Programa 361: "Maleïdes les Guerres (i qui les va fer)", "Les Crisàlides", i "Spirala", dimecres 3 d'abril de 2019
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina,
Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Big Bang, La Farola, el Maki,
etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics
de tots els programes de Jazz Club de
Nit.
I aquesta setmana amb
un programa diferent. Ja feia temps que tenia ben guardats un parell de
projectes, de dues cantants magnífiques, i amb històries diverses, estils
personals, les d’aquestes dues amigues Carola
Ortíz i el seu “Spirala”, i Sabina Witt amb les seves “Les Crisàlides”, ambdós projectes un
pèl allunyats del concepte Jazz, i potser més el darrer que el primer de Carola. Però com que en aquest programa
donem ressò als projectes dels nostres artistes, de les nostres artistes, només
em calia trobar les parelles adequades, i elles dues fan una bona parella. El darrer
projecte és quelcom més que diferent. L’assumpte és que el “Maleïdes les Guerres (i aquell qui les va fer)” el vam poder veure
i escoltar no fa pas gaire sota la Biblioteca
Les Voltes, al Forn Romà, el 20
de març, on no masses ens hi vàrem aplegar per viure, patir i emocionar-nos amb
les veus i músiques dels tres artistes participants, recitant i cantant textos
sobre la guerra, refugiats, i demés penes. Serà doncs un programa emocionant,
amb músiques diverses i poesia, on la dona torna a ser la protagonista. Dones
acompanyades d’altres dones i homes, tots ells artistes. I aquesta setmana amb
un microconte de Carme de la Fuente.
Doncs començarem amb
el projecte
“MALEÏDES
LES GUERRES (I aquell qui les va fer)”
Namina,
Lali Barenys i Carles Beltran
Editat
per Discmedi Blau
Enregistrat
l’estiu de 2018 a Cornellà de Llobregat
Màster
de Roger Marcader
Idea
i guió de Lali Barebys i Namina
Arranjaments
i producció musical, Carles Beltran
Namina,
cant i cors
Lali
Barenys, veu
Carles
Beltran, piano, teclats, guitarra i efectes.
Aquest és un
espectacle estrenat la tardor del 2017 a Barcelona
i també van ser el 7 de desembre a Brussel·les.
“Maleïdes les guerres
(i aquell qui les va fer) és un enfilall de música i paraula, de cançó i poesia
per commoure i remoure. Estem convençuts que tenim armes de construcció massiva
contra tanta destrucció i injustícia, per això reivindiquem l’arsenal que ens
és propi: la música i les paraules, la poesia i el cant, és a dir, la cultura
(i l’educació, la creativitat, el coneixement) per a rebel·lar-nos contra la
barbàrie, la hipocresia, la manipulació i la mentida. Aquest disc, i
l’espectacle complet del que prové són dedicats a totes les víctimes de les
guerres i les injustícies, per les quals no cessarem de reivindicar el dret a
la vida digna, a la llibertat, a la justícia. Per tots els refugiats que fugen
de les guerres i no són acollits com es mereixen. Per totes les dones dels Congos del món. Gràcies a tots els que
ens heu acompanyat en aquest camí. Gràcies a tots els que sentiu amb nosaltres
que un altre món és possible, i que és cosa nostra construir-lo. És urgent.
Pels exiliats i empresonats injustament, wertgonya del nostra ara i aquí.” Text
extret de l’interior del mateix CD.
I com sempre, dir-vos
que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest projecte de DiscMedi....
I els dilluns també
podeu anar al Jazzman on hi sol
haver el gran Pere Ferré Trio. Els
dijous també s’hi fan concerts.
Doncs us proposo
escoltar un fragment de “Arrels” recitat i creat per Lali Barenys i els “Dos anònims”, anònim cantat per Namina amb música de l’Ovidi Montllor...
1.- Arrels(fragment)
i Dos Anònims 5m34s
Em sembla que no
caldrà que comenti massa coses del què hem escoltant i del que escoltarem.
Perquè sinó, les coses que hauríem de dir serien tantes que no acabaríem mai.
Maleïdes les Guerres i aquell qui les vas fer, sí. Aquells qui les ven fer
perquè en són molts. I és que la Història de la Humanitat, és quasi tot menys
humanitat. Les guerres ens han acompanyat des dels inicis i sembla que no les
aturaran mai. I parlo d’ells, perquè, jo, i vosaltres, no tenim a l’abast
poder-les aturar. El que sí tenim, hem de tenir, és la voluntat fèrria de
“lluitar-ne” en contra amb els nostres mitjans, amb els nostres clams i
actituds, sempre pacífiques i democràtiques. Sobre el que acabem d’escoltar,
doncs dir-vos que m’impressiona i m’emociona cada vegada que ho escolto. En
directe és quasi que més impressionant, com del no res, l’emoció comença a
brollar en escoltar Lali recitar i a Namina cantar, ambdues ben acompanyades pel Carles Beltran, encarregat ell dels arranjaments de tots els temes.
I des de la mateixa
pàgina ens diuen...
Com expressar la
complexitat del desastre de la guerra? L’espectacle Maleïdes les guerres (i
aquell qui les va fer) mostra, a través de l’al·lusió i l’el·lipsi,
l’anihilació de l’ésser humà com a conseqüència del conflicte bèl·lic: les
paraules de Lali Barenys, la música
de Carles Beltran i el cant de Namina reivindiquen, a l’uníson, una
altra manera de resoldre els conflictes. En el disc del espectacle aquests tres
artistes ens presenten una sèrie de veus —textos i adaptacions que van des d’Ovidi Montllor o Joan Oliver (Pere Quart) fins a Bob Dylan o Silvio Rodríguez—
que mostren la degradació de la condició humana com a conseqüència de la
guerra. (Josep Tàssies - Núvol)
El
segon “track” del disc és un text de Lali
Barenys anomenat “Dolors”, amb música de Carles Beltran. Aquí, Lali
comença dient...”M’arrenco un braç, l’estiro fort, ben fort, i faig palanca amb
la soca de l’alzina....sento el mal? No...acabant dient...l’explosió va ser tan
forta, que també em va matar a mi.”
I
el tercer track és una cançó de Silvio
Rodríguez, recordeu, un dels de la “Nova Trova Cubana” com també Pablo Milanés, etc....anomenada “Días y
Flores”, on acaben repetint...”La rabia simple del hombre silvestre, la rabia
bomba, la rabia de muerte, la rabia imperio, asesino de niños, etc..”.
I ara us proposo
escoltar una molt bonica cançó, música de Carles
Beltran i lletra de W.H. Auden
anomenada...
5.- Captura (W.H. Auden & C. Beltran) 5m37s
Comença amb “Què pot
ser aquest so tan plaent a l’orella, allà a vall, ressonant, ressonant?...Doncs
aquest és un emocionant text d’aquest gran escriptor anglès, nacionalitzat
americà, W.H. Auden, Wystan Hugh Auden i més emocionant s’ha
convertit la lletra cantada d’aquesta excelsa manera que fa Namina. Però és que tot plegat és
gràcies a la preciosa música del Carles
Beltran. Els que sou “lletraferits” coneixeu de sobres l’extensa obra
poètica i d’assaigs d’aquest mestre de la literatura que va ser nominat a Premi
Nobel alhora que Pablo Neruda i Giorgios
Seferis. La veu de Namina, les
lletres d’Auben i la guitarra i
música del Carles, ens han captivat,
a vosaltres i a mi.
Després,
en el track 6 tenim “L’exili de l’Ovidi” de Vicent Andrés Estellés, amb la veu de Lali Barenys recitant i Carles
Beltran tocant el teclat amb les notes més greus, com si de contrabaix es
tractés... i acaba dient .”Recorde la vara de ferro que em varen ficar pel cul.
Recorde que em bevia la sang del meu rostre, i la pols. No vull recordar-ho, ho
vull oblidar, però torna el vil pensament de la matinada de la meva detenció.
Passaran els segles, i altres ho recordaran quan jo no ho recorde, no
existesca, i venjaran el meu nom, mesclat amb els noms dels companys que més
han sofert.”
En
el setè track podrem escoltar, si l’adquiriu entrant al web de Discmedi i el d’aquest disc, “Poetes”,
amb lletra de Louis Aragon i música
de Jean Ferret, i comencen
dient...”Jo no sé pas què em posseeix, i ara m’impulsa a dir en veu alta, no
per pregar pietat ni ajut, ni per a confessar cap falta, allò que m’omple i
m’obsedeix....i tancar els ulls per sempre més...cap a l’estel Josep Carner,
cap a l’estel Joan Salvat...però l’univers què en sap del drama....allò que
m’omple i m’obsedeix.”
En
el vuitè podrem escoltar Lali recitant “Corrandes de l’exili” de Joan Oliver Pere IV, amb la música de Carles Beltran. I comença...”Una nit de
lluna plena, remuntàrem la carena lentament, sense dir re. Si la lluna feia el
ple també el feu la nostra pena”.....”A Catalunya deixi el dia de ma partida,
mitja vida condormida; l’altre meitat vingué amb mi, per no deixar-me sens
vida”.... I acaba dient, ja ho
sabeu...”Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita
que la somio completa.”
El
novè track és un text de Lali Barenys amb música de Carles Beltran. Un
llarg text titulat “El Viatge”....”Aquí a la vora del riu hi ha morts... I això
acaba dient “Sé que hem d’arribar a la muntanya, sé que hem d’arribar al mar, i
darrera les muntanyes nevades, més enllà del mar furiós, amunt, ben amunt, al
Nord, hi ha un país de gent noble i rica que ens acollirà amb els braços
oberts”.
El
desè és la coneguda cançó de Bob Dylan “When
the ship comes in”, adaptació feta del Grup
de Folk anomenada “El dia que el vaixell vindrà”, preciosa cançó del Dylan més folk i primerenc, cantada amb
la càlida veu de Namina...”Aquell
dia jo ho veureu, quan el vent es pararà i la brisa deixarà de respirar. Una
calma xafogosa, com abans del temporal, el dia que el vaixell vindrà...” i
acaben cantant...”Aixecarem les mans demanant pietat, però no hi haurà res a
fer; al fons del mar s’ofegaran com va passar al Faraó, el dia que el vaixell
vindrà.”
I ara us proposo
escoltar a Lali Barenys recitant “El
Mar”, text a partir del testimoni de Metges
sense Fronteres, versió de Jordi
Coca adaptada per Lali Barenys.
La música és una adaptació de la cançó popular “El mariner”, adaptació de Carles Beltran.
11.- El Mar (M. Sense F. & J. Coca & L. Barenys
& C. Beltran) 6m08s
Aquest “Maleïdes les
guerres i aquell qui les va fer” incideix en la problemàtica actual de la
guerra de Síria, i les que hi ha per tot l’Africa sots sahariana que fa que la
gent, nenes i nens, dones i homes, vulguin fugir-ne. Refugiats que volen viure,
que no volen viure la guerra, que la guerra és la mort. I què fem? No
deixar-los arribar als nostres països. Quan això passava encara els d’Open Arms i d’altres ONGs que es dedicaven al seu rescat, ho
podien fer. Ara; ja no.
Ja ens han impedit,
els han impedit rescatar-los. Que es morin tots ofegats, tan se val, deuen dir
els qui ens manen. Ja en som masses? Un relat colpidor que ens arriba ben dins
al moll de l’os, i que ens recorda en quina merda de món vivim.
El
dotzè track, un poema de A. H. Housman
anomenat “XXI More Poems”..i diu Lali
Barenys...”En somnis veig un camp, molt lluny d’aquí. I sang i fum i bales
de canó. Hi ha tombes, amb els meus companys a dins. Dintre la meva, no hi sóc
jo. A mi també em van ensenyar l’ofici d’home, i sabia la lliçó. Però vaig
oblidar-la, i vaig fugir. I ells la van recordar, i encara hi són.”
El
tretzè és una carta amb lletra i música de Boris
Vian anomenada “El Desertor”. Canta Namina
i recita Lali i toca el piano en Carles. I fa així...”Senyor governador,
li escric aquesta carta; vostè podrà llegir-la si té temps i li plau. M’acaben
d’arribar les ordres que m’obliguen; a anar-me’n a la guerra, dimecres cap al
tard”...”la decisió ja és presa. Jo vull ser desertor”..i acaben...”Si s’ha de
perdre sang, perdeu Senyor la vostra. Féu bé el paper d’exemple, Senyor
governador. I si em feu perseguir, digueu als qui em segueixin que no duré cap
arma, podran tirar tranquils.”
El
catorzè track es diu “Contingéncia”. És un text de Jordi Solà recitat per Lali
Barenys. I diu així...”Tenir el canó d’un fusell metrallador, no és el
pitjor. El pitjor és la mirada del soldat, fit a fit, mentre observa fugaçment
la seva víctima a pocs metres de distància. Tot queda en suspens, i fins i tot,
el món sembla haver-se esvaït: tu i l’home armat, cara a cara, reunits en
l’infortuni, d’allò que pot o no esdevenir.”
El
quinzè track és el terrible relat “La Dona del Congo, la dona sense nom”, de Laura Freijo, música de Carles Beltran i cançó popular “Mareta
mareta”. Un llarg relat, crec que verídic, d’una mare obligada a menjar-se els
seus fills, morts abans. El dia que Lali
recità aquesta terrible història, hi va haver alguns de nosaltres que vam
plorar, encongits per la descripció d’aquesta salvatge història. “Jo tenia un
nom. La gent em deia Janet. Tenia 32 anys, quatre fills, un marit i un poble
quan van arribar els homes armats. Els homes tenien unes veus tan seques que
obrien el pit. Són els rebels, deien, han arribat els rebels. No recordo quan
van venir. Podia ser de dia, podia ser de nit. Les armes són torxes que encenen
incendis a qualsevol hora. Recordo que van marxar. Els meus fills i jo,
caminàvem amb ells....el cos del meu marit, va quedar enrere...On són els meus
fills? On són els meus fills? Llavors encara tenia un nom...Em dic Janet, tinc
trenta dos anys i tinc quatre fills. Un dia, una nit, un moment, un instant i
la gana va desaparèixer. Menja carn, em van dir. I vaig menjar. Menja més carn,
em van dir. I vaig menjar més carn, On són els meus fills?” i acaben
dient...”Ja no em dic Janet, ja no tinc trenta dos anys, ja no tinc quatre fills,
Sóc la dona del Congo, la dona sense nom.” Terrible.
El
setzè és un text de Günter Eich i
música de Carles Beltran anomenat
“Pensa-ho”...i ens diuen...”Pensa que l’home és enemic de l’home. I que el que
vol és destruir. Pensa-ho sempre, pensa-ho ara, en aquest mes
d’abril....pensa-ho: Corea i Bikini no es troben en cap indret del mapa, sinó
dintre el cor. Pensa que tu tens la culpa de totes les atrocitats que lluny de
tu es cometen”. En Lali ens ho
recita i en Carles n’ha fet la
música i toca la guitarra amb gran sentiment i delicadesa.
I acabarem aquest
increïble, colpidor i emocionant projecte amb el darrer track a mode de resum
de tot plegat, a voltes optimista, amb lletra i música de John Denver “Raons que rimen”, i finalment amb l’”Eclosió Final”.
El tema de Denver el canta Namina i en Carles toca el piano. Aquest tema l’han fet a partir d’una
adaptació dels Falsterbo 3. Lali recita al final un resum d’alguns
dels textos de tot el projecte.
17.- Raons que rimen (John Denver) + Eclosió final 4m37s
Em
parleu d'una tristesa la vinguda de l'hivern
I
creieu que és el final quan res no es pot esborrar,
Ni
els somnis que heu somniat ni una esperança oblidada
Em
dieu que voleu restar amb mi, que voleu ser els meus amics
I
us pregunteu on anem on hi ha un vers una raó
I
no podeu acceptar que és temps de recomençar
De
ser tan clars com els infants,
D'estimar-nos,
perquè no som uns estranys
Quan
s'enfonsen les ciutats i hem desertat de ser lliures
El
sol es pon aviat i tens fred i et sents cansat
Està
escrit en els deserts i en el cor de tots el homes
En
les mans i els pensaments que els qui es fan com els infants
Només
els qui es fan com ells retrobaran la llibertat
Jo tinc les flors i
els infants per germanes i germans
El seu somriure ample
i sincer alegra un dia plujós
Com la música suau d'una
tarda vora el mar
Són promeses d'un
futur que esdevindrà realitat.
Aquest darrer
paràgraf és el que es repeteix entremig dels altres..
Mentre preparava el
programa, escoltant aquest projecte una vegada i una altra. Escoltant cada
cançó una vegada i una altra, llegint els textos, escoltant les músiques de Carles Beltran, les veus de Lali Barenys i Namina, una vegada i una altra, em vaig quedar força compungit,
“tocat” en el més profund de mi mateix pel gran treball realitzat per aquests
tres artistes activistes, els quals han volgut compilar aquest treball amb
l’ànim de fer-nos reaccionar. Ens diuen que no podem oblidar tot això que està passant
relacionat amb les conseqüències de les guerres, però també ens van parlar, el
dia de la presentació al Forn Romà
de Sant Vicenç dels Horts, de totes
les injustícies que actualment estem patint, aquí i ara, a casa nostra. Dels
nostres presos polítics i exiliats, els primers ara mateix patint el judici més
injust, més infaust de la història del nostre país, Catalunya. Al final, i a
cada esdeveniment que protagonitzen, vam brindar amb cava per la comunió dels
presents i per continuar lluitant contra totes les injustícies, guerres i demés
barbaritats, cloenda d’un acte organitzat des de la Regidoria de Cultura i de manera personal, segons vaig poder
constatat, pel Miquel Àngel Camacho¸
Regidor de Cultura. Gràcies Miquel
pel teu suport a tots els aspectes de la Cultura en el nostre poble.
I després d’aquest
primer projecte tant colpidor, emocionant i trist, de “Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer)” sembla un bon
moment per escoltar el microconte de Carme
de la Fuente.
.....................................
Gràcies Carme per apropar-nos sempre a la
música del programa amb el teu microconte.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I després ara
seguirem una mica més positius amb el projecte de Sabina Witt i les seves....
“LES
CRISÀLIDES”
Sabina
Witt
Autoeditat
Enregistrat
per Jordi Vidal el març de 2018 a Estudi Laietana el 2018, a Barcelona.
Mesclat
i masteritzat per Andreu Zaragoza l’agost de 2018 a Putxet Studios.
Produït
per Sabina Witt.
Sabina
witt, piano i composicions.
Pau
Domènech, clarinet, flauta travessera i cors.
Manel
Fortià, contrabaix, percussions i cors.
Ella mateixa el
dedica a Simona i Uri, els seus dos
infinits amors, Simona, filla de Sabina i Uri, Oriol Roca. També el
dedica a la seva mare, germana, a totes les dones que l’han fet créixer en el
camí de la vida, i a d’altre gent, inclosos el Manel i el Pau, per la
seva amistat i música.
