Programa 602 - Oriol Bordas: París-Barcelona Swing Connection i Barcelona Jazz Orquestra, dimecres 3 de juliol de 2024.
Enllaç directe a l'àudio del Programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I avui li dedicaré el programa a l’Oriol Bordas, qui ens va deixar fa quatre dies mal comptats. Agraeix-ho a l’amic Ramon Fossati que m’hagi posat al cap la idea de fer-li un especial a l’Oriol. També que m’hagi cedit la majoria del material que escoltareu o del qual en parlarem avui, car ell mateix va estar al costat de Bordas en molts dels projectes, on van compartir lideratge. I com que seran 5 els CDs, ja n’aniré parlant d’ells en el seu moments. Si però dir-vos que les músiques enregistrades que escoltarem començaren el 1991 i arribaren fins el 1999.
I dels 13 temes que hi ha, n’hi ha tres de precioses balades com són “Anna’s Dream”, “Aladino’s Promenade” i el Blues, molt arrastradet anomenat “Rolling Down”, o sigui que us posaré aquest darrer tema de l’Artur Regada...
1.6.- Rolling Down (Artur Regada) 6:31.
I ves per on amb quin Blues hem començat, tema de l’Artur Regada i magnífic solo ja d’entrada del pianista Philippe Duchemin i posterior el del saxo tenor de Dominique Vernhes, amb una bateria silent i les notes guia i posteriors moments solistes amb el contrabaix del compositor Artur Regada. I quina subtilesa la de la secció rítmica, primer, suaument el baterista Stéphane Roger i després més marcat amb el solo del trompetista Gilles Berthenet. I sempre per darrera el vibràfon de l’Oriol. Uns moments molt intensos cap al final del tema, amb el baterista marcant la caixa i on tota la banda s’enalteix, amb el solo del trompetista però també amb el fons de la resta de vents, en uns moments finals brutals i tema que en un directe segur que s’allargassava segons públic i músics.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I un altre Blues, ara però a tot delicat Swing és el tema compost per l’Oriol Bordas és l’anomenat...
2.2.- Paris-Barcelona Express (Oriol Bordas) 3:32.
I un altre magnífic tema de l’Oriol i gran interpretació solista del pianista Philippe Duchemin i amb l’Oriol a les percussions. Tema iniciat pel baterista i ja ben aviat amb la melodia feta pels vents. Llarg solo del pianista on hem pogut veure el seu magnífic nivell tècnic i gust musical alhora que tot plegat amb tot el swing del món. Unes frases posteriors dels vents que ens recorden moments d’altres temes. Ells mateixos l’han acabat més o menys com l’han començat.
I un altre tema de l’Oriol Bordas és el l’anomenat...
3.11.- Bitxo's Party (Oriol Bordas) 3:12.
I quin altre gran tema que va fer l’Oriol Bordas, amb quina bona trempera. I d’entrada ja el baterista, el baixista, i ja la melodia a duet de piano i vibràfon. Després tots els vents fent-la, i quina rítmica més impressionant. Hem pogut escoltar uns moments solistes amb la guitarra de Ramon Fossati i ja per donar pas al duet solista entre els dos saxos tenor, i primer amb el de Philippe Chagne. Posteriors moments solistes entre ell i Dominique Vernhes, ambdós al saxo tenor, de magnífica compenetració. I la pandereta l’ha picat el mateix Oriol qui s’encarregà de diverses percussions. I quin final més impressionant i de cop que ens han fet.
I ja els acabarem
d’escoltar en aquest primer CD en el tema que titula el disc compost per Oriol Bordas anomenat...
4.5.- Hard Swing (Oriol Bordas) 4:25.
I quin tros de tema que ens han fet, ja d’entrada a tot vital tempo i Swing, i ja amb la melodia com si fos la “Intro” del tema a càrrec del vibràfon de l’Oriol Bordas. Els vents també s’hi han afegit després fent-ne una part de la melodia. El solo de Bordas al vibràfon ens l’ha mostrat vivaç i vital, on es nota l’estela de Lionel Hampton per melodies i ritmes incorporats en el seu discurs. Bona trempera dels vents acompanyant-lo amb ràfegues de sons fins arribar al final del brutal tema, darrer d’aquest primer CD d’aquesta formació.
I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la dolçor de les teves musicals paraules.
4.5.- Hard Swing (Oriol Bordas) 4:25.
I quin tros de tema que ens han fet, ja d’entrada a tot vital tempo i Swing, i ja amb la melodia com si fos la “Intro” del tema a càrrec del vibràfon de l’Oriol Bordas. Els vents també s’hi han afegit després fent-ne una part de la melodia. El solo de Bordas al vibràfon ens l’ha mostrat vivaç i vital, on es nota l’estela de Lionel Hampton per melodies i ritmes incorporats en el seu discurs. Bona trempera dels vents acompanyant-lo amb ràfegues de sons fins arribar al final del brutal tema, darrer d’aquest primer CD d’aquesta formació.
I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la dolçor de les teves musicals paraules.
I seguirem amb un altre d’aquests primers CDs de la Paris - Barcelona Swing Connection, “Live in Barcelona” on posa explícitament que està coliderat per Ramon Fossati i Oriol Bordas. Publicat també per Blow! Records el 1991. I diria que els músics són els mateixos amb alguns canvis d’instruments, o sigui que són: Gilles Berthenet, trompeta; Philippe Chagne, saxo alt, saxo tenor, flauta; Dominique Vernhes, saxo tenor; Thierry Lhiver, trombó; Ramon Fossati, guitarra acústica i elèctrica(2). Philippe Duchemin, piano; Orial Bordas, vibràfon, saxo alt, percussió; Arthur Regada, contrabaix; Stéphane Roger, bateria.
I tot i haver-hi el preciós “Misty” us posaré un tema i balada que devia ser molt important per l’Oriol Bordas car en l’anterior CD també hi fou, i recordeu que aquest és un enregistrament en directe a Barcelona, i el tema en qüestió de l’Oriol Bordas és el...
5.5- Anna's Dream (Oriol Bordas) 4:04.
I què maca aquesta balada que va fer l’Oriol dedicada al somni de l’Anna, amb la melodia a càrrec del trombó de Thierry Lhiver. Una base rítmica molt equilibrada ha servit també de coixí al solo del saxo tenor Dominique Vernhes. Magnífica improvisació la d’aquest músic, que s’ha vist recolzat també per la resta de vents, sobretot al final del seu solo, recuperant part de la melodia. Preciós tema.
Hola Miquel: T'adjunto una selecció del que vaig poder trobar per casa en referència a l'Oriol Bordas, durant el període de la Paris-Barcelona Swing Connection, que vam crear junts a París l'any 1989: alguns articles de premsa, entrevistes, crítiques de CD's, cròniques de concerts, etc. i una llista no exhaustiva dels concerts que vam fer amb aquesta formació. L'Oriol, a més de tocar el vibràfon, tocava el clarinet, saxos, percussions i bateria.
I temes amb delicada trempera són “The Walker”, “Corner Pocket” i “Parking Lot Blues”, com també ho és i delicat Swing el conegut tema de Billy Strayhorn que Duke Ellington va incorporar a la seva orquestra, l’anomenat....
6.7.- Take The "A" Train (Billy Strayhorn) 5:53.
I sí que hem reconegut el tema de Billy Strayhorn, embolcallat pel magnífic arranjament que va fer l’Oriol Bordas, el qual el va vestir, però no disfressar. Els moments on tots els vents han acompanyat al llarg i magnífic solo del pianista Philippe Duchemin així ens ho han mostrat. Melodia feta primer pels vents, i posterior la del trombó de Thierry Lhiver i demés vents de canyes. La guitarra de Ramon ha donat el punt de Swing adequat, quasi que a tot delicat manouche. Què interessant l’arranjament de l’Oriol per com sabé omplir els espais amb licks o frases fetes per la secció de vents. I quin canvi tonal han encabit en el tema, i encara durant els moments solistes del pianista. I sí que el Swing ha estat impertorbable. I la coneguda frase feta pels vents, ja a les acaballes, tot plegat magnífic, i més encara el final que s’ha anat diluint en el no res, fins al final definitiu.
Algunes actuacions destacades/memorables: 10-11 juny 1992 - Inauguració de la nova seu de La Cova del Drac, amb Wild Bill Davis. 25 de juliol al 9 d'agost de 1992 - Inauguració del Jamboree, amb Jan Harrington. 13 de juliol de 1993 - Festival de Jazz de Vienne, amb Frank Wess. 10-11 març 1995 - Festival de Jazz de Terrassa, amb Teddy Edwards. A finals del 1994 l'Oriol va tornar a Barcelona i l'any següent vam tancar la Paris-Barcelona Swing Connection. L'Oriol va crear aleshores Swingfònic Productions, una discogràfica/productora i va tornar a registrar amb l'Ignasi Terraza, tant al vibràfon (Four Kats, 1995) com a la bateria (Ignasi Terraza Trio – Let Me Tell You Something, 1999). També va crear la
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I temes magnífics són “Jam With Hamp”, “Struttin’ with some barbecue” i “Gatush is back in town”, però un de força vital és el de Juan Tizol, el conegut...
7.9.- Perdido (Juan Tizol) 4:32.
I de quina manera l’han començat, brutal, amb un “Soli” dels vents de canyes. Una “Intro” impressionant i llarga i ja per deixar pas a la primera improvisació, la del contrabaix de l’Artur Regada. L’ha seguit la trompeta brillant de Gilles Berthenet, el trombó amb sordina, el de Thierry Lhiver. I sempre amb una base rítmica súper potent. També el vibràfon i copets de percussions, han omplert els espais musicals. I el final, molt marcat per la bateria de Stéphane Roger, i el definitiu final del tema, del qual crec que no n’hem escoltat la coneguda melodia, la d’aquest molt ben arranjat “Perdido”.
I en aquest CD també hi ha el “Hard Swing”, darrer tema que ha sonat del primer CD, o sigui que us posaré, ja per deixar-los d’escoltar, el vital
12.3.- Fu Manchu (Oriol Bordas) 5:17.
I quin altre brutal tema de l’Oriol Bordas, ja amb la trempera adequada, d’entrada. Ben aviat la seva improvisació al vibràfon, on ens ha tornat a copsar per la seva mestria, per les seves bones maneres, en un llarg i potent solo. I quin gran marcatge a la caixa, el del baterista Stéphane Roger. També hi ha moments de percussions, cops a les timbales, sembla. Brutal tempo i Swing, també pel “Walking” al contrabaix, el de l’Artur Regada. Llarguíssim solo al vibràfon, que va fer vibrar a l’audiència. Motiu de vents, i ja el final d’aquest brutal “Fu Manchu” molt aplaudit pel respectable.
I encara seguirem amb un altre CD d’aquesta formació i disc anomenat “Frank Wess meets the Paris - Barcelona Swing Connection i ves per on que publicat per Fresh Sound New Talent el 1992, essent el FSNT 002 CD. Enregistrat per Alain Cluzeau el 20 i 21 de maig de 1992 a l’Studio ACOUSTI, Paris. Masteritzat per Jean-Pierre Bouquet a Digipro, Paris. I aquí hi tenim a: Frank Wess (saxo tenor, flauta), Oriol Bordas (vibràfon, saxo alt), Patrick Aertero, Gilles Berthenet (trompeta), Thierry Lhiver (trombó), Philippe Chagne (saxo alto, tenor i baríton), Dominique Vernhes (clarinet, saxo tenor), Philippe Duchemin (piano), Ramon Fossati (guitarra), Jean-Pierre Rebillard (contrabaix), Stephane Roger (bateria). Productor executiu Jordi Pujol. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/paris-barcelona-swing-connection-albums/19-the-paris-barcelona-swing-connection.html.
I sí que hi ha unes balades increïbles en aquest CD, i ves per on que de Duke Ellingotn com per exemple “In A Sentimental Mood” i un “Ellington Ballad Medley” on hi ha Prelude to a kiss i Star Crossed Lovers. Però us posaré un tema de l’Oriol Bordas, un altre increïble Blues anomenat...
9.8.- Natacha's Blues (Oriol Bordas) 4:26.
I de nou un magnífic blues de l’Oriol Bordas iniciat amb uns redobles de la caixa de Roger. La melodia amb tots els vents, tot plegat molt delicat. El pont, ja molt més potent, i de nou delicadeses al piano de Duchemin. Primera improvisació brutal a càrrec del mestre convidat Frank Wess. La guitarra de Ramon ell que feu de Freddie Green en aquesta formació, quan no improvisà. I com ha crescut el tema en la B del solo de Wess, amb la secció de vents omplint-ne els espais. I què brutal després, amb tota la força d’ells, i la d’ell que no ha aflacat en cap moment. I quin final més delicat i bonic, tot i recuperant la delicada intensitat dels moments inicials.
I sí que és maco el “Bluesin' In Cadaqués”, sí, però us posaré una delícia anomenada...
10.9.- Always (Irving Berlin) 6:09.
I sí que he pogut percebre que l’arranjament fet per l’Oriol, d’entrada ha substituït el vals un tant carrincló del tema original pel delicat Swing incorporat en la seva versió, passant doncs d’un 3*4 a un 4*4 final. I la melodia l’han feta a duet els dos líders, vibràfon i guitarra, els de l’Oriol i del Ramon. Posterior, en un segon chorus, ja s’hi han afegit els vents, omplint encara més els espais, coses que ens parlen del bon gust que tingué Oriol Bordas. I esclar que aquí el solista del saxo tenor serà sempre el bo del Frank Wess, músic que posteriorment col·laborà amb la Barcelona Jazz Orquestra i ja sense l’Oriol. Gran solo d’aquest mestre, ell amb un so barreja de Ben Webster i Coleman Hawkins. I ves per on que l’Oriol ens ha captivat en el seu solo al vibràfon, amb el suport també de la secció de vents. El tema té uns canvis harmònics molt macos. I quin final més delicat i suau.
I de temes a tempo mèdium up n’hi ha també com són “Shiny Stockings” (Frank Foster), “Close your eyes” (Petkore) i el “Shufflin'” (Bordas) i per això us posaré aquest darrer, de l’Oriol Bordas.
11.11.- Shufflin (Oriol Bordas) 5:07.
I déu-n’hi-do de tema de l’Oriol Bordas. A tot Rhytm&Blues, car sembla ben bé que es podria ballar com si fos un rock&roll, o millor encara, a tot lindy hop, tant de moda darrerament. I la melodia ha sonat força greu pel so dels vents més greus, primer, i després més aguda per les trompetes i demés instruments. Un ritme ben marcat per la base rítmica de Philippe Duchemin (piano), Ramon Fossati (guitarra), Jean-Pierre Rebillard (contrabaix) i Stephane Roger (bateria). Gran intervenció solista posterior a càrrec de la trompeta, primer amb sordina i després sense, la de Patrick Aertero. El so més profund ha aparegut gràcies a la calidesa del saxo tenor del convidat Frank Wess. També ens ha agradat per com ha sabut gestionar la seva improvisació. I com han aparegut els vents, omplint molt més l’espai sonor. Quina tralla! Quin Swing per Walking de Rebillard. I quin final més brutal.
I hi ha tres temes la mar de vitals a tot Swing i tempo fast anomenats “Hi Mr. Wess” (Bordas), “The Midgets” (Newman) i “Tickle Toe” (Young) però ja els acabarem d’escoltar amb el tema del gran Lester Young...
12.5.- Tickle Toe (Lester Young) 4:32.
I en aquest magnífic tema de Lester Young, enregistrat per primera vegada el 19 de març de 1940 per la Count Basie Orquestra, es nota també l’arranjament de l’Oriol, d’entrada ja, per anar molt més viu de tempo. El piano ha donat peu a la melodia feta pel convidat Frank Wess i els altres saxos tenors, com n’és de ple el so, Philippe Chagne i Dominique Vernhes. I sí que tots tres han fet un “Soli” increïble, un solo escrit per a lluïment dels vents i també de l’arranjador, l’Oriol Bordas, “Soli” de saxos, transcripció del solo que Frank Wess va enregistrar amb Count Basie, em va dir Ramon. La base rítmica ha anat a tota hòstia, quin ritme, quin Swing, i què bé la guitarra del Ramon. Quines frases dels saxos i contestació de les trompetes. I els solos han començat, primer l’un, després l’altre i finalment el tercer, Frank Wess, Philippe Chagne i Dominique Vernhes tots tres amb el saxo tenor. I així s’han estat tots tres seguint fent “quatres” i “dosos”. Què brutals tots tres compartint aquests grans moments solistes. I mentre la base rítmica a tota hòstia, tema ideal per ja deixar aquest CD.
I d’aquest CD hi ha també baladetes com són “Nonchalance” (WB Davis) i “Lotus Blossom” (B. Strayhorn) però us posaré el tema compost pel nostre convidat....
13.4.- Nonchalance (Wild Bill Davis) 4:08.
I ves per on que ens faltava escoltar-lo tocant el saxo alt, cosa que ell ha fet ja d’entrada amb la melodia. Quin gran músic que fou Oriol Bordas. N’obtingué un so a lo Johnny Hodges, potser amb no tant tremolo, però. Una melodia preciosa que ha deixat pas al preciós solo al saxo tenor de Dominique. La resta de vents l’han recolzat amb unes frases curtetes. I ja al final, de nou el saxo alt de l’Oriol Bordas el d’un tema preciós, on el convidat Wild Bill Davis s’ha limitat a recolzar-los amb el seu orgue.
I sí que hi ha un altre blues, “Blues for New Orleans” (Ellington) i un tema un pèl més viu i preciós, és el “Azure-te” (WB Davis). Però un que té un Swing preciós és el compost també pel gran organista que fou de la Count Basie Orquestra i convidat en aquest CD i tema anomenat...
14.3.- Stolen Sweets Wild Bill Davis) 4:05.
I sí que ens ha agradat força aquest tema a tot Swing, i també per com el convidat Wild Bill Davis n’ha estat el protagonista, primer amb la melodia i ja després amb la seva improvisació. Ha tingut uns moments molt impactants. El so del Hammond és impressionant. També pel recolzament dels vents. Gran improvisació a base d’acords, m’ha semblat, més que de notes soltes. I de nou ens ha agradat molt la gestió de la guitarra rítmica de Ramon Fossati. I gran solo de nou del saxo tenor, Dominique Vernhes. Posteriorment hem pogut escoltar un “Soli” a càrrec dels metalls, i posterior recolzament de les canyes, i ja amb un final delicat a càrrec de l’orgue de Davis.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I hi ha una colla de temes amb trempera com són “Pyramid” (Tizol, Ellington), “April In Paris” (V. Duke), “Jack You're Dead” (W. Bishop) i el de Wild Bill Davis “Oh Ah Dee Dee Dee”, o sigui que els escoltarem en aquest darrer a tot Swing i tempo viu...
15.5.- Oh Ah Dee Dee Dee (Wild Bill Davis) 4:24.
I sí que els he volgut escoltar en aquest vital tema, també per com gestiona la seva veu, cosa que hem pogut escoltar en la seva curteta intervenció. Un tema iniciat pels metalls, veu, i contestes dels altres vents I sempre amb un Swing brutal a càrrec dels de la base rítmica. El solo de Wild Bill Davis a l’orgue ha estat esclatant. Quin tempo els de la base. Gran solo també del trombó de Bernard Camoin i suport de la resta de vents. També Ramon Fossati ens ha captivat per la delicadesa de la seva improvisació i so. Gran suport dels vents, coses que van la mar de bé. I de nou la veu del convidat, dient el títol del tema, i final espaterrant.
I dos dels temes més vitals són de l’Oriol Bordas, “Jumpin' With Bill” i “Avalon”, o sigui que els escoltarem en aquest darrer...
16.7.- Avalon (Oriol Bordas) 5:05
I quin tema més brutal de l’Oriol. El tempo és brutal, i com el marca el baterista amb els copets al canto de la caixa, ell que ha estat Stéphane Roger. I cosa imprescindible en una formació, és la de mantenir la mateixa base rítmica en tots els discos, cosa que han fet ells en els quatre CDs. També han mantingut quasi la resta de vents, canyes i metalls, amb algun canvi no gaire substancial. I els moments solistes els ha iniciat el convidat a l’orgue, el bo de Wild Bill Davis que de nou ens ha captivat per la seva mestria. I l’Oriol ens ha clavat un brutal solo al vibràfon, i què ben recolzat ha estat rítmicament. La seva musicalitat al vibràfon és força remarcable, ell situat en un estil més aviat clàssic i no Bopper, però ho feu amb molt bon gust musical i una tècnica força treballada, alhora que llenguatge jazzero, l’adequat per aquesta formació i músiques emprades. Brutal tema i darrer d’aquest CD amb el Wild Bill Davis.
I ja encarem el final del programa amb un dels primers discos que va fer la Barcelona Jazz Orquestra, “September in the Rain” (featu. Randy Greer i Jesse Davis), publicat el 2007 per Swit Records. Enregistrat per Didier Richard els dies 17, 18 i 19 de maig de 1999 a l’Orfeó Gracienc amb l’estudi mòbil Pac. Remasteritzat el 2007 per Josep Roig a Temps Record, Terrassa. Amb Randy Greer, veu; Jesse Davis, saxo alt; Xavier Mezquita, Albert Cruz, Wifredo Terrades, Juan de Diego, trompetes; Enric Mestre, Tom Johnson, Dani Alonso, Lluís Pasqual, trombons; Víctor de Diego, Isaïas Cid, Pep Bordas, Bernat Guarné, Joan Chamorro, saxos; Ignasi Terraza, piano; Manel Álvarez, contrabaix; Marc Thió, percussions; Direcció, arranjaments, bateria i vibràfon, Oriol Bordas. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.switrecords.com/product/september_in_the_rain/.
I sí que dels 12 temes n’hi ha de delicats i bonics com són el “Natacha’s Blues”, blues arrastradet magnífic, i també la bonica balada de Ray Noble, “The Very Thought of You”, amb arranjament de Frank Wess, o sigui que aquesta serà la que escoltareu ara mateix...
17.9.- The Very Thought of You (Ray Noble) 6:16.
I quina melodia més maca aquesta de Ray Noble. Hem notat també un canvi de sonoritat general relacionada amb l’enregistrament, aquest fet uns anys després dels que hem escoltat abans. La melodia l’ha fet el saxo alt convidat, el bo de Jesse Davis. Després d’ell, hem escoltat uns moments de “Solis” dels vents de la BJO, en dos moments posteriors a la seva intervenció. El seu solo ha estat de traca i mocador, car en Jesse és un dels millors saxos alts, i també ho devia ser aleshores, allà pel 1999. Preciós tema per començar-los a escoltar, i fer-vos notar el magnífic arranjament que va fer l’Oriol Bordas.
I ja amb un delicat swing tenim temes tan bonics com el que Randy Greer canta en català, “M’agrada jugar a l’amor”, tema de Poll, Emmerich, adaptació de lletra a càrrec de Xavier Dilla. I més o menys igual de tempo i Swing és el tema que titula el disc, “September in the Rain” de Harry Warren i Al Dubin i cantat per Randy Greer i gran solo al saxo alt de Jesse Davis, o sigui que serà aquest el que escoltareu seguidament...
18.1.- September in the Rain (H. Warren & Al Dubin) 4:33.
I amb aquest punt de Swing i més tempo hem gaudit molt amb aquest tema que titula el disc. Randy té una veu plena, càlida, súper afinada, una veu preciosa. Jesse Davis ens ha impressionat per la seva més que brutal improvisació al saxo alt, ell que n’és un purista, sempre buscant millorar el seu so, i potser per això el vam poder veure al Jamboree tocant el seu alt amb un tudell de saxo tenor. Increïble solo de Davis que s’ha vist acompanyat per tots els membres de la BJO. I Randy ha recuperat la melodia, cantant en un registre agut, molt remarcable. Quina magnífica veu.
I també hi ha una mena de Bossa anomenada “Bloi” composta per l’Oriol Bordas amb melodia feta per una preciosa flauta i solo posterior del mateix Oriol al vibràfon. I una mica més viu de tempo hi ha el “In a Mellow Tone” de Duke Ellington, que ves per on no surt a la llista de temes. I sí que més vital i cantat per Randy Greer és el magnífic “Close your Eyes” tema de Bernice Petkere i de nou amb un solo de Jesse Davis al saxo alt. I ja els temes que resten per comentar-ne els ritmes i tempos, dir-vos que són francament vitals, com és el “Osvaldo Tapioca” compost per l’Oriol Bordas. I sí que n’hi ha un de magnífic i llarg de 10 minuts què és el “Cherokee”, de Ray Noble i que serà el ara mateix escoltarem...
19.8.- Cherokee (Ray Noble) 10:08.
I si el tema ja és brutal, l’arranjament que n’ha fet l’Oriol Bordas encara ens l’ha fet més brutal. Increïbles primers moments de melodia dels metalls. Primer solo del saxo baríton de Joan Chamorro, perquè sí, com li fotia de bé en aquells anys, ell que n’és un mestre, dels barítons. I també el piano de l’Ignasi ha brillat pels espais siderals, plens de música. I la bateria a càrrec de l’Oriol Bordas no ha parat de marcar el tempo a base dels copets al canto de la caixa. I quins moments de “Solis” dels diferents vents, tot plegat per la gràcia dels arranjaments de Bordas. I també Randy Greer ha aparegut amb la seva veu fent una intervenció remarcable, en un tema força llarg de 10 minuts, amb moments per a tots, per a més “Solis” dels vents. I un Swing brutal gràcies al “Walking” del Manel Álvarez al contrabaix. I ja com a cirereta, el solo de Jesse Davis al saxo alto, què increïble que ho ha fet. I ja al final, de nou la veu de Randy i final d’aquest increïble “Cherokee”.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres començarem el divendres 6 de juliol el 15è Festival de Jam Sessions a SVdH amb els combos de l’ESEM Taller de Músics i ESM Jam Session, a la Sala Xica a partir de les 20h del vespre i fins les 23h, en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.
I vitals també són el “Avalon” de Lionel Hampton/Benny Goodman, amb melodia feta per l’Oriol al vibràfon. I encara una mica més és el “Love for Sale” de Cole Porter cantat per Randy Greer i posterior solo de Jess Davis al saxo alt. I sí que el més viu de tempo és el tema compost per l’Oriol Bordas, “Pipo”, amb solos de Jesse Davis. I ja per acabar el programa especial dedicat a la figura musical de l’Oriol Bordas els escoltarem en aquest tema...
20.2.- Pipo (Oriol Bordas) 4:13.
I certament que una de les coses que m’ha copsat ha estat la capacitat de compondre que mostrà Oriol Bordas en la seva carrera musical, i que nosaltres hem pogut copsar avui la mar de bé. I després de la melodia, solo brutal a càrrec de Jesse Davis al saxo alt. Increïble intervenció. I vull fer-vos notar que les percussions han estat sempre a càrrec de l’amic Marc Thió, fent bona parella de màquina rítmica amb el director i músic recordat en aquest programa, el gran Oriol Bordas. I certament que en aquest tema ho hem tornat a constatar. La melodia d’aquest “Pipo” ha estat realment força entremaliada, i els diferents “Solis” dels vents han estat brutals. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar aquest especial dedicat a la memòria de l’Oriol Bordas, programa que espero que us hagi agradat tant com a mi.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
