Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que escoltareu.

Avui us presentaré com sempre que pugui tres novetats de les nostres editorials i un projecte auto-editat. Avui va de guitarristes, dos de casa i un de fora....Tot i la utilització del mateix instrument per tots tres, les músiques seran però diverses i diferents, i també la concepció dels temes propis. El programa serà coherent d’alguna manera però no hi trobareu massa similituds en els tres treballs, d’aquí la gràcia de la proposta.

...que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc....
Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...

 
“THIEVES AND SECRETS”
Mike Baggetta Quartet

Editat per Fresh Sound Records New Talent           FSNT 436
Enregistrat per Aaron Nezevie el juny de 2013 als The Bunker Studio in Brooklyn, NY.
Produït per Mike Baggetta
Productor executiu Jordi Pujol

Mike Baggetta, guitarres
Jason Rigby, saxos
Eivind Opsvik, contrabaix
George Schuller, bateria

Totes les composicions són de Mike Baggetta, excepte el segon tema del disc anomenat Thieves and Secrets que és de Nathan Blehar i Transmission que és col·lectiva. Aquest és un treball força modern en la concepció i interpretació, molt proper al Jazz Contemporani on s’hi hi ha un denominador comú, aquest és el de la llargària dels temes, tots excepte dos, arribant quasi als 9 minuts i amb el tema que dóna nom a l’àlbum de més de 12. Evidentment que això és el de menys, però sí ens indica que els temes han estat pensats per deixar desenvolupar les intervencions dels músics sense cap limitació temporal.
Escoltem per començar el darrer tema del disc anomenat...

8.- Bridges                (M. B.)            9m29s

Quin magnífic tema per començar, no us sembla?...modernitat del so de la guitarra iniciat amb uns sons estratosfèrics per després afegir-s’hi el Jason al saxo alto seguint una mena de balanceig melòdic acompanyat pel líder Mike Baggetta. El George acaronant la bateria i l’Eivind el contrabaix mentre Mike desenvolupa un delicat solo, que mica a mica es va tornant més i més punyent a la vegada que la bateria també es desferma i és llavors quan intervé el Jason amb el seu saxo alto amb un solo seguint l’estela del líder pel que fa a la modernitat. Un gran tema per situar-nos en la concepció musical d’aquesta formació liderada pel Mike Baggetta. Un tema que acaba suament, de la mateixa manera que ha començat.

Vegem què ens diu en Ben Ratliff a The New York Times...

"A 'Thieves and Secrets', el guitarrista de jazz de Nova York Mike Baggetta fa una música sigil·losa i  misteriosa, i tant ho fa amb la guitarra elèctrica i acústica com també amb la sintetitzada. Ha tocat força els estàndards de jazz, i és així que pot improvisar ràpida i fluidament, mostrant tot tipus d'aprenentatge i estils. (Els seus solos en tots els temes ens ho aclareixen). Però aquest projecte és una altra cosa. Mike Baggetta ha fet música clarament delineada, amb melodies i patrons d'acords en temes actuals, però també en el so, l'espai i la textura. És un solista, però està força interessat en tot l’espai d'una peça de música; els fons rítmics, l’espai entremig i també en el primer pla solista. És especialment bo en aquest projecte, amb un conjunt calmat, amb cançons lentes acompanyat del saxofonista Jason Rigby, el baixista Eivind Opsvik i el bateria George Schuller, on ell  tracta de fer alguna cosa personal amb la improvisació col·lectiva i ben bé que l’aconsegueix, a més a més de fer música bella, música maca.!

- Ben Ratliff, The New York Times



Anem a escoltar el primer tema del disc anomenat Transmission que és un tema col·lectiu de Baggetta, Opsvik, Rigby i Schuller, arranjat per Baggetta.

1.- Transmission       (B, O, R & S)             9m03s

Un tema iniciat ja amb un tempo viu marcat per contrabaix i bateria, el George aquí quasi fent un solo....passats però els minuts inicials, arriba la calma aparent melòdica sense aturar-se la rítmica que sí ho fa després..Intimisme provocat pel quasi silenci tot i seguir la bateria marcant un pols vital, i mentre, volant, les soltes notes de la guitarra mica a mica acompanyades per les incursions Free del Jason al saxo alto...i sempre la bateria amb un marcat accent al bombo i quasi amb la desaparició melòdica del contrabaix...i acaba delicadament..

Som-hi ja per acabar amb el cinquè tema de l’àlbum, tema iniciat per un magnífic solo del bateria Schuller...anomenat....líders mundials...vaja quina lacra...

5.- World leaders      (M. B.)                        8m59s

Un tema on tornen a dominar rítmicament contrabaix i bateria mentre que els dos solistes, guitarra i saxo soprano, desenvolupen els seus magnífics solos. Quin gran so que obté el Jason Rigby del seu soprano...em venen records d’alguns dels seus mestres com el Dave Liebman, p.e. La guitarra de Mike amb connotacions a l’estil del gran John Abbercrombie amb sàvies barreges dels sons del sintetitzador...i quin gran tema per acabar aquest projecte on bateria i contrabaix no han parat ni un segon, fins el final.

Us recordo que hi ha d’altres programes com el Saxofon d’en Ramon i Josep, el Camps de Cotó de l’Andreu Fàbregues, el Jazz para Nictalopes de l’Enrique Heredia, el Calaix de Jazztre del Jordi Hatero, les Històries del Jazz de l’Albert Carrique, Jazz per a noctàmbuls i No solo Jazz de l’amic Antonio Narváez, gran fotògraf també, i no ens deixem el programa que fa l’amic Valentí Sessar a Ràdio Sant Boi i Ona La Torre, per parlar dels programes carregats de voluntariat, com també és aquest i que també hi ha programes de ràdio diguem-ne més institucionals, aquells que pots escoltar a les emissores
estatals i/o autonòmiques i els de països com el nostre com és l’IcatJazz de l’Albert Talleda i l’amic Toni Pola, i els que fa el mestre de tots, a les escanyes, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per els amics, Jazz porque sí i A todo Jazz, etc... Bé, com sempre dic la oferta és força àmplia i n’hi ha per triar i remenar..

Seguim ara amb el projecte auto-editat del Guillem Plana anomenat...


“GUILLEM PLANA’S MONK ELECTRIC BAND”

Enregistrat en directe a la Nau l’1 de desembre de 2013
Mesclat i masteritzat per Arnau Figueres
Aquest és un projecte auto-editat pel Guillem Plana..

Guillem Plana, guitarra i arranjaments
Adrià Plana, guitarra
Aleix Forts, contrabaix
Josep Cordobés, bateria

Monk Electric Band s’alimenta de l’energia de les composicions de Thelonious Monk i proposa una reinterpretació  dels seus temes amb una sonoritat que va des del Rock al Free, explorant eclècticament tota mena de terrenys sonors. En els arranjaments apareixen riffs clàssics de Led Zeppelin o Black Sabbath, sense abandonar mai el concepte jazzístic.

Aquest és un projecte on el rock es barreja amb el jazz i així és com se m’ha acudit presentar-vos dos meddleys, l’un amb temes de jazz i per acabar amb més marxa, l’altre amb temes de rock...Som-hi doncs amb la primera proposta amb els temes Trinkle Trinkle; In Walked Bud i Wee See... I amb 10 minutets d’elèctric Monk....

7.- Trinkle Trinkle      (T. M.)             4m07s
4.- In Walked Bud     (T. M.)             2m06s
2.- wee See              (T. M.)             3m55s

Doncs ja vegeu quina magnífica proposta ens han presentat aquests músics i de manera particular qui és el “paridor” del projecte, que ben bé podria haver estat el seu de final de carrera, m’aventuro a dir. S’ha de dir que és un projecte agosarat, atrevit i molt ben realitzat, on els arranjaments són fonamentals i segur que estant molt ben fets per poder interpretar aquests temes. Els músics tenen una qualitat fora de tot dubte, i ben bé que ho esteu verificant.

La formació de dues guitarres elèctriques, contrabaix i bateria ofereix una revisió vital i vitamínica de la música de Monk, preservant-ne la personalitat i l’equilibri entre tradició, potència i extravagància.

I ara en Guillem fa els seus agraïments personals.....
Aquest treball és fruit de la implicació i esforç de moltes persones. Vull agrair enormement a l’Adrià, l’Aleix i en Josep la seva implicació desinteressada al projecte i tota la música que desprenen sempre. A en Dani i tot el personal de la Nau, a en Jordi Matas, l’Arnau Figueres, a en Jordi Farrés i de manera especial a l’Iris....Guillem.


Seguim ara amb el meddley de rock amb els dos temes amb referències a Led Zeppelin....

1.- Boo Boo’s Birthday        (L. Z.)              4m32s
3.- Bye-Breaker                    (L. Z.)              4m16s

Deu ni do del projecte del Guillem...el qual, amb la companyia del seu germà Adrià a l’altre guitarra elèctrica, ens han ofert aquest magnífic treball com a mostra fefaent del seu potencial, que és molt. L’Aleix al contrabaix i en Josep Cordobés a la bateria són el complement ideal per aquests dos guerrers de la guitarra elèctrica. L’Adrià ens va acompanyar al Jazz Club La Vicentina formant part del Gabriel Amargant Quintet, amb el Marco Mezquida, Miguel Serna i Gonzalo del Val i forma part de diversos projectes com el del gran bateria Joan Vidal.

Deixem doncs aquest projecte i endinsem-nos en la novetat de Quadrant Produccions.......recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 
“ESPERIT DEL VENT”
Eduard de Negri

Editat per Quadrant Produccions        Q00060J
Enregistrat per Fran Paredes als Natural Sound.
Produït per Eduard de Negri
Productors executius Quadrant Produccions

Eduard de Negri, guitarres acústica i elèctrica i sintetitzador
Eloi López, bateria i veus
Dick Them, fretless baix (baix elèctric sense trastes)
Horacio Fumero, contrabaix en el tema “Ballad of Bossa”.

Totes les composicions són de l’Eduard de Negri

Escoltem ja el primer tema d’aquest projecte força diferenciat de l’anterior però amb el denominador comú de la qualitat..

3.- Blauett      (E. de N.)                   5m18s

Bé, doncs ja heu escoltat el primer tema i comprovat de quina manera han anat canviant les músiques dels guitarristes d’avui fins arribar a aquest projecte que he decidit guardar pel final pel fet de considerar-lo força reeixit, potent, vital i també força alegre, que ja ens fa falta. Guitarra acústica barrejada amb els estris electrònics més moderns, sons sintetitzats barrejats amb els acústics i una secció rítmica carregada d’energia i ben conjuntada amb el Dick Them i l’Eloi López que aixopluga a la perfecció el treball personal de l’Eduard.

Vegem què ens en diuen els de Quadrant Produccions...
El guitarrista Eduard de Negri presenta “Esperit del Vent”, un disc on la fusió preval com a concepte regnant. El disc inclou set temes d’autoria pròpia que junts conformen una proposta musical d’alta qualitat, rica en matisos i totalment impregnada de l’estètica mediterrània inseparable de de Negri. Posat al capdavant d’un trio de guitarra, baix i bateria, de Negri s’endinsa en territoris que, tot i resultar familiars, li permeten sorprendre i innovar des de la seva pròpia singularitat com a guitarrista i compositor.

Doncs som-hi ara amb el tema on l’Horacio Fumero hi participa amb el contrabaix....un tema suau a ritme de Bossa anomenat...

5.- Balada en Bossa            (E. de N.)       5m31s

Una balada en bossa on el so acústic hi és marcadament i protagonitzat pels dos instruments acústics de corda i les suaus escombretes a la bateria. Tema amb una melodia o motiu principal força evident i que passats els chorus adequats deixa pas al solo de l’Eduard amb la guitarra ja més electrificada, amb el fons encara dels acords de l’acústica, doblant-se ell mateix en les dues preses. L’Eduard se’ns mostra com a gran guitarrista que és, ben introduït en el món acústic però també ens demostra que controla els estris més moderns.


Aquest és un treball entremig del folk i del rock amb espurnes jazzístiques. Quadrant és una editorial de casa nostra oberta a recolzar les propostes de qualitat, personals i diverses. En les seves files hi podeu trobar músics de Jazz i com és el cas d’avui, a un músic i la seva proposta personal, mediterrània i folklòrica, arrelada ben lluny i ben a prop. La barreja que fa l’Eduard de l’ús de les diferents guitarres, acústica, elèctrica i l’ús que fa del sintetitzador en el mateix tema, ens dóna la idea del nivell tècnic i d’eclecticisme que atresora aquest gran músic. Un músic que ja porta molts anys a la carretera en la qual va fer i fa viatges amb  gent com la cantant de la cançó, Maria Cinta. El seu fill es diu Dylan, en clara referència al mestre del folk-rock Bob Dylan.

Seguim ara amb un magnífic tema amb aires orientals i ritmes occidentals anomenat....

6.- Mirant l’Orient      (E. de N.)       7m17s

I quin tros de tema...sobretot m’ha frapat el concepte rítmic, les acords de la guitarra acústica, els rifs melòdics descendents, i els canvis de guitarres, acústica i electrònica amb aires a Pat Metheny per parlar del primer que m’ha vingut al cap. El folk americà hi és força evident a mode de sostenutto i els canvis rítmics força recolzats per la secció de baix elèctric i bateria. Un tema sorprenent amb tonalitat menor amb un cert regust melancòlic a vegades i força optimista en d’altres.

Acabem aquest magnífic treball amb el primer tema del disc anomenat..

1.- Camí de Ronda   (E. de N.)                   6m08s

Doncs amb aquest tema on hem pogut escoltar el Dick Them amb el seu solo al fretless bass i el so primer electrònic i després sintetitzat de la guitarra de l’Eduard de Negri, acabem aquest magnífic disc, del qual us n’he posat quatre dels set temes que hi ha, i també acabem el programa que espero us hagi agradat. La meva intenció és aquesta, que us agradi la proposta presentada i que mireu d’aconseguir-la pel bé de la música i de tots nosaltres. Sense músics no hi ha música, o sigui que si us plau, aneu a les botigues de discos o compreu música per internet. Sigui com sigui però col·laboreu amb mantenir la música viva comprant discos i anant als concerts en viu com el que farem el divendres 20 de març al Jazz Club La Vicentina, on tindrem a un gran saxofonista italià que ens visitarà a nosaltres, passant primer pel Jamboree, Hot Blues d’Igualada, i després de passar per la Sala Xica farà dos concerts més a Sant Cugat del Vallès. Doncs res més, gràcies per escoltar-nos i ja sabeu que demà ho podreu tornar a fer si tant us ha agradat a la mateixa hora. Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |