Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs sembla que estem entrant de nou en una situació on ens cal el màxim control de cara a la seguretat de totes i tots nosaltres. A ningú li agrada haver-se de posar una mascareta, però ves per on que això és el que haurem de fer fins que no baixen de nou els casos d’infectats per la Covid-19. Siguem cautes doncs, que ens hi juguem lo més preuat.

I per parlar de les músiques del programa d’avui, dir-vos que seran molt diferents de les escoltades darrerament, i bàsicament, dedicat a tres projectes enregistrats en directe. Ens embarcarem en un viatge força agosarat gràcies a la creativitat de músics com el Natanael Ramos featu. Fabiola Socas & Orquesta de Jazz del Atlántico amb el seu eteri projecte anomenat “Garajonay Suite”. I seguirem tot fent un canvi de registre amb el treball del guitarrista Nicolas Meier Live Album i tindrem la gosadia d’immiscir-nos en la lliure improvisació amb el “Furious Yellow” de Josep Maria Balanyà – Ramón López. Mirarem d’incloure un bonus track del disc recopilatori de Blue Note, el Sharp Sades & FingerSnaps, i que serà el “The African Queen” de l’Horace Silver i recordem de passada a Jordi Lliuret car aquest era un disc seu, i escoltarem un micro conte de Teresa Tuset.

Comencem doncs ja amb els projectes d’aquesta nit, i ho farem amb el darrer del trompetista canari que en aquesta ocasió s’ha dedicat a dirigir i composar....


“GARAJONAY SUITE ”
Orquesta de Jazz del Atlántico & Natanael Ramos featu. Fabiola Socas

Enregistrat i mesclat per Jose Antonio Afonso en directe l'11 i 12 d'octubre de 2019 a la Sala Andromeda del Lago Martiánez de Puerto de la Cruz.

Natanael Ramos (composició, direcció i solos de trompeta a 'La Sentència de Jonay' i 'San Borondón’)
Fabiola Socas (veu)
Leo Torres (trompeta lead), Luis Ruiz (trompeta 2), Julian Díaz (trompeta 3), Jonay González (trompeta 4), Crist Delgado (trombó lead), Adam Pérez (trombó 2), Santiago González (trombó 3), Pablo González (trombó baix), Aleida Lorenzo (flauta 1), Elisa Bartolomé (flauta 2), Marta Pius (clarinet), Paco Díaz (vibràfon), Francis Hernández (piano), Jonay Martín (guitarra), Juan Carlos Baeza (contrabaix) , Nasim López-Palacios (bateria), Julio González (percussió).

I aquest és un treball sorprenent, farcit de bellesa i calidesa, no exempt però de modernitat agosarada. Una Big Band, la del Atlàntic per portar a terme aquest projecte, potser el més personal d’aquest magnífic trompetista canari, ara però amb les feines de creació i direcció, tot i fer un parell de solos. Aquesta suite representa la llegenda de Gara i Jonay a través de la visió de l'autor. S'ha volgut plasmar una visió contemporània d'aquesta història tan nostra, de les Illes Canàries, en sis parts: un preludi i cinc moviments. Els temes tenen quasi tots unes variacions rítmiques substancials, la qual cosa no m’impedeix parlar de balades o quasi, pel tempo, com és “Movimiento V. Sán Borondón”, amb la magnífica veu de Fabiola. O sigui que aquest tema serà el que escoltareu per començar el programa d’avui.

6.- Movimiento V. Sán Borondón (N. Ramos)   5m40s

I ja veieu quina delícia per començar el programa, amb la brillant i potent veu de Fabiola i el magnífic i càlid solo del líder i compositor, en una composició, la darrera i més emotiva i que clou el projecte. La majestuositat d’aquesta peça és també impressionant. En ésser un directe, aquí on el públic els hi va fer uns llargs aplaudiments, els de la fi del concert enregistrat en directe amb el patrocini i la col·laboració de l’Ajuntament del Puerto de la Cruz, Ajuntament de Sant Sebastià de la Gomera, Cabildo de Tenerife, Govern de Canàries i el Conservatori Superior de Música de Canàries. Una delicada melodia amb la qual van cloure el seu directe, la més adequada per començar el programa d’avui. La veu de Fabiola ens impressiona, sí, però la composició té una majestuositat remarcable. El Jazz però l’hem escoltat en la intervenció del compositor i magnífic trompetista, Natanael Ramos. La seva càlida sonoritat és més propera a la del fiscorn, cosa a vegades molt difícil de discernir. Una preciosa cançó amb un final impressionant per emotiu, per intens, per portar-nos al Clímax, tot i acabant-lo de cop.

Aquest moviment és una petita reflexió, a més d'un regal per a la gent i l'illa de la Gomera. Està basat en un poema de l'escriptora gomera Isabel Medina, sobre l'illa fantasma de Sant Borondón. La llegenda original explica que Sant Borondón és una illa terrorífica en què et quedes atrapat si encallas en ella. L'escriptora dóna un gir a aquesta llegenda i ens parla en el seu poema d'una illa màgica, en la qual t'agradaria arribar i mai més sortir. Aquesta visió d'Isabel sobre Sant Borondón podria ser aplicada a les nostres vides, somnis i il·lusions.

I després d’aquest final de concert, començarem amb l’inici havent ajuntat els dos primers temes en un, i aquests són “Preludio. El sueño de Gara”, on l’autor intenta evocar la complexitat dels somnis i malsons que té Gara sobre la profecia que li concerneix, i “Movimiento I. Jonay”, representa la visió que té Gara quan coneix al fanfarró, presumit i estrany príncep Jonay.

1.- Preludio. El sueño de Gara    (N. Ramos)   2m55s
2.- Movimiento I. Jonay              (N. Ramos)   3m46s

I amb aquests dos temes enllaçats hem seguit el ritual sonor d’aquest projecte. Sempre hi ha històries al darrera de les composicions, però en aquest projecte encara hi són amb més claredat, recordeu que tenim una llegenda la de Gara i Jonay. I crec que haureu notat els dos temes, tot i haver-los mesclat prou acuradament. El primer segueix el tarannà percussiu del piano, d’un possible vibràfon o element percussiu. La persistència rítmica del “Preludio. El sueño de Gara” es va refermant amb els metalls de la Orquestra de l’Atlántic, alhora que el so clar de les flautes i sons brillants els aconseguits pel vibràfon. El següent tema “Movimiento I. Jonay”, apareix amb els metalls i ja sense la persistència rítmica i sons brillants. Hem escoltat la melodia a base de pregunta-resposta que han fet els diferrnts instruments de vents, per després ésser les flautes les protagonistes. Canvi rítmic, contrabaix, bateria, veu de Fabiola, metalls, i tot un crescendo magnífic fins arribar el solo de Aleida Lorenzo a la flauta. Al final hi arriben tots plegats a tot ritme i tempo prou maco, acabant-lo també de cop.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I per acabar aquest projecte m’he permès fer una mescla de dos temes, traient-ne però algunes parts per fer-los tots dos més audibles de manera continuada, per la qual cosa li demano clemència, al compositor i líder del projecte. Segur però que li agradarà si s’ho escolta. Som-hi doncs amb els temes...

3.- Movimiento II. El encuentro de Gara y Jonay       (N. Ramos)   5m22s
4.- Movimiento III. La sentencia de Jonay                 (N. Ramos)   5m03s

En el Movimiento II. El encuentro de Gara y Jonay, Gara i Jonay es troben i sorgeix l'amor, un amor que constant i veloçment, desemboca en passió. Mentre que en el Movimiento III. La Sentència de Jonay, Gara sent que la profecia s'està complint i comença a tenir malsons sobre aquesta. Jonay desconeix la profecia i Gara se l’emporta al bosc per fugir. Mentrestant, a la vila, els soldats surten a la recerca dels dos joves, fins a donar caça a Jonay. En la meva versió de la llegenda Gara no mor, ens diu Natanael. I tot i no posar-lo, Movimento IV. El Lamento de Gara, explica que Gara xiula el seu lament al bosc i els ocells li corresponen. Malgrat la mort de Jonay, el seu amor per ell segueix intacte. L'amor venç a la ignorància i a l'odi.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

I per resumir-ho, el “El encuentro de Gara y Jonay” és una altra delicada composició on la veu de Fabiola segueix volant etèria per sobre nostra. El ritme apareix després i la seva vitalitat és la conseqüència de la felicitat de l’encontre. El retorn a la cadència pausada dóna pas a “La sentència de Jonay” endegat pel so del clarinet apareixent però uns sons guturals, temibles, els quals no auguren res de bo. De nou Marta Pius amb el clarinet ens embolcalla amb la seva dolça sonoritat pas previ a la desmesura, a l’esgarrifosa sonoritat de les situacions temibles i desconegudes. Afortunadament els ritmes es reconverteixen en càlids, on la veu de la cantant i els metalls executen un diàleg. El solo posterior de Natanael a la trompeta, ara sí, a tot “sabor”, amb una secció rítmica a lo cubano, i la resta de vents acaronant-los amb el seu so. Al final, tot es dilueix, i potser també les esperances.

Doncs després d’aquest primer i magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
.............................
Gràcies Teresa per la teva frescor i vitalitat expositiva.

I avui, i considerant la diversitat estilística, crec més adequat posar el tema de Blue Note entremig del programa i no al final. Jo crec que quan arribi el moment del darrer projecte ho entendreu millor. O sigui que el tema escollit és.


CD1 9.- The African Queen         (Horace Silver)       9m36s

I aquest tema el va editar Blue Note el gener de 1966 i el va enregistrar Rudy van Gelder l'1 i 22 d'octubre de 1965. Tema encabit en el disc de l’Horace Silver “The Cape Verdean Blues” amb Horace Silver, piano; Woody Shaw, trompeta; Joe Henderson, saxo tenor; Bob Cranshaw, contrabaix i Roger Humphries, bateria, amb J. J. Johnson, trombó (pistes 4-6) o sigui sense tocar aquest tema.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I seguirem amb un altre dels projectes d’aquesta nit, divers respecte l’anterior per ritmes i melodies, i és que així és el programa d’avui.


“NICOLAS MEIER LIVE”
Nicolas Meier World Group

Enregistrat el 16 de febrer de 2020 al Colchester Arts Center Jazz Club per Chris Secker.
Mesclat el març del 2020 als MGP Studios de Nicolas Meier
Masteritzat a Early Doors Studios per Marco Meniconi.
Produït per Nicolas Meier

Nicolas Meier, guitarres de corda fretted i fretless de niló, glissentar
Kevin Glasgow, baix
Richard Jones, violí
Demi Garcia Sabat, percussió

Tots els temes són de Nicolás Mayer.

I aquí tenim un concert enregistrat en directe, per tant amb temes llargs i la durada habitual dels concerts i per tant de quasi 1h i quart i 9 temes magnífics. I sembla que el directe va ser sobre temes del disc Infinity que ja va sonar en aquest programa ara fa un parell de temporades, i no només, pel fet d’haver-hi temes que surten en el seu treball posterior Peaceful. L’estil és proper al Jazz-Rock-Progressiu amb aires balcànics, i és que Nicolas sol editar els seus treballs per Moonjune Records. Aquest treball em va arribar via mail, d’ell mateix, amb qui vaig poder-nos agrair-li la feina i el haver-me’l enviat. Els tempos i ritmes són també diversos, no havent-hi però cap tema íntegrament encabit en el món de les balades. Tots tenen canvis rítmics, breaks i demés diversitats rítmiques, i per descomptat una gran tasca del quartet, de la base rítmica de dos, baix i percussions, i dels dos solistes, l’un a la guitarra i l’altre al violí.

Al blog us posaré el bandcamp del seu darrer Peaceful:
i també el web de Nicolas Meier: https://www.meiergroup.com/music

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

I us proposo començar amb alguna semblança rítmica respecte el darrer tema escoltat de Natanael Ramos i demés colla, i aquest és el...

3.- Caravan of Anatolia     (Nicolas Meier)       9m45s

Doncs ja veieu com anem de diversos amb les músiques del programa d’avui. Tot i això, aquest tema té una certa ressemblança rítmica amb el darrer tema del projecte anterior, encara que sigui poca estona i molt de resquitllada. M’ha semblat que era la continuació lògica i més possible. Estem en front d’un altre directe, aquest però amb aires orientals, amb música ètnica, barreja de cultures, les dels països que sol visitar el líder en les seves gires. Un quartet amb instruments no gens sofisticats, guitarra, violí, baix i percussions, no gaire material, no gaire “canya” però sí molta qualitat i un llenguatge comú, alhora que uns ritmes vitals i unes melodies càlides. Les seves improvisacions, igualment ens impressionen, les del líder primer, després el violinista, el baixista també, i sempre amb el suport de les percussions que constantment estant recreant línies rítmiques.

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

I ens diuen: Ens complau presentar-vos el nou àlbum de Nicolas "LIVE".
Després de la meravellosa experiència de recórrer el món amb la llegenda de la guitarra Jeff Beck, Nicolas s’ha ocupat de fer dos àlbums amb el guitarrista de jazz Pete Oxley, productor de la cantant Gabrielle Ducomble i experimentat en el món del metall instrumental amb el seu projecte (My Dark Side). També va tenir l'oportunitat de gravar el seu àlbum "Infinity" amb Vinnie Colaiuta a la bateria i Jimmy Haslip al baix, amb distribució mundial a través de Favored Nations (Segell de Steve Vai) aconseguint gires internacionals per Europa i els Estats Units.


Seguim amb un altre tema força impactant, l’anomenat....

5.- Riversides         (Nicolas Meier)       8m46s

Tot això va provocar-li a Nicolas noves inspiracions produint el nou àlbum "Peaceful" amb el grup acústic, el seu equip "A" del Regne Unit: el percussionista Demi Garcia de Barcelona, ​​el violinista Richard Jones de Gal·les i el baixista Kevin Glasgow d'Escòcia. "Peaceful" va tornar a ser música extreta de molts viatges, escoltant diferents músiques populars ... espanyola, turca, balcànica, de l’Orient Mitjà, nord-africana, sud-americana i tot plegat una música improvisada. El grup va interpretar un meravellós concert el 16 de febrer del 2020 a Colchester Arts Centre Jazz Club, Regne Unit. Va ser filmat i gravat. Ara es publica el nou àlbum anomenat "LIVE" i es publicaran vídeos d'aquest concert. Aquest és l’àlbum que estem escoltant.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I aquest és un altre exemple de lo comentat, i ja heu pogut escoltar de quina manera l’han començat, amb el líder fent una magnífica “intro” a guitar solo, guitarra acústica. I com ha aparegut la melodia, càlida, bonica, a càrrec del violí i amb un suport rítmica marcat pel baterista, i les bases sòlides del baixista i també les del líder, ells dos a duet, i a vegades també a trio amb el violinista. El solo del baixista Kevin Glasgow ha estat força reeixit, magnífic, més aviat, per com l’ha desenvolupat i per les sonoritats obtingudes, força amelòdiques algunes: un gran solo del baixista escocès. La bonica melodia a càrrec del violí del gal·lès Richard Jones ha deixat pas al solo del percussionista Demi Garcia, de casa nostra però establert al Regne Unit, pressuposem. Magnífic solo recolzat per motius repetitius de baix, guitarra i violí que l’han acaronat fins ja quasi el final del tema, que han acabat delicadament.

I acabarem amb el primer track anomenat....

1.- Manzanita Samba        (Nicolas Meier)       8m19s

I de quina manera més bonica hem acabat...boniques les melodies i els ritmes, amb el primer tema que van fer en el seu directe i que per tempo m’ha semblat que seria el millor per acabar. El ritme però té les seves variacions i breaks, i tot i el volum força contingut en aquests primers passos, amb la melodia a càrrec del líder, el “cajón” de Demi García, la sensació rítmica és impressionant, amb uns solos increïblement macos com el del violinista Richard Jones, llarga demostració de bon gust i tècnica la d’aquest músic. El baixista Kevin Glasgow també ha fet el seu reeixit, melòdic sobretot i curtet, sí, el primer que ha fet, fent-ne un altre de més consistent i llarg. Amb l’inici del solo de Nicolas Meier encara hi ha hagut aquesta contenció aparent, la qual mica a mica es va desfermant, i ja quasi al final estem a tope de tot plegat. Recuperen la melodia i delicadament l’acaben, que a nosaltres ens va molt bé.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Deixem aquest magnífic i vital projecte del Nicolas Meier i ara sí, fent un salt a l’abisme, ens situarem en la lliure improvisació, la de dos mestres i el seu projecte també enregistrat en directe....


“FURIOUS  YELLOW”
Josep-Maria Balanyà / Ramón López

Autoeditat
Enregistrat en directe el 19 de juliol de 2018 a DADA Studio, Brussel·les, Bèlgica.
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla el 18 de gener de 2019 al FCM Studio, Barcelona
Produït per Josep-Maria Balanyà i Ramón López
Productor executiu Ernesto Rodrigues

I estem davant de 10 temes de lliure improvisació més o menys parits el mateix dia del concert tot i potser partir d’unes curtes premisses. I d’aquests 10, podríem dir que n’hi ha 5 on la rítmica és quasi inexistent de la manera que l’entenem, per constant i per marcatges del baterista, mentre que els altres 5 tenen potència, consistència rítmica alhora que un Groove inherent en els temes. Ja anirem parlant dels temes, els que acabi posant però ara potser convé parlar d’on ve tot plegat. Aquest concert el van fer el 19 de juliol de 2018, i ens situa en el temps posterior als esdeveniments de l’1 d’octubre de 2017 però també al bell mig del Procés amb els nostres líders polítics empresonats o a l’exili. Les notícies que anaven apareixent als mitjans estatals tots dirigits a influir en la opinió pública en contra del procés independentista català, ens feien enfurismar, i malauradament encara és així, ja passat el judici i encara empresonats i exiliats els polítics, els dos líders (en el seu moment) d’organitzacions culturals, Òmnium i de l’ANC, aquesta dedicada a aconseguir la independència de Catalunya, i exiliats per qüestions de llibertat d’expressió, crítics amb la monarquia, encara sense haver aparegut tota la informació que ha aparegut aquests dies, i...”lo que te rondaré morena”....

Per començar us proposo escoltar el tercer tema que van fer en directe...

3.- Four Winds        (Balanyà & López)  6m03s

I va heu pogut comprovar com anem avui de diversos, inquiets, lliures, molt lliures i molt “emprenyats”. I és que aquest treball sembla fer-li picades d’ullet als The Simpsons’ i tretzè episodi anomenat “I am fourius (yellow)” que parodià una pel·lícula sueca del 1965 anomenada “I am courius (yellow)”, on Homer es mostrava enfadat sobre aquest film sobre el físic danès Niels Bohr un dels primers pares de la Física Quàntica. L’altre referència és política, la del color Groc ja comentada abans. Estem davant d’una manera de fer música on es parteix de pocs supòsits, on no hi ha una partitura com la coneixem totes i tots, i sí on hi ha unes línies a partir de les quals ells dos van desenvolupant les seves idees. Aquests quatre vents han anat així, creixent en intensitat. Josep-Maria ha començat tocant les tecles del piano amb el so amortit per la mà sobre la corda, o pel fet de tenir el piano “tunejat” o modificat amb estris diversos sobre les cordes, com ell sol tenir. Ramón s’hi ha anat afegint amb el so de la tabla i d’altres elements de les percussions índies, aconseguint una atmosfera etèria. Mica a mica els sons del piano brillen més i més afegint-s’hi també més elements percussius de la bateria de López.

La carrera del pianista barceloní resident a Brussel·les Josep-Maria Balanyà, amb més de 40 anys de treball a l’escenari i 20 discs enregistrats, l’ha dut des de la música clàssica i el jazz fins a especialitzar-se en la improvisació, l’art acústic experimental i la performance. Balanyà és també improvisador, compositor, director d’orquestres d’improvisació, artista sonor i pintor. Ha estudiat a la Swiss Jazz School i a la Hochschule für Musik und Theater de Berna, ha assistit a seminaris de composició de Helmut Lachenmann, Ivan Fedele i Walter Zimmermann i a tallers d’improvisació amb Borah Bergman a Nova York.

I per descomptat que podeu anar als concerts que començarem a fer a partir del setembre al Jazz Club La Vicentina, amb moltes ganes que crec tenim totes i tots, aneu reservant la data del 18, divendres  a les 22h, on tindrem el combo que obre les Jam Sessions al Big Bang  del carrer de Botella, al barri del Raval de Barcelona. Una formació que ens oferirà la música que cada dissabte sona en aquest bar musical i que gira al voltant del Jazz Clàssic liderada per Samuel Marthe, trombó i Tom Savage, guitarra i veu amb Xavi Mèrida, piano i Carlos Falanga, bateria i de convidats Dorota Sadowska, veu i l’Stuart Grant, contrabaix. Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Aquest era el concert que havíem de fer el 20 de març i que hem traslladat al setembre.


I seguint amb aquesta ona de lliure improvisació, ara ens immiscirem en el segon...

2.- The Door (Balanyà & López)  5m39s

I tot i haver-hi quatre temes més tots ells encabits en les sonoritats més inversemblants, i sobretot molt més íntims i contemplatius, ideals per un directe, m’ha semblat que pel programa seria millor que escoltéssiu els més vitals i enèrgics com és aquest “The door” que acabem d’escoltar. Ells dos l’han començat ja amb una clara intenció rítmica. La intensitat inicial l’han mantingut tota l’estona, i la seva creativitat s’ha anat desenvolupant seguint els motius que han anat creant. I és que la seva compenetració és total i la comunicació visual entre ambdós músics és evident. Impossible fer això sense mirar-se, sense sentir-se de sentiment. Ramón però ha tingut la oportunitat de recrear-se ell sol amb els seus estris percussius per afegir-s’hi després Josep-Maria i acabar-lo amb una mostra més de genialitat. I aquest duet el vam poder veure al Nota 79 ara ja fa uns mesos, on vam gaudir de manera excelsa de la seva obra. I resulta ser que va ser el 17 de gener de 2019 que vam escoltar aquest projecte al Nota, un dia abans d’entrar a l’estudi de l’amic Ferran Conangla per a fer-hi les mescles i masterització. Em recorda doncs aquells moments intensos, nosaltres a primera fila, amb l’amic Joan Recolons, i totalment ficats dins el projecte.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on s’hi fan concerts cada cap de setmana els del Jazz a la Fresca.

El seu catàleg comprèn més de 140 obres. En els llindars entre la música i la performance ha dut a terme les seves accions més imaginatives, com el recital en la foscor absoluta a la Sendesaal de Bremen o el concert per a les campanes de la catedral de Trèveris (Alemanya). Els seus treballs com a pianista solista combinen el so pur de l’instrument amb tècniques de piano preparat o manipulat. Ha tocat amb Hans Koch, Joachim Kühn, Franz Hautzinger i molts d’altres. Els concerts de Balanyà són rituals enèrgics – hom diria que toca el piano amb tot el cos – on es percep la presencia de la música feta matèria.

Seguirem encara amb el tema vuitè que titula el projecte

8.- Furious Yellow   (Balanyà & López)  6m10s

I el tema que titula el projecte és també intens i emprenyat com alguns dels altres d’aquest projecte. L’inicien, l’un amb redobles, l’altre amb una línia amelòdica situada en el registre greu del piano. Mica a mica van elaborant el missatge reconvertint-se en quelcom potent i rítmic. L’emprenyada groga es va notant cada vegada més i més. La persistència rítmica del Josep-Maria es veu  refermada per la del Ramón seguint doncs una determinada aurèola que els unifica, cadascú però amb la seva individualitat. El pianista segueix un recorregut rítmic potent fins els moments on la seva improvisació és més intensa per arpegis inversemblants, assonàncies diverses típiques d’aquest llenguatge, arribant a una mena de break on el baterista desenvolupa unes línies de redobles diversos els quals ens apropen al final del tema.


El bateria, percussionista i compositor Ramón López, nascut a Alacant va començar a tocar als anys 70. El 1980, un concert de Max Roach en solitari va canviar fonamentalment la seva comprensió de la música. El 1985 va traslladar-se a París, des d’on es va introduir en el camp de l’escena francesa experimental. Al mateix temps s’interessa per la música india i estudia tabla durant molts anys a França i a l’India. De 1994 a 2001 ensenya tabla al Conservatori de Paris CNSMDP, junt amb Patrick Moutal. De 1997 a 2000 treballa a l’Orchestre National de Jazz. López ha tocat amb músics com Andrew Cyrille, Sonny Fortune, Barry Guy, Daniel Humair, Joachim Kühn, Joelle Leandre, George Lewis, Roscoe Mitchell, Michel Portal, Enrico Rava, Louis Sclavis, Archie Shepp, John Surman, Mal Waldron, Christine Wodrascka i altres notables músics de jazz contemporani, actuant en concerts i festivals al voltant de món. Ha gravat un centenar d’àlbums i actualment és un dels músics europeus més respectats en l’àmbit del jazz contemporani i la música improvisada. El govern francès el va nomenar «Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres» el 2008.

I ja per acabar el projecte, acabarem de la manera que ho van fer ells, amb una referència musical clara i relacionada amb el títol del projecte, “un emprenyat groc” interpretant la seva versió dels....

10.- Els Segadors   (cançó tradicional catalana)         8m45s

I mica a mica sí que hem reconegut “Els Segadors”, tot i haver partit d’una improvisació delicada a la bateria a càrrec de López. Balanyà s’hi ha anat afegint també amb un so barreja de tristor i cabreix, creixent d’intensitat emotiva tot plegat amb una clara intenció de fer-nos arribar als clímaxs anteriors. El pianista es deixa anar amb tota la seva llibertat, amb uns cants a mode de mantres, que lluny de ser meditatius són reivindicatius. Les conegudes notes del cant nacional de Catalunya es veuen reforçades per tota l’amalgama de colors sorgits del fons dels ritmes, del fons dels himnes, del fons d’alguns cors. Els moments posteriors són immensos, són els més intensos, són els que ens exasperen, són els que ens fan cridar Llibertat. Acaben però diluïdament, car recordeu que aquest és un concert en directe i probablement la seva intervenció s’allargassà encara força més. Un projecte ideològic de base, a partir del qual la LLIBERTAT interpretativa ha reclamant en tot moment la LLIBERTAT política, si més no, aquesta és la interpretació que jo en faig.

I ara sí que hem acabat el programa d’avui dedicat a tres projectes enregistrats en directe.  Ha estat molt divers i intens, tot plegat motivat pel fet de voler donar ressò als projectes acabats de parir, els dos primers, i també havent finalment pogut posar el projecte que em va fer arribar l’amic Josep-Maria Balanyà. Li buscava alguna parella adequada, i tot i ser una tasca difícil, m’ha semblat que ha quedat força ben integrat en el programa. I recordeu que hem començat dolçament amb les músiques de la Natanael Ramos featu. Fabiola Socas & Orquesta de Jazz del Atlántico, per seguir amb les Nicolas Meier World Group i el seu directe, escoltant després d’ells el magnífic tema de l’Horace Silver, i acabant com ho hem fet amb la lliure improvisació política de Josep-Maria Balanyà & Ramón López, havent escoltat un micro conte de Teresa Tuset.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |