Programa 295: Piris, Oleaga Izarra "TRIZAK", i Sánchez, Prado, Masana, del Barco "1 2 Free Fall", dimecres 11 d'octubre de 2017
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs si la setmana passada vam incidir en la música de Fresh Sound Records, en el programa
d’avui us convido a gaudir amb dos projectes que vaig rebre per correu, l’un
editat per Underpool i l’altre per Errabal Jazz. El primer és un treball
molt personal del trompetista malagueny Julián
Sánchez, “One Two Free Fall”, magnífic primer disc editat al seu nom, ja ho
escoltareu. I el de l’editorial basca, disc anomenat “TRIZAK” a càrrec d’un
magnífica trio, que ara mateix escoltareu....però abans.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs som-hi amb les músiques d’un programa temàtic, amb música d’autor,
partint d’un concepte força relaxat d’un trio de contrabaix, bateria i saxos
anomenat..
“TRIZAK”
Jon Piris, Hasier Oleaga i
Julen Izarra
Editat per Errabal Jazz ER 090
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Fredi Peláez el 27 i 28 de febrer de 2017 al Pottoko Studio de
Beasain.
Jon Piris, contrabaix
Hasier Oleaga, bateria
Julen Izarra, saxos tenor i
soprano
Amb 5 temes compostos per Jon
Piris, dos de Hasier Oleaga i un
de Ennio Morricone.
Comencem el programa ja amb les músiques d’aquest projecte actual parit
al País Basc, amb el primer tema, i com sempre que podem el més delicat que per
començar el programa ja va bé. De fet el més delicat seria el preciós “Gure
Gauzatxoak”, però us el deixo per quan tingueu el disc a casa, disc que podeu
comprar directament a la web de errabaljazz.
Escolteu doncs el tema compost pel contrabaixista Jon Piris anomenat...
3.- Hariak (J.
Piris) 6m18s
Doncs ja vegeu de quina manera més suau hem començat, i és que el so del
saxo soprano de Julen Izarra és així
de dolç. També ho és la pròpia composició, delicada però amb un tempo mig, amb
un Groove, que tot i ser residual notes la vitalitat rítmica de la composició.
Les escombretes són les úniques que sobreviuen del complex món de la bateria,
alhora que les notes llargues i soltes del contrabaix. Tot això li serveix a Izarra per a desenvolupar un preciós
solo al soprano. Un tema del contrabaixista, i així és que ell mateix acaba
d’omplir quasi en solitari l’espai amb els seus sons profunds. El baterista
realitza la seva versió del tema, ben recolzat per un Vamp dels altres dos, i
ves tu de quina manera més sua l’han acabat.
“Trizak” fa referència a les cordes que pugen i baixen les veles dels
vaixells, una imatge que tots hem vist quan aquests comencen els seus viatges.
“Tingueu les drisses preparades” s’escolta al port per remarcar la necessitat
d’estar atent, preparat pel l’incert pervindre. La música d’aquest trio porta
en les seves notes les ganes d’aventura característiques del jazz, així com els
aires provinents de diversos estils.
Continuem ara amb la versió que ells fan del tema de Ennio Morricone anomenat...
7.- Here’s to You” (E.
Morricone) 4m57s
Un tema que Morricone va
composar per a la pel·lícula Sacco e
Vancetti, dos anarquistes italians que els americans van condemnar per
haver matat a dues persones després de robar-les, fets aquests que no es van poder
provar mai. Els van condemnar perquè eren anarquistes i italians. Joan Baez en va fer una versió
magnífica i a Youtube es pot veure una altra increïble versió amb el mateix Morricone dirigint a una gran orquestra
i una gran coral a la Plaça de Sant Marcos de Venècia. De fet aquest és un tema molt curt, amb una sola frase que
es va repetint ininterrompudament, això sí, amb cada vegada més insistència
vocal i instrumental creant al final l’efecte d’una marxa reivindicativa.
A la versió que n’han fet els nostres herois, ja notem la insistència
del motiu o frase única i principal, car la melodia la reconeixem quasi a
l’instant. Tot i això, reconèixer que han volgut retre’ls el seu petit
homenatge amb la seva magnífica versió. El so del soprano torna a ser el
detonant melòdic en aquest tema, mentre els dos que porten la base rítmica van
incrementant-ne la insistència i potència, com en el tema original. El concepte
de marxa no hi és tan evident pel fet que el ritme esdevé més trencat i no tant
consistent com en l’original. Magnífica versió que esdevé més aviat al cap i a
la fi, un trist final.
Seguim amb un tema més viu, de fet carregat de swing, tema del
contrabaixista Piris anomenat...
2.- Rêvechum (J. Piris) 6m34s
I de quina manera ja ha començat el tema, a tot swing marcat pel walking
del compositor i el ride del baterista. Ens trobem de nou amb un tema de 32
compassos, amb una intro de contrabaix i baterista de 8 compassos, per iniciar
la melodia Julen Izarra al saxo
tenor ara. Ell fa les dues A, després el pont de 8 compassos i torna a la A de
vuit. El líder ha estat qui primer ha desenvolupat el seu solo, només
acompanyat delicadament pel baterista i a moments quasi sembla que camini sol
per aquets mons de 10. Un “walking” súper ben trenat el que ha fet aquest
mestre del contrabaix. Izarra al
tenor ha reeixit en el seu solo mostrant-nos sonoritat a lo Rollins i una molt bona tècnica, ja ho
heu pogut veure. De fet, considero que la melodia a la qual torna el tenor
després del seu solo, és magnífica, senzilla però magnífica, tot i notar-la un
pèl melancòlica.
El projecte el formen un trio poc habitual de saxo, contrabaix i
bateria, i proposa la música improvisada com a base. El trio de músics són Jon Piris, Hasier Oleaga i Julen Izarra,
músics provinents tan del Jazz com d’altres estils. Izarra ha estat membre de Organiks,
Travellin’, Brother’s Big Band i RS Faktor, i avui dia forma part dels Nevermind Trio conjuntament amb Oleaga¸ qui a més a més de publicar
diversos discos al seu nom, ha col·laborat amb innombrables grups i porta anys
tocant a la banda de Ruper Ordorika.
Precisament Jon Piris acompanyà al
solista basc en la gira en format duet del disc Memoriarem Mapan.
Acabem doncs el projecte i programa amb el darrer tema de 9 que n’hi ha,
i tots d’una qualitat contrastada i
diversitat evidenciada fins ara. El tema ara és del baterista Hasier Oleaga i és el més viu del
projecte, cosa que sempre fem sempre que podem. El tema es diu...
8.- Ezer Larririk (H.
Oleaga) 5m21s
Doncs si el baterista né's el compositor, ja és prou normal que sigui
ell que l’hagi volgut començar. I tot hi haver alguns canvis rítmics, el swing
es manté vital durant tot el tema. La melodia córrer a càrrec del solista dels
vents, ara també amb el tenor, encabint-s’he en el seu solo de manera
ininterrompuda després de la curta melodia inicial. El potent swing marcat de
nou pel “walking” del contrabaixista de la mà del magnífic baterista acompanya
el solo de Izarra al tenor, després
del qual, el contrabaixista fa el seu ben recolzat per un xarles magnífic. Al
final, melodia a càrrec del tenor conjuntament amb el contrabaixista i així
acabar-lo delicadament. Magnífic projecte de nou temes dels quals n’hem posat
menys de la meitat i que us recomano mireu d’aconseguir entrant a la web de
errabaljazz.
El projecte promogut principalment per Piris, vol ser un punt d’encontre on poder interpretar música
escrita pels seus components, inicialment en el terreny de la música purament
instrumental, amb ganes més endavant, de col·laborar en d’altres àmbits. Per
tant, aquest primer treball, enregistrat a l’Estudio Pottoko de Beasain de la mà del tècnic Fredi Peláez, recull cinc peces creades
per Piris i dues de Oleaga. Les composicions són només el
punt de partida, car al incloure-les al grup, discorren pels desconeguts camins
de la improvisació. També trobarem algunes versions com el tema de Ennio Morricone “Here is You”, i la
tradicional “Birjiña Maite”, amb la intenció d’aportar noves visions de sons
que per alguna raó provenen del passat.
Doncs nosaltres acabem el programa d’avui amb el projecte del Julián Sánchez anomenat...
Però abans deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
“ONE TWO FREE FALL”
Julián Sánchez, Luz Prado, Juan
Masana, Javier del Barco
Editat per Underpool UNDP-024
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Curro Urera el juliol de 2016 als Estudios Trafalgar
Julián Sánchez, trompeta,
fiscorn i percussions
Luz Prado, violí, efectes, veu
i percussions
Juan Masana, contrabaix
Javier del Barco, bateria
Música composta i arranjada per Julián
Sánchez, excepte dos temes encabits en el seu “Loves”.
Vegem què ens diuen des de Underpool....
One Two Free Fall és una nova proposta del trompetista Julián Sánchez coliderada amb la
violinista Luz Prado, el
contrabaixista Juan Masana i el
bateria Javier del Barco. Una
formació que uneix la frescor i maduresa artística pròpies a un projecte que
troba en la improvisació i l'estètica del free jazz la seu principal i el
vehicle d'expressió. Ornette Coleman,
Eric Doplhy, Sun Ra, Roland Kirk i tants altres referents de l'avant-garde
i la improvisació lliure han servit com a punt de partida a un quartet que
signa música original i que no s'estableix, sinó que troba en la incertesa la
seva pròpia naturalesa.
El so conjunt de trompeta i violí ofereixen una àmplia i atractiva
sonoritat que trasllada l'oient a l'àmbit de la música contemporània. Al costat
d'això i en equilibri estètic, contrabaix i bateria provoquen que floreixin la
dansa i el ball en les seves melodies. Una proposta protagonitzada per quatre
músics amb trajectòria, maduresa i experiència; una innovadora unió que busca
un espai comú on les respostes es construeixen en comunió amb el públic, en el
moment, a través d'ells.
Doncs som-hi amb aquesta música que s’allunya un mica de la què hem
escoltat fins ara, i ho farem amb el tema de Sánchez..
2.- Marmeládov (J.
Sánchez) 7m58s
Doncs ja vegeu quina passada de tema. Han acabat suament i de la mateixa
manera que l’han començat, però és que entremig ha passat de tot. Les melodies
del tema, a duet amb trompeta i violí, han aparegut a la vegada que la rítmica.
Una música inquietant, rica en matisos i sorprenent per la seva musicalitat.
Acabeu d’escoltar a un dels millors metalls daurats peninsulars, al malagueny Julián Sánchez, magnífic com sempre. Si
a la tècnica sorprenent, li afegim la capacitat que ha demostrat com a
compositor, doncs convindreu amb mi que és un tros de músic. Tenim la sort que
ens visita força sovint i sempre que podem l’anem a veure. Les darreres vegades
al Jamboree amb el seu quartet i a
trio amb l’Iván González i Pol Padró, tres
trompetistes sols, al Sinestesia. Un
treball aquest on la violinista aporta una increïble i moderna sonoritat a la
vegada que magnífica tècnica. El domini de l’instrument és total, i la seva
aportació a la música de Sánchez la
fa insubstituïble. Entremig, els sons que entre tots aporten pel que fa a les
percussions, fent pinya amb el gran baterista Javier del Barco, al qual vam poder veure també a ala sala Sinestesia.
I després d’aquesta meravella que segur us haurà impressionat, seguim
amb un tema força sorprenent....
7.- Love in Outer Space (Sun Ra) 4m37s
I ja vegeu quina insistència la del lick del contrabaixista Juan Masana, la qual ha servit per
“vestir” les poques músiques melòdiques que han escrit els seus companys per
sobre d’una estructura rítmica permanent, on el concepte “avant-garde” hi és de
manera fefaent. La simplicitat, la senzillesa també pot ser agradable, i amb la
persistència rítmica encara més. El so de la trompeta amb sordina barrejada amb
el so del violí, entremig dels sons de la base rítmica, realment et van situant
en una esfera meditativa, com si d’un determinat “mantra” es tractés. Els
elements percudius participen amb joia d’aquesta mescla sonora i rítmica. Un
tema de Sun Ra que va fer en la seva
època Solar i un dels més
assequibles i que Sun Ra va
interpretar amb tota una colla de músics, una vertadera big band, vaja la Solar Arkestra a un tempo una mica més
viu, tot i que no massa.
Seguim amb la música del Julián
i ara ho farem “poc a poc” amb el tema ple de swing anomenat...
3.- Poco a poco (J.
Sánchez) 4m56s
I quina delícia de composició, amb el ritme tant ben marcat per
contrabaix i bateria, el primer amb un “leit motiv” evident que repeteix sense
parar, mentre que el bateria l’acompanya marcant-lo i de quina manera. La
melodia del tema a càrrec del compositor malagueny i insigne trompetista és
força enganxosa, i més encara quan ens n’adonem com executen el “pont” amb el
canvi harmònic, preciós, pont i carretera...ha. Sense que ens n’hàgim adonat, Julián s’ha enfrascat en el seu
magnífic solo, mentre que Luz
col·labora a base d’efectes i percussions diverses. I sempre la permanent i
persistent base rítmica no para d’insistir amb el ritme, que de ben segur a més
d’una i un el farà ballar.
I ja acabem el programa però...
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu suport
i des d’aquí una forta abraçada.
I ja per acabar el projecte del Julián
i companys, a la vegada que acabar el cinquè programa de la temporada 17-18, us
convido a escoltar el magnífic i molt viu tema d’aquest gran trompetista i
compositor malagueny anomenat, recordeu el seu nom per quan vingui a casa
nostra a tocar, Julián Sánchez, el
tema doncs es diu...
5.- A Pigue D (J.
Sánchez) 5m53s
Doncs amb aquest impressionant tema, ens n’anem anat a Pique de debò.
Després de l’impressionant inici a tot drap, i encara mantenint el tempo, les
músiques s’han calmat una mica i per no massa temps. Creació estilística d’alt
nivell, amb tota la modernitat possible, car no oblidem que Julián Sánchez és un dels més eclèctics
músics del moment, participant en projectes càlids a ritmes cubans com el
“Tumbando a Monk” que també hem posat en aquest programa, però també assidu a
les manifestacions del més Free Jazz com el projecte de l’Ivan González, “Memoria Uno”, on la lliure improvisació i les
“conduccions” són la clau de volta. Javier
del Barco ens ha mostrat el concepte que ell té d’una improvisació
avant-garde amb la bateria. La mestria dels solistes l’hem tornat a constatar
en aquest magnífic i potent tema encabit tema i projecte dins del Jazz
Contemporani. Una meravella.
Bé, doncs ja hem acabat el programa d’avui i espero que us hagi agradat
la proposta, que ja vegeu que cada
setmana és diferent, però el que no canvia és la qualitat dels músics. La
creació és infinita en tots els aspectes de l’art, i en l’art que ens toca, el
musical, és més que evident. Primer amb la música més dolça, però també
encabida en la més rabiosa actualitat, del projecte anomenat TRIZAK per acabar amb aquest One Two Free Fall. Espero que hàgiu
gaudit de la música d’avui, i ja vegeu com les gastem en aquest programa.
Música diversa, perquè sapigueu què és el que es cou en aquest moment, en
aquets temps, i com vam fer la setmana passada, amb la música de sempre, la del
Jazz Modern del segle passat. La setmana vinent serà també diferent. Com ha de
ser.
Ara sí que ja marxem però us volia agrair abans la vostra presència aquí
o al blog del programa que ja sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es, i
acomiadar-me, jo Miquel Tuset i Mallol
qui ha realitzat el programa, escollit les músiques i explicat interessos
comuns, us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
