Programa 199: Moonjune Records II, amb Susan Clynes, Dewa Budjana, Tohpati i Marbin; dimecres 25 i dijous 26 a les 22h
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí
Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa
el fem els dimecres i els dijous en diferit a la mateixa hora. Ens podeu
escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del
directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la
selecció de músiques improvisades que escoltareu.
Avui és un dia dedicat a la
música de Moonjune Records, tal i com ja vaig fer el mes passat en el darrer
dimecres de febrer. No sempre serà Moonjune i de fet faré aquest programa
especial mentre tingui material suficient per fer-lo. Pel més vinent indagarem
en la editorial de Barcelona anomenada Discordian Records. Avui li toca a
Moonjune, i tot gràcies al seu creador i director, Leonardo Pavkovic, un home
enamorat de tot el que te relació amb el Rock-Progressiu, des de King Crimson
fins a Soft Machine, passant pel gran guitarrista Allan Holdswort. De fet,
actualment està acompanyant als Soft Machine Legacy per la gira que estan fent
pel Japó. Leonardo és qui m’envia aquests discos des de New York tot i que
possiblement la opció millor sigui descarregar-los des dels corresponents
Bandcamps dels artistes, ja veurem què decideix si finalment es vol estalviar
les despeses de l’enviament.
Comencem amb una música íntima
interpretada, cantada i composada per Susan Clynes, belga de naixement. Aquesta
música etèria, dolça moltes vegades i agra quan convé al tema, ens captivarà de
la mateixa manera que la seva veu. Les lletres són importants sempre i en
aquest projecte encara més, o sigui que si us agrada poder entrar al web de la Susan i descarregar-vos les seves lletres en format .pdf. Comencem doncs amb el projecte de
Susan Clynes anomenat.
“LIFE IS.....”
Susan Clynes
Editat per
Moonjune Records MJR061
Enregistrat
per Jann Music Productions a Archiduc, Bruseles.
Produït per
Susan Clynes
Productor
executiu Leonardo Pavkovic.
Susan Clynes,
veu i piano en tots els temes.
Simon Lenski,
cello
Pierre Mottet,
contrabaix
Nico Chkifi,
bateria
Totes les composicions són de
Susan Clynes.
Escoltem doncs el primer tema del
disc, el que dóna títol a l’àlbum...
1.- Life Is... (S.
C.) 4m21s
Doncs aquesta és la veu i la
música que escoltarem aquests primers minuts. Delicadesa acompanyada de
seriositat, profunditat de missatge, magnífica veu i bones interpretacions per
acompanyar-se...
Vegem què ens diu el Leonardo del
treball de la Susan...
Aquest projecte “Life is..”, és
el punt de partida i debut de la pianista i cantant Susan Clynes a Moonjune
Records. Aquest treball és una compilació de tres dels seus concerts en directe
realitzats en dues localitats diferents, amb formacions diferents en cadascuna.
Dues d’aquestes actuacions es van
fer en l’històric Art Deco Bas a Brussel·les anomenat L’Archiduc, local
inaugurat el 1937. La primera de les actuacions es va fer en format trio amb
Pierre Mottet, contrabaix i Nico Chkifi, bateria. La segona la va fer a la
localitat de Bree a la Llibreria del Centre Cultural i va ser amb la Susan ella
sola cantant i tocant el piano. La darrera de les actuacions la va tornar a fer
a l’Archiduc, i va ser en duet amb el cello de Simon Lenski. Cada formació va
aportar el seu propi fons, i la seva característica paleta de colors d’aquests
quadres sonors.
El tema instrumental Les
Larmes és una composició basada en el conflicte entre palestins i israelians,
vaja, el conflicte provocat per aquests darrers. En aquest tema el cello, com a
veu humana universal que és li dóna el plus d’emoció.
Escoltem doncs aquest tema tan
impressionant...
4.- Les Larmes (S. C.) 9m34s
Un tema certament impressionant
on s’escolten els crits provocats per la por, per la mort de les persones
estimades. Una cançó trista com la mateixa vida en aquests indrets i que Susan
ha sabut transmetre amb tota la profunditat i emoció.
Les emotives cançons a veu i
piano ens porten a la memòria realitzacions de Laura Nyro i Essra Mohawk. Susan
al piano, interpreta estructures que ens recorden gent com Tori Amos i Fiona
Apple, i també les cascades d’arpegis de Tony Banks, arribant a la politonia
amb inflexions jazzístiques del compositor francès Darius Milhaud.
El tema Childhood Dreams la Susan ens diu..
"En els meus somnis la gent parla, del que són i el que
busquen"
Acabem aquest projecte, recordeu que avui n’escoltareu quatre, amb el
tema anomenat...
6.- Ileansa’s Song (S.
C.) 3m27s
A Ileana’s song utilitza
abastament baix i bateria. Aquestes intel·ligents cançons tenen alguna relació
amb la música de Dagmar Krause, un estil anomenat Slapp Happy-Era. També amb la
música de Elaine Di Falco’s i el seu Thinking Plague, i amb l’Annetta Peacock i
el període inicial de Kristin Hersh i la seva banda, Throwing Muses.
Hi ha punts en la seva vida que s'ha d'anar amb el moment. Encara que no sempre se sap el que seran les conseqüències d'aquesta elecció, o si el camí de tirar avall en última instància és l’elecció correcta. No obstant això, en el teu cor sents que és el que cal fer. Vas amb el moment i dones aquest salt cap al desconegut.
Susan Clynes en sap tot sobre anar amb el moment i donar el salt.
Deixem-la tot i considerant que encara teniu 8 temes més per escoltar i
gaudir, o sigui que us recomano que entreu al web moonjune.com i allà trobareu
la seva música i la que ara mateix seguirà amb el guitarrista indonesi Dewa
Budjana, del qual ja en vam posar un disc en l’anterior programa dedicat a
Moonjune Records...el projecte es diu...
“HASTA KARMA”
Dewa Bujdana
Editat per
Moonjune Records MJR070
Enregistrat
per Randy Crafton el 22 de gener de 2014 al Kaleidoscope Studio, Union city,
NJ.
Produït per
Dewa Budjana
Productor
executiu Leonardo Pavkovic.
Dewa Budjana,
guitarra acústica i elèctrica
Joe Locke,
vibràfon
Ben Williams, baix
Antonio
Sánchez, bateria
I la
col·laboració de...
Indra Lesmana,
piano i melòdica
Jro Ktut
Sidemen, veu
Totes les composicions,
arranjaments i producció són de Dewa Budjana.
D’aquest músic ja en vam parlar
en el programa 195, on vam posar el seu disc “Surya Namaskar”, el qual ja ens
va sorprendre. Avui ho fem amb el darrer editat per Moonjune on hi participen
uns músics de primera línia, i potser el més mediàtic l’Antonio Sánchez, a qui
vam veure interpretant la banda sonora de la pel·lícula “Birdman”.
Escoltem ja el primer tema
d’aquest projecte anomenat...
3.- Jayaprana (D. B.) 8m32s
En Leonardo ens diu això d’aquest
gran guitarrista i compositor...
Acompanyat per un magnífic elenc d’intèrprets estrella, el nou
llançament de Dewa Budjana (el seu quart a MoonJune), "Hasta Karma,"
estableix un nou punt de referència per a l'excel·lència moderna del jazz
progressiu al segle 21. Amb un ambient i sentir més semblant al d'una banda amb
dècades d'experiència tocant junts, Dewa i els seus estel·lars companys de sessió
- el llegendari vibrafonista de Nova York, Joe Locke, i el nucli rítmic de Pat
Metheny Unity Grup: el fabulós jove baixista, Ben Williams, i l'extraordinari
bateria, Antonio Sánchez - creen textures atmosfèriques superlatives que ens
enlairen a altituds espectaculars,
incloent en aquest projecte el reconegut pianista indonesi Indra Lesmana, el
qual hi afegeix la seva gran aportació.
I ara per acabar ho farem amb preciós tema anomenat..
5.- Just Kiding (D.
B.) 10m04s
Mostrant-nos les seves habilitats de composició i arranjaments amb la més absoluta delicadesa, Budjana ha lliurat la seva última obra mestra en "Hasta Karma". Traient profit dels seus dons extraordinaris, Dewa Budjana empeny la banda, i la seva música, a noves altures sense precedents. Ple de qualitat en tots els sentits, el degoteig d'emoció en tot això, és una música de caràcter summament visionari, ambiciós i majestuós, i, potser, malgrat la seva brillantor, és innegable que ve directament des del cor.
Els companys involucrats, tots amb unes carreres impressionants, s’afegeixen amb magnífiques actuacions en aquest projecte, però, les imatges múltiples de grandesa individual mai eclipsen la santedat corporativa del moment musical. Això és jazz progressiu modern en el seu més sensible i millor moment.
Deixem aquest gran músic i seguim amb el tercer projecte de Moonjune
Records amb el treball d’un altre guitarrista indonesi anomenat Tohpati. Aquest
serà un projecte on ens endinsarem una mica més en el Jazz-Rock-Progressive i
per tant notareu com l’assumpte musical es va enlairant de potència i també de
ritme. Anem-hi.
“TRIBAL DANCE”
Tohpati
Editat per
Moonjune Records MJR064
Enregistrat en
viu per Bob Horn el 12 de setembre de 2013 als estudis EchoBar, North
Hollywood, Los Ángeles.
Produït per
Tohpati
Productor
executiu Leonardo Pavkovic.
Jimmy Haslip,
baix elèctric
Chad
Wackerman, bateria
Totes les composicions són de Tohpati
Escoltem el primer tema d’aquest músic, el que dóna títol al
projecte...
3.- Tribal Dance (T.) 7m00s
Doncs ja vegeu que tornem a estar
immersos en sonoritats etèries, envoltades de melodies preciosistes i sons
delicats de vegades i ritmes força variats. Aquest tema és ple de canvis
melòdics i rítmics, és però en el tema més avançat on Tohpati ens mostra la
seva destresa interpretativa en el gran solo que executa. L’ajuda una secció
rítmica de primera magnitud, essent el Jimmy Haslip qui fa també un magnífic
solo amb el seu baix elèctric. Un bon tema per situar-nos en aquesta sonoritat.
Vegem qui és aquest gran guitarrista:
Tohpati és un guitarrista de renom en el seu Indonèsia natal, tot i que se’l
considera un dels millors guitarristes del món, entre els quals es troben els
qui estan familiaritzats amb la seva obra. Amb influències que van des de John
Scofield a Robert Fripp, i Terje Rypdal a Pat Metheny, el treball de la
guitarra de Tohpati és sempre fresca, atractiva i impredictible. La seva forma
de tocar és estel·lar, i la seva tècnica, impecable. Ell viu en un país amb una
varietat de diversos entorns musicals, com la seva extensa obra gravada i en
viu ens fa constar.
Tohpati va començar a tocar la guitarra clàssica a l'edat de deu anys, i el seu talent i reputació van florir ràpidament. Als vint anys es va unir a la banda de jazz d'Indonèsia, simakDialog, l’any 1994. Aquest canvi el va ajudar encara més a ampliar i definir la seva identitat musical, ja que aquest home amb seu a Jakarta, és molt conegut per la seva intuïtiva interacció musical i solos expansius i desinhibits.
Escoltem ara el primer tema del disc, anomenat ..
1.- Rahwana (T.) 7m47s
Magnífica demostració d’aquest monstre de les sis cordes, interpretant i componen, en un tema carregat de potència i també canvis rítmics. Evidentment ha begut de McLauglin també a part dels altres seus herois. Demostra una tècnica increïble i l’acompanyen dos grans que li donen el suport adequat.
Tohpati va gravar tres àlbums en solitari amb Sony Music i va tocar en
tres àlbums de simakDialog abans d'esdevenir un artista MoonJune. Des de
llavors ha tocat en dos discos més de simakDialog estrenats a MoonJune Records
- Patahan (MJR015) de 2007, i 'Demi Massa de 09 (MJR024) - i va llançar el seu
primer àlbum internacional com a líder en el projecte Tohpati Ethnomission's
"Save The Planet".
Es mostra constantment com un líder de la banda, com a músic de suport, intèrpret, compositor i col·laborador creatiu - i en moltes situacions musicals diferents. Tohpati ha actuat per tot el món, continua sent un músic molt ocupat que poques vegades es troba aturat sense fer res.
MoonJune està content i molt orgullós de produir aquest guitarrista excepcional. Estem tan ansiosos, com la seva legió de fans que creix a tot el món, per escoltar el que farà seguidament aquesta estrella en ascens en el món brillant de l’escena de la música progressiva.
Bé, doncs deixem aquest altre
gran guitarrista d’Indonèsia i la seva música carregada amb les arrels pròpies
i estils aliens a la seva terra i ara sí que va de debò....ara acabarem el
programa, un programa que ha anat creixent en magnituds diverses i que ara
agafa certament la dimensió més bèstia, de la mà d’un grup de Jazz-Rock brutal
anomenat Marbin. En un grup però sempre hi ha algú que destaca i en aquesta
formació hi ha dos líders, hi ha dos Danys; Dani Rabin, guitarra i Dany
Markovitch, saxos, de fet se’l pot veure amb un sopranino i aquest és el so que
li escoltareu. D’ells dos són les músiques que escoltarem ara mateix..
Som-hi a tota hòstia amb un disc
enregistrat en directe i agafeu-vos que venen corbes....amb el projecte
anomenat..
“THE THIRD
SET”
Marbin
Editat per
Moonjune Records MJR065
Enregistrat
per Cales Willitz en directe entre el 3 de març i el 14 d’abril de 2013.
Produït per
Danny Markovitch i Dani Rabin
Productor
executiu Leonardo Pavkovic.
Dani Rabin,
guitarra
Danny
Markovitch, saxos
Jae Gentile,
contrabaix
Justyn
Lawrence, bateria
Tots
els temes estan composats, arranjats i produïts per Dani Rabin i Danny
Markovitch.
Escoltem
ja directament el segon tema en clau Jazz-Rock i estructura de Blues enregistrat
a Lincoln al local Knickerbockers
2.- The Depot (D. R.
& D. M.) 6m33s
Doncs ja vegeu com les gasten aquesta colla de
joves. Potència sí, velocitat en la interpretació i grans dosis de tècnica és
el que ens mostren en tot un seguit de temes enregistrats en diferents
poblacions dels eeuu.
Sense cap dubte, una de les formacions més treballadora, més motivada i
impulsada de les bandes independents en el món d'avui, Marbin i el seu The
Third Set és un testimoni de l'ètica del treball, la unitat i la determinació
que s'ha convertit en sinònim del seu nom, i la profunditat de la dicció
musical, estils i textures que aquests músics han aconseguit.
Més enllà d'això, no tot s'hi val, tot i que com els joves lleons
devoren un conjunt que espurneja, del seu millor material amb una intensitat
sense igual !! La captura de les facetes del seu estil, el so i la interacció
del grup com fos possible només una "actuació en directe Smokin, el tercer
set és el document final en viu d'una banda en forma màxima i funcionant a tota
màquina.
Seguim amb un Blues impressionant enregistrat
a la localitat de Jefferson City al
local The Missions JC anomenat...
8.- Splaw (D. R. & D. M.) 6m08s
I quina manera de tocar la guitarra la
d’aquest animal, amb tot el “carinyo”, Dani Rabin, és impressionant. En aquest
tema, el protagonisme ha estat en el solo exclusiu de Rabin, mentre que
Marckovitck s’ha quedat en un segon terme, deixant a l’altre líder
desenvolupar-se en el seu magnífic solo, i sempre força ben acompanyat de la
resta de companys de la secció rítmica, i sense oblidar el magnífic solo del
bateria.
Sense parar, els camaleons musicals MarBIN continuen ampliant els seus
horitzons empenyent la seva música fins al límit absolut! Els dos fundadors, el
guitarrista Dani Rabin i el saxofonista Danny Markovitch, mostren molt més que l’àmplia
evidència del foc que crema en ells. Rabin mai ha estat més contundent,
emocional i convincent; amb brillants línies de legatos alternativament
puntuant amb procediments a la manera de Jeff Beck, frasejos melòdics i un dolç treball amb els acords;
moltes hores de preparació fora de l'escenari del Dani i un sostingut creixement
musical són clarament la evidència. Markovitch fa igual tasca: tocar amb més
fervor que mai, amb les seves línies perfectament barrejats i articulats
teixits, fan que aquesta sigui la seva màgia.
I acabem amb un tema enregistrar a Pomeroy al Byron’s anomenat...
7.- Rabak (D. R. & D. M.) 8m21s
Un tema iniciat a la guitarra on s’albiren
músiques molt més agressives de les què hem escoltat. Una seqüència d’acords
que ens recorda a Jimy Hendrix Experience. La intervenció del sopranino del
Danny ens situa en un món de Jazz-Rock evident, mentre que un posterior solo
del guitarrista Dani ens posiciona en un món més heavy, tot i la seva inicial i
delicada interpretació en aquest tema, aquesta es desferma en una intervenció
totalment descomunal. Aquest noi és un mestre de la guitarra en el concepte més
rocker del tema, d’allò de a veure qui la toca més ràpida. No oblidem que això
és el que feien els boppers allà pels anys 40s, si se’m permet la comparació,
que no ho és en cap concepte musical però sí en el del tempo.
Doncs amb aquest tema hem acabat el programa
d’avui, el segon que li dediquem a la discogràfica Moonjune Records de l’amic
Leonardo Pavkovic, un incansable cercador dels músics més brillants en l’esfera
independent i del Jazz-Rock Progressiu. Ves per on que torno als orígens,
aquells que van començar al Totem, discoteca que vaig inaugurar com a
disc-jokey l’any 1971, any amunt, any avall, on la música que hi sonava hi
tenia algunes semblances, si parlem de King Crimson, Jimy Hendrix, Frank Zappa,
Van der Graaf Generator, Soft Machine, Black Sabbath, Pink Floyd, Genesis, etc,
etc. Un espai el Totem reconvertit en Sala Xica que és on fem els concerts i
jams del Jazz Club La Vicentina. Avui hem tornat als orígens, però el proper
programa ja tornarem al moment actual, al moment del Jazz actual amb les
propostes dels músics de casa nostra.
Abans d’acomiadar-me, recordar-vos que aquest
divendres tenim Concert-Jam Session amb Sabina Witt Trio, amb Sabina Witt, veu;
Mark Aanderud, piano i Oriol Roca, contrabaix. Primer faran un concert
d’aproximadament una hora i després iniciarem la Jam Session amb els músics que
hagin vingut. L’entrada és gratuïta i la consumició obligatòria.
Doncs res més, deixem-ho aquí, gràcies per
ser-hi a tots vosaltres, dones i homes, nenes i nens, gràcies per escoltar-nos,
bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 198: Gabriel Amargant Quintet; Jerry Bergonzi i Eva Novoa Quartet, 18 i 19 de març de 2015.
0 comentaris
Aquest programa i
tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el
Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un
malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al
Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble. El seu Jazz entre amigos a TVE2 i
els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que
mai oblidarem. Aquesta és la melodia principal del “Jazz entre amigos” de
l’entranyable Cifu que ens ha deixat massa sols, un programa que veia per TVE2
a principis dels anys 80s....i aquesta la seva veu, la veu del Jazz en els dos
programes que feia “A todo Jazz” i “Jazz Porque sí” que ens ha deixat i que
serà la sintonia del programa que per sempre més el tinguem dins del cor...mai
l’oblidarem...De fet avui li fem el comiat definitiu, i a Madrid que s’ha anat
l’Andreu Fàbregues i segur que també el Dick Them. Avui, quatre ratlles a El
Periódico i potser a d’altres diaris. Poca cosa per la ingent i fecunda vida d’en
Cifu. Cap comentari de Jazz entre Amigos. El Jazz no existeix per els mitjans.
Wertgonya.
Molt bona nit a
tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit. Ja sabeu
que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de
fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que escoltareu.
En el programa
d’avui podreu escoltar el darrer disc de Gabriel Amargant Quintet, el penúltim
disc del gran Jerry Bergonzi i el darrer de la pianista i compositora de casa
nostra Eva Novoa Quartet. Avui el programa anirà evolucionant des del lirisme
clàssic del Biel, cap a la modernitat del Jerry i fins arribar al Jazz
Contemporani de l’Eva. S’ha de dir que el classicisme inicial només ho és en
referència a com el Biel s’immisceix en el món clàssic i no vol dir ni mol
menys que faci referència al Jazz Clàssic, sinó que més aviat la seva música
moderna està molt més enllà d’aquest tipus de Jazz. Comencem amb Gabriel
Amargant i el seu quintet..
“AND
NOW FOR SOMETHING COMPLETLY DIFFERENT”
Gabriel
Amargant Quintet
Editat
per Fresh Sound Records New Talent FSNT
466
Enregistrat
als Estudis 44.1 per Toni Paris el 7 i 8 de juliol de 2014
Mesclat
i masteritzat per Ferran Conangla.
Produït
per Gabriel Amargant
Productor
executiu Jordi Pujol
Gabriel
Amargant, saxos tenor i soprano i clarinet
Adrià
Plana, guitarra
Marco
Mezquida, piano
Miguel
Serna, contrabaix
Gonzalo
del Val, bateria.
Totes les
composicions són de Gabriel Amargant.
Aquest és un
projecte que va passar pel Jazz Club La Vicentina el 21 de març de 2014 tot i
fent en primícia el primer concert. Una formació compacte amb músics de gran
volada va ser la que ens va visitar, la mateixa que va presentar el disc, ja
físicament, el dijous passat a la Nova Jazz Cava de Terrassa, lloc on el mateix
Gabriel me’l va donar. És per això que em fa una gran il·lusió presentar-vos el
disc d’una de les actuacions més reeixides viscudes al JCLV. Biel ens ha
visitat diverses vegades i ho tornarà a fer en format trio ara però formant
projecte del gran guitarrista Bart Barengui, i això serà en el concert-jam del
mes de juny.
Comencem amb el
lirisme del primer tema anomenat...
1.-
Wise Man (G. A.) 5m25s
Un tema on el
clarinet del Biel va fer una introducció llarguíssima en la seva presentació a
Terrassa, ja al final de la seva actuació i on vam poder comprovar el seu
control de l’instrument en el més estricte classicisme, i aquí també ho hem
pogut comprovar. Aquesta és una música GRAN, així en majúscules, on les
interpretacions dels seus membres, de l’Adrià Plana amb el seu magnífic so aeri
i eteri de la seva guitarra, del Marco Mezquida al piano, aquest, reconegut com
el millor músic de Jazz durant dos anys consecutius per l’AMMJM, conjuntament
amb el Miguel Serna al contrabaix i el Gonzalo del Val a la bateria, fan que
aquest sigui un dels millors projectes editats d’enguany.
Aquest és un treball
que te la particularitat d’escoltar-se com una suite, i per tant la seqüència
lògica per escoltar-lo és la que en Biel ens ha plantejat, o sigui que l’un
darrera l’altre, anireu escoltant-lo fins que ja no puguem més per qüestions de
temps.
Anem-hi doncs amb
el segon tema del disc, un tema força delicat anomenat..
2.-
Mah! (G. A.) 6m45s
Un altre tema
delicat amb un ritme de bolero interpretat ara pel Biel amb el saxo tenor, amb
un so súper delicat el de l’instrument adequat a la volàtil melodia, aèria
melodia, amb un motiu principal preciós. El solo del Marco ens torna a
enfrontar amb un dels més sòlids exponents de les 88 tecles a casa nostra i fins i tot a nivell
peninsular, a l’alçada de l’Albert Bover i Roger Mas, per parlar de dos del
millors.
D’en Gabriel
Amargant en sabem moltes coses, però no les repetiré aquí, en tot cas us posaré
un enllaç on hi podreu anar per llegir-les, però dir-vos que va acabar l’Esmuc
conjuntament amb el Marco i que el seu primer disc “First”, també editat per
Fresh Sound Records el vam posar aquí ja fa un parell o tres d’anys. Tot aquest
temps, en Biel l’ha passat tocant amb diversos projectes com el del Joan Vidal
Sextet, amb el qual també va venir al JCLV, i amb ganes d’escoltar-lo en el
concert-jam del juny amb el Bart Barengui i Giampaolo Laurentacci.
I seguim amb el
tercer tema del disc, on el lirisme no ens deixa i tampoc les magnífiques
melodies composades pel Gabriel, melodies que vam poder escoltar en primícia el 21 de març de 2014 al Jazz
Club La Vicentina....
3.-
La petite chien (G. A.) 7m11s
Aquí ha estat
l’Adrià qui ha fet la intro, la mateixa però també més ampliada ens va fer a la
Nova Jazz Cava, un gran i delicat so el d’aquest jove músic. Un altre tema
carregat de musicalitat, de concepció lírica, un pèl dramàtica potser per la
tonalitat menor que em sembla escoltar. El ritme, fa caminar aquesta cançó tot
i els diversos canvis deixant al Miguel iniciar el seu solo, magnífic i melòdic
i continuant amb l’Adrià que ens involucra de manera evolvent una estona.
Gabriel segueix amb el desenvolupament amb una calidesa fins i tot immiscida de
tendresa, tal és el la persona. Acaben amb un riff repetitiu a mode de
turnaround ideal per acabar aquest tema.
I acabem amb el
quart tema del disc anomenat..
4.-
Seven steps to Vallcarca (G. A.) 9m23s
Quina meravella de
tema per acabar aquest projecte, tot i recordant-vos que encara queden tres
magnífics temes. El clarinet de nou te el protagonisme força ben situat en el
món clàssic a la vegada que el mateix Marco. Tema a ritme variat, força viu i
en quasi balada a ocasions. Tema llarg, amb molt de recorregut per a la
imaginació i el lirisme de la melodia iniciada pel Marco en la seva intervenció
a piano solo. Després d’aquests moments de pau, s’inicia de nou el tema a ritme
trepidant tot i fent uns “quarts” entre guitarra i
clarinet....etc..etc...un grandíssim
tema per acabar el projecte del Gabriel, un gran projecte que ara ja podeu
escoltar totalment adquirint-lo a la botiga Blue Sounds del carrer Benet Mateu
26 al barri de Sarrià...on hi trobareu els millors discos, llibres, dvds de
Jazz...
Seguim ara amb el
segon projecte de la nit, amb una clara connotació cap el Jazz Modern tot i
revisitant els estàndards...però abans...
..recordeu però
que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de
Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es,
allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs aquest
projecte és un disc que vaig comprar a la Nova Jazz Cava l’estiu passat en
motiu dels concerts que va muntar el Valentí Grau i la Susana Carmona, els de
“Jazz a la fresca” el 19 de juliol de 2014 i on vam poder gaudir amb el quartet
liderat pel gran Jerry Bergonzi, acompanyat aleshores del gran Joe Magnarelli a
la trompeta amb Johnny Aman, contrabaix i Andrea Michelutti, bateria. Som-hi amb
el projecte de Jerry Bergonzi amb companys diferents, però.
“BY
ANY OTHER NAME”
Jerry
Bergonzi
Editat
el 2013 per Savant SCD2131
Enregistrat
per Peter Kontrimas l’11 de juny de 2012 als PBS Studios a Westwood,
MA.
Produït
i arranjat per Jerry Bergonzi
Productor
executiu Joe Fields
Jerry
Bergonzi, saxo tenor i piano
Phil
Grenadier, trompeta
Will
slater, contrabaix
Karen
Kocharyan, bateria
Totes les
composicions són de Jerry Bergonzi
Aquest és un disc
on el seu títol ja ens indica de què van els trets. Amb un altre nom, Bergonzi
ha composat 8 temes que es basen en d’altres temes, en estàndards. Aquests nous
temes es basen en els acords i estructures d’aquells amb modificacions tant
importants que es fa força difícil pels que no en sabem gaire, reconèixer-los.
La gràcia està servida. Els músics professionals són els mestres que ho
reconeixeran tot.
Vegem què ens en
diu Lloyd Sachs per a JazzTimes..
Jerry Bergonzi ha
estat en pla totalment groove a l'estudi, resultat d’una successió d'àlbums de
primer nivell per Savant, tals com 9, que han solidificat la seva posició com
un dels millors saxofonistes tenors dels Estats Units. Músic no massa conegut
més enllà de la costa est, on els seus deures en el Conservatori de Nova
Anglaterra el mantenen allà la major part de l'any. Però fins i tot si aquesta
col·lecció d'originals basats explícitament en clàssics del jazz no li dona
l'impuls comercial d'àlbums conceptuals d'alt nivell, si que ens el mostrarà
com una llum intrigant en la seva sensibilitat post-Coltrane.
Un disc dedicat:
Comencem amb el
tema composat pensant amb el Bye Bye Blackbird...
2.-
Of a Feather (Bye Bye Blackbird – J. B.) 6m00s
Saxo i trompeta, inicien
el tema a la vegada, amb un tempo mig, una melodia curta que ràpidament dóna
pas al solo a contrabaix de Will Slater, on sí es pot seguir l’harmonia del
tema original de la mateixa manera que amb el solo del Phill Grenadier a la
trompeta. Mateixa harmonia per tema diferent, vet aquí el leit-motiv del disc
de Jerry Bergonzi, honorant els clàssics sense deixar de ser original ell també
amb el seu magnífic solo de marcat estil costa est i berklenià, com el seu amic
George Garzone.
Un disc on no hi
trobem cap balada, així, estrictament parlant, i sí que la majoria de temes
estan interpretats a un tempo mig, i tampoc trobant-ne cap a tempo de be-bop.
La música i les interpretacions són extraordinàries, on els solos de Bergonzi i
companys ens situen però en l’àmbit del Jazz més modern actual, sense arribar
al concepte contemporani. Tot i així, el tema més ràpid és el que fa referència
al Giant Steps i aquest serà el darrer que escoltareu.
Seguim ara amb el
tema de Clifford Brown anomenat Joy Springs...
4.-
Sprung (Joy Springs – J. B.) 6m41s
Un tema que
Clifford Brown, i ara parlo de l’original Joy Springs va enregistrar el 1955
amb el millor aleshores quintet de Jazz amb el Max Roach, Harold Land, Richie
Powell i George Morrow. Un disc memorable amb temes com Jordu i Daahood, entre
d’altres. Aquí Jerry i Phill inicien també el motiu principal junts, i aquest
darrer és el que inicia el seu solo, on aquí, per un que no sigui músic com és
el meu cas, se li fa una mica difícil situar aquest tema en l’original. Originalitat
doncs total en la concepció de les melodies i més encara en els solos.
Seguim amb els
comentaris del Lloyd Sachs..
A més de dependre de
temes com "Giant Steps", "I’ll Remember April" i "Bye
Bye Blackbird," By Any Other Name es distingeix dels seus
predecessors mitjançant l’aparellament gratificant de primera línia de Bergonzi
amb el trompetista Phil Grenadier, a més a més de fer-ser overdubbing ell mateix
al piano en els 8 temes (En el seu àlbum de 2010, Three for All, que se
sobre copiava a si mateix amb el saxofon soprano). Els vents imparteixen una
química d’escola bop amb reminiscències de Sonny Rollins i Clifford Brown,
mentre que els esbossos de Bergonzi al
teclat afegeixen color i textura sense entrar en la valoració de les seves
frases descendents i la intensitat propera del seu tenor. La inspiració de
Bergonzi com a compositor la trobem en
les melodies clàssiques on la inspiració de Bergonzi saxofonista es reflecteix
en els sons dels grans tenors del passat que van des de Joe Henderson (en els
temes més soulful) a Stan Getz (en les melodies més soft). Amb el suport del
baixista Will Slater i el baterista armeni Karen Kocharyan (un tàndem que també
ha donat suport una altra llegenda del saxo tenor de Boston, George Garzone),
Bergonzi amb l'audàcia expressiva de Grenadier proporcionen improvisacions de
llibre. "Sprung", basada en Joy Spring, és una vertadera delícia,
on l'addició de la potència no ens fa perdre el seu atractiu melòdic pel tema
favorit de Clifford Brown.
I ara ja per
acabar, ho farem com hem dit amb el tema amb reminiscències de Coltrane i els
passos de gegant...
1.-
PG 2013 (Giant Steps – J. B.) 7m22s
Un tema força
modern, melòdicament parlant i amb un magnífic swing tot i que les incursions
del bateria tampoc ens marquen un swing permanent de plat ride o sigui que més
aviat és la sàvia combinació dels seus estris percudius el que fa que el tema
camini amb el Groove adequat. Les interpretacions d’aquests mestres són
remarcables, i els sons dels dos vents s’adeqüen la mar de bé. El so del metall
és més aviat el d’un fiscorn, així de càlid sona. Jerry torna a ser magistral,
força Coltranià en l’aspecte vertical de la seva intervenció en tot el disc.
Una gran mestria a l’hora de concebre el seu magnífic solo. El so de Phill al
fiscorn és absolutament dolç però punyent en l’aspecte de creativitat, força
agosarada. El solo de contrabaix del Will Slater ens situa en la coda on ambdós
metalls repeteixen la melodia del tema encarant el final del tema a base de
notes soltes anant amunt i avall fins el final.
Bé, doncs després
d’aquest magnífic Giant Steps revisited, on el concepte musical ens ha apropat
a aquesta gran figura del Jazz de la costa est, seguirem el programa amb el
projecte de la pianista i compositora Eva Novoa, i amb ella acabarem també el
programa..
Però sapigueu que
podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i
més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..
“EVA
NOVOA QUARTET”
Editat
el 2013 per Fresh Sound Records New Talent FSNT
431
Enregistrat
per Jordy Navarro el juliol de 2010 a The Room BCN Studio, Barcelona,
Catalunya.
Produït
per Eva Novoa
Productor
executiu Jordi Pujol
Ernesto
Aurignac, saxo alto
Eva
Novoa, piano
Masa
Kamaguchi
André
Sumelius
Totes les
composicions són de Eva Novoa
Comencem ara
mateix amb un tema, un dels 11, tots impressionants, on se m’ha fet força
difícil escollir els tres o quatre que us posaré. Aquest és un disc de
concepció moderna, de Jazz Contemporani, amb un Ernesto Aurignac sublim, força
allunyat de les seves arrels Parkerianes. Tot s’ha de dir però, que aquestes
arrels hi són sempre, subjacents, i que en qualsevol moment podran sorgir.
Ernesto, que el passat dijous vàrem poder veure i aplaudir en la presentació
del seu magnífic projecte UNO a la Nova Jazz Cava de Terrassa. De la magnífica
pianista Eva Nova i millor compositora ja en vàrem posar un anterior treball en
temporades passades i ara hi tornem amb aquest magnífic projecte....escoltem
doncs dos temes lligats, el primer de un minut enllaçat amb el vuitè del
disc...
4.-
Guess What (E. N.) 1m00s
8.-
Ik Ben Boos (E. N.) 5m24s
Quina gran mostra
de musicalitat barrejada amb claredat d’idees i grans execucions, en aquest
tema amb un clar funky honorant a Horace Silver, entre d’altres, on el Masa ens
fa un dels seus grans solos al contrabaix. El motiu principal del tema a dues
veus, piano i saxo alto, realment és increïble.
Eva Novoa va
néixer a Barcelona, on
va començar els seus estudis de piano a una edat primerenca. Va estudiar jazz a
l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). El 2005 va viatjar per
primera vegada a Nova York, on va participar en diversos tallers a l'escola de
Ralph Alessi SIM (Escola de Improvisació Musical). El 2005 Eva es va traslladar
a Holanda, on va estudiar en el Koninklijk Conservatorium de La Haia
(Llicenciatura en Jazz Piano, Màster en Composició de Jazz). En aquest mateix
conservatori, va treballar com a professora de piano al Departament de Jazz el
2012.
Seguim ara amb el
tercer tema del disc anomenat....
3.-
Nangadef (E. N.) 6m37s
Un tema
entretallat rítmicament parlant, on hem pogut escoltar com piano i saxo alto,
ambdós a la vegada han encetat la seva particular comunió, gens habitual, i amb
quina precisió cadascun desenvolupa el seu missatge clarament diferenciat.
Aquesta és la concepció de la llibertat del Jazz, a l’hora de composar i de
improvisar.
Eva va ser convidada a tocar amb el seu quartet d'Eva Novoa Quartet al Concurs de Jazz holandès 2006. Ha estat pianista estable de la Big Band West Coast. Amb el seu quartet, va presentar el seu tercer cd New Dutch l'octubre de 2009. Amb aquesta banda li va arribar l'oportunitat de tocar amb els cantants Greetje Kauffeld, Deborah J.Carter i l’harmonicista cromàtic holandès Hermine Deurloo. Eva toca regularment a Holanda on ho ha fet amb músics com Ruud Jacobs, Sjoerd Dijkhuizen, Marcel Serierse, Simon Rigter, Vincent Koning o Frits Landesbergen i ha realitzat gires amb diferents projectes a Alemanya, Suïssa, França, Espanya, Portugal, Noruega, Polònia i Bèlgica. Eva va fer una gira amb la cantant portuguesa amb seu a Nova York Sara Serpa el 2011, en la presentació del seu últim disc Mobile.
Recentment, Eva ha
gravat i produït dos cds amb la seva pròpia música. El seu debut en format trio
(amb Masa Kamaguchi al contrabaix i Marc Lohr a la bateria) va ser llançat al
març de 2012, amb Fresh Sound New Talent. El seu segon cd en Quartet, aquest
disc (amb Ernesto Aurignac a saxo alt, Masa Kamaguchi al baix i André Sumelius
a la bateria) enregistrat el 2010, Fresh Sound el va editar el 2013 i aquí el
tenim, amb una mica de retard.
Entre els seus últims projectes, Eva també ha gravat i co-produït un cd amb el baixista Javier Moreno i el bateria Ramon Prats, -Novoa Moreno Prats Trio: Baix zero-. Aquest CD ha estat editat pel segell de Nova Mood Jazz el 2012. Ha gravat recentment un projecte a Duo als Països Baixos amb el guitarrista suec Pål Nyberg d'Estocolm.
Escoltem el primer tema del disc per acabar aquest magnífic i modern projecte...anomenat..
1.-
Subterranean Echoes (E. N.) 6m19s
Un grandíssim tema
carregat d’un increïble swing on podem escoltar la magnífica sonoritat d’aquest
gran saxofonista, Ernesto Aurignac. Un disc enregistrat el 2010 i després del
qual aquest mestre, jove mestre, ha continuat investigant i enriquint el seu
magnífic so, a més a més de participar en multitud de projectes i de composar
aquesta gran Suite anomenada UNO, la qual vàrem posar en un anterior program.
Estarem atents a les següents creacions d’aquesta magnífica pianista i
compositora, un gran músic de casa nostra l’Eva Novoa, la qual es desenvolupa
vitalment i musicalment fora de casa. A veure quan la podrem veure i escoltar
per aquí.
Doncs res més,
dir-vos que aquest divendres tenim un gran concert al Jazz Club La Vicentina
amb un quartet de músics extraordinaris, al capdavant del qual el gran
saxofonista italià Riccardo Luppi, al tenor, en Joan Mas, saxo alto, David Mengual,
contrabaix i Oriol Roca, bateria...fins aquest divendres a la sala xica a
partir de les 22h...Bona nit i Bon Jazz Club de Nit en “A todo Jazz entre
amigos”, en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
