Programa 626: Duo Lupino, Alexis Alonso & Jorge Pardo i Tomàs Becket 5tet, dimecres 19 de març de 2025.
Enllaç a l'àudio del programa:.
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I el programa d’avui començarà amb les músiques de dos duets per finalitzar amb un quintet, amb tots els projectes autoproduïts. Músiques delicades les del Duo Lupino, “La bóveda celeste” i les enregistrades en directe del duet d’Alexis Alonso & Jorge Pardo, “Maires”, mentre que amb el quintet liderat per Tomás Becket, “End of Cycle”, les músiques seran més potents.
Començarem amb el disc Duo Lupino, “La bóveda celeste”. Enregistrat per Sergi Felipe i Joan Hernández a Underpool
(Barcelona) al desembre del 2022 i al gener del 2023. Mesclat per Sergi Felipe a Underpool (Barcelona). Masteritzat per Roger Langvik a Ein
mangfaldig Kar (Barcelona). Produït per Víctor Oller Segura i Bartolomé
García-Plata Gironés. Amb Bartolomé
García-Plata Gironés, clarinet soprano i clarinet baix; Víctor Oller Segura,
piano. Amb la col·laboració de Júlia
Gual Gómez, flauta travessera a “Papier d’Arménie” i “Júlia, vint raigs i
cinc onades”.
I sí que aquest és un treball generós alhora que
farcit de sensibilitat, i també modernitat, per com les músiques superen
determinades barreres estilístiques. La barreja dels estils fa que estiguem
davant d’un projecte agosarat, també per la mestria del executants, per les
seves intervencions. 12 temes, entre els quals uns amb un denominador comú,
bàsicament, el record a la música de Carla
Bley i un seu tema, “Ida Lupino”, car ja sabeu que Carla ens va deixar el 17 d’octubre de
2023.
I més concretament, ens diuen ells això:
Qui conegui l’univers artístic de Carla Bley apreciarà com la seva
influència es deixa sentir en algunes peces d’aquest disc, inclosos l’humor i
la ironia que solen acompanyar la seva música. També hi són molt presents
altres grans referències actuals, com ara Sylvie
Courvoisier, Brad Mehldau, François Couturier o Anouar Brahem, així com
clàssics del passat recent, entre els quals destaquen Claude Debussy, Francis Poulenc i Olivier Messiaen. Amb aquest
mosaic de cromatismes sensorials, el Duo
Lupino, tot xiuxiuejant a cau d’orella, ens agafa de la mà per dur-nos a un
viatge d’introspecció reveladora.
Escoltem-los doncs en el preciós tema de Carla Bley anomenat...
1.10.- Ida Lupino (Carla Bley) 5:35.
I aquest tema de Carla Bley va aparèixer en el disc “Closer” del aleshores el seu home, Paul Bley, disc de 1966 amb Barry Altschul a la bateria, amb 7 composicions de Carla,1 de Paul, 1 d’Annette Peacock i 1 de l’Ornette Coleman. Al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp d’aquest disc “Closer” de Paul Bley.
https://paulbley.bandcamp.com/album/closer.
I la veritat és que aquesta cançó de Carla Bley és una meravella. Passen els anys i sempre l’escoltes com si el temps no hagués passat. I si la melodia l’ha començat el delicat so del piano de Víctor, ben aviat ha aparegut el clarinet de Tolo, Bartolomé. La bonica intervenció al piano de Víctor ha estat preciosa. Una improvisació farcida de calidesa, com el tema incorpora en els seus orígens. Moments subtils els del pianista Oller, quasi com si toqués una cançó de bressol. També el clarinetista ha brodat la seva improvisació, amb un punt més d’insistència rítmica ja cap el final. En els primers instants, dolçor, però. Ells dos ens han acaronat amb tendresa, en aquesta increïble per bonica cançó de Carla Bley, ideal per començar-los a escoltar, i nosaltres el programa d’avui.
Fa vint anys que es coneixen i, de mestre i
deixeble, han passat a companys de viatge. Són professors de L’Escola de Músics, al barri del Raval de Barcelona, i fa temps que toquen plegats en diferents formats.
L’any 2021 van començar a donar forma a un nou projecte, el Duo Lupino. I, després d’escriure un
repertori propi i rodar per diferents sales de Catalunya durant tres anys, s’han decidit a enregistrar el seu
primer treball discogràfic, titulat “La
bóveda celeste”. El Tolo ve del
món de la música clàssica, especialment la contemporània, i s’ha dedicat a estrenar
obres de compositores i compositors actuals. El Víctor, en canvi, posseeix una formació jazzística i sempre ha
tingut inquietuds en el camp de la composició i els arranjaments. Aquests dos
camins finalment s’han creuat per combinar l’art de cada ànima. En aquest nou
projecte es dediquen a un repertori de cambra íntim i meditatiu, amb música
original escrita pel Víctor
especialment per a aquesta formació.
I els seguirem escoltant en el tema...
2.8.- Raigs i onades (Víctor Oller Segura) 4:52.
I sí que en aquest tema de Víctor ens han impressionat per la seva compenetració. També pel propi tema de l’exquisit pianista. Modernitat melòdica i rítmica, amb moments molt interessants com el del descens harmònic que han fet tots dos. L’han iniciat ja amb la melodia a càrrec del clarinet de Bartolomé i piano de Víctor amb acords. Un primer canvi harmònic, i ja els moments del descens harmònic fet per tots dos. Un break que ha deixat pas a un motiu fet pel piano, i ja amb el clarinet al seu darrera. Més moments delicats al clarinet, ell sol, amb una total plenitud sonora. Descens harmònic i ascens, de nou de tots dos, que deuen ser les “onades”, uns moments molt bonics, amb el clarinet fent melodies i el piano, arpegis i acords. Molt bonic tema de Víctor Oller.
Víctor Oller Segura va néixer el 1991 a Sitges (Barcelona). Inquiet per la música, va començar a tocar el piano als 6 anys. Poc després se n’anava a viure a Brussel·les (Bèlgica), on va continuar estudiant música. Més tard va tornar a Barcelona i va conèixer L’Escola de Músics, on va descobrir el jazz i on es va formar musicalment durant l’adolescència per preparar-se per als estudis superiors. Ara hi treballa com a professor de piano i llenguatge musical, i director de diferents grups instrumentals. La seva altra passió, les llengües, el va portar a cursar els estudis de Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Un cop acabats, se’n tornava cap al nord d’Europa, aquesta vegada al Reial Conservatori de La Haia (Països Baixos), per estudiar el Grau Superior de Piano Jazz amb l’especialitat de Composició, amb professors com Wolfert Brederode, Susanne Abbuehl, Juraj Stanik o Martijn Padding. La composició i els arranjaments sempre han estat molt importants en la seva carrera i, amb la inspiració de grans referents com Carla Bley, Nina Simone, Brad Mehldau o Maria Schneider, no para ni un moment d’escriure música per a diferents projectes, com Oller i Guerra, el Víctor Oller Trio, Petjades o el Duo Lupino. L’any 2023 va rebre l'encàrrec d'escriure una peça per al Concurs Internacional de Piano Maria Canals. La composició, titulada “Aigües internacionals”, va ser escollida i interpretada en dues edicions consecutives pels concursants guanyadors Roman Lopatynskyi (3r premi, 2023) i Xiaolu Zang (1r premi, 2024) al Palau de la Música Catalana.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I els podríem escoltar en el tema més llarg, de més de 10 minuts anomenat “Papier d’Arménie”, on hi tenim a la flautista Júlia Gual, tema recomanat per descomptat, per la seva concepció musical amb aires flamencs i també pel record a la jove flautista que malauradament ens va deixar el març del 2023, però encara els escoltarem en el vital tema anomenat...
3.9.- Les amants (Enrico Pieranunzi) 4:31.
I sí que ens han tornat a frapar per com de consistent ha estat aquest tema, rítmica i melòdicament. Tema vital, i alhora encoratjador, positiu, brillant. Un tema que han fet quasi com en la versió original de Pieranunzi del disc “Racconti Meditarranei” amb Marc Johnson i Gabrielle Mirabassi i per tant a trio de piano, clarinet i contrabaix.
Una composició d’una gran bellesa, alhora que
reeixida interpretació de tots dos, ells fent la feina de tres. Melodia i ja la
primera improvisació a càrrec de Bartolomé
al clarinet. Ens mostrar de nou amb quin gust musical delicat executa les seves
intervencions, alhora que també el seu llenguatge farcit de Jazz. També Víctor ens ha deixat clavats a la
cadira, tot i escoltant-lo, per com ha fet la seva. Pulsió rítmica, digitació,
llenguatge jazzero, gust musical, delicadesa interpretativa, en definitiva,
bones maneres de tots dos. I sí, impressionant el motiu que han fet quasi abans
de recuperar el motiu i melodia
principal. Magnífic tema d’Enrico
Pieranunzi que ells han volgut encabir en el seu disc.
Nascut el 1977 a Barcelona, Bartolomé García-Plata Gironés va començar a tocar el clarinet als 7 anys al Conservatori del Liceu de Barcelona. Després d’anys estudiant i tocant en diverses formacions, finalitza els seus estudis superiors d’interpretació del clarinet al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb menció d'honor. Durant la seva carrera ha treballat sobretot amb formacions orquestrals. S’ha dedicat a estrenar obres de compositors actuals i això l’ha portat a l’experimentació de diferents sonoritats amb el clarinet. Pertany al grup de cambra de l’Associació Catalana de Compositors (ACC), amb la qual ha estrenat moltes obres de compositors emergents. També ha fet incursions en el món del teatre amb el grup humorístic musico-vocal La Trova. Ha viatjat per molts països realitzant concerts amb diferents grups de cambra, entre ells, Obdara Trío i Martín y Plata, i amb l’ACC en l’àmbit de la música contemporània. Intrigat pel món de la direcció i de la pedagogia de la música, treballa com a mestre de clarinet i director de diferents formacions musicals a L’Escola de Músics. Actualment, també està desenvolupant el seu canal de YouTube Clarinetrucos, tot un referent internacional en el món del clarinet.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema anomenat...
4.3.- Illes i xamfrans (Víctor Oller Segura) 4:05.
I quin altre preciós tema que ens han fet ells dos, composició de Víctor. La veritat que aquests temes ens l’han mostrat com un compositor molt centrat en la qüestió melòdico-rítmica, alhora que descobrint-nos unes melodies força agosarades, com la que acabem d’escoltar. El clarinet de Bartolomé ens l’ha fet, i amb Víctor al piano amb els acords ben marcats rítmicament. La improvisació del clarinetista ha estat brutal, seguint una estela melòdica, la del motiu principal, i alhora amb pujades i baixades de registre. I increïble ha estat la que ha fet Oller al piano, amb una mà esquerra persistent marcant la cosa rítmica, amb acords i notes, i una dreta brillant, creativa, melòdica, desenvolupant-lo amb tot un reguitzell de recursos melòdics i rítmics, mostrant-nos la mestria d’ells dos, com a intèrprets, com a creadors que es compenetren la mar de bé, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois, Bartolomé García-Plata Gironés, Víctor Oller Segura.
Cal destacar la col·laboració de la flautista Júlia Gual, una gran amiga del grup que ens va deixar, tristament, al març del 2023. Tenim la sort de poder-la escoltar a “Papier d’Arménie”, una peça que havia interpretat amb el duet en nombrosos concerts i que va enregistrar a l’estudi al desembre del 2022. També apareix en una sorpresa que trobareu al final del disc. Es tracta d’un assaig de “Raigs i onades”, una composició per a flauta i piano que el Víctor li va escriure per al seu 25è aniversari. Malauradament, l’obra no va poder ser enregistrada a l’estudi, i per això el duo va voler incorporar-la al repertori i incloure en el disc diferents fragments dels assaigs que se’n guarden. És un regal poder escoltar la flauta de la Júlia, tan viva i guspirejant com era ella. El seu so perdurarà en aquest disc i en la nostra memòria.
I seguirem amb l’altre duet d’aquesta nit, el de l’Alexis Alonso & Jorge Pardo, ”Maires”. Mesclat i produït per Joan Melero / Tracks 01, 03, 05, 06, 08, 09, 11 gravades a l'Auditori de Tenerife (Tenerife). Temes 02, 07, 10 enregistrats al Teatre Guiniguada (Gran Canària) / Track 04 gravats al Jamboree Jazz (Barcelona). Alexis Alonso, piano; Jorge Pardo, flauta i saxo tenor. El nostre equip: Oliver Martín, Héctor Martín, Susana García, Elisa Albertos, Sandra Montes, María Ameneiros, Eventonízate, Aarón S. Ramos, Joan Melero, Cora Pardo, Iván Pérez, Gabriel Fuentes, Alberto Méndez, Alejandro Doreste, Franklin Rodríguez i Jairo Dorta, Gràcies: José Luis Rivero, Auditorio de Tenerife, Araceli Vera, Daniel Tapia, Teatre Guiniguada (Gran Canaria), Jamboree Jazz (Barcelona), Centro Cívico Universidad (Saragossa), Sala Clamores (Madrid), Auditorio de La Gomera, Gobierno de Canarias, Auditorio Cueva de los Verdes (Centros de arte, cultura y turismo de Lanzarote), Nota 79 (Barcelona), Adriana Chávez, Sala Mattisse (València), Teatre El Magatzem (Tarragona), Cabildo de Tenerife, Fundación Sgae, Cary Pérez i David Alonso.
Enllaços:
“Bailes Descalzos” – Primer single de “Maires”: Bailes Descalzos - música i lletra de Alexis Alonso | Spotify.
Videos:
“Sand Goblins” - en directe: https://youtu.be/FbfvPT4wKTs.
I res, dir-vos que nosaltres els vam poder veure en un d’aquests concerts i va ser precisament al Nota 79 de Barcelona. Aquest és també un projecte generós pels 11 temes enregistrats. També gaudirem de moments farcits de sensibilitat, els que un duet de piano i flauta ens pot oferir i abans hem escoltat amb un duet de piano i clarinet. Temes, pocs, delicats de tempo i més de vitals, tot i que tampoc n’hi ha cap d’aquells que ho siguin molt. La pulsió rítmica del piano en tots els casos, ens els fa gaudir per aquest punt de rítmica encabit en ells.
I ja els començarem escoltant en el tema on Jorge toca el saxo tenor, i anomenat...
5.8.- The Arabian Dream (Alexis Alonso) 7:29.
I tot i haver canviat el clarinet pel saxo tenor, el duet es manté, el d’un vent amb un piano. De nou les composicions són del pianista, ara el bo d’Alexis Alonso. Un tema amb aires aràbics evidents, iniciat per l’Alexis amb una “Intro” que ha obert la porta a la melodia de Jorge Pardo amb el saxo tenor. Molt de sentiment en les seves notes, i consistència rítmica, la dels acords i arpegis del piano. Un tema farcit de melancolia però d’una gran bellesa. El so estripat del saxo de Jorge contrasta a vegades amb la sonoritat del piano. Ell mateix ha fet una improvisació inversemblant, arribant als més greus del seu tenor. Mentre, Alexis ens ha acaronat dolçament amb les notes soltes i delicades. Jorge s’ha anat esplaiant, també amb Alexis fent-li costat quan aquest ha sonat més punyent. I quin final més delicat i bonic, ideal per començar-los a escoltar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
I seguirem escoltant-los en el tema anomenat...
6.2.- Bailes descalzos (Alexis Alonso) 6:14.
I ara el Jorge amb la flauta i el seu so únic i personal, tan reconeixible. Un tema marcat per la rítmica de la mà esquerra del piano d’Alexis i ja amb el motiu principal a càrrec del madrileny. I després de la presentació del tema, ja la primera improvisació del pianista canari, ell, amb tota la delicadesa possible. També Jorge a la flauta ha fet la seva particular improvisació molt marcada rítmicament per com fa sonar la flauta a cop d’esbufegada. La melodia o motiu ha estat volant ben a prop d’ambdues improvisacions d’aquest bonic “Bailes descalzos”, tema que han acabat molt delicadament.
7.6.- Blues de sal (Alexis Alonso) 6:35.
De nou ha estat Alexis qui ens ha presentat el tema amb el piano, i en aquest tema, de nou Jorge amb el saxo tenor. I quin tema més potent per la força sonora del músic madrileny. El motiu recurrent a càrrec del piano d’Alexis i ja la melodia, aquesta també amb una part B, a partir de la qual Alonso s’ha posat a improvisar primer amb contundència i ja després amb més delicadesa, obrint la porta a la que ha fet Jorge al tenor. Amb quin cor que toca Jorge Pardo sempre, sigui amb saxo tenor o amb flauta, la música li surt del cor. Una llarga improvisació d’ell, amb el seu so estripat a voluntat, i sempre Alexis Alonso amb la seva constància harmònica i rítmica donant-li tot el seu suport. Quin goig de tema de l’Alexis i que Jorge s’ha fet seu, i amb quin final sobtat que l’han acabat.
I ja els acabarem d’escoltar en un altre tema on Jorge segueix amb el tenor i tema anomenat..
8.3.- Mares bajo lluvia fina (Alexis Alonso) 3:55.
I els hem acabat d’escoltar amb aquest bon tema de l’Alexis, com ho són tots, esclar, però aquest amb una rítmica força persistent, la del piano del compositor canari. I sí que Jorge té una personalitat musical única, la d’un músic que ha viscut innumerables experiències musicals amb tanta gent de primer nivell, el seu. També per les diferents mogudes musicals, moltes d’elles amb el Flamenc mixturat amb el Jazz. Saber nadar en aquestes diverses aigües és cosa de pocs, dels privilegiats. Un tema curtet de 4 minutets que està molt bé, que només són dos, i alhora d’improvisar, el temps passa volant. Molt interessant aquest “Mares bajo lluvia fina” de l’Alexis Alonso, darrer tema seu i per això dir-los felicitats nois, Alexis Alonso, Jorge Pardo.
I nosaltres ja encarem el final del programa amb
el disc de Tomás Becket, “End of Cycle”,
publicat a finals de setembre del 2024. Es va gravar a Vertigo Studios en dues sessions separades per un interval de 3
mesos, l'ultima va ser a juliol, i ho va fer Ferran Donatelli que també va fer les mescles i el Mastering. Amb Tomàs Becket, piano i composicions;
Guillermo Calliero, trompeta i fiscorn; Jeppe Rasmussen, saxos tenor i soprano;
Antonino Restuccia, contrabaix i Ramón Díaz, bateria.
Amb l'àlbum “End of Cycle” Tomàs Becket tanca una etapa, alhora que comença una altra. Una etapa personal, a nivell de la seva relació amb la música i amb la seva tornada a la seva ciutat natal, Barcelona. En la nova etapa que comença, Tomàs Becket vol desenvolupar i gravar projectes personals de diferents tipus i formats. En relació amb aquest quintet, pretén evolucionar amb més temes, on s'experimenti també amb la improvisació lliure i algunes pinzellades d'electrònica. L'objectiu és fer que cada tema aconsegueixi fer viatjar a l'oient a diferents llocs i espais sonors. L'àlbum està format per vuit temes, alguns compostos fa molt temps, com “Esperando”, i altres de molt recent creació, com “De lo profundo”, “No go” o “La llamada”. Inclou dos temes que no són de la seva autoria, i amb els quals sent una connexió molt especial, “Silence”, de Charlie Haden, i “Retrato em branco e preto”, d'Antonio Carlos Jobim. També inclou un tema a ritme de buleria, “Blusería per a Chano” dedicada al músic Chano Domínguez, per qui professa gran admiració, i un tema més funk, “Groove for Matt”. La majoria de melodies estan arranjades per a saxo tenor o soprano i trompeta o fiscorn, explorant al mateix temps la improvisació conjunta, sobre una base rítmica solguda, sòlida, que donen el bateria i contrabaix.
Doncs els podríem escoltar en un tema propi del Tomàs “De lo profundo”, però és que hi ha la meravella de l’Antonio Carlos Jobim anomenada...
9.1.- Retrato em Branco e Preto (Antonio Carlos Jobim) 9:00.
I aquesta és una de les moltes i magnífiques composicions del genial Antonio Carlos Jobim, difícil quina és la més bonica. I el tema l’han començat melòdicament, Guillermo i Jeppe l’un al fiscorn, i aquest darrer al saxo tenor. I mentre tant la base rítmica de tres, amb el líder al piano, el contrabaix de l’Antonino i la bateria de Ramón Díaz, solidesa harmònica i rítmica per a tots. I què maca la improvisació de Jeppe al saxo tenor, ell mantenint la sonoritat continguda per poder estar ben a prop del concepte melòdic. També Guillermo s’ha passejat amb el seu fiscorn fent una impro farcida de calidesa, i ambdós vents, fent-ho amb un gust exquisit. El trio s’ha quedat sol amb el líder improvisant i ell acaronant-nos, com també els seus dos companys, l’un amb els més greus i l’altre portant-los a bon port. Un quintet que és tot un luxe d’intèrprets al capdavant dels quals, el líder Tomàs Becket, preciós tema per començar-los a escoltar.
Tomás Becket: Pianista de jazz, compositor i improvisador originari de la ciutat de Barcelona. Encara que es considera autodidacta en la major part de la seva formació, en els seus inicis estudia piano jazz en el Taller de Músics de Barcelona i piano clàssic amb professors particulars, assistint també a diversos cursos i seminaris internacionals de jazz amb mestres com Chano Domínguez, Abe Rabade, així com diversos cursos d'improvisació lliure amb Agustí Fernández. Ha estat pianista en gran quantitat de formacions de jazz i latin-jazz, amb les quals ha tocat en diversos clubs i festivals en països d'Europa (Espanya, França, Holanda), Amèrica del Sud (Xile, el Perú, Bolívia), on ha compartit escenari amb músics com David Pastor, Mario Rossy, Julio Mendoza, Catharina Wiborgh, Voro García o Matt Baker. També ha estat integrant de diversos grups de música “World music” i fusió com Gnawa Collective; Afasa; Kiff Samba i col·laboracions amb el Maalem Abderrazak Hadir, amb els quals ha tocat en festivals de World music i en auditoris espanyols i marroquins. És creador de l'espectacle “Al voltant d'un quadre”, amb música en directe, dansa contemporània, pintura i il·luminació i ha participat com a pianista en diverses performances i concerts d'improvisació lliure. Com a compositor d'audiovisuals ha realitzat diverses músiques per a curtmetratges i documentals. D'altra banda, ha desenvolupat un extens treball com a docent en diferents àrees de la música a Espanya i Xile.
I els seguirem escoltant en el tema dedicat a Chano Domínguez i anomenat....
10.3.- Blusería para Chano (Tomàs Becket) 5:39.
I quina Buleria, i ells en diuen Bluseria, per a Chano Domínguez. Tema que ha començat amb el trio base marcant ja la qüestió rítmica, per ja aparèixer l’entremaliada melodia a càrrec dels dos vents. Té un pont magnífic o la part B del tema, on hem percebut el canvi tonal. I Jeppe ens ha meravellat pel bonic so del seu saxo soprano, i més que ho hem pogut notar en la molt reeixida improvisació que ens ha fet. Una afinació perfecte, coses que amb un saxo soprano costen més. Jeppe és holandès i porta ja una pila de temps aquí, estimat per tothom com a músic, però potser no sabeu que és un crac en l’electrònica i programació, havent-se fet un saxo programable que és una cucada. Dirigeix una escola on ensenya a construir i programar estris musicals midi i demés. Tomàs l’ha seguit al piano, i de nou ens ha agradat força, fent una improvisació envoltada d’aires flamencs, com és que té aquest tema. Digitació prístina i pura, farcida del ritme de la mà esquerra i el de la base rítmica de dos, contrabaix i bateria. També Ramón ha fet una gran tasca ara amb les escombretes, com qui no hi fos.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
https://jamboreejazz.com/agenda/,
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I encara els escoltarem en un altre tema propi anomenat...
11.2.- La llamada (Tomàs Becket) 5:46.
Doncs aquest tema és una barreja de sonoritats dolces, quan escoltem el trio base, i més punyents quan escoltem als dos vents. L’ha començat el líder de manera delicada amb una Intro a piano sol, per ja aparèixer el motiu principal i força punyent amb el saxo i la trompeta. El tema té una cadència rítmica que se t’emporta irremissiblement, tot i el so força contingut dels dos de la base; inclòs el piano sona ben apaivagat. Tomàs al piano ha fet també un bon solo, i ara amb tots els aires d’un estimat Horace Silver, que ell també va fer temes com aquest. La potent sonoritat del saxo soprano de Jeppe ha contrastat amb el so anterior, el del trio. Magnífica improvisació d’aquest crac holandès, permanent acompanyant dels projectes de Ramón Díaz. Una improvisació inversemblant per creativa, per so el del seu soprano, per inventiva, per fraseig lligat a tot Jazz. Uns moments també amb una impro col·lectiva al final, però curteta, i ja el motiu principal i encarar el final molt delicadament amb el trio, aquest gran tema de Tomàs Becket.
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema a tot Funk i anomenat...
12.7.- Groove for Matt (Tomàs Becket) 6:33.
I de nou quin altre gran tema de Tomàs Becket i què magnífiques les intervencions de tots els músics, dels solistes, primer Guillermo Calliero a la trompeta, brutal. Tema iniciat amb una Intro a trio base, i ja amb el contrabaix d’Antonino marcant les notes guia dels més baixos, i Ramón amb el ritme Funk ben marcat. El líder amb els acords, recolzant-los de manera harmònica. Un tema on la melodia l’han feta a duet de vents, trompeta i ara saxo tenor. I sí que Guillermo ens ha deixat noquejats per la seva increïble improvisació, amb un fraseig lligat inversemblant, alhora que moderna creativitat. Jeppe ha aparegut amb el so més fosc del seu saxo tenor i de nou ens ha clavat un solo de traca i mocador, com el que han fet abans els dos companys. Brutal solo de Jeppe que ha deixat pas al permanent riff del baixista Restuccia i solo brutal de Ramón Díaz a la bateria, ell, una mica màster de tots ells per l’edat. Gran tema, amb evolucions melòdiques precioses com hem escoltat al principi i al final, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi,o sigui que felicitats nois, Tomàs Becket, Guillermo Calliero, Jeppe Rasmussen, Antonino Restuccia i Ramón Díaz.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 7 de març on tindrem el del gran pianista Ignasi Terraza i amb algun convidat en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
