema anomenat... 

3.9.- Les amants (Enrico Pieranunzi) 4:31.
 
I sí que ens han tornat a frapar per com de consistent ha estat aquest tema, rítmica i melòdicament. Tema vital, i alhora encoratjador, positiu, brillant. Un tema que han fet quasi com en la versió original de Pieranunzi del disc “Racconti Meditarranei” amb Marc Johnson i Gabrielle Mirabassi i per tant a trio de piano, clarinet i contrabaix. 


Una composició d’una gran bellesa, alhora que reeixida interpretació de tots dos, ells fent la feina de tres. Melodia i ja la primera improvisació a càrrec de Bartolomé al clarinet. Ens mostrar de nou amb quin gust musical delicat executa les seves intervencions, alhora que també el seu llenguatge farcit de Jazz. També Víctor ens ha deixat clavats a la cadira, tot i escoltant-lo, per com ha fet la seva. Pulsió rítmica, digitació, llenguatge jazzero, gust musical, delicadesa interpretativa, en definitiva, bones maneres de tots dos. I sí, impressionant el motiu que han fet quasi abans de recuperar el motiu i melodia  principal. Magnífic tema d’Enrico Pieranunzi que ells han volgut encabir en el seu disc. 

Nascut el 1977 a Barcelona, Bartolomé García-Plata Gironés va començar a tocar el clarinet als 7 anys al Conservatori del Liceu de Barcelona. Després d’anys estudiant i tocant en diverses formacions, finalitza els seus estudis superiors d’interpretació del clarinet al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb menció d'honor. Durant la seva carrera ha treballat sobretot amb formacions orquestrals. S’ha dedicat a estrenar obres de compositors actuals i això l’ha portat a l’experimentació de diferents sonoritats amb el clarinet. Pertany al grup de cambra de l’Associació Catalana de Compositors (ACC), amb la qual ha estrenat moltes obres de compositors emergents. També ha fet incursions en el món del teatre amb el grup humorístic musico-vocal La Trova. Ha viatjat per molts països realitzant concerts amb diferents grups de cambra, entre ells, Obdara Trío i Martín y Plata, i amb l’ACC en l’àmbit de la música contemporània. Intrigat pel món de la direcció i de la pedagogia de la música, treballa com a mestre de clarinet i director de diferents formacions musicals a L’Escola de Músics. Actualment, també està desenvolupant el seu canal de YouTube Clarinetrucos, tot un referent internacional en el món del clarinet. 


I ja els acabarem d’escoltar en el tema anomenat... 

4.3.- Illes i xamfrans (Víctor Oller Segura) 4:05.

I quin altre preciós tema que ens han fet ells dos, composició de Víctor. La veritat que aquests temes ens l’han mostrat com un compositor molt centrat en la qüestió melòdico-rítmica, alhora que descobrint-nos unes melodies força agosarades, com la que acabem d’escoltar. El clarinet de Bartolomé ens l’ha fet, i amb Víctor al piano amb els acords ben marcats rítmicament. La improvisació del clarinetista ha estat brutal, seguint una estela melòdica, la del motiu principal, i alhora amb pujades i baixades de registre. I increïble ha estat la que ha fet Oller al piano, amb una mà esquerra persistent marcant la cosa rítmica, amb acords i notes, i una dreta brillant, creativa, melòdica, desenvolupant-lo amb tot un reguitzell de recursos melòdics i rítmics, mostrant-nos la mestria d’ells dos, com a intèrprets, com a creadors que es compenetren la mar de bé, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois, Bartolomé García-Plata Gironés, Víctor Oller Segura. 

Cal destacar la col·laboració de la flautista Júlia Gual, una gran amiga del grup que ens va deixar, tristament, al març del 2023. Tenim la sort de poder-la escoltar a “Papier d’Arménie”, una peça que havia interpretat amb el duet en nombrosos concerts i que va enregistrar a l’estudi al desembre del 2022. També apareix en una sorpresa que trobareu al final del disc. Es tracta d’un assaig de “Raigs i onades”, una composició per a flauta i piano que el Víctor li va escriure per al seu 25è aniversari. Malauradament, l’obra no va poder ser enregistrada a l’estudi, i per això el duo va voler incorporar-la al repertori i incloure en el disc diferents fragments dels assaigs que se’n guarden. És un regal poder escoltar la flauta de la Júlia, tan viva i guspirejant com era ella. El seu so perdurarà en aquest disc i en la nostra memòria. 


I seguirem amb l’altre duet d’aquesta nit, el de l’Alexis Alonso & Jorge Pardo, ”Maires”. Mesclat i produït per Joan Melero / Tracks 01, 03, 05, 06, 08, 09, 11 gravades a l'Auditori de Tenerife (Tenerife). Temes 02, 07, 10 enregistrats al Teatre Guiniguada (Gran Canària) / Track 04 gravats al Jamboree Jazz (Barcelona). Alexis Alonso, piano; Jorge Pardo, flauta i saxo tenor. El nostre equip: Oliver Martín, Héctor Martín, Susana García, Elisa Albertos, Sandra Montes, María Ameneiros, Eventonízate, Aarón S. Ramos, Joan Melero, Cora Pardo, Iván Pérez, Gabriel Fuentes, Alberto Méndez, Alejandro Doreste, Franklin Rodríguez i Jairo Dorta, Gràcies: José Luis Rivero, Auditorio de Tenerife, Araceli Vera, Daniel Tapia, Teatre Guiniguada (Gran Canaria), Jamboree Jazz (Barcelona), Centro Cívico Universidad (Saragossa), Sala Clamores (Madrid), Auditorio de La Gomera, Gobierno de Canarias, Auditorio Cueva de los Verdes (Centros de arte, cultura y turismo de Lanzarote), Nota 79 (Barcelona), Adriana Chávez, Sala Mattisse (València), Teatre El Magatzem (Tarragona), Cabildo de Tenerife, Fundación Sgae, Cary Pérez i David Alonso. 

Enllaços: 
“Bailes Descalzos” – Primer single de “Maires”: Bailes Descalzos - música i lletra de Alexis Alonso | Spotify.
Videos:
“Sand Goblins” - en directe: https://youtu.be/FbfvPT4wKTs.
“Mares bajo llúvia fina” - en directe: https://youtu.be/QXrEbhuhaH0. 

I res, dir-vos que nosaltres els vam poder veure en un d’aquests concerts i va ser precisament al Nota 79 de Barcelona. Aquest és també un projecte generós pels 11 temes enregistrats. També gaudirem de moments farcits de sensibilitat, els que un duet de piano i flauta ens pot oferir i abans hem escoltat amb un duet de piano i clarinet. Temes, pocs, delicats de tempo i més de vitals, tot i que tampoc n’hi ha cap d’aquells que ho siguin molt. La pulsió rítmica del piano en tots els casos, ens els fa gaudir per aquest punt de rítmica encabit en ells. 

I ja els començarem escoltant en el tema on Jorge toca el saxo tenor, i anomenat... 

5.8.- The Arabian Dream (Alexis Alonso) 7:29. 

I tot i haver canviat el clarinet pel saxo tenor, el duet es manté, el d’un vent amb un piano. De nou les composicions són del pianista, ara el bo d’Alexis Alonso. Un tema amb aires aràbics evidents, iniciat per l’Alexis amb una “Intro” que ha obert la porta a la melodia de Jorge Pardo amb el saxo tenor. Molt de sentiment en les seves notes, i consistència rítmica, la dels acords i arpegis del piano. Un tema farcit de melancolia però d’una gran bellesa. El so estripat del saxo de Jorge contrasta a vegades amb la sonoritat del piano. Ell mateix ha fet una improvisació inversemblant, arribant als més greus del seu tenor. Mentre, Alexis ens ha acaronat dolçament amb les notes soltes i delicades. Jorge s’ha anat esplaiant, també amb Alexis fent-li costat quan aquest ha sonat més punyent. I quin final més delicat i bonic, ideal per començar-los a escoltar. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog. 


I seguirem escoltant-los en el tema anomenat... 

6.2.-  Bailes descalzos (Alexis Alonso) 6:14. 

I ara el Jorge amb la flauta i el seu so únic i personal, tan reconeixible. Un tema marcat per la rítmica de la mà esquerra del piano d’Alexis i ja amb el motiu principal a càrrec del madrileny. I després de la presentació del tema, ja la primera improvisació del pianista canari, ell, amb tota la delicadesa possible. També Jorge a la flauta ha fet la seva particular improvisació molt marcada rítmicament per com fa sonar la flauta a cop d’esbufegada. La melodia o motiu ha estat volant ben a prop d’ambdues improvisacions d’aquest bonic “Bailes descalzos”, tema que han acabat molt delicadament. 


I encara els escoltarem en un tema amb el Jorge al saxo tenor... 

7.6.- Blues de sal (Alexis Alonso) 6:35. 

De nou ha estat Alexis qui ens ha presentat el tema amb el piano, i en aquest tema, de nou Jorge amb el saxo tenor. I quin tema més potent per la força sonora del músic madrileny. El motiu recurrent a càrrec del piano d’Alexis i ja la melodia, aquesta també amb una part B, a partir de la qual Alonso s’ha posat a improvisar primer amb contundència i ja després amb més delicadesa, obrint la porta a la que ha fet Jorge al tenor. Amb quin cor que toca Jorge Pardo sempre, sigui amb saxo tenor o amb flauta, la música li surt del cor. Una llarga improvisació d’ell, amb el seu so estripat a voluntat, i sempre Alexis Alonso amb la seva constància harmònica i rítmica donant-li tot el seu suport. Quin goig de tema de l’Alexis i que Jorge s’ha fet seu, i amb quin final sobtat que l’han acabat. 

I ja els acabarem d’escoltar en un altre tema on Jorge segueix amb el tenor i tema anomenat..
 
8.3.- Mares bajo lluvia fina (Alexis Alonso) 3:55. 

I els hem acabat d’escoltar amb aquest bon tema de l’Alexis, com ho són tots, esclar, però aquest amb una rítmica força persistent, la del piano del compositor canari. I sí que Jorge té una personalitat musical única, la d’un músic que ha viscut innumerables experiències musicals amb tanta gent de primer nivell, el seu. També per les diferents mogudes musicals, moltes d’elles amb el Flamenc mixturat amb el Jazz. Saber nadar en aquestes diverses aigües és cosa de pocs, dels privilegiats. Un tema curtet de 4 minutets que està molt bé, que només són dos, i alhora d’improvisar, el temps passa volant. Molt interessant aquest “Mares bajo lluvia fina” de l’Alexis Alonso, darrer tema seu i per això dir-los felicitats nois, Alexis Alonso, Jorge Pardo.


I nosaltres ja encarem el final del programa amb el disc de Tomás Becket, “End of Cycle”, publicat a finals de setembre del 2024. Es va gravar a Vertigo Studios en dues sessions separades per un interval de 3 mesos, l'ultima va ser a juliol, i ho va fer Ferran Donatelli que també va fer les mescles i el Mastering. Amb Tomàs Becket, piano i composicions; Guillermo Calliero, trompeta i fiscorn; Jeppe Rasmussen, saxos tenor i soprano; Antonino Restuccia, contrabaix i Ramón Díaz, bateria. 

Amb l'àlbum “End of Cycle” Tomàs Becket tanca una etapa, alhora que comença una altra. Una etapa personal, a nivell de la seva relació amb la música i amb la seva tornada a la seva ciutat natal, Barcelona. En la nova etapa que comença, Tomàs Becket vol desenvolupar i gravar projectes personals de diferents tipus i formats. En relació amb aquest quintet, pretén evolucionar amb més temes, on s'experimenti també amb la improvisació lliure i algunes pinzellades d'electrònica. L'objectiu és fer que cada tema aconsegueixi fer viatjar a l'oient a diferents llocs i espais sonors. L'àlbum està format per vuit temes, alguns compostos fa molt temps, com “Esperando”, i altres de molt recent creació, com “De lo profundo”, “No go” o “La llamada”. Inclou dos temes que no són de la seva autoria, i amb els quals sent una connexió molt especial, “Silence”, de Charlie Haden, i “Retrato em branco e preto”, d'Antonio Carlos Jobim. També inclou un tema a ritme de buleria, “Blusería per a Chano” dedicada al músic Chano Domínguez, per qui professa gran admiració, i un tema més funk, “Groove for Matt”. La majoria de melodies estan arranjades per a saxo tenor o soprano i trompeta o fiscorn, explorant al mateix temps la improvisació conjunta, sobre una base rítmica solguda, sòlida, que donen el bateria i contrabaix. 

Doncs els podríem escoltar en un tema propi del Tomàs “De lo profundo”, però és que hi ha la meravella de l’Antonio Carlos Jobim anomenada...

 9.1.- Retrato em Branco e Preto (Antonio Carlos Jobim) 9:00. 

I aquesta és una de les moltes i magnífiques composicions del genial Antonio Carlos Jobim, difícil quina és la més bonica. I el tema l’han començat melòdicament, Guillermo i Jeppe l’un al fiscorn, i aquest darrer al saxo tenor. I mentre tant la base rítmica de tres, amb el líder al piano, el contrabaix de l’Antonino i la bateria de Ramón Díaz, solidesa harmònica i rítmica per a tots. I què maca la improvisació de Jeppe al saxo tenor, ell mantenint la sonoritat continguda per poder estar ben a prop del concepte melòdic. També Guillermo s’ha passejat amb el seu fiscorn fent una impro farcida de calidesa, i ambdós vents, fent-ho amb un gust exquisit. El trio s’ha quedat sol amb el líder improvisant i ell acaronant-nos, com també els seus dos companys, l’un amb els més greus i l’altre portant-los a bon port. Un quintet que és tot un luxe d’intèrprets al capdavant dels quals, el líder Tomàs Becket, preciós tema per començar-los a escoltar. 

Tomás Becket: Pianista de jazz, compositor i improvisador originari de la ciutat de Barcelona. Encara que es considera autodidacta en la major part de la seva formació, en els seus inicis estudia piano jazz en el Taller de Músics de Barcelona i piano clàssic amb professors particulars, assistint també a diversos cursos i seminaris internacionals de jazz amb mestres com Chano Domínguez, Abe Rabade, així com diversos cursos d'improvisació lliure amb Agustí Fernández. Ha estat pianista en gran quantitat de formacions de jazz i latin-jazz, amb les quals ha tocat en diversos clubs i festivals en països d'Europa (Espanya, França, Holanda), Amèrica del Sud (Xile, el Perú, Bolívia), on ha compartit escenari amb músics com David Pastor, Mario Rossy, Julio Mendoza, Catharina Wiborgh, Voro García o Matt Baker. També ha estat integrant de diversos grups de música “World music” i fusió com Gnawa Collective; Afasa; Kiff Samba i col·laboracions amb el Maalem Abderrazak Hadir, amb els quals ha tocat en festivals de World music i en auditoris espanyols i marroquins. És creador de l'espectacle “Al voltant d'un quadre”, amb música en directe, dansa contemporània, pintura i il·luminació i ha participat com a pianista en diverses performances i concerts d'improvisació lliure. Com a compositor d'audiovisuals ha realitzat diverses músiques per a curtmetratges i documentals. D'altra banda, ha desenvolupat un extens treball com a docent en diferents àrees de la música a Espanya i Xile. 


I els seguirem escoltant en el tema dedicat a Chano Domínguez i anomenat.... 

10.3.- Blusería para Chano (Tomàs Becket) 5:39. 

I quina Buleria, i ells en diuen Bluseria, per a Chano Domínguez. Tema que ha començat amb el trio base marcant ja la qüestió rítmica, per ja aparèixer l’entremaliada melodia a càrrec dels dos vents. Té un pont magnífic o la part B del tema, on hem percebut el canvi tonal. I Jeppe ens ha meravellat pel bonic so del seu saxo soprano, i més que ho hem pogut notar en la molt reeixida improvisació que ens ha fet. Una afinació perfecte, coses que amb un saxo  soprano costen més. Jeppe és holandès i porta ja una pila de temps aquí, estimat per tothom com a músic, però potser no sabeu que és un crac en l’electrònica i programació, havent-se fet un saxo programable que és una cucada. Dirigeix una escola on ensenya a construir i programar estris musicals midi i demés. Tomàs l’ha seguit al piano, i de nou ens ha agradat força, fent una improvisació envoltada d’aires flamencs, com és que té aquest tema. Digitació prístina i pura, farcida del ritme de la mà esquerra i el de la base rítmica de dos, contrabaix i bateria. També Ramón ha fet una gran tasca ara amb les escombretes, com qui no hi fos. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació. 

I encara els escoltarem en un altre tema propi anomenat... 

11.2.- La llamada (Tomàs Becket) 5:46. 

Doncs aquest tema és una barreja de sonoritats dolces, quan escoltem el trio base, i més punyents quan escoltem als dos vents. L’ha començat el líder de manera delicada amb una Intro a piano sol, per ja aparèixer el motiu principal i força punyent amb el saxo i la trompeta. El tema té una cadència rítmica que se t’emporta irremissiblement, tot i el so força contingut dels dos de la base; inclòs el piano sona ben apaivagat. Tomàs al piano ha fet també un bon solo, i ara amb tots els aires d’un estimat Horace Silver, que ell també va fer temes com aquest. La potent sonoritat del saxo soprano de Jeppe ha contrastat amb el so anterior, el del trio. Magnífica improvisació d’aquest crac holandès, permanent acompanyant dels projectes de Ramón Díaz. Una improvisació inversemblant per creativa, per so el del seu soprano, per inventiva, per fraseig lligat a tot Jazz. Uns moments també amb una impro col·lectiva al final, però curteta, i ja el motiu principal i encarar el final molt delicadament amb el trio, aquest gran tema de Tomàs Becket. 

I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema a tot Funk i anomenat... 

12.7.- Groove for Matt (Tomàs Becket) 6:33. 

I de nou quin altre gran tema de Tomàs Becket i què magnífiques les intervencions de tots els músics, dels solistes, primer Guillermo Calliero a la trompeta, brutal. Tema iniciat amb una Intro a trio base, i ja amb el contrabaix d’Antonino marcant les notes guia dels més baixos, i Ramón amb el ritme Funk ben marcat. El líder amb els acords, recolzant-los de manera harmònica. Un tema on la melodia l’han feta a duet de vents, trompeta i ara saxo tenor. I sí que Guillermo ens ha deixat noquejats per la seva increïble improvisació, amb un fraseig lligat inversemblant, alhora que moderna creativitat. Jeppe ha aparegut amb el so més fosc del seu saxo tenor i de nou ens ha clavat un solo de traca i mocador, com el que han fet abans els dos companys. Brutal solo de Jeppe que ha deixat pas al permanent riff del baixista Restuccia i solo brutal de Ramón Díaz a la bateria, ell, una mica màster de tots ells per l’edat. Gran tema, amb evolucions melòdiques precioses com hem escoltat al principi i al final, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi,o sigui que felicitats nois, Tomàs Becket, Guillermo Calliero, Jeppe Rasmussen, Antonino Restuccia i Ramón Díaz. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 7 de març on tindrem el del gran pianista Ignasi Terraza i amb algun convidat en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |