Programa 493 - FSR: Bobby Jaspar, Don Elliott & Bob Corwin Quartet i Sonny Stitt plays Jimmy Giuffre arrangements, dimecres 23 de març de 2022.
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.
I sí perquè avui hi
torno amb un programa dedicat a aquesta discogràfica tan estimada i tres
treballs de recopilació que ha fet Jordi
Pujol. Podreu escoltar en so monoaural remasteritzat a 24 bits els primers
anys del saxofonista belga Bobby Jaspar
Early Years, “From Be-Bop to Cool 1947-1951”, per seguir de
manera cronològica amb els enregistraments fets per The Don Elliott & Bob Corwin Quartet el 1956, i acabar amb en Sonny Stitt plays Jimmy Giuffre
arrangements del 1959, o sigui que farem una passejada per una part del
primer Jazz Modern del segle XX.
Doncs som-hi recordant a aquest gran desconegut, en Bobby Jaspar, un dels primers europeus que va trepitjar els escenaris de New York en aquells anys. Un disc amb 25 temes curtets, tal i com manava la tècnica i el comerç d’aleshores. Una compilació que inclou els enregistraments de: Orchestre du Cosmopolite (1945), The Bob Shots (1945, 1947, 1948 i 1949), un de Jean Leclerc & Bob Shots Orchestra (1948) els de Bobby Jaspar Quartet (1948 i 1951). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.freshsoundrecords.com/bobby-jaspar-albums/46706-early-years-from-be-bop-to-cool-1947-1951-featuring-the-bob-shots.html....
I us proposo que
escoltem primer alguns temes fets per The
Bob Shots (1949) on hi hagué: Jean Bourguignon, trompeta; Bobby Jaspar,
saxo tenor; Jacques Pelzer, saxo alto; Pierre Robert, guitarra; Francy Boland,
piano; Sadi, vibràfon, veus (#12 i 14); Georges Leclercq, contrabaix; John
Ward, bateria. Enregistrat a
París, del 16 al 17 de maig de 1949.
O sigui que els escoltarem en aquestes tres balades, seguides que per això són curtetes.
1.15.- Embracable You
(George & Ira, Gershwin) 1m59s.
2.14.- Pastel Blue (Shavers-Shaw,
arr. P. Robert) 2m53s.
3.12.- That’s my desire (Kresa-Loveday) 2m46s.
I ves per on quines tres balades més boniques, la primera força coneguda, i amb aquell so de l’època, car així varen ser aquells enregistraments. Les altres dues, no tan conegudes al menys per mi, però igualment temes bonics i cantats pel vibrafonista Sadi havent escoltat també una mica el saxo alto de Pelzier i bastant protagonista, la trompeta de Jean Bourguignon. Mentre que el nostre heroi Bobby Jaspar l’hem escoltat bàsicament en funcions d’acompanyant.
I si li hem d’agrair a Jordi Pujol aquesta recuperació, la que ell està fent reeditant velles meravelles, més encara el seu esforç i temps, car en aquest CD hi ha un llibret d’11 pàgines on ell ens explica, escrit en anglès, tots els ets i uts de les diferents formacions i enregistraments, feinada ingent que ell ens ha volgut regalar, i per això, moltes gràcies Jordi. El mateix Scott Yanow ho va deixar escrit el juny de 2019 a Los Angeles Jazz Scene fent també una bona crítica del treball del músic belga.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres,
concert primer i després Jam Session amb Miguel
Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la
seva pàgina web:
https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.
I ara i per acabar amb aquesta formació, alguns temes més, ara a més tempo...
4.13.- Boppin’ at the
Doge (Francis Coppieters) 2m32s.
5.16.- Boppin’ for Haig (Bobby Jaspar) 2m39s.
I aquests dos temes estan farcits de Bop, com acabeu d’escoltar, que per això formava part dels The Bop Shots. Tot i això el seu estil a vegades és un tant “Cool”. I aquí els “vents” executen la melodia alhora ara sí situats en lo més Bop de l’època. Solos del pianista i saxo alto; també el del vibrafonista i una mica el nostre heroi en el primer tema. I el segon tema ha seguit l’esperit Bop del primer amb la mateixa tònica de melodia a tots els vents. I el piano de Francy Boland, primer, i després el saxo tenor Jaspar han fet les impros, escoltant de nou el so brillant del vibràfon de Sadi.
I els amics de “Apolo y Baco” li van dedicar una
entrada, només faltaria, a qui va ser un dels millors saxos i músics de Jazz de
la primera meitat del segle 20.
On hi podreu llegir amb qui va tocar, el 1950 amb Django Reinhardt, a mitjans dels 50, amb el guitarrista Sacha Distel. I el 1956, casat el 1954 amb la cantant americana Blossom Dearie va creuar l’Atlàntic i, tot i que li va costar, va poder tocar amb el grup de Jay Jay Johnson. El mateix any, Down Beat el va premiar com el millor saxo tenor de l’any. Arribar, i moldre. El 1957 va substituir a Sonny Rollins en el quintet de Miles Davis algunes setmanes, el mateix any que es va separar de la seva companya.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la
seva agenda.
I seguirem amb el Bobby Jaspar Quartet amb: Bobby Jaspar, saxo tenor; Henri Renaud, piano; Pierre Michelot, contrabaix; Pierre Lemarchand, bateria. Enregistrat a París, el 5 de maig i el novembre de 1951, i primer amb aquestes dues magnífiques baladetes.
6.17.- Tenderly
(Gross-Lawrence) 2m48s.
7.19.- Bobby's Beep (Bobby Jaspar) 2m50s.
I què bonica és “Tenderly” i que bé l’ha interpretat Bobby Jaspar per sonoritat i sentiment. L’atac a l’instrument el fa força delicat, o sigui ataca la primera nota delicadament. El seu fraseig és força maco i la melodia creada encara més, en aquesta balada on ell n’ha estat el màxim protagonista. La segona i composició pròpia també ha estat molt bonica havent compartit la melodia amb el pianista. Ell mateix ha fet la primera improvisació amb els mateixos i càlids sons, als quals ja ens n’hem acostumat.
I Bobby Jaspar va signar el 1958 per la formació del gran Donald Byrd. Entre el 1959 i 1961 va treballar en clubs de New York, i no ho he comentat, però estava enganxat a la heroïna, o sigui que en aquesta època ja estava molt cardat. Va tornar a Europa i va formar un quintet amb René Thomas i alguns més. El 1962 torna a New York buscant el que no trobava a la vella Europa, però aviat, al cap d’un any, va estar ingressat a l’hospital Bellevue acabant la seva existència el 4 de març, diuen els de Apolo y Baco mentre que la Wikipèdia diu que va ser el 28 de febrer de 1963 a l’edat de només 37 anys. Va deixar enrere una llarga discografia i llista de músics amb els quals va tocar.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I acabarem amb la mateixa formació, primer amb una altra balada i un darrer tema a tot delicat swing, temes....
8.20.- How About
(Bobby Jaspar) 3m01s.
9.18.- If I Had You (King-Shapiro) 2m16s.
I sí, el primer tema ha estat una altra baladeta pròpia i molt bonica. Una melodia força llarga que sembla haver-se enllaçat amb la primera improvisació feta per ell mateix, on ha tornat a ser el màxim protagonista, que per això aquest era el seu quartet. I el darrer tema, què maco i quin swing més ben marcat pel “walking” del baixista alhora que per les escombretes del baterista. Tema i improvisacions, sense solució de continuïtat. I esclar, ha estat de nou el so del saxo tenor de Bobby Jaspar qui ens ha acaronat de nou i durant tot el tema. Bon tema per acabar amb ell i els músics que l’han acompanyat.
Un músic belga nascut a Lieja i que va començar tocant el piano i el clarinet de jove, per després el saxo tenor i la flauta. Un gran baladista, però també bopper amb un so ben personal. I per acabar, dir-vos que va tocar també amb John Coltrane, Herbie Mann, Kenny Burrell, Toshiko Akiyohsi i també amb Chet Baker i el disc del 1962 d’aquest Chet is Back! . Dels 25 temes del CD, la majoria són balades, i per això, i també perquè els temes enregistrats a la primera època tenen un so no tan acceptable, l’heu escoltat així de dolç i delicat. El darrer tema que hem escoltat però, està farcit de swing i un tempo mèdium high molt maco. A ell se’l pot escoltar de la manera com desgrana el seu lligat fraseig, i ves per on que amb en Lester Young ben aprop, per com de “Cool” l’hem escoltat.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.
I ara seguiré el
programa posant-vos el següent CD, compilat de 2 LPs amb The Don Elliot & Bob Corwin Quartet. El primer, "The Bob Corwin Quartet featuring the
trumpet of Don Elliott" (Riverside RLP 12-220) enregistrat el juny de
1956 a la ciutat de New York i el
segon enregistrat en directe a Chicago
el juliol del mateix any, "Don
Elliott at the Modern Jazz Room" (ABC-Paramount, ABC-142). I dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:
Aquest és també monoaural i remasteritzat a 24 bits, com l’anterior, tot i que el so ja és molt més bo, la qual cosa gaudirem ara mateix. Començaré amb alguns temes del primer LP on hi tenim a: Don Elliott, trompeta (excepte als #3,7,12,14,17), vibràfon (#12,14,17), bongos (#12), i veu (#15); Bob Corwin, piano; Ernie Furtado, contrabaix; Jim Campbell, bateria.
Proposo que els escoltem en alguns temes a tot swing, el primer però, molt delicat i tema..
10.5.- Rico-Jico-Joe (Don Elliott) 4m13s.
I ara diria jo que hem fet una passa endavant pel que fa a so, car és més actual, i tot i ser monoaural, té una bona qualitat. També pel que fa a la llargària dels temes, car hem passat dels 2minuts i mig als 4 i mig, cosa que s’agraeix molt. I aquest tema del líder ha estat també molt maco, com també ha estat càlid el so de la seva trompeta. Tot plegat te una sonoritat de West Coast Jazz tot i haver-se enregistrat a la costa est, i crec que és pel fet dels arranjaments i també perquè les intencions dels músics, del líder, va per aquests derroters. Bona improvisació la que ens ha fet en Don Elliot, so càlid, bon swing de la base rítmica, fet tot amb molta mesura. I el trio base s’ha quedat sol amb Bob Corwin, piano; Ernie Furtado, contrabaix; Jim Campbell, bateria en la bona improvisació del pianista, que ha estat continguda, un tan percusiva i situada en el registre mig del piano.
I en George W. Harris va deixar escrit el 10 de febrer de 2020 i a http://www.jazzweekly.com/....què:
"M’aposto el que vulgueu que no sabíeu que als anys 50, Don Elliott va ser un guanyador constant a les enquestes de Downbeat, sota la categoria d'"Instruments diversos", ja que tocava el fosc melòfon juntament amb el vibràfon, trompeta i bongos. També va treballar com a sideman de Paul Desmond i Quincy Jones durant un temps, així que va aconseguir un bon pedigrí en el món del jazz. Abans de convertir-se en un productor d'èxit, als anys 50 es va unir amb el pianista Bob Corwin, el baixista Ernie Furtado i el baterista Jim Campbell, amb aquesta col·lecció d'estudi i enregistraments en directe, tot plegat un testimoni impressionant.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es ..
I ara ells a tot tempo amb el tema...
11.1.- My Shining Hour (Arlen-Mercer) 4m04s.
I quin tema més vital que ens acaben de fer. Tema amb una melodia molt curteta i ja les improvisacions, la primera la del líder llarga i farcida de bon gust. Després Corwin al piano ha estat també magnífic. I al final una estoneta de “quatres” amb el baterista i final de tema.
I més coses que ens
diu George W. Harris :
A la trompeta, Elliott és tan càlid i líric com el Chet Baker de l'època a l'encantadora "My Shining Hour", que acabem d’escoltar, i és capaç de mostrar els seus músculs en el molt swingat “I'll Remember April". La banda fa una sèrie de cançons associades a Baker, així que és divertit comparar les seves diferents lectures del "I Remember You", "Isn't It Romantic" i "Gone With The Wind" amb un Elliott molt brillant. Les seves interpretacions al vibràfon a "But Not For Me" i "I'll Remember April" són una delícia nítida. Corwin és magnífic al piano, a "Rico-Jico-Joe" i "It Could Happen To You". El seu so de concert és modern, i molt més vital a "I Remember You" i exuberant a "Moonlight In Vermont". Aquesta banda farà que els fans del jazz de la costa oest pensin que han trobat la Rosetta Stone". I no sé qui és na Rosetta Stone i sí que, tot i enregistrat a New York té un sabor a West Coast Jazz força evident.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la
seva pàgina web:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la
programació.
I ara els escoltarem amb la mateixa formació i que varen enregistrar el seu disc en directe a Chicago, en el tema...
12.11.- It Might As Well Be Spring (Rodgers-Hammerstein II) 4m27s.
I aquesta cançó del 1945 la varen fer per a la pel·lícula “State Faire”. I amb el mateix títol hi ha dos àlbums que varen fer Ike Quebec, l’any 1961 i 20 anys més tard en Kenny Drew. I tot i ser un tema on elles i ells l’han cantant, també ha sonat de manera instrumental, com acabem d’escoltar, i també Keith Jarrett i Charlie Haden el van enregistrar en el seu “Last Dance” del 2014.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I ja acabarem aquesta compilació de 2 LPs en 1 CD amb el tema...
13.16.- I Remember You (Victor Schertzinger- Johnny Mercer) 5m24s.
I aquest tema el tenien en el seu repertori, car en el directe el van fer, a Chicago però també en el disc "The Bob Corwin Quartet featuring the trumpet of Don Elliott" de (Riverside). Una cançó del 1941 i qui primer la va cantar va ser, Dorothy Lamour i devia ser amb la orquestra de Jimmy Dorsey i tots plegats en el musical del 1942 anomenat “The Fleet’s In”. I ja heu escoltat quin tempo més viu el varen fer en aquell directe. I quin so més plàcid i càlid extreia Don Elliot de la seva trompeta i gran improvisador amb tot un cabal d’idees. La base rítmica també va estar brutal amb el “walking” del contrabaixista i el swing de les escombretes del baterista. Un bon solo també del pianista Corwin i contrabaixista Ernie Furtado, i al final uns “quatres” amb el baterista Jim Campbell, bon tema per acabar amb el seu CD.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el
catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto
on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions,
free jazz, o quelcom inclassificable.
I ja acabaré el
programa amb alguns temes de Sonny Stitt
plays Jimmy Giuffre arrangaments, enregistrat a Radio
Recorders, Hollywood el 16 de febrer de 1959 i reeditat per FSR com els altres dos. Un CD on en els
primers 8 temes hi ha una formació i en els dos darrers, n’hi ha una altra. I
ja sabeu que els enregistraments en estèreo varen començar el 1958, i doncs
aquest ja ho va ser. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina
web.
https://www.freshsoundrecords.com/sonny-stitt-albums/5355-plays-jimmy-giuffre-arrangements.html..
I la formació és: Lee Katzman, Jack Sheldon (trompeta), Frank Rosolino (trombó), Al Pollen (tuba), Sonny Stitt (saxo alto i tenor), Jimmy Giuffre (saxo tenor, arranjaments i direcció), Jimmy Rowles (piano), Buddy Clark (contrabaix) i Lawrence Marable (bateria). I els començarem escoltant amb la increïble balada anomenada...
14.3.- Laura (Raksin-Mercer) 4m48s.
I ja tothom sap que aquesta és la banda sonora de la pel·lícula de Otto Preminger del mateix nom, “Laura”, protagonitzada per ella, Gene Tierney i ell, Dana Andrews. I és clar que es va enregistrar múltiples vegades, una primera sèrie abans del Bop, i ja després amb el mateix Charlie Parker with Strings i també amb orquestra de cordes, més tard amb en Clifford Brown. I Charles Mingus, i l’Eric Dolphy, i tantes i tants. I ja heu pogut escoltar quin so més net que tenia el gran Sonny Stitt, ell que en el mateix tema era capaç de deixar l’alto i agafar el tenor, i fer un solo igualment brutal. I tots els embelliments que hi fa omplint la melodia, ja els havia fet Bird en el seu moment, ell però els ha fet també amb una gran mestria i sentiment. I com apareix el swing després de la “melodia” entrant les improvisacions, la de Stitt brutal. Al final els vents i piano han fet unes frases tipus pregunta-resposta.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on ja estem de ple
amb el seu 41è Festival Jazz Terrassa.
Al blog us posaré la seva pàgina web:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació.
I seguirem amb el magnífic blues de Jimmy Giuffre anomenat...
15.1.- New York Blues (Jimmy Giuffre) 3m54s.
I quin Blues ens han
fet més potent de melodia. I Jimmy
Giuffre que aquí el tenim tocant el saxo tenor, va ser també un gran clarinetista.
Un dels grans i també com a compositor, qui per cert va compondre un tema per a
la secció de saxos de l’orquestra de Woody
Hermann anomenat “Four Brothers” que es faria famós. I la secció
de saxos eren Zoot Sims, Serge Chaloff,
Herbie Steward i Stan Getz, tocant en aquest ordre. I quin tema i sobretot
arranjament que ja sabeu que són tots de Jimmy
Giuffre, que per això aquest disc existeix. Maca melodia i millor
improvisació del gran Stitt.
I ara els escoltarem en un tema de l’altre formació amb: Sonny Stitt (saxo alto i tenor), Jimmy Giuffre (saxo tenor), Jimmy Rowles (piano), Buddy Clark (contrabaix), Lawrence Marable (bateria).
I el tema és de Sonny Stitt a tot delicat swing...
16.9.- Uptown (Sonny Stitt) 5m21s.
I quin tema més trempat, amb una melodia senzilla car té també estructura de Blues. I hem escoltat al líder fent la melodia amb el saxo tenor i ells dos fent algunes sèries de pregunta-resposta i les impros que ens han fet cadascun d’ells, primer Jimmy Giuffre pel canal esquerra fent un llarg i magnífic solo de la mateixa manera que Sonny Stitt ha fet el mateix pel canal dret, ell però al saxo alto. De fet el so del seu saxo confon una mica, car el so del tenor no és tanc fosc com el de Giuffre, en fi, que com que canvia d’un a l’altre, ens té una mica enredats. I la base rítmica és però qui ha començat el tema, i tots tres amb un swing brutal, contrabaixista i baterista, mentre que el pianista ha omplert l’espai sonor amb els acords.
Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.
I ja per acabar el
programa d’avui, recuperaré la primera formació on només hi afegiré Lee Katzman, Jack Sheldon (trompeta), Frank
Rosolino (trombó), Al Pollen (tuba) a la resta que acabem d’escoltar, en el
tema súper fast, que per això Sonny
Stitt era un dels més boppers....
17.8.- Two for Timbucktu (Jimmy Giuffre) 3m17s.
I amb la ”intro” feta pels vents, encara no hem pogut copsar el tempo del tema. Ben aviat ha passat, tot i escoltant ja directament les “impro” de Stitt, ara al saxo alto i amb un tempo brutal, que per acabar el programa sí que tots ho volíem. Un solo increïble a una velocitat propera a la de la llum, on el líder ens ha fet una demostració de mestria alhora que bon gust.
I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio.
Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
