Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats de músics i editorials.
I abans de començar,
recordar-vos que el divendres 12 d’abril tenim el concert mensual a la Sala Xica organitzat pel Jazz Club La Vicentina i patrocinat per
l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts,
o sigui que des d’aquí agrair-los el seu suport. Podreu escoltar el Michele Faber Trio amb Riner Scivally, guitarrista californià
que tenim entre nosaltres tot i presentant el disc que van fer conjuntament, “Barcelona Encounter’s”, amb Michele Faber, piano; Pere Loewe,
contrabaix i Enrique Heredia, bateria.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I el programa d’avui
el dedicaré a dos músics joves contemporanis, i que van estudiar a l’Esmuc. Els dos projectes són el del Pau Lligadas i el seu “Madera Viva”, de Rosazul, i el de Bruno Calvo
Quartet anomenat “OUTLINES”
editat per Fresh Sound New Talent. I
aquesta setmana escoltareu un micro conte de Teresa Tuset.
I comencem les
músiques del programa amb el disc de Pau
Lligadas...projecte que presentaran el dissabte 13 d’abril al Vinseum de Vilafranca del Penedés....
“MADERA
VIVA”
Editat
per Raosazul
Enregistrat
per Alberto Pérez el 20 i 21 de juny de l'2017 a Sol de Sants Studio
Mesclat
i Masteritzat per Alberto Pérez
Produït
per Pau Lligadas
Guitarra,
Vicenç Solsona
Contrabaix,
Pau Lligadas
Bateria,
Jorge Rossy
I la col·laboració de
Jordi Lligadas veu en “Cuando vuelva a tu lado”
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc del Pau. https://paulligadas.bandcamp.com/releases
Doncs aquest és un
projecte delicat, amb més de 45 minuts de delicades músiques, interpretades amb
mestria, dolçor i delicadesa de la mà d’aquests tres mestres, dos d’ells
consagrats, Jordi Rossy i Vicenç Solsona
i el jove líder, en camí de ser-ho. Deu cançons de diversos autors i estils
però que tenen el significat adient per en Pau
per a poder-les ajuntar i donar-les-hi la seva particular visió i sonoritat. La
majoria de les peces estan ubicades en el tempo slow, com per exemple les
magnífiques “I Love You (For Sentimental Reasons)” i la seva improvisació en
“Long Past Gone”. També amb el preciós bolero “Cuando vuelva a tu lado”, al
final cantat pel Jordi Lligadas.
Fins i tot el tema de Alejandro Sanz
“Te lo diré bajito”, agafa un tarannà diferent, molt més dolç gràcies a les
cordes i delicades percussions. La resta dels cinc temes tenen un caire més
vital, rítmicament parlant, i així és el primer track “La fuente de Bebo”, del
mateix Bebo Valdès. També és així la
versió que en fan del tema de Serrat,
“Com ho fa el vent”, vital i enèrgica. El setè tema és de Ricardo Pachón i és la
coneguda melodia de “La leyenda del tiempo”, o sigui que ja veieu que la variació
hi és de totes, totes. Per anar acabant, dir-vos que també fan una magnífica
versió del tema de Blue Mitchell
“Fungii Mama”, en plan Latin, i ja amb el darrer i més viu tema de Charles Mingus, “Boogie Stop Shufle”,
magnífica interpretació que fan aquests tres grans músics del tema de Mingus. O sigui que dels deu temes, la
meitat són delicats i els altres són una mica més ràpids, amb aquest darrer que va a tot drap.
Comencem doncs amb
les seves músiques i ho farem amb el preciós tema de William
Best i Ivory Watson, aquest darrer autor de la música....
10.- I Love You (For
Sentimental Reasons) (W.B. & I.W.) 4m53s
I si el
contrabaixista pot mostrar el seu saber ho pot fer utilitzant l’arc per fregar
les cordes, i així és que en Pau ho
ha fet. Un tema on el ritme i melodies els porten en Pau i en Vicenç, i on la
sonoritat és clara i diàfana, amb contrabaix i guitarra espanyola, per cert,
feta pel Luthier Guillermo Carrizo,
des d’aquí una forta abraçada. Comença la melodia ja d’entrada amb l’arc del
contrabaix i la guitarra del Vicenç.
De tots és coneguda la dificultat d’afinar tocant el contrabaix amb l’arc, i
així és que en Pau ho broda, primer
fent la melodia i després acompanyant Vicenç.
D’aquest darrer, ja en sabem les seves altíssimes qualitats com a mestre
guitarrer, en tots els estils i diversitat de guitarres. En aquesta seva
improvisació ben bé que ens ho ha mostrat, car a més a més de la seva delicada
i precisa digitació alhora que amb el seu llenguatge, hi afegim la seva
creativitat i visió de l’harmonia del tema. Una preciosa versió la va fer Nat King Cole ell però cantant-la, amb
piano, contrabaix i guitarra, delicada i magnífica balada cantada per qui a més
a més era un excel·lent pianista de Jazz.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Riner Scivally & Michele Faber Trio
que serà el 12 d’abril.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb el preciós
y conegut bolero, on a més a més, en Pau
canta al final de la interpretació instrumental de tots tres, ara sí, amb el Jordi a la bateria...
5.- Cuando vuelva a
tu lado (Maria Grever) 5m38s
I amb una delicada
intro a guitarra solo, Vicenç Solsona
ens ha captivat amb la seva música però també sonoritat, la de la seva
magnífica i única guitarra, feta a mida per a ell. La melodia l’ha iniciat en Pau al contrabaix, ja amb les
escombretes del Jordi i arpegis del Vicenç. Pau ha fet la primera roda melòdica, ara sense arc, polsant les
cordes, amb tota la delicadesa. Vicenç
ha fet la segona part, ja acabant el tema, i deixant que sigui el líder qui
primer faci la seva improvisació, ben recolzat pels acords i notes guia del
guitarrista. Ell mateix ha fet la improvisació de la segona part del tema, de
la part de la qual n’ha fet la melodia. Jordi
cantat aquesta cançó i per cert que ben bé i afinat que ho ha fet. Al final,
fan una mena de Turn Around amb cinc acords a càrrec del Vicenç, i en Jordi
seguint amb una impro vocal, “No me preguntes porqué, ni el como ni el porquè”,
etc, fins acabar el tema de cop.
Madera
Viva
és el projecte personal i primer disc com a líder de Pau Lligadas. Aquest projecte és una mostra mes del món globalitzat
en el qual vivim. La idea bàsica en si és la re-interpretació de temes d'autors
que tot i allunyats en estilística i en distància, conformen una coherència en
la ment de Pau Lligadas. D'aquesta
manera s'aconsegueixen unir cançons de Joan
Manel Serrat, Alejandro Sanz o
Camarón, amb altres de compositors més llunyans en la nostra cultura com Charles Mingus o Blue Mitchell per citar només alguns. La
forma en com s'interpreta aquest so és en el trio de jazz amb la guitarra espanyola
de Vicenç Solsona, oferint així un
toc fresc i mediterrani, i allunyant-nos així del format de jazz habitual de la
guitarra elèctrica. A això se li suma la treballada bateria de Jordi Rossy on l'experiència li dóna la
capacitat de trobar l'encaix en cada tema que toquem. I culmina amb el
contrabaix de Pau que serà l'eix
central del projecte donant-li un considerable protagonisme en el
desenvolupament musical. Tot això dóna un resultat on el so a fusta es
converteix en el tema central del so del conjunt, i d'aquí el nom Fusta Viva, Madera Viva. Així es diu també l'àlbum
que presenta aquest trio en CD i format digital que es va gravar amb Jorge Rossy a la bateria i que en els
directes, és Ramón Ángel Rey qui la toca. I la pàgina web del Pau és..
I ara seguirem amb el
tema de Bebo Valdés, i lletra de Javier Limón, el preciós...
1.- La fuente de Bebo (B. Valdés & J. Limón) 5m34s
I quina altra
magnífica peça ens han interpretat aquests tres mestres, a quin ritme més
vital, tempo mig, mig-alt, però amb tota la dolçor possible. Una molt maca
melodia de Valdés que ells han sabut
interpretar, seguint fil per randa el tema de Bebo. La versió que va fer el músic cubà, tristament desaparegut,
amb El Cigala, és increïblement
meravellosa. Els nostres herois l’han feta al mateix tempo i vitalitat,
encetant Vicenç la melodia amb la
seva prístina sonoritat de la seva guitarra, seguit al contrabaix pel líder, i
amb un grandíssim suport del Jordi a
les escombretes i demés, ell però en un segon pla, discret com els grans saben
fer. Després de la melodia, el mateix Vicenç
inicia els solos, d’una manera delicada, increïble improvisació d’aquest mestre
de la guitarra acústica, elèctrica, espanyola, de totes les guitarres. El
control sobre les cordes és total, i els seus dits van on li diu el seu
cervell, com saben fer els bons músics. Pau
l’ha seguit amb el seu solo, magnífic i súper afinat. I és que estem davant
d’un gran contrabaixista i així ho hem dit sempre que l’hem vist, i així el vam
veure al 38è Festival de Jazz de Terrassa en el concert dedicat al trompetista Roy Hargrove i amb en Benet Palet i Carles Pineda al front line de vents. Molts dels qui no el
coneixien es van queda bocabadats per com ho va “pelar”, magnífic en Pau aquell dia, i sempre que l’hem
vist, i en aquest, el seu projecte. El seu solo ha estat precís, rítmic, amb la
melodia sempre present alhora que l’harmonia; solo melòdic amb profusió
d’efectes rítmics i demés virgueries. Amb la melodia de nou a càrrec del Vicenç han acabat aquest preciós tema
de Bebo Valdés.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.
Pau
Lligadas
(Barcelona - 1987) va començar a
tocar el baix elèctric a l'edat de 15 anys envoltat de germans músics. Als 16
comença a prendre classes amb Javier
Martín durant dos anys i mes tard amb Bernat
Hernández dos anys més amb els que aprofundirà en la tècnica, i el concepte
de la música moderna i el jazz. Als disset anys decideix tocar el contrabaix
clàssic prenent classes amb Jose Mª
Escribano i Rafael Esteve i dos
anys després és acceptat a l'ESMuC
(Barcelona) en l'especialitat de contrabaix jazz, on estudia amb professors
com Mario Rossy, Horacio Fumero, Toni G.
Araque, Andrew Ackerman ...Després de l'etapa barcelonina es trasllada a Suïssa per continuar els seus estudis a
la Hochschule für Music de Basilea on cursa el màster
d'interpretació a contrabaix jazz. Aquí rep classes de músics com Larry Granadier, Banz Oester, Malcolm Braff
i Claudia Brunner. També rep classes magistrals d'Eric Harland, Ruben Rogers,
Jorge Rossy, Edicson Ruíz, Mark Turner, Jeff Ballard, entre d'altres.
I encara amb un altre
tema de tarannà més vital, rítmicament parlant, i aquest és el tema de Blue Mitchell anomenat...
8.- Fungii Mama (Blue Mitchell) 4m45s
Aquest és un tema
divertit que Blue Mitchell va
enregistrat el 1964 amb Junior Cook
al saxo tenor. Però és que hi hagué també Chick
Corea, Gene Taylor i Al Foster, una grandíssima banda. Tema a ritme de
calypso, com aquells que va fer el màster Sonny
Rollins. Així és com ens l’han fet els nostres herois, al mateix tempo i
ritme, perquè sinó segurament hauria quedat una altra cosa. Els inicis han
estat amb una intro de contrabaix i acompanyat dels acords i copets al xarles
tancat del baterista, tot i marcant ja el tempo. El ritme de calypso l’hem
copsat quan han fet la melodia, a duet de contrabaix i guitarra. Després de fer
el tema sencer, Vicenç ha encetat
els solos, magnífic ell, com en totes les seves improvisacions. Però els que el
coneixem ja sabem com li agraden els ritmes llatins, i així és que durant un
temps coordinà una jam de latin jazz al Cafè
Marula, al carrer dels Escudellers,
els diumenges al vespre. Una magnífica i ràpida interpretació d’aquest
increïble músic, feta amb la màxima precisió. D’aquesta manera precisa també
ens l’ha fet el líder, Pau Lligadas,
de nou amb un total control del tempo, ritme, afinació i fent-lo a més a més
amb el caire melòdic, del qual ja ens n’hem acostumat. I jo que no hi entenc
gaire, i que crec què és un “R&CH”, per com ha evolucionat el tema i els
canvis harmònics evidents en la pròpia melodia. Després del solo del Pau han fet uns “quatres” amb el Jordi fent tot el tema per així
tornar-hi amb la melodia d’aquesta
divertida composició del gran Blue
Mitchell.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada divendres i dissabte s’hi fan unes Jam Sessions
magnífiques. Allà hi trobareu a Luca
Tondena i companys. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.
I acabem el projecte
del Pau amb el tema més viu del disc,
i que és el tema de Charles Mingus,
l’anomenat....
4.- Boggie Stop
Shuffle (Charles Mingus) 4m22s
I Mingus va incloure aquest tema en el
seu magnífic Ah Um disc editat per Columbia el 1959, el mateix any que Miles fe el seu Kind of Blue. Mingus va
fer una obra d’art en aquest Ah Um
on també hi inclogué “Fables of Fabus”, “Goodby Pork Pie Hat”, tema dedicat a Lester Young, mort recentment. La banda
que va fer aquesta obra era Booker Ervin
i Shafi Hadi, saxo tenor; Willie Dennis, trombó; Horace Parlan, piano; Charles
Mingus, contrabaix i Dannie Richmond, bateria. Un dels grans discos de Mingus, un dels grans discos de
l’innovador Charles Mingus. En els
posteriors anys, Mingus inclogué a Eric Dolphy en les seves formacions,
fins la molt trista i sentida mort d’aquest el 1964, a Berlín. Els nostres herois l’han feta al mateix tempo que
l’original de Mingus, i la veritat
és que fer aquest tema amb aquests recursos mínims de guitarra, contrabaix i
bateria, és tot un mèrit. I és que aquests, els nostres músics són
increïblement bons. El tempo i walking del líder és increïble, sempre recolzat
pel Jordi a la bateria, ara molt més
incisiu. Mentrestant, Vicenç ha fet
un tros de solo, a aquest increïble tempo, i total i mil·limètrica precisió.
Però és que el que ens ha fet el Pau
ha estat també increïble. Precisió, afinació, tempo i recursos percussius els
que ha emprat el nostre líder. Després, el Jordi
ha pogut esplaiar-se la mar de bé amb un solo a la mesura dels mestres, que ja
li tocava, ell que ha estat tot el projecte com a suporter rítmic perfecte. El
retorn a la melodia a càrrec del Vicenç
ens ha situat ja, al final del tema. Magnífic tema per acabar el projecte del Pau,
felicitats noi.
I després d’aquest
delicat projecte del Pau sembla el
moment adequat per escoltar el micro conte de Teresa Tuset......
.......................................................
Gràcies Teresa per fer-nos-ho veure tan bé...
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina,
Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La
Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest
programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I acabarem el
programa amb el disc de Bruno Calvo,
el qual serà un salt estilístic important, a vegades cap a dreceres
avantguardistes.....
“OUTLINES”
Bruno
Calvo Quartet
Editat
per Fresh Sound New Talent FSNT 548
Enregistrat
per Attie Bauw i Ido Zilberman el 20 i 21 de febrer de 2017 a CVA Studio, Amsterdam,
Holanda.
Mesclat
per Joeri Saal a Studio 150
Masteritzat
per Quim 'Kato' Puigtió
Produït
per Bruno Calvo
Productor
executiu: Jordi Pujol
Bruno
Calvo, trompeta
Ben
van Gelder,saxo alto
Giuseppe
Romagnoli, contrabaix
Iago
Fernández, bateria
Totes les
composicions són de Bruno Calvo, excepte
“Con
Alma” escrita per Dizzy Gillespie
Com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc, per així poder-lo
adquirir més fàcilment i ajudar a la música a tirar endavant.
Aquest és un projecte
amb més de 40 minuts i amb nou magnífics temes, dels quals 8 són del jove líder
i trompetista gadità Bruno Calvo. El
projecte no inclou instrument harmònic, i per tant se situa en la formació com
la que va encetar Ornette Coleman
allà pels finals dels 50s del segle passat. Les músiques no són ni molt menys
Free Jazz però tenen un gran sabor “avant garde” i res a veure amb el projecte
anterior del Pau, totalment fusta,
comparat amb aquest de més metall. El tarannà del projecte és vital, tot i que
a no a tempo fast, i el tema més slow és el que fan a contrabaix solo anomenat
“Luna Bass Intro” marcadament pausat. Amb el darrer track “Candles”, ens situem
en una balada preciosa a mig tempo, el mateix o similar que el tema “Contrast”,
menys balada, i també amb la preciosa
“Con Alma” de Gillespie, amb uns
inicis a saxo alto magnífics per després situar-nos en la coneguda melodia del
genial músic americà. Podríem dir que una mena de segona lectura del projecte
des del punt de vista musical, comença amb el track setè “Interludi 2
(Kotinousa)” seguint amb el primer track, una “Introduction (Erytheia)”, força
impactants tots dos. Amb “Dolores” encetem melodies força ben entrellaçades amb
la secció rítmica, persistent. I el tema “Luna”, continuació de la introducció
comentada abans, ens situa en l’àmbit melòdic que el líder ha fet ja seu, el
seu llenguatge modern “avant garde”. I ja per acabar, el vuitè track “The
Elephant’s Revenge”, el més viu del projecte, el qual referma la gran faceta de
músic complet, compositor i trompetista d’aquest jove crac Bruno Calvo. Tot un seguit de temes creatius, amb canvis rítmics i
amb molt bones interpretacions de tots quatre, amb dos solistes magnífics i una
base rítmica impressionant.
Doncs començo amb les
músiques del projecte i serà el novè track anomenat...
9.- Candles (Bruno Calvo) 4m09s
Doncs ja heu escoltat
que el canvi estilístic d’aquest projecte vers l’anterior, és substancial, no
per les interpretacions i sí pel concepte musical. Sobre una base rítmica ben
sòlida com la de Giuseppe Romanoni i
Iago Fernández se sustenten els dos
solistes Ben Van Gelder i el líder
del projecte Bruno Calvo. El ritme
pausat encetat pel contrabaixista amb el suport del baterista, han iniciat
aquesta composició. La melodia l’han compartit Bruno i Ben, en la A del tema, per fer-ho plegats, més o menys en
el pont o la B. Després, el líder mateix ha iniciat els solos, compartint-lo
cada 8 compassos amb el saxo alto i després cada quatre. Han tornat a recuperar
la B per entrar de nou al tema amb la melodia interpretada per tots dos. El
gust interpretatiu de Bruno a la
trompeta és exquisit, i el seu llenguatge molt modern, i ho dic perquè ara ja
feia temps que no l’escoltava, després
d’haver-ho fet moltes vegades els dilluns a les WTF del Jamboree coordinades per l’Aurelio Santos, on Bruno
hi solia anar mentre estudiava a l’ESMUC.
Amb ell, els seus col·legues estudiants llavors, Lluc Casares, Pol Omedes, Xavi Torres, Pau Lligadas etc, etc. Bruno ha evolucionat el seu llenguatge
i l’ha situat en aquest entorn “Avant Garde” o si voleu “Jazz Contemporani”.
Bruno
Calvo,
nascut a Cadis (Andalusia), el 1991, comença amb la trompeta als cinc anys de la
mà del seu pare, trompetista de professió. Degut a la seva afició per la música
negra americana, sempre va estar en contacte amb discos i músics de jazz des de
petit. Als 8 anys van començar a estudiar música clàssica al Conservatori Real de Manuel de Falla de
Cadis fins als 18 anys. En aquest temps, paral·lelament, s’inclouen
diversos seminaris i cursos de jazz i classes amb Joe Magnarelli, Jerry Bergonzi o Dick Oatts entre altres i
comparteix escenari amb els millors músics locals.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session coordinada per l’entranyable Òscar
de Pombo ajudat pel Joan Casares.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I ara us proposo
escoltar dos temes curts enllaçats, bona mostra del tarannà modern del
projecte...
7.- Interlude #2
(Kotinoussa) (Bruno Calvo) 2m11s
1.- Introduction
(Erytheia) (Bruno Calvo) 2m08s
I seguim amb aquestes
músiques força impactants, que a més d’un el podran descavalcar, si no les ha
escoltat mai. El concepte de Jazz Contemporani hi és força evident. Són dos
temes curts, un a mode d’interludi al segon track, “Dolores i l’altre com una
introducció. Ambdós d’una gran bellesa melòdica gràcies al so ben complementat
i compenetrat dels dos vents. Igualment els altres dos, contrabaixista i
baterista, Iago Fernández. D’aquest
darrer li vam posar el seu darrer projecte en el Programa 303 de la temporada passada. En el primer Interludi, Bruno ha brillat amb una introducció
ell sol per després fer la melodia conjuntament amb en Ben Van Gelder. Aquest darrer ha estat qui ha iniciat els solos,
amb un de magnífic. I si ens recorda algú, seria al nostre estimat Eric Dolphy per la seva modernitat
d’estil i sonoritat. Després, en el tema Introduction, ha estat l’arc de Giuseppe i després la bateria de Iago amb el saxo alto del Ben qui han començat aquesta magnífica
introducció. La trompeta del líder ha volat amb ells, a les més altes altures
de la atonalitat i dissonància, per acabar-lo suaument.
Als 18 anys decideix
estudiar el grau superior a l'Esmuc
(Barcelona) on estudia amb Mireia
Farrés, Matthew Simon, Toni Belenguer, Lluís Vidal, Albert Bover, Joan Monné.
Més tard, al finalitzar els estudis a Barcelona,
es trasllada a Amsterdam, on
actualment resideix on acaba el Màster de trompeta de jazz rebent classes de Ruud Breuls, Simon Rigter, Yaniv Nachum,
Jasper Blom i Joris Roelofs. Fora de l'escola també ha rebut classes
esporàdiques de trompetistes com Ambrose
Akinmusire, Avishai Cohen, Joe Magnarelli, Terell Stafford, Bobby Shew i Willem
van der Vliet.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
Seguidament
escoltareu la versió que han fet del tema de Gillespie anomenat..
6.- Con alma (Dizzie Gillespie) 7m11s
Doncs ja heu pogut
escoltar quina magnífica versió han fet del tema, però amb uns canvis rítmics diferents
dels que va fer Dizzie, aquest imbuint-lo d’un tempo latin delicat en tot el
tema. Les seves improvisacions en l’ona més Bebop varen ser com una mena de contrapunt a la
pròpia i preciosa melodia, en un tema que canvia de centre tonal cada dos
compassos. Els nostres herois n’han fet una recreació d’aquesta preciosa balada
de Gillespie quasi reconvertint-lo
en quelcom més i l’exemple és la intro del saxo alto i baterista que poc ens
situen en la música posterior. Ben Van
Gelder ha iniciat amb el baterista la melodia en la A del tema, amb una
total “netedat” sonora, per després fer-ho el líder i contrabaixista en el
pont, o la B del tema, amb un delicat i curtet swing. Trompetista i saxo alto
han recuperat la A inicial i així començar els solos. Bruno ha fet un “pickup” tot introduint-se al tema en la seva
improvisació. I ambdós solistes s’han situat en aquesta improvisació en una
altra ona estilística, no tant “avant garde” i sí molt més melòdica dins d’uns
paràmetres més “clàssics”, i ho poso entre cometes. Quin fraseig i llenguatge
emprat el d’aquest músic gadità, i quin control sobre l’instrument. Amb la
melodia tocada dolçament ha deixat pas al saxo alto holandès. El swing ha
aparegut també a determinats moments, tot i no desaparèixer mai el Groove,
present en tot el projecte. Quin mestre que és aquest jove saxofonista, també,
i quin magnífic solo que ens ha fet, seguint l’ona encetada pel líder, allunyat
ell també de l’Avant Garde, només, només en aquesta preciosa cançó de Gillespie.
I d’ençà no gaire i
al carrer Balmes els dimarts, tenim
projectes a duet coordinats per Roger
Mir a l’espai New Fizz, o sigui
que aquest és un altre espai on anar-hi. I també en
dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I ara us proposo
escoltar un altre magnífic tema anomenat....
2.- Dolores (Bruno Calvo) 5m58s
Impressionant aquest
tema del Bruno, amb els dos solistes
a l’uníson ells dos solets i després amb els persistents redobles del baterista.
El ritme sembla aparèixer marcat per les notes soltes del contrabaixista, però
no us enganyeu, que ja hi era, implícit en les melodies dels solistes i
redobles del baterista. A la vegada que contrabaix hem pogut escoltar la
magnífica melodia interpretada pels dos solistes. Un tema increïble del Bruno, la veritat. Cada vegada que
l’escolto, més m’agrada. I és que la persistència rítmica de Giuseppe al contrabaix i els continuats redobles de Iago han donat el suport adequat als
solistes en les seves improvisacions. Primer el líder i compositor, fent un
grandíssim solo, carregat de motivació rítmica, i pujant bastant i arribant als
aguts amb gran control tècnic i sensibilitat. El seu solo ha seguit el fil
conductor de la melodia principal, alhora que ha seguit també la de l’harmonia,
amb les notes guies marcades pel contrabaixista, quatre notes repetitives que
marquen el camí harmònic del tema. El saxo alto ha quallat un altre increïble
solo, amb uns arpegis ascendents, i d’altres meravelles les d’aquest mestre del
saxo, Ben Van Gelder. Després, han
retornat tots dos a la melodia principal, a l’uníson, acabant-lo delicadament.
Gran tema del Bruno, sí senyor.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de
les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam
session.
I acabarem el
projecte i programa d’avui amb el
preciós tema....
8.- The Elephant’s
Revenge (Bruno Calvo) 6m36s
Doncs amb quin altre
magnífic tema hem acabat projecte i programa. Un tema iniciat rítmicament per
contrabaix i bateria, per ben aviat afegir-s’hi els dos vents, també a duet.
Curtet, però encabint-hi també canvis rítmics en una altra molt bona composició
de Bruno. Ell mateix ha encetat els
solos amb el suport de Giuseppe i Iago,
contrabaixista i baterista, immensos en aquest tema i en tot el projecte. El
líder ha iniciat el solo amb notes llargues i molt melòdic, convertint-se
després amb quelcom més agosarat amb unes escales i arpegis magníficament
tocats, mostrant-nos un cop més el nivell assolit per aquest trompetista de Cadis. La seva darrera frase ha donat
peu al saxofonista per d’igual manera començar el seu solo. Els dos de la
parella rítmica han estat immensos fent que en Ben Van Gelder pogués volar a les més altes altures, com abans
havia fet Bruno. Un altre esclatant
solo d’aquest jove crac, amb tota una demostració de tècnica i modernitat,
alhora que bon gust i creativitat. Després d’ell, calma i relaxació amb el
contrabaix de Giusepee Romagnoli i
el gust i delicadesa de Iago Fernández,
per finalment, recuperar el tema a duet de trompetista i saxo alto, i acabar-lo
de la mateixa manera que l’han començat. Magnífic tema i magnífic projecte per
acabar el programa.
I sí que us recomano
entrar també a la pàgina web de Bruno
Calvo per saber-ne més d’aquest jove músic, recordant-vos que també la
posaré al blog del programa... http://brunocalvomusic.com/bio-2/bio/
I ja deixem les
músiques del programa d’avui i recordar-vos que heu escoltat dos projectes de
músics de casa nostra entre els quals el de
Pau Lligadas i el seu “Madera Viva”,
de Rosazul, i el que us acabo de
posar de Bruno Calvo Quartet anomenat
“OUTLINES” editat per Fresh Sound New Talent. I aquesta
setmana heu escoltat un micro conte de Teresa
Tuset.
I abans
d’acomiadar-me recordar-vos que el divendres 12 d’abril tenim el concert
mensual a la Sala Xica organitzat
pel Jazz Club La Vicentina i
patrocinat per l’Ajuntament de Sant
Vicenç dels Horts, o sigui que des d’aquí agrair-los el seu suport. Podreu
escoltar el Michele Faber Trio amb Riner Scivally, guitarrista californià
que tenim entre nosaltres tot i presentant el disc que van fer conjuntament, “Barcelona Encounter’s”, amb Michele Faber, piano; Pere Loewe,
contrabaix i Enrique Heredia, bateria.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
