Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit un programa que s’emet a Ràdio Sant Vicenç 90.2, a Ràdio Abrera 107.9, a Ràdio Joventut, a Ràdio Molins de Rei 91.2, a Eixample Barcelona Ràdio i a Ràdio Celrà, amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

 

I el programa d’avui anirà dedicat a les diverses músiques que fan tres dones, elles que són Namina & The Barbarinas, “La Nuit”; Marta Mansilla, “Mutatis Mutandis” i Irati Bilbao i el seu”Bloom” acompanyades de les seves formacions.

I començarem amb el delicat projecte de Namina & The Barbarians, “La Nuit”. Gravat per Alberto Pérez a Sol de Sants el 23 de setembre del 2024. "Cadê" gravat a Pontós/Moià/Barcelona. Direcció artística: Namina. Producció: Namina i Pep Gol. Mescles, arranjaments i fotografies: Pep Gol. Masterització: Ferran Conangla.. Disseny gràfic: Namina. Agraïments: Zoe AMdN. Agraïments especials i infinits a tots els mecenes dels disc. Namina & The Barbarians són: Namina, veu, guitarra elèctrica, guitarra acústica; Pep Gol, trompeta, melòdica, veu; Pep Pasqual, clarinet, saxo tenor, veu, serra musical a "La Martiniana"; Pere Miró, clarinet baix, saxo baríton; Pep Rius, contrabaix; Gerard Nieto, piano, Rhodes, orgue. guitarra elèctrica a “Aforismes”; Xevi Matamala, bateria; Pablo Cruz, bombo legüero i percussió a "A les 5"; Aleix Tobias, berimbau, percussió a "Cadê"; Pablo Martin, trombó a "La nuit" i Valmira Mª do Nascimento Cabral i Zoe AMdN, segones veus a “Cadê”.

 

I aquest no és un disc de Jazz, que quedi clar. Hi ha improvisacions jazzeres, sí, les dels diversos instrumentistes del disc. També les sonoritats giren a l’entorn de la música moderna, del Rh&B, del Blues, i algun tema té tots els aires de la música de New Orleans. Els músics que acompanyen a Namina sí tenen tots un historial farcit de Jazz, essent alguns membres de La Vella Dixieland com són Pep Gol i Gerard Nieto. Pere Miró colidera el trio TRO amb Xavi Castillo i Joan Casares. Pep Rius ha acompanyat molts anys a Pere Ferré els dilluns del Jazzman Club. La resta de músics han tingut quasi tots un rerafons jazzístic, com són Aleix Tobias (amb Marco Mezquida), Pablo Martín i Pablo Cruz.

 

I ja els començarem escoltant en un dels temes més tranquil·lets, amb música de Pep Gol i lletra de Namina, l’anomenat...

 

1.5.- Lentament (Pep Gol & Namina) 4:21.

 

Doncs sí, una preciositat de cançó, i sobretot per la càlida i profunda veu de Namina  en el registre greu. Una balada amb tots els ets i uts del Jazz amb la molt bona improvisació d’en Pep a la trompeta amb sordina. Ella canta en català, majorment, però també en portuguès per la seva ascendència brasilera de la seva mare, i anglès quan convé. La cadència harmònica sembla feta per la seva guitarra, la de la líder i cantant, amb el contrabaix profund d’en Pep, el Rius. Acords subtils i notes soltes del piano de Gerard i unes més que subtils escombretes d’en Xevi. I al final, després de recuperar la melodia han acabat el tema amb una mena de “Vamp” on ells han fet una preciosa impro, amb el Gerard al piano, Pep a la trompeta i la veu de Namina cadascun d’ells afegint-hi la seva empremta,  un molt bonic tema per començar-los a escoltar.

I seguirem escoltant-la a ella i a ells, amb música de Pep Gol i lletra de Namina en el tema amb tots els aires de New Orleans i tema que titula el disc anomenat..

 

2.3.- La Nuit (Pep Gol & Namina) 4:09.

 

I sí que ens hem situat en el vell New Orleans amb aquest tema també d’ells dos, de Pep i Namina. Aquí també hem escoltat el clarinet de Pep Pasqual en Pepino, el trombó de Pablo Martin, la trompeta de Pep Gol i el piano de Gerard tot i acompanyant la cantant. I després de la presentació del tema hem gaudit amb la improvisació col·lectiva, com aquelles que feien els músics de la ciutat on va començar el Jazz, amb les Brass Bands tocant pels carrers. Els hem pogut escoltar a tots ells, amb la trompeta seguint fil per randa la melodia, mentre els companys feien les seves improvisacions tot i caminant amb ells pels carrers de New Orleans. I ja després el piano de Gerard com si fos “l’entretenidor” Scott Joplin, tal és la seva sonoritat i la seva elegància. El retorn al tema amb la veu de Namina ens ha situat ja al final d’aquesta “Nuit” boja, com aquelles d’aquells temps.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,

Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es

Temps Record: https://tempsrecord.cat,

Youkali Music: http://youkalimusic.com,

Origin Records: https://originarts.com/,

Errabal Jazz:

UnderPool: https://www.underpool.org

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

 

I un altre dels magnífics temes és el compost per Taj Mahal música i lletra, anomenat...

 

3.12.- Queen Bee (Taj Mahal) 5:27.

 

I ves per on que aquest tema, Taj Mahal el va incloure en el seu disc del 1997, “Señor Blues” disc que va guanyar el Grammy d’aquell any al millor disc de Blues Contemporani. Hi ha un vídeo del 2015 al Youtube encabit en les “Bloody Sunday Sessions” on se’l veu a ell i a dos companys fent el tema dalt d’un cotxe tirat per un cavall que es passeja per la ciutat, per New Orleans. L’enllaç,  al programa: https://www.youtube.com/watch?v=sjTEkhXgu_4.

 

I què maco el tema, i com entra el ritme després de la primera estrofa interpretada per Namina amb els arpegis de la seva guitarra. El so del contrabaix d’en Rius, el Rhodes de Nieto i les escombretes de Matamala han estat un fons rítmic precís per sobre del qual, Namina ha cavalcat dolçament. I després els moments improvisats amb la trompeta amb sordina de Gol i el saxo baríton de Pep Miró, ells dos dialogant i acaronant-nos amb dolçor. I de nou una altra estrofa de Namina i també amb ells dos de fons acompanyant-la. I així han seguit una vegada més, i sempre, sempre, el fons de la màquina rítmica que els ha portat a tots a bon port. Al final, uns moments amb el saxo baríton de Pep Miró, i ella repetint una frase amb algunes veus masculines i arribant al final que han acabat de cop. Preciós aquest tema de Taj Mahal i magnífiques interpretacions de tots ells i ella.

 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..

23 Robadors, Barcelona:

https://23robadors.com/programacio/,

Jamboree Jazz Club, Barcelona:

https://jamboreejazz.com/agenda/,

Sunset Jazz Club, Girona:

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I per acabar d’escoltar-los ho farem amb el tema més vital amb els ritmes calents del Brasil compost per Jorge Ben Jor i anomenat..

 

4.4.- Chove chuva (Jorge Ben Jor) 3:32.

 

Doncs sí que aquest tema és prou divertit i ballable, coses que li agraden molt a Namina i a tota la seva “trouppe”. El tema comença però amb un “Lick” a mode d’Intro que també han utilitzat per acabar-lo. La qüestió rítmica va la mar de bé amb el contrabaix de Rius, la guitarra de Nanima i la bateria de Matamala. També hi ha hagut alguns moments improvisats com els que ha fet Gol amb la trompeta i de nou amb la sordina. Després, uns moments amb una altre frase molt encoratjadora, abans de repetir el motiu amb veu i contrabaix de Rius. I l’han acabat de cop després de tornar al motiu inicial, bon tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats noia i nois Namina, Pep Gol, Pep Pasqual, Pere Miró, Pep Rius, Gerard Nieto, Xevi Matamala, Pablo Martin, tots ells escoltats, i Pablo Cruz, Aleix Tobias, Valmira Mª do Nascimento Cabral i Zoe AMdN, tot i no haver-ho fet.

I ara seguirem amb les músiques de la flautista Marta Mansilla i disc “Mutatis Mutandi”. Gravat entre els mesos d'abril i novembre de 2024 a “Estudis Reno”, “Mr Jones Studio” a Madrid i a “Hit Cave Studios” de N.Y. Enginyers de so: Lucas Pedra Cova, Pablo Martín Jones i Mark Lanzot “Mvrkbeatz”. Composició i arranjaments musicals: Marta Mansilla i David Sancho. Lletres: Marta Mansilla i At.One. Arranjaments vocals: At.One i Marta Mansilla. Producció: Pablo Martín Jones. Mesclat per Lucas Piedra Cueva a “Estudis Reno”. Masteritzat per Víctor García a “Ultramarinos Estudios”. Amb  Marta Mansilla, flauta travessa; At. One, veu i cors; David Sancho, piano, Fender Rhodes, Wurlitzer, Op1, Prophet 10; Jesús Caparrós: ​​baix elèctric; Rodrigo Ballesteros, bateria i drumpad; Pablo Martin Jones, percussió, electrònica i col·laboracions de Cedric Small Aka Ecsentric, Mcrap a “B3: Who is inside”; Aaron Pozón, saxo tenor a “A1: Into the deep” i “B2: Out of the deep”; Joan Colom, guitarra elèctrica a “B1: Eme Eme Song”, “A2: Neighborhood” i “A1: Into the deep”.

 

I aquest disc resulta ser un LP amb tres temes en la cara A, amb “Mutatis Mutandis A3, i quatre en la cara B amb “Follow your Heart” B4, cosa que ens mostra la valentia de Marta i també la seva visió clara de per on van les coses de la reproducció de la música, a l’abast dels vertaders aficionats. Les músiques que ha fet Marta en aquest projecte ens la mostren farcida de modernitat pel que fa a efectes, ritmes un tant Funk, i diversitat i amalgames diverses sobretot per la veu de At.One.

 

I comencem escoltant-los en el tema anomenat...

 

5.B4.- Follow your Heart (Marta Mansilla) 6:25.

 

Doncs en aquest projecte ha comptat majorment amb la veu de At.One, a qui hem escoltat després de la llarga presentació melòdica feta per Marta amb la flauta. El tema ha començat amb el motiu principal i rítmic fet pel piano, baix i la bateria, i ja la bonica melodia. I què interessant el canvi harmònic al final de la melodia i tot just abans de la veu del cantant. I ja la improvisació de David Sancho al piano, amb tots els aires del Jazz, tot i el “beat” de la caixa del baterista. Reeixida improvisació del pianista que ha deixat pas a uns moments de “break” delicat per ja aparèixer de nou el motiu melòdic amb la flauta de Marta, però també els motius melòdics del cantant fets a duet amb la flauta. I el final, marcat encara més pel baterista amb un motiu melòdic repetitiu que ha servit per enlairar-los a tots ells i ella, dinàmicament, per ja acabar el tema delicadament, preciós tema per començar-los a escoltar.

 

I també els escoltarem en el tema on la veu de At.One n’és la protagonista anomenat...

 

6.B2.- Out of the Deep (Marta Mansilla) 5:58.

 

I sí que la veu de At.One n’ha estat quasi que el protagonista, evidentment que també amb la líder Mansilla. Un tema amb diversitat de ritmes, iniciat amb la veu i ja el motiu principal per la flautista a un tempo viu, per ja apaigavar-nos amb la melodia i veu del  cantant i amb el “beat” del baterista. I el tema es va desenvolupant amb un crescendo brutal on la veu i instruments han arribat a una quota de volum del 100%; quina potència. I quin altre canvi de ritme al bell mig del tema, amb els sons del teclat i baix elèctric. Canvi de nou amb la improvisació del teclista amb un dels seus instruments wurlitzer, op1, prophet 10. Què brutals aquests moments i també quan el baterista s’hi ha afegit amb el seu solo, i amb els sons de fons increïbles i potents. I el final, què impressionant, què potent amb la veu i tots els instruments, i ja per acabar-lo delicadament. Un tema força complex, amb canvis rítmics i harmònics, que ens mostren a una compositora en el seu zenit. Gran tema de nou de Marta Mansilla.

 

I ja els acabarem d’escoltar en el tema més potent i anomenat...

 

7.B1.- Eme Eme (Marta Mansilla) 5:34.

 

I quin altre brutal tema que acabem d’escoltar, i de nou amb diversitat de canvis rítmics i harmònics. I sí, perquè els inicis han estat increïbles, primer per com l’han començat, i després pel primer canvi melòdic. Al cap d’una estoneta ja ens hem trobat amb una altre inversemblant improvisació del teclista David Sancho i de nou el motiu melòdic i rítmic inicial, i canvi rítmic de nou per deixar pas a la magnífica veu de At.One ens uns moments d’una gran bellesa. I què maca la cadència harmònica en aquests moments, i com la flauta ens ho ha marcat. I impressionant ha estat el solo del guitarrista Joan Colom després. Sonoritat a tot Jazz-Rock i improvisació melòdica molt maca. I de nou un canvi rítmic en els moments posteriors amb la veu de At.One, que ha anat fent aquest motiu i ja per acabar el tema delicadament, brutal tema i projecte de Marta Mansilla o sigui que felicitats Marta, David Sancho, Caparrós, Rodrigo Ballesteros, Pablo Martin Jones, Small Aka Ecsentric, Mcrap, Aaron Pozón, Joan Colom.

I nosaltres ja encarem el final d’aquest programa dedicat a tres diverses veus, també per les seves músiques i ens endinsarem en el Jazz que ens farà Irati Bilbao, “Bloom”, publicat per Errabal Jazz el passat 2024. Enregistrat, mesclat i masteritzat a Mecca Recording Studio d'Oiartzun (Gipuzkoa) per Mikel Eceiza. Amb Irati Bilbao, veu; Mikel Núñez, piano: Fran Serrano, contrabaix; Aitor Bravo, bateria i com a novetat, la incorporació d'una secció de vents amb Álvaro Zarzuela, trombó i arranjaments de vents, Xabier Arriola, fiscorn, trompeta i Haizea Martiartu, saxo alt. Una extraordinària configuració de banda composta per músics de primer nivell que atorga a aquest treball una nova dimensió quant a producció i sonoritat. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://hotsak.eus/es/product/bloom/.

 

 

I ja la escoltarem a ella i a ells en el delicat boleret de Marta Valdés anomenat...

 

8.4.- Hacia donde? (Marta Valdés) 6:14.

 

I vet aquí quin canvi estilístic acabem d’escoltar, oi? I és que aquest és un boleret molt bonic de Marta Valdés que Irati ha iniciat primer ella sola, amb la seva veu; després, el ritme, la cadència dels acords del tema, i la seva veu. Un tema molt maco melòdicament parlant, i ja la improvisació del baixista Fran Serrano profunda i melòdica, amb pulsió rítmica. També el piano de Mikel Núñez ha brillat per la seva delicadesa solista, la qual també ens ha acaronat. I el boleret l’han acabat amb la veu de la líder amb un final preciós, ideal per començar-los a escoltar.

 

I ara seguirem escoltant-los en el tema propi i anomenat...

 

9.7.- Places (Irati Bilbao) 5:11.

 

I sí que aquest tema ens ha agradat força, sí. Té una forma rítmica que sembla trencada, ternària, però no ho és. El tema va a 4*4 en les A i en la B del tema, amb la forma completa de ABA amb una estructura de 48 compassos i per això la melodia del tema és força llarga. És qüestió d’escoltar atentament. Mikel al piano ha estat qui ha improvisat, i de nou ho ha clavat. Ha fet un solo força bonic seguint fil per randa l’estructura del tema. Ha fet una sèries d’escales inversemblants, pujades amunt i a vall del seu teclat. La base rítmica ha estat imprescindible, en un tema on la qüestió rítmica és tan important. I de nou Irati ens ha acaronat amb la seva veu, ella recuperant la melodia i fent-lo completament, bonic tema aquest “Places” d’Irati on ens hem allunyat del Jazz concept momentàniament.

 

Delicada i subtil, Irati escriu “Intimate” per delectar-nos en clau d'improvisació amb la recreació de l'estàndard “Devil may care”, amb una formació en plena efervescència, plena de colors i textures. Eclèctica i flexible, la banda desenvolupa “Places” una altra de les cançons escrites per Irati Bilbao, que recrea i posa punt final a aquest treball amb “Mendian gora”, una composició escrita originalment pel cantant i compositor Imanol Larzabal i per l'escriptor i poeta Xabier Amuriza.

 

I ara farem un canvi rítmic escoltant-los en el vital tema i estàndard de Jazz on tenim a Haizea Martiatu anomenat...

 

10.6.- Devil May Care (B. Dorough & Terell Kirk) 4:45.

 

I “Devil May Care” va ser escrita per Bob Dorough i Terrell Kirk i va ser publicada per primera vegada per Les Elgart & His Orchestra. I 10-n’hi-C de tema que ens acaben de fer amb aquest estàndard de Jazz no massa interpretat, però impressionant. Després de la melodia, Irati s’ha posat a fer una impro a tot “Scat”, cosa que ha fet la mar de bé, improvisant en tot el tema, primer amb tota la formació. I ves per on que després ha fet un duet amb el baterista Aitor Bravo impressionant. I esclar que si hi tenim a la jove crac Haizea Martiatu doncs que la posem, esclar. Ella ens ha clavat un brutal solo al saxo alto amb tots els aires del Jazz més modern que el tema pròpiament, situat abans de l’era del Bop. I què dir dels de la base rítmica, que han estat brutals, ells que han fet que el tema vagi a tot Swing, gràcies al “Walking” del baixista Serrano, la gestió del piano de Núñez i els copets a plats i caixa de la bateria de Bravo. I ja de nou Irati ha recuperat el motiu principal i tema i ja acabar-lo amb tota l’energia vital que ha tingut, i fer-ho de cop. Brutal.

 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,

Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,

Auand Records: https://auand.com/,

A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/

Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/

Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/

Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,

The Changes Music: https://thechangesmusic.com/

CRU Records: https://alcrurecords.com/,

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, en el també vital tema, i també amb Haizea i anomenat...

 

11.3.- I Fall in love too easily (J. Styne & S. Cahn) 3:18.

 

I resulta que "I Fall in Love Too Easily" és una cançó de 1944 composta per Jule Styne amb lletra de Sammy Cahn. Va ser introduïda per Frank Sinatra a la pel·lícula de 1945,  Anchors Aweigh. I de nou un tema amb tota la vitalitat possibles, amb un tempo brutal on els dos de la base rítmica, Serrano al contrabaix i Bravo a la bateria han estat de nou els artífexs del tempo i brutal Swing. Esclar que Núñez al piano també ha fet la seva tasca. I de nou Irati ens ha impressionat per com a gestionat la seva veu, primer fent la melodia, i després improvisant de nou a tot “Scat”. I també Haizea Martiatu ens ha deixat bocabadats pel seu gran solo al saxo alt. I després d’ella, els quatres compassos improvisant amb el baterista,  veu i saxo alt, per ja recuperar la melodia del tema i acabar-lo de manera magistral i de cop de nou, gran tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats noies  Irati Bilbao, Haizea Martiartu, i nois Mikel Núñez, Fran Serrano, Aitor Bravo, Álvaro Zarzuela  i Xabier Arriola.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..

 https://llibreriabyron.com/calendari/

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,

https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 14 de febrer, que tindrem al Miquel Talavera Organ Trio amb ell mateix a la guitarra; Raül-Marc Portell, orgue i Marc Ruiz, bateria, en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta.

 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.