Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs ja hi som amb un altre programa dedicat a projectes dels “nostres” músics, projectes personals i autoeditats les més de les vegades. Així doncs que us presentaré primer el que van fer el Pablo Martín Trio, “State of the trio Live at the Nova Jazz Cava”. També el darrer de la saxofonista basca Haizea Martiatu, “Folketic Jazzera Ensemble”, aquest darrer editat per Errabal Jazz. I el treball editat des de SedaJazz Records, “El ball de les muses”, del Manolo Valls 5et, per acabar amb el també autoeditat del Fernando Brox Sexteto, “Factor Humano”,  i aquesta setmana sense micro contes, que no sempre poden fer-lo, elles. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

Doncs comencem ja amb el primer projecte, el del jove saxo tenor Pablo Martín i el seu Trio, amb Héctor Tejedo, contrabaix i Kike Pérez, bateria, en un projecte que crec va ser el seu de Final de Carrera després d’haver fet el Grau Superior de saxo jazz a l’ESEM Taller de Músics. Ho va enregistrar Uriel Ireland per a Intersection 2020 amb tot de temes propis del líder. Proposo que escoltem una de les tres balades, i serà la preciosa.... 

1.3.- Ànima   (Pablo Martín)        8m48s 

Doncs ja heu pogut comprovar de quina manera més dolça hem començat el programa d’avui, amb aquesta preciosa composició del Pablo. Iniciada amb una llarga i delicada “intro” a saxo sol  per després endinsar-nos ja en la melodia del tema, alhora que amb la delicada pulsió rítmica dels dos amics i companys, Héctor i Kike. Un tema que té un molt suau delicat “Groove” que fa que el tema camini tot i el seu tarannà tan suau de tempo. Una molt bonica melodia ja ens ha situat en el magnífic so del saxo tenor del jove llicenciat, i més bonica la seva posterior improvisació. En aquests moments de creació personal, Pablo ens ha mostrat de quina manera més evident ha après el que li han ensenyat els seus mestres del Taller de Músics. Ha fet una molt bona tasca en la improvisació, melòdica alhora que farcida de detalls on ens mostra el seu domini de la tècnica, un gust exquisit en les línies creades, i un gran equilibri entre la seva creació i la pròpia harmonia del tema. No oblidem que estem escoltant un directe, amb tota la responsabilitat que això implica, per allò de fer el que sonarà, sense possibles reparacions o preses alternatives. Hèctor Tejedo ha fet també una bona improvisació, melòdica, amb pulsió rítmica i seguint l’estructura harmònica del preciós tema de Martín, ell a soles amb el baterista. I sí, aquest sí és un “trio típic” de saxo, contrabaix i bateria, i no com el de la setmana passada de piano, saxo i bateria, ho recordeu oi? Els aplaudiments del públic present a la Nova Jazz Cava ens indiquen que tots tres estaven acompanyats per una bona “penya” d’aficionats que alhora eren els seus amics i de ben segur que també els seus familiars. 

I una balada de veritat d’aquest projecte és el tema “So fara”. Un tema slow iniciat per una intro de contrabaix, per ben aviat afegir-s’hi saxo tenor i escombretes delicades de la bateria. La melodia és remarcable i preciosa i un punt de majestuosa, per calidesa. 

I seguirem amb un altre tema del projecte següent i que serà el de la jove saxofonista Haizea Martiatu, “Folketic Jazzera Ensemble”, enregistrat per Sergi Felipe al seu “Underpool Studio” i masteritzat per Joan Hernández. A ella l’escoltarem al saxos alto i soprano, mentre que els músics que l’acompanyen són tots de casa nostra, o estudiant-hi, com són el Sergio del Campo, flauta; Joan Mar Sauqué, trompeta; Julio Marín, clarinet i clarinet baix; Jofre Alemany, saxo tenor; Eneko Urrestarazu, trombó; Lucía Fumero, piano; Carla González, contrabaix i Pol Ribó, bateria. Proposo que escoltem el preciós tema, també balada inicialment però que tindrà una mica més de tempo posteriorment... 

2.1.- Aita Semeak   (Haizea Martiatu)    6m33s 

I doncs quin tema més ben compost per Haizea i què ben interpretat per aquesta petita Big Band. Un tema amb uns canvis rítmics subtils, i un tempo i Groove que se t’emporta des dels moments posteriors a la “Intro”. Aquesta ha estat feta inicialment per la líder amb el saxo alto acompanyada per contrabaix fregat, piano, bateria, i de mica en mica hi han anat apareixent d’altres instruments, com la flauta del Sergio, i demés, tots plegats amb una música així com molt etèria. Pol amb la seva bateria ens ha donat els copets a la caixa, tot i situant-nos en l’aspecte rítmic del tema de ritme ternari, un 6x8 crec jo que és. La líder ens ha acaronat amb el so dolç en la melodia, compartida en el pont pel flautista del Campo. El preludi a les improvisacions ha estat omplert per tots els membres de la banda en una mena de “pick up” previ al solo preciós del Joan Mar a la trompeta. Aquest s’ha esplaiat folgadament, la “mar de bé”, executant un magnífic solo mostrant-nos les molt bones maneres i el seu bon gust musical, el que té el Joan Mar. La líder l’ha seguit tot i seguint el tarannà exquisidament suau del tema amb un so molt maco, el del seu alto. I quin fraseig més ben trenat i ben aconseguit, lligat tot delicadament, alhora que mostra dels seus gustos, força moderns per com l’ha executat. Tota la banda ha precedit el solo del baterista, Ribó, ell però no gens sol, i sí acompanyat pels companys. Magnífic tema de l’Haizea Martiatu per començar a escoltar les seves músiques. 

I aquest projecte té una temes que podríem encabir en el concepte de balada, per tempo, com és primer la preciosa cançó “Santa Ageda” amb un fort contingut folklòric a la melodia, i aportacions dels músics a mode d’afegitó. També té un tarannà similar la cançó “Txorio Txori”, iniciada dolçament per la líder a saxo alto, amb una melodia amb aires, els més bascs de tots. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 I seguim amb els projectes, i ara serà el del també amic Fernando Brox i el seu sextet, projecte anomenat “Factor Humano”. Enregistrat per Manolo Toro a l’Estudio Puerto Records el 13 de gener de 2020, just abans de la pandèmia. Ho va mesclar i masteritzar en Curro Ureba als Trafalgar Studios. I aquí tenim a tota una colla de cracs, com són tots els que portem escoltant des de l’inici del programa, però ells són, Fernando Brox, flauta; Julián Sánchez, trompeta; Enrique Oliver, saxo tenor; Toni Vaquer, piano; Bori Albero, contrabaix i Juanma Nieto, bateria. Aquí tenim 9 temes, tots compostos pel líder i flautista, i així doncs proposo que escoltem el magnífic i delicat tema dedicat a David Defries.... 

3.6.- D. D.    (Fernando Brox)     5m17s 

I què maco ha estat aquest tema de Brox, amb un magnífic i delicat Swing, ja des de quasi els inicis fets per la base rítmica de tres, amb el piano marcant els acords previs al tema, i ja amb el tempo adequat. I la flauta del líder ens ha acaronat fent-ne la melodia, acompanyat per la resta de vents, crec que en el que seria la A del tema, car en el pont ha aparegut la trompeta de Julián, amb el Swing més present, si això és possible. Enrique al tenor també ha tret el nas tocant algunes frases. El líder ha desenvolupat un magistral i curtet solo, l’equivalent a un chorus del tema, notant-se clarament el pont i canvi tonal. Fernando és un dels flautistes actuals amb més empenta, també reconegut per tots els seus companys músics, dones i homes. Un altre “mostru” és el Julián Sánchez, un màster en això del metall més daurat, amb un fraseig lleuger i fresc, amb un control total sobre l’instrument, ell més situat en el registre mig, mig alt, i no tant en els súper aguts. I què dir de l’Enrique Oliver, el gegant del tenor malagueny, en altura física també, a qui vam poder veure ara ja fa massa, tot i acompanyant a Fèlix Rossy en el seu quintet + 1, que aquest 1 era l’Enrique. Quin solo ens ha fet ell, també, precís, profund per sonoritat, amb un llenguatge espaterrant i bon gust interpretatiu, com heu escoltat que tenen tots ells, tots sis, perquè la base rítmica d’en Bori i del Juanma a la bateria han estat magistrals portant la màquina rítmica, en aquest primer tema del Fernando a tot delicat swing. I s’ha de dir que tots ells els tenim situats en l’entorn de Màlaga, si n’exceptuem a Toni Vaquer, ell mallorquí, i a Bori Albero, català establert en la zona valenciana, crec jo. El Fernando, però, el teníem entre nosaltres abans d’aquesta desgraciada situació que ens toca viure a totes i a tots. Preciós tema d’ell, i més que en vindran. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al seu bandamp:

https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/factor-humano 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I ja per acabar amb la presentació dels projectes, ara toca escoltar el primer tema del saxo tenor valencià, concretament de Godella, ben apropet de València. El seu projecte és el ”Ball de les Muses”, enregistrat, mesclat i masteritzat per Jorge Pérez, més o menys durant la pandèmia, entre el 29 de febrer i 1 de març del 2020. Mesclat i masteritzat als Moma Music Estudio. L’acompanyen en Pepe Zaragoza, trompeta; Amadeu Moscardó, piano; Óscar Cuchillo, contrabaix i Rubén Díaz, bateria. Aquest és un projecte de 9 temes, tots propis del líder i saxo tenor Manolo Valls. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: http://manolovalls.com/

Proposo que escoltem doncs el delicat tema.... 

4.5.- Esperanza      (Manolo Valls)        8m08s 

I quina altra delícia hem escoltat per començar el projecte d’aquest saxo valencià, ell i el seu quintet. Segurament haureu reconegut a qui li ha fet el seu homenatge, el líder Valls. I també haureu reconegut el tema original, car aquest que acabem d’escoltar, i no en tot ell, és un “contrafact” del tema de John Coltrane, “Equinox”, o això em sembla a mi. I he dit quasi, car el tema comença amb una llarga intro, amb quatre compassos que fan dues vegades, com heu pogut escoltar. I sí, una mica com Coltrane l’havia fet, tot i començar el genial músic aquest conegut tema amb la bateria a tot latin. La tonalitat tampoc és la mateixa, car aquest preciós “Esperanza” està més a munt de tonalitat. I què bonica i potent la “intro” que han fet tots plegats, tot i situant-nos de mica en mica en el tema, i ben bé que ens hi hem trobat quan ha aparegut el dolç i encara emmascarat swing tot i acaronant-nos el baterista Díaz colpejant suaument el “Ride” de la seva bateria, alhora que escoltà com hem fet la melodia a càrrec dels dos vents, Zaragoza i Valls. Aquest mateix és qui ha encetat el seu solo, profund, càlid, i amb tot sentiment, el que devia tenir ell en fer-lo, tot i recordant al genial músic, i potser també pensant que sense l’esperança no podem viure. De mica en mica l’ha anat desenvolupant, i ja en una de les posteriors passades, en els posteriors chorus d’aquest Blues, que és el que és, ja hem escoltat el “walking” del contrabaixista Cuchillo que l’ha acompanyat així en el seu darrer chorus, el del líder i saxo tenor. El Swing ha anat “in crescendo” anar-hi anant, que diuen, i més en el solo del Pepe Zaragoza, trompetista valencià que vaig tenir el plaer d’escoltar i xerrar una mica en un concert que va fer al Jamboree ara ja fa una mica massa. Bon solo el d’aquest jove trompetista, bona tècnica que per això haurà après de l’amic David Pastor, segurament, i d’altres més com el també amic Voro García. Bon fraseig, bon gust, delicadesa, un preciós i càlid solo, en definitiva. Moscardó al piano els ha seguit, i sempre amb el Swing de la base rítmica de dos, i seguint en l’ona del tema de Coltrane, “Equinox”. Magnífic homenatge que li han fet al nostre estimat i genial músic, John Coltrane. 

I vet aquí que s’hi respira l’homenatge a Coltrane en tot el projecte, i una altra mostra és la delicada balada a mig tempo anomenada “Song for Naima”, que ens el recorda de manera clara. Com també és així de bonica i dolça la balada de la primera part que titula el projecte, “El ball de les muses part 1”, amb una calidesa de so del tenor del líder que et fa posar la pell de gallina. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. 

I ara seguirem alternant diferents temes dels quatre projectes com hem fet en la presentació, així és que seguirem amb un altre magnífic tema del jove saxo tenor català, Pablo Martín. Els escoltarem de nou i recordeu que ells són Pablo Martín, saxo tenor; Héctor Tejedo, contrabaix i Kike Pérez, bateria i ho farem a tot Blues, en el seu... 

5.5.- Monday Blues           (Pablo Martín)        7m39s 

Doncs ja heu pogut escoltar quin altre tema ens han fet aquests nois, en el seu directe a la Nova Jazz Cava, el directe del trio liderat pel saxo tenor i compositor Pablo Martín. I sí, Blues i Swing van de la mà, al menys a aquest tempo mèdium, i el tema ha estat molt maco, la melodia, molt ben trobada, i mira que és difícil no fer-la essent una còpia d’alguna altra, d’algun altre blues. Doncs no, és prou original tot i la simplicitat inherent en un Blues, melòdicament parlant. I ja heu pogut escoltar com s'ha desenvolupat el tema i la improvisació del líder, com de mica en mica ha anat creixent el Swing i escoltant també alguna frase típica de Sonny Rollins del seu tema “Tenor Madness”, a partir de la qual la qüestió de tempo ha començat a volar tot i que no massa. I sí, el Swing l’han marcat amb molta més intensitat els dos de la base rítmica, amb l’Héctor a tot “walking” i en Kike a tot “Ride” de la seva bateria, i tot això a la vegada que Pablo volava vers les altures amb la seva espaterrant execució, magnífica demostració de les habilitats adquirides alhora que bon gust interpretatiu. I ja heu escoltat els aplaudiments del públic, alguns d’ells coneguts de qui us parla, i membres de la Nova Big Band de l’Espai Senior del Taller de Músics. I és que el Pablo ens havia ajudat en les tasques de saxo baríton, i jo aquest dia no hi vaig poder anar. El solo de Tejedo al contrabaix ha estat de nou precís per pulsió i per les línies melòdiques creades, i d’igual factura ha estat el de Kike a la bateria, fent-lo amb tota la mestria i control rítmic sobre les timbales i demés estris. Bon Blues que ens ha fet aquest trio de “Young Lions”. 

I ho és també de delicat el tema “Low”, amb un nom que ho diu tot, i amb una “s” al davant encara més. Però “low” també ens situa en un aspecte anímic d’una persona, les seves vivències i posterior remuntada. Un tema molt profund aquest, també. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I seguim amb els projectes, i ara canviarem totalment de registre amb el de la saxofonista basca Haizea Martiatu, “Folketic Jazzera Ensemble”, amb tota una colla de músics com són Sergio del Campo, Joan Mar Sauqué, Julio Marín, Jofre Alemany, Eneko Urrestarazu, Lucía Fumero, Carla González i Pol Ribó. El tema que escoltareu és... 

6.3.- Gero Bat Gaurdanik  (Haizea Martiatu)    5m57s 

I ens diuen això des d’Errabal Jazz....

La màgia del folk vestit de jazz. Haizea Martiartu, la jove saxofonista de Markina, adapta a les formes del jazz diversos clàssics del cançoner popular basc (des de les melodies més tradicionals a les de Oskorri o Mikel Laboa), en aquest, el seu disc de debut. Res més? Francament, si i no. D'una banda, aquesta és l'essència del disc, així de clara i simple, i si ens deixem portar pels prejudicis pensarem que no es tracta més que d'un curt i efímer passatemps que amb prou feines deixa algun pòsit. Però el resultat no és el que es podria esperar des d'aquesta perspectiva, ni molt menys. Ens trobem davant l'expressió artística molt personal d'una persona que ha transpirat aquestes cançons per tots els porus de la seva pell. Aquesta és l'única manera de concebre la sorprenent i peculiar fluïdesa amb la qual sorgeixen i s'entrellacen les melodies...i ens diran més coses. 

Doncs sí, ens feia falta aquest text per acabar-ho d’esbrinar....I en aquesta composició encara ho hem vist més clar que en el primer tema melòdic, però modern, i molt jazzístic. Acabem d’escoltar un tema amb uns aires més folklòrics, per les melodies, alhora que sense oblidar-ne la modernitat i els seus ritmes i tempos, ara més vius, tot i acabar-lo delicadament amb el piano, més o menys com l’han començat en la “intro” del tema. El ritme persistent i quasi beat també li dóna un tarannà vital i positiu, coses aquestes que ara ens van molt bé. Exposició del tema primer per la trompeta de Joan Mar i resta de vents per ben aviat escoltar un primer i curtet solo a càrrec de la contrabaixista Carla González, molt bona interpretació. La incursió dels diferents vents fent-ne les diferents “veus” del tema, quasi a mode de “pregunta-resposta” ha donat pas al reeixit solo de la líder, càlid i dolç en els inicis, per després i de mica en mica anar-lo desenvolupant amb més modernitat. El solo al saxo alto de la líder ha seguit al voltant de l’harmonia sense allunyar-se’n, si n’exceptuem algunes passejades en el registre agut. Uns riffs posteriors dels vents han aixoplugat al baterista Pol Ribó en la seva interpretació solista, per apropar-nos dolçament al final. 

I anem seguint amb els projectes i ara serà el de l’amic Fernando Brox Sexteto amb tota una colla de súper-cracs com són ell mateix, Julián Sánchez, Enrique Oliver, Toni Vaquer, Bori Albero i Juanma Nieto. Proposo que escoltem un altre tema del seu “Factor Humano”, i el tema és.... 

7.2.- Eclipse (Fernando Brox)     4m59s 

I del seu bandcamp n’he pogut extreure el següent:

Aquest és un nou projecte de vells amics i companys que han compartit taules, música i bons moments en més d'una ocasió. Fernando Brox reuneix aquest cop a alguns dels músics que més l'han influït en tots els sentits, amb els qui va començar en el món del Jazz fa uns anys, i que sens dubte han marcat un rumb vital i una manera, i moltes, d'entendre la música i la vida. Com excusa perfecta per reunir aquest elenc de luxe, Fernando ha elaborat un repertori original al llarg de l'últim any que reflecteix la seva recerca musical més recent. 

I quin altre tema més vital acabem d’escoltar, ara del sextet de Brox. Un Swing que ja ens ha acaronat des del principi del tema i melodia interpretada pels vents, i més clarament per la trompeta de Julián tot i ser-hi tots. El “punch” de la melodia, ja amb la primera nota, les primeres notes i frase, sembla ser la mare dels ous. La trempera implícita en la melodia es veu reforçada pel swing de la base rítmica. Enrique Oliver ha estat qui primer ha iniciat els solos, amb un so majestuós i robust, amb tot un fraseig espaterrant i línia melòdica preciosa. Fernando l’ha seguit d’igual manera, ell a la flauta travessera, o flauta a seques. Magnífic també, molt dolça és la seva sonoritat alhora que brillant en els més aguts, i tècnica emprada a tot llenguatge de Jazz. Qui final ha seguit amb els solos ha estat en Toni ell, sobri, contingut, amb una digitació prístina i una mà dreta lleugera i gràcil, mentre l’esquerra la deixa anar delicadament per omplir l’espai amb alguns acords. I com que estem front un tema d’estructura típica, al final han recuperat la melodia inicial, fent-ne un chorus i acostant-nos al delicat final. Gran tema del Fernando, amb un Swing increïble de Bori i el seu “walking” i el “Ride” del Juanma. 

I d’altres temes d’aquest preciós projecte són la delicada balada “Carnitas”, iniciada amb uns arpegis a piano tot plegat amb una dolçor impressionant. Una mica més vital és el tema “Maytal’s Party”, marcat pel ritme quasi beat i amb una “intro” a càrrec de Bori al contrabaix, en un tema que hauria d’haver posat, tan maco és, com són tots els temes del Fernando. Seguint aquest tarannà vital i encara a tempo mèdium hi ha el tema “Dark Water”, sorprenent, alhora que inquietant i molt interessant i moderna l’aureola aconseguida, els sons quasi estratosfèrics inclosos. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, com avui és el cas, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 I seguim amb un tema, segona part del que titula el projecte del Manolo Valls Quintet “El ball de les Muses” amb Manolo Valls, saxo tenor; Pepe Zaragoza, trompeta; Amadeu Moscardó, piano; Óscar Cuchillo, contrabaix i Rubén Díaz, bateria.... 

8.4.- El ball de les muses 2a part          (Manolo Valls)        5m15s 

I ell mateix ens diu quatre coses del seu projecte que són aquestes:

“Balleu, balleu!. Poseu cap per avall el meu món, per fer nàixer un ordre nou. Nous sons, que em sorprenen (ja hi éren?), sons coneguts, igualment inesperats, paraules de Blues i mots d’arrel mística. Vos odie i vos venere, imprevisibles amigues: mai sé quan vos sentiré ballar de nou.” 

Sí, hem de ballar, siguem muses o no. Doncs hi ha una primera part d’aquest “Ball de les muses”, molt bonica i més dolça per tempo i ritme suau, una primera part que ens prepara de mica en mica vers aquesta segona molt més vital, com ja heu pogut escoltar. Perquè, de quina manera l’ha començat el contrabaixista Cuchillo, ja amb l’empenta rítmica encabida en les seves notes soltes, línia base principal del tema. Piano i bateria s’hi ha afegit per ben aviat, els dos vents fer-ne la bonica melodia a duet, en un tema molt ben estructurat, on després de la melodia principal Pepe Zaragoza ha iniciat ell mateix els solos, i de quina manera més bonica l’ha fet, amb una melodia aconseguida preciosa, calidesa en el seu so i un contingut jazzístic de primer nivell. Realment aquest noi toca la mar de bé. Allò que diem sempre, que tenim molta sort d’aquests músics joves que hauran de prendre el relleu dels seus mestres, quan toqui, que mentrestant ells van tocant junts. El líder i compositor Manolo Valls ens ha mostrat de nou de quina manera més subtil i càlida, en els inicis l’ha fet. Ell l’ha anat desenvolupant, també creant-ne unes línies molt ben trenades, notant-se perfectament els canvis harmònics del tema. Aquest no massa conegut músic, saxofonista i compositor és una magnífica troballa, un altre puntal musical que haurem d’anar seguint, i vosaltres oïdors atents, homes i dones, també. Gran solo del líder que ha donat pas al del contrabaixista Cuchilllo, el qual, igualment ha fet una gran tasca amb la seva improvisació i nova línia de baixos creada, amb pulsió, energia, i gran sentit melòdic del tema. Una gran feina feta per tots ells, i un altre gran tema del compositor Valls. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 I farem una darrera volta als quatre projectes, que déu n’hi do. I tornem a recuperar el del Pablo Martín Trio, amb Pablo Martín, saxo tenor; Hèctor Tejedo, contrabaix i Kike Pérez, bateria, i us proposo escoltat el tema... 

9.2.- Trion’k  (Pablo Martín)        6m30s 

I quin altre tema ens ha fet aquest trio de joves en un altre tema propi, com són tots els temes dels projectes del programa d’avui, on tota la música és original, quin goig i luxe, i mèrit per a tots ells. Un tema a tot swing amb una melodia molt entremaliada magnífica i una posterior improvisació del Pablo on al menys li hem pogut reconèixer un parell de frases, “quotings” sembla que es diu en english, o sigui, frases que ell ha agafat de d’altres temes i que ha incorporat entremig del seu solo. La primera m’ha semblat que era de Parker, la del seu “Cool Blues”. Pablo ha anat desgranant la seva exposició del tema, trenant una molt bona execució, i així ho ha anat fent fins arribar al final on ha inserit l’altre frase del tema “Let’s Cool One del gran Thelonious Monk, molt bé noi. Però mentre ell feia aquesta magnífica feina, la base rítmica de dos, Héctor i Kike ha estat brutal, a tot Swing i amb tot el suport pel solista. Héctor al contrabaix ha tornat a executar una molt bona improvisació, força melòdica, amb la pulsió adequada i bon control tècnic de l’instrument. Al final Pablo ha fet uns “quatres” amb el baterista Kike i entre aquests també, una altra frase d’un tema de Monk. Gran tema d’aquest trio de joves liderats pel saxo tenor Pablo Martín. Felicitats a tots tres. 

I el Pablo va fer però un tema dedicat a Trane, John Coltrane, anomenat “Trane’s World”, amb una feina brutal a càrrec de la base rítmica, per com és la línia de baixos i per com el baterista controla l’aspecte rítmic, gens fàcil. El líder s’esplaia abastament en melodia i impros en un altre tema força potent, i no per tempo, que no és massa viu. 

I seguim amb més música, i ara la que ens oferirà de nou Haizea Martiatu, “Folketic Jazzera Ensemble”, amb Sergio del Campo, Joan Mar Sauqué, Julio Marín, Jofre Alemany, Eneko Urrestarazu, Lucía Fumero, Carla González i Pol Ribó. El tema que proposo que escoltem és.... 

10.5.- Bazterrak      (Haizea Martiatu)    5m04s 

Amb aquesta aparent facilitat que només els grans talents són capaços de suggerir, el saxo de Haizea dibuixa a l’aire tonades familiars en un primer instant. Però en el moment menys esperat, les descompon en un tapís de multicolor d'enorme bellesa. Ens delectem admirant i quan ens sentim ja en un espai molt distant, completament oblidats ja del punt de partida, torna de nou aquesta coneguda melodia. Però potser no, ja no és la mateixa melodia, ja no podem escoltar-la de la mateixa manera. Com si se'ns hagués donat la possibilitat, per una vegada, d'observar la cara oculta de la lluna, on, aquelles cançons que crèiem tan conegudes, ens semblen ara estranyes, noves i més riques en matisos que mai. Gràcies a la màgia de Haizea. I això ens han dit des d’Errabal Jazz. 

I sí, és ben bé així, o no, car ens pot passar com quan escoltem les seves melodies, primer conegudes i després ja no. El que sí està ben clar és que el tema que acabem d’escoltar és una meravella de composició, arranjament alhora que interpretació per totes i tots ells. La líder l’hem pogut escoltar ara amb el seu saxo soprano, amb un so magnífic, acaronant-nos ja des dels inicis amb aquesta melodia tan elaborada i ben aconseguida, amb canvis rítmics encabits en ella mateixa. Acabem d’escoltar una mena de “Take Five”, sí, el conegut tema de Paul Desmond o millor dit; aquest és un tema a 5x4 com el tema que va fer famós el Dave Brubeck Quartet. Magnífic ritme i tempo i millor tema. Més aviat, un increïble tema, amb moments lírics on el folklore sí que el reconeixem, però amb tot l’esperit del Jazz. De fet de la manera que l’han acabat, dolçament diluint-se en l’espai, no ens farà oblidar de la manera que l’hem gaudit, amb una trempera magnífica. Tota la petita Big Band ha estat sublim, la flauta del Sergio, es percep clarament. El solo de la líder al saxo soprano ha sigut una delícia, ha estat espaterrant, i sempre els acords persistents de Lucía al piano, el contrabaix de Carla i la bateria de Pol. Després hi han anat apareixent la resta dels músics de la petita Big Band, per finalment aparèixer tots plegats fent uns “riffs” increïbles. Quasi que han fet un “Soli” entre tots els vents, magnífic arranjament de Haizea Martiatu. Torno a dir que m’ha impressionat aquest tema, felicitats Haizea. 

I els temes vitals que queden, el primer amb percussions del país basc, tambors típics és el “Agurra (Arresku)”. I un que comença delicadament però que després canviarà rítmicament és el “Uda Barri”. I vital és també el tema “Aldapeko”, marcat per un riff descendent pel trombó, i demés meravelles. Tots tres, uns temes magnífics com és tot el projecte. 

I encara podrem escoltar un altre tema del Manolo Valls Quintet “El ball de les Muses” amb Manolo Valls, saxo tenor; Pepe Zaragoza, trompeta; Amadeu Moscardó, piano; Óscar Cuchillo, contrabaix i Rubén Díaz, bateria i el tema de l líder anomenat.... 

11.1.- Spiderman    (Manolo Valls)        5m21s 

I ves quin altre tema ens han ofert el Manolo Valls i els seus companys. Acabem d’escoltar una bona composició a tot Bop, a tot Swing, i a tot bon gust. Un “temarro” que en diem, amb una presentació de la melodia del tema, a un magnífic tempo vital, i estructura més o menys típica de 32 compassos i de la forma AABA amb una Intro de 8. La melodia del tema la he trobat magnífica, amb molta trempera, i a més, el ritme i tempo són magnífics. El canvi tonal en el pont es percep clarament per després recuperar el motiu principal del tema. El líder és qui primer ha començat amb les improvisacions, quallant-ne una altre de gran nivell. Un bon fraseig lligat, swingat, i amb una línia obtinguda amb una potència brutal, com el tema és. La tècnica de Valls és de gran nivell i així l’hem pogut escoltar en els temes d’avui, però us recomano que entreu al seu web i li demaneu el disc, físic o per internet, car la resta de temes són també increïbles. Això mateix us ho dic per la resta dels projectes d’avui. Zaragoza ha seguit en l’ona dels mestres, ell, més jove que el líder però ja heu vist com “tiren” els young lions d’avui dia, els “nostres young lions”. I Moscardó al piano ha acabat de posar la cirereta a dalt del pastís, també amb una bona feina feta, acompanyant-los i també en la seva improvisació. Per cert, que la base rítmica ha estat també brutal amb Cuchillo al contrabaix i Díaz a la bateria, el primer a tot “walking” i l’atre a tot “ride” de la seva bateria. Gran tema per acabar el projecte d’aquest músic valencià Manolo Valls. 

El projecte inclou també un parell de Blues, i el primer “Motion Blues”, força delicat de tempo és una altra delícia, a un tempo slow i així com molt arrastradet. El swing dolç apareixerà en les impros doblant el tempo, i així seguiran ells magistralment. L’altre és el “Va de Blues”, iniciat amb una “intro” primer de contrabaixista i després de baterista, fent ells dos una sèrie de preguntes-resposta ja des dels inicis, cosa força sorprenent. I més que ens sorprendran ells posteriorment en aquest altre gran tema. I finalment, el tema més vital és el “Kalakati”, a tot Swing en les improvisacions alhora que amb canvis rítmics i breaks diversos, tema amb un tempo magnífic, grans improvisacions dels solistes,  i de nou, gran composició del líder el saxo tenor Manolo Valls.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana, o sigui que serà qüestió de mirar-ne la seva pàgina web. 

I ara i ja per acabar el programa d’avui escoltarem un tema del Fernando Brox Sexteto amb Julián Sánchez, Enrique Oliver, Toni Vaquer, Bori Albero i Juanma Nieto. I aquest és el magnífic.. 

12.3.- Cleopatra      (Fernando Brox)     4m31s 

I ja heu pogut escoltar amb quin tema i un punt més de tempo, i també a tot Swing hem acabat el programa. Un programa que ha anat de menys a més, si parlem de l’aspecte rítmic dels temes. Enguany, i posant els temes i projectes alternats encara puc filar més prim en aquest aspecte rítmic, la qual cosa espero que us agradi. Un gran tema del Fernando, vital de tempo, amb una melodia molt bonica també i grans improvisacions de tots ells. Toni n’ha fet la curta “intro” al piano per ben aviat aparèixer ja la melodia a càrrec de tots els vents, curta melodia, car ell mateix n’ha fet la primera improvisació, delicada, swingada, precisa, a dues mans, més la dreta creant línies precioses, i l’esquerra amb acords puntuals. El tema ha aparegut de nou i ja per deixar pas al líder Brox fent el seu solo a la flauta. Magnífica feina feta, tècnica a dojo, precisió, melodia, escales inversemblants, com fan sempre tots ells quan improvisen alhora que la utilització sabia dels arpegis. Després del seu solo, ha tornat a aparèixer la melodia, i el solo posterior l’han fet Julián, Oliver, Juanma tots tres, i també en Bori en una mena d’improvisació col·lectiva magnífica i més moderna encara. 

I quin gran tema per acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat. I recordar-vos, gent de Molins i Abrera que la versió completa la trobareu al blog del programa. 

I acabo dient-vos més sobre  d’altres temes del projecte, i així és que els ritmes com el del candombe estan inclosos en el tema “Candombe Ralente”, gran tema a mig tempo també, marcat per l’aspecte rítmic alhora que per la modernitat de la seva música. Hi ha uns canvis rítmics molt interessants alhora que les melodies posteriors i improvisacions. I ja per acabar, els dos temes restants, i més vitals són el “EFG”, amb una línia de baixos impressionant i demés, i el “Lucky Strike”, magnífic i vital, alhora que entremaliat i divertit. Un gran projecte del Fernando Brox, i grans interpretacions de tots ells. Felicitats Fernando. 

Bé doncs ho deixem aquí, i us recordo que hem escoltat a Pablo Martín Trio, “State of the trio Live at the Nova Jazz Cava”. També el darrer de la saxofonista basca Haizea Martiatu, “Folketic Jazzera Ensemble”, “El ball de les muses” de Manolo Valls 5et, i el “Factor Humano” de Fernando Brox Sexteto. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.