Programa 391: ONJazz, J. González & M. Blanco BB i Ximo Tébar Jazz Dance Band, dimecres 25 de desembre de 2019
0 comentaris
Bon Nadal i molt bona
nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de
Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2
amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el
nostre amic Cifu. A ell li dediquem
el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Darrer programa per Ràdio Sant Vicenç i penúltim de l’any
per Ràdio Molins, un programa
dedicat a les Big Bands, dues d’elles amb discos editats per Youkali Music, mentre que la tercera
editada per oMix Records. El primer
que us proposo escoltar és el “Jaleos”
de L’Orquestra Nacional de Jazz
d’Espanya, per seguir amb el “A
Tribute to the Fort Apache Band” amb Jerry
González & Miguel Blanco Big Band, per acabar amb “A-Free-Kan Jazz Dance Big Band” de Ximo Tebar, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.
I com que no podria
de ser de cap més manera, amb els amics de Youkali
Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar,
com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva
col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I comencem ja amb els
projectes d’aquesta setmana....
“JALEOS”
Orquestra
Nacional de Jazz d’Espanya, ONJazz
Editat
per Youkali Music Youkali 178
Enregistrat
el 2009 als INFINITY ESTUDIOS (Madrid), IDEMM ESTUDIOS (Madrid) i UNIT 21
(Londres)
Mesclatt
als SERRA STUDIO (Atenes)
Masteritzat
a ANANA LTD. (Tel Aviv)
Produït
per Youkali Music
Director
i ànima de tot plegat: Ramon Farrán alhora que compositor de tots els
temes.
La llista de músics
és tan llarga que se’m fa impossible parlar-vos de tots ells i elles, o sigui
que els aniré posant mica a mica alhora que comentant els solistes dels temes que
al final acabi posant. Dir-vos que aquest és un doble compacte amb tot de
magnífics temes, la majoria força vitals rítmicament, alguns amb tot el Swing
del Món, i d’altres amb els aires més flamencs possibles amb solistes de la
talla de Paquito d’Rivera, Randy
Brecker, Jorge Pardo i alguns més. Un projecte doncs recuperat i que ben bé
ha valgut la pena haver-ho fet i que nosaltres avui gaudirem tot i escoltant-ne
alguns temes.
En aquests dos
compactes hi ha temes i aquests estan encabits en projectes com són “Jaleos
Suite”, “Orgia del Libar” homenatge a Joaquín
Turina “Jardin de Granados” homenatge a Enric Granados, “Astur” homenatge a Isaac Albèniz i “Entre dos orillas”.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
Comencem doncs amb
“Jaleos Suite” i la magnífica revisió que n’han fet del “Cant dels Ocells” en
el tema anomenat...
3.- Pau (R. Farrán) 5m27s
Doncs ja veieu amb
quin swing més delicat hem començat i amb aquest revisió del “Cant dels Ocells”
feta per Farrán i que es diu “Pau”,
que ens recorda a Pau Casals i al
concepte del qual aquesta cançó n’és el principal estendard. Hem tingut un
solista d’excepció que després ens tornarà a acompanyar, i aquest és Jerry González, al fiscorn, mestre que
ens va deixar.....Després del seu càlid solo, hem pogut escoltar a la secció de
corda d’aquesta magnífica orquestra desenvolupant un mena d’intermezzo preciós.
I el swing ha aparegut de nou amb la melodia inicial interpretada per la secció
de vents de la ON JAZZ, acabant el
tema suaument amb el mateix Jerry.
El 28 d'abril de 2009
la companyia SONY MUSIC publica i distribueix el primer disc de l'orquestra, "Jaleos", que compta amb les
col·laboracions d'importants convidats especials, com Antonio Canales, Paquito D'Rivera, Chano Domínguez, Jerry González,
Randy Brecker i Jorge Pardo. El doble CD està produït per Clarissa Farrán i compost, dirigit i
arreglat per Ramón Farrán, President
de la Fundació Orquestra Nacional de
Jazz d'Espanya i Director de l'Orquestra
Nacional de Jazz d'Espanya.
I seguim encara dins
la Suite del “Jaleos”, i ara ho farem amb....
4.- Loa Nana (R.
Farrán) 8m31s
I poc ens podíem
imaginar que les coses anirien com han anat, per com l’han acabat per potència
i tempo, considerant per com de delicadament l’han començat. Primer amb una
mena d’intro amb cordes i posteriors sons de trombons, el de José Pardal, entre d’altres fent la
melodia, i què preciosa els ha quedat. El pont, també segueix amb els trombons
amb un substrat de suaus cordes fregades. Jerry
a la trompeta amb sordina n’ha iniciat les improvisacions amb un solo magnífic,
farcit d’un delicat swing, amb notes puntuals al piano. I vet aquí que
posteriorment, el sorprenent ha estat el canvi rítmic, de tempos, i per
acabar-ho d’adobar, l’espaterrant so, i curtet solo al saxo alto, m’ha semblat
a mi, i deu ser el del Ramon Callejas.
La veu de Natàlia Farrán l’hem pogut
escoltar amb el “Jaleos” i després de nou amb un altre magnífic solo d’un dels
trompetistes de la, ONJAZZ, magnífic
ell. I el tempo que no s’atura amb el “soli” dels vents el qual ha donat pas de
nou al solo del saxo alto Callejas,
ara sí, més llarg i igualment magnífic, amb un
fraseig i llenguatge postboper com el que més, on ens ha mostrat de
quina manera domina l’instrument. Finalment, ens han presentat de nou la
melodia del tema amb tota la secció de vents fins el final espaterrant que han
acabat de cop.
En el XX aniversari
de la creació de la FONJAZZ
presentem la reedició de “Jaleos”,
el primer treball de la ONJAZZ. El
seu objectiu és difondre la música d'arrel espanyola i iberoamericana a través
d'un llenguatge propi: el jazz espanyol. Ha estat descrit com una barreja de
música clàssica i folklòrica espanyola amalgamada amb jazz i com la banda
sonora d'un viatge en el temps. Segons Natàlia
Farrán, cantant solista de l'orquestra, és "la banda sonora d'un
viatge per Espanya en el temps". La peça que dóna nom a l'àlbum,
"Jaleos", és un recorregut per Euskadi,
Catalunya i Andalusia.
I nosaltres seguim
amb aquest magnífic projecte de la ONJazz,
i del segon CD i de “Astur” amb cinc temes dedicats a l’Isaac Albèniz, us proposo escoltar seguits...
7.- Calma (R. Farrán) 1m18s
6.- Tormenta (R. Farrán) 5m28s
I sí, ha estat una
“Calma” total aquesta cançó cantada per Natàlia
Farrán. I és que sempre, després de la calma ve la tempesta, la “Tormenta”, i aquesta ha
començat ja de dels inicis quasi amb una Intro d’aquelles de les pelis de la Metro Goldwin Mayer. Els cantes
flamencs però els hem escoltat també, alhora que a tota la ONJazz fent la melodia, plegats els vents, i per sota amb un ritme
i tempo trepidant. Les trompetes han fet també els seus “riffs” deixant pas al Anxo Lorenzo amb la seva gaita
asturiana. La guitarra flamenca del Nono
García ha tornat a recordar-nos com anava la melodia, i per sota d’ell, un
zapateado increïble i la resta de la gran ONJazz.
I el Chema Saiz a la guitarra
espanyola ens ha recordat melodies que tots nosaltres reconeixem, les del músic
català nascut a Camprodón el 1819, i
el seu “Asturies”, que per això aquests temes pertanyen a “Astur”. I el tema
s’acaba diluint-se dolçament, així és que aquest tema en els directes també
devia durar força més.
Ramon
Farrán
és el fundador de la ONJAZZ i
creador de “Jaleos”. Aquest
compositor català nascut a Barcelona
el 1939, de llarga trajectòria internacional, tant en cinema i televisió, a més
de ser un conegut productor, ha treballat amb artistes com Joe Henderson, Sonny Rollins, Chet Baker, Ronnie Scott, Frank Sinatra,
Tete Montoliu, Peret, Joan Manuel Serrat, Isabel Pantoja, Montserrat Caballé,
Julio Iglesias, Celia Cruz, Shirley Bassey, Miguel Ríos o Chiquito de la
Calzada. Ramon concep aquesta orquestra com una magnífica caixa de
ressonància del bon estat de salut pel qual travessa la nostra peculiar manera d'entendre
i viure la música de jazz. El seu darrer treball és del 2010 i va ser “Mujeres en el Jazz”, i ara per ara no
tinc clar si aquesta ONJAZZ està
activa o en standby o si han plegat. Ho haurem d’esbrinar.
I acabarem amb “Entre
dos Orillas” i el tema..
11.- Verdiales (R. Farrán) 9m24s
Doncs la
veritat que aquests temes que Ramon
Farrán va composar per aquest disc doble, editat per primera vegada el 2009
i ara recuperat en el XX aniversari d’aquest “Jaleos”, són força impressionants. De fet, el segon CD és tot un
reconeixement a la música catalana, la que van fer Enric Granados i Isaac
Albèniz, amb composicions d’un altre català, el director i ànima de tot
plegat, Ramon Farrán. I hem escoltat
les veus de Natàlia Farrán cantant
en català balear...”aiguardent per si no....ai, ai,” i Curro Cueto i el Saïd Oughassal, gimbri, karkaba, bombo, palmas y cants gnawa. La
trompeta amb i sense sordina de Jerry
González amb el so tan càlid que ens ha regalat en cadascun dels temes, el
solo al piano de Chano Domínguez, el saxo
soprano corbat de Jorge Pardo i tot
això per sobre d’un ritme ternari típic del flamenc, i aquí m’heu pillat,
perquè no sé si és una bulería o el què és. Un magnífic tema de fusió, com és
quasi tot el projecte, de germanor de llengües i cultures.
L'Orquestra
Nacional de Jazz d'Espanya (ONJAZZ) és una plataforma estable, encara que
sempre oberta a la lliure composició dels seus membres, lliurada a divulgar la
música dels nostres creadors. Es va fundar el 1999 i és una formació composta
per una plantilla de cinc saxofons, cinc trompetes, quatre trombons, guitarra
elèctrica, guitarra espanyola, piano, baix elèctric, 3 percussionistes, un
bateria, una veu flamenca, una veu gnawa, una veu solista, 12 violins, 6
violes, quatre violoncels, dos contrabaixos i un director. Entre els seus
membres han destacat Jerry González,
Horacio Icasto, Alain Pérez, Jaime Muela, Carlos Carli, Kevin Robb, Alejandro
Pérez, Paco Ibáñez, José Pardal, Miguel Ángel Chastang, Chris Kase, Valentin
Iturat o Chema Sáiz, entre molts altres.
I després d’aquest
magnífic projecte “Jaleos” sembla un
bon moment per escoltar el micro conte de Carme
de la Fuente...
.....................
Gràcies Carme per fer-nos recordar les músiques
del programa a través de les teves paraules.
I aquests aires tant
càlids de ritmes ens van molt bé per situar-nos en el proper projecte...
“A
TRIBUTE to THE FORT APACHE BAND”
Jerry
González & Miguel Blanco Big Band
Editat
per Youkali Music Youkali 097
Enregistrat
el juny de 2014 als Infiniy Studios, Madrid
Produït
per Jerry González, Thomas Shindowski i Miguel Blanco
I torna a passar que
la llista de músics és tan llarga, que miraré de comentar-vos els solistes dels
temes que posi, i potser us els aniré posant mica a mica.
Aquest tribut a la The Fort Apache Band havia de ser per
força amb una base rítmica sòlida en els ritmes del Latin Jazz. Els
arranjaments fets per Blanco tenen
també el regust del Bop de la mítica Big Band de Gillespie, i així és que delms 8 temes només en tenim un francament
slow, una balada preciosa i tema de Monk
anomenat “Ugly Beauty”. Dir-vos però que la majoria, per no dir tots, són els
temes que aquesta mítica banda tocava Un altre tema de Monk és el conegut “Let’s Call This”, a tempo mig i ritme Latin de
maraques i percussions diverses que sempre les tindrem, barrejat amb el millor
swing en les improvisacions. A tempo similar i ritmes llatins tenim el tema de Wayne Shorter “Footprints”, amb un
magnífic arranjament que ens el fa irreconeixible en els inicis. Després sí
escoltarem la coneguda melodia i la identificarem. El tema es desenvolupa amb
canvis de tempo i ritmes, com passa en la majoria dels temes d’aquest gran projecte.
El tema més afroamericà per arrels i ritmes és el del mateix Jerry González, “Agüeybaná”, 1er track
del disc, amb un arranjament magnífica a la secció de vents. Una mica més viu
de tempo i a tope de ritmes llatins és el tema de Ron Carter, “Eighty One”. Una mica més viu tenim el “Earthdance”,
tema que aquesta mítica banda tocà també i edità disc homònim el 1990 amb el
compositor Joe Ford com a
saxofonista de la TFAB. El que
escoltarem però, és una mica més lent que l’original del 1990. I el 7è track
“Rumba y Consecuencia”, tema de Blano,
tot i començar de manera majestuosa, ben aviat es convertirà en quelcom més
vital per ritmes salseros barrejats amb les improvisacions més boperes.
Finalment, el 8è “Sueños Vampíricos”, ja l’inicien a tot tren, a tope de tempo
i ritmes llatins on les percussions tenen una màxima importància i prioritat,
amb uns posteriors i increïbles solos.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc: https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/86-a-tribute-to-the-fort-apache-band
I també d’un Bandcamp
que tenen..
I dels temes de Monk us proposo escoltar el conegut....
4.- Let’s Call This (Th. Monk) 7m06s
I ves per on que hem
fet un canvi estilístic endinsant-nos ara en el Latin Jazz, i és que aquest era l’estil dels The Fort Apache Band de la qual Jerry González i el seu germà Andy
en van ser els propulsors. I amb el tema de Monk diversos músics han titulat els seus discos com va fer Steve Lacy el 1993, i el 2006 la Ingrid Laubruck. Però és clar, aquest
tema el va parir Monk i enregistrar
en el seu disc en directe Thelonious Monk at the Blackhawk el 1960, disc de Riverside. I és que l’arranjament del Miguel Blanco i en aquest tema també del Lolo García ha estat magnífic. I hem escoltat ja a l’inici la
calidesa del so de Jerry González al
fiscorn abans de la coneguda melodia del genial músic americà. I l’Israel Sandoval és qui primer ha fet el
solo, amb el so més pur que pot donar una guitarra de Jazz i magnífic fraseig. González l’ha seguit amb una sonoritat
i llenguatge reconeixibles, car també l’hem escoltat en el projecte anterior.
El piano ara del nostre amic Albert Sanz,
un dels insignes pianistes del País Valencià, i de la resta de país. També el
magnífic so al saxo alto del Luís Verde,
un so d’aquells d’abans dels anys 50s del segle passat, acabant amb el mateix González a les congues, abans de retrobar la melodia de
Monk i acabar el tema amb quatre
acords descendents que es converteixen en un motiu final.
JERRY
GONZÁLEZ,
llegenda que ens va deixar fa ben poc, peça imprescindible en la creació i el
desenvolupament del concepte "Latin Jazz" des de Nova York i company d'escenaris (i aventures) d'una aclaparadora i
interminable llista de noms mítics de la millor música popular de tots els
temps, que inclou - per citar només a uns pocs - a Jaco Pastorius, Eddie Palmieri, Tito Puente, McCoy Tyner, Chet Baker,
Israel López "Cachao", Dizzy Gillespie, The Beach Boys, Freddie
Hubbard, Archie Shepp, Paco de Lucía, George Benson, Ray Barretto, Chico
O'Farrill, Alfredo "Xocolata" Armenteros, Paquito d'Rivera, Diego
"el Cigala", Andrés Calamaro o Enrique Morente, un cop més al
costat del barceloní Miguel Blanco,
figura clau en l'evolució del Jazz Llatí al nostre país i músic exquisit
d'altura universal, tornen a unir els seus talents en la seva esplèndida segona
obra discogràfica per Big Band. Aquesta vegada, amb un especialíssim repertori
dedicat a retre tribut a una de les bandes més arriscades, innovadores i
fonamentals en la història del Jazz Llatí: THE
FORT APACHE BAND, mítica agrupació formada a NY pel propi Jerry i el
seu germà Andy a la fi de la dècada
dels 70.
Seguirem amb més
latin i ho farem amb ....
2.- Eigthy One (R. Carter) 6m53s
I és que aquest és un
tema i melodia que havíem escoltat de la mà del gran Miles Davis, en el disc “E.S.P”
del 1965 amb el seu extraordinari i trencador segon quintet, amb Wayne Shorter, Herbie Hancock, Tony Williams, i és clar Ron Carter. L’arranjament de Blanco és magnífic, amb els canvis de
ritmes, passant del Latin al Swing sobretot en els solos. I és que les congues
i el contrabaix ens han regalat el “riff” principal per sobre del qual sonarà
la coneguda melodia, interpretada pels vents escoltant ja el so càlid del
fiscorn de Jerry González. El swing
apareix amb el “soli” dels vents, deixant pas al d’en Jerry, subtil i càlid, alhora que farcit de swing en el seu fraseig.
Els ritmes calents del Carib han arribat en el solo a la flauta de Rafa Águila, magnífic també. El swing
ha tornat amb el solo de “Caramelo”
pianista cubà que vam poder veure al Berlin
de Madrid. Les congues i el Latin de
nou amb Jerry González, i ja ben
aviat han recuperat el tema, acabant-lo de cop. Magnífica fusió i barreja
d’estils rítmics feta pel Miguel Blanco.
"Molta gent a
Espanya em diu que és feliç. Vaig venir i em vaig quedar, perquè vaig posar un
xip al cul de tothom que els va fer esforçar-se per ser-ho molt més." Jerry González, 2011
I encara amb més
música que tocà aquesta mítica banda amb el tema...
1.- Agüeybaná (Jerry González) 7m30s
I Agüeybaná era el principal i més poderós cacic del poble taíno a
"Borikén", Puerto Rico, quan els espanyols van
arribar a l'illa el 19 de novembre de 1493. I és que Jerry González es va dedicar a buscar en el fons de les músiques
més autòctones i cultures anteriors a l’arribada de la colonització, de la
mateixa manera que va fer amb les músiques afroamericanes. Aquest era un temes
emblemàtics de la Fort Apache Band,
tema propi dedicat a les arrels familiars.
I tot i les
percussions inicials, hem escoltat a Javier
Colina al contrabaix, entremig dels vents compartint el motiu principal del
tema. Quan s’hi ha posat amb la línia de baixos, els vents han volat per sobra
amb la melodia, alhora que les congues de González.
L’Israel Sandoval ha iniciat els
solos a la guitarra, amb el so net típic de guitarristes com Jim Hall per parlar només d’un, però
amb un so una mica més clar. Ariel
Brínguez, saxo tenor establert a Madrid
ens ha mostrat de quin peu calça aquest mestre cubà. Un solo bopper espaterrant amb profusió de
recursos. També la flauta de Rafa Águila
ens ha tornat a corprendre, en un altre magistral solo. I per sobre, els cors
fent el “Agüybayá sentir”, m’ha semblat. I el duet a trombons del Santi Cañada i Norman Hogue, ha estat
també magnífic. I un final apoteòsic amb la veu líder de Daniel Aldama i final de tema acabat també de cop.
Són molts els
elements que fan del "A Tribute To
The Fort Apache Band" alguna cosa excepcional: Un JERRY GONZÁLEZ en un desbordant moment artístic i creatiu, que es
recrea en els grans amors de la seva vida musical, entre Nova York i Cuba, entre Espanya i Puerto Rico, entre el clàssic i
el nou ... i un MIGUEL BLANCO en
estat de Gràcia, potser per haver
nascut al conegut barri de Barcelona,
utilitzant el seu devot coneixement i
domini del Jazz Llatí en uns enlluernadors arranjaments, que capten al vol la
pura essència i la sabrosura d'aquell joiós esperit ... Amb ells, una banda de
somni, que reuneix diverses generacions dels millors músics cubans establerts a
Espanya (el genial pianista Javier Massó "Caramelo", el
jove i innovador saxofonista Ariel
Brínguez, o el rumbero de Matanzas,
Daniel Aldama ...) al costat del més granat del Jazz Espanyol (el
contrabaixista Javier Colina, el
bateria Marc Miralta...). I, com no
podia ser d'altra manera, la química resultant d'aquests elements és,
senzillament única. Explosiva. Genial. Un disc per a la Història.
I acabarem aquest
darrer projecte que Jerry González
va poder enregistrar a Madrid el
2014, amb el tema compost pel director i arranjador Miguel Blanco....
8.- Sueños Vampíricos (M. Blanco) 6m26s
I aquest tema ha
estat la cirereta per cloure el projecte d’aquests dos mestres, un arranjant i
dirigint i l’altre interpretant, Miguel
Blanco i Jerry González en aquest el seu Tribute to the Fort Apache Band. I les percussions han iniciat el
tema amb la trompeta amb sordina de González.
El ritme llatí ens ha omplert des de l’inici del projecte, i en aquest tema
també. En aquesta ocasió la guitarra de Israel
i la resta de sonoritat ens ha situat en l’època de la Fusió encetada per Miles Davis i els seus darrers discos
amb ritmes persistents com és aquest. Uns inicis a mode d’improvisacions
col·lectives tot i recolzant al líder, i amb una mena de bogeria surrealista.
El solos de Javier Massó “Caramelo”,
al piano ja quasi al final, només recolzat per les percussions ha estat
magnífic, com també ho ha estat el curtet i distorsionat del guitarrista Sandoval, acabant el tema delicadament,
i nosaltres el seu projecte.
Miguel
Blanco
és un reconegut compositor i arranjador la música original del qual es troba
sobretot en el Latin Jazz l i la Fusió. Ha estat el productor i arranjador de Jerry González en els seus dos discos
de Big Band i orquestres com la AFLJO
d'Arturo O'Farrill de NY, entre d'altres, han gravat la seva música. Ha
contribuït a la música dels cubans Omara
Portuondo, Paquito D'Rivera, Olga Guillot o Reinaldo Creagh de la Vieja Trova Santiaguera. La seva música
ha estat gravada i interpretada per artistes com Miguel Ríos, Sole Giménez, Charly García, Ariel Rot o la Barberia del
Sur. Els arranjaments de Miguel
Blanco han estat interpretats per Big Bands com la Bobby Sanabria MSM Jazz Orchestra (Nova York), Swiss Jazz Orchestra, i
per orquestres de Mèxic, Cuba, Colòmbia,
Rússia, Polònia, Holanda i Austràlia. També ha gravat la seva música amb
orquestres simfòniques a Madrid,
Alemanya, Praga i Bratislava.
L'estil de Miguel Blanco ve de molt
diverses fonts, principalment de tota la música afroamericana i també del pop,
del clàssic i de la rumba catalana. Les seves influències inclouen a Miles Davis, Wayne Shorter, Paco de Lucía,
Stevie Wonder, Héctor Lavoe, Clare Fischer, Pat Metheny en la seva primera
època, Ravel, Beethoven, Erik Satie,
però també a René Magritte, Paul Klee,
Picasso, Francis Ford Coppola, etc. Miguel
Blanco va néixer al barri de Gràcia
de Barcelona on va cursar estudis de
guitarra. Més tard es va interessar pel baix elèctric i el piano en ingressar a
la Berklee College of Music de Boston
(U.S.A.) on va estudiar composició amb Herb
Pomeroy. Actualment resideix a Madrid
on combina la seva activitat artística amb la docència al Conservatori de País Basc -Musikene- a Sant Sebastià.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I nosaltres deixem
aquest magnífic Tribute a la Fort Apache Band tot i fent-li una
abraçada ben gran a Jerry González,
que de ben segur estarà de Jam Session amb tots els grans músics que ens han
deixat, físicament, que no espiritualment, i seguirem amb el darrer projecte de
la nit, i aquest serà el potentíssim....
“A-FREE-KAN”
Ximo
Tebar Jazz Dance Band
Editat
per Omix Records 19041
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Jorge Pérez
Produït
per Ximo Tebar
Productora
executiva Amparo Tebar
Ximo
Tebar, guitarra, arranjador i director
I com en els altres
dos casos, se’m fa molt complicat posar la llista de tots els músics, o sigui
que també miraré de parlar-vos dels solistes més significatius dels temes que
acabi posant. Disc que ve també amb un DVD, i és que tres dels seus temes es
ven enregistrar en directe, i aquests són “Velours” d’Anomalie, “Con alma” de Dizzy
Gillespie, i el darrer i conegut tema “Pata Pata” de Miriam Makeba, qui no recorda el tema i a la seva autora. Són 8
temes i prop d’una hora de música feta amb tota la intenció rítmica de fer
ballar al personal. I tot i que no sigui la meva intenció, si ho és la de
posar-vos una música súper vital i magníficament interpretada, per temes i
arranjaments. Tot i això, inclou també temes slow a tempo de balada, com és el
tema de Pat Metheny, “Always and
Forever”, i fins i tot en els temes enregistrats en directe com és el cas del
”Velours”. Una mica més viu tenim la magnífica versió i arranjament del tema de
Wayne Shorter, “Footprints”. I ves
per on que del “Summertime” dels germans Gershwin,
el líder n’ha fet un magnífic arranjament iniciat delicadament però amb tot el
swing del món, i tempo doblat en les improvisacions, la d’en Ximo, primer, aquest tema cantat per Winx. Més viu és el tema de Gillespie, “Con alma”, amb uns canvis
de ritmes magnífics. També és vital el 1er track “Peter Gunn”, tema d’Henry Mancini, iniciat però amb aires
orientals per una subtil flauta. Després però, reconeixerem el tema de Mancini, especialista ell en fer bandes
sonores de pel·lícules d’acció, i concretament la d’aquesta famosa sèrie
iniciada el 1958 als EEUU i que
posteriorment, al 1989, se’n va fer una pel·lícula. Un altre tema que s’inicia
amb aires i sons orientals per instruments de corda africans, és la versió que
en fan del conegut Caravan, aquí rebatejat “Caravan Nazarí”, versió Ximo Tebar i també a tot i persistent
ritme. I finalment, el totalment ballable “Pata Pata” de la coneguda Miriam Makeba i que tan famosa va ser
allà pels anys 60-70s del segle passat.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’en Ximo Tebar https://ximotebar.wordpress.com/ i la del disc:
I comencem amb les
seves músiques i ho farem amb el magnífic arranjament del tema de Wayne Shorter...
7.- Footprints (W. Shorter) 9m17s
I ves per on que
l’amic Josep Pruñonosa, ell del País Valencià, és l’autor d’una extensa
ressenya en el llibret intern d’aquesta petita meravella-caixa amb CD i DVD,
així doncs li posaré veu als seus comentaris magistrals que ha fet de cadascun
dels temes. Tot un honor per a mi. O sigui que escolteu el que va dir...
“Footprints" de Wayne Shorter, en un arranjament de Tébar, en el qual s'han destacat els
efectes onírics creats per les veus a l'uníson del cèlebre background pels
membres de l'ballet africà. Tébar
elimina les sincopes de la melodia original per crear una atmosfera hipnòtica
amb el ritme, en aquesta ocasió aportat pel gran baterista nord-americà Donald Edwards, col·laborador habitual
en les produccions de Tébar.
L'arranjament conté un interessant tractament de backgounds per a cada solista
creant ambients diferents en els solos que interpreten Matthieu Saglio [cello], Carlos Martín [trombó], i Jose Luis Granell
[saxo].”
I en Josep i Ximo es coneixen des del 2015 a
partir d’una visita que li va fer el primer a Tebar. Josep va voler
entrevistar-lo tot i relacionant la feina d’en Ximo sobre Erik Satie
per la seva tesi doctoral “Tercera corriente jazzísitca (third stream):
influencia en el panorama actual del Jazz valenciano”. Va sortir l’endemà amb
l’encàrrec de redactar les notes del següent treball d’en Ximo, pels 25 anys del “Son Mediterráneo”, i que seria el magnífic “Soleo, The New Son Mediterráneo
Celebrating 25h”, disc que ja va sonar en aquest programa. Des de llavors,
fruit de la col·laboració entre el guitarrista i l'investigador, va veure la
llum la primera edició del llibre "Ximo
Tébar. La guitarra del Jazz Mediterráneo" [Editorial Piles 2016], i diverses publicacions conjuntes com el
llibre "Jimi Hendrix. La locura de
las cuerdas", -Influència del llenguatge de Jimi Hendrix en “l’expressionisme vocal" de la guitarra del
jazz mediterrani- publicat a la col·lecció:" Nombres propios de la
guitarra".
Seguim amb més música
d’aquest gran projecte de l’amic Ximo
Tebar....amb el tema dels germans Gershwin,
el conegut...
4.- Summertime (G. & I. Gershwin) 7m24s
“El quart tall, és una
altra de les bombes del Cd, una versió de "Summertime" de George Gershwin amb Vinx, el cantant i percussionista
col·laborador habitual de Sting, Herbie
Hanckok o Stevie Wonder. Aquesta és una de les peces que també apareix en
el DVD que acompanya el Cd on la part plàstica, les arts, vaja, estan
magistralment dissenyades per la pintora d'Albalat
de la Ribera, Rebeca Plana. La versio del Cd va ser gravada a la
casa-estudi de Ximo Tébar i la del DVD
va ser gravada en directe a l'agost del 2019 al Festival d'Albacete i compta a més amb les participacions solistes
de Will Martz [kb], David Pastor
[trompeta] i Roque Martínez [saxo]. A la intro vocal Vinx utilitza el "Loop Station" per crear una secció de
veus com feia Bobby McFerrin. El
tractament rítmic general de la peça és una barreja entre ritme afro en 12x8 i Shufle-Swing-bluesy, “a lo Idris Muhammad”, que el jove baterista
valencià, i alumne de Ximo Tébar, Hector
Gómez ha sabut interioritzar i reinventar tan bé en aquesta interpretació
com en la resta de temes que interpreta en el Cd, i que en són la majoria. Els
solistes Will Martz, Vinx, David Pastor
i Roque Martínez, i el mateix Tébar,
es veuen acompanyats per un curiós backgraund "guitarrístic" orquestrat
a negres amb accentuació a dos i quatre, i articulació swingada, basat en els
habituals compings de Freddie Green,
emblemàtic guitarrista de l'orquestra de Count
Bassie. Magistral comentari d’en José
Pruñonosa.” Fitxat pel programa, Josep.
I encara ara,
escoltarem el 1er track i tema de Mancini...
1.- Peter Gunn (H. Mancini) 7m38s
“Aquesta és la
primera sorpresa que trobem en el Cd i és l'arranjament del clàssic de Henry Mancini "Peter Gunn",
inspirat en la versió que realitzaven Emerson
Lake & Palmer. Les dues versions comencen amb la mateixa melodia a
manera d'intro, i en el cas que ens ocupa, la atmosfera ètnica de l'esmentada
melodia la genera Andrés Belmonte
amb un Ney [flauta egípcia] i Will Martz amb els teclats. La cadència
flamenca que tanca la intro està precedida d'una original variació de la
coneguda línia de baix que va compondre Mancini,
sobre la qual s'exposa el tema principal sempre amb una nova i canviant
rearmonització. L'interludi que dóna pas al solo de saxo per part de Víctor Jiménez és una picada d'ullet al
de la versió original de Mancini, el
Groove esdevé Boogaloo inspirat en els llenguatges heretats.
En paraules del propi
guitarrista:
(...) Els anys que
vaig estar tocant amb Idris Muhammad, Dr.
Lonnie Smith i Lou Donaldson em van aportar conèixer bé les claus rítmiques
d'aquest estil que d'alguna manera van inventar ells en els anys seixanta (...)
El solo de guitarra
amb wha-wha és modal i climàtic sobre la típica línia de "Peter Gunn"
amb un fraseig molt modern i una articulació molt rítmica que va creixent a
través dels kiks rítmics de la big band. Al final del solo de guitarra torna a
aparèixer una referència de la versió original de "Peter Gunn" amb un
interludi estès que desemboca a un nou bloc free on les percussions i la
guitarra teixeixen i condueixen la reexposició del tema que acaba amb un
contundent final”. Magnífic Josep.
I ja per acabar el
programa escoltarem la versió que n’ha fet Tebar
del conegut..
2.- Caravan Nazarí (Tebar & Ellington) 10m27s
I abans del comentari
d’en Josep, fer notar el magnífic
solo del nostre estimat amic David
Pastor a la trompeta, entre els altres magnífics solistes d’aquest Duke Ellington Tribut.
I en el llibret,
comenta Josep “Con Alma” de Gillespie i empalma el curtet comentari sobre aquest magnífic
“Caravan Nazarí”...
“I "Con Alma",
al costat de "Caravan" de Juan
Tizol i Duke Ellington, arranjament en el qual destaca l'àmplia introducció
per part del violoncel·lista Matthieu
Saglio, constitueixen un clar exemple de la concepció formal de les
avantguardes europees del "Work in progress ". Les dues peces
apareixen en l'anterior Cd de Ximo Tébar
"Con Alma & United" [Warner 2018], i tornen a reaparèixer
aquí, mutades i transformades constantment, en una mena d'obres inacabades en
constant evolució o progrés. I segueix de manera global.....
Sens dubte, hi ha
diversos factors que potencien aquest fet, però fonamentalment el format
orquestral de big band. Tébar es
desprèn un tant de la seva marcada personalitat de solista, per centrar-se en
la direcció, la pedagogia, l'acompanyament, i sobretot els arranjaments, on en
aquesta última faceta està acompanyat i assessorat per un músic històric en la
introducció del Jazz de gran format a Espanya.
José Luis Granell és l'artífex de la primera big band estable de València, La Jove Jazz Band, creada el
1984, així com de la primera big band universitària creada el 1998, la B.B.U.”
I amb aquests
comentaris tan assenyats de José
Pruñonosa, aquest programa ha pujat de nivell, per descomptat. I és que en Josep és una de les veus més importants
del Jazz peninsular, alhora que músic, pedagog, crític i autor com hem vist
d’una magnífica obra escrita.
Doncs ves per on que
ja hem acabat el programa d’avui, de la setmana del Nadal, i crec que ha resultat magnífic. Us recordo que ha anat de
Big Bands, amb directors i arranjadors catalans en els dos primers casos, com
han estat Ramon Farrán en el “Jaleos” de la ONJAZZ,
i en Miguel Blanco amb el
projecte fet amb Jerry González “A
Tribute to the Fort Apache Band”. Acabant amb el Jazz Mediterrani de
l’estimat amic Ximo Tébar i la seva Jazz Dance Band i el seu “A-Free-Kan”. I aquesta setmana havent
escoltat un micro conte de Carme de la
Fuente.
I res, que us recordo
que aneu a veure jazz en directe a llocs
com Jazz Club La Vicentina, La Traska
Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Sala Artte, Casa Fígari i
Falstaff de Gràcia, Nova Jazz Cava,
Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc,
etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de
tots els programes de Jazz Club de Nit.
Sant Vicenç I amb
vosaltres, gent de Sant Vicenç ens
tornarem a trobar l’any que ve, o sigui doncs que tingueu un molt Bon Nadal, i
que tots puguem viure en un món millor, més just i lliure a partir d’aquest
2020.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero el dimecres 8 de gener del 2020, i com sempre, si
podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit
en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Bones Festes i molt
bona nit a tothom, benvinguts a Jazz
Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç
90.2, amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com
deia el nostre amic Cifu. A ell li
dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben
gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs com que ja
tocava, aquesta setmana farem un programa dedicat a Fresh Sound Records en les seves vessants de New Talent i de Jazz
Workshop, aquesta darrera dels vinils recuperats i tornats a editar pel Jordi. O sigui que us proposo escoltar
dos dels darrers treballs de la sèrie 1000 de FSNT i un dels magnífics vinils, convertit a digital en primera
escolta. Doncs aquesta setmana podreu escoltar el primer treball dels MUTE en formació a quartet amb el seu
disc homònim. Després, el del magnífic saxo alto Roberto Nieva i el seu “PROCESS”,
amb un quintet + 1, magnífic. I Per acabar el programa el magnífic Bud Shank i el seu “Play's the Tenor”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.
Dir-vos que vam poder
gaudir d’un magnífic concert de Jazz al Molí
dels Frares, amb el Javier Navas
Quartet, amb Juan Galiardo, Bori
Albero i Dani Domínguez. Gràcies gent per venir i a l’ajuntament per fer-ho
possible. I que el proper ja el farem al
Jazz Club La Vicentina, i ja de cara
el 2020 tornarem a La Vicentina i el
proper serà el de la Festa Major d’Hivern on comptarem amb Marina Tuset Quartet. Entrada gratuïta en un esdeveniment
patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu
els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Comencem ja amb els
projectes i ho farem amb el del quartet...
“MUTE”
Mute
Editat
per FSNT sèrie 1000 FSNT 1019
Enregistrat
per Luis Bacqué l’11 d’agost de 2018 als Bacqué Recording Studio, Nova York.
Mesclat
per Eivind Opsvik
Masteritzat
per Pieter De Wagter
Produït
per MUTE
Productor
executiu: Jordi Pujol
(Blue
Moon Produccions Discogràfiquess S.L.)
Kevin
Sun, saxo C-Melody, clarinet
Christian
Li, piano
Jeonglim
Yang, contrabaix
Dayeon
Seok, bateria
Les composicions les
comparteixen els membres del quartet, i amb això vull dir que n’hi una de Seok, tres de Sun, dues de Yang i tres
de Li.
Aquest és un projecte
actual, tot just té un any escàs, o sigui que de la màxima contemporaneïtat,
pel temps però també per les músiques, imbuïdes de la millor modernitat. Nou
temes i quasi una hora de música d’aquests joves creadors, on els tempos també
són variats, no havent-hi però massa Swing, i sí un Groove permanent tot i els
tempos slow com és el cas del darrer i
novè track 9è “Lava”, molta estona d’ella essent una preciosa balada, i també
ho és el 4rt track “Are You Happy Now?”. També segueix aquesta perspectiva el
segon track anomenat “Articulate Space”, una mena de baladeta suau que al final
agafa un tarannà lleugerament diferent. I el 5è track “Great Concavitiy”, també s’inicia delicadament tot i haver aquí
una diferent modernitat, més agosarada per melodies i harmonies. La resta de
temes tenen un tarannà una mica més vital, com és el cas del 1er track
“Decalcomanie”, tot i tenir també alguns breaks rítmics. I el 8è track, “Palindromania’s
Dream”tot i iniciar-lo molt viu de tempo, es convertirà en un magnífic blues,
sense sortir de l’aspecte modern per melodies i harmonies, apropant-se una mica
a l’Avant Garde, havent-hi igualment variacions de tempo posteriors. El 6è track “False Ideals” està
ben marcat per com el baterista colpeja la seva bateria en els inicis, també
per la melodia a càrrec del saxo tenor C-melody i les posteriors i modernes
improvisacions. El 3è track a tempo mig i marcat per acords quasi amb so
dissonant del piano, esdevindrà quelcom més amb les interpretacions de la resta
de companys. I ja finalment, i essent el més viu de tempo, tenim el 7è track
“And Now for a World from Our Sponsors”, iniciat però amb tempo trencat de
ritmes i per la melodia de saxo i piano, tot i això, dir-vos que el swing
apareixerà en les posteriors improvisacions i només al final, recuperant el
tema, tornant al tempo trencat inicial. Aquest és un quartet de dues noies i
dos nois, tots quatre d’origen asiàtic ubicats a l’escena de Nova York i d’un nivell instrumental
extraordinari.
I com sempre dir-vos que
al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc, per així poder-lo adquirir
i ajudar als músics i al Jazz en general:
Escoltem ara ja sí
les seves músiques, i ho farem amb el tema compost per la contrabaixista Jeonglim Yang anomenat
8.- Palindromania’s
Dream (J. Yang) 5m27s
Doncs ja veieu com
hem començat avui, amb unes músiques que ens acompanyaran bona part del
programa. I tot i haver començat aquest tema força viu, ben aviat s’han produït
els canvis rítmics i tempo, primer amb el swing modern en el solo del pianista Li, magnífic solo per cert, un tant
percussiu però amb un discurs pausat i melòdic també. El tempo i swing han
baixat a la meitat en el solo del saxofonista Sun, ell que toca un C-melody, un dels primers saxos tenors que hi
va haver en C, o sigui en Do. Modern el solo del Kevin alhora que sense oblidar la tradició i mostrant també un molt
bon domini de l’instrument, en un solo ple d’aquell swing arrastradet tant
xulu, i de l’època, també molt Bluesy. El pianista Li l’ha seguit doblat de tempo, com ha fet abans, però ara ja per
deixar a la baterista Seok fer un
curtet solo de vuit compassos intercalat amb les intervencions de saxo i piano,
acabant el tema tot i recuperant la melodia, i fent-ho delicadament, com és de
delicat el so del saxo tenor C-melody de Sun.
Jeonglim
Yang
és contrabaixista i compositora. Nascuda i criada a Corea del Sud, Yang es va mudar a la ciutat de Nova York el 2011 després de graduar-se al Berklee College of Music. Des que va arribar a la ciutat, ha actuat
regularment com a acompanyant amb artistes com Tim Berne, Russ Lossing, Jacob Sacks, Oscar Noriega, Mary Halvorson,
Adam Kolker, Michaël Attias, Jason Palmer, Billy Mintz i molts altres. El
seu àlbum debut, “Déjà Vu”, (Fresh Sound
New Talent, 2017) va tenir un gran èxit de crítica, disc que vaig posar a
la novena temporada del Jazz Club de Nit
i Programa 318.
Dayeon
Seok
és una baterista coreana amb seu a Nova
York. Graduada al Berklee College of
Music i la Universitat de Nova York,
Seok és membre del King Vulture
de Russ Lossing i ha actuat com a
acompanyant amb Adam Kolker, Matt
Pavolka, Kyoko Kitamura, Frank Kimbrough, Ken Filiano, Kenny Wessel i molts
altres. Ella va treballar anteriorment a l'Escola
de Música Improvisada, dirigida per Ralph
Alessi, i continua actuant amb freqüència a Nova York.
I seguim ara amb el
tema de Christian Li anomenat..
6.- False Idols (Ch. Li) 5m34s
Doncs i quin altre
tros de tema, ara del pianista Li,
iniciat amb la melodia a càrrec del saxo tenor de Sun, amb un marcatge rítmic de la base rítmica molt potent i una
vitalitat remarcable. La cosa ha canviat però en les improvisacions, i la
primera a càrrec del compositor i pianista, ens ha sorprès pel canvi rítmic
inicial, tot i que mica a mica ha anar agafant més consistència per les
aportacions de les dues de la base rítmica, contrabaixista i baterista. El solo
del pianista s’ha situat una passa més endavant vers l’Avant-Garde, i el tornem
a situar amb una base solista minimalista, puntillista, tot i desenvolupar
també unes línies força rebuscades i d’una dificultat manifesta. El saxofonista
Sun sembla haver fet una altra passa
en la mateixa direcció en el seu també contemporani i magnífic solo, amb
moments íntims ja al final també amb el piano sol realitzat tot just abans de
recuperar la potent melodia i ritme del tema, per així encarar el final i
acabar-lo de cop. Gran tema aquest del Christian
Li.
Kevin
Sun
és un saxofonista, clarinetista i compositor improvisador amb seu a Brooklyn. Membre del quartet col·lectiu
Earprint, Sun va contribuir amb diverses
composicions en l’edició del disc homònim de 2016, que va ser nomenat # 1 Debut Album a l'enquesta NPR Music Jazz Critics 2016. Els seus
escrits sobre música han aparegut a Music
& Literature, Jazz, i també en el seu blog, "A Horitzontal Search". S'ha exercit com a editor de Jazz Speaks, el bloc oficial de The Jazz Gallery, un centre cultural de
jazz sense ànim de lucre a la ciutat de Nova
York, i treballa per a l'organització en qualitat de subvenció, de manera
altruista. Sun es va graduar “Summa
Cum Laude” amb un A.B. en anglès al Harvard
College, té un mestratge, màster, en administració d'empreses, i un altre
màster en Jazz Performance del
Conservatori de Música de Nova Anglaterra, on va estudiar amb Miguel Zenón, entre molts altres.
I encara escoltarem
un altre tema d’aquest magnífica formació, compost per Christian Li, anomenat..
3.- Follow the Leader (Ch. Li) 8m43s
Doncs i quina altra
meravella de tema també del pianista Li,
on sembla que el motiu principal l’executa ell mateix ja des dels inicis a mode
d’intro, essent uns arpegis juganers, i per sobre d’ells, Sun amb el seu saxo tenor fa la melodia, en un tema on ens ha
semblat reconèixer la seva estructura amb el pont inclòs, essent aquest molt
melòdic i delicat, tornant als inicis del tema, a les As. Els solos els ha
iniciat el pianista i compositor, i igualment ens ha sorprès la seva mestria,
tècnica i modernitat; per descomptat que les dues de la base rítmica li donen
un grandíssim suport, fent esment en la baterista Seok que constantment sembla estar fent el seu particular solo. Sun en el seu solo ha estat increïble
també, amb un control tècnic de l’instrument d’un nivell altíssim, alhora que
desgranant sempre unes línies melòdiques que tot i molt modernes, tenen un gran
lirisme, amb una sonoritat propera a les típiques del Jazz més Free. Gran solo
de Sun que ha deixat pas al motiu
principal del pianista, melodia a càrrec del saxofonista, fent el tema de nou i
així acabar-lo magistralment, igual com ho estan fent en cadascun d’aquestes
temes del seu “Mute”.
Christian
Li
és pianista, compositor i arranjador amb seu a la ciutat de Nova York. Nascut a Montreal, Quebec i criat a la petita
ciutat de Horseheads, Nova York, va
començar a actuar regularment a l'edat de dotze anys. Des de llavors, ha estat
assessorat per un colorit elenc de músics, inclosos Danilo Pérez, Ben Street, Greg Osby, Hal Crook, Joe Lovano, Joanne
Brackeen, John Patitucci i Alain Mallet. Christian ha aparegut en llocs tan
notables com The Newport Jazz Festival,
The Panama Jazz Festival, Jazz En Comminges, The Monterey Jazz Festival, The
Blue Note, Birdland i el Detroit Jazz Festival. Ha actuat amb diversos
artistes de renom, inclosos Greg Osby,
Dave Liebman, Chris Cheek, Rich Perry, Adam Cruz, Jason Palmer i Chad Lefkowitz-Brown.
Christian també és actiu en el camp
de l'educació, fent classes al Berklee
College of Music i a la Calhoun
School. Ha impartit tallers a Panamà
formant part de la Fundació Danilo Pérez,
així com al Centre Kimmel a Filadèlfia.
I acabarem ja aquest
modern projecte amb el tema de Kevin Sun
anomenat..
7.- And Now for a
World from Our Sponsors (K. Sun) 4m11s
I ens hem tornat a
trobar amb un altre magnífic tema, amb un Swing increïble en les
improvisacions, marcat per “walking” de la contrabaixista Yang i el “ride” i “xarles” de la baterista Seok, magnífiques aquestes dues instrumentistes. El tema però ha
tingut uns inicis melòdics força rebuscats, alhora que també rítmics, amb una
melodia feta a duet de piano i saxo tenor, i amb aportacions brillants de Seok a la bateria. La base rítmica
d’aquestes dues instrumentistes és tot solidesa, per sobre de la qual, el
pianista Li ha desenvolupat el seu
reeixit solo. Una mà esquerra sòlida ha situat l’harmonia a cada moment del seu
gran solo, on la dreta ha brillat de nou amb un so percussiu i gran creativitat
amb línies riques d’arpegis però també d’escales inversemblants. Sun amb el seu C-melody ha tornat a
desgranar el seu so i fraseig lligat tot i les dificultats dels salts
d’intervals amplis. El trio rítmic però i igualment a tot swing, li ha donat
l’imprescindible suport sense el qual no hauria volat tan a munt. Uns mestres aquests
quatre músics, dues dones i dos homes, joves tots quatre, però amb un nivell
altíssim, els quals han retrobat la melodia de nou per així acabar el tema i
nosaltres el seu magnífic projecte.
I deixem ja aquest
modern i magnífic projecte i ara sembla un bon moment per escoltar el micro
conte de Teresa Tuset.
...............................
Gràcies Teresa per la teva vitalitat i ritme expositiu alhora
que per la teva visió sempre intel·ligent de tot plegat.
I nosaltres seguirem
amb el següent projecte que ja sabeu que és també de la sèrie 1000 dels FSNT, i ho farem amb el...
“PROCESS”
Roberto
Nieva
Editat
per FSNT sèrie 1000 FSNT 1012
Enregistrat
per Manuel Pájaro a 360 Global Media, el 4 de desembre de 2017, Madrid.
Mesclat
i masteritzat per Katsuhiko Naito.
Produït
per Roberto Nieva
Productor
executiu Jordi Pujol
Roberto
Nieva, saxo alto
Jorge
Vistel, trompeta excepte en #5 i #8
Richard
Sears, piano
Reinier
Elizarde “Negrón”, contrabaix excepte en #8
Guilhem
Flouzat, bateria excepte en #8
I la col·laboració de
Maikel Vistel, saxo tenor en #4
Aquest treball fa una
passa endavant respecte el projecte anterior, endinsant-nos més encara en la
més ferotge modernitat i molt més Avant-Garde. Un disc amb 8 temes i prop dels
50 minuts d’una música que no us deixarà impassibles. Tot i la evident modernitat
del projecte del Roberto, hi ha un
parell de temes que podríem encabir en el món de les balades, per tempo però
també per melodies com són el 2n track “One Of Those Days” on trompeta i saxo
alto fan un preciós diàleg. Els altres dos són el 5è track “Never Was Like
That”, i el 8è, “Commedia”, a duet de saxo alto i piano. Els temes restants
tenen una bona vitalitat rítmica i complexitat compositiva important com és el
cas del 1er track que titula el projecte “Process”. També el 3er track “Wetiko”
segueix un tarannà evolucionat amb una melodia a duet dels dos vents, havent-hi
però canvis i breaks rítmics que el fan molt interessant. També és així
d’impressionant el 6è track “Swing on the Spiral” amb una gran participació
solista del baterista, alhora que també els dos vents i la resta de secció
rítmica. El 7è track “Setup” segueix amb aquesta vitalitat, i seguirà també en
les improvisacions com la de Jorge a
la trompeta. Finalment, i amb una mica més de tempo i complexitat és el 4rt
track “Extracción”, amb un duet de saxo alto i trompeta, però amb la
participació en els solos del gran Maikel
Vistel al saxo tenor, un dels més potents i peninsulars.
I com sempre dir-vos
que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
Comencem amb les
músiques i ho farem sense possible descans, amb el tema
3.- Wetiko (R. Nieva) 8m35s
I quin tros de tema
per començar el projecte de Nieva,
marcat ja ho heu pogut escoltar, per un motiu principal, melòdic de poques
notes, tres notes i acords i rítmic, que es va repetint al llarg de tot el
tema. Bateria i contrabaixista segueixen impertorbables durant tot el tema
marcant el ritme i tempo, la qual cosa ha permès en els inicis poder escoltar
la melodia a duet de saxo alto i trompeta. Després de la intro, i amb un lick
repetitiu fet pel líder, semblen haver obert la porta a les improvisacions iniciant-les
l’amic Jorge Vistel amb tota una
demostració de domini tècnic, i amb un so càlid i registre mig, bàsicament, tot
i pujar als aguts quan vol. Un músic el Jorge
de reputat prestigi en aquesta pell de brau, tot i que més en l’entorn central
madrileny. Un llenguatge clarament Avant-Garde i fraseig molt ben trenat amb
tot un reguitzell d’arpegis i escales que ell ha anat desenvolupant al llarg
del seu magnífic solo, que s’ha anat diluint al final poc a poc amb contrabaix
i piano. Aquests han obert la porta al solo magistral del baterista Flouzat amb el so esmorteït de la
caixa, sonant tot plegat més “matat”, molt en l’ona d’un percussionista i
seguint el ritme del motiu principal. Amb aquest motiu ens hem tornat a trobar
una estona, com a intro al solo del líder i saxo alto Nieva. I quina mestria i modernitat sense cap mena de dubtes, la d’aquest
saxofonista d’Àvila, posseïdor d’un
so enèrgic i potent en el registre mig, i estripat a voluntat en els aguts. El
fraseig lligat i ple d’intervals amplis també ens el mostren ferm en la
interpretació, dominador de
l’instrument. Al final han recuperat el motiu principal i melodia, acabant el
tema de cop.
I per parlar una mica
del líder, encara tenim un moment, o sigui que ara sabrem qui és i què ha fet i
està fent:
Saxofonista i
compositor nascut a Àvila i vinculat
a la música des de molt primerenca edat. Sempre preocupat per formar-se, va
estudiar al Conservatori Professional de
Música de la seva ciutat natal. Anys més tard es va traslladar a Sant Sebastià per completar els seus
estudis al Centre Superior de Música del
País Basc, Musikene. Fora de el marc acadèmic ha pogut estudiar i rebre
classes magistrals de músics com Branford
Marsalis, Miguel Zenón, Loren Stillman, Roman Filiu o Bob Mintzer. En
l'actualitat resideix a Madrid on és
habitual en l'escena musical de la ciutat i on ha treballat amb músics com: Bob Sands, Bobby Martínez, Miguel Blanco,
Juanma Barroso, Jorge Vistel, Maikel Vistel, Reiner Elizarde
"Negrón", Luis Guerra, Ap Big Band, CMQ Big Band o La Resistencia
Jazz Ensemble. Al llarg de la seva carrera ha treballat i compartit
escenari amb músics com: Kirk MacDonald,
Jo Krause, Andrzej Olejniczak, Ben Williams, Marcus Strickland, Christian
Sands, Alain Pérez Richard Sears, Guilhem Flouzat, Perico Sambeat o Sílvia Pérez Cruz.
I més música d’aquest
gran compositor i saxofonista amb el tema que titula el projecte....
1.- Process (R. Nieva) 5m49s
Doncs ens hem tornat
a trobar amb un tema potentíssim, primer amb una melodia a duet dels dos vents,
i amb un suport rítmic magnífic amb Reiner
Elizarde “Negrón” i Flouzat a la
bateria, amb els acords del pianista Sears
donant el contrapunt adequat. El solo desenvolupat pel líder ha estat magistral
de nou, en aquest tema i projecte encabit en l’Avant-Garde més provocador. Una
constància rítmica i una constància melòdica al saxo alto, i més diria jo una
persistència en el missatge contemporani. El solo de Jorge a la trompeta s’ha emmarcat en el context rítmic repetitiu de
contrabaix i bombo de la bateria. El llenguatge emprat súper modern, el fraseig
i control de l’instrument, sonoritat càlida en el registre mig, la seva mestria
desenvolupant-lo ha estat abassegadora. Gran solo també del trompetista cubà
establert a Madrid de ja fa alguns
anys, on ell i el seu germà Maikel
s’han anat guanyant un espai i lloc, reconegut per tots els músics del país. Després
d’ell han recuperat la difícil i intricada melodia a duet de vents, per així
acabar el tema de cop.
Doncs aquest és un
altre projecte que s’emmarca en les músiques escoltades abans amb Mute. Els tempos són relativament més
vius, tot i que no massa tampoc. Ara tenim un saxo alto, el del líder i
compositor Roberto Nieva, músic del
qual no en sabíem ni massa ni poc, coses aquestes negatives de la
compartimentació dels músics locals de qualsevol indret peninsular. I és que
aquesta moguda sembla haver estat muntada des de Madrid on resideixen també els cubans Jorge i Maikel Vistel, Reinier Elizarde “Negron” i potser també el
mateix Nieva, tot i ser ell avilès;
no així el pianista Richard Sears que
s’està per les Amèriques del Nord.
I seguim amb aquest magnífic projecte, ara amb el
tema...
6.- Swing on the Spiral (R. Nieva) 9m44s
I sense possibilitat
de descans, hi tornem amb un tema força potent, tot i tenir un break entremig
en el solo del pianista Sears. Però
és que la diferència rítmica i de tempos entre aquests temes i les tres balades
és massa bèstia, així és que les balades les he deixat perquè les escolteu
vosaltres a casa, una vegada aconseguit aquest disc. Un tema aquest on el
pianista americà ha pogut esplaiar-se llargament amb un solo magistral. Els
inicis però han estat força potents amb el baterista marcant redobles i també
les notes greus del contrabaixista. L’elaborada melodia ha aparegut de nou amb
els dos vents fent-la a duet, com ja ens tenen acostumats, iniciant els solos
el líder Nieva amb el seu so i
fraseig magnífics ambdós. Un tros de solo del líder que no para
d’impressionar-nos positivament, a mida que l’anem escoltant, cada vegada més i
més. I és que em recorda el concert que van fer al Festival de Montreux 1975, l’Anthony
Braxton & Kenny Wheeler, amb
Dave Holland i Barry Alstchull. Un
projecte el del Roberto Nieva que ha
begut d’aquestes fonts, entre d’altres, és clar. El posterior solo del
pianista, amb uns inicis calms i relaxats, ens l’han fet escoltar i veure amb
tot el seu lirisme, i sempre per sota els dos de la base rítmica marcant-li el
pas. Un solo que l’ha anat desenvolupant vers les frases més agosarades alhora
que han anat mantenint l’aspecte sonor i potència, amb una persistència de
tempo i rítmica incommensurable. El solo del Jorge, amb un fraseig més viu sembla haver encoratjat a la base per
ampliar el seu espectre i aspecte rítmic i així és que al cap d’una mica ens
hem trobat amb una potència de la màquina rítmica brutal, arribant ja al final
del tema, on els dos vents han recuperat la complexa melodia i així anar-lo acabant
i fent-ho de cop.
I extret de la pàgina
web de FSNT...
"Tothom anhelava
aquest treball i, en canvi, s'ha hagut de tenir la mateixa paciència que ha
tingut l’autor. El saxo alto Roberto
Nieva ha esperat el moment oportú per publicar el seu primer disc, esperant
a que les essències de la seva bufera jazzística es fessin reconeixibles,
necessàries. És revelador el títol de la seva òpera prima, “Process”, ja que en ella habita tot el procés que l'ha portat per
desenes d'escenaris, centenars de col·laboracions i concerts, milers d'hores
d'assajos i de recerca. En la seva actitud un descobreix el primer aplaudiment,
ja que en el món accelerat que vivim, en aquesta carrera frenètica per
aconseguir un èxit mal entès, rarament ens topem amb artistes que parlen a poc
a poc, que es miren cap a dins i escolten. És Nieva un poderós instrumentista, un 'bufador' amb tots els focs del
bebop més acadèmic, però ha esperat el seu moment per posar-se a el front dels
crèdits i signar unes composicions honestes. Segon aplaudiment. El tercer ve
donat per un estrany sentiment de compositor que ens evoca permanentment als
clàssics i no obstant això sempre et fa anar pel camí del jazz contemporani. Molta
personalitat la del jove avilès escrivint música, perquè ja tots sabíem de la
seva autoritat -s’insisteix- com a intèrpret. Un talent que ha donat un pas al
front per quedar-s’hi, i ja ho enyoràvem....”
I acabarem el
projecte amb el tema on hi col·labora Maikel
Vistel al saxo tenor, anomenat...
4.- Extracción (R. Nieva) 5m41sç
Doncs i quin gran i
potent tema per acabar el projecte del Roberto
Nieva, i només en aquest tema, amb la col·laboració del Maikel Vistel al saxo tenor. Un
magnífic i esbojarrat tema tocat a mode d’improvisació col·lectiva dels vents,
tot i començar-les, les improvisacions, el saxofonista cubà. El ritme
persistent ha començat ja a la intro amb tots els vents fent la melodia, a
moments dissonant i d’una modernitat aclaparadora. Mikel ens ha enlluernat amb el seu magnífic solo, també seguint el
tarannà modern del líder, tot i que el llenguatge és més bopper,
avant-garde-bopper, podríem dir. Ben aviat se li afegiran la resta de músics,
com per exemple el líder i saxo alto, amb una magnífica improvisació
col·lectiva d’aquests dos mestres. Un final espaterrant que ben bé ens deixa
així com una mica estabornits, amb els dos solistes de les canyes arrodonint
una interpretació fora de sèrie. Després hi tornen saxo alto i trompeta per fer
la melodia principal i acabar tots plegats el tema de cop, com sembla que s’han
d’acabar aquests temes tan potents per ritmes i també per fortes conviccions.
“......En tot procés
hi ha molts factors, sobresortint aquí els que figuren al seu costat: el
trompetista cubà Jorge Vistel, (i en
aquest darrer tema el seu germà Maikel)
el pianista Richard Sears, el
contrabaixista "El Negrón"
i el baterista Guilhem Flouzat
esdevenen el just sosteniment de tant poder jazzístic, alhora que també en són l’estímul. Enorme disc i
enorme música, amb un tremend caràcter,
personalitat i múscul jazzístics. Enorme Roberto
Nieva." I això va dir en Pablo
Sanz per a Scherzo el març del
2019.
I ara per acabar el
programa i amb un canvi d’estil total, ens retrobarem amb un disc reeditat en
vinil de 180 grams per Blue Moon
sota l’etiqueta Jazz Workshops, i
aquest serà el de Bud Shank...
“PLAY’S
TENOR”
Bud
Shank
Editat
per JAZZWORKSHOP JW-087
Enregistrat
per "Bones" Howe a Ràdio Recorders, Studio "B", 28 de
novembre de 1957, Hollywood.
Música
original produïda per Russ Freeman
Disseny
de portada, fotografia i notes de contraportada: Woody Woodward
Reedició
de l'original Pacific Jazz PJ-4
Produït
per Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.
Bud
Shank, saxo tenor
Claude
Williamson, piano
Don
Prell, contrabaix
Chuck
Flores, bateria.
Aquest àlbum
representa la primera vegada que Bud
Shank va enregistrar extensament utilitzant el saxo tenor.
"Com promet el
seu títol, Bud Shank Plays Tenor
evita l'alto i la flauta característics del jazzman, i si bé el salt al tenor
no impacta dramàticament en el seu so i estil en general, sí que hi afegeix
ànima i profunditat als seus solos lírics. Shank
juntament amb el pianista Claude
Williamson, el contrabaixista Don
Prell i el baterista Chuck Flors, elaboren
un conjunt radiant d'estàndards que abasten des de "All the Things You Are"
fins a "Long Ago and Far Away", i tot i que cap de les interpretacions
reinventa el familiar material, l'enfocament robust fa d’aquesta sessió una de
les més reeixides de Pacific Jazz".
Jason
Ankeny – All Music Guide
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest magnífic vinil de 180
grams:
I per acabar el
programa, us proposo escoltar tres temes seguits, sense comentaris, que ja n’he
fet prous i fins i tot masses, o sigui que acabarem a tot swing amb....
A – 2.- Tenderly (Gross-Lawrence) 7m48s
A – 1.- Thou Swell (Hart-Rodgers) 6m38s
B – 2.- All the
Things You Are (Kern-Hammersteim II) 4m50s
Doncs ja hem acabat
el programa d’avui, amb un Jazz molt contemporani dins de l’Avant Garde com hem
comentat diverses vegades, en els dos primers projectes, havent començat amb el
quartet MUTE i disc homònim, amb
quatre músics d’origen asiàtic boníssims, dues dones i dos homes, joves tots
quatre, i hem seguit amb el projecte a quintet + 1 convidat, el del Roberto Nieva, “Process” i acabat a tot
Swing amb el “Bud Shank play’s tenor”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Contrabaix, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari,
Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La
Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest
programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
