Programa 371 - Errabal Jazz: Joaquín Chacón, Alberto Arteta i Víctor Antón Group, dimecres 12 de juny de 2019
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
I abans de parlar de
les músiques del programa d’avui us recordo el concert de jazz que tindrem el
proper 14 de juny a la Sala Xica de la
Vicentina, concert organitzat pel Jazz
Club La Vicentina on podrem gaudir amb la darrera proposta del gran
trompetista Fèlix Rossy amb formació
base a quartet però amb un convidat d’excepció. Tindrem doncs a Fèlix Rossy Quartet & convidat amb Fèlix Rossy, trompeta; Tomeu Garcíes,
trombó; Martín Léiton, contrabaix; Carlos Falanga, bateria i de convidat el
crac americà Davis Whitfield, piano.
I ja parlant del
programa d’avui, dir-vos que el dedicarem a l’editorial basca Errabal Jazz, i ho farem amb tres
magnífics projectes. Podreu escoltar el projecte de Joaquín Chacón anomenat “Origami”,
el “Behar Bizia” d’Alberto Arteta – Laurok i també el de Víctor Antón Group, “Changing Gears”, tots tres enviats a
casa pels amics de l’editorial basca Errabal
Jazz, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.
I com no podria ser
de cap més manera, també tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I comencem amb els
projectes, i ho farem amb l’anomenat...
“ORIGAMI”
Joaquín
Chacón
Editat
per Errabal Jazz ER – 111
Enregistrat
per Pedro Baselga el 19 d’octubre de 2018 i l’11 de gener de 2019 als Infinity Estudios,
Madrid.
Mesclat
i masteritzat per Pedro Baselga el 29 de gener i 5 de febrer de 2019 als
Infinity Estudios, Madrid.
Produït
per Errabal Jazz.
Joaquín
Chacón, guitarres acústica i elèctrica, mandostrat i mbira
Pablo
Gutiérrez, orgue Hammond, piano, Rhodes i sintetitzadors
Daniel
García, bateria i percussions
I
la col·laboració de Chris Kase a #1, 3 i 7
Totes les
composicions són de Joaquín Chacón
Un magnífic projecte
de nou temes i més de 50 minuts de música on la delicadesa està mixturada amb els
diferents ritmes i tempos. Aquest és un projecte d’un guitarrista, fet i parit
per un guitarrista amb una llarga història en el món de la música, però potser
poc conegut entre nosaltres. De Joaquín
Chacón en parlaré més endavant, i coneixereu al mestre, al músic, a
l’insigne guitarrista, però ara em centraré amb els seus temes i la seva part
rítmica. El projecte està situat, en termes generals, en el tempo mig,
havent-hi alguns temes slows i alguns més una mica més vius. La música té una
bellesa remarcable com per exemple el tema on hi participa Chris Kase anomenat “Elegia”, tercer track del disc. Preciosa cançó
a tempo slow, com també és la del sisè track “Thru”, a guitarra acústica, ell
solet, en una preciosa i dolça composició. Un altre tema igualment de delicat
és el vuitè track anomenat “19-22”, mentre que amb el quart track “Discipline”,
la bellesa del tema s’emmarca dins el quadre rítmic i la seva mixtura de
tempos. El tema dedicat al seu germà, tristament desaparegut i també
guitarrista, Lolo, anomenat “Lolo,
como te llamas”, és un tema preciós amb aires folks. Un sorprenent “Origami”
que titula el disc, ens desborda per la seva originalitat, modernitat i
concepció avantguardista, allunyada de la resta de temes, iniciat per
percussions diverses per després esdevenir quelcom eteri mitjançant els sons de
la seva guitarra. Un altre tema on les percussions inicials ens situen en un
món llunyà, oriental, com també sonen així les seves melodies, és el setè track
“Ethnic Passage”, també amb Kase al
fiscorn. El ritme canvia radicalment i se situa en una mena de funk en el segon track anomenat “Tati”, on Joaquín mostra una altra de les seves
facetes com a guitarrista i creador. I el darrer tema, el primer track del disc
dedicat a la capital del país veí “Lisboa” completa aquesta mixtura de tempos
alhora que també amb una preciosa composició, melodia i impro inicial de Kase. El Groove és el que mou aquest
projecte, bàsicament, i aquest tema es constata abastament. Amb aquest resum
dels temes en el seu context rítmic encara no en teniu una idea de com anirà
tot plegat, i per això ara sonaran alguns d’aquests magnífics temes, després
d’una acurada selecció.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de Chacón i d’Errabal Jazz... http://www.hotsak.com/tienda/origami
Comencem les músiques
del programa d’avui amb les precioses composicions d’aquest guitarrista
madrileny, amb el tema a mig tempo....
4.- Discipline (Joaquín Chacón) 6m30s
Doncs ja heu pogut
escoltar quina preciosa melodia i sonoritat la d’aquest guitarrista que amb
aquest tema ens situa en l’entorn de la ECM
i del seu mestre entre diversos més, el tristament desaparegut John Abercrombie. Sonoritats etèries les
de la seva guitarra, només acompanyada pels sons de l’orgue Hammond, amb pedals
de baixos inclosos i els de la bateria, ells dos formant part del seu trio
habitual i que són respectivament Pablo
Gutiérrez i Daniel García. Una
composició d’una bellesa remarcable alhora que interpretada magistralment,
primer amb la melodia inicial i posteriors improvisacions dels dos solistes,
amb el baterista fent una magnífica tasca d’acompanyant i no només pels
diversos colors que hi afegeix. Hem començat dolçament i així seguirem una
estona amb la seva diversitat musical i bellesa.
I veiem qui és el Joaquín Chacón..
El guitarrista i
compositor Joaquín Chacón pertany a
una generació de músics sorgida en els anys vuitanta a l'empara de les primeres
escoles de jazz aparegudes a Espanya
i de l'eclosió cultural que en aquesta dècada va donar com a fruit una gran
profusió de festivals, clubs i programacions en teatres i sales de concert al
voltant d'aquesta música. Nascut a Madrid
el 1962, des de nen va rebre influències musicals flamenques del seu pare.
Atret des de molt aviat pel Jazz, després d'estudiar al Conservatori de Madrid va cursar estudis en les primeres escoles de
Jazz existents a Madrid i Barcelona.
A més d'assistir a importants seminaris internacionals, va completar els seus
estudis a Holanda i Alemanya, on va
tenir com a professors a músics de la talla de John Abercrombie, Dave Liebman, Joe Henderson, Barry Harris, Bruce
Forman, Richie Beirach, Jerry Bergonzy, i un llarg etc.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Seguim ara amb sons
estratosfèrics, els de la seva guitarra i projecte amb el tema on hi col·labora
Chris Kase amb canvi rítmic suau i
primer track del disc anomenat...
1.- Lisboa (Joaquín Chacón) 6m08s
Doncs ja heu pogut
escoltar quina diversitat sonora i delicadesa rítmica inclou Joaquín en les seves composicions.
Aquest tema és una molt bona mostra com són tots els magnífics temes d’aquest
disc i projecte que us recomano adquirir entrant al web d’Errabal Jazz i per només
10€. Hem escoltat de nou el delicat so i magnífic fraseig del cornetista Chris Kase, alhora que els sons de la
guitarra del líder i compositor, i també els de l’orgue Hammond a càrrec de Pablo Gutiérrez, i tot això amb el
suport rítmic del baterista Daniel
García. Un tema iniciat amb el brogit de la capital portuguesa per després
iniciar-ne la melodia ja amb el suport rítmic d’escombretes i acords del
Hammond. Kase ha fet també la
melodia i ell mateix ha desenvolupat la seva delicada improvisació. I és que
aquest músic nord-americà és un col·laborador habitual d’aquesta editorial
basca, entre d’altres motius, perquè crec que resideix al País Basc. El motiu més important i principal és la seva mestria i
delicadesa amb el fiscorn. El Groove s’ha convertit per moments en el Swing tot
i que de manera velada. El solo del líder ha estat emmarcat en aquest quadre
sonor, el del seu estimat Abercrombie,
i quasi jo diria que aquest pugui ser el seu particular homenatge al músic
nord-americà desaparegut. El sons solistes del Hammond de Gutiérrez han acabat d’omplir l’espai sonor per així tornar a la
melodia amb guitarrista i fiscornista.
I les seves primeres
experiències professionals el vinculen a alguns dels nostres músics més
importants i representatius, així com a grups ja llegendaris de l'escena del
jazz madrileny. En el grup ”Neobop”
liderat pel bateria Carlos Gonzalez
"SIR CHARLES", col·labora durant mes de dos anys al costat de Javier Colina i Chano Domínguez, i en "Solar",
grup co-liderat per Pedro Ojesto,
coincideix amb el saxofonista i clarinetista danès Uffe Markussen, amb el qual desenvolupa una intensa col·laboració
per Espanya i amb el qual actua
també en diverses formacions d'Escandinàvia.
Després d'aquestes experiències i de diversos anys de rodatge, es decideix a
formar el seu propi grup que portarà el seu nom, a la vegada que accepta
treballs per tocar i gravar discos per a diverses formacions, sempre al costat
d'importants figures internacionals: Jim
Snidero, Bobby Floyd, Mike Richmond, Billy Hart, Al Foster, Kevin Hays, Keith
Copeland, Uffe Markussen, Ben Stivers, Pedro Ruy Blas, Perico Sambeat, Jorge
Pardo, Dave Liebman, Richie Cole, Doug Raney, Iñaki Salvador, Mikel Andueza,
Judy Niemack, Guillermo Mc Gill, Gonzalo Tejada, Mariano Díaz, Kirk MacDonald,
etc .. d'aquesta manera Joaquín ha
tingut l'oportunitat d'actuar amb la seva pròpia banda o amb altres formacions
en la majoria de festivals de jazz d'Espanya,
així com en diversos d'Alemanya,
Holanda, Dinamarca, Noruega, el Marroc, Tunísia, Egipte, Líban, Jordània,
Angola, Zimbabwe, Ghana, Mèxic, Corea, Vietnam, etc.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
I acabarem aquest
projecte amb el tema que titula el disc, primer començant dolçament i després,
ja ho escoltareu, anomenat....
5.- Origami (Joaquín Chacón) 4m51s
I ja sabeu el què és
i què significa la paraula “Origami”. És l’art de fer figures diverses, amb
paper, què més delicat que el paper, i fer-les sense enganxar ni tallar res, o
sigui amb tota la creativitat, delicadesa i sensibilitat possibles. Iniciat per
les percussions diverses, aquest tema s’ha anat desenvolupant sense enganxar ni
tallar res, de manera natural després amb els sons del guitarrista i reeixida
improvisació de Chacón recordant a Abercrombie de nou, i amb els sons més
greus de l’orgue Hammond. Després i ja quasi al final, i també de manera
natural, ha aparegut el piano tot i retornant a la melodia principal del tema
passant per un punt de tempo doblat i acabar-lo delicadament. Un “Origami”
musical perfecte és tot aquest projecte amb tots els temes amb aquest continu natural i sense talls ni
enganxines. I quina gran improvisació ens ha fet aquest guitarrista madrileny,
no massa conegut per nosaltres però que ja no ho serà a partir d’ara, i aquí.
El 2011 crea al
costat del pianista Mariano Díaz el
projecte Skytrain, amb dos treballs
editats fins ara, un grup de Jazz contemporani amb música original, que barreja
sons elèctrics i acústics, inclassificable amalgama d'estils, amb enorme dosi
d'energia i color. En els seus trenta anys de carrera, el seu gran talent com a
guitarrista i compositor han quedat reflectits en una gran varietat de treballs
discogràfics propis (dotze fins a la data) i de molts altres artistes. Paral·lelament,
Joaquín ha desenvolupat una llarga
carrera com a pedagog, havent treballat en un gran nombre de centres privats
d'ensenyament del Jazz, Seminaris internacionals, clínics, etc., sent en
l'actualitat professor de l'Escola de
Música Creativa de Madrid, i de MUSIKENE,
Centre superior de música del País Basc,
on ha editat el seu primer llibre didàctic: "BE-BOP, el llenguatge del
Jazz". També ha acabat d'editar el seu segon llibre: "HARMONIA PARA
GUITARRA ACTUAL". Tot un crac el Joaquín
Chacón.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I d’ençà no gaire i
al carrer Balmes els dimarts, tenim
projectes a duet coordinats per Roger
Mir a l’espai New Fizz, o sigui
que aquest és un altre espai on anar-hi.
I segueixo amb les
músiques del programa d’avui dedicat a Errabal
Jazz i ara podreu escoltar el projecte anomenat...
“BEHAR
BIZIA”
Alberto
Arteta – Laurok
Editat
per Errabal Jazz ER – 109
Enregistrat
per Víctor Sánchez el 26 i 27 d’octubre de 2018 a ELKAR estudios.
Mesclat
i masteritzat per Víctor Sánchez.
Produït
per Errabal Jazz.
Alberto
Arteta, saxo tenor
Alejandro
Mingo, guitarra
Kike
Arza, contrabaix
Dani
Lizarraga, bateria
I
Chris Kase, fiscorn en #2, 3 i 5
Totes les
composicions són de l’Alberto Arteta,
excepte “Show Type Tune” que és de Bill
Evans.
El projecte de l’Alberto inclou 9 temes i prop d’una
hora de música amb varietat de ritmes i tempos, on hi trobarem molt de swing,
també. El concepte general és força tranquil, pel que fa a tempos, tot i
haver-hi temes farcits del swing comentat abans. Les balades i tempo slow i mig
són majoria, com per exemple les precioses cançons “Aritz”, una mena d’himne
preciós, sisè track del compacte. En el vuitè ens trobem la meravellosa
“Zortzikoa”, i amb “Elur Bustia”, i el segon track escoltarem al cornetista Kase. En aquest projecte hi ha un
parell de temes de menys de dos minuts com són “Hasteko Modu Bat”, primer track
del disc. L’altre és com una intro
d’un altre tema, essent la primera el quart track “Jarratzeiko Modu Bat”,
l’avantsala del darrer tema de l’àlbum “Bukatzeko Modu Bat”. Els tres temes
restants són els més vitals, tot i començar el cinquè track “Show Type Tune”
amb una introducció força delicada. El tercer track que titula el disc “Behar
Bizia” té un ritme allunyat del swing però és un tema força vital de tempo. El
tema més llarg, de més de 9 minuts, és el setè track anomenat “Mahai Eta Lau
Aulki” on els ritmes funky omplen tot el temps alhora que amb magnífiques
improvisacions de tot el quintet. El més vital és el comentat abans “Show Type
Tune” on el swing ens omple ben aviat, tot just acabada la curta introducció.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc d’Arteta i d’Errabal Jazz... http://www.hotsak.com/tienda/behar-bizia
Començo ja amb les
seves músiques, i com que aquí dominen els tempos slows, us proposo escoltar
una de les tres precioses cançons de l’Alberto
Arteta. Dir-vos que ha estat molt difícil la selecció optant però per la
que hi participa de nou el gran Chris
Kase, anomenada...
2.- Elur Bustia (Alberto
Arteta) 6m48s
Doncs ja heu pogut
escoltar quina delicada composició de l’Alberto,
quasi amb característiques d’himne, per la seva majestuositat, si se’m permet.
Una preciosa melodia, càlida, plena de sentiment i melancolia, car els temps no
estan per frivolitats. Una meravella melòdica, com les altres que he comentat
abans tot i parlant dels temes del disc i que podreu llegir al blog, també. Saxo
tenor i cornetista fan la melodia principal sembla que amb un parell de chorus,
per després escoltar de nou una guitarra, ara però la de l’Alejandro Mingot i ves per on que amb algunes similituds amb la de Chacón, tot i les seves diferències
sonores. I és que el solo de Mingot
ha estat força reeixit seguint la delicadesa d’aquesta preciosa cançó d’Arteta. Sonoritat, llenguatge i impro
seguint la melodia, com ha fet després el conegut Chris Kase amb el seu fiscorn, preciosa improvisació d’aquest
mestre, i que ja reconeixem. I ves per on que ell mateix acaba el tema,
afegint-s’hi al final el líder i compositor, retornant tots plegats a la dolça
melodia amb un final emocionant. Preciós tema per començar el projecte d’Alberto Arteta.
I veiem qui és l’Alberto Arteta..comença els seus
estudis de Jazz al Conservatori Superior
de Música Pablo Sarasate, on acaba els seus estudis superiors amb Matrícula d'Honor i Premi de Fi de Carrera al millor
estudiant de la seva promoció. Després resideix a Amsterdam, on studia "Saxòfon Jazz Bachelor" al Conservatorium Van Amsterdam, rebent
classes de Dick Oatts, Gerald Clayton,
Ferdinand Povel, Dave Douglas, Gary Foster i Don Menza entre molts altres,
i rebent el premi al millor instrumentista de la seva promoció. El 2014 grava “BAT”, el primer disc al seu nom amb el
seu grup "Alberto Arteta
Group", amb el qual ha recorregut gran varietat de cicles i festivals
de jazz. Després de l'èxit de BAT, el 2016 grava “The Legacy” que ve a ser un punt i seguit en la carrera musical d'Alberto, que ha estat presentat en
públic amb una agenda encara més atapeïda que amb el seu primer CD. I el 2019,
segueix la seva trajectòria musical amb la gravació del seu tercer disc, on la
música farà aixecar el públic dels seus seients i al mateix temps acariciarà el
més profund de les seves ànimes.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I també
en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
Segueixo amb les
músiques d’aquest projecte, i ara ja a tot tempo amb el tercer track que titula
el disc...
3.- Behar Bizia (Alberto Arteta) 6m51s
Amb aquest tema ens
hem situat en l’aspecte rítmic divers i de tempo més viu, ampliant l’espectre i
endinsant-nos més en el Jazz. Una composició iniciada pel contrabaixista Arza i amb la melodia feta també per Arteta i Kase, que sembla no volem
deixar. Una melodia que ha deixat pas ben aviat a la improvisació del líder i
gran saxofonista, el qual ens ha meravellat pel seu fraseig i tècnica alhora
que sonoritat. Un músic que ha begut de totes les aigües d’aquest instrument però
que clarament ha aconseguit el seu so i llenguatge personal. Coltrane hi apareix per com l’ha
realitzat però també d’altres mestres d’aquest instrument. El clímax aconseguit
pel líder en moments del seu solo ha desaparegut en el seu final donant pas al del
cornetista Kase, ell, ja ho sabem,
molt més melòdic i càlid com el so del seu fiscorn, sobretot en els inicis. Ben
aviat s’anirà enlairant vers les més sofisticades línies melòdiques en la seva
improvisació, i ben al mig del tema, s’hi afegirà el líder, per així tots dos, anar
encarant el final del tema. Un desenvolupament final força complex on ens han
mostrat el seu grau de compenetració. Magnífica composició del saxofonista basc
i millors interpretacions de tots plegats.
I Arteta ha tocat a les millors sales i
festivals de jazz del país, i participat en una extensa llista de treballs
discogràfics, dels quals cal destacar: Anaut
- Time goes on (2016), Jorge Garrido Monk Trio - Vintage (2015), Mauro Urriza
Group - Blues for Oteiza (2014), Kike Arza Quintet - Currículum (2013), Anaut -
140 (2012), Broken Brothers Brass Band - In the mud (2014), The life we
deserve (2012) i molts altres. Actualment compagina la seva tasca de
músic amb la de professor de saxòfon Jazz al Conservatori Superior de Música de Navarra i col·labora en
diferents projectes musicals com: Alberto
Arteta Group, Jazzy Leap Band, Kike Arza Trio, Anaut, Jean Marie Ecay Quartet,
Jorge Garrido trio, Kike Arza Quintet, Ulrich Calvo Group i molts altres.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de
les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam
session.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I acabo el projecte
d’aquest gran músic, tot i que encara força jove, Alberto Arteta, saxo tenor, amb el tema de Bill Evans anomenat...
5.- Show Type Tune (Bill
Evans) 8m30s
I quin magnífic tema
que acabem d’escoltar, a tot swing, que ja ens feia falta. I és que el swing
apareix en d’altres temes d’aquest projecte. Tema iniciat pels dos vents a mode
d’intro, l’un més agosarat de llenguatge i l’altre, el metall més melòdic.
Ambdós però, dolçament l’han acabada per així donar pas a la melodia primer de Kase i després pel líder i compositor.
El SWING en majúscules ha crescut en la improvisació del cornetista
nord-americà, feta amb tota la calidesa possible per so del seu dolç metall, i
també feta amb una mestria interpretativa abassegadora. El Swing ha crescut
encara més d’intensitat en l’increïble solo del líder, amb el “walking” del
contrabaixista Arza, walking que ja
ha aparegut en el solo del metall, però encara amb el baterista “contingut” a
base d’escombretes. Aquest ha agafat les baquetes i han sonat “ride” i “xarles”
acaronant amb aquest “swing” i recolzant l’esclatant solo del saxofonista,
líder i compositor. El “break” rítmic ha aparegut en el solo d’Arza al contrabaix, magnífic solo i
fraseig amb una increïble pulsió rítmica, ben recolzat per la contenció del
xarles tancat, aquest obrint-lo el baterista en acabar el solo el
contrabaixista. Kase i Arteta han fet amb el baterisa els
coneguts “quatres” per així copsar el bon nivell d’aquest mestre de baquetes i
demés estris de la seva bateria. Magnífica manera d’acabar el tema, tornant a
la melodia el metall recolzat per la canya del líder, i magnífic tema per
acabar el projecte de l’Alberto Arteta.
I penseu que el projecte té 9 magnífics temes, o sigui que us aconsello que
mireu d’adquirir-lo, per així ajudar-lo i ajudar al Jazz i a la música en
general.
I després d’aquest magnífic
projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...
...................................
Gràcies Carme per sempre relacionar els teus
contes amb les músiques del programa.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I acabarem el
programa d’avui amb el darrer projecte d’Errabal
Jazz anomenat...
“CHANGING
GEARS”
Víctor
Antón Group
Editat
per Errabal Jazz ER – 110
Enregistrat
a Valladolid l’11 i 12 de juliol de 2018 a Cascabel Producciones.
Produït
per Errabal Jazz.
Víctor
Antón, guitarra
Roberto
Nieva, saxo alto
Juan
Sebastián Vázquez, piano
Chuchi
García, contrabaix
Juanma
Barroso, bateria
Totes les
composicions són de Víctor Antón.
Un projecte amb vuit
temes i més de quaranta minuts de magnífica música i molt farcida de swing amb
una base rítmica impressionant que acompanya als dos solistes, líder a la
guitarra i al saxo alto. Majoria de tempos vius i swing però també amb una
preciosa balada com és el setè track “The Key”. La resta de temes creixen de
tempo com són els temes “Untitled”, quart track del disc i l’increïble “Cruzar
el charco”, tema final del projecte. El primer track “Conexiones” segueix en
aquesta línia rítmica vital amb una intro increïble a càrrec de guitarra i
saxo. Després el swing a tempo mig a trossos, però. Amb “Aquarius”, el líder i
guitarrista inicia una preciosa intro delicada, reconvertint-se després en
quelcom més, de tot, i també de ritmes. El tercer track s’inicia també amb una
línia melòdica complexa i ben aviat apareix el swing de la mà del “walking” del
contrabaixista. En el cinquè track “New Home”, la intro curteta del líder
enceta el tema i el swing vola després pels nostres espais sonors. I ja per
acabar aquesta presentació rítmica dels temes, el vuitè track és una altra
mostra del tarannà de diversitat rítmica d’aquest projecte en aquest tema on el
swing tarda una mica en aparèixer però finalment ho fa en el solo del pianista.
Magnífica proposta vital, majorment, però no exempta de calidesa i sobretot
creativitat gràcies a les grans aportacions de tots plegats.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc del Víctor Antón Group i d’Errabal Jazz...
Com que el projecte
és bàsicament vital, us proposo escoltar els temes amb aquest tarannà rítmic,
per així acabar el programa ben desperts, car recordeu que l’hem començat molt
delicadament amb el projecte del també guitarrista Joaquín Chacón.
El tema que us
proposo escoltar és el primer track del disc on també hi col·labora el saxo
alto Roberto Nieva...
1.- Conexiones (Víctor Antón) 6m33s
I amb quin swing més
delicat ha anat derivant aquest tema, partint de l’inici i amb una mena de
ritme trencat, apareixent aquests canvis de tant en tant. Aquests semblen ser
el motiu rítmic principal d’aquest tema, iniciat de la mateixa manera que l’han
acabat, amb melodia a càrrec de guitarra i saxo alto. El final, acabat de cop,
ha estat el mateix que la intro d’ells dos, i és que el tema així ha començat
amb ells dos fent la introducció a partir de la qual el tema s’ha anat
desenvolupant. Els canvis rítmics ja hi són en el tema i el swing apareix en lo
que seria el “pont” o la B, aquesta feta pels dos solistes. Després d’això, el
saxo alto Nieva ha encetat la seva
improvisació que per cert ha estat força esclatant amb un so brillant, gens
fosc, la qual cosa ens situa en la sonoritat dels altos tipus Cannonball i Parker i demés. O sigui res a veure amb el so més fosc de Paul Desmond, per exemple. El fraseig
lleuger i llenguatge modern ens el mostren coneixedor també de la tradició
alhora que ens demostren la seva gran tècnica. En el seu solo ha passat el
mateix que passa en el tema, que el swing apareix en lo que seria la B del
tema, tornant al ritme ternari, trencat, després d’aquesta part de
l’estructura. Pel que hem copsat, Nieva
sembla haver fet un parell de chorus. Després d’ell, el líder i guitarrista ha
desenvolupat el seu, notant també els canvis al swing en la B. Magnífic solo
del líder, el qual es mostra sòlid en les seves idees i concepció del seu
llenguatge, reconeixent-lo immediatament. Víctor
també ens ha fet un parell de chorus del tema, amb una sonoritat potser un pèl
més fosca que en d’altres temes, sonoritat nítida i clara, però, recordant-nos
que en això del jazz, recuperar la tradició i la seva sonoritat per donar-li
una personal visió és el que ningú hauria d’oblidar, alhora que també amb totes
les possibles innovacions estilístiques i també de sonoritat, com ens ha
mostrat el primer guitarrista d’avui, en Joaquín
Chacón. Gran tema per començar el projecte del Víctor.
I els amics d’Errabal Jazz ens diuen això d’aquest
projecte i músic...
Victor
Anton Group
neix de la inquietud del guitarrista i compositor de Zamora, Victor Anton, el
qual s'envolta sempre de bons amics i excel·lents músics per interpretar
composicions originals que es van plasmar a “Motion”, el seu primer treball discogràfic com a solista. La banda
sorgeix al voltant del Centre Superior
de Música del País Basc, Musikene, on es gesten les composicions i els
primers assajos. La música de jazz suposa una constant renovació del llenguatge
tradicional que es va superant per donar lloc a nous tipus de construcció de
temes i de comunicació entre músics. És per això que els temes originals d'aquest
projecte es nodreixen del jazz tradicional i del llenguatge del BeBop però
alhora buscant ingredients nous que entronquen directament amb el jazz
contemporani i fins i tot amb la fusió i el rock. Es presenta en formació de
quintet i els instruments que l'integren són saxo alto, guitarra, piano,
contrabaix i bateria, un format clàssic en la música de jazz però buscant
algunes sonoritats i formes d'interacció noves.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I els dilluns també
podeu anar al Jazzman on hi sol
haver el gran Pere Ferré Trio. Els
dijous també s’hi fan concerts.
Escoltem ara el
següent tema, incrementant el tarannà del swing, anomenat....
5.- New Home (Víctor
Antón) 4m57s
I hem seguit amb el tema
del Víctor Antón de la mateixa
manera, a tot swing, i amb aquest “New Home” ens hem acabat de situar en el
context musical d’aquest projecte, el del també magnífic guitarrista Víctor Antón, aquest però amb un
“savoir faire” més en l’ona dels sons dels guitarristes de jazz més, diguem-ne
clàssic, si el comparem amb el Joaquín
Chacón. I amb quin “swing” a mig tempo més ben marcat per “walking” de
contrabaixista i “Ride” i “xarles” del baterista en els solos del líder i també
amb el del pianista. El de Víctor ha
estat magnífic, ell amb el so de la guitarra pura i neta d’efectes, a l’estil
dels grans Jim Hall, George Benson,
i demés, tot i que també amb un fraseig més modern en l’ona Kurt Rosenwinkel. Aquest és un jove
guitarrista que està en plena expansió i desenvolupament i aquest tema ens el
mostra sòlid i segur, amb una idea clara en les seves composicions,
iniciant-les algunes amb una seva intro a guitarra solo, tot i exposant ja
d’entrada de què anirà el tema. El magnífic llenguatge emprat ens mostra també
el seu tarannà, el de recuperar el so nítid, i el seu fraseig ens diu que ha
passat per Musikene, on amb tota
probabilitat li pot haver donat classes en Joaquín
Chacón al qual hem escoltat avui el primer de tots. O sigui, que ha après
dels millors i que ha sabut encarrilar el seu camí amb el seu propi llenguatge
i missatge. L’acompanyen una secció rítmica de luxe amb l’amic Juan Sebastián Vázquez al qual vam
poder saludar quan vàrem anar a Madrid
el març passat. Magnífic pianista que vam veure en una Jam a Casa Pueblo el mateix dia que vaig
conèixer a la més passional del Jazz, Begoña
Villalobos, ella amb un magnífic blog anomenat inandoutjazz. Gran solo de Vázquez a tot swing, en el format de
trio base, aquell de la perfecte màquina rítmica i melòdica, esclar. Pianista
que havia estat per casa nostra estudiant, amic dels nostres amics com per
exemple Marco Mezquida i que
malauradament no ve gaire doncs perquè no el contracten. Després del seu solo,
retorn al tema amb el líder fent la melodia i final.
I en Mario Benso ens diu....La música, com
qualsevol de les arts, viu en un procés d'evolució constant. En el camí un es
toparà amb tatxes, girs insospitats i també èxits i intuïcions lluminoses. Com
a músic jove i de talent que és, Víctor
Antón és bon coneixedor d'aquests menesters. El seu segon disc, “Changing Gears”, reflecteix molt bé
aquesta evolució, que no fa molt ha superat la fase més acadèmica de la seva
etapa formativa i ara el contempla ja treballant sense xarxa, construint pas a
pas un paisatge musical que pretén que sigui seu. Aquí hi ha el repte de
qualsevol bon músic de jazz. Es fa camí al caminar. Per a aquest nou àlbum, Víctor ha reunit un grup d'excel·lents
músics, capaços de compartir les seves adreces musicals i al mateix temps amb
prou talent com per aportar-li molt de la seva pròpia perspectiva. No amagaré
la meva admiració per Roberto Nieva,
la mestria del qual i deliciós accent d'aromes cool s'escampen àmpliament en el
disc, deixant-nos notables intervencions solistes en “Conexiones”, “Untitled”,
“Cruzar el charco” o “The Key”.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.
I ara i ja per acabar
projecte i programa us proposo escoltar el tema...
3.- Don’t look back (Víctor Antón) 5m08s
I un altre tema que
inicien els dos solistes, ara però piano i guitarra, a mode d’introducció. El
líder però és qui agafa les regnes del tema fent-lo ell sol ja d’entrada a tot
swing. Aquí no ens ha abandonat en cap moment el swing i ben bé que l’han
trenat la base rítmica de dos, de contrabaix i bateria, l’un a tot “walking” i
l’altre amb el “Ride” i el “Xarles”, magnífics tots dos, mentre el pianista Juan Sebastián va fent els seus acords
per ajudar a situar-se al solista. Aquest ens ha tornat a meravellar amb la
seva exposició del tema, fent-lo amb la mateixa sonoritat, tot dient-nos nois,
aquest sóc jo, aquesta és la meva sonoritat i aquest el meu llenguatge. El seu
fraseig lleuger i gràcil, creant noves línies melòdiques, ens el mostra creatiu
i sobretot posseïdor d’una molt bona tècnica, tal i com hem comprovat
anteriorment. En el solo del Juan el
podem escoltar com va cantant la seva línia rítmica i fins i tot entonant
alguna nota. I és que aquest és un gran pianista el qual ha passat també per Musikene estant-se ara per Madrid. Un solo farcit de pulsió
rítmica alhora que domini de la mà dreta d’on han sortit les noves línies
melòdiques que ha anat desenvolupant seguint l’estructura del tema. Nitidesa i
pulcritud en la seva digitació, també, ens l’han mostrat com un gran pianista
que és. Després d’ell, el líder ha fet uns “vuits” amb el baterista per així
arrodonir el treball de tots plegats. No hem escoltat solos del contrabaixista
en cap dels temes que hem posat, la qual cosa no el priva d’estar al calaix més
alt del podi, compartint-lo amb els seus companys. I més coses ens diu Mario Benso d’quest projecte...
A Juan Sebastián el conec gairebé des que
era un xaval que anava amb el seu pare als concerts i sé molt bé del que és
capaç; la seva progressió recent ha estat geomètrica, i aportacions com les de
Don’t Look Back, New Home o On A Train reflecteixen una maduresa notable. Com
notable és també el precís pols rítmic del contrabaix de Chuchi García, que té el seu moment de brillantor solista a The
Key, o l'experiència del gran Juanma Barroso,
un dels nostres millors bateries, l'aportació del qual en temes com On A Train
o Cruzar el charco resulta essencial per
aconseguir que sonin tan bé. I, per descomptat, està en Víctor i els seus progressos: la seva creixent capacitat per crear
composicions netes, rítmicament molt dinàmiques i estimulants. I hi ha també la
sonoritat de la seva guitarra, dia a dia més seva, i el seu criteri sempre
precís a l'hora de triar solucions en els desenvolupaments de les seves
improvisacions més enllà del que és convencional. Aquest disc és un bon
testimoni d'un artista en plena fase de creixement del qual no es pot esperar
altra cosa que un futur ple de bons moments. Mentrestant, música com la que
aquí es pot escoltar suposa una invitació, més que suggerent, per acompanyar-lo
en el trajecte. Un consell: puja't al tren, que va rabent i ben dirigit. I això
ens ha dit Mario Benso.
Doncs ja hem acabat
projecte i programa. I recordeu que primer hem escoltat el projecte de Joaquín Chacón¸”Origami”, per després
el ”Behar Bizia” de l’Alberto Arteta – Laurok, i que hem
acabat a tot swing amb el del Víctor
Antón Group, ”Changing Gears”,
tots ells de l’editorial basca Errabal
Jazz, als qui agraeixo des d’aquí la seva confiança, i ja també des de fa
alguns anys. Gràcies nois i noies d’Errabal.
I abans de
d’acomiadar-me us recordo el concert de jazz que tindrem el proper 14 de juny a
la Sala Xica de la Vicentina,
concert organitzat pel Jazz Club La
Vicentina on podrem gaudir amb la darrera proposta del gran trompetista Fèlix Rossy amb formació base a quartet
però amb un convidat d’excepció. Tindrem doncs a Fèlix Rossy Quartet & convidat amb Fèlix Rossy, trompeta; Tomeu Garcíes, trombó; Martín Léiton,
contrabaix; Carlos Falanga, bateria i de convidat el crac americà Davis Whitfield, piano.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina,
Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La
Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest
programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
