Programa 418: Natanael Ramos, Nicolas Meier, Balanyà-López, bonus Horace Silver, dimarts 14 i dimecres 15 de juliol de 2020
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs sembla que
estem entrant de nou en una situació on ens cal el màxim control de cara a la
seguretat de totes i tots nosaltres. A ningú li agrada haver-se de posar una
mascareta, però ves per on que això és el que haurem de fer fins que no baixen
de nou els casos d’infectats per la Covid-19. Siguem cautes doncs, que ens hi
juguem lo més preuat.
I per parlar de les
músiques del programa d’avui, dir-vos que seran molt diferents de les
escoltades darrerament, i bàsicament, dedicat a tres projectes enregistrats en
directe. Ens embarcarem en un viatge força agosarat gràcies a la creativitat de
músics com el Natanael Ramos featu.
Fabiola Socas & Orquesta de Jazz del Atlántico amb el seu eteri
projecte anomenat “Garajonay Suite”.
I seguirem tot fent un canvi de registre amb el treball del guitarrista Nicolas Meier Live Album i tindrem la
gosadia d’immiscir-nos en la lliure improvisació amb el “Furious Yellow” de Josep
Maria Balanyà – Ramón López. Mirarem d’incloure un bonus track del disc
recopilatori de Blue Note, el Sharp Sades & FingerSnaps, i que
serà el “The African Queen” de l’Horace
Silver i recordem de passada a Jordi
Lliuret car aquest era un disc seu, i escoltarem un micro conte de Teresa Tuset.
Comencem doncs ja amb
els projectes d’aquesta nit, i ho farem amb el darrer del trompetista canari
que en aquesta ocasió s’ha dedicat a dirigir i composar....
“GARAJONAY
SUITE ”
Orquesta
de Jazz del Atlántico & Natanael Ramos featu. Fabiola Socas
Enregistrat
i mesclat per Jose Antonio Afonso en directe l'11 i 12 d'octubre de 2019 a la
Sala Andromeda del Lago Martiánez de Puerto de la Cruz.
Natanael
Ramos (composició, direcció i solos de trompeta a 'La Sentència de Jonay' i
'San Borondón’)
Fabiola
Socas (veu)
Leo
Torres (trompeta lead), Luis Ruiz (trompeta 2), Julian Díaz (trompeta 3), Jonay
González (trompeta 4), Crist Delgado (trombó lead), Adam Pérez (trombó 2),
Santiago González (trombó 3), Pablo González (trombó baix), Aleida Lorenzo
(flauta 1), Elisa Bartolomé (flauta 2), Marta Pius (clarinet), Paco Díaz
(vibràfon), Francis Hernández (piano), Jonay Martín (guitarra), Juan Carlos
Baeza (contrabaix) , Nasim López-Palacios (bateria), Julio González
(percussió).
I aquest és un
treball sorprenent, farcit de bellesa i calidesa, no exempt però de modernitat
agosarada. Una Big Band, la del Atlàntic per portar a terme aquest projecte,
potser el més personal d’aquest magnífic trompetista canari, ara però amb les
feines de creació i direcció, tot i fer un parell de solos. Aquesta suite
representa la llegenda de Gara i Jonay a través de la visió de l'autor. S'ha
volgut plasmar una visió contemporània d'aquesta història tan nostra, de les
Illes Canàries, en sis parts: un preludi i cinc moviments. Els temes tenen
quasi tots unes variacions rítmiques substancials, la qual cosa no m’impedeix
parlar de balades o quasi, pel tempo, com és “Movimiento V. Sán Borondón”, amb
la magnífica veu de Fabiola. O sigui
que aquest tema serà el que escoltareu per començar el programa d’avui.
6.- Movimiento V. Sán
Borondón (N. Ramos) 5m40s
I ja veieu quina
delícia per començar el programa, amb la brillant i potent veu de Fabiola i el magnífic i càlid solo del
líder i compositor, en una composició, la darrera i més emotiva i que clou el
projecte. La majestuositat d’aquesta peça és també impressionant. En ésser un
directe, aquí on el públic els hi va fer uns llargs aplaudiments, els de la fi
del concert enregistrat en directe amb el patrocini i la col·laboració de l’Ajuntament
del Puerto de la Cruz, Ajuntament de Sant Sebastià de la Gomera, Cabildo de
Tenerife, Govern de Canàries i el Conservatori Superior de Música de Canàries. Una
delicada melodia amb la qual van cloure el seu directe, la més adequada per
començar el programa d’avui. La veu de Fabiola
ens impressiona, sí, però la composició té una majestuositat remarcable. El
Jazz però l’hem escoltat en la intervenció del compositor i magnífic
trompetista, Natanael Ramos. La seva
càlida sonoritat és més propera a la del fiscorn, cosa a vegades molt difícil
de discernir. Una preciosa cançó amb un final impressionant per emotiu, per
intens, per portar-nos al Clímax, tot i acabant-lo de cop.
Aquest moviment és
una petita reflexió, a més d'un regal per a la gent i l'illa de la Gomera. Està
basat en un poema de l'escriptora gomera Isabel Medina, sobre l'illa fantasma
de Sant Borondón. La llegenda original explica que Sant Borondón és una illa
terrorífica en què et quedes atrapat si encallas en ella. L'escriptora dóna un
gir a aquesta llegenda i ens parla en el seu poema d'una illa màgica, en la
qual t'agradaria arribar i mai més sortir. Aquesta visió d'Isabel sobre Sant
Borondón podria ser aplicada a les nostres vides, somnis i il·lusions.
I després d’aquest
final de concert, començarem amb l’inici havent ajuntat els dos primers temes
en un, i aquests són “Preludio. El sueño de Gara”, on l’autor intenta evocar la
complexitat dels somnis i malsons que té Gara sobre la profecia que li
concerneix, i “Movimiento I. Jonay”, representa la visió que té Gara quan
coneix al fanfarró, presumit i estrany príncep Jonay.
1.- Preludio. El
sueño de Gara (N. Ramos) 2m55s
2.- Movimiento I.
Jonay (N. Ramos) 3m46s
I amb aquests dos
temes enllaçats hem seguit el ritual sonor d’aquest projecte. Sempre hi ha
històries al darrera de les composicions, però en aquest projecte encara hi són
amb més claredat, recordeu que tenim una llegenda la de Gara i Jonay. I crec que
haureu notat els dos temes, tot i haver-los mesclat prou acuradament. El primer
segueix el tarannà percussiu del piano, d’un possible vibràfon o element
percussiu. La persistència rítmica del “Preludio. El sueño de Gara” es va
refermant amb els metalls de la Orquestra
de l’Atlántic, alhora que el so clar de les flautes i sons brillants els
aconseguits pel vibràfon. El següent tema “Movimiento I. Jonay”, apareix amb
els metalls i ja sense la persistència rítmica i sons brillants. Hem escoltat
la melodia a base de pregunta-resposta que han fet els diferrnts instruments de
vents, per després ésser les flautes les protagonistes. Canvi rítmic,
contrabaix, bateria, veu de Fabiola,
metalls, i tot un crescendo magnífic fins arribar el solo de Aleida Lorenzo a la flauta. Al final hi
arriben tots plegats a tot ritme i tempo prou maco, acabant-lo també de cop.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I per acabar aquest
projecte m’he permès fer una mescla de dos temes, traient-ne però algunes parts
per fer-los tots dos més audibles de manera continuada, per la qual cosa li
demano clemència, al compositor i líder del projecte. Segur però que li
agradarà si s’ho escolta. Som-hi doncs amb els temes...
3.- Movimiento II. El
encuentro de Gara y Jonay (N. Ramos) 5m22s
4.- Movimiento III.
La sentencia de Jonay (N.
Ramos) 5m03s
En el Movimiento II.
El encuentro de Gara y Jonay, Gara i Jonay es troben i sorgeix l'amor, un amor
que constant i veloçment, desemboca en passió. Mentre que en el Movimiento III.
La Sentència de Jonay, Gara sent que la profecia s'està complint i comença a
tenir malsons sobre aquesta. Jonay desconeix la profecia i Gara se l’emporta al
bosc per fugir. Mentrestant, a la vila, els soldats surten a la recerca dels
dos joves, fins a donar caça a Jonay. En la meva versió de la llegenda Gara no
mor, ens diu Natanael. I tot i no
posar-lo, Movimento IV. El Lamento de Gara, explica que Gara xiula el seu
lament al bosc i els ocells li corresponen. Malgrat la mort de Jonay, el seu
amor per ell segueix intacte. L'amor venç a la ignorància i a l'odi.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
I per resumir-ho, el
“El encuentro de Gara y Jonay” és una altra delicada composició on la veu de Fabiola segueix volant etèria per sobre
nostra. El ritme apareix després i la seva vitalitat és la conseqüència de la
felicitat de l’encontre. El retorn a la cadència pausada dóna pas a “La sentència
de Jonay” endegat pel so del clarinet apareixent però uns sons guturals,
temibles, els quals no auguren res de bo. De nou Marta Pius amb el clarinet ens embolcalla amb la seva dolça
sonoritat pas previ a la desmesura, a l’esgarrifosa sonoritat de les situacions
temibles i desconegudes. Afortunadament els ritmes es reconverteixen en càlids,
on la veu de la cantant i els metalls executen un diàleg. El solo posterior de Natanael a la trompeta, ara sí, a tot
“sabor”, amb una secció rítmica a lo cubano, i la resta de vents acaronant-los
amb el seu so. Al final, tot es dilueix, i potser també les esperances.
Doncs després
d’aquest primer i magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro
conte de Teresa Tuset.
.............................
Gràcies Teresa per la teva frescor i vitalitat
expositiva.
I avui, i considerant
la diversitat estilística, crec més adequat posar el tema de Blue Note entremig del programa i no al
final. Jo crec que quan arribi el moment del darrer projecte ho entendreu millor.
O sigui que el tema escollit és.
CD1 9.- The African
Queen (Horace Silver) 9m36s
I aquest tema el va
editar Blue Note el gener de 1966 i
el va enregistrar Rudy van Gelder
l'1 i 22 d'octubre de 1965. Tema encabit en el disc de l’Horace Silver “The Cape Verdean Blues” amb Horace Silver, piano; Woody Shaw, trompeta; Joe Henderson, saxo tenor;
Bob Cranshaw, contrabaix i Roger Humphries, bateria, amb J. J. Johnson, trombó (pistes 4-6) o
sigui sense tocar aquest tema.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I seguirem amb un
altre dels projectes d’aquesta nit, divers respecte l’anterior per ritmes i
melodies, i és que així és el programa d’avui.
“NICOLAS
MEIER LIVE”
Nicolas
Meier World Group
Enregistrat
el 16 de febrer de 2020 al Colchester Arts Center Jazz Club per Chris Secker.
Mesclat
el març del 2020 als MGP Studios de Nicolas Meier
Masteritzat
a Early Doors Studios per Marco Meniconi.
Produït
per Nicolas Meier
Nicolas
Meier, guitarres de corda fretted i fretless de niló, glissentar
Kevin
Glasgow, baix
Richard
Jones, violí
Demi
Garcia Sabat, percussió
Tots els temes són de
Nicolás Mayer.
I aquí tenim un
concert enregistrat en directe, per tant amb temes llargs i la durada habitual
dels concerts i per tant de quasi 1h i quart i 9 temes magnífics. I sembla que
el directe va ser sobre temes del disc Infinity
que ja va sonar en aquest programa ara fa un parell de temporades, i no només,
pel fet d’haver-hi temes que surten en el seu treball posterior Peaceful. L’estil és proper al
Jazz-Rock-Progressiu amb aires balcànics, i és que Nicolas sol editar els seus treballs per Moonjune Records. Aquest treball em va arribar via mail, d’ell
mateix, amb qui vaig poder-nos agrair-li la feina i el haver-me’l enviat. Els
tempos i ritmes són també diversos, no havent-hi però cap tema íntegrament
encabit en el món de les balades. Tots tenen canvis rítmics, breaks i demés
diversitats rítmiques, i per descomptat una gran tasca del quartet, de la base
rítmica de dos, baix i percussions, i dels dos solistes, l’un a la guitarra i
l’altre al violí.
Al blog us posaré el
bandcamp del seu darrer Peaceful:
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres,
concert primer i després Jam Session amb Miguel
Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
I us proposo començar
amb alguna semblança rítmica respecte el darrer tema escoltat de Natanael Ramos i demés colla, i aquest
és el...
3.- Caravan of
Anatolia (Nicolas Meier) 9m45s
Doncs ja veieu com
anem de diversos amb les músiques del programa d’avui. Tot i això, aquest tema
té una certa ressemblança rítmica amb el darrer tema del projecte anterior,
encara que sigui poca estona i molt de resquitllada. M’ha semblat que era la
continuació lògica i més possible. Estem en front d’un altre directe, aquest
però amb aires orientals, amb música ètnica, barreja de cultures, les dels
països que sol visitar el líder en les seves gires. Un quartet amb instruments
no gens sofisticats, guitarra, violí, baix i percussions, no gaire material, no
gaire “canya” però sí molta qualitat i un llenguatge comú, alhora que uns
ritmes vitals i unes melodies càlides. Les seves improvisacions, igualment ens
impressionen, les del líder primer, després el violinista, el baixista també, i
sempre amb el suport de les percussions que constantment estant recreant línies
rítmiques.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I ens diuen: Ens
complau presentar-vos el nou àlbum de Nicolas "LIVE".
Després de la
meravellosa experiència de recórrer el món amb la llegenda de la guitarra Jeff Beck, Nicolas s’ha ocupat de fer
dos àlbums amb el guitarrista de jazz Pete
Oxley, productor de la cantant Gabrielle
Ducomble i experimentat en el món del metall instrumental amb el seu
projecte (My Dark Side). També va
tenir l'oportunitat de gravar el seu àlbum "Infinity"
amb Vinnie Colaiuta a la bateria i Jimmy Haslip al baix, amb distribució
mundial a través de Favored Nations
(Segell de Steve Vai) aconseguint gires internacionals per Europa i els Estats Units.
Seguim amb un altre
tema força impactant, l’anomenat....
5.- Riversides (Nicolas Meier) 8m46s
Tot això va
provocar-li a Nicolas noves
inspiracions produint el nou àlbum "Peaceful"
amb el grup acústic, el seu equip "A" del Regne Unit: el percussionista Demi
Garcia de Barcelona, el
violinista Richard Jones de Gal·les i el baixista Kevin Glasgow d'Escòcia. "Peaceful" va tornar a ser
música extreta de molts viatges, escoltant diferents músiques populars ... espanyola,
turca, balcànica, de l’Orient Mitjà, nord-africana, sud-americana i tot plegat
una música improvisada. El grup va interpretar un meravellós concert el 16 de
febrer del 2020 a Colchester Arts Centre
Jazz Club, Regne Unit. Va ser filmat i gravat. Ara es publica el nou àlbum
anomenat "LIVE" i es publicaran vídeos d'aquest concert. Aquest és
l’àlbum que estem escoltant.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I aquest és un altre
exemple de lo comentat, i ja heu pogut escoltar de quina manera l’han començat,
amb el líder fent una magnífica “intro” a guitar solo, guitarra acústica. I com
ha aparegut la melodia, càlida, bonica, a càrrec del violí i amb un suport
rítmica marcat pel baterista, i les bases sòlides del baixista i també les del
líder, ells dos a duet, i a vegades també a trio amb el violinista. El solo del
baixista Kevin Glasgow ha estat
força reeixit, magnífic, més aviat, per com l’ha desenvolupat i per les
sonoritats obtingudes, força amelòdiques algunes: un gran solo del baixista
escocès. La bonica melodia a càrrec del violí del gal·lès Richard Jones ha deixat pas al solo del percussionista Demi Garcia, de casa nostra però
establert al Regne Unit,
pressuposem. Magnífic solo recolzat per motius repetitius de baix, guitarra i
violí que l’han acaronat fins ja quasi el final del tema, que han acabat
delicadament.
I acabarem amb el
primer track anomenat....
1.- Manzanita Samba (Nicolas Meier) 8m19s
I de quina manera més
bonica hem acabat...boniques les melodies i els ritmes, amb el primer tema que
van fer en el seu directe i que per tempo m’ha semblat que seria el millor per
acabar. El ritme però té les seves variacions i breaks, i tot i el volum força
contingut en aquests primers passos, amb la melodia a càrrec del líder, el
“cajón” de Demi García, la sensació
rítmica és impressionant, amb uns solos increïblement macos com el del
violinista Richard Jones, llarga
demostració de bon gust i tècnica la d’aquest músic. El baixista Kevin Glasgow també ha fet el seu reeixit,
melòdic sobretot i curtet, sí, el primer que ha fet, fent-ne un altre de més
consistent i llarg. Amb l’inici del solo de Nicolas Meier encara hi ha hagut aquesta contenció aparent, la qual
mica a mica es va desfermant, i ja quasi al final estem a tope de tot plegat.
Recuperen la melodia i delicadament l’acaben, que a nosaltres ens va molt bé.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la
lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
Deixem aquest
magnífic i vital projecte del Nicolas
Meier i ara sí, fent un salt a l’abisme, ens situarem en la lliure improvisació,
la de dos mestres i el seu projecte també enregistrat en directe....
“FURIOUS YELLOW”
Josep-Maria
Balanyà / Ramón López
Autoeditat
Enregistrat
en directe el 19 de juliol de 2018 a DADA Studio, Brussel·les, Bèlgica.
Mesclat
i masteritzat per Ferran Conangla el 18 de gener de 2019 al FCM Studio,
Barcelona
Produït
per Josep-Maria Balanyà i Ramón López
Productor
executiu Ernesto Rodrigues
I estem davant de 10
temes de lliure improvisació més o menys parits el mateix dia del concert tot i
potser partir d’unes curtes premisses. I d’aquests 10, podríem dir que n’hi ha
5 on la rítmica és quasi inexistent de la manera que l’entenem, per constant i
per marcatges del baterista, mentre que els altres 5 tenen potència,
consistència rítmica alhora que un Groove inherent en els temes. Ja anirem
parlant dels temes, els que acabi posant però ara potser convé parlar d’on ve
tot plegat. Aquest concert el van fer el 19 de juliol de 2018, i ens situa en
el temps posterior als esdeveniments de l’1 d’octubre de 2017 però també al
bell mig del Procés amb els nostres
líders polítics empresonats o a l’exili. Les notícies que anaven apareixent als
mitjans estatals tots dirigits a influir en la opinió pública en contra del
procés independentista català, ens feien enfurismar, i malauradament encara és
així, ja passat el judici i encara empresonats i exiliats els polítics, els dos
líders (en el seu moment) d’organitzacions culturals, Òmnium i de l’ANC,
aquesta dedicada a aconseguir la independència de Catalunya, i exiliats per qüestions de llibertat d’expressió,
crítics amb la monarquia, encara sense haver aparegut tota la informació que ha
aparegut aquests dies, i...”lo que te rondaré morena”....
Per començar us
proposo escoltar el tercer tema que van fer en directe...
3.- Four Winds (Balanyà & López) 6m03s
I va heu pogut
comprovar com anem avui de diversos, inquiets, lliures, molt lliures i molt
“emprenyats”. I és que aquest treball sembla fer-li picades d’ullet als The Simpsons’ i tretzè episodi anomenat
“I am fourius (yellow)” que parodià
una pel·lícula sueca del 1965 anomenada “I
am courius (yellow)”, on Homer
es mostrava enfadat sobre aquest film sobre el físic danès Niels Bohr un dels primers pares de la Física Quàntica. L’altre referència és política, la del color Groc ja comentada abans. Estem davant d’una
manera de fer música on es parteix de pocs supòsits, on no hi ha una partitura
com la coneixem totes i tots, i sí on hi ha unes línies a partir de les quals
ells dos van desenvolupant les seves idees. Aquests quatre vents han anat així,
creixent en intensitat. Josep-Maria
ha començat tocant les tecles del piano amb el so amortit per la mà sobre la
corda, o pel fet de tenir el piano “tunejat” o modificat amb estris diversos
sobre les cordes, com ell sol tenir. Ramón
s’hi ha anat afegint amb el so de la tabla i d’altres elements de les
percussions índies, aconseguint una atmosfera etèria. Mica a mica els sons del
piano brillen més i més afegint-s’hi també més elements percussius de la
bateria de López.
La carrera del
pianista barceloní resident a Brussel·les
Josep-Maria Balanyà, amb més de 40 anys de treball a l’escenari i 20 discs
enregistrats, l’ha dut des de la música clàssica i el jazz fins a
especialitzar-se en la improvisació, l’art acústic experimental i la
performance. Balanyà és també improvisador,
compositor, director d’orquestres d’improvisació, artista sonor i pintor. Ha
estudiat a la Swiss Jazz School i a
la Hochschule für Musik und Theater de
Berna, ha assistit a seminaris de composició de Helmut Lachenmann, Ivan Fedele i Walter Zimmermann i a tallers
d’improvisació amb Borah Bergman a Nova York.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que començarem a fer a partir del setembre al Jazz Club La Vicentina, amb moltes
ganes que crec tenim totes i tots, aneu reservant la data del 18,
divendres a les 22h, on tindrem el combo
que obre les Jam Sessions al Big Bang del carrer de Botella, al barri del Raval
de Barcelona. Una formació que ens
oferirà la música que cada dissabte sona en aquest bar musical i que gira al
voltant del Jazz Clàssic liderada
per Samuel Marthe, trombó i Tom Savage,
guitarra i veu amb Xavi Mèrida,
piano i Carlos Falanga, bateria i de convidats Dorota Sadowska, veu i l’Stuart Grant, contrabaix. Entrada
gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Aquest era el concert que havíem de fer el 20
de març i que hem traslladat al setembre.
I seguint amb aquesta
ona de lliure improvisació, ara ens immiscirem en el segon...
2.- The Door (Balanyà & López) 5m39s
I tot i haver-hi
quatre temes més tots ells encabits en les sonoritats més inversemblants, i
sobretot molt més íntims i contemplatius, ideals per un directe, m’ha semblat
que pel programa seria millor que escoltéssiu els més vitals i enèrgics com és
aquest “The door” que acabem d’escoltar. Ells dos l’han començat ja amb una
clara intenció rítmica. La intensitat inicial l’han mantingut tota l’estona, i
la seva creativitat s’ha anat desenvolupant seguint els motius que han anat
creant. I és que la seva compenetració és total i la comunicació visual entre
ambdós músics és evident. Impossible fer això sense mirar-se, sense sentir-se
de sentiment. Ramón però ha tingut
la oportunitat de recrear-se ell sol amb els seus estris percussius per
afegir-s’hi després Josep-Maria i
acabar-lo amb una mostra més de genialitat. I aquest duet el vam poder veure al
Nota 79 ara ja fa uns mesos, on vam
gaudir de manera excelsa de la seva obra. I resulta ser que va ser el 17 de
gener de 2019 que vam escoltar aquest projecte al Nota, un dia abans d’entrar a l’estudi de l’amic Ferran Conangla per a fer-hi les
mescles i masterització. Em recorda doncs aquells moments intensos, nosaltres a
primera fila, amb l’amic Joan Recolons,
i totalment ficats dins el projecte.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on s’hi fan concerts cada
cap de setmana els del Jazz a la Fresca.
El seu catàleg
comprèn més de 140 obres. En els llindars entre la música i la performance ha
dut a terme les seves accions més imaginatives, com el recital en la foscor
absoluta a la Sendesaal de Bremen o el concert per a les campanes
de la catedral de Trèveris (Alemanya).
Els seus treballs com a pianista solista combinen el so pur de l’instrument amb
tècniques de piano preparat o manipulat. Ha tocat amb Hans Koch, Joachim Kühn, Franz Hautzinger i molts d’altres. Els
concerts de Balanyà són rituals
enèrgics – hom diria que toca el piano amb tot el cos – on es percep la
presencia de la música feta matèria.
Seguirem encara amb
el tema vuitè que titula el projecte
8.- Furious Yellow (Balanyà & López) 6m10s
I el tema que titula
el projecte és també intens i emprenyat com alguns dels altres d’aquest
projecte. L’inicien, l’un amb redobles, l’altre amb una línia amelòdica situada
en el registre greu del piano. Mica a mica van elaborant el missatge reconvertint-se
en quelcom potent i rítmic. L’emprenyada groga es va notant cada vegada més i
més. La persistència rítmica del Josep-Maria
es veu refermada per la del Ramón seguint doncs una determinada
aurèola que els unifica, cadascú però amb la seva individualitat. El pianista
segueix un recorregut rítmic potent fins els moments on la seva improvisació és
més intensa per arpegis inversemblants, assonàncies diverses típiques d’aquest
llenguatge, arribant a una mena de break on el baterista desenvolupa unes
línies de redobles diversos els quals ens apropen al final del tema.
El bateria,
percussionista i compositor Ramón López,
nascut a Alacant va començar a tocar
als anys 70. El 1980, un concert de Max
Roach en solitari va canviar fonamentalment la seva comprensió de la
música. El 1985 va traslladar-se a París,
des d’on es va introduir en el camp de l’escena francesa experimental. Al
mateix temps s’interessa per la música india i estudia tabla durant molts anys
a França i a l’India. De 1994 a 2001 ensenya tabla al Conservatori de Paris CNSMDP, junt amb Patrick Moutal. De 1997 a 2000 treballa a l’Orchestre National de Jazz. López
ha tocat amb músics com Andrew Cyrille,
Sonny Fortune, Barry Guy, Daniel Humair, Joachim Kühn, Joelle Leandre, George
Lewis, Roscoe Mitchell, Michel Portal, Enrico Rava, Louis Sclavis, Archie
Shepp, John Surman, Mal Waldron, Christine Wodrascka i altres notables
músics de jazz contemporani, actuant en concerts i festivals al voltant de món.
Ha gravat un centenar d’àlbums i actualment és un dels músics europeus més
respectats en l’àmbit del jazz contemporani i la música improvisada. El govern
francès el va nomenar «Chevalier de
l'Ordre des Arts et des Lettres» el 2008.
I ja per acabar el
projecte, acabarem de la manera que ho van fer ells, amb una referència musical
clara i relacionada amb el títol del projecte, “un emprenyat groc” interpretant
la seva versió dels....
10.- Els Segadors (cançó tradicional catalana) 8m45s
I mica a mica sí que
hem reconegut “Els Segadors”, tot i haver partit d’una improvisació delicada a
la bateria a càrrec de López. Balanyà s’hi ha anat afegint també amb
un so barreja de tristor i cabreix, creixent d’intensitat emotiva tot plegat
amb una clara intenció de fer-nos arribar als clímaxs anteriors. El pianista es
deixa anar amb tota la seva llibertat, amb uns cants a mode de mantres, que
lluny de ser meditatius són reivindicatius. Les conegudes notes del cant
nacional de Catalunya es veuen
reforçades per tota l’amalgama de colors sorgits del fons dels ritmes, del fons
dels himnes, del fons d’alguns cors. Els moments posteriors són immensos, són
els més intensos, són els que ens exasperen, són els que ens fan cridar
Llibertat. Acaben però diluïdament, car recordeu que aquest és un concert en
directe i probablement la seva intervenció s’allargassà encara força més. Un
projecte ideològic de base, a partir del qual la LLIBERTAT interpretativa ha
reclamant en tot moment la LLIBERTAT política, si més no, aquesta és la
interpretació que jo en faig.
I ara sí que hem
acabat el programa d’avui dedicat a tres projectes enregistrats en directe. Ha estat molt divers i intens, tot plegat
motivat pel fet de voler donar ressò als projectes acabats de parir, els dos
primers, i també havent finalment pogut posar el projecte que em va fer arribar
l’amic Josep-Maria Balanyà. Li
buscava alguna parella adequada, i tot i ser una tasca difícil, m’ha semblat
que ha quedat força ben integrat en el programa. I recordeu que hem començat
dolçament amb les músiques de la Natanael
Ramos featu. Fabiola Socas & Orquesta de Jazz del Atlántico, per seguir
amb les Nicolas Meier World Group i
el seu directe, escoltant després d’ells el magnífic tema de l’Horace Silver, i acabant com ho hem fet
amb la lliure improvisació política de Josep-Maria
Balanyà & Ramón López, havent escoltat un micro conte de Teresa Tuset.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff,
Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
