Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Bé, d’entrada No a la Guerra, a la d’Ucraïna i a totes les guerres. No n’hem tingut prou amb la pandèmia que ara ens han ficat per la força en una guerra que de moment ens queda lluny, però que tindrà efectes devastadors per  l’economia i ja està tenint moltes pèrdues humanes, de civils també. Una barbaritat que farà que estiguem preocupats també per nosaltres mateixos. Ens sap molt greu veure les notícies que ens arriben, on els morts van en augment. NO A LA GUERRA! 

I també tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es ...

i per això....doncs ja hi tornem amb un programa dedicat a l’editorial basca Errabal Jazz. I passa que em van enviar tres dels seus projectes, també diversos entre elles, i farcits de qualitat i creació de lo més actual. O sigui que proposo que els hi fem una repassada. Podreu escoltar a Ennio Pinillos, i el seu “Solipsismo”; a Kike Arza Electric 4tet i “Invict@s A la Fuerza”; per acabar amb els Organizing i les seves “Short Stories”.

 

Començarem el programa escoltant el projecte del saxofonista Ennio Pinillos, disc editat per Errabal Jazz aquest 2022. Enregistrat per Juanan Ros el 24 del 9 del 2020 en directe i a Musikene, Donostia. Mesclat i masteritzat per ell mateix. I aquí hi tenim a Ennio Pinillos, saxo alto; Miguel Moisés, trombó; Satxa Soriazu, piano; Javier Callén, contrabaix i Juanma Urruzia, bateria. Totes les composicions són del líder Ennio Pinillos. I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:

http://www.hotsak.com/tienda/solipsismo ... 

I aquest és un projecte de cinc temes, alguns però prou llargs de més de 9 minuts. Els temes tenen tots un tarannà melòdic alhora que amb una certa melancolia, intimisme també i sobretot d’una gran bellesa. El tempo de la majoria dels temes és mèdium, i tot plegat és evident que forma un “totum quantum”, és a dir, un projecte conceptual que a més, varen enregistrar en directe al Musikene de Donostia. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava que ja tenen a punt el seu “41è Festival Jazz Terrassa”. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web,  https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació. 

Escoltem-los en el tema que titula el projecte i primer track, anomenat... 

1.1.- Solipsismo (Ennio Pinillos) 6m54s. 

Doncs ja heu pogut escoltar quina delícia de tema per començar el programa d’avui, i com quasi del no res, va agafant de mica en mica una determinada trempera; aquesta però, tornarà a les aigües calmes. La melodia a càrrec del saxo alto del líder ha estat molt bonica, així com també les improvisacions que ells han fet, les d’un tema íntim i delicat, on els arpegis del pianista també ens han acaronat i ja des dels inicis. El contrabaixista ha estat qui primer ha iniciat les improvisacions, melòdica i amb sentiment, i així l’hem copsat. 

“Solipsisme” és un projecte lliure gestat dins dels seus estudis de Màster a Musikene. És un directe gravat fa un any gairebé sense retocs, per mantenir la frescor i espontaneïtat original com a fidel reflex de la màgica connexió que opera entre els músics del grup: Satxa Soriazu al piano, Javier Callén al contrabaix, Miguel Moisés al trombó i Juanma Urritza a la bateria. Ennio Pinillos va desenvolupar el Màster d'interpretació i investigació al centre Musikene de Donostia, a més, exerceix la docència al Conservatori Superior de Música de Navarra. Compagina tot això amb la seva pròpia formació  “Ennio Pinillos Quintet”, així com amb el duet “Jonathan Hurtado & Ennio Pinillos” i el quintet liderat per José Barrio. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

Seguirem amb ells i el següent tema anomenat... 

2.3.- Iker (Ennio Pinillos) 5m46s. 

I ja ho heu pogut escoltar, estem de nou en el quasi mateix espai musical i d’emocions. El tema té també un tarannà preciós i també per la sonoritat dels dos vents, saxo alto i trombó, els quals ens han fet un “téte a téte” compartint compassos mentre feien la improvisació, allò que en diem “pregunta i resposta”. I tot just abans de fer el darrer “break”, els hem pogut gaudir per la seva intensitat i potència sonora arribant quasi a uns moments de Clímax total. Després, melodia a dues veus, i piano quasi en l’absolut silenci i calma. 

El donostiarra Satxa Soriazu és també llicenciat per Musikene i graduat superior de jazz. Forma part de l'Up Quartet, L'Eix ​​Jazz Group, RS Faktor, The Spring Onions, Alberto Arteta Group. Javier Callén va néixer a Monzón (Osca) i és Titulat Superior en l'especialitat de Jazz pel Conservatori Superior de Navarra. Ha treballat com a docent i músic professional en diferents àmbits del sector i amb multitud de projectes, especialitzant-se en el jazz durant els darrers anys. I també va venir a un concert que vam fer a la Plaça de la Vila amb en Jon Robles al saxo tenor i amb Ramón Ángel Rey a la bateria, si mal no recordo. Miguel Moisés és membre dels explosius Salsa Tromboranga i lidera el seu propi projecte Miguel Moises Quintet i, finalment, el baterista i compositor navarrès Juanma Urriza és un dels màxims exponents de la darrera generació de músics bascos, i un dels “sideman” bascos més requerits per tota mena de músics pel seu estil personal i reconeixible. Lidera a més el seu propi projecte com a Juanma Urriza Laukotea. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.

 

I ja acabarem amb aquest projecte tan bonic i íntim amb el tema anomenat... 

3.3.- Mirada hacia el abismo (Ennio Pinillos) 9m54s. 

I aquest llarg tema ha començat també seguint el mateix i dolç tarannà, amb el piano fent les notes guia o motiu principal, melòdic i rítmic. S’agraeixen aquests moments de relax on sembla aturar-se tot, però no. El trio de piano, contrabaix i bateria sap omplir a la perfecció aquests moments. El saxo del líder i el trombó de Moisés, ajuden melòdicament en els moments de canvis i breaks, i en aquest tema també. El líder ens ha fet una molt bonica improvisació, amb un magnífic so i llenguatge. La base rítmica va “in crescendo” marcant subtilment la qüestió rítmica, arribant tot de nou a uns moments àlgids d’emoció i intensitat emocional. Un altre “break” ha permès al pianista Soriazu desenvolupar un preciós solo, i així de mica en mica tornar a recuperar el crescendo. En el darrer, el pianista ha recuperat de nou la presència, el relax també amb les escombretes del baterista Urriza.   

La música exquisida d'Ennio provoca més preguntes que certeses. Suggereix molt més del que inicialment mostra. Tot és a la nostra ment i el seu abast és infinit. Saxo, contrabaix, trombó, piano i bateria. Elements bàsics d'un so i una lírica serena, reposada però plena de commovedors matisos, a la qual costa posar-hi etiquetes malgrat les seves fites clàssiques. I és que Ennio Pinillos busca i ha buscat sempre un camí personal, cuidant amb cura una estètica que actua com a fil conductor de les emocions, més enllà dels estils que puguin haver-li influenciat i que la seva deliciosa música invoca a la nostra ment. Talent, sensibilitat i la maduresa i confiança suficient per deixar volar la imaginació i explorar aquest costat ocult de la nostra ment, on es desenvolupen idees i sensacions que ens sorprenen per la seva arrabassadora bellesa, incapaços d'explicar com és possible que no les haguem vist fins ara. Una petita gran fita a l'univers del jazz i de la música lliure al País Basc. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda.

 

Seguirem amb el projecte elèctric de Kike Arza Electric 4tet anomenat “Invictos a la Fuerza”. Editat per Errabal Jazz  el 2021. Enregistrat per Freddy Peláez al Pottoko Studio el 12 i 13 de juny de 2020. Mesclat i masteritzat per ell mateix. I aquí hi tenim a: Adrián Fernández, guitarra elèctrica; Satxa Soriazu, piano; (repetim amb ell) Kike Arza, baix elèctric i Daniel Lizárraga, bateria. Totes les composicions són del líder Kike Arza. I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:

http://www.hotsak.com/tienda/beharko-mendakaitz-invictos-a-la-fuerza ... 

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. 

I en aquest projecte ens trobarem 8 temes del baixista i líder Kike Arza. Els temes tenen un tarannà una mica més rítmic que l’anterior projecte que per això el líder és baixista de baix elèctric. No és que sigui un motiu suficient però sí que ens pot indicar que tot serà una mica més marxós. Tot i això, l’esperit dels temes del projecte segueixen a l’entorn d’un cert intimisme i també malencolia, Hi ha un tema llarg quasi a tempo de balada, i amb alguns canvis rítmics que serà el primer que us proposo escoltar, anomenat... 

4.7.- Filtro 2 (Kike Arza) 9m07s. 

I aquest tema de 9 minuts ens ha agradat molt i molt. La guitarra de Fernández ens ha acaronat ja des dels inicis, i més encara quan han sonat a duet amb el pianista Soriazu. El baix elèctric i la mà esquerra del pianista fan el motiu principal a partir del qual van desenvolupant el tema. També el bonic so i melòdic de la guitarra de Fernández, dolç i càlid, ens ha acompanyat durant la seva improvisació. I la qüestió rítmica ja heu vist que l’han portat piano, baix i bateria, i hem escoltat els canvis que ells han fet. La melodia a duet ha aparegut al final amb el piano i la guitarra. Soriazu al piano ens ha fet una magnífica improvisació, amb increment d’intensitat a moments. Quin tema més maco per començar el seu projecte. 

Aquest és el veritable valor d'aquesta obra excepcional que ens arriba de la mà de quatre músics de contrastada qualitat. En Satxa Soriazu (Donostia, 1977) al piano, graduat superior i alumne entre d'altres d'Iñaki Salvador, Ed Simon o Kevin Hays, Rob Van Bave i amb nombroses actuacions a Festivals de Jazz com el de Getxo o Ezcaray formant part de l’Alberto Arteta Group a més de ser músic de sessió per a artistes com Anje Duhalde o Gorka Knörr. 

Adrián Fernandez (Vitòria/Gasteiz, 1995) a la guitarra, matriculat d'honor al Conservatori Superior de Música de Navarra el 2018 que ha assistit a nombroses masterclasses de la mà de Chris Cheek, Aaron Goldberg o Reuben Rogers i ha format part de la big band d'Iñaki Askunze a més de participar com a sideman en multitud d'enregistraments, entre ells el seu propi disc “Urjauzia” de 2017. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I seguirem amb un tema llarg anomenat... 

5.8.- Clave 1/Ghost track (Kike Arza) 10m09s. 

I amb aquest tema ens han tornat a impressionar. I segueixen amb algunes reiteracions que ja els hi hem escoltat, i parlo per les que fa el pianista, amb les notes soltes i repetitives que ens ha fet. Ell mateix ha desenvolupat un precís solo, per ritmes, per pulsió sobre les tecles del piano. La rítmica s’ha anat desenvolupant alhora que ha intervingut la guitarra de Rodríguez, fent aquest un remarcable solo. El compositor de tots els temes, Kike Arza s’ha marcat un brutal solo al baix elèctric, i mentre, les notes soltes del pianista, la bateria de Lizarraga, i al final apareixent la guitarra i el piano a duet, tot i recuperant la melodia que a vegades ens sona així com molt a lo Bach. I els temes d’aquest projecte ens conviden a la calma on hi arribem sovint a partir d’una anterior improvisació. El baterista ens ha fet una demostració del so dels plats, alhora que el de les seves timbales i demés estris percussius. I al final, tot s’ha diluït en el no res. 

Daniel Lizarraga (Pamplona, ​​1988) a la bateria, adobat amb músics de la talla de Robin Eubanks o Massa Kamaguchi i músic habitual a festivals de prestigi com Jazzaldi, Jazzfermín o Cultura Inquieta, destacant entre els nombrosos projectes en què participa la Broken Brothers Brass Band o Lurpekariak. I finalment el mateix Kike Arza (Pamplona, 1981) al baix elèctric, premi fi de carrera a Musikene i col·laborador incansable i músic de suport de grans noms del jazz com Iñaki Salvador, Mikel Andueza, Carme Canela, al comandament de les seves pròpies formacions com Kike Arza Quintet ha estat guardonat amb el premi Impuls BBK 2012 i no recela de prendre part en projectes allunyats de sonoritats jazzístiques com Passion Vega, Noa, Estrella Morente o amb María Dolores Pradera. Joventut, talent, curiositat, feina i molt d'amor al servei d'un disc inesgotable. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

I ja per acabar el seu projecte ho farem amb el tema més marxós i anomenat... 

6.1.- Preludio y Fuga (Kike Arza) 5m09s. 

I sí, aquest és el tema més potent, amb diferència. Marcat rítmicament i melòdica pel baix i la guitarra, i esclar, la bateria potent de Lizarraga. El pianista ha seguit amb les seves notes, i després també amb la guitarra de Fernández. El “Break” ens ha recordat de nou a Bach, i ara també mentre el pianista feia la melodia pel canal esquerre, i el guitarrista el contestava pel canal dret. I el baix i baterista pel canal central marcant un precís ritme. I ves per on que al final hem pogut escoltar el solo del baterista, molt ben executat, amb profusió de redobles, cops als plats i timbales amortides i caixa de la seva bateria. I el pianista, de manera reiterativa amb acords, i al final, el guitarrista de nou amb la melodia “bacchiana”. Gran tema per acabar amb el seu projecte. 

I per acabar el programa, podreu escoltar la formació anomenada Organizing i les seves “Short Stories”. Editat per Errabal Jazz el 2021. Enregistrat el 2021 per Alberto Rodríguez. I aquí hi tenim a: Raúl Sainz de Rozas, guitarra; Alberto Arteta, saxo tenor i soprano; Jose Luis Canal, orgue Hammond i Juan Luís Castaño, bateria. Dels 7 temes del disc, n’hi ha dos de Wes Montgomery un de Kenny Dorham i la resta són del guitarrista Sainz de Rozas. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: http://www.hotsak.com/tienda/short-stories .....

I aquest és el projecte més jazzístic segons cànons normalitzats. I és que dels 7 temes n’hi ha tres d’estàndards de jazz magnífics, com us acabo de dir. Els altres temes de Sainz de Rozas tenen també un esperit jazzero com la “Samba do Lidia”, tema dedicat a la seva filla. També la preciosa balada “Olga decir” té tots els aires del jazz, de la guitarra de jazz del compositor en un tema on ell n’és el màxim protagonista. Fins i tot hi tenim un tema a tota Fusió, tot Funk, com és “Mic-Mic”, tema divertit i marcat per la qüestió rítmica de la base alhora que la guitarra ara més distorsionada del compositor de Rozas i amb un Alberto Arteta amb tots els aires de Michael Brecker. I finalment, un altre preciós tema dedicat al seu germà, “Paisaje con lluvia”, molt melòdic i fet amb tot el sentiment del món. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

I els escoltarem en el tema de Raúl Sainz de Rozas i dedicat a la seva filla, anomenat... 

7.4.- Samba do Lidia (Raúl Sainz de Rozas) 5m35s. 

I amb aquest projecte ens endinsarem una mica més en el món del Jazz. Quina bonica composició ens ha fet Sainz de Rozas i quin so el de la seva guitarra, una mica més jazzero que l’anterior. Melodia maca, ritme de samba amb una rítmica ara d’orgue hammond, amb els greus i tot. I quin solo més espaterrant ens ha fet Arteta al saxo soprano, com també l’organista Canal, amb el seu Hammond. Guitarra i saxo han recuperat la melodia per acabar-lo després d’un curtet “vamp” on el baterista ha fet de les seves, i molt bones, maneres. Bon tema per començar escoltant-los a ells. 

Tota cançó és un relat curt. Un resum d'instants, pensaments i vivències dels creadors. El so de les seves composicions i arranjaments ressona al nostre interior i connecta amb les nostres pròpies vivències quan arriben a les nostres orelles. És aquí on s'opera la inexplicable màgia de la música, de totes les músiques i molt especialment del jazz, per la seva naturalesa abstracta, impredictible i per això, universal. Amb aquest deliciós homenatge al boxejador cubà Kid Chocolat a la portada, “Short Stories” és exactament això, una col·lecció de 7 històries. 7 homenatges dels seus creadors a artistes i persones que han marcat la vida. Versions dels seus artistes més admirats (Kenny Dorham, Wes Montgomery) i composicions pròpies inspirades en els éssers més estimats. 7 cançons embolicades en el càlid arrauliment d'un orgue Hammond omnipresent i amb la millor tradició, la de de Brother Jack McDuff, Lou Bennett o Jimmy Smith. 7 moments de jazz cristal·lí, lluminós i genuí, i per tant disposat a reviure i fer algunes mutacions en noves i vibrants formes en la intimitat d’aquesta escolta.

 

I seguirem ara amb un dels temes de Wes Montgomery, anomenat.. 

8.1.- Full House (Wes Montgomery) 7m46s. 

I aquest tema Wes el va incloure en el seu àlbum homònim i va ser el primer track del vinil del 1962, enregistrat en directe al Tsubo, Berkeley, Califòrnia havent-ho editat el segell Riverside. L’acompanyaren la base rítmica de Wynton Kelly, Paul Chambers i Jimmy Cobb amb Johnny Griffin, saxo tenor. I els nostres herois ens n’han fet una exquisida versió, on el Hammond és un valor afegit a la base rítmica, alhora que també pel seu magnífic so i possibilitats solistes. El tema és brutal, i dóna moltes possibilitats solistes tal i com hem pogut constatar. L’han començat amb el baterista marcant la rítmica, alhora que saxo tenor, guitarra i Hammond fent-ne la melodia de les “A”, mentre que el pont o la “B” l’ha feta el tenor. Canal al Hammond ha fet un solo brutal, amb tots els aires i estil de Jimmy Smith però més encara amb la seva particular essència. Un Swing brutal, una imaginació al servei de la estètica. Sainz de Rozas ha fet un solo amb tots els aires de Montgomery. I és que els tres temes estàndards que hi ha a l’àlbum semblen ser el seu homenatge particular als Màsters del Jazz. L’ha acabat amb una seqüència d’acords magnífica. I Arteta al saxo tenor ens ha fet un magnífic solo, alhora també pel canvi rítmic i Swing pel “walking” dels pedals de l’orgue fen els més baixos, alhora que el Swing del baterista. Gran tema de Wes Montgomery i millor interpretació que ells n’han fet. 

Com no podia ser altrament, Organizing està format per músics d'amplíssima experiència i destresa instrumental extraordinària. Només així és possible transmetre tant amb tanta naturalitat. Raúl Sainz de Rozas (guitarres) és qui lidera la formació, acompanyat per José Luis Canal (orgue Hammond) un vell conegut des dels temps del quartet Beau Geste als anys 80 i especialment, Infussion, una de les bandes de referència de la història del Jazz a Bilbao i a tot Euskadi. Raúl va completar els seus estudis de guitarra clàssica el 1991 i ha realitzat cursos de jazz al costat de Joe Pass, Carlos Gonçalvez i Kurt Rosenwinkle, a més d'impartir cursos des de 1992 a l'Escola de Música Andrés Isasi de Getxo i al Conservatori Superior Musikene de Donostia. Ha format part de Beau Geste, Melonius Tonk, Kukubarre Jazz Quartet i El Tercer Home, Guitarras Amigas (duo amb el guitarrista Salvador Salazar), dels Funk Collective i col·labora amb el violinista georgià Nika Bitchiashvilli. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I els escoltarem de nou amb un altre tema de de Rozas, l’anomenat.. 

9.6.- Mic-Mic (Raúl Sainz de Rozas) 4m53s. 

I sí, ha bordat un gosset, però només ha sigut per donar l’entrada al tema més funky del projecte. I ja ho haureu notat per com ha estat el so de la guitarra de Sainz de Rozas. Un tema a tota fusió també per la rítmica del baterista, tot i que més pel so i solo del guitarrista que ha tornat a estar brutal, ara però més “heavy”. Qui s’ha mantingut en l’esfera del Jazz ha estat Arteta amb el saxo tenor, el qual ens ha tornat a mostrar la seva mestria, la d’un tenor que ha sonat en diverses ocasions en aquest programa. El solo al Hammond de Canal ha estat de nou immens, i sempre amb el baterista, els baixos que ha fet ell mateix, i la guitarra rítmica de de Rozas. Un solo a l’orgue brutal que ha deixat pas al del baterista, tot i que curtet, per després recuperar la melodia d’aquest tema tan Funky i divertit. 

José Luis Canal es va iniciar al Jazz de la mà de pianistes com Iñaki Salvador i Joshua Edelman. Al llarg de la seva carrera ha tocat amb músics com Peer Wyboris, Jon Piris, Carles Gràcia, Borja Barrueta, Mikel Andueza, Dani Pérez, Víctor Celada, Gorka Benítez o Andrzej Olejniczak. El 2015 va presentar el seu primer CD com a líder, 12 AM (amb Peer Wyboris i Jon Piris), i va obtenir el Premi Impuls als V Premis BBK Jazz 2014. La seva experiència s'estén més enllà del jazz en enregistraments de Gonzalo Mendibil, Kepa Junkera, El Consorcio, Pedro Guerra, etc. I a TV (ETB2, Telemadrid). A la bateria trobem Juan Luis Castaño, nascut a Veneçuela i anteriorment establert a Barcelona i profund coneixedor dels ritmes del jazz i la música llatina. Va estudiar a Caracas al Conservatorio Juan José Landaeta i a l'escola de música Ars Nova i va cursar estudis de bateria a Drummers Collective (New York - USA - 1992) per posteriorment obtenir el graduat amb honors Summa Cum Laude al Berklee College of Music (Boston - USA) el 2001. Després de traslladar-se a Barcelona aquell mateix any, va formar part activa del panorama musical de la ciutat coordinant les Jams Sessions del Jazzsi Club (Taller de Musics). A Bilbao, on resideix ara, ha participat a l'enregistrament de Joshua Edelman Manhattan-Bilbao Jazz Zubia i ha gravat amb Chano Dominguez, Kike Perdomo o Francis Pose. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio....

 

I ja acabaré el programa d’avui amb el tema de Kenny Dorham anomenat.... 

10.3.- Short Story (Kenny Dorham) 5m50s. 

I aquest tema el va fer Kenny Dorham el 1963. Es va enregistrar en directe al Montmartre de Copenhague, on hi hagué en Tete Montoliu, Niels Oesterd Pedersen, que només tenia 17 anys, etc, o sigui que un concert extraordinari que van enregistrar en directe. I quin tros de tema que ens han fet, tema a tot Hard Bop, amb l’afegitó substancial de l’orgue Hammond de Canal. Una melodia curteta després de la “Intro” que han fet, per després encetar les improvisacions el magnífic Arteta al saxo tenor. Un magnífic solo amb demostració de tècnica, bon gust interpretatiu i creativitat. I sempre la base de dos, orgue, amb acords i línia de baixos i el bateria, tot plegat a tot Swing. I el guitarrista de Rozas l’ha seguit amb igual mestria i sonoritat plena, la de la seva guitarra de caixa. Canal a l’orgue fent doble feina l’ha seguit en una altra brutal improvisació, i sempre el baterista i alguns acords del guitarrista que li donen un magnífic color. Al final, encara hem pogut escoltar uns “vuits”, o sigui vuit compassos els uns, amb vuit el baterista i ja per arribar al final després de recuperar la melodia del tema. Brutal tema per acabar projecte i programa d’avui. 

Finalment, el saxofonista navarrès Alberto Arteta és sens dubte una de les figures emergents més interessants en el panorama del jazz actualment. Matrícula d'Honor i Premi de Fi de Carrera al millor estudiant de la seva promoció al Conservatori Superior Pablo Sarasate. Va completar el “Saxophone Jazz Bachelor” al Conservatorium Van Amsterdam, rebent classes de Dick Oatts, Gerald Clayton, Ferdinand Povel, Dave Douglas, Gary Foster i Don Menza entre molts altres, i obtenint el reconeixement al millor instrumentista de la seva promoció. Ha enregistrat més d'una trentena de discos com a líder i com a sideman, dels quals cal destacar els seus tres treballs com a líder: BAT (Moskito Records, 2014), THE LEGACY (Errabal Jazz, 2016) i BEHAR BIZIA (Errabal Jazz, 2019). 

Ànima i ritme de swing, elegància cool de R&B, calidesa entranyable de l'infal·lible orgue hammond. Experiència i talent al servei sempre del relat i la comunicació amb l'oient. Així és aquest projecte. 

Doncs res, que ja hem acabat el programa d’avui, i us recordo que l’hem dedicat a l’editorial basca Errabal Jazz amb tres dels projectes que ells editen i que han estat, primer el de l’Ennio Pinillas, per després el de Kike Arza Electric 4tet  per acabar amb els Organizing magnífics tots tres, cadascun amb les seves particularitats. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja tenim a sobre el proper concert, el del dissabte 12 de març amb Albert Vila, guitarra; Manel Fortià, contrabaix i Ramon Prats, bateria en un concert organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.