Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

I aquesta setmana amb un programa diferent. Ja feia temps que tenia ben guardats un parell de projectes, de dues cantants magnífiques, i amb històries diverses, estils personals, les d’aquestes dues amigues Carola Ortíz i el seu “Spirala”, i Sabina Witt amb les seves “Les Crisàlides”, ambdós projectes un pèl allunyats del concepte Jazz, i potser més el darrer que el primer de Carola. Però com que en aquest programa donem ressò als projectes dels nostres artistes, de les nostres artistes, només em calia trobar les parelles adequades, i elles dues fan una bona parella. El darrer projecte és quelcom més que diferent. L’assumpte és que el “Maleïdes les Guerres (i aquell qui les va fer)” el vam poder veure i escoltar no fa pas gaire sota la Biblioteca Les Voltes, al Forn Romà, el 20 de març, on no masses ens hi vàrem aplegar per viure, patir i emocionar-nos amb les veus i músiques dels tres artistes participants, recitant i cantant textos sobre la guerra, refugiats, i demés penes. Serà doncs un programa emocionant, amb músiques diverses i poesia, on la dona torna a ser la protagonista. Dones acompanyades d’altres dones i homes, tots ells artistes. I aquesta setmana amb un microconte de Carme de la Fuente.

Doncs començarem amb el projecte


“MALEÏDES LES GUERRES (I aquell qui les va fer)”
Namina, Lali Barenys i Carles Beltran

Editat per Discmedi Blau
Enregistrat l’estiu de 2018 a Cornellà de Llobregat
Màster de Roger Marcader
Idea i guió de Lali Barebys i Namina
Arranjaments i producció musical, Carles Beltran

Namina, cant i cors
Lali Barenys, veu
Carles Beltran, piano, teclats, guitarra i efectes.

Aquest és un espectacle estrenat la tardor del 2017 a Barcelona i també van ser el 7 de desembre a Brussel·les.

“Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer) és un enfilall de música i paraula, de cançó i poesia per commoure i remoure. Estem convençuts que tenim armes de construcció massiva contra tanta destrucció i injustícia, per això reivindiquem l’arsenal que ens és propi: la música i les paraules, la poesia i el cant, és a dir, la cultura (i l’educació, la creativitat, el coneixement) per a rebel·lar-nos contra la barbàrie, la hipocresia, la manipulació i la mentida. Aquest disc, i l’espectacle complet del que prové són dedicats a totes les víctimes de les guerres i les injustícies, per les quals no cessarem de reivindicar el dret a la vida digna, a la llibertat, a la justícia. Per tots els refugiats que fugen de les guerres i no són acollits com es mereixen. Per totes les dones dels Congos del món. Gràcies a tots els que ens heu acompanyat en aquest camí. Gràcies a tots els que sentiu amb nosaltres que un altre món és possible, i que és cosa nostra construir-lo. És urgent. Pels exiliats i empresonats injustament, wertgonya del nostra ara i aquí.” Text extret de l’interior del mateix CD.

I com sempre, dir-vos que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest projecte de DiscMedi....

I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.

Doncs us proposo escoltar un fragment de “Arrels” recitat i creat per Lali Barenys i els “Dos anònims”, anònim cantat per Namina amb música de l’Ovidi Montllor...

1.- Arrels(fragment) i Dos Anònims                 5m34s

Em sembla que no caldrà que comenti massa coses del què hem escoltant i del que escoltarem. Perquè sinó, les coses que hauríem de dir serien tantes que no acabaríem mai. Maleïdes les Guerres i aquell qui les vas fer, sí. Aquells qui les ven fer perquè en són molts. I és que la Història de la Humanitat, és quasi tot menys humanitat. Les guerres ens han acompanyat des dels inicis i sembla que no les aturaran mai. I parlo d’ells, perquè, jo, i vosaltres, no tenim a l’abast poder-les aturar. El que sí tenim, hem de tenir, és la voluntat fèrria de “lluitar-ne” en contra amb els nostres mitjans, amb els nostres clams i actituds, sempre pacífiques i democràtiques. Sobre el que acabem d’escoltar, doncs dir-vos que m’impressiona i m’emociona cada vegada que ho escolto. En directe és quasi que més impressionant, com del no res, l’emoció comença a brollar en escoltar Lali  recitar i a Namina cantar, ambdues ben acompanyades pel Carles Beltran, encarregat ell dels arranjaments de tots els temes.

I des de la mateixa pàgina ens diuen...
Com expressar la complexitat del desastre de la guerra? L’espectacle Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer) mostra, a través de l’al·lusió i l’el·lipsi, l’anihilació de l’ésser humà com a conseqüència del conflicte bèl·lic: les paraules de Lali Barenys, la música de Carles Beltran i el cant de Namina reivindiquen, a l’uníson, una altra manera de resoldre els conflictes. En el disc del espectacle aquests tres artistes ens presenten una sèrie de veus —textos i adaptacions que van des d’Ovidi Montllor o Joan Oliver (Pere Quart) fins a Bob Dylan o Silvio Rodríguez— que mostren la degradació de la condició humana com a conseqüència de la guerra. (Josep Tàssies - Núvol)

El segon “track” del disc és un text de Lali Barenys anomenat “Dolors”, amb música de Carles Beltran. Aquí, Lali comença dient...”M’arrenco un braç, l’estiro fort, ben fort, i faig palanca amb la soca de l’alzina....sento el mal? No...acabant dient...l’explosió va ser tan forta, que també em va matar a mi.”

I el tercer track és una cançó de Silvio Rodríguez, recordeu, un dels de la “Nova Trova Cubana” com també Pablo Milanés, etc....anomenada “Días y Flores”, on acaben repetint...”La rabia simple del hombre silvestre, la rabia bomba, la rabia de muerte, la rabia imperio, asesino de niños, etc..”.

I ara us proposo escoltar una molt bonica cançó, música de Carles Beltran i lletra de W.H. Auden anomenada...

5.- Captura             (W.H. Auden & C. Beltran)                    5m37s

Comença amb “Què pot ser aquest so tan plaent a l’orella, allà a vall, ressonant, ressonant?...Doncs aquest és un emocionant text d’aquest gran escriptor anglès, nacionalitzat americà, W.H. Auden, Wystan Hugh Auden i més emocionant s’ha convertit la lletra cantada d’aquesta excelsa manera que fa Namina. Però és que tot plegat és gràcies a la preciosa música del Carles Beltran. Els que sou “lletraferits” coneixeu de sobres l’extensa obra poètica i d’assaigs d’aquest mestre de la literatura que va ser nominat a Premi Nobel alhora que Pablo Neruda i Giorgios Seferis. La veu de Namina, les lletres d’Auben i la guitarra i música del Carles, ens han captivat, a vosaltres i a mi.

Després, en el track 6 tenim “L’exili de l’Ovidi” de Vicent Andrés Estellés, amb la veu de Lali Barenys recitant i Carles Beltran tocant el teclat amb les notes més greus, com si de contrabaix es tractés... i acaba dient .”Recorde la vara de ferro que em varen ficar pel cul. Recorde que em bevia la sang del meu rostre, i la pols. No vull recordar-ho, ho vull oblidar, però torna el vil pensament de la matinada de la meva detenció. Passaran els segles, i altres ho recordaran quan jo no ho recorde, no existesca, i venjaran el meu nom, mesclat amb els noms dels companys que més han sofert.”

En el setè track podrem escoltar, si l’adquiriu entrant al web de Discmedi i el d’aquest disc, “Poetes”, amb lletra de Louis Aragon i música de Jean Ferret, i comencen dient...”Jo no sé pas què em posseeix, i ara m’impulsa a dir en veu alta, no per pregar pietat ni ajut, ni per a confessar cap falta, allò que m’omple i m’obsedeix....i tancar els ulls per sempre més...cap a l’estel Josep Carner, cap a l’estel Joan Salvat...però l’univers què en sap del drama....allò que m’omple i m’obsedeix.”

En el vuitè podrem escoltar Lali  recitant “Corrandes de l’exili” de Joan Oliver Pere IV, amb la música de Carles Beltran. I comença...”Una nit de lluna plena, remuntàrem la carena lentament, sense dir re. Si la lluna feia el ple també el feu la nostra pena”.....”A Catalunya deixi el dia de ma partida, mitja vida condormida; l’altre meitat vingué amb mi, per no deixar-me sens vida”....  I acaba dient, ja ho sabeu...”Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa.”

El novè track és un text de Lali Barenys amb música de Carles Beltran. Un llarg text titulat “El Viatge”....”Aquí a la vora del riu hi ha morts... I això acaba dient “Sé que hem d’arribar a la muntanya, sé que hem d’arribar al mar, i darrera les muntanyes nevades, més enllà del mar furiós, amunt, ben amunt, al Nord, hi ha un país de gent noble i rica que ens acollirà amb els braços oberts”.
El desè és la coneguda cançó de Bob Dylan “When the ship comes in”, adaptació feta del Grup de Folk anomenada “El dia que el vaixell vindrà”, preciosa cançó del Dylan més folk i primerenc, cantada amb la càlida veu de Namina...”Aquell dia jo ho veureu, quan el vent es pararà i la brisa deixarà de respirar. Una calma xafogosa, com abans del temporal, el dia que el vaixell vindrà...” i acaben cantant...”Aixecarem les mans demanant pietat, però no hi haurà res a fer; al fons del mar s’ofegaran com va passar al Faraó, el dia que el vaixell vindrà.”


I ara us proposo escoltar a Lali Barenys recitant “El Mar”, text a partir del testimoni de Metges sense Fronteres, versió de Jordi Coca adaptada per Lali Barenys. La música és una adaptació de la cançó popular “El mariner”, adaptació de Carles Beltran.

11.- El Mar   (M. Sense F. & J. Coca & L. Barenys & C. Beltran)    6m08s

Aquest “Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer” incideix en la problemàtica actual de la guerra de Síria,  i les que hi ha per tot l’Africa sots sahariana que fa que la gent, nenes i nens, dones i homes, vulguin fugir-ne. Refugiats que volen viure, que no volen viure la guerra, que la guerra és la mort. I què fem? No deixar-los arribar als nostres països. Quan això passava encara els d’Open Arms i d’altres ONGs que es dedicaven al seu rescat, ho podien fer. Ara; ja no.
Ja ens han impedit, els han impedit rescatar-los. Que es morin tots ofegats, tan se val, deuen dir els qui ens manen. Ja en som masses? Un relat colpidor que ens arriba ben dins al moll de l’os, i que ens recorda en quina merda de món vivim.

El dotzè track, un poema de A. H. Housman anomenat “XXI More Poems”..i diu Lali Barenys...”En somnis veig un camp, molt lluny d’aquí. I sang i fum i bales de canó. Hi ha tombes, amb els meus companys a dins. Dintre la meva, no hi sóc jo. A mi també em van ensenyar l’ofici d’home, i sabia la lliçó. Però vaig oblidar-la, i vaig fugir. I ells la van recordar, i encara hi són.”

El tretzè és una carta amb lletra i música de Boris Vian anomenada “El Desertor”. Canta Namina i recita Lali i toca el piano en Carles. I fa així...”Senyor governador, li escric aquesta carta; vostè podrà llegir-la si té temps i li plau. M’acaben d’arribar les ordres que m’obliguen; a anar-me’n a la guerra, dimecres cap al tard”...”la decisió ja és presa. Jo vull ser desertor”..i acaben...”Si s’ha de perdre sang, perdeu Senyor la vostra. Féu bé el paper d’exemple, Senyor governador. I si em feu perseguir, digueu als qui em segueixin que no duré cap arma, podran tirar tranquils.”

El catorzè track es diu “Contingéncia”. És un text de Jordi Solà recitat per Lali Barenys. I diu així...”Tenir el canó d’un fusell metrallador, no és el pitjor. El pitjor és la mirada del soldat, fit a fit, mentre observa fugaçment la seva víctima a pocs metres de distància. Tot queda en suspens, i fins i tot, el món sembla haver-se esvaït: tu i l’home armat, cara a cara, reunits en l’infortuni, d’allò que pot o no esdevenir.”

El quinzè track és el terrible relat “La Dona del Congo, la dona sense nom”, de Laura Freijo, música de Carles Beltran i cançó popular “Mareta mareta”. Un llarg relat, crec que verídic, d’una mare obligada a menjar-se els seus fills, morts abans. El dia que Lali recità aquesta terrible història, hi va haver alguns de nosaltres que vam plorar, encongits per la descripció d’aquesta salvatge història. “Jo tenia un nom. La gent em deia Janet. Tenia 32 anys, quatre fills, un marit i un poble quan van arribar els homes armats. Els homes tenien unes veus tan seques que obrien el pit. Són els rebels, deien, han arribat els rebels. No recordo quan van venir. Podia ser de dia, podia ser de nit. Les armes són torxes que encenen incendis a qualsevol hora. Recordo que van marxar. Els meus fills i jo, caminàvem amb ells....el cos del meu marit, va quedar enrere...On són els meus fills? On són els meus fills? Llavors encara tenia un nom...Em dic Janet, tinc trenta dos anys i tinc quatre fills. Un dia, una nit, un moment, un instant i la gana va desaparèixer. Menja carn, em van dir. I vaig menjar. Menja més carn, em van dir. I vaig menjar més carn, On són els meus fills?” i acaben dient...”Ja no em dic Janet, ja no tinc trenta dos anys, ja no tinc quatre fills, Sóc la dona del Congo, la dona sense nom.” Terrible.

El setzè és un text de Günter Eich i música de Carles Beltran anomenat “Pensa-ho”...i ens diuen...”Pensa que l’home és enemic de l’home. I que el que vol és destruir. Pensa-ho sempre, pensa-ho ara, en aquest mes d’abril....pensa-ho: Corea i Bikini no es troben en cap indret del mapa, sinó dintre el cor. Pensa que tu tens la culpa de totes les atrocitats que lluny de tu es cometen”. En Lali ens ho recita i en Carles n’ha fet la música i toca la guitarra amb gran sentiment i delicadesa.

I acabarem aquest increïble, colpidor i emocionant projecte amb el darrer track a mode de resum de tot plegat, a voltes optimista, amb lletra i música de John Denver “Raons que rimen”, i finalment amb l’”Eclosió Final”. El tema de Denver el canta Namina i en Carles toca el piano. Aquest tema l’han fet a partir d’una adaptació dels Falsterbo 3. Lali recita al final un resum d’alguns dels textos de tot el projecte.

17.- Raons que rimen       (John Denver) + Eclosió final       4m37s

Em parleu d'una tristesa la vinguda de l'hivern
I creieu que és el final quan res no es pot esborrar,
Ni els somnis que heu somniat ni una esperança oblidada
Em dieu que voleu restar amb mi, que voleu ser els meus amics

I us pregunteu on anem on hi ha un vers una raó
I no podeu acceptar que és temps de recomençar
De ser tan clars com els infants,
D'estimar-nos, perquè no som uns estranys

Quan s'enfonsen les ciutats i hem desertat de ser lliures
El sol es pon aviat i tens fred i et sents cansat
Està escrit en els deserts i en el cor de tots el homes
En les mans i els pensaments que els qui es fan com els infants
Només els qui es fan com ells retrobaran la llibertat

Jo tinc les flors i els infants per germanes i germans
El seu somriure ample i sincer alegra un dia plujós
Com la música suau d'una tarda vora el mar
Són promeses d'un futur que esdevindrà realitat.

Aquest darrer paràgraf és el que es repeteix entremig dels altres..

Mentre preparava el programa, escoltant aquest projecte una vegada i una altra. Escoltant cada cançó una vegada i una altra, llegint els textos, escoltant les músiques de Carles Beltran, les veus de Lali Barenys i Namina, una vegada i una altra, em vaig quedar força compungit, “tocat” en el més profund de mi mateix pel gran treball realitzat per aquests tres artistes activistes, els quals han volgut compilar aquest treball amb l’ànim de fer-nos reaccionar. Ens diuen que no podem oblidar tot això que està passant relacionat amb les conseqüències de les guerres, però també ens van parlar, el dia de la presentació al Forn Romà de Sant Vicenç dels Horts, de totes les injustícies que actualment estem patint, aquí i ara, a casa nostra. Dels nostres presos polítics i exiliats, els primers ara mateix patint el judici més injust, més infaust de la història del nostre país, Catalunya. Al final, i a cada esdeveniment que protagonitzen, vam brindar amb cava per la comunió dels presents i per continuar lluitant contra totes les injustícies, guerres i demés barbaritats, cloenda d’un acte organitzat des de la Regidoria de Cultura i de manera personal, segons vaig poder constatat, pel Miquel Àngel Camacho¸ Regidor de Cultura. Gràcies Miquel pel teu suport a tots els aspectes de la Cultura en el nostre poble.

I després d’aquest primer projecte tant colpidor, emocionant i trist, de “Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer)” sembla un bon moment per escoltar el microconte de Carme de la Fuente.
.....................................
Gràcies Carme per apropar-nos sempre a la música del programa amb el teu microconte.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I després ara seguirem una mica més positius amb el projecte de Sabina Witt i les seves....



“LES CRISÀLIDES”
Sabina Witt

Autoeditat
Enregistrat per Jordi Vidal el març de 2018 a Estudi Laietana el 2018, a Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Andreu Zaragoza l’agost de 2018 a Putxet Studios.
Produït per Sabina Witt.

Sabina witt, piano i composicions.
Pau Domènech, clarinet, flauta travessera i cors.
Manel Fortià, contrabaix, percussions i cors.

Ella mateixa el dedica a Simona i Uri, els seus dos infinits amors, Simona, filla de Sabina i Uri, Oriol Roca. També el dedica a la seva mare, germana, a totes les dones que l’han fet créixer en el camí de la vida, i a d’altre gent, inclosos el Manel i el Pau, per la seva amistat i música.

I dir-vos que com sempre us posaré al blog la pàgina web d’aquest disc de Sabina..... http://sabinawitt.com/les-crisalides-2/

Aquest treball s’endinsa en la paraula femenina. Un recorregut que va des de la mítica Safo, fins les creadores de l’actualitat, recuperant els seus poemes i convertint-los en cançons. Les seves veus, algunes oblidades, es transformen en música, com una crisàlide es transforma en papallona per assolir una altra forma de bellesa i aconseguir la llibertat. El disc està dedicat a totes aquelles dones que han estat silenciades. És necessari, ara més que mai, rescatar-les, recuperar-les i reivindicar-les a la nostra memòria. Sabina Witt.

I dir-vos que el disc conté 15 precioses cançons amb més de 50 minuts d’escolta. On ens trobarem amb ritmes diversos i delicades melodies, compostes per aquesta magnífica músic, Sabina Witt. És, ja ho ha dit ella, un homenatge a totes les dones silenciades i ella els hi dóna la seva veu.

Comencem doncs amb les músiques i veu de Sabina Witt i companys d’aquest viatge, Pau Domènech i Manel Fortià, i ho farem amb dues cançons enllaçades, la “Intro Les Crisàlides” de Sabina Witt i “Hildergard Von Bingen”, lletra d’aquesta darrera...

1.- Intro. Les Crisàlides      (Sabina Witt)                 1m11s
5.- Hildergard Von Bingen (S. W. & H. v. B.)    2m49s

Doncs amb aquesta primera mostra, em sembla que estem entenen de què va la música del programa, tot i haver-ho explicat abans. Sabina ha fet un treball dedicat a la dona, musicant textos, propis i aliens, tots de dones, i amb la profunditat que ja ens té acostumats, pel fet d’haver-li posat d’altres projectes seus en aquest programa. S’acompanya del piano, alhora que amb aquests dos grans músics, Manel Fortià i Pau Domènech, mestre del clarinet baix, tot i no tocar-lo en aquest projecte. La sensibilitat musical i d’esperit de Sabina és l’adequada per a complimentar un projecte com aquest. Ho ha iniciat amb la introducció instrumental primer i vocal, quasi al final, d’una Intro del projecte que titula aquest disc, “Les Crisàlides”. La segona cançó està inspirada en el tema “Vision” de Hildergard Von Bingen, on la sensibilitat només ha fet que reafirmar-se. Els seus acompanyants li han donat el suport necessari i adequat, amb el so càlid del clarinet d’en Pau i el més profund del contrabaix del Manel.
La veu de la líder, precisa, càlida, afinada, d’una delicada dolçor ens acompanyarà la resta de temes i de quina manera ho ha fet, ella mateixa al piano, també.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session coordinada per l’entranyable Òscar de Pombo ajudat pel Joan Casares.

Escoltem ara un tema força més vital, tot i tenir un punt de melancolia, potser per concebre’l amb una tonalitat menor. Un tema amb lletra de Sei Shonagon, de “El libro de la almohada, Makura no Soshi, tema que es diu igualment que l’autor dels textos..

4.- Sei Shonagon    (S. B. & S. S.)        4m19s

I quina cançó més vital i maca melodia ens han fet els tres músics. Amb una persistència rítmica, i cadència, la qual, i posteriorment va augmentant per mitjos tons, alhora que veu de la compositora i el va i ve musical de Pau Domènech amb el clarinet, ens hem trobat amb una preciosa composició inspirada en el “Libro de la almohada, Makura no Süshi”de Sei Shonagon. Després d’una introducció amb tot el tema, ens hem trobat amb un “break” rítmic, a partir del qual Sabina hi ha tornat amb la veu, tot i cantant els textos escollits d’aquest mestre.

Des de ben joveneta estudia piano i guitarra clàssica. El seu primer contacte amb la tècnica vocal és estudiant cant líric amb la professora Montserrat Benet i més endavant estudia cant modern amb Mireia Lara, Carme Costa i Ana Finger. Alhora que estudia Grau Mitjà a l'Aula del Liceu es diploma en Voice Craft I i II.Ha realitzat nombrosos seminaris i masterclasses amb artistes nacionals i internacionals destacats com Abe Rabade, Toni Belenguer, Paco Charlín, Luciana Souza, Sofia Ribeiro, Bob Stoloff, Pat Metheny, Chucho Valdés, Dave Holland o Richard Bonna. El 2012 es gradua de cant jazz al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.



Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Seguim ara amb un altre tema vital, a ritme de bossa, i per tant d’una escriptora, poetessa brasilera, anomenat..

12.- Noite de Saudade      (S. W. & Flobela Espanca)                    3m35s

I quina gràcia que té Sabina en compondre, i la prova l’estem escoltant cançó darrere cançó, i amb aquesta tan subtil i delicada composició, amb lletres del “Livro de Mágoas”, el llibre de les magues, deu ser, de Flobela Espanca. La feina de Pau al clarinet, evident per brillantor, no ens fa oblidar de la magnífica tasca del Manel Fortià al contrabaix, donant el suport de profunditat necessària, alhora que acompanyant en ritmes. La veu de Sabina és una de les més afinades del panorama peninsular, alhora que la seva calidesa. Realment és una magnífica composició, amb una harmonia molt ben trobada i acoblada a la melodia i aquesta a la lletra de Flobela.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.

Al llarg de la seva carrera se li han atorgat els següents premis: Fira de Vila-Seca (el 2006 i el 2009) i Concurs de Música Acústica de Garcilaso (2003, Barcelona) i la Beca d'AIE de Jazz Tete Montoliu (2011, Madrid) . Ha col·laborat en diversos projectes teatrals: “El meu avi no va anar a Cuba” de Victoria Szpunberg (Festival Grec, Sala Beckett i Quarta Paret de Madrid, entre d'altres), “Simon de Beauvoir: l'Escriptura o la vida” de Glòria Balanyà (Centre Bonnemaison ) i ”Standard” de Marc Rosich (Teatre Principal d'Olot). Ha actuat com a solista en nombroses sales, clubs i festivals de jazz a nivell nacional com a Festival de Jazz  de Sevilla, Festival Barnasants, Festival de Jazz Tete Montoliu o Festival de Jazz de Getxo i a nivell internacional ha cantat al Japó, Argentina i Finlàndia.

I acabarem el seu projecte amb un tema instrumental, també vital, anomenat....

7.- Caza de brujas I                    (Sabina Witt)          2m51s

Doncs sí, aquesta és la vitalitat que ens agrada de Sabina Witt, amb una composició acompanyada a l’uníson pel Pau al clarinet, ells dos, fent la melodia a duet, des de l’inici. Després, Pau es desmarca com també el Manel, deixant sola la líder, amb un altre moment de pau i tranquil·litat, ella mateixa acompanyant-se al piano, com en tots els temes del projecte. Ens hem tornat a trobar amb una cadència descendent, en diversos moments d’aquesta preciosa i positiva cançó, instrumental d’ella mateixa, tot i que ella canta la melodia a duet amb el Pau, com he dit abans. Una melodia molt reeixida encabida en una harmonia plena d’encerts i ritmes, fins el delicat final a veu i piano, amb només Sabina Witt.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

I d’ençà no gaire i al carrer Balmes els dimarts, tenim projectes a duet coordinats per Roger Mir a l’espai New Fizz, o sigui que aquest és un altre espai on anar-hi.

Ha participat en diversos enregistraments i projectes musicals com amb Gonzalo del Val Grup, Toni Belenguer Quintet, Big Band del Liceu, Octavio Bugni o Mosaic Jazz Trio. Ha realitzat quatre treballs discogràfics propis: Sabina Witt, ¿Lluny de On? (Inédito, 2005), Rubaiyyat de Sabina Witt / Juan Pablo Balcazar Project (Fresh Sound New Talent, 2008), Vistes al mar (Inèdit, 2014) i Chiquilladas pintorescas (Jazz Granollers, 2015) triat un tema d'aquest últim per formar part del Jazz from Catalonia 2016. En l'actualitat ha acabat de realitzar “Les Crisàlides”, el seu últim treball discogràfic, del qual n’hem pogut escoltar alguns preciosos temes.

Doncs ara ja enfilem el final del programa, i ho farem amb el projecte de Carola Ortíz anomenat.....


“SPIRALA”
Carola Ortiz

Editat per Balaio Records
Enregistrat en viu per Aurélien Gana i Juanjo Alba el febrer de 2018 a Medusa Records, Barcelona.
Mesclat per Aurélien Gana.
Masteritzat per Alexis Kevork.
Productors executius Carola Ortiz i Balaio Producciones.

Carola Ortiz, veu, clarinet i clarinet baix.
Charu Harlharan, veu, kanjira mrdangam, pandero quadrat i campanetes.
Sandrine Robilliard, violoncel.
Nishad Pandey, guitarra elèctrica.
Néstor Giménez, piano.
Juan Pablo Balcázar, contrabaix i baix elèctric.
Andreu Moreno, bateria.
Naomi Jean, flauta irlandesa i veu.

Músiques i lletres de Carola Ortiz

“A l’Índia, per obrar en mi el seu poder transformador.
A les amigues, mares, germanes, cosines, artistes i a totes les dones salvatges.
Als homes que ens donen suport i ens estimen cada dia.
A la màgia de l’aigua, per regalar-nos la vida.”

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de Carola Ortiz..

Aquest és un projecte que he pogut veure dues vegades. La primera, i presentació del projecte al CAT de Gràcia i la segona, no fa gaire, al Casino de Granollers veient-la en el cicle de Jazz que els nostres amics Lluís Sitges, Joan Sanmarti, Joan Vidal fan en la capital del Vallès Oriental. El disc me’l va cedir el dia de Gràcia, i el tenia ben guardat tot i esperant el moment adequat per posar-vos-el. Aquest ha estat el programa adequat, dedicat a les dones i refugiats, refugiades elles d’alguna manera en un món masclista, món d’homes.

Estem davant d’un projecte inusual, de més de 50 minuts de música i lletres originals de l’artista, cantades en anglès, català i castellà i llengües de la Índia. La diversitat de ritmes també n’és un senyal identificatiu del tarannà transversal d’aquest disc de Carola. Com sempre passa, una cosa és escoltar-lo a casa i l’altre és fer-ho en un directe. No hi ha color. Però ja fa molts anys que ens hem acostumat a fer-ho. Ara tenim molt bons equips, però penseu què devien pensar els oïdors aficionats als anys 30s del segle passat amb l’invent del fonògraf, trasto sense cap tipus de qualitat, tot i comparant els directes amb la música que després de comprar el disc a les botigues, se l’escoltaven a casa. Per tirar-se des d’un balcó, daltabaix. Això us ho dic, relacionat amb el projecte de Carola més per l’estètica que per la qualitat de la música, quasi equiparable. I és que la posada en escena d’aquest projecte és senzillament inigualable. La comunicació que tenia amb tots els músics, però sobretot amb na Charu Harlharan era total. Se li nota a Carola una amor, respecte i admiració vers aquesta grandíssima artista india, posseïdora d’una tècnica vocal gens a l’abast de les nostres veus.

Doncs comencem amb les músiques....i així és que us proposo escoltar dos temes enllaçats, i que són...

5.- Atlantis Dreams           (C. Ortiz)      1m40s
6.- The Water Song          (C. Ortiz)      4m52s

El primer i curtet “Somnis de l’Atlàntida”, ens situa en l’ambient aquós del proper “The water song”. I és que l’aigua, com a matèria i concepte són molt importants en aquest projecte. Començant així de relaxats de tempo, seguim el tarannà del programa, el qual ha anat evolucionant de la mort cap a la vida, abans ja amb Sabina Witt. Sembla com un himne, un càntic a l’aigua, al món interior de l’aigua, a la llegendària Atlàntida? Els quatre acords al piano del Nèstor són la clau de tot plegat, el motiu principal d’aquesta “Water Song”. Els sons eteris de flautes i clarinets ajuden a captar les emocions aquoses, així com els sons del pianista en el seu solo. La preciosa veu de Carola ens acarona ja des de l’inici. El següent track, el setè, és també un homenatge al món de l’aigua, en un altre delicada cançó anomenada “Charlottenburg Lake”, on Carola toca el clarinet baix, canta, es dobla la veu ella mateixa, i la resta de companys li donen el suport adequat per assolir el màxim d’introspecció i quasi meditació. El darrer track “Flor de pluja”, és també una altra delicada cançó dedicada a l’aigua de pluja, amb el Juan Pablo Balcázar al contrabaix, Carola al clarinet i veu, Sandrine Robilliard al cel·lo, amb sons propers al continent indi. Just abans del final, moments apoteòsics que encaren el final delicat i dolç d’aquesta preciosa melodia, que acaba de la mateixa manera que ha començat.

Carola Ortiz és una artista inquieta i polifacètica, que es mou amb naturalitat per diversos gèneres musicals. Va néixer a Terrassa el 1986, en una ciutat molt vinculada al jazz i en una família d’artistes. La seva mare, del món del teatre, i, el seu pare, l’amic Xavi Ortiz, baixista i contrabaixista assidu al mític club Jazz Cava de Terrassa. Allí va començar a veure, en viu i des de molt petita, als grans noms del jazz internacional.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I també en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

Ara us proposo escoltar el quart track anomenat...

4.- Healing Love     (C. Ortiz)      5m27s

Doncs el tarannà rítmic ja veieu quin és. Relaxat. Tot i el beat del baterista, no fet amb baquetes i més aviat amb un mena d’escombres que amorteixen el cop, aconseguint un so entremig de les escombretes i les baquetes, el ritme és calmat. I si el guitarrista ha començat el tema amb notes i acords, ell mateix ha desgranat un magnífic i esotèric solo, després embolcallat per la veu de Carola i el persistent fregat de Sandrine sobre el seu cel·lo. Han començat però ells dos, Carola i Nishad Pandey. Després, els colors s’han ampliat amb veus, violoncell, i el solo del clarinet a càrrec d’aquesta camaleònica artista, la qual vam poder veure a l’Auditori del Molí dels Frares el setembre de 2018 en un concert antològic amb Bart Barenghi i Jura Santana. L’espai pel silenci ha aparegut entremig amb la veu dolça de Carola, amb el Néstor i Juan Pablo, per després arribar al punt inicial del solo del guitarrista indi establert a Berlin. I segur que esteu gaudint del programa d’avui, per intens, emocionalment parlant, i divers per les seves músiques i ritmes, totes elles encabides en la major subtilesa.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari.


Al 2013 i 2014 van sortir al mercat els seus primers dos discos de composicions originals amb el grup AxisOrca, binomi amb el productor i músic francès Aurélien Landy Gana. Ha actuat dues vegades al Festival de Jazz de Barcelona, dirigida per la compositora Maria Schneider, i amb el duo d’improvisació electroacústica LUMMM, també al Festival de Jazz de Vic, al Festival Mas i Mas i al Primavera Sound. I en auditoris, clubs i festivals de la resta d’Espanya, França, Portugal, Anglaterra, Algèria, Alemanya, Colòmbia i els Estats Units. Darrerament, també ha estat convidada per la gran saxofonista Berta Moreno.

I seguim encara amb aquest projecte, ara amb el tema....

9.- Renaissence      (C. Ortiz)      5m59s

I la dolçor musical ha tornat a aparèixer, iniciant el tema la líder amb el seu clarinet. Els ritmes ens han situat ben enllà a l’orient, a Índia. Aquest és l’únic tema instrumental d’aquest projecte dedicat a l’aigua, a les aigües de la Índia i a totes les aigües del planeta Terra. No massa intensitat rítmica que s’ha aturat en el break rítmic, i que ha donat pas al duet melòdic de clarinet i guitarra elèctric. A la vegada l’Andreu Moreno ens ha constatat el seu domini dels diversos estris de la seva bateria, alhora que Charu també ho ha fet amb el seu “pandero quadrat” i demés estris. Aquesta artistassa, ha emprat els elements del seu “kit” de percussió al llarg del projecte i segurament en quasi tots els temes. El guitarrista indi ha mostrat el seu saber en això del seu so a lo “John MacLaughlin”, i és que per aquells lars, hi ha grans mestres de la guitarra en l’estil del Jazz-Rock-Progressiu típic del mestre anglès. Recordeu els programes que fem de l’editorial Moonjune Records amb guitarristes com Beledo, . El final, am tots plegats fent la melodia aràbiga, índica, ha estat esclatant, fent-ho de cop.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Riner Scivally & Michele Faber Trio que serà el 12 d’abril.

I acabarem projecte i programa amb el tema anomenat....

2.- Torno a enamorar-me de tu   (C. Ortiz)      5m20s

Doncs amb aquest tema esperançador, que parla del seu amor, del nostre amor, acabem el projecte de Carola. Casualitat ha estat que acabéssim el programa amb el català com a llengua vehicular de les músiques d’aquesta gran artista. L’optimisme que ens dóna està enamorats, crec jo que és l’ideal per acabar el programa, considerant de quina manera l’hem començat. El tarannà rítmic del programa ha estat força delicat, i és que quan toca swing posem swing, i avui no tocava posar swing. Avui tocava posar músiques i veus femenines, amb lletres tristes de la realitat quotidiana, primer; lletres de dones menystingudes i oblidades amb les músiques de Sabina i finalment, lletres d’amor, aquesta, però les altres dedicades a les més llegendàries aigües, miralls, renaixements, Atlàntides i demés que podreu escoltar si adquiriu el magnífic disc de Carola Ortiz.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada divendres i dissabte s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Allà hi trobareu a Luca Tondena i companys.

L’any 2015, a més de preparar el seu primer disc en solitari, va publicar Ramona, el primer disc de Minimal Hits, amb Juan Pablo Balcázar, duo amb el qual toca regularment a Barcelona. També és cantant de l’orquestra de percussió ibèrica Coetus i del quintet de fusió balcànica Moussakis. Col·labora regularment amb músics de jazz i d’altres escenes musicals. Com a docent, imparteix classes de clarinet i de cant des de fa 10 anys, sent professora actualment al Taller de Músics. També imparteix tallers de veu lliure, enfocats en aprofundir la veu des del cos i l’ànima. Tota una artistassa, tot i la seva joventut.

I sí, ja hem acabat el programa d’avui, i ves per on quin programa més interessant m’ha quedat. Primer amb “Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer)”, projecte immens que ens hauria de fer reflexionar, ens hauria de fer col·laborar en les diverses ONGs que donen suport als refugiats, i lluitar de manera pacífica contra les guerres i qui les vulgui fer. Després ens hem endinsat en el món de dones silenciades de la mà i música de Sabina Witt, per acabar el programa amb aquest vital projecte de Carola Ortiz amb aires aquàtics i llunyans, els del continent asiàtic.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |