PROGRAMA Nº 95 DEDICAT A LA BIBLIOTECA “LES VOLTES”
Avui la música no sonarà de manera cronològica sinó més aviat seguint els estils de més assequibles a menys, espero que us agradi la selecció d’avui.
IKE QUEBEC
Músic influenciat per Coleman Hawkins i Ben Webster, va ser un dels tenors més fins i amb més swing dels anys 40s i 50s. El crític Alex Henderson diu d’ell....
“Tot i que no va ser un innovador, Quebec tenia un gran so, amb molta respiració al darrera i que era totalment reconeixible, el qual era molt consistent quan tocava blues, balades sexis i fins i tot quan el tempo era molt alt.”
“BLUE & SENTIMENTAL”
IKE QUEBEC
Editat per Blue Note
Enregistrat el 16 i 23 de desembre de 1961
Ike Quebec, saxo tenor
Grant Greene, guitarra
Paul Chambers, contrabaix
Philly Joe Jones, bateria
1.- Blue & Sentimental (C.Basie, Livingston i David) 7m26s
4.- Blues for Charlie (G. Greene) 6m46s
SONNY ROLLINS
Influït per C. Parker en el discurs i per C. Hawkins per la sonoritat, Sonny evolucionarà fins aconseguir un estil personal que l’ha convertit en un dels més grans saxofonistes tenors de la història viva del Jazz, a més a més de ser un improvisador genial. Fidel al Bop i al Hardbop, va realitzar algunes incursions en el Free Jazz i en la Fusió, mantenint una actitud constant de treball i perfeccionament fins i tot actualment.
“GLOBAL WARMING”
SONNY ROLLINS
Editat per Milestone
Produït per S. Rollins
Enregistrat als Clinton Recording Studios, de N.Y.C.
Sonny Rollins, saxo tenor
Clifton Anderson trombó
Stephen Scott, piano
Bob Cranshaw, baix elèctric
Victor See Yven, percussió
Perry Wilson, bateria
Aquest músics varen enregistrar el 28 de febrer de 1998 els temes:
1.- Island Lady 9m07s
4.- Mother Nature’s Blues 11m26s
La seva polifacètica activitat supera el paper de virtuós instrumental per convertir-se en un qüestionador constant de sí mateix i de la seva obra, així com en un creador de solucions melòdiques brillants i innovadores a les complexes situacions harmòniques del bop i del hard bop. La seva facilitat per convertir materials musicals de tot tipus en Jazz, els seus passejos improvisats sense acompanyament, la seva llibertat rítmica, les seves distorsiona tonals, el seu tractament temàtic entre els “motius”, la paràfrasis i el pur desenvolupament melòdic, són els seus trets principals, servits sempre per la seva congènita força expressiva.
“THIS IS WHAT I DO”
SONNY ROLLINS
Editat per Milestone
Produït per S. Rollins
Enregistrat als Clinton Recording Studios, de N.Y.C.
Sonny Rollins, saxo tenor
Clifton Anderson trombó
Stephen Scott, piano
Bob Cranshaw, baix elèctric
Jack deJohnette, bateria
Varen enregistrar el 8 i 9 de maig de 2000 el tema
4.- A Nightingale Sang in Berkeley Square 8m06s
Sonny Rollins, saxo tenor
Clifton Anderson trombó
Stephen Scott, piano
Bob Cranshaw, baix elèctric
Perry Wilson, bateria
Varen enregistrar el 29 de juliol de 2000 el tema
Avui la música no sonarà de manera cronològica sinó més aviat seguint els estils de més assequibles a menys, espero que us agradi la selecció d’avui.
IKE QUEBEC
Músic influenciat per Coleman Hawkins i Ben Webster, va ser un dels tenors més fins i amb més swing dels anys 40s i 50s. El crític Alex Henderson diu d’ell....
“Tot i que no va ser un innovador, Quebec tenia un gran so, amb molta respiració al darrera i que era totalment reconeixible, el qual era molt consistent quan tocava blues, balades sexis i fins i tot quan el tempo era molt alt.”
“BLUE & SENTIMENTAL”
IKE QUEBEC
Editat per Blue Note
Enregistrat el 16 i 23 de desembre de 1961
Ike Quebec, saxo tenor
Grant Greene, guitarra
Paul Chambers, contrabaix
Philly Joe Jones, bateria
1.- Blue & Sentimental (C.Basie, Livingston i David) 7m26s
4.- Blues for Charlie (G. Greene) 6m46s
SONNY ROLLINS
Influït per C. Parker en el discurs i per C. Hawkins per la sonoritat, Sonny evolucionarà fins aconseguir un estil personal que l’ha convertit en un dels més grans saxofonistes tenors de la història viva del Jazz, a més a més de ser un improvisador genial. Fidel al Bop i al Hardbop, va realitzar algunes incursions en el Free Jazz i en la Fusió, mantenint una actitud constant de treball i perfeccionament fins i tot actualment.
“GLOBAL WARMING”
SONNY ROLLINS
Editat per Milestone
Produït per S. Rollins
Enregistrat als Clinton Recording Studios, de N.Y.C.
Sonny Rollins, saxo tenor
Clifton Anderson trombó
Stephen Scott, piano
Bob Cranshaw, baix elèctric
Victor See Yven, percussió
Perry Wilson, bateria
Aquest músics varen enregistrar el 28 de febrer de 1998 els temes:
1.- Island Lady 9m07s
4.- Mother Nature’s Blues 11m26s
La seva polifacètica activitat supera el paper de virtuós instrumental per convertir-se en un qüestionador constant de sí mateix i de la seva obra, així com en un creador de solucions melòdiques brillants i innovadores a les complexes situacions harmòniques del bop i del hard bop. La seva facilitat per convertir materials musicals de tot tipus en Jazz, els seus passejos improvisats sense acompanyament, la seva llibertat rítmica, les seves distorsiona tonals, el seu tractament temàtic entre els “motius”, la paràfrasis i el pur desenvolupament melòdic, són els seus trets principals, servits sempre per la seva congènita força expressiva.
“THIS IS WHAT I DO”
SONNY ROLLINS
Editat per Milestone
Produït per S. Rollins
Enregistrat als Clinton Recording Studios, de N.Y.C.
Sonny Rollins, saxo tenor
Clifton Anderson trombó
Stephen Scott, piano
Bob Cranshaw, baix elèctric
Jack deJohnette, bateria
Varen enregistrar el 8 i 9 de maig de 2000 el tema
4.- A Nightingale Sang in Berkeley Square 8m06s
Sonny Rollins, saxo tenor
Clifton Anderson trombó
Stephen Scott, piano
Bob Cranshaw, baix elèctric
Perry Wilson, bateria
Varen enregistrar el 29 de juliol de 2000 el tema
5.- Charles M. 10m16
Compositor minimalista, els seus temes semblen més trossets i riffs creats en plena improvisació que construccions intencionades. S’entén de primera amb Thelonious Monk a qui deu molt musicalment parlant, ja que va ser ell qui li va ensenyar qüestions d’harmonia i d’altres conceptes. També el va ajudar molt Coltrane. Sempre el varen comparar amb aquest darrer, la qual cosa va emmascarar les seves grans virtuts, avui dia tant evidents. Els seus pares eren de les Illes Verges Americanes, d’on segurament va adquirir aquest gust per les músiques rítmiques, introduint el Calipso en el món del Jazz, amb temes tan emblemàtics com el que va dedicar a la seva capital St. Thomas i els que avui estem escoltant.
“SONNY, PLEASE”
SONNY ROLLINS
Editat per Doxy Records
Productor executiu, Sonny Rollins
Enregistrat i mesclat per Richard Corsello als Avatar Studios
Entre el 20 de desembre de 2005 i el 10 de febrer de 2006
Sonny Rollins, saxo tenor
Clifton Anderson trombó
Bobby Broom, guitarra
Bob Cranshaw, contrabaix i baix elèctric
Kimati Dimizuli, percussió
Steve Jordan, bateria
Richard Corsello, bateria (6)
1.- Sonny Please (S. R.) 7m59s
JOSHUA REDMAN
Nascut el 1969 i fill de Dewey Redman, saxofonista que va seguir la via del Free Jazz amb l’Ornette Coleman i d’altres, Joshua però, no va seguir l’estil arriscat del seu pare, ans al contrari, primer però va ser un revitalista del Hard Bop per passar després a la recerca del seu propi so a l’estil groove. El disc que us presentem avui te remors de Sonny Rollins, ja que com ell va fer, explora el concepte de trio sense piano. Quelcom similar va fer també Brandford Marsalis. Sembla doncs, que en aquest disc Joshua ha après tot i més del seu mestre Sonny Rollins.
“COMPASS”
JOSHUA REDMAN
Editat per Nonesuch Records
Produït per Joshua Redman
Enregistrat el 24 i 26 de març de 2008 als Avatar Studios de N.Y.C.
Tots els temes són composicions de J. Redman
Joshua Redman, saxo tenor i soprano
Larry Grenadier, contrabaix
Brian Blade, bateria
2.- Faraway 6m44s
Quatre ratlles sobre George Russell....És un dels més grans teòrics i millors compositors de la història del Jazz. Ell va ser qui va introduir el Lydian Chromatic Concept of Tonal Organization, que va ser la primera contribució del Jazz a la música en general. La seva aportació constitueix la base sobre la qual varen evolucionar Bill Evans, Miles Davis i John Coltrane, desenvolupant l’estil modal. Com tants altres innovadors, va haver d’anar a la vella Europa per ser reconegut i admirat.
“EZZ-THETICS
GEORGE RUSSELL SEXTET
Editat originalment per Riverside
I produït per Orbin Keepnews
Enregistrat el 8 de maig de 1961 a New York
George Russell, piano i arrengaments
Don Ellis, trompeta
Dave Baker, trombó
Eric Dolphy, saxo alt i clarinet baix (2 i 4)
Stephen Swallow, contrabaix
Joe Hunt, bateria
2.- Nardis (Miles Davis) 4m40s
5.- Honesty (Dave Baker) 9m04s
Compositor minimalista, els seus temes semblen més trossets i riffs creats en plena improvisació que construccions intencionades. S’entén de primera amb Thelonious Monk a qui deu molt musicalment parlant, ja que va ser ell qui li va ensenyar qüestions d’harmonia i d’altres conceptes. També el va ajudar molt Coltrane. Sempre el varen comparar amb aquest darrer, la qual cosa va emmascarar les seves grans virtuts, avui dia tant evidents. Els seus pares eren de les Illes Verges Americanes, d’on segurament va adquirir aquest gust per les músiques rítmiques, introduint el Calipso en el món del Jazz, amb temes tan emblemàtics com el que va dedicar a la seva capital St. Thomas i els que avui estem escoltant.
“SONNY, PLEASE”
SONNY ROLLINS
Editat per Doxy Records
Productor executiu, Sonny Rollins
Enregistrat i mesclat per Richard Corsello als Avatar Studios
Entre el 20 de desembre de 2005 i el 10 de febrer de 2006
Sonny Rollins, saxo tenor
Clifton Anderson trombó
Bobby Broom, guitarra
Bob Cranshaw, contrabaix i baix elèctric
Kimati Dimizuli, percussió
Steve Jordan, bateria
Richard Corsello, bateria (6)
1.- Sonny Please (S. R.) 7m59s
JOSHUA REDMAN
Nascut el 1969 i fill de Dewey Redman, saxofonista que va seguir la via del Free Jazz amb l’Ornette Coleman i d’altres, Joshua però, no va seguir l’estil arriscat del seu pare, ans al contrari, primer però va ser un revitalista del Hard Bop per passar després a la recerca del seu propi so a l’estil groove. El disc que us presentem avui te remors de Sonny Rollins, ja que com ell va fer, explora el concepte de trio sense piano. Quelcom similar va fer també Brandford Marsalis. Sembla doncs, que en aquest disc Joshua ha après tot i més del seu mestre Sonny Rollins.
“COMPASS”
JOSHUA REDMAN
Editat per Nonesuch Records
Produït per Joshua Redman
Enregistrat el 24 i 26 de març de 2008 als Avatar Studios de N.Y.C.
Tots els temes són composicions de J. Redman
Joshua Redman, saxo tenor i soprano
Larry Grenadier, contrabaix
Brian Blade, bateria
2.- Faraway 6m44s
Quatre ratlles sobre George Russell....És un dels més grans teòrics i millors compositors de la història del Jazz. Ell va ser qui va introduir el Lydian Chromatic Concept of Tonal Organization, que va ser la primera contribució del Jazz a la música en general. La seva aportació constitueix la base sobre la qual varen evolucionar Bill Evans, Miles Davis i John Coltrane, desenvolupant l’estil modal. Com tants altres innovadors, va haver d’anar a la vella Europa per ser reconegut i admirat.
“EZZ-THETICS
GEORGE RUSSELL SEXTET
Editat originalment per Riverside
I produït per Orbin Keepnews
Enregistrat el 8 de maig de 1961 a New York
George Russell, piano i arrengaments
Don Ellis, trompeta
Dave Baker, trombó
Eric Dolphy, saxo alt i clarinet baix (2 i 4)
Stephen Swallow, contrabaix
Joe Hunt, bateria
2.- Nardis (Miles Davis) 4m40s
5.- Honesty (Dave Baker) 9m04s
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
