Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Espero que estigueu
gaudint dels programes d’aquest inici de la onzena temporada on heu pogut
comprovar la diversitat musical dels projectes presentats però sobretot la
sempre contrastada qualitat dels músics i les seves interpretacions alhora que
magnífiques composicions. Per aquesta setmana us proposo escoltar un parell de
projectes dedicats a les músiques més “fresques” del Jazz, les que tenen les
seves arrels en el Blues. O sigui que podreu escoltar el darrer projecte del
pianista i compositor de Masquefa,
en Marc Ferrer Trio anomenat “A Drop of Freedom”, editat per Àmbit Records. Acabarem el programa amb
el magnífic “Spirit of the Blues”
del gran trompetista, cantant i compositor anomenat Ronald Baker, en un disc editat per Cristal Records i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.
I ja comencem amb el
primer projecte de l’amic Marc Ferrer....
“A
DROP OF FREEDOM”
Marc
Ferrer Trio
Editat
per Àmbit Records
Enregistrat
per Marc Ferrer els mesos de gener, febrer i març de 2018 a Àmbit Produccions.
Produït
per Marc Ferrer.
Marc
Ferrer, piano
Pep
Rius, contrabaix
Olivier
Rocque, bateria
I la col·laboració
de..
Marian
Barahona, veu
Paul
Evans, trompeta.
Doncs estem davant
d’un projecte farcit de vitalitat, de “bon rollo”, a tot Swing i a tot Blues
amb dotze temes on en Marc Ferrer i
companys fan una repassada a alguns dels seus referents del món del Jazz
Clàssic, del R&B, però ens recorden compositors com Stevie Wonder, Gilbert Bécaud, Mercer Ellington i alguns més. El
disc però també té composicions pròpies del Marc i del Pep Rius, i
compta amb la col·laboració de la magnífica Marian Marahona, cantant i persona d’una sensibilitat exquisida
alhora que simpatia extrema. Paul Evans,
trompetista anglès que córrer entre nosaltres de fa temps, aporta el plus del
seu metall i sonoritat jazzística al projecte, arrodonint-lo i aconseguint que
entre tots cinc, puguem gaudir d’una hora de magnífiques interpretacions. Dels
dotze temes podreu escoltar dues precioses balades com són “A Drop Of Freedom”
i “Guess Who”. La balada a mig tempo slow és “Makin Whoopie”, totes tres
cantades per Marian i amb Paul a la trompeta. A partir d’aquí el
swing ja no ens abandonarà fins el final i així és que amb el tema “Exactly
Like You” tenim un plus més de tempo. Del tema de Bécaud “Et maintenant” en fan una versió swingada a tempo mig,
també. El primer track “What a friend”, tot i començar dolçament, ben aviat
recupera el swing i tempo dels temes anteriors. Amb el magnífic tema de Mercer Ellington “Things Ain’t What Used To Be”, ens situem en
el R&B i quasi ballant un rock & roll, o ara que està de moda,
ballant-lo a tot “Lindy Hop”, però no a un tempo fast. Amb el tema “I Love
Being Here with You”, recuperem a Marian
i al Paul en un tema farcit de swing
també un pèl més viu. El quart track és de Pep
Rius i s’anomena “Walking with Ray”, que jo pressuposo que és el seu
estimat Ray Brown. Tema instrumental
a tot swing i una mica més viu de tempo. I un altre músic estimat per tots ells
és el gran Steve Wonder i el seu
magnífic “Isn’t she lovely?”, un cant a la dona interpretat a trio i a tot
swing. I el darrer track del disc és del mateix Marc i s’anomena “Connection”, tema que clou l’àlbum a un bon tempo
i swing, també a trio. I ja finalment ens queda el darrer R&R el “Won’t be
Long”, cantat per Marian i amb Paul a la trompeta. I aquesta ha estat
la meva apreciació rítmica dels temes, com més o menys sempre faig.
Dir-vos que al blog
us posaré la pàgina web de Marc Ferrer.
Som-hi ja amb la
música i ho farem amb el preciós tema anomenat....
11.- Makin’ Whoopie (Donaldson & Kahn) 6m10s
"Makin 'Whoopee"
és una cançó de jazz/blues, popularitzada per primera vegada per Eddie Cantor en el musical de 1928 Whoopee!. Gus Kahn va escriure la lletra i Walter Donaldson va compondre la música per a la cançó, així com
per a tot el musical. El títol és un eufemisme per a la intimitat sexual, i la
cançó ha estat com una "advertència greu", en gran part per als
homes, sobre la "trampa" del matrimoni. "Makin 'Whoopee"
comença amb la celebració de les noces, lluna de mel i felicitat matrimonial,
però continua amb els nadons i les responsabilitats, i finalment amb les
infidelitats i el possible divorci, acabant en el jutjat essent el jutge qui
finalment l’aconsella correctament, tema que cantà Ella Fitzgerald entre moltes
altres. Un preciós tema per a començar, i ja heu pogut escoltar la trompeta amb
sordina tot just abans d’escoltar la dolça veu de Marian. I és que aquest tema el broda, el canta amb sensibilitat,
un punt de “picardia” i sensualitat, alhora que amb una perfecta entonació. El
solo posterior de Paul Evans ens ha
situat també en l’entorn del Jazz Clàssic, car, el so obtingut de la seva
trompeta amb sordina així ens ho fa entendre, amb una perfecta afinació i
sentit del Groove alhora que el seu magnífic llenguatge jazzístic. El líder al
piano ha fet també un solo “sobri”, delicat acompanyant-se perfectament amb la
mà esquerra, i en Pep Rius n’ha fet
el pont i l’ha acabat, amb la seva gran interpretació. Marian hi ha tornat amb la segona part de la lletra on acaba dient
el jutge que si no la cuida el fotrà a la presó. Bon tema per començar el
programa d’aquesta setmana, i bones interpretacions de tots cinc. Amb l’Olivier Rocque portant-los a tots a bon
port.
Aquest és un projecte
que neix el mes de gener de 2015, quan després de molts anys formant part de
bandes i acompanyant diversos artistes
del gènere, el pianista Marc
Ferrer té la inquietud d’encapçalar
un projecte en
solitari fent composicions pròpies i clàssics del Blues i el Jazz. Per dur a terme aquest
projecte, compta amb dos dels millors músics
del gènere d'aquest
país, en Pep
Rius al contrabaix i l'Olivier Rocque a la bateria, que aporten la seva experiència,
participant en els arranjaments i donant un excel·lent toc interpretatiu. Marc Ferrer Trio han estat programats
amb regularitat en diverses sales com el Milano
Cocktail Bar, el Jamboree Jazz Club, el Cafè Vienès de l’Hotel Casa Fuster, el
MEAM (Museu Europeu d’Art Modern), Centre Cívic Golferichs, a les Nits d’Estiu
a la Pedrera, al Molino, el Paraigua, Nova Jazz Cava entre d’altres.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Seguim ara amb un
altre tema del repertori del Jazz Clàssic i conegut de tots vosaltres, aquest
interpretat a trio i anomenat...
8.- Exactly Like You (McHugh & Fields) 4m52s
I tot i fer-lo
instrumental, aquest tema el cantaren també Nina Simone, Ella Fitzgerald i un llarg etc...
"Exactly
Like You" és una cançó popular amb música escrita per Jimmy McHugh i lletra de Dorothy
Fields i publicada el 1930. La cançó es va escoltar per primera vegada a
càrrec de Harry Richman i Gertrude Lawrence al Show de Broadway de 1930 de Lew Leslie's “International Revue” que
també va comptar amb McHugh i Fields's i el conegut i preciós "On the Sunny Side of the Street".
Doncs ha estat en Pep qui l’ha
encetat a contrabaix quasi solo acompanyat pels acords del Marc al piano, i les escombretes de l’Olivier amb aquesta mena d’“intro”. La melodia ha aparegut amb el
piano del líder en la seva primera part del tema, tot i doblant-lo en el pont i
recuperar el tempo en la darrera A, moment a partir del qual Marc ha desenvolupat el seu molt bon
solo. Ell toca aquest estil de Jazz bàsicament perquè és el Jazz que més li
agrada, sense oblidar que també ha col·laborat amb formacions on el Blues és el
rei del mambo. El swing el té marcadament incorporat i així sonen les seves
interpretacions. En Pep ha acabat
amb el seu solo la part iniciada pel líder amb una altra reeixida improvisació.
Marc hi ha tornat al amb la
interpretació a càrrec de tots tres del
tema sencer, amb el canvi doblat de tempo en el pont. Pep l’ha acabat d’igual manera que l’han començat. Un molt bon tema
per seguir delicadament a tot swing.
També han participat
al Festival de Blues de Barcelona,
al San Miguel
Mas i Mas Festival, al 10è Cicle
de Jazz de Bolvir de Cerdanya, al Cicle de la Xarxa Jazz Clàssic, així com
també en diversos festivals de Catalunya,
amb molt bona acollida per part del públic. També han realitzat diversos
concerts acompanyats del saxofonista Gianni
Gagliardi i de la cantant Laia Porta.
El seu primer projecte va ser el disc “3 Coffees” gravat a Sentir Estudis i editat per Marccato Edicions. Un projecte molt
íntim que ha fet vibrar el públic i que ja vam posar en aquest programa a la
novena temporada. El segon disc a càrrec d’aquest trio és el “Another Way” que també va sonar en
aquest programa. I el disc que esteu escoltant és el seu tercer treball.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Seguim escoltant els
temes d’aquest magnífic projecte farcit de Groove...i ara ho farem amb un altre
tema on hi participen els dos convidats de luxe, tema anomenat..
5.- I Love Being Here
With You (Lee & Schlugger) 4m27s
I amb aquest
“m’agrada estar-me aquí amb tu” que ens ha cantat Marian hem tornat a gaudir d’un bon tema i fet amb tot l’amor del
món. El swing marcat per la secció rítmica ha donat tot el suport, primer a la
veu i després al solo del trompetista anglès. Paul ens ha tornat a impressionar amb la seva nítida sonoritat
alhora brillant i càlida. El seu fraseig és certament impactant, on ens mostra
una tècnica depurada lligant les notes de manera acurada. El seu llenguatge ens mostra que el Jazz està immers en cadascuna de les seves notes. El líder l’ha
seguit amb el mateix sentit melòdic i rítmic, el d’aquest tema del Jazz Clàssic,
i Marian ha acabat la part B del
solo iniciat pel Marc, tot i
recuperant la melodia de nou per així acabar aquest tema tan vital. I què bé
que anem, a tot swing. I algunes de les grans cantants que la van cantar ho
varen fer Peggie Lee, Ella Fitzgerald,
Diana Krall entre moltes altres i molts altres que ho varen fer. I és que
amb música vital com aquesta, a un se li queda el cos molt i molt bé. I més
encara si us heu atrevit a ballar-lo amb la vostra parella.
Comença a tocar el
piano als 5 anys i cursa els estudis de piano i solfeig al Conservatori Municipal de Barcelona. De ben jove
es comença a
interessar pel Blues
i el Jazz. Després d'estar en diverses formacions,
el 1996 entra a formar part del grup Chevy
& the Hot Wheels, avui refundat com The Big Jamboree, amb tres discos editats. També ha format part de The Big 3, Velvet Candles amb un disc
editat, “Big5” i ha col·laborat amb músics com Big Dani Pérez amb tres discs editats, Agustí Burriel, Pau Ruiz, Eugeni Muriel,
Alba Pujol i artistes internacionals com Dale Hawkins (compositor de la mítica cançó "Suzy Q"), Barrence Whitefield, Roddy Jackson, The
Extraordinaires, Aisha Khan i J.D. McPherson. Lo de les actuacions a sales
i festivals ja ho he comentat abans, iecentment ha aparegut als programes de TV3, Ritmes i Blues a l'Estudi
i Cava de Blues. Actualment forma
part del professorat de l'Escola de Blues de
Barcelona.
I darrerament amb els
amics de Youkali Music i
concretament amb el seu director Thomas
Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam
Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de la
Ribera on també hi ha el Guzzo,
restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I acabem aquest
projecte amb un tema que haureu escoltat moltíssimes vegades i segur que també
l’haureu ballat, el de Stevie Wonder
anomenat..
6.- Isn’t She Lovely? (S. Wonder) 5m34s
"Isn't She
Lovely" és una cançó de Stevie
Wonder del seu àlbum de 1976, “Songs
in the Key of Life”. La lletra celebra el naixement de la seva filla, Aisha Morris. Wonder va col·laborar en la
cançó amb el compositor de Harlem i
propietari de l'estudi Burnetta
"Bunny" Jones. La cançó obre la cara 3 del disc comentat, i
comença amb el primer plor del nadó gravat durant un part real. Wonder va enregistrar Aixa banyant-se i ho va introduir al final
de la cançó, barrejada amb l'extens solo d'harmònica cromàtica de Wonder. Tots els instruments que
s'escolten en la cançó original els va tocar Wonder, excepte quan Greg
Phillinganes toca algunes parts del tema amb el teclat. Durant el procés de
gravació, el baixista Nathan Watts
va establir una línia de baix perquè servís com a pista de guia per a Wonder, però aquest finalment ho va
reemplaçar amb la seva pròpia interpretació del baix de teclat. La cançó de més
de sis minuts no es va editar com un senzill, ja que Wonder no estava disposat a escurçar la cançó perquè s'ajustés al
format de 7 " 45 rpm. Amb els consumidors demandant un senzill, Tamla es va comprometre a fins de 1976
i una versió promocional va ser lliurada a les estacions de ràdio. Aquesta
versió editada, de 03:12 de longitud, va rebre tanta difusió que va aconseguir
el nombre 23 en la llista d'Adult
Contemporary al gener de 1977. Des de llavors, la cançó s'ha convertit en
un estàndard de jazz i pop, interpretada per molts artistes que l’admiren. Wonder va interpretar la cançó en viu
per la Reina Isabel II en el seu Concert del Jubileu de Diamant el 4 de
juny de 2012, amb lletres modificades per referir-se a la Reina. Doncs hem escoltat la versió que n’han fet els nostres
herois, la qual no està sensiblement
modificada en la seva exposició tot i que sí en la seva magnífica "intro", marca de la casa. El magnífic Swing d’aquest tema no és el que
s’escoltà en la versió original, aquest més propera al món del Pop. Magnífiques
improvisacions del Marc i del Pep, la primera més rítmica i la segona
força melòdica, i és que ells dos són uns cracs en això d’explicar-nos les
seves històries mitjançant el seu instrument, amb el Pep també essent un magnífic guitarrista.
Deixem doncs aquest
magnífic projecte i ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset...
....................
Gràcies Teresa per explicar-nos-ho de manera
tan fresca i vital.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts.
I ja encarem el final
del programa amb el darrer projecte, el del gran trompetista americà resident a
França
“SPIRIT
OF THE BLUES”
Ronald
Baker Quintet
Editat
per Cristal Records
Enregistrat
per François Gaucher a l’Estudio Alhambra, Rochefort.
Produït
per Ronald Baker
Ronald
Baker - trompeta, veu
Alain
Mayeras - piano
Jean-Jacques
Taïb - saxos tenor i alto
David
Salesse - contrabaix
Patrick
Filleul - bateria
Doncs estem a les
portes d’escoltar un treball que ja té uns anys, però és el disc que vaig voler
adquirir, dels dos o tres que tenia a la barra del Jamboree i és que el Blues en el Jazz m’encanta, i no només, perquè
el Hard Bop hi és de totes, totes. És del 2001 però aleshores ja era un tros de
trompetista i cantant, o sigui que ho gaudireu de lo més segur. Una hora de
magnífiques composicions de la formació, bàsicament la majoria a càrrec del
pianista i arranjador del quintet, l’Alain
Mayeras tot i haver-n’hi una també del saxofonista Taïb. Ronald Baker és
autor de dues lletres i d’un tema del disc, i hi ha també un tema de Jon Hendricks, un de l’Horace Silver i per acabar el projecte, un tema de Lee Morgan. Pel que fa a tempos, dir-vos que hi ha una balada
preciosa “Anatole Blues”. El quart track, “PortoBello Road” amb lletra de Baker té un swing arrastradet magnífic,
tema cantat pel líder. “Strange Swedish taste” és un tema delicat a tempo slow
i amb un magnífic swing amb una trompeta súper càlida. Els temes de Baker són el desè i el setè track, “Cartoon’s Blues” i “The Stalker”
amb lletra del líder també. El primer és un tema instrumental, i ambdós tenen
un esperit força funky en els inicis i que posteriorment en els solos hi incorporaran
el groove. El tema de l’Horace Silver
és “Strollin”, cantat també pel líder i encara amb un swing arrastradet. El
primer track “Blues FM” segueix una mica l’ona de Lee Morgan i els seus boogaloos, tema del pianista Mayeras. En la mateixa ona tenim el
cinquè track “Tom’s Delight”, també del pianista. El tema del saxofonista Taïb és el magnífic “Lou Ann”, a ritme
de Blues March, com el de Benny Golson
i ja a un tempo més viu. L’onzè track és el conegut tema de Lee Morgan, “Hocus Pocus” cantat pel
líder primer a tempo mig i després instrumental a tempo doblat. I ja finalment,
el més viu i boig de tempo és el tema de Jon
Hendricks cantat pel líder i després a tot “scat”, tot i que les
improvisacions dels vents i pianista són brutals. Doncs aquesta ha estat la
meva explicació del projecte pel que fa a tempos, cosa que crec que sempre
ajuda a entendre el projecte d’una manera rítmica i global.
I com sempre us dic,
al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web del seu disc, a veure si el podeu
adquirir i així ajudar a que la música no desaparegui:
Doncs comencem amb
les seves músiques, i ho farem amb el tema del líder..
10.- Cartoon’s Blues (R. Baker) 4m49s
I què guapu és aquest
tema de Ronald Baker, com ha
començat així com delicat, amb la trompeta amb sordina del líder primer i
després a tot swing en el pont, amb el saxo tenor i com ha evolucionat amb el
solo d’aquest, en Taïb, primer, i
després amb el del pianista i autor de la majoria de temes d’aquest projecte.
Bon tema per com el marquen de ritme i després amb el swing en les
improvisacions. El saxofonista ha fet una molt bona interpretació amb un so
força melós. Després, unes espurnes amb el bateria per retrobar el tema de nou
en el pont i a tot swing. El solo del líder ha estat esmorteït a voluntat per
la seva sordina però per això no ha perdut intensitat, aquesta però emotiva per
com ens endinsen en aquesta atmosfera que han creat des dels inicis d’aquest tema
un tant inquietant. Gran tema del líder, trompetista, cantant i compositor per
començar el seu projecte.
Aquest és un disc que
vaig adquirir al Jamboree quan
aquest mestre hi va anar a tocar a quintet amb músics locals com varen ser Toni Solà, Gerard Nieto, Ignasi González i
Xavi Hinojosa. De la web de la nostra estimada cova-cava he extret el resum
que en van fer la Carme i el Joan, possiblement:
Torna a la cava de la
plaça Reial Ronald Baker, un dels
grans trompetistes de les darreres generacions de músics nord-americans a la
diàspora. Nascut a Baltimore, el
1968, Baker viu a París. Des del Vell Continent, ha assolit el títol de digne successor de la millor
escola d’intèrprets de l’instrument de pistons, i també del jazz vocal. Amb sis
discos publicats en solitari, s’ha comparat la seva forma de tocar la trompeta
amb la de Chet Baker, Roy Eldridge i
Miles Davis. Com a cantant, la seva veu recorda l’estil rítmic i vellutat d’Al Jarreau i Georges Benson. A banda
de la seva carrera en solitari, Baker
ha treballat al servei de Big Joe
Turner, Ricky Ford, Jesse Davis i Ignasi Terraza, entre d’altres. Al Jamboree, ha actuat diversos cops.
Aquest cop pujarà a escena en formació de quintet, amb un grup amb el bo i
millor del nostre jazz. Doncs això que havia dit.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns
també podeu anar al Jazzman on hi
sol haver el gran Pere Ferré Trio.
Els dijous també s’hi fan concerts.
I seguim amb un altre
gran tema del pianista d’aquest quintet a tot boogaloo...
1.- Blues FM (A. Mayeras) 7m26s
I quina marxeta més
xula la d’aquest tema del pianista. Tema en l’ona del funk de Horace Silver però també en la de Lee Morgan, a tots dos me’ls fa recordar
aquest tema farcit de Groove. Una melodia típica o relacionada amb aquests dos
mestres per després desenvolupar els solos, el primer, el magnífic que ha fet
el líder i trompetista, que aquí no canta, tot i els esgarips inicials i
finals. El solo del saxofonista em recorda a un dels nostres per sonoritat i
fraseig, i parlo de l’amic Toni Solà.
Un molt bon solo amb licks i referències a algun altre tema, però també molt
bon groove i llenguatge el del Taïb.
El compositor ens ha mostrat que també és un bon intèrpret al piano, i així ho
hem constatat en el seu solo, farcit també de l’esperit rítmic d’aquest tema
tan collonut. Després d’ell, els dos vents han recuperat la melodia, una
melodia i estructura que s’enganxa ràpidament la qual cosa parla per si sola de
la qualitat de la composició de Mayeras.
I del web de Cristal Records i tot i parlant-nos de Ronald Baker ens diuen:
Iniciat a la música
pels seus germans als tretze anys, Ronald
va estudiar trompeta a la Baltimore
School for the Arts i després al Oberlin
Conservatory of Music on comptà entre els seus professors amb Donald Byrd, J.J. Johnson i John Faddis!
Al sortir de la universitat, Ronald
va començar la seva carrera com a músic a Miami.
Es va traslladar a França el 1992.
El 1998 va fundar el Ronald Baker
Quintet, un grup amb notable longevitat! Ronald continua actuant en importants festivals com Montreux, Mont-real, Marciac.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
Escoltem doncs un
altre dels temes en aquesta ona i una mica més viu de tempo, amb el tema també
del pianista....
5.- Tom’s Delights (A. Mayeras) 4m50s
I quina marxa que té
també aquest tros de tema, que també t’enganxa ja des dels inicis tot i atrapat
ja per la melodia, ja a les primeres frases. Després els solos han brillat
també a la mateixa altura que el tema té, per mèrit propi, el del gran
compositor Mayeras. Després de la
presentació del tema, el líder i trompetista ha fet una gran interpretació en
la seva improvisació, tot i que no massa llarga, l’ha compartit posteriorment ara però amb el saxo alto d'en Taïb, el qual ha
fet la seva també curta però reeixida. Esclatant ha estat aquest duet
d’improvisacions a “quatres”, crec, que han fet els dos vents. Magnífics tots
dos. Però és que després ha intervingut el compositor Mayeras en aquest tema que també m’ha recordat l’etapa primera de Herbie Hancock i els seus “Watermelon
Man” i demés. Al final del pianista, han recuperat la melodia a dos vents, com
en l’inici, i l’han acabat de cop. Margnífic cop de puny que ens han donat.
I també extret de la
pàgina web de Cristal Records....ens
parlen del Ronald Baker, de tots
ells, del projecte, de les trobades i assajos i concerts.....
Es tracta de
reunions, per regla general, i musicals en particular, de les quals és difícil
parlar-ne car són màgiques; en una dimensió que sembla desafiar el temps, no es
diuen, es viuen tots junts; no es troben en el paper, s’han de “veure i
escoltar tocant” per apreciar-los plenament. Les paraules mateixes, tan ràpides
d’explicar, per definir, són tan impotents a dir, que es trenquen com a fràgils
escafandres sobre una realitat indesitjable. No res va predisposar Ronald Baker, nascut a Baltimore i establert a Touraine, per compartir un concepte
musical amb arrels profundes en la tradició de la "Great Black Music"
amb quatre músics amb antecedents diversos i dispersos a Occident, concepcions des del blues al hard bop, on el swing no
s’atura mai, on la cançó del líder extreta de les millors fonts dels grans
vocalistes negres i les composicions personals aporten aquest toc
d’originalitat imprescindible al quintet. Ronald
Baker i els seus marxants de sempre gaudeixen del plaer renovat
constantment de la passejada pels luxosos i sorprenents bancs del Hard Bop que
té les arrels sòlidament ancorades en la tradició.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous,
amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges
oferint l’espai per a projectes mes populars.
I acabem ja aquest
projecte amb el magnífic tema de Lee
Morgan, el conegut..
11.- Hocus Pocus (Lee Morgan) 5m04s
Un magnífic tema del
genial compositor i trompetista, tristament assassinat per la seva ex en un
club de Nova York. Tema aquest amb
la formació de Lee Morgan, Joe
Henderson, Barry Harris, Bob Cranshaw i Billy Higgins, la del disc "The Sidewinder" del 1964, un
dels increïbles Blue Note. Ronald Baker l’ha cantat a l’inici amb
la seva particular veu, amb un tarannà com el que tenia George Benson. Aviat però han agafat les regnes del Hard Bop més potent al tempo original o
similar. La improvisació del líder ja a tot swing ha estat realment magistral,
i és tan bona com la seva qualitat com a cantant. I us ho dic perquè l’he vist
algunes vegades al Jamboree on sol
venir a quintet al seu nom o acompanyant al seu amic i nostre, Toni Solà. El solo del saxo tenor
segueix recordant-me al Toni per
sonoritat tot i tenir cadascun d’ells el seu fraseig, similar a vegades, car
tots estant en aquest mateix món. Mayeras
ha fet el seu també amb gran mestria, digitació prístina i un tant percussiva,
sense oblidar la manera precisa com el toca, i per com s’acompanya amb la mà
esquerra. Gran solo del pianista i us recordo que compositor de la majoria de
temes. Després d’ell han recuperat el tema de Morgan i han fet uns “quatres” amb el bateria, per iniciar de nou
el tema i acabar-lo delicadament. Un gran tema de Morgan que ells han interpretat de manera magistral com han fet en
tots els temes que hem escoltat, però també en tots els temes d’aquest magnífic
disc del 2001.
Doncs ja hem acabat
el programa d’aquesta setmana dedicat a un parell de projectes magnífics,
primer el de l’amic Marc Ferrer Trio, “A
Drop of Freedom” i acabant-lo amb el de Ronald Baker, “Spirit of the Blues” i amb un micro conte de Teresa tuset.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Sala Artte, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo
molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