I dir-vos que com
sempre us posaré al blog la pàgina web d’aquest disc de Sabina..... http://sabinawitt.com/les-crisalides-2/
Aquest treball
s’endinsa en la paraula femenina. Un recorregut que va des de la mítica Safo, fins les creadores de
l’actualitat, recuperant els seus poemes i convertint-los en cançons. Les seves
veus, algunes oblidades, es transformen en música, com una crisàlide es
transforma en papallona per assolir una altra forma de bellesa i aconseguir la
llibertat. El disc està dedicat a totes aquelles dones que han estat
silenciades. És necessari, ara més que mai, rescatar-les, recuperar-les i
reivindicar-les a la nostra memòria. Sabina
Witt.
I dir-vos que el disc
conté 15 precioses cançons amb més de 50 minuts d’escolta. On ens trobarem amb ritmes
diversos i delicades melodies, compostes per aquesta magnífica músic, Sabina Witt. És, ja ho ha dit ella, un
homenatge a totes les dones silenciades i ella els hi dóna la seva veu.
Comencem doncs amb
les músiques i veu de Sabina Witt i
companys d’aquest viatge, Pau Domènech i
Manel Fortià, i ho farem amb dues cançons enllaçades, la “Intro Les
Crisàlides” de Sabina Witt i “Hildergard
Von Bingen”, lletra d’aquesta darrera...
1.- Intro. Les
Crisàlides (Sabina Witt) 1m11s
5.- Hildergard Von
Bingen (S. W. & H. v. B.) 2m49s
Doncs amb aquesta
primera mostra, em sembla que estem entenen de què va la música del programa,
tot i haver-ho explicat abans. Sabina
ha fet un treball dedicat a la dona, musicant textos, propis i aliens, tots de
dones, i amb la profunditat que ja ens té acostumats, pel fet d’haver-li posat
d’altres projectes seus en aquest programa. S’acompanya del piano, alhora que
amb aquests dos grans músics, Manel
Fortià i Pau Domènech, mestre del clarinet baix, tot i no tocar-lo en
aquest projecte. La sensibilitat musical i d’esperit de Sabina és l’adequada per a complimentar un projecte com aquest. Ho
ha iniciat amb la introducció instrumental primer i vocal, quasi al final,
d’una Intro del projecte que titula aquest disc, “Les Crisàlides”. La segona
cançó està inspirada en el tema “Vision” de Hildergard Von Bingen, on la sensibilitat només ha fet que
reafirmar-se. Els seus acompanyants li han donat el suport necessari i adequat,
amb el so càlid del clarinet d’en Pau
i el més profund del contrabaix del Manel.
La veu de la líder,
precisa, càlida, afinada, d’una delicada dolçor ens acompanyarà la resta de
temes i de quina manera ho ha fet, ella mateixa al piano, també.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session coordinada per l’entranyable Òscar
de Pombo ajudat pel Joan Casares.
Escoltem ara un tema
força més vital, tot i tenir un punt de melancolia, potser per concebre’l amb
una tonalitat menor. Un tema amb lletra de Sei
Shonagon, de “El libro de la almohada, Makura
no Soshi, tema que es diu igualment que l’autor dels textos..
4.- Sei Shonagon (S. B. & S. S.) 4m19s
I quina cançó més
vital i maca melodia ens han fet els tres músics. Amb una persistència rítmica,
i cadència, la qual, i posteriorment va augmentant per mitjos tons, alhora que
veu de la compositora i el va i ve musical de Pau Domènech amb el clarinet, ens hem trobat amb una preciosa
composició inspirada en el “Libro de la almohada, Makura no Süshi”de Sei Shonagon. Després d’una introducció
amb tot el tema, ens hem trobat amb un “break” rítmic, a partir del qual Sabina hi ha tornat amb la veu, tot i
cantant els textos escollits d’aquest mestre.
Des de ben joveneta
estudia piano i guitarra clàssica. El seu primer contacte amb la tècnica vocal
és estudiant cant líric amb la professora Montserrat
Benet i més endavant estudia cant modern amb Mireia Lara, Carme Costa i Ana Finger. Alhora que estudia Grau Mitjà a l'Aula del Liceu es diploma en Voice
Craft I i II.Ha realitzat nombrosos seminaris i masterclasses amb artistes
nacionals i internacionals destacats com Abe
Rabade, Toni Belenguer, Paco Charlín, Luciana Souza, Sofia Ribeiro, Bob
Stoloff, Pat Metheny, Chucho Valdés, Dave Holland o Richard Bonna. El 2012
es gradua de cant jazz al Conservatori
Superior del Liceu de Barcelona.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Seguim ara amb un
altre tema vital, a ritme de bossa, i per tant d’una escriptora, poetessa
brasilera, anomenat..
12.- Noite de Saudade (S. W. & Flobela Espanca) 3m35s
I quina gràcia que té
Sabina en compondre, i la prova
l’estem escoltant cançó darrere cançó, i amb aquesta tan subtil i delicada
composició, amb lletres del “Livro de Mágoas”, el llibre de les magues, deu
ser, de Flobela Espanca. La feina de
Pau al clarinet, evident per
brillantor, no ens fa oblidar de la magnífica tasca del Manel Fortià al contrabaix, donant el suport de profunditat
necessària, alhora que acompanyant en ritmes. La veu de Sabina és una de les més afinades del panorama peninsular, alhora
que la seva calidesa. Realment és una magnífica composició, amb una harmonia
molt ben trobada i acoblada a la melodia i aquesta a la lletra de Flobela.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.
Al llarg de la seva
carrera se li han atorgat els següents premis: Fira de Vila-Seca (el 2006 i el 2009) i Concurs de Música Acústica de
Garcilaso (2003, Barcelona) i la Beca d'AIE de Jazz Tete Montoliu (2011,
Madrid) . Ha col·laborat en diversos projectes teatrals: “El meu avi no va
anar a Cuba” de Victoria Szpunberg
(Festival Grec, Sala Beckett i Quarta Paret de Madrid, entre d'altres), “Simon
de Beauvoir: l'Escriptura o la vida” de Glòria
Balanyà (Centre Bonnemaison ) i ”Standard” de Marc Rosich (Teatre
Principal d'Olot). Ha actuat com a solista en nombroses sales, clubs i
festivals de jazz a nivell nacional com a
Festival de Jazz de Sevilla, Festival
Barnasants, Festival de Jazz Tete Montoliu o Festival de Jazz de Getxo i a
nivell internacional ha cantat al Japó,
Argentina i Finlàndia.
I acabarem el seu
projecte amb un tema instrumental, també vital, anomenat....
7.- Caza de brujas I (Sabina Witt) 2m51s
Doncs sí, aquesta és
la vitalitat que ens agrada de Sabina
Witt, amb una composició acompanyada a l’uníson pel Pau al clarinet, ells dos, fent la melodia a duet, des de l’inici.
Després, Pau es desmarca com també
el Manel, deixant sola la líder, amb
un altre moment de pau i tranquil·litat, ella mateixa acompanyant-se al piano,
com en tots els temes del projecte. Ens hem tornat a trobar amb una cadència
descendent, en diversos moments d’aquesta preciosa i positiva cançó,
instrumental d’ella mateixa, tot i que ella canta la melodia a duet amb el Pau, com he dit abans. Una melodia molt
reeixida encabida en una harmonia plena d’encerts i ritmes, fins el delicat
final a veu i piano, amb només Sabina
Witt.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I d’ençà no gaire i
al carrer Balmes els dimarts, tenim
projectes a duet coordinats per Roger
Mir a l’espai New Fizz, o sigui
que aquest és un altre espai on anar-hi.
Ha participat en
diversos enregistraments i projectes musicals com amb Gonzalo del Val Grup, Toni Belenguer Quintet, Big Band del Liceu,
Octavio Bugni o Mosaic Jazz Trio.
Ha realitzat quatre treballs discogràfics propis: Sabina Witt, ¿Lluny de On? (Inédito, 2005), Rubaiyyat de Sabina Witt /
Juan Pablo Balcazar Project (Fresh Sound New Talent, 2008), Vistes al mar
(Inèdit, 2014) i Chiquilladas pintorescas (Jazz Granollers, 2015) triat un
tema d'aquest últim per formar part del Jazz
from Catalonia 2016. En l'actualitat ha acabat de realitzar “Les Crisàlides”,
el seu últim treball discogràfic, del qual n’hem pogut escoltar alguns
preciosos temes.
Doncs ara ja enfilem
el final del programa, i ho farem amb el projecte de Carola Ortíz anomenat.....
“SPIRALA”
Carola
Ortiz
Editat
per Balaio Records
Enregistrat
en viu per Aurélien Gana i Juanjo Alba el febrer de 2018 a Medusa Records,
Barcelona.
Mesclat
per Aurélien Gana.
Masteritzat
per Alexis Kevork.
Productors
executius Carola Ortiz i Balaio Producciones.
Carola
Ortiz, veu, clarinet i clarinet baix.
Charu
Harlharan, veu, kanjira mrdangam, pandero quadrat i campanetes.
Sandrine
Robilliard, violoncel.
Nishad
Pandey, guitarra elèctrica.
Néstor
Giménez, piano.
Juan
Pablo Balcázar, contrabaix i baix elèctric.
Andreu
Moreno, bateria.
Naomi
Jean, flauta irlandesa i veu.
Músiques i lletres de
Carola Ortiz
“A l’Índia, per obrar
en mi el seu poder transformador.
A les amigues, mares,
germanes, cosines, artistes i a totes les dones salvatges.
Als homes que ens
donen suport i ens estimen cada dia.
A la màgia de
l’aigua, per regalar-nos la vida.”
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina web de Carola
Ortiz..
Aquest és un projecte
que he pogut veure dues vegades. La primera, i presentació del projecte al CAT de Gràcia i la segona, no fa gaire,
al Casino de Granollers veient-la en
el cicle de Jazz que els nostres amics Lluís
Sitges, Joan Sanmarti, Joan Vidal fan en la capital del Vallès Oriental. El disc me’l va cedir
el dia de Gràcia, i el tenia ben
guardat tot i esperant el moment adequat per posar-vos-el. Aquest ha estat el
programa adequat, dedicat a les dones i refugiats, refugiades elles d’alguna
manera en un món masclista, món d’homes.
Estem davant d’un
projecte inusual, de més de 50 minuts de música i lletres originals de
l’artista, cantades en anglès, català i castellà i llengües de la Índia. La diversitat de ritmes també
n’és un senyal identificatiu del tarannà transversal d’aquest disc de Carola. Com sempre passa, una cosa és
escoltar-lo a casa i l’altre és fer-ho en un directe. No hi ha color. Però ja
fa molts anys que ens hem acostumat a fer-ho. Ara tenim molt bons equips, però
penseu què devien pensar els oïdors aficionats als anys 30s del segle passat
amb l’invent del fonògraf, trasto sense cap tipus de qualitat, tot i comparant
els directes amb la música que després de comprar el disc a les botigues, se
l’escoltaven a casa. Per tirar-se des d’un balcó, daltabaix. Això us ho dic,
relacionat amb el projecte de Carola
més per l’estètica que per la qualitat de la música, quasi equiparable. I és
que la posada en escena d’aquest projecte és senzillament inigualable. La
comunicació que tenia amb tots els músics, però sobretot amb na Charu Harlharan era total. Se li nota a
Carola una amor, respecte i
admiració vers aquesta grandíssima artista india, posseïdora d’una tècnica
vocal gens a l’abast de les nostres veus.
Doncs comencem amb
les músiques....i així és que us proposo escoltar dos temes enllaçats, i que
són...
5.- Atlantis Dreams (C. Ortiz) 1m40s
6.- The Water Song (C. Ortiz) 4m52s
El primer i curtet
“Somnis de l’Atlàntida”, ens situa en l’ambient aquós del proper “The water
song”. I és que l’aigua, com a matèria i concepte són molt importants en aquest
projecte. Començant així de relaxats de tempo, seguim el tarannà del programa, el
qual ha anat evolucionant de la mort cap a la vida, abans ja amb Sabina Witt. Sembla com un himne, un
càntic a l’aigua, al món interior de l’aigua, a la llegendària Atlàntida? Els quatre acords al piano
del Nèstor són la clau de tot
plegat, el motiu principal d’aquesta “Water Song”. Els sons eteris de flautes i
clarinets ajuden a captar les emocions aquoses, així com els sons del pianista
en el seu solo. La preciosa veu de Carola
ens acarona ja des de l’inici. El següent track, el setè, és també un homenatge
al món de l’aigua, en un altre delicada cançó anomenada “Charlottenburg Lake”,
on Carola toca el clarinet baix,
canta, es dobla la veu ella mateixa, i la resta de companys li donen el suport
adequat per assolir el màxim d’introspecció i quasi meditació. El darrer track
“Flor de pluja”, és també una altra delicada cançó dedicada a l’aigua de pluja,
amb el Juan Pablo Balcázar al
contrabaix, Carola al clarinet i
veu, Sandrine Robilliard al cel·lo,
amb sons propers al continent indi. Just abans del final, moments apoteòsics
que encaren el final delicat i dolç d’aquesta preciosa melodia, que acaba de la
mateixa manera que ha començat.
Carola
Ortiz
és una artista inquieta i polifacètica, que es mou amb naturalitat per diversos
gèneres musicals. Va néixer a Terrassa
el 1986, en una ciutat molt vinculada al jazz i en una família d’artistes. La
seva mare, del món del teatre, i, el seu pare, l’amic Xavi Ortiz, baixista i contrabaixista assidu al mític club Jazz Cava de Terrassa. Allí va començar a veure, en viu i des de molt petita,
als grans noms del jazz internacional.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I també
en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
Ara us proposo
escoltar el quart track anomenat...
4.- Healing Love (C. Ortiz) 5m27s
Doncs el tarannà
rítmic ja veieu quin és. Relaxat. Tot i el beat del baterista, no fet amb
baquetes i més aviat amb un mena d’escombres que amorteixen el cop, aconseguint
un so entremig de les escombretes i les baquetes, el ritme és calmat. I si el
guitarrista ha començat el tema amb notes i acords, ell mateix ha desgranat un
magnífic i esotèric solo, després embolcallat per la veu de Carola i el persistent fregat de Sandrine sobre el seu cel·lo. Han
començat però ells dos, Carola i Nishad
Pandey. Després, els colors s’han ampliat amb veus, violoncell, i el solo
del clarinet a càrrec d’aquesta camaleònica artista, la qual vam poder veure a
l’Auditori del Molí dels Frares el
setembre de 2018 en un concert antològic amb Bart Barenghi i Jura Santana. L’espai pel silenci ha aparegut
entremig amb la veu dolça de Carola,
amb el Néstor i Juan Pablo, per
després arribar al punt inicial del solo del guitarrista indi establert a Berlin. I segur que esteu gaudint del
programa d’avui, per intens, emocionalment parlant, i divers per les seves
músiques i ritmes, totes elles encabides en la major subtilesa.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari.
Al 2013 i 2014 van
sortir al mercat els seus primers dos discos de composicions originals amb el
grup AxisOrca, binomi amb el
productor i músic francès Aurélien Landy
Gana. Ha actuat dues vegades al Festival
de Jazz de Barcelona, dirigida per la compositora Maria Schneider, i amb el duo d’improvisació electroacústica LUMMM, també al Festival de Jazz de Vic, al Festival
Mas i Mas i al Primavera Sound.
I en auditoris, clubs i festivals de la resta d’Espanya, França, Portugal, Anglaterra, Algèria, Alemanya, Colòmbia i
els Estats Units. Darrerament, també ha estat convidada per la gran
saxofonista Berta Moreno.
I seguim encara amb
aquest projecte, ara amb el tema....
9.- Renaissence (C. Ortiz) 5m59s
I la dolçor musical
ha tornat a aparèixer, iniciant el tema la líder amb el seu clarinet. Els
ritmes ens han situat ben enllà a l’orient, a Índia. Aquest és l’únic tema instrumental d’aquest projecte dedicat
a l’aigua, a les aigües de la Índia
i a totes les aigües del planeta Terra. No massa intensitat rítmica que s’ha
aturat en el break rítmic, i que ha donat pas al duet melòdic de clarinet i
guitarra elèctric. A la vegada l’Andreu
Moreno ens ha constatat el seu domini dels diversos estris de la seva
bateria, alhora que Charu també ho
ha fet amb el seu “pandero quadrat” i demés estris. Aquesta artistassa, ha
emprat els elements del seu “kit” de percussió al llarg del projecte i
segurament en quasi tots els temes. El guitarrista indi ha mostrat el seu saber
en això del seu so a lo “John MacLaughlin”, i és que per aquells lars, hi ha
grans mestres de la guitarra en l’estil del Jazz-Rock-Progressiu típic del
mestre anglès. Recordeu els programes que fem de l’editorial Moonjune Records amb guitarristes com Beledo, . El final, am tots plegats
fent la melodia aràbiga, índica, ha estat esclatant, fent-ho de cop.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Riner Scivally & Michele Faber Trio
que serà el 12 d’abril.
I acabarem projecte i
programa amb el tema anomenat....
2.- Torno a
enamorar-me de tu (C. Ortiz) 5m20s
Doncs amb aquest tema
esperançador, que parla del seu amor, del nostre amor, acabem el projecte de Carola. Casualitat ha estat que
acabéssim el programa amb el català com a llengua vehicular de les músiques
d’aquesta gran artista. L’optimisme que ens dóna està enamorats, crec jo que és
l’ideal per acabar el programa, considerant de quina manera l’hem començat. El
tarannà rítmic del programa ha estat força delicat, i és que quan toca swing
posem swing, i avui no tocava posar swing. Avui tocava posar músiques i veus
femenines, amb lletres tristes de la realitat quotidiana, primer; lletres de
dones menystingudes i oblidades amb les músiques de Sabina i finalment, lletres d’amor, aquesta, però les altres
dedicades a les més llegendàries aigües, miralls, renaixements, Atlàntides i demés que podreu escoltar
si adquiriu el magnífic disc de Carola
Ortiz.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada divendres i dissabte s’hi fan unes Jam Sessions
magnífiques. Allà hi trobareu a Luca
Tondena i companys.
L’any 2015, a més de
preparar el seu primer disc en solitari, va publicar Ramona, el primer disc de Minimal
Hits, amb Juan Pablo Balcázar, duo
amb el qual toca regularment a Barcelona.
També és cantant de l’orquestra de percussió ibèrica Coetus i del quintet de fusió balcànica Moussakis. Col·labora regularment amb músics de jazz i d’altres
escenes musicals. Com a docent, imparteix classes de clarinet i de cant des de
fa 10 anys, sent professora actualment al Taller
de Músics. També imparteix tallers de veu lliure, enfocats en aprofundir la
veu des del cos i l’ànima. Tota una artistassa, tot i la seva joventut.
I sí, ja hem acabat
el programa d’avui, i ves per on quin programa més interessant m’ha quedat.
Primer amb “Maleïdes les guerres (i
aquell qui les va fer)”, projecte immens que ens hauria de fer reflexionar,
ens hauria de fer col·laborar en les diverses ONGs que donen suport als refugiats, i lluitar de manera pacífica
contra les guerres i qui les vulgui fer. Després ens hem endinsat en el món de
dones silenciades de la mà i música de Sabina
Witt, per acabar el programa amb aquest vital projecte de Carola Ortiz amb aires aquàtics i
llunyans, els del continent asiàtic.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset
i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
