Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que escoltareu.

Avui és un dia dedicat a la música de Moonjune Records, tal i com ja vaig fer el mes passat en el darrer dimecres de febrer. No sempre serà Moonjune i de fet faré aquest programa especial mentre tingui material suficient per fer-lo. Pel més vinent indagarem en la editorial de Barcelona anomenada Discordian Records. Avui li toca a Moonjune, i tot gràcies al seu creador i director, Leonardo Pavkovic, un home enamorat de tot el que te relació amb el Rock-Progressiu, des de King Crimson fins a Soft Machine, passant pel gran guitarrista Allan Holdswort. De fet, actualment està acompanyant als Soft Machine Legacy per la gira que estan fent pel Japó. Leonardo és qui m’envia aquests discos des de New York tot i que possiblement la opció millor sigui descarregar-los des dels corresponents Bandcamps dels artistes, ja veurem què decideix si finalment es vol estalviar les despeses de l’enviament.

Comencem amb una música íntima interpretada, cantada i composada per Susan Clynes, belga de naixement. Aquesta música etèria, dolça moltes vegades i agra quan convé al tema, ens captivarà de la mateixa manera que la seva veu. Les lletres són importants sempre i en aquest projecte encara més, o sigui que si us agrada poder entrar al web de la Susan i descarregar-vos les seves lletres en format .pdf. Comencem doncs amb el projecte de Susan Clynes anomenat.


“LIFE IS.....”
Susan Clynes

Editat per Moonjune Records   MJR061
Enregistrat per Jann Music Productions a Archiduc, Bruseles.
Produït per Susan Clynes
Productor executiu Leonardo Pavkovic.

Susan Clynes, veu i piano en tots els temes.
Simon Lenski, cello
Pierre Mottet, contrabaix
Nico Chkifi, bateria

Totes les composicions són de Susan Clynes.

Escoltem doncs el primer tema del disc, el que dóna títol a l’àlbum...

1.- Life Is...                             (S. C.)            4m21s

Doncs aquesta és la veu i la música que escoltarem aquests primers minuts. Delicadesa acompanyada de seriositat, profunditat de missatge, magnífica veu i bones interpretacions per acompanyar-se...

Vegem què ens diu el Leonardo del treball de la Susan...

Aquest projecte “Life is..”, és el punt de partida i debut de la pianista i cantant Susan Clynes a Moonjune Records. Aquest treball és una compilació de tres dels seus concerts en directe realitzats en dues localitats diferents, amb formacions diferents en cadascuna.

Dues d’aquestes actuacions es van fer en l’històric Art Deco Bas a Brussel·les anomenat L’Archiduc, local inaugurat el 1937. La primera de les actuacions es va fer en format trio amb Pierre Mottet, contrabaix i Nico Chkifi, bateria. La segona la va fer a la localitat de Bree a la Llibreria del Centre Cultural i va ser amb la Susan ella sola cantant i tocant el piano. La darrera de les actuacions la va tornar a fer a l’Archiduc, i va ser en duet amb el cello de Simon Lenski. Cada formació va aportar el seu propi fons, i la seva característica paleta de colors d’aquests quadres sonors.

El tema instrumental Les Larmes és una composició basada en el conflicte entre palestins i israelians, vaja, el conflicte provocat per aquests darrers. En aquest tema el cello, com a veu humana universal que és li dóna el plus d’emoció.

Escoltem doncs aquest tema tan impressionant...

4.- Les Larmes         (S. C.)            9m34s

Un tema certament impressionant on s’escolten els crits provocats per la por, per la mort de les persones estimades. Una cançó trista com la mateixa vida en aquests indrets i que Susan ha sabut transmetre amb tota la profunditat i emoció.


Les emotives cançons a veu i piano ens porten a la memòria realitzacions de Laura Nyro i Essra Mohawk. Susan al piano, interpreta estructures que ens recorden gent com Tori Amos i Fiona Apple, i també les cascades d’arpegis de Tony Banks, arribant a la politonia amb inflexions jazzístiques del compositor francès Darius Milhaud.

El tema Childhood Dreams la Susan ens diu..

"En els meus somnis la gent parla, del que són i el que busquen"

Acabem aquest projecte, recordeu que avui n’escoltareu quatre, amb el tema anomenat...

6.- Ileansa’s Song                (S. C.)            3m27s 

A Ileana’s song utilitza abastament baix i bateria. Aquestes intel·ligents cançons tenen alguna relació amb la música de Dagmar Krause, un estil anomenat Slapp Happy-Era. També amb la música de Elaine Di Falco’s i el seu Thinking Plague, i amb l’Annetta Peacock i el període inicial de Kristin Hersh i la seva banda, Throwing Muses.

Hi ha punts en la seva vida que s'ha d'anar amb el moment. Encara que no sempre se sap el que seran les conseqüències d'aquesta elecció, o si el camí de tirar avall en última instància és l’elecció correcta. No obstant això, en el teu cor sents que és el que cal fer. Vas amb el moment i dones aquest salt cap al desconegut.

Susan Clynes en sap tot sobre anar amb el moment i donar el salt.

Deixem-la tot i considerant que encara teniu 8 temes més per escoltar i gaudir, o sigui que us recomano que entreu al web moonjune.com i allà trobareu la seva música i la que ara mateix seguirà amb el guitarrista indonesi Dewa Budjana, del qual ja en vam posar un disc en l’anterior programa dedicat a Moonjune Records...el projecte es diu...


 “HASTA KARMA”
Dewa Bujdana

Editat per Moonjune Records   MJR070
Enregistrat per Randy Crafton el 22 de gener de 2014 al Kaleidoscope Studio, Union city, NJ.
Produït per Dewa Budjana
Productor executiu Leonardo Pavkovic.

Dewa Budjana, guitarra acústica i elèctrica
Joe Locke, vibràfon
Ben Williams, baix
Antonio Sánchez, bateria
I la col·laboració de...
Indra Lesmana, piano i melòdica
Jro Ktut Sidemen, veu

Totes les composicions, arranjaments i producció són de Dewa Budjana.

D’aquest músic ja en vam parlar en el programa 195, on vam posar el seu disc “Surya Namaskar”, el qual ja ens va sorprendre. Avui ho fem amb el darrer editat per Moonjune on hi participen uns músics de primera línia, i potser el més mediàtic l’Antonio Sánchez, a qui vam veure interpretant la banda sonora de la pel·lícula “Birdman”.

Escoltem ja el primer tema d’aquest projecte anomenat...

3.- Jayaprana            (D. B.)            8m32s

En Leonardo ens diu això d’aquest gran guitarrista i compositor...

Acompanyat per un magnífic elenc d’intèrprets estrella, el nou llançament de Dewa Budjana (el seu quart a MoonJune), "Hasta Karma," estableix un nou punt de referència per a l'excel·lència moderna del jazz progressiu al segle 21. Amb un ambient i sentir més semblant al d'una banda amb dècades d'experiència tocant junts, Dewa i els seus estel·lars companys de sessió - el llegendari vibrafonista de Nova York, Joe Locke, i el nucli rítmic de Pat Metheny Unity Grup: el fabulós jove baixista, Ben Williams, i l'extraordinari bateria, Antonio Sánchez - creen textures atmosfèriques superlatives que ens enlairen  a altituds espectaculars, incloent en aquest projecte el reconegut pianista indonesi Indra Lesmana, el qual hi afegeix la seva gran aportació.


I ara per acabar ho farem amb preciós tema anomenat..

5.- Just Kiding           (D. B.)            10m04s

Mostrant-nos les seves habilitats de composició i arranjaments amb la més absoluta delicadesa, Budjana ha lliurat la seva última obra mestra en "Hasta Karma".  Traient profit dels seus dons extraordinaris, Dewa Budjana empeny la banda, i la seva música, a noves altures sense precedents. Ple de qualitat en tots els sentits, el degoteig d'emoció en tot això, és una música de caràcter summament visionari, ambiciós i majestuós, i, potser, malgrat la seva brillantor, és innegable que ve directament des del cor.

Els companys involucrats, tots amb unes carreres impressionants, s’afegeixen amb magnífiques actuacions en aquest projecte, però, les imatges múltiples de grandesa individual mai eclipsen la santedat corporativa del moment musical. Això és jazz progressiu modern en el seu més sensible i millor moment.

Deixem aquest gran músic i seguim amb el tercer projecte de Moonjune Records amb el treball d’un altre guitarrista indonesi anomenat Tohpati. Aquest serà un projecte on ens endinsarem una mica més en el Jazz-Rock-Progressive i per tant notareu com l’assumpte musical es va enlairant de potència i també de ritme. Anem-hi.


“TRIBAL DANCE”
Tohpati

Editat per Moonjune Records   MJR064
Enregistrat en viu per Bob Horn el 12 de setembre de 2013 als estudis EchoBar, North Hollywood, Los Ángeles.
Produït per Tohpati
Productor executiu Leonardo Pavkovic.

Jimmy Haslip, baix elèctric
Chad Wackerman, bateria

Totes les composicions són de Tohpati

Escoltem el primer tema d’aquest músic, el que dóna títol al projecte...

3.- Tribal Dance        (T.)                  7m00s

Doncs ja vegeu que tornem a estar immersos en sonoritats etèries, envoltades de melodies preciosistes i sons delicats de vegades i ritmes força variats. Aquest tema és ple de canvis melòdics i rítmics, és però en el tema més avançat on Tohpati ens mostra la seva destresa interpretativa en el gran solo que executa. L’ajuda una secció rítmica de primera magnitud, essent el Jimmy Haslip qui fa també un magnífic solo amb el seu baix elèctric. Un bon tema per situar-nos en aquesta sonoritat.

Vegem qui és aquest gran guitarrista:

Tohpati és un guitarrista de renom en el seu Indonèsia natal, tot i que se’l considera un dels millors guitarristes del món, entre els quals es troben els qui estan familiaritzats amb la seva obra. Amb influències que van des de John Scofield a Robert Fripp, i Terje Rypdal a Pat Metheny, el treball de la guitarra de Tohpati és sempre fresca, atractiva i impredictible. La seva forma de tocar és estel·lar, i la seva tècnica, impecable. Ell viu en un país amb una varietat de diversos entorns musicals, com la seva extensa obra gravada i en viu ens fa constar.

Tohpati va començar a tocar la guitarra clàssica a l'edat de deu anys, i el seu talent i reputació van florir ràpidament. Als vint anys es va unir a la banda de jazz d'Indonèsia, simakDialog, l’any 1994. Aquest canvi el va ajudar encara més a ampliar i definir la seva identitat musical, ja que aquest home amb seu a Jakarta, és molt conegut per la seva intuïtiva interacció musical i solos expansius i desinhibits.


Escoltem ara el primer tema del disc, anomenat ..

1.- Rahwana              (T.)                  7m47s

Magnífica demostració d’aquest monstre de les sis cordes, interpretant i componen, en un tema carregat de potència i també canvis rítmics. Evidentment ha begut de McLauglin també a part dels altres seus herois. Demostra una tècnica increïble i l’acompanyen dos grans que li donen el suport adequat.

Tohpati va gravar tres àlbums en solitari amb Sony Music i va tocar en tres àlbums de simakDialog abans d'esdevenir un artista MoonJune. Des de llavors ha tocat en dos discos més de simakDialog estrenats a MoonJune Records - Patahan (MJR015) de 2007, i 'Demi Massa de 09 (MJR024) - i va llançar el seu primer àlbum internacional com a líder en el projecte Tohpati Ethnomission's "Save The Planet".

Es mostra constantment com un líder de la banda, com a  músic de suport, intèrpret, compositor i col·laborador creatiu - i en moltes situacions musicals diferents. Tohpati ha actuat per tot el món, continua sent un músic molt ocupat que poques vegades es troba aturat sense fer res.

MoonJune està content i molt orgullós de produir aquest guitarrista excepcional. Estem tan ansiosos, com la seva legió de fans que creix a tot el món, per escoltar el que farà seguidament aquesta estrella en ascens en el món brillant de l’escena de la música progressiva.

Bé, doncs deixem aquest altre gran guitarrista d’Indonèsia i la seva música carregada amb les arrels pròpies i estils aliens a la seva terra i ara sí que va de debò....ara acabarem el programa, un programa que ha anat creixent en magnituds diverses i que ara agafa certament la dimensió més bèstia, de la mà d’un grup de Jazz-Rock brutal anomenat Marbin. En un grup però sempre hi ha algú que destaca i en aquesta formació hi ha dos líders, hi ha dos Danys; Dani Rabin, guitarra i Dany Markovitch, saxos, de fet se’l pot veure amb un sopranino i aquest és el so que li escoltareu. D’ells dos són les músiques que escoltarem ara mateix..

Som-hi a tota hòstia amb un disc enregistrat en directe i agafeu-vos que venen corbes....amb el projecte anomenat..


“THE THIRD SET”
Marbin

Editat per Moonjune Records   MJR065
Enregistrat per Cales Willitz en directe entre el 3 de març i el 14 d’abril de 2013.
Produït per Danny Markovitch i Dani Rabin
Productor executiu Leonardo Pavkovic.

Dani Rabin, guitarra
Danny Markovitch, saxos
Jae Gentile, contrabaix
Justyn Lawrence, bateria

Tots els temes estan composats, arranjats i produïts per Dani Rabin i Danny Markovitch.

Escoltem ja directament el segon tema en clau Jazz-Rock i estructura de Blues enregistrat a Lincoln al local Knickerbockers

2.- The Depot            (D. R. & D. M.)          6m33s

Doncs ja vegeu com les gasten aquesta colla de joves. Potència sí, velocitat en la interpretació i grans dosis de tècnica és el que ens mostren en tot un seguit de temes enregistrats en diferents poblacions dels eeuu.

Sense cap dubte, una de les formacions més treballadora, més motivada i impulsada de les bandes independents en el món d'avui, Marbin i el seu The Third Set és un testimoni de l'ètica del treball, la unitat i la determinació que s'ha convertit en sinònim del seu nom, i la profunditat de la dicció musical, estils i textures que aquests músics han aconseguit.

Més enllà d'això, no tot s'hi val, tot i que com els joves lleons devoren un conjunt que espurneja, del seu millor material amb una intensitat sense igual !! La captura de les facetes del seu estil, el so i la interacció del grup com fos possible només una "actuació en directe Smokin, el tercer set és el document final en viu d'una banda en forma màxima i funcionant a tota màquina.

Seguim amb un Blues impressionant enregistrat a la localitat  de Jefferson City al local The Missions JC anomenat...

8.- Splaw       (D. R. & D. M.)          6m08s

I quina manera de tocar la guitarra la d’aquest animal, amb tot el “carinyo”, Dani Rabin, és impressionant. En aquest tema, el protagonisme ha estat en el solo exclusiu de Rabin, mentre que Marckovitck s’ha quedat en un segon terme, deixant a l’altre líder desenvolupar-se en el seu magnífic solo, i sempre força ben acompanyat de la resta de companys de la secció rítmica, i sense oblidar el magnífic solo del bateria.

Sense parar, els camaleons musicals MarBIN continuen ampliant els seus horitzons empenyent la seva música fins al límit absolut! Els dos fundadors, el guitarrista Dani Rabin i el saxofonista Danny Markovitch, mostren molt més que l’àmplia evidència del foc que crema en ells. Rabin mai ha estat més contundent, emocional i convincent; amb brillants línies de legatos alternativament puntuant amb procediments a la manera de Jeff Beck,  frasejos melòdics i un dolç treball amb els acords; moltes hores de preparació fora de l'escenari del Dani i un sostingut creixement musical són clarament la evidència. Markovitch fa igual tasca: tocar amb més fervor que mai, amb les seves línies perfectament barrejats i articulats teixits, fan que aquesta sigui la seva màgia.


I acabem amb un tema enregistrar a Pomeroy al Byron’s anomenat...

7.- Rabak       (D. R. & D. M.)          8m21s

Un tema iniciat a la guitarra on s’albiren músiques molt més agressives de les què hem escoltat. Una seqüència d’acords que ens recorda a Jimy Hendrix Experience. La intervenció del sopranino del Danny ens situa en un món de Jazz-Rock evident, mentre que un posterior solo del guitarrista Dani ens posiciona en un món més heavy, tot i la seva inicial i delicada interpretació en aquest tema, aquesta es desferma en una intervenció totalment descomunal. Aquest noi és un mestre de la guitarra en el concepte més rocker del tema, d’allò de a veure qui la toca més ràpida. No oblidem que això és el que feien els boppers allà pels anys 40s, si se’m permet la comparació, que no ho és en cap concepte musical però sí en el del tempo.

Doncs amb aquest tema hem acabat el programa d’avui, el segon que li dediquem a la discogràfica Moonjune Records de l’amic Leonardo Pavkovic, un incansable cercador dels músics més brillants en l’esfera independent i del Jazz-Rock Progressiu. Ves per on que torno als orígens, aquells que van començar al Totem, discoteca que vaig inaugurar com a disc-jokey l’any 1971, any amunt, any avall, on la música que hi sonava hi tenia algunes semblances, si parlem de King Crimson, Jimy Hendrix, Frank Zappa, Van der Graaf Generator, Soft Machine, Black Sabbath, Pink Floyd, Genesis, etc, etc. Un espai el Totem reconvertit en Sala Xica que és on fem els concerts i jams del Jazz Club La Vicentina. Avui hem tornat als orígens, però el proper programa ja tornarem al moment actual, al moment del Jazz actual amb les propostes dels músics de casa nostra.

Abans d’acomiadar-me, recordar-vos que aquest divendres tenim Concert-Jam Session amb Sabina Witt Trio, amb Sabina Witt, veu; Mark Aanderud, piano i Oriol Roca, contrabaix. Primer faran un concert d’aproximadament una hora i després iniciarem la Jam Session amb els músics que hagin vingut. L’entrada és gratuïta i la consumició obligatòria.

Doncs res més, deixem-ho aquí, gràcies per ser-hi a tots vosaltres, dones i homes, nenes i nens, gràcies per escoltar-nos, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.







Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble. El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Aquesta és la melodia principal del “Jazz entre amigos” de l’entranyable Cifu que ens ha deixat massa sols, un programa que veia per TVE2 a principis dels anys 80s....i aquesta la seva veu, la veu del Jazz en els dos programes que feia “A todo Jazz” i “Jazz Porque sí” que ens ha deixat i que serà la sintonia del programa que per sempre més el tinguem dins del cor...mai l’oblidarem...De fet avui li fem el comiat definitiu, i a Madrid que s’ha anat l’Andreu Fàbregues i segur que també el Dick Them. Avui, quatre ratlles a El Periódico i potser a d’altres diaris. Poca cosa per la ingent i fecunda vida d’en Cifu. Cap comentari de Jazz entre Amigos. El Jazz no existeix per els mitjans. Wertgonya.

Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que escoltareu.   

En el programa d’avui podreu escoltar el darrer disc de Gabriel Amargant Quintet, el penúltim disc del gran Jerry Bergonzi i el darrer de la pianista i compositora de casa nostra Eva Novoa Quartet. Avui el programa anirà evolucionant des del lirisme clàssic del Biel, cap a la modernitat del Jerry i fins arribar al Jazz Contemporani de l’Eva. S’ha de dir que el classicisme inicial només ho és en referència a com el Biel s’immisceix en el món clàssic i no vol dir ni mol menys que faci referència al Jazz Clàssic, sinó que més aviat la seva música moderna està molt més enllà d’aquest tipus de Jazz.  Comencem amb Gabriel Amargant i el seu quintet..


“AND NOW FOR SOMETHING COMPLETLY DIFFERENT”
Gabriel Amargant Quintet

Editat per Fresh Sound Records New Talent          FSNT 466
Enregistrat als Estudis 44.1 per Toni Paris el 7 i 8 de juliol de 2014
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla.
Produït per Gabriel Amargant
Productor executiu Jordi Pujol

Gabriel Amargant, saxos tenor i soprano i clarinet
Adrià Plana, guitarra
Marco Mezquida, piano
Miguel Serna, contrabaix
Gonzalo del Val, bateria.

Totes les composicions són de Gabriel Amargant.
Aquest és un projecte que va passar pel Jazz Club La Vicentina el 21 de març de 2014 tot i fent en primícia el primer concert. Una formació compacte amb músics de gran volada va ser la que ens va visitar, la mateixa que va presentar el disc, ja físicament, el dijous passat a la Nova Jazz Cava de Terrassa, lloc on el mateix Gabriel me’l va donar. És per això que em fa una gran il·lusió presentar-vos el disc d’una de les actuacions més reeixides viscudes al JCLV. Biel ens ha visitat diverses vegades i ho tornarà a fer en format trio ara però formant projecte del gran guitarrista Bart Barengui, i això serà en el concert-jam del mes de juny.

Comencem amb el lirisme del primer tema anomenat...

1.- Wise Man                        (G. A.)            5m25s

Un tema on el clarinet del Biel va fer una introducció llarguíssima en la seva presentació a Terrassa, ja al final de la seva actuació i on vam poder comprovar el seu control de l’instrument en el més estricte classicisme, i aquí també ho hem pogut comprovar. Aquesta és una música GRAN, així en majúscules, on les interpretacions dels seus membres, de l’Adrià Plana amb el seu magnífic so aeri i eteri de la seva guitarra, del Marco Mezquida al piano, aquest, reconegut com el millor músic de Jazz durant dos anys consecutius per l’AMMJM, conjuntament amb el Miguel Serna al contrabaix i el Gonzalo del Val a la bateria, fan que aquest sigui un dels millors projectes editats d’enguany.

Aquest és un treball que te la particularitat d’escoltar-se com una suite, i per tant la seqüència lògica per escoltar-lo és la que en Biel ens ha plantejat, o sigui que l’un darrera l’altre, anireu escoltant-lo fins que ja no puguem més per qüestions de temps.

Anem-hi doncs amb el segon tema del disc, un tema força delicat anomenat..

2.- Mah!         (G. A.)            6m45s

Un altre tema delicat amb un ritme de bolero interpretat ara pel Biel amb el saxo tenor, amb un so súper delicat el de l’instrument adequat a la volàtil melodia, aèria melodia, amb un motiu principal preciós. El solo del Marco ens torna a enfrontar amb un dels més sòlids exponents de les 88 tecles  a casa nostra i fins i tot a nivell peninsular, a l’alçada de l’Albert Bover i Roger Mas, per parlar de dos del millors.


D’en Gabriel Amargant en sabem moltes coses, però no les repetiré aquí, en tot cas us posaré un enllaç on hi podreu anar per llegir-les, però dir-vos que va acabar l’Esmuc conjuntament amb el Marco i que el seu primer disc “First”, també editat per Fresh Sound Records el vam posar aquí ja fa un parell o tres d’anys. Tot aquest temps, en Biel l’ha passat tocant amb diversos projectes com el del Joan Vidal Sextet, amb el qual també va venir al JCLV, i amb ganes d’escoltar-lo en el concert-jam del juny amb el Bart Barengui i Giampaolo Laurentacci.
I seguim amb el tercer tema del disc, on el lirisme no ens deixa i tampoc les magnífiques melodies composades pel Gabriel, melodies que vam poder escoltar  en primícia el 21 de març de 2014 al Jazz Club La Vicentina....

3.- La petite chien   (G. A.)            7m11s

Aquí ha estat l’Adrià qui ha fet la intro, la mateixa però també més ampliada ens va fer a la Nova Jazz Cava, un gran i delicat so el d’aquest jove músic. Un altre tema carregat de musicalitat, de concepció lírica, un pèl dramàtica potser per la tonalitat menor que em sembla escoltar. El ritme, fa caminar aquesta cançó tot i els diversos canvis deixant al Miguel iniciar el seu solo, magnífic i melòdic i continuant amb l’Adrià que ens involucra de manera evolvent una estona. Gabriel segueix amb el desenvolupament amb una calidesa fins i tot immiscida de tendresa, tal és el la persona. Acaben amb un riff repetitiu a mode de turnaround ideal per acabar aquest tema.

I acabem amb el quart tema del disc anomenat..

4.- Seven steps to Vallcarca         (G. A.)            9m23s

Quina meravella de tema per acabar aquest projecte, tot i recordant-vos que encara queden tres magnífics temes. El clarinet de nou te el protagonisme força ben situat en el món clàssic a la vegada que el mateix Marco. Tema a ritme variat, força viu i en quasi balada a ocasions. Tema llarg, amb molt de recorregut per a la imaginació i el lirisme de la melodia iniciada pel Marco en la seva intervenció a piano solo. Després d’aquests moments de pau, s’inicia de nou el tema a ritme trepidant tot i fent uns “quarts” entre guitarra i clarinet....etc..etc...un  grandíssim tema per acabar el projecte del Gabriel, un gran projecte que ara ja podeu escoltar totalment adquirint-lo a la botiga Blue Sounds del carrer Benet Mateu 26 al barri de Sarrià...on hi trobareu els millors discos, llibres, dvds de Jazz...

Seguim ara amb el segon projecte de la nit, amb una clara connotació cap el Jazz Modern tot i revisitant els estàndards...però abans...

..recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs aquest projecte és un disc que vaig comprar a la Nova Jazz Cava l’estiu passat en motiu dels concerts que va muntar el Valentí Grau i la Susana Carmona, els de “Jazz a la fresca” el 19 de juliol de 2014 i on vam poder gaudir amb el quartet liderat pel gran Jerry Bergonzi, acompanyat aleshores del gran Joe Magnarelli a la trompeta amb Johnny Aman, contrabaix i Andrea Michelutti, bateria. Som-hi amb el projecte de Jerry Bergonzi amb companys diferents, però.


 “BY ANY OTHER NAME”
Jerry Bergonzi

Editat el 2013 per Savant  SCD2131
Enregistrat per Peter Kontrimas l’11 de juny de 2012 als PBS Studios a Westwood, MA.
Produït i arranjat per Jerry Bergonzi
Productor executiu Joe Fields

Jerry Bergonzi, saxo tenor i piano
Phil Grenadier, trompeta
Will slater, contrabaix
Karen Kocharyan, bateria

Totes les composicions són de Jerry Bergonzi

Aquest és un disc on el seu títol ja ens indica de què van els trets. Amb un altre nom, Bergonzi ha composat 8 temes que es basen en d’altres temes, en estàndards. Aquests nous temes es basen en els acords i estructures d’aquells amb modificacions tant importants que es fa força difícil pels que no en sabem gaire, reconèixer-los. La gràcia està servida. Els músics professionals són els mestres que ho reconeixeran tot.

Vegem què ens en diu Lloyd Sachs per a JazzTimes..

Jerry Bergonzi ha estat en pla totalment groove a l'estudi, resultat d’una successió d'àlbums de primer nivell per Savant, tals com 9, que han solidificat la seva posició com un dels millors saxofonistes tenors dels Estats Units. Músic no massa conegut més enllà de la costa est, on els seus deures en el Conservatori de Nova Anglaterra el mantenen allà la major part de l'any. Però fins i tot si aquesta col·lecció d'originals basats explícitament en clàssics del jazz no li dona l'impuls comercial d'àlbums conceptuals d'alt nivell, si que ens el mostrarà com una llum intrigant en la seva sensibilitat post-Coltrane.

Un disc dedicat:
 
Comencem amb el tema composat pensant amb el Bye Bye Blackbird...

2.- Of a Feather (Bye Bye Blackbird – J. B.)      6m00s

Saxo i trompeta, inicien el tema a la vegada, amb un tempo mig, una melodia curta que ràpidament dóna pas al solo a contrabaix de Will Slater, on sí es pot seguir l’harmonia del tema original de la mateixa manera que amb el solo del Phill Grenadier a la trompeta. Mateixa harmonia per tema diferent, vet aquí el leit-motiv del disc de Jerry Bergonzi, honorant els clàssics sense deixar de ser original ell també amb el seu magnífic solo de marcat estil costa est i berklenià, com el seu amic George Garzone.

Un disc on no hi trobem cap balada, així, estrictament parlant, i sí que la majoria de temes estan interpretats a un tempo mig, i tampoc trobant-ne cap a tempo de be-bop. La música i les interpretacions són extraordinàries, on els solos de Bergonzi i companys ens situen però en l’àmbit del Jazz més modern actual, sense arribar al concepte contemporani. Tot i així, el tema més ràpid és el que fa referència al Giant Steps i aquest serà el darrer que escoltareu.

Seguim ara amb el tema de Clifford Brown anomenat Joy Springs...

4.- Sprung (Joy Springs – J. B.)               6m41s

Un tema que Clifford Brown, i ara parlo de l’original Joy Springs va enregistrar el 1955 amb el millor aleshores quintet de Jazz amb el Max Roach, Harold Land, Richie Powell i George Morrow. Un disc memorable amb temes com Jordu i Daahood, entre d’altres. Aquí Jerry i Phill inicien també el motiu principal junts, i aquest darrer és el que inicia el seu solo, on aquí, per un que no sigui músic com és el meu cas, se li fa una mica difícil situar aquest tema en l’original. Originalitat doncs total en la concepció de les melodies i més encara en els solos.

Seguim amb els comentaris del Lloyd Sachs..

A més de dependre de temes com "Giant Steps", "I’ll Remember April" i "Bye Bye Blackbird," By Any Other Name es distingeix dels seus predecessors mitjançant l’aparellament gratificant de primera línia de Bergonzi amb el trompetista Phil Grenadier, a més a més de fer-ser overdubbing ell mateix al piano en els 8 temes (En el seu àlbum de 2010, Three for All, que se sobre copiava a si mateix amb el saxofon soprano). Els vents imparteixen una química d’escola bop amb reminiscències de Sonny Rollins i Clifford Brown, mentre que els esbossos  de Bergonzi al teclat afegeixen color i textura sense entrar en la valoració de les seves frases descendents i la intensitat propera del seu tenor. La inspiració de Bergonzi com a  compositor la trobem en les melodies clàssiques on la inspiració de Bergonzi saxofonista es reflecteix en els sons dels grans tenors del passat que van des de Joe Henderson (en els temes més soulful) a Stan Getz (en les melodies més soft). Amb el suport del baixista Will Slater i el baterista armeni Karen Kocharyan (un tàndem que també ha donat suport una altra llegenda del saxo tenor de Boston, George Garzone), Bergonzi amb l'audàcia expressiva de Grenadier proporcionen improvisacions de llibre. "Sprung", basada en Joy Spring, és una vertadera delícia, on l'addició de la potència no ens fa perdre el seu atractiu melòdic pel tema favorit de Clifford Brown.

I ara ja per acabar, ho farem com hem dit amb el tema amb reminiscències de Coltrane i els passos de gegant...

1.- PG 2013  (Giant Steps – J. B.)            7m22s

Un tema força modern, melòdicament parlant i amb un magnífic swing tot i que les incursions del bateria tampoc ens marquen un swing permanent de plat ride o sigui que més aviat és la sàvia combinació dels seus estris percudius el que fa que el tema camini amb el Groove adequat. Les interpretacions d’aquests mestres són remarcables, i els sons dels dos vents s’adeqüen la mar de bé. El so del metall és més aviat el d’un fiscorn, així de càlid sona. Jerry torna a ser magistral, força Coltranià en l’aspecte vertical de la seva intervenció en tot el disc. Una gran mestria a l’hora de concebre el seu magnífic solo. El so de Phill al fiscorn és absolutament dolç però punyent en l’aspecte de creativitat, força agosarada. El solo de contrabaix del Will Slater ens situa en la coda on ambdós metalls repeteixen la melodia del tema encarant el final del tema a base de notes soltes anant amunt i avall fins el final.

Bé, doncs després d’aquest magnífic Giant Steps revisited, on el concepte musical ens ha apropat a aquesta gran figura del Jazz de la costa est, seguirem el programa amb el projecte de la pianista i compositora Eva Novoa, i amb ella acabarem també el programa..

Però sapigueu que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..


“EVA NOVOA QUARTET”

Editat el 2013 per Fresh Sound Records New Talent        FSNT 431
Enregistrat per Jordy Navarro el juliol de 2010 a The Room BCN Studio, Barcelona, Catalunya.
Produït per Eva Novoa
Productor executiu Jordi Pujol

Ernesto Aurignac, saxo alto
Eva Novoa, piano
Masa Kamaguchi
André Sumelius

Totes les composicions són de Eva Novoa

Comencem ara mateix amb un tema, un dels 11, tots impressionants, on se m’ha fet força difícil escollir els tres o quatre que us posaré. Aquest és un disc de concepció moderna, de Jazz Contemporani, amb un Ernesto Aurignac sublim, força allunyat de les seves arrels Parkerianes. Tot s’ha de dir però, que aquestes arrels hi són sempre, subjacents, i que en qualsevol moment podran sorgir. Ernesto, que el passat dijous vàrem poder veure i aplaudir en la presentació del seu magnífic projecte UNO a la Nova Jazz Cava de Terrassa. De la magnífica pianista Eva Nova i millor compositora ja en vàrem posar un anterior treball en temporades passades i ara hi tornem amb aquest magnífic projecte....escoltem doncs dos temes lligats, el primer de un minut enllaçat amb el vuitè del disc...

4.- Guess  What       (E. N.)            1m00s
8.- Ik Ben Boos        (E. N.)            5m24s

Quina gran mostra de musicalitat barrejada amb claredat d’idees i grans execucions, en aquest tema amb un clar funky honorant a Horace Silver, entre d’altres, on el Masa ens fa un dels seus grans solos al contrabaix. El motiu principal del tema a dues veus, piano i saxo alto, realment és increïble.

Eva Novoa va néixer a Barcelona, ​​on va començar els seus estudis de piano a una edat primerenca. Va estudiar jazz a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). El 2005 va viatjar per primera vegada a Nova York, on va participar en diversos tallers a l'escola de Ralph Alessi SIM (Escola de Improvisació Musical). El 2005 Eva es va traslladar a Holanda, on va estudiar en el Koninklijk Conservatorium de La Haia (Llicenciatura en Jazz Piano, Màster en Composició de Jazz). En aquest mateix conservatori, va treballar com a professora de piano al Departament de Jazz el 2012.

Seguim ara amb el tercer tema del disc anomenat....

3.- Nangadef                        (E. N.)            6m37s

Un tema entretallat rítmicament parlant, on hem pogut escoltar com piano i saxo alto, ambdós a la vegada han encetat la seva particular comunió, gens habitual, i amb quina precisió cadascun desenvolupa el seu missatge clarament diferenciat. Aquesta és la concepció de la llibertat del Jazz, a l’hora de composar i de improvisar.

Eva va ser convidada a tocar amb el seu quartet d'Eva Novoa Quartet al Concurs de Jazz holandès 2006. Ha estat  pianista estable de la Big Band West Coast. Amb el seu quartet, va presentar el seu tercer cd New Dutch l'octubre de 2009. Amb aquesta banda li va arribar l'oportunitat de tocar amb els cantants Greetje Kauffeld, Deborah J.Carter i l’harmonicista cromàtic holandès Hermine Deurloo. Eva toca regularment a Holanda on ho ha fet amb músics com Ruud Jacobs, Sjoerd Dijkhuizen, Marcel Serierse, Simon Rigter, Vincent Koning o Frits Landesbergen i ha realitzat gires amb diferents projectes a Alemanya, Suïssa, França, Espanya, Portugal, Noruega, Polònia i Bèlgica. Eva va fer una gira amb la cantant portuguesa amb seu a Nova York Sara Serpa el 2011, en la presentació del seu últim disc Mobile.
Recentment, Eva ha gravat i produït dos cds amb la seva pròpia música. El seu debut en format trio (amb Masa Kamaguchi al contrabaix i Marc Lohr a la bateria) va ser llançat al març de 2012, amb Fresh Sound New Talent. El seu segon cd en Quartet, aquest disc (amb Ernesto Aurignac a saxo alt, Masa Kamaguchi al baix i André Sumelius a la bateria) enregistrat el 2010, Fresh Sound el va editar el 2013 i aquí el tenim, amb una mica de retard.

Entre els seus últims projectes, Eva també ha gravat i co-produït un cd amb el baixista Javier Moreno i el bateria Ramon Prats,  -Novoa Moreno Prats Trio: Baix zero-. Aquest CD ha estat editat pel segell de Nova Mood Jazz el 2012. Ha gravat recentment un projecte a Duo als Països Baixos amb el guitarrista suec Pål Nyberg d'Estocolm.


Escoltem el primer tema del disc per acabar aquest magnífic i modern projecte...anomenat..

1.- Subterranean Echoes              (E. N.)            6m19s

Un grandíssim tema carregat d’un increïble swing on podem escoltar la magnífica sonoritat d’aquest gran saxofonista, Ernesto Aurignac. Un disc enregistrat el 2010 i després del qual aquest mestre, jove mestre, ha continuat investigant i enriquint el seu magnífic so, a més a més de participar en multitud de projectes i de composar aquesta gran Suite anomenada UNO, la qual vàrem posar en un anterior program. Estarem atents a les següents creacions d’aquesta magnífica pianista i compositora, un gran músic de casa nostra l’Eva Novoa, la qual es desenvolupa vitalment i musicalment fora de casa. A veure quan la podrem veure i escoltar per aquí.
Doncs res més, dir-vos que aquest divendres tenim un gran concert al Jazz Club La Vicentina amb un quartet de músics extraordinaris, al capdavant del qual el gran saxofonista italià Riccardo Luppi, al tenor, en Joan Mas, saxo alto, David Mengual, contrabaix i Oriol Roca, bateria...fins aquest divendres a la sala xica a partir de les 22h...Bona nit i Bon Jazz Club de Nit en “A todo Jazz entre amigos”, en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |