Programa nº 17 dia 14 de gener de 2010 (Miquel)


Aquesta és la segona i darrera part del programa dedicat al Clifford Brown. Inclou en l'àudio, l'entrevista feta al Sr. Josep Mª Farràs, gran trompetista de casa nostra.

Sempre  Clifford Brown a la trompeta, i Max Roach a la bateria i mentre no es digui el contrari,  Harold Land al Saxo Tenor, Richie Powell al Piano i George Morrow al contrabaix.

STUDY IN BROWN            EMARCY 1955
Sandu                          
Take the A train         
Benny Golson, que va composar el tema I remember Clifford ens diu:
Va ser la nit del 27 de juny de 1956. En aquests temps jo tocava en la Big Band del Dizzie Gillespie, i aquella nit estàvem tocant al teatre Apollo de New York. El primer show ja l’havíem acabat i érem a punt de començar-ne el segon. De sobte, Walter Davis Jr. Va entrar corrent a l’escenari, i mentre plorava anava dient a tothom. Ho heu sentit? Ho heu sentit? Brownie va morir ahir, va morir ahir. Per descomptat cap dels músics que caminava per l’escenari s’ho podia creure. Alguns es van cobrir les seves cares amb les mans i anaven dient, no pot ser. Tothom va quedar immobilitzat pel “xoc” . Amb llàgrimes als ulls, el Walter anava dient que Clifford Brown havia mort ahir en un accident de cotxe, i que el pianista Richie Powell, i la seva dona també havien mort. Encara no m’ho podia creure. Em vaig trobar enfonsat. Com podia ser que aquell noi tan jove morís en un accident de cotxe!!!
Llavors el director d’escena va cridar: nois, ja hem de començar, tothom a tocar, va. Ningú va poder fer res, tot i ésser asseguts als nostres seients. Dizzie ens va donar ànims i el teló es va aixecar. La majoria dels músics plorava mentre tocava i la música parava de tant en tant. Em vaig dir a mi mateix. Això és com un malson, és un malson. I vaig intentar sobreposar-me i sortir-me’n d’aquest malson. Però el matí del dia següent vaig veure als diaris la trista noticia.
Aquest text ha estat extret del web Clifford Brown Foundation.

BROWN & ROACH            EMARCY 1954,1956
I don’t stand a ghost of a chance with you
Stompin at the Savoy                                       
Darn that dream                                                 
En un dels temes que va enregistrar el 1956 amb el Sonny Rollins, el Pent-Up House, Clifford Brown es mostra com lo que és, un solista  imponent, un músic que domina el seu instrument a la perfecció, que sap corbar les frases de manera brillant, fins i tot en els tempos més ràpids. Quan tot el món del Jazz l’abraçava ja com el  nou líder de reconeguda estatura i maduresa, Brown va morir en un accident de cotxe quan anava a fer un bolo. El cotxe el conduïa la dona del Ritchie Powell, pianista. En l’accident també van morir ells dos. Va morir justament després d’enregistrar aquest disc amb el Sonny Rollins.
Tots els textos menys l’anterior han estat extrets del llibre Història del Jazz Modern de Frank Tirro.

C.B.  i  M.R. AT BASIN STREET             EMARCY 1956
What is this thing called love?         
Sonny Rollins al Saxo Tenor en lloc del Harold Land.

THE BEST OF  C. B.  BLUE NOTE YEARS
You got to my head                            
Amb Zoot Sims ST, Art Blakey D, JJ Johnson, T
Horace Silver P, Lou Donaldson AS.

I Remember Clifford 
Lee Morgan  
                                          
Clifford Brown va enregistrar 11 àlbums el 1953,  10  el 1954,  1 el 1955 i  4 el 1956, tot això segons el web de  allmusic.com

 

0 Comments:

Post a Comment



Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)
 

blogger templates |