Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Espero que estigueu gaudint dels programes d’aquest inici de la onzena temporada on heu pogut comprovar la diversitat musical dels projectes presentats però sobretot la sempre contrastada qualitat dels músics i les seves interpretacions alhora que magnífiques composicions. Per aquesta setmana us proposo escoltar un parell de projectes dedicats a les músiques més “fresques” del Jazz, les que tenen les seves arrels en el Blues. O sigui que podreu escoltar el darrer projecte del pianista i compositor de Masquefa, en Marc Ferrer Trio anomenat “A Drop of Freedom”, editat per Àmbit Records. Acabarem el programa amb el magnífic “Spirit of the Blues” del gran trompetista, cantant i compositor anomenat Ronald Baker, en un disc editat per Cristal Records i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

I ja comencem amb el primer projecte de l’amic Marc Ferrer....



“A DROP OF FREEDOM”
Marc Ferrer Trio

Editat per Àmbit Records
Enregistrat per Marc Ferrer els mesos de gener, febrer i març de 2018 a Àmbit Produccions.
Produït per Marc Ferrer.

Marc Ferrer, piano
Pep Rius, contrabaix
Olivier Rocque, bateria
I la col·laboració de..
Marian Barahona, veu
Paul Evans, trompeta.

Doncs estem davant d’un projecte farcit de vitalitat, de “bon rollo”, a tot Swing i a tot Blues amb dotze temes on en Marc Ferrer i companys fan una repassada a alguns dels seus referents del món del Jazz Clàssic, del R&B, però ens recorden compositors com Stevie Wonder, Gilbert Bécaud, Mercer Ellington i alguns més. El disc però també té composicions pròpies del Marc i del Pep Rius, i compta amb la col·laboració de la magnífica Marian Marahona, cantant i persona d’una sensibilitat exquisida alhora que simpatia extrema. Paul Evans, trompetista anglès que córrer entre nosaltres de fa temps, aporta el plus del seu metall i sonoritat jazzística al projecte, arrodonint-lo i aconseguint que entre tots cinc, puguem gaudir d’una hora de magnífiques interpretacions. Dels dotze temes podreu escoltar dues precioses balades com són “A Drop Of Freedom” i “Guess Who”. La balada a mig tempo slow és “Makin Whoopie”, totes tres cantades per Marian i amb Paul a la trompeta. A partir d’aquí el swing ja no ens abandonarà fins el final i així és que amb el tema “Exactly Like You” tenim un plus més de tempo. Del tema de Bécaud “Et maintenant” en fan una versió swingada a tempo mig, també. El primer track “What a friend”, tot i començar dolçament, ben aviat recupera el swing i tempo dels temes anteriors. Amb el magnífic tema de Mercer Ellington  “Things Ain’t What Used To Be”, ens situem en el R&B i quasi ballant un rock & roll, o ara que està de moda, ballant-lo a tot “Lindy Hop”, però no a un tempo fast. Amb el tema “I Love Being Here with You”, recuperem a Marian i al Paul en un tema farcit de swing també un pèl més viu. El quart track és de Pep Rius i s’anomena “Walking with Ray”, que jo pressuposo que és el seu estimat Ray Brown. Tema instrumental a tot swing i una mica més viu de tempo. I un altre músic estimat per tots ells és el gran Steve Wonder i el seu magnífic “Isn’t she lovely?”, un cant a la dona interpretat a trio i a tot swing. I el darrer track del disc és del mateix Marc i s’anomena “Connection”, tema que clou l’àlbum a un bon tempo i swing, també a trio. I ja finalment ens queda el darrer R&R el “Won’t be Long”, cantat per Marian i amb Paul a la trompeta. I aquesta ha estat la meva apreciació rítmica dels temes, com més o menys sempre faig.

Dir-vos que al blog us posaré la pàgina web de Marc Ferrer.

Som-hi ja amb la música i ho farem amb el preciós tema anomenat....

11.- Makin’ Whoopie         (Donaldson & Kahn)          6m10s

"Makin 'Whoopee" és una cançó de jazz/blues, popularitzada per primera vegada per Eddie Cantor en el musical de 1928 Whoopee!. Gus Kahn va escriure la lletra i Walter Donaldson va compondre la música per a la cançó, així com per a tot el musical. El títol és un eufemisme per a la intimitat sexual, i la cançó ha estat com una "advertència greu", en gran part per als homes, sobre la "trampa" del matrimoni. "Makin 'Whoopee" comença amb la celebració de les noces, lluna de mel i felicitat matrimonial, però continua amb els nadons i les responsabilitats, i finalment amb les infidelitats i el possible divorci, acabant en el jutjat essent el jutge qui finalment l’aconsella correctament, tema que cantà Ella Fitzgerald  entre moltes altres. Un preciós tema per a començar, i ja heu pogut escoltar la trompeta amb sordina tot just abans d’escoltar la dolça veu de Marian. I és que aquest tema el broda, el canta amb sensibilitat, un punt de “picardia” i sensualitat, alhora que amb una perfecta entonació. El solo posterior de Paul Evans ens ha situat també en l’entorn del Jazz Clàssic, car, el so obtingut de la seva trompeta amb sordina així ens ho fa entendre, amb una perfecta afinació i sentit del Groove alhora que el seu magnífic llenguatge jazzístic. El líder al piano ha fet també un solo “sobri”, delicat acompanyant-se perfectament amb la mà esquerra, i en Pep Rius n’ha fet el pont i l’ha acabat, amb la seva gran interpretació. Marian hi ha tornat amb la segona part de la lletra on acaba dient el jutge que si no la cuida el fotrà a la presó. Bon tema per començar el programa d’aquesta setmana, i bones interpretacions de tots cinc. Amb l’Olivier Rocque portant-los a tots a bon port.

Aquest és un projecte que neix el mes de gener de 2015, quan després de molts anys formant part de bandes i acompanyant diversos artistes  del gènere, el pianista Marc Ferrer té la inquietud d’encapçalar   un  projecte   en  solitari   fent   composicions   pròpies i clàssics del  Blues i el Jazz. Per dur a terme aquest projecte, compta amb dos dels millors músics  del  gènere   d'aquest  país,   en  Pep Rius  al  contrabaix i l'Olivier Rocque a la bateria, que aporten la seva experiència, participant en els arranjaments i donant un excel·lent toc interpretatiu. Marc Ferrer Trio han estat programats amb regularitat en diverses sales com el Milano Cocktail Bar, el Jamboree Jazz Club, el Cafè Vienès de l’Hotel Casa Fuster, el MEAM (Museu Europeu d’Art Modern), Centre Cívic Golferichs, a les Nits d’Estiu a la Pedrera, al Molino, el Paraigua, Nova Jazz Cava entre d’altres.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

Seguim ara amb un altre tema del repertori del Jazz Clàssic i conegut de tots vosaltres, aquest interpretat a trio i anomenat...

8.- Exactly Like You                    (McHugh & Fields)            4m52s

I tot i fer-lo instrumental, aquest tema el cantaren també Nina Simone, Ella Fitzgerald i un llarg etc... "Exactly Like You" és una cançó popular amb música escrita per Jimmy McHugh i lletra de Dorothy Fields i publicada el 1930. La cançó es va escoltar per primera vegada a càrrec de Harry Richman i Gertrude Lawrence al Show de Broadway de 1930 de Lew Leslie's “International Revue”  que també va comptar amb McHugh i Fields's i el conegut i preciós  "On the Sunny Side of the Street". Doncs ha estat en Pep qui l’ha encetat a contrabaix quasi solo acompanyat pels acords del Marc al piano, i les escombretes de l’Olivier amb aquesta mena d’“intro”. La melodia ha aparegut amb el piano del líder en la seva primera part del tema, tot i doblant-lo en el pont i recuperar el tempo en la darrera A, moment a partir del qual Marc ha desenvolupat el seu molt bon solo. Ell toca aquest estil de Jazz bàsicament perquè és el Jazz que més li agrada, sense oblidar que també ha col·laborat amb formacions on el Blues és el rei del mambo. El swing el té marcadament incorporat i així sonen les seves interpretacions. En Pep ha acabat amb el seu solo la part iniciada pel líder amb una altra reeixida improvisació. Marc hi ha tornat al amb la interpretació a càrrec de tots  tres del tema sencer, amb el canvi doblat de tempo en el pont. Pep l’ha acabat d’igual manera que l’han començat. Un molt bon tema per seguir delicadament a tot swing.

També han participat al Festival de Blues de  Barcelona,  al  San  Miguel  Mas i Mas Festival,  al 10è Cicle de Jazz de Bolvir de Cerdanya, al Cicle de la Xarxa Jazz Clàssic, així com també en diversos festivals de Catalunya, amb molt bona acollida per part del públic. També han realitzat diversos concerts acompanyats del saxofonista Gianni Gagliardi i de la cantant Laia Porta. El seu primer projecte va ser el  disc “3 Coffees” gravat a Sentir Estudis i editat per Marccato Edicions. Un projecte molt íntim que ha fet vibrar el públic i que ja vam posar en aquest programa a la novena temporada. El segon disc a càrrec d’aquest trio és el “Another Way” que també va sonar en aquest programa. I el disc que esteu escoltant és el seu tercer treball.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.


Seguim escoltant els temes d’aquest magnífic projecte farcit de Groove...i ara ho farem amb un altre tema on hi participen els dos convidats de luxe, tema anomenat..

5.- I Love Being Here With You   (Lee & Schlugger)   4m27s

I amb aquest “m’agrada estar-me aquí amb tu” que ens ha cantat Marian hem tornat a gaudir d’un bon tema i fet amb tot l’amor del món. El swing marcat per la secció rítmica ha donat tot el suport, primer a la veu i després al solo del trompetista anglès. Paul ens ha tornat a impressionar amb la seva nítida sonoritat alhora brillant i càlida. El seu fraseig és certament impactant, on ens mostra una tècnica depurada lligant les notes de manera acurada. El seu llenguatge ens mostra que el Jazz està immers en cadascuna de les seves notes. El líder l’ha seguit amb el mateix sentit melòdic i rítmic, el d’aquest tema del Jazz Clàssic, i Marian ha acabat la part B del solo iniciat pel Marc, tot i recuperant la melodia de nou per així acabar aquest tema tan vital. I què bé que anem, a tot swing. I algunes de les grans cantants que la van cantar ho varen fer Peggie Lee, Ella Fitzgerald, Diana Krall entre moltes altres i molts altres que ho varen fer. I és que amb música vital com aquesta, a un se li queda el cos molt i molt bé. I més encara si us heu atrevit a ballar-lo amb la vostra parella.

Comença a tocar el piano als 5 anys i cursa els estudis de piano i solfeig al Conservatori Municipal de Barcelona. De ben  jove  es  comença   a   interessar  pel  Blues  i   el   Jazz. Després d'estar en diverses formacions, el 1996 entra a formar part del grup Chevy & the Hot Wheels, avui refundat com The Big Jamboree, amb tres discos editats. També ha format part de The Big 3, Velvet Candles amb un disc editat, “Big5”  i ha col·laborat amb músics com Big Dani Pérez amb tres discs editats, Agustí Burriel, Pau Ruiz, Eugeni Muriel, Alba Pujol i artistes internacionals com Dale Hawkins (compositor de la mítica cançó "Suzy Q"), Barrence Whitefield, Roddy Jackson, The Extraordinaires, Aisha Khan i J.D. McPherson. Lo de les actuacions a sales i festivals ja ho he comentat abans, iecentment ha aparegut als programes de TV3, Ritmes i Blues a l'Estudi i Cava de Blues. Actualment forma part del professorat de l'Escola de Blues de Barcelona.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

I acabem aquest projecte amb un tema que haureu escoltat moltíssimes vegades i segur que també l’haureu ballat, el de Stevie Wonder anomenat..

6.- Isn’t She Lovely?         (S. Wonder)           5m34s

"Isn't She Lovely" és una cançó de Stevie Wonder del seu àlbum de 1976, “Songs in the Key of Life”. La lletra celebra el naixement de la seva filla, Aisha Morris. Wonder va col·laborar en la cançó amb el compositor de Harlem i propietari de l'estudi Burnetta "Bunny" Jones. La cançó obre la cara 3 del disc comentat, i comença amb el primer plor del nadó gravat durant un part real. Wonder va enregistrar Aixa banyant-se i ho va introduir al final de la cançó, barrejada amb l'extens solo d'harmònica cromàtica de Wonder. Tots els instruments que s'escolten en la cançó original els va tocar Wonder, excepte quan Greg Phillinganes toca algunes parts del tema amb el teclat. Durant el procés de gravació, el baixista Nathan Watts va establir una línia de baix perquè servís com a pista de guia per a Wonder, però aquest finalment ho va reemplaçar amb la seva pròpia interpretació del baix de teclat. La cançó de més de sis minuts no es va editar com un senzill, ja que Wonder no estava disposat a escurçar la cançó perquè s'ajustés al format de 7 " 45 rpm. Amb els consumidors demandant un senzill, Tamla es va comprometre a fins de 1976 i una versió promocional va ser lliurada a les estacions de ràdio. Aquesta versió editada, de 03:12 de longitud, va rebre tanta difusió que va aconseguir el nombre 23 en la llista d'Adult Contemporary al gener de 1977. Des de llavors, la cançó s'ha convertit en un estàndard de jazz i pop, interpretada per molts artistes que l’admiren. Wonder va interpretar la cançó en viu per la Reina Isabel II en el seu Concert del Jubileu de Diamant el 4 de juny de 2012, amb lletres modificades per referir-se a la Reina. Doncs hem escoltat la versió que n’han fet els nostres herois, la  qual no està sensiblement modificada en la seva exposició tot i que sí en la seva magnífica "intro", marca de la casa. El magnífic Swing d’aquest tema no és el que s’escoltà en la versió original, aquest més propera al món del Pop. Magnífiques improvisacions del Marc i del Pep, la primera més rítmica i la segona força melòdica, i és que ells dos són uns cracs en això d’explicar-nos les seves històries mitjançant el seu instrument, amb el Pep també essent un magnífic guitarrista.

Deixem doncs aquest magnífic projecte i ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset...
....................
Gràcies Teresa per explicar-nos-ho de manera tan fresca i vital.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts.

I ja encarem el final del programa amb el darrer projecte, el del gran trompetista americà resident a França



“SPIRIT OF THE BLUES”
Ronald Baker Quintet

Editat per Cristal Records
Enregistrat per François Gaucher a l’Estudio Alhambra, Rochefort.
Produït per Ronald Baker

Ronald Baker - trompeta, veu
Alain Mayeras - piano
Jean-Jacques Taïb - saxos tenor i alto
David Salesse - contrabaix
Patrick Filleul - bateria

Doncs estem a les portes d’escoltar un treball que ja té uns anys, però és el disc que vaig voler adquirir, dels dos o tres que tenia a la barra del Jamboree i és que el Blues en el Jazz m’encanta, i no només, perquè el Hard Bop hi és de totes, totes. És del 2001 però aleshores ja era un tros de trompetista i cantant, o sigui que ho gaudireu de lo més segur. Una hora de magnífiques composicions de la formació, bàsicament la majoria a càrrec del pianista i arranjador del quintet, l’Alain Mayeras tot i haver-n’hi una també del saxofonista Taïb. Ronald Baker és autor de dues lletres i d’un tema del disc, i hi ha també un tema de Jon Hendricks, un de l’Horace Silver i per acabar el projecte, un tema de Lee Morgan. Pel que fa a tempos, dir-vos que hi ha una balada preciosa “Anatole Blues”. El quart track, “PortoBello Road” amb lletra de Baker té un swing arrastradet magnífic, tema cantat pel líder. “Strange Swedish taste” és un tema delicat a tempo slow i amb un magnífic swing amb una trompeta súper càlida. Els temes de Baker són el desè i el  setè track, “Cartoon’s Blues” i “The Stalker” amb lletra del líder també. El primer és un tema instrumental, i ambdós tenen un esperit força funky en els inicis i que posteriorment en els solos hi incorporaran el groove. El tema de l’Horace Silver és “Strollin”, cantat també pel líder i encara amb un swing arrastradet. El primer track “Blues FM” segueix una mica l’ona de Lee Morgan i els seus boogaloos, tema del pianista Mayeras. En la mateixa ona tenim el cinquè track “Tom’s Delight”, també del pianista. El tema del saxofonista Taïb és el magnífic “Lou Ann”, a ritme de Blues March, com el de Benny Golson i ja a un tempo més viu. L’onzè track és el conegut tema de Lee Morgan, “Hocus Pocus” cantat pel líder primer a tempo mig i després instrumental a tempo doblat. I ja finalment, el més viu i boig de tempo és el tema de Jon Hendricks cantat pel líder i després a tot “scat”, tot i que les improvisacions dels vents i pianista són brutals. Doncs aquesta ha estat la meva explicació del projecte pel que fa a tempos, cosa que crec que sempre ajuda a entendre el projecte d’una manera rítmica i global.

I com sempre us dic, al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web del seu disc, a veure si el podeu adquirir i així ajudar a que la música no desaparegui:

Doncs comencem amb les seves músiques, i ho farem amb el tema del líder..

10.- Cartoon’s Blues         (R. Baker)              4m49s

I què guapu és aquest tema de Ronald Baker, com ha començat així com delicat, amb la trompeta amb sordina del líder primer i després a tot swing en el pont, amb el saxo tenor i com ha evolucionat amb el solo d’aquest, en Taïb, primer, i després amb el del pianista i autor de la majoria de temes d’aquest projecte. Bon tema per com el marquen de ritme i després amb el swing en les improvisacions. El saxofonista ha fet una molt bona interpretació amb un so força melós. Després, unes espurnes amb el bateria per retrobar el tema de nou en el pont i a tot swing. El solo del líder ha estat esmorteït a voluntat per la seva sordina però per això no ha perdut intensitat, aquesta però emotiva per com ens endinsen en aquesta atmosfera que han creat des dels inicis d’aquest tema un tant inquietant. Gran tema del líder, trompetista, cantant i compositor per començar el seu projecte.

Aquest és un disc que vaig adquirir al Jamboree quan aquest mestre hi va anar a tocar a quintet amb músics locals com varen ser Toni Solà, Gerard Nieto, Ignasi González i Xavi Hinojosa. De la web de la nostra estimada cova-cava he extret el resum que en van fer la Carme i el Joan, possiblement:

Torna a la cava de la plaça Reial Ronald Baker, un dels grans trompetistes de les darreres generacions de músics nord-americans a la diàspora. Nascut a Baltimore, el 1968, Baker viu a París. Des del Vell Continent, ha assolit el títol de digne successor de la millor escola d’intèrprets de l’instrument de pistons, i també del jazz vocal. Amb sis discos publicats en solitari, s’ha comparat la seva forma de tocar la trompeta amb la de Chet Baker, Roy Eldridge i Miles Davis. Com a cantant, la seva veu recorda l’estil rítmic i vellutat d’Al Jarreau i Georges Benson. A banda de la seva carrera en solitari, Baker ha treballat al servei de Big Joe Turner, Ricky Ford, Jesse Davis i Ignasi Terraza, entre d’altres. Al Jamboree, ha actuat diversos cops. Aquest cop pujarà a escena en formació de quintet, amb un grup amb el bo i millor del nostre jazz. Doncs això que havia dit.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.

I seguim amb un altre gran tema del pianista d’aquest quintet a tot boogaloo...

1.- Blues FM           (A. Mayeras)          7m26s

I quina marxeta més xula la d’aquest tema del pianista. Tema en l’ona del funk de Horace Silver però també en la de Lee Morgan, a tots dos me’ls fa recordar aquest tema farcit de Groove. Una melodia típica o relacionada amb aquests dos mestres per després desenvolupar els solos, el primer, el magnífic que ha fet el líder i trompetista, que aquí no canta, tot i els esgarips inicials i finals. El solo del saxofonista em recorda a un dels nostres per sonoritat i fraseig, i parlo de l’amic Toni Solà. Un molt bon solo amb licks i referències a algun altre tema, però també molt bon groove i llenguatge el del Taïb. El compositor ens ha mostrat que també és un bon intèrpret al piano, i així ho hem constatat en el seu solo, farcit també de l’esperit rítmic d’aquest tema tan collonut. Després d’ell, els dos vents han recuperat la melodia, una melodia i estructura que s’enganxa ràpidament la qual cosa parla per si sola de la qualitat de la composició de Mayeras.

I del web de Cristal Records i tot i parlant-nos de Ronald Baker ens diuen:

Iniciat a la música pels seus germans als tretze anys, Ronald va estudiar trompeta a la Baltimore School for the Arts i després al Oberlin Conservatory of Music on comptà entre els seus professors amb Donald Byrd, J.J. Johnson i John Faddis! Al sortir de la universitat, Ronald va començar la seva carrera com a músic a Miami. Es va traslladar a França el 1992. El 1998 va fundar el Ronald Baker Quintet, un grup amb notable longevitat! Ronald continua actuant en importants festivals com Montreux, Mont-real, Marciac.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.


Escoltem doncs un altre dels temes en aquesta ona i una mica més viu de tempo, amb el tema també del pianista....

5.- Tom’s Delights             (A. Mayeras)          4m50s

I quina marxa que té també aquest tros de tema, que també t’enganxa ja des dels inicis tot i atrapat ja per la melodia, ja a les primeres frases. Després els solos han brillat també a la mateixa altura que el tema té, per mèrit propi, el del gran compositor Mayeras. Després de la presentació del tema, el líder i trompetista ha fet una gran interpretació en la seva improvisació, tot i que no massa llarga, l’ha compartit posteriorment ara però amb el saxo alto d'en Taïb, el qual ha fet la seva també curta però reeixida. Esclatant ha estat aquest duet d’improvisacions a “quatres”, crec, que han fet els dos vents. Magnífics tots dos. Però és que després ha intervingut el compositor Mayeras en aquest tema que també m’ha recordat l’etapa primera de Herbie Hancock i els seus “Watermelon Man” i demés. Al final del pianista, han recuperat la melodia a dos vents, com en l’inici, i l’han acabat de cop. Margnífic cop de puny que ens han donat.

I també extret de la pàgina web de Cristal Records....ens parlen del Ronald Baker, de tots ells, del projecte, de les trobades i assajos i concerts.....

Es tracta de reunions, per regla general, i musicals en particular, de les quals és difícil parlar-ne car són màgiques; en una dimensió que sembla desafiar el temps, no es diuen, es viuen tots junts; no es troben en el paper, s’han de “veure i escoltar tocant” per apreciar-los plenament. Les paraules mateixes, tan ràpides d’explicar, per definir, són tan impotents a dir, que es trenquen com a fràgils escafandres sobre una realitat indesitjable. No res va predisposar Ronald Baker, nascut a Baltimore i establert a Touraine, per compartir un concepte musical amb arrels profundes en la tradició de la "Great Black Music" amb quatre músics amb antecedents diversos i dispersos a Occident, concepcions des del blues al hard bop, on el swing no s’atura mai, on la cançó del líder extreta de les millors fonts dels grans vocalistes negres i les composicions personals aporten aquest toc d’originalitat imprescindible al quintet. Ronald Baker i els seus marxants de sempre gaudeixen del plaer renovat constantment de la passejada pels luxosos i sorprenents bancs del Hard Bop que té les arrels sòlidament ancorades en la tradició.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.

I acabem ja aquest projecte amb el magnífic tema de Lee Morgan, el conegut..

11.- Hocus Pocus   (Lee Morgan)         5m04s

Un magnífic tema del genial compositor i trompetista, tristament assassinat per la seva ex en un club de Nova York. Tema aquest amb la formació de Lee Morgan, Joe Henderson, Barry Harris, Bob Cranshaw i Billy Higgins, la del disc "The Sidewinder" del 1964, un dels increïbles Blue Note. Ronald Baker l’ha cantat a l’inici amb la seva particular veu, amb un tarannà com el que tenia George Benson. Aviat però han agafat les regnes del Hard Bop més potent al tempo original o similar. La improvisació del líder ja a tot swing ha estat realment magistral, i és tan bona com la seva qualitat com a cantant. I us ho dic perquè l’he vist algunes vegades al Jamboree on sol venir a quintet al seu nom o acompanyant al seu amic i nostre, Toni Solà. El solo del saxo tenor segueix recordant-me al Toni per sonoritat tot i tenir cadascun d’ells el seu fraseig, similar a vegades, car tots estant en aquest mateix món. Mayeras ha fet el seu també amb gran mestria, digitació prístina i un tant percussiva, sense oblidar la manera precisa com el toca, i per com s’acompanya amb la mà esquerra. Gran solo del pianista i us recordo que compositor de la majoria de temes. Després d’ell han recuperat el tema de Morgan i han fet uns “quatres” amb el bateria, per iniciar de nou el tema i acabar-lo delicadament. Un gran tema de Morgan que ells han interpretat de manera magistral com han fet en tots els temes que hem escoltat, però també en tots els temes d’aquest magnífic disc del 2001.

Doncs ja hem acabat el programa d’aquesta setmana dedicat a un parell de projectes magnífics, primer el de l’amic Marc Ferrer Trio, “A Drop of Freedom” i acabant-lo amb el de Ronald Baker, “Spirit of the Blues” i amb un micro conte de Teresa tuset.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Sala Artte, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs ja ens retrobem amb el Jazz, Jazz d’autor en podríem dir i com instrument protagonista el piano. Aquesta és la proposta d’aquesta setmana, la de presentar-vos les músiques de creadors de casa nostra o que s’estan entre nosaltres. Així és que us proposo escoltar al Víctor Oller Trio i el seu “First Song”, autoeditat. El de l’Elisabet Raspall anomenat “Links” editat per Raspall Records i finalment el primer de Luismi Segurado Trio, “Tritones y Serendipia” editat per FSNT sèrie 1000, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Un lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels dijous, dimarts concert i Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

Comencem doncs amb les músiques del programa d’avui, amb el projecte de l’Elisabet Raspall anomenat...


“LINKS”
Elisabet Raspall

Editat per Raspall Records       RR006
Enregistrat per Ignasi Nogueras i Tom Warburton el 14 i 15 de juny de 2019 a Oido Estudios, Barcelona
Mesclat, masteritzat i producció musical de TKWJR & Elisabet Raspall
Produït per Elisabet Raspall

Elisabet Raspall, piano
Tom Warburton, conrabaix
Jarrod Cagwin, percusions

Estem davant d’un projecte personal, amb totes les composicions fetes per l’Elisabet Raspall, disc que vam tenir el plaer de veure en directe el dia de la seva presentació al Festival Jazz al Far fa uns quants dies ja, i precisament a ca seva, Vilanova i la Geltrú. Ens explicà que totes les composicions estant relacionades per diferents lligams, personals, d’amistat, amb la natura i fins i tot amb animals, com és el cas de la gata de la seva germana anomenada “Nina”, una de les cançons del disc. Quasi 50 minuts de músiques càlides, farcides d’amor, de calidesa, alhora que amb magnífiques interpretacions. Pel que fa a tempos, dir-vos que quasi la meitat tenen un tarannà proper a la balada o als tempos més suaus, mentre que la resta són més vitals, tot i no haver-n’hi cap d’aquells que anomenem “fast”, car no són aquests els tipus de lligams que ha volgut recordar l’Elisabet. Així doncs ens trobem amb el segon track del disc “Archiatric amor infinit” que tot i ser vital als inicis, s’acaba reconvertint en quelcom més delicat més endavant. També és així el tema que titula el disc “Links” però que traduït s’ha volgut fer com a “Vincles” i no com a enllaços ara tan a la moda, cançó d’una delicada melodia. El record a Montserrat com a símbol de la Catalanitat (i això ho pressuposo jo) és el preciós arranjament sobre el “Virolai”. Un altre dels seus records i lligams el tenim en el tema “Pelimusic” també amb una melodia preciosa. De fet, les melodies tenen totes un punt de melancolia que mai arriba a empallegar, ans al contrari, ens situa de manera permanent en el seu món càlid i ple de lligams amorosos. El desè track “El gronxador” ens situa clarament en la seva i nostra llunyana infantesa plena d’il·lusions i aventures. El darrer track del disc “Sempre amb mi” és una altra de les cançons melancòliques per melodies, però clarament indicativa de la fèrria voluntat de restar sempre fidel a sí mateixa tan pel que fa als aspectes de la vida com també als de la seva música, que per cert van ben lligats. Els temes més vitals els tenim ja en el primer tack del disc “Tal com cal”, i ara sí, lluny de les melancolies. El tercer track “La Nina” tot i començar delicadament, amorosament, ben aviat ens mostra l’aspecte vital i de trapella que devia tenir la gosseta. El següent track “El sol mariner”, comença dolçament amb el motiu principal i desenvolupant la melodia posteriorment. En els solos però, el tempo i ritme agafen un tarannà més vital. És força curiós que l’Elisabet hi hagi encabit “El ball de la civada” de Serrat, tot i que ens podria remetre als aspectes més de la terra i el seu cultiu. L’inicia dolçament però ben aviat, i amb la coneguda melodia, ja ens situen en un tempo vital, com la terra mateixa. Entremig hi ha però un break que pausa l’escolta, per després tornar-hi de nou amb melodia i vitalitat. I finalment, el tema novè “El desencís”, té també un tempo mig viu ja des dels inicis, tot i haver-hi també algun break que ens situa en estats de més calma. Un reguitzell de cançons, de temes on no podrem obviar la presència d’un metre de molts pianistes, el gran Keith Jarrett, al qual escoltarem, entre alguns mes, a través de la música de Elisabet Raspall, sense oblidar el seu propi llenguatge per altra banda força evident.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de l’Elisabet Raspall on hi podreu trobar tota la seva biografia i espero que també aquest darrer disc. https://elisabetraspall.com/ca/discografia/

Doncs us proposo escoltar el tema que titula el disc...

5.- Vincles    (E. Raspall)            4m07s

Doncs ja heu pogut escoltar que el piano de l’Elisabet té uns lligams, uns vincles, amb el món clàssic, de la música clàssica, força arrelats. Ella però és una pianista de Jazz i així l’hem vist moltes vegades als escenaris tot i acompanyant d’altres companys. També en els seus projectes anteriors hi ha el Jazz com els fets amb en Chris Cheek i demés. En aquest d’avui el Jazz hi és per com improvisarà, car en aquest tema inicial, la seva delicada composició ha girat al voltant del piano clàssic. Una composició aquesta “Vincles” d’una remarcable bellesa i profunditat. I és que un que no l’hagi vist es pot imaginar com toca el piano, tot i bellugant-se, balancejant-se tot i seguint la melodia i el ritme implícit en aquesta. Els companys li han donat el seu suport d’una manera “velada”, diluïda, quasi inexistent, per com n’és ella la quasi única protagonista. Per com ha desenvolupat el tema en la seva improvisació, entenem que és la seva particular manera d’entendre-la, no havent de passar forçosament per frases i llenguatge jazzísitc, car, aquesta no és ben bé la proposta d’aquest “Vincles”, i sí la de situar-nos en l’entorn sublim de la seva visió de la música.

Elisabet Raspall comença a estudiar música molt jove al Foment Vilanoví. Després continua al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, on va obtenir el Diploma Professional, i el Grau Superior al Taller de Músics de Barcelona. Més tard, als EUA, amb una beca, va estudiar música contemporània al Berklee College of Music de Boston, on es va graduar en Professional Music. Ha assistit a nombrosos seminaris de jazz a Barcelona, al Seminari Internacional d’Escoles de Jazz a Dublín, i ha actuat en diferents festivals de jazz .

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

I seguim amb la seva música, i ara us proposo escoltar el tema dedicat a la gosseta de la seva germana..

3.- La nina    (E. Raspall)            3m42s

Doncs de quina manera més suau ha començat Elisabet el tema dedicat a la gosseta Nina. Ben aviat però els arpegis ascendents i descendents ens l’han feta veure juganera. Les percussions d’en Jarrod hi ha ajudat alhora que les notes soltes i rítmiques del Tom al contrabaix, que també han col·laborat en fer-nos veure la juguesca. Una cançó vital, maca, fins i tot divertida la qual cosa ja ens va prou bé, tenint en compta com l’estem passant. Tot i això que us acabo de dir, Elisabet va recordar al seu avi, en Joan Raspall Martí assassinat per les ordes franquistes en aquells anys d’horror que malauradament perduren amb espurnes derivades d’una transició al no res democràtic. Doncs amb aquesta composició, l’Elisabet ens ha tornat a mostrar la seva sensibilitat al piano, la sensibilitat de la composició envoltada de tristor a l’inici, però posteriorment, la vitalitat d’aquest ésser estimat, i el seu lligam, el seu vincle.


Ha estudiat amb Tete Montoliu, Lluís Vidal, Albert Bover, Iñaki Salvador, Álvaro Is, Fred Hersch, Barry Harris, George Cables, Zé Eduardo, Jean-Pierre Dupuy, Silvia Goes i altres … Va treballar en diferents obres en diferents canals de televisió a Espanya, i obres de teatre. Combina l’activitat professional amb l’ensenyament. Actualment  està treballant com a pianista acompanyant a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Seguim amb el tema que obra el disc, anomenat...

1.- Tal com cal        (E. Raspall)  4m04s

I un altre dels temes més vitals del disc, que ja des dels inicis ens ha situat en un entramat rítmic alhora que melòdic, i és clar harmònic, en un tema marcat pel tempo i ritme. Després de l’exposició del tema, Elisabet ha iniciat la seva improvisació seguint perfectament l’estructura harmònica i desenvolupant un magnífic solo. Una improvisació mixtura de Jazz i conceptes clàssics, la qual cosa referma el tarannà d’aquest disc, alhora que una improvisació on ella ha quallat una nova melodia, la qual cosa cerquen sempre els millors improvisadors. Tom l’ha seguit, amb la seva també magistral improvisació, la d’un dels referents en això del contrabaix a casa nostra, la d’aquest americà de Kentucky  que viu a Sitges. Acabes d’escoltar aquesta, i les anteriors cançons, i et sents millor, trobes que has gaudit d’una interpretació que dóna ales a la vida, la qual cosa és d’agrair, car no totes les músiques són així de vitals i amables.

S’ha convertit en una pianista sol·licitada en l’escena musical a Barcelona. Podem trobar-la amb el cantant Errol Woiski, en diferents grups com De Diego Brothers en la seva primera formació i amb la qual van venir al Jazz Club La Vicentina fa uns anys, o amb la seva pròpia banda, on queda ben reflectida la seva capacitat creativa, tocant les seves pròpies composicions, sota diferents influències. Ha gravat 11 CDs amb les seves pròpies composicions originals i altres com a col·laboració. Ha obtingut diversos premis concedits per la Associació de Músics de Jazz de Catalunya, i per Ràdio 4, RNE a Catalunya.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

I ja acabarem aquest projecte tan personal amb el tema anomenat...

9.- Desencís           (E. Raspall)  4m29s

I amb aquest tema hem acabat el reguitzell de cançons que us he proposat, les últimes vitals, mentre que la primera més melòdica, com són la resta de les onze composicions d’aquest preciós disc. Un homenatge a la bellesa, a l’amor i als seus vincles, com ella mateixa ens explicà a Vilanova i la Geltrú. Tot i el títol, “Desencís”, la música ens ha mostrat que la positivitat és la única manera per superar un tràngol d’aquest tipus, i ella prou ho deu haver viscut, més o menys com qualsevol de nosaltres. Un projecte que us convido a adquirir tot i entrant al seu web, on hi trobareu la resta de les seves produccions. Una cançó aquesta, un tema, en termes més jazzísitcs si voleu, que ens ha tornat a catapultar vers mons d’una superior bellesa gràcies a la seva gràcil i nítida pulsió al piano, i també a la seva creació de noves melodies en la improvisació. El suport de la seva base rítmica és fonamental, i tot i no fer massa escarafalls, la seva permanent pulsió és imprescindible per a la pianista, per poder expressar tot el seu sentiment, com així ens ha fet en cadascun dels temes.

Deixem doncs aquest bell, de bellesa, projecte de l’Elisabet Raspall  i ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente
...........
Gràcies Carme per sempre explicar-nos les teves dèries pianístiques.

I nosaltres seguim amb més músiques i pianos, però no només, i ara us proposo escoltar el darrer projecte del Víctor Oller....


“FIRST SONG”
Víctor Oller Trio

Autoeditat
Enregistrat el 4 i 5 de juliol de 2018 al Arnold Schönberg Hall, Països Baixos.
Produït per Víctor Oller

Víctor Oller, piano
Andreas Schmitz, contrabaix
Andrea Niccolai, bateria

Aquest és un projecte força delicat amb 6 temes i prop de tres quarts d’hora de precioses músiques. D’aquestes, dues són composicions pròpies, mentre que la resta són el que en diem estàndards de Jazz. La majoria dels temes tenen un tempo molt suau, amb tots els arranjaments fets pel pianista català, tot i haver enregistrat aquest disc a Holanda on ell s’hi ha passat força temps estudiant. Ara però, ja el tenim per aquí, i va ser al Jamboree on em va cedir aquest disc. Tenim un parell de temes a piano solo com és el preciós “I Should Care” i el més llarg, de 10 minuts, i profund tema personal anomenat “Sacrum”. El que titula el disc és també un tema delicat de tempo, d’una gran profunditat compost pel gran Charlie Haden i així doncs iniciat pel contrabaixista Schmitz.
Més vitals són els tres que queden com és el cas de “Bilbao” del mateix Oller. Els coneguts “My Romance” i “Con alma”, el primer de Rodgers & Hart i el darrer de Dizzie Gillespie són també una meravella iniciats dolçament, però agafant aires més rítmics posteriorment, tot i que són també delicats els seus tempos.

Això és el que he dit jo i ara us comento lo que m’ha passat el mateix Víctor Oller....

L’enregistrament és resultat d’un treball de composició i arrangament fet des de la perspectiva del piano sol i del piano trio, i potser simbolitza la conclusió dels meus estudis en jazz i composició a La Haia. Presento, d’una banda, dos dels meus estàndards favorits del repertori jazzístic: “MyRomance” i “I ShouldCare”; d’altra banda, dos originals de músics de jazz que admiro: el preciós “Con Alma” de Dizzy i una balada nostàlgica de Charlie Haden que dona nom al disc, “First Song”, i, per acabar, dues composicions pròpies del meu últim any al conservatori: “Bilbao” i “Sacrum”. La primera sorgeix d’un viatge al País Basc i l’escric inspirant-me d’alguna manera en la música de Brad Mehldau, mentre que “Sacrum” és en realitat una versió pianística -amb efectes electrònics- d’una inicial composició per a cor a quatre veus que encara no he pogut estrenar. Aquesta composició inèdita porta per nom O Sacrum Convivium, i sorgeix d’una època d'immersió en la música d’Olivier Messiaen, on el captivador descobriment de la seva obra homònima em va portar a recercar la història d’aquest text litúrgic provinent originàriament d’un poema de Tomàs d’Aquino i per al qual nombrosos compositors han escrit música vocal

Us proposo escoltar la composició del Víctor, anomenada...

2.- Bilbao      (V. Oller)      5m36s

Doncs sembla que amb aquest primer tema del Víctor hem seguit el tarannà de la música d’autor del projecte anterior de l’Elisabet. Tot i això, aquest tema i projecte del Víctor s’endinsa una mica més en l’esfera del Jazz. La seva improvisació però, també té alguns aires similars als temes de la pianista de Vilanova i la Geltrú i com ell ens ha dit ens fa recordar a Meldhau per parlar només d’un dels seus referents i que també hi ha de ser Jarrett. Una melodia també d’una remarcable bellesa, i ben aviat amb el recolzament de la base rítmica que ens ha situat ben aviat en la mot bona improvisació del contrabaixista Schmitz. El líder l’ha seguit amb pulsió nítida i llenguatge personal amb aires jazzístics. Bona improvisació la d’aquest pianista que sembla haver tornat del seu periple europeu, tot i que de ben segur hi anirà i tornarà cap aquí aprofitant les curtes distàncies i preus econòmics en avió. Una improvisació la del Víctor que ens ha fet arribar fins el final del tema, quasi sense adonar-nos-en, havent recuperat però la melodia inicial abans d’acabar-lo. Molt bon tema per començar el seu projecte.

Sobre qui és en Víctor Oller, dir-vos que us ho posaré al blog del programa, car sinó hi hauria més lletra que música.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam session.


I seguirem amb el magnífic tema, conegut de totes vosaltres anomenat....

1.- My Romance     (Rodgers & Hart)    7m43s

My Romance és una cançó del musical Jumbo a Broadway de Richard Rodgers i Lorenz Hart. Donald Novis i Glòria Grafton van presentar la cançó en l'escenari i la van gravar amb Paul Whiteman i la seva orquestra. Doris Day la va cantar en la versió cinematogràfica de Jumbo de 1962. Ben Webster va gravar la cançó diverses vegades com una balada. L'enregistrament de 1961 de Bill Evans Trio a Waltz per Debby és una de les moltes interpretacions amb swing de tempo mig d’aquest tema que també esdevingué un estàndard de Jazz. Doncs dolçament l’ha començat el Víctor a piano solo, per després esdevenir un arranjament en l’ona del tempo mig de Bill Evans. Abans però, ell mateix ha iniciat la coneguda melodia, i sí, després s’hi ha ficat tots tres amb una marcada diferència feta pels cops al canto de la caixa pel baterista Niccolai, cosa que ens diferencia el tema de d’altres escoltes anteriors. Com passa en el tema “Bilbao”, el líder cedeix el pas primer al contrabaixista el qual ens ha fet la seva molt bona improvisació. Ens sembla escoltar-lo cantar mentre improvisa, de la mateixa manera que en el tema comentat, i sí que podem dir que també ens ha sorprès la seva pulsió rítmica alhora que melodia obtinguda de l’harmonia en aquesta també bona improvisació de Schmitz. El líder l’ha seguit de nou en una magnífica improvisació on es fan notar els aspectes rítmics del seu discurs, alhora que la seva recerca melòdica en l’harmonia del tema, aconseguint una bona improvisació. El baterista Niccolai ens ha fet gaudir amb un delicat solo a base de caixa sense bordonera, amb un so matat que el fa especialment dolç, com el tema és. I la seva melodia ha aparegut de nou a càrrec del líder, pianista i compositor. A notar la pujada de mig to en un moment determinat i el vamp final d’aquesta preciositat de cançó.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a aquest divendres comencen la seva temporada estable amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.

I acabarem el projecte d’aquest jove pianista amb el tema de Gillespie anomenat...

3.- Con alma          (D. Gillespie)          6m23s

"Con Alma" és un estàndard de jazz escrit per Dizzy Gillespie, que apareix en el seu àlbum “Afro” de 1954. La melodia incorpora aspectes del jazz bebop i el ritme llatí, i és coneguda pels seus freqüents canvis de centre tonal (que ocorren cada dos compassos), mentre manté una melodia cantable. S'ha observat que "per molt bones que siguin les versions de Dizzy de la seva pròpia cançó, probablement no sigui una bogeria dir que 'Con Alma' realment va enlairar-se en mans d'altres músics". Entre els que tenen versions gravades tenim una llarga colla de músics, la llista dels quals són...

Sonny Rollins, Sonny Stitt, Hal McKusick (Triple Exposure, 1957), Oscar Peterson (The Jazz Soul of Oscar Peterson, 1959; Swinging Brass with the Oscar Peterson Trio, 1959), Roy Haynes (Just Us, 1960), The Jazztet (Big City Sounds, 1960), Ray Bryant (Con Alma, 1961), Wes Montgomery (Bumpin', 1965), Charles McPherson (Con Alma!, 1965), Ed Bickert, Stan Getz (Sweet Rain, 1967), Kenny Burrell (Ode_to_52nd_Street, 1967), germà Jack McDuff (The Natural Thing, 1968), Randy Weston (African Cookbook, 1969), Lalo Schiffrin (Ins and Outs, 1985), George Shearing (Like Fine Wine, 2004), Cedar Walton (Underground Memoirs, 2005), Gerald Clayton (Two-Shade, 2009), Paquito D' ' Rivera (Panamericana Suite, 2010)....

Una obra mestre de Dizzy Gillespie per la seva natural bellesa alhora que amb la mestria harmònica comentada abans, i és que aquest era un geni de la teoria musical. La versió que n’han fet el trio del Víctor Oller te un tarannà rítmic de nou marcat pel baterista i recolzat pel contrabaixista. La pulsió nítida de nou ens meravella. La seva improvisació també, farcida de recursos melòdics i rítmics encabits en un tema que mica a mica va agafant una vitalitat potent, fins arribar al solo del contrabaixista, on tot i mantenir-se el tempo, tot plegat s’ha esmorteït per a poder-lo escoltar desenvolupar el seu solo cantat força potent. Al final, de nou la preciosa melodia d’un dels genis del Bebop conjuntament amb Charlie Parker, el gran Dizzy Gillespie.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.

Deixem doncs aquest projecte i encarem el darrer projecte d’avui però abans....

deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I nosaltres acabem ja el programa d’avui i també amb el projecte d’un pianista, aquest és el Luismi Segurado i el seu primer treball amb FSNT sèrie 1000 anomenat...


“TRITONES Y SERENDIPIA”
Luismi Segurado Trio

Editat per FSNT     FSNT 1004
Enregistrat el 18 i 20 de març de 2016 als PKO Studios, Madrid.
Produït per Caco Refojo
Productor executiu, Jordi Pujol

Luismi Segurado, piano
Chuchi García, contrabaix
Aaron Castrillo, bateria

Totes les composicions són de Luismi Segurado.

Certament és una casualitat que la durada d’aquest projecte sigui també de quasi 50 minuts, com en el de l’Elisabet, però és ben cert, aquí però hi ha menys temes, set en total; la raó és que dos dels temes són més llargs. En aquesta quasi una hora de música ens trobem amb tres temes delicats, tot i que el què més el primer track “Amor de  madre”, que és una meravella fet amb tot l’amor. També el setè track és una delícia una mica més viva però, un preciós vals “Waltz for Clarise”. El primer track del disc, llarg tema de més de 9 minuts, amb una magnífica intro a piano solo, “A ver a cual”, es diu el tema, que després desenvoluparan amb total mestria i calidesa. Després d’aquestes composicions encabides en un tempo slow i mig, tenim quatre temes a tempos més vius, tot i trobar-nos amb el més llarg del disc, de prop de 14 minuts què és realment una Suite de tres moviments i per tant amb tres moments musicals i rítmics diferents tot i seguir una determinada estela. El swing apareix ja d’entrada en el quart track anomenat “Lennie’s Law”. Mentre que el tema un tant funk podria ser el sisè track anomenat “Bien Waldron”. Però no, això només passa a l’inici, car, després tenim un swing a tot drap tot i haver-hi moments per a la calma en el solo del contrabaixista. I el tema més vital i que ens situa en un Jazz molt més allunyat en el temps, allà pels anys 30s del segle passat, i també a tot swing. És doncs un projecte amb un tarannà vital bàsicament tot i haver-hi moments per a la calma, aquesta però gens apalancada. Felicitats Luismi.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc per així poder-lo adquirir.

I us proposo començar amb la Suite del projecte composta per tres moviments i de prop de 14 minuts. I és que no me n’he pogut estar de posar-vos-la, tot i la seva llargària....estic parlant de....

3.- Suite Enrerrareza        (L. Segurado)         13m55s

Una Suite composta de tres moviments i que són: “Verdades”, “Tritones y Serendipia” i “Big Red” i que no us comentaré abastament en els tres moviments, feinada hercúlia a la qual no m’hi vull posar. Complicada tasca que no sabria relatar i organitzar per fer-ho amè, més o menys com crec que queda amb els temes que comento. Eps, això de que quedi amè, és la meva pretensió per fer-vos partícips de les meves apreciacions, que per altra banda solen er força evidents. En fi, que crec que haureu gaudit amb aquesta magnífica Suite on les músiques han passat per diversos estils, des del swing a moments més funk, passant per un Jazz d’Avant-Garde, i tot farcit per magnífiques interpretacions, de grup i solistes, com la iniciada pel líder a piano solo. Jo diria que “Verdades” segueix amb un tarannà després de la intro amb una curta magnificència, envoltada de calma i serenitat a tot swing que seguirà amb la improvisació del líder, magnífica per cert. Després de la qual, tornà la calma i seguir amb un riff permanent de piano i contrabaix, ideal per deixar al bateria fer la seva aportació i solo i acabar aquesta primera part. “Tritones” comença amb una preciosa balada i segueix amb una altra melodia un pèl més viva, per entrar en un altre llarg moment a piano solo, a partir del qual canvien les tornes, i ens trobem amb músiques un tan relacionades amb el blues o similars, on tots tres desenvolupen uns moments de lliure improvisació en l’ona Avant-garde abans comentada. Aquests moments deriven dolçament cap el tercer moviment de la Suite, el “Big Red”, amb una melodia a un ritme funk suau, amb un solo del contrabaixista i espurnes de piano i ritme marcat pel baterista, una moments preciosos que ens acosten a un canvi final amb el piano primer i després a duet amb el contrabaixista. Quan s’hi posen ja és a tot swing, amb tots els canvis que posteriorment hi haurà, però el swing en la improvisació del líder ja no ens abandonarà fins el final, que l’acaben de cop. Déu n’hi do. He fet la meva versió del que seria cadascuna de les parts, havent-me equivocat per descomptat, cosa però que no treu que us hagi volgut tornar a portar pels moments que heu escoltat en aquesta Suite. El Luismi segur que em perdonarà. I deia que no ho comentaria abastament, doncs déu n’hi do.

Vegem que ens va dir Mario Benso (Abril, 2017) a Dial Jazz ...."Habituat com està un a que aquest sigui un país de contradiccions, no hauria de sorprendre que, just en aquests temps infames en què la Cultura navega per aigües més que turbulentes i el jazz ha perdut bona part de la ja feble infraestructura que posseïa fa una vintena d'anys, aparegui com per art de màgia potàgia una nova i excel·lent generació de músics joves que, en quantitat i qualitat, suposa un veritable punt d'inflexió en els avatars del nostre jazz. No faig broma: cada setmana un descobreix gent nova -molts acabats de sortir tot just del forn de l'aprenentatge- fent música admirable i el que és encara més important: apuntant un futur engrescador. i vet aquí que això passa ara, quan viure de la música s'ha convertit en tasca homèrica a l'abast de molt pocs, i les oportunitats de tocar, i de tocar el que portes dins, resulten tan escasses com la tonyina vermella a Barbate....

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.


Seguim amb el quart track anomenat..

4.- Lennie’s Law               (L. Segurado)         4m24s

I amb quin altre magnífic tema i swing ens hem trobat. Vitalitat de tema i projecte farcit de swing i amb una veu pròpia la d’aquest jove pianista que veig sovint per aquests mons nostres del Jazz, en Jam Sessions i en concerts diversos, músic aquest que va aterrar per aquí ara fa algun temps, no massa no, però que ja forma part de l’escena del Jazz de casa nostra. El swing ha aparegut ja des dels inicis, amb un tema estructurat en 32 compassos, de la forma AABA si és que no vaig errat tot i haver-hi la darrera A un tan modificada per arrodonir el final. El solo ha estat magnífic, per pulsió però per també per com ha anat desenvolupant la línia melòdico-harmònica, seguint fil per randa l’estructura del tema. Té una manera percussiva de prémer les tecles del piano, cosa que fa que els solos estiguin farcits de ritme alhora que per la seva creativitat. García ha fet també un molt bon solo al contrabaix, acompanyat per els dos companys i així no quedar tan sol, com ha vegades queden els contrabaixistes. El final del solo ens ha recordat que la melodia era com l’han començat amb el líder al piano, acabant-lo amb quatre compassos a mode de The End.

I seguim amb el que ens diu en Mario Benso....
Luismi Segurado, Salamanca, és un d'aquests joves talentosos que està trucant a la porta. El secret està en la seva excel·lent base d'aprenentatge -curtida a la magnífica pedrera de Musikene- i la seva voluntat de crear una música oberta, sincera i sense mitges tintes. Tritons i serendipia, el primer disc del seu trio, és un exercici d'honestedat irreprotxable: aquí estic jo, aquí estem nosaltres, aquesta és la nostra música. Música d'arrel pròpia, intel·ligent i enganxada a la pell, desenvolupada sense pressa però sense pausa. Amb  la companyia de Chuchi García i Aaron Castrillo ha trobat dos perfectes companys de viatge amb què afrontar la sempre fascinant tasca de respirar a un temps, de construir una identitat de grup. D'això es tracta en el jazz: d'aportar alguna cosa des de dins, alguna cosa que sigui inconfusible i incontestablement teva, independentment de aprioris o prejudicis d'estil. “It's not what you play, it's the way you play it”.

I ja per acabar el projecte i programa d’avui us proposo escoltar el tema més divertit del projecte...

2.- Pájaros de colores       (L. Segurado)         5m17s

Doncs ja heu pogut escoltat com han estat els inicis d’aquest tema que tan ens han recordat anys tan antics com els dels 30s del segle passat i fins i tot, si se’m permet, algunes referències anteriors al cinema mut i d’humor. La melodia així ens ho ha recordat alhora que l’aspecte rítmic, tot i esdevenir posteriorment a tempo doblat. També la seva estructura ens recorda les típiques del Jazz de 32 compassos. El solo l’ha iniciat el líder i el ritme l’han reconvertit a tot swing, de nou, amb un “walking” magnífic del contrabaixista, tot i que ben aviat ens hem trobat amb una incursió de Luismi a piano solo, on desenvolupa una nova i magnífica línia melòdica recuperant però moments del tema inicial. Els acords posteriors ja a tot swing ens han fet trobar amb uns “vuits” a càrrec del baterista i demés, arrodonint-los després a “quatres”, i ja acostar-nos al final del tema, de nou recuperant la melodia inicial. Magnífic tema per acabar aquest projecte d’aquest jove pianista, tot i dir-vos que de ben segur gaudireu amb la resta de temes encabits en aquest disc, tot i anant a cercar-lo al web que us he posat al blog del programa.

I acaba dient en Mario, gent com Luismi Segurado mereixen tota la nostra admiració i el nostre suport, perquè són un veritable miracle en aquest país tristament abonat al menyspreu a l'excel·lència, al ben fet. És difícil saber quin futur els hi espera, però la seva sola presència i el plaer que suposa escoltar-los tocar ens fa, si més no, albergar l'esperança que hi ha un futur per a la nostra música, un futur per al jazz en aquest pais. Tu també pots recolzar-los: escolta'ls i, per descomptat, comprant els seus discos, amic. ". Això va dir en Mario Benso  quan va sortir aquest magnífic disc.

I ja hem acabat el programa d’avui dedicat al piano i a les músiques de tres pianistes, cadascun d’ells amb el seu estil però tots tres plens de qualitat en tots els aspectes. Elisabet Raspall ens ha acaronat al començament amb el seu projecte “Links” amb tot de temes propis editat pel seu segell Raspall Records, per després fer-ho el Víctor Oller Trio amb el seu “First Song”, on també l’hem pogut escoltar en una peça pròpia i estàndards, disc autoeditat, i hem acabat el programa amb el també personal treball de Luismi Segurado, “Tritones y Serendipia”, primer treball per FSNT 1004 i hem escoltat un micro conte de Carme de la Fuente, ja arribada de les seves vacances estiuenques.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |