PROGRAMA 128 dedicat a tres dels saxos alts del moment.

Bona nit, benvingudes i benvinguts a Jazz Club de Nit. Avui, dijous, a l’hora de costum, a les 22h i algun minut més, aquí un servidor de totes i tots vosaltres, Miquel Tuset i Mallol, disposat a començar un nou programa de Jazz al Baix Llobregat, a Sant Vicenç dels Horts.
Avui em dedicaré a presentar-vos a tres saxofonistes alts actuals. Els programes sorgeixen per diversos motius, i el meu motiu va ser una conversa amb el company de ràdio, amic i gran fotògraf, l’Antonio Narvaez Dupuy. Va ser el passat dissabte al Jamboree on ens vam trobar veient i escoltant el Jesse Davis, el qual va anar acompanyat del Joan Monné, l’Ignasi Gonzàlez i l’Esteve Pi. Xerrant, xerrant, li vaig comentar que el maig tindríem al Dick Oats i el JAM trio al Jazz Club La Vicentina, i d’aquí vam parlar d’estils, etc...i ja va estar. El meu cap va rumiar i com que vaig comprar el disc que presentava el Jesse, i en tenia algun del Oats, vaig encarrilar el programa afegint-hi un altre saxo alt, el Will Vinson, que és amb el qui comencem, per ser el més jove, un motiu com qualsevol altre. El disc que us presento és.......























“THE WORLD (THROUGH MY SHOES)”
Will Vinson

Editat per Nineteen – Eight Records el 2010
Enregistrat al Freddy’s Back Door a Brooklyn.
Will Vinson: saxo alt
Lage Lund: guitarra
Orlando LeFleming: contrabaix
Jochen Rueckert: bateria

El 'The World (Through My Shoes)' és el primer disc enregistrat en viu del Will Vinson. La música documentada, és un retrat autèntic del treball d’una banda de Jazz fent una música distintiva i contemporània. El nucli inclou originals de Vinson més un estàndard, “el final d’una relació amorosa”, títol traduït. Les composicions i arranjaments ens mostren un respecte clar per la tradició del Jazz, així com una evident fluïdesa en els idiomes de jazz actuals. El més important però, és què els seus arranjaments melodiosos tenen una mena d'equilibri que permet que cada membre del quartet contribueixi al so de conjunt.
Aquesta estètica està clarament evidenciada en " Dean Street Rundown ".El guitarrista Lage Lund comença la cançó fent una repetició d'una frase amb una mena d “obstinato”, tocant a través de la figura fins que se li afegeix el Jochen Rueckert qui, tocant els cantons metàl·lics de la caixa fa un ritme amb contratemps diversos. El contrabaixista Orlando LeFleming s’hi afegeix abans que el so del  saxo alt de Will intervingui.

 2.- Dean Street Rundown    (W. Vinson)                           7m40s
 
Will Vinson és originari de Londres i es va desplaçar a Nova York el 1999 on encara hi viu. Vaig tenir el plaer de veure’l i escoltar-lo, tocant el saxo alt i el piano, al Jamboree acompanyant a Jonathan Kreigsberg on aquest darrer presentava el seu darrer disc i que jo vaig comprar i posar en un anterior programa de ràdio. Will Vinson, des que és a Nova York ha tocat amb tota una colla de músics de gran talla, joves i no tant, però tots encabits en aquest Jazz Contemporani. Gent com Kurt Rossenvinkel, Mark Turner, Seamus Blake, Chris Potter, etc...Forma part de diversos grups com el del bateria Ari Hoenig’s Quartet, del nonet del trombonista Alan Ferber, etc....
Abans però d’anar als EEUU, i en algunes de les diverses actuacions que va fer a Londres, tots el crítics de Jazz el varen aplaudir de manera unànime comentant-ho en diverses publicacions del país.

4.- The end of love affair      (Edward C. Edding)             8m40s

Will Vinson te un so fresc, airejat, amb una qualitat vocal que comunica de manera eficaç el contingut d'una cançó. A les seves mans, el saxofon és un instrument la funció central del qual és fer música, més que un apèndix muscular fet anar per les costelles en flexió. Aquesta musicalitat insistent prospera en tot el disc, però es manifesta amb aplom especial a "Pretty Things". Aquesta balada té gairebé una interacció dinàmica entre Vinson i Lund, mentre el volum del guitarrista i les formes d’acords arpegiats creen l’escenari perfecte per què la línia harmònica es rendeixi meravellosament a la melodia. Aquest tema deixa ben clares les habilitats com a oients que té cada membre d'aquest quartet.

5.- Philos ‘O Fur                   (W. Vinson)                           4m50s

Més que una sessió per escoltar a un saxofonista, ‘The World (Through My Shoes)’ representa les millors virtuts d’un concert en viu. Mostra una colla d’artesans fent feina, els músics que participen clarament en les composicions de manera forta i productiva i també de les contribucions dels seus companys de la banda. És aquesta mena de comunió musical que permet que la música de Will Vinson aconsegueixi un equilibri únic i de claredat excepcional.
- David Lighton, AAJ

Deixem al jove i talentós Will Vinson i la seva concepció contemporània del Jazz per anar-nos-en a la concepció més tradicional que te el gran Jesse Davis, escoltant alguns dels temes que va enregistrar en un cd després de diverses actuacions en el club Smalls de Nova York.
























“LIVE AT SMALLS”
Jesse Davis Quintet

Editat per Smalls_Live     SL – 0026
Enregistrat pel Tyler McDiarmid al Smalls Jazz Club els dies 13,14 i 15 de desembre, al barri del Greenwich Village, N.Y.
Produït per Spike Wilner i Ben Rubin
Productor executiu Spike Wilner.

Jesse Davis, saxo alt
Ryan Kisor, trompeta
Spike Wilner, piano
Peter Washington, contrabaix
Billy Drummond, bateria

El saxofonista Jesse Davis és un dels "joves lleons" del Jazz de Nova Orleans, on va néixer el 1965. Continuador de la tradició iniciada per la família Marsalis i altres músics de la gran ciutat del sud, no ha de sorprendre ningú el fet que Jesse estudiés amb Ellis Marsalis al "New Orleans Center for Creative Arts."

Jesse va mostrar signes de gran talent musical des de la seva més primerenca edat, quan el seu germà Roger (celebrat intèrpret de tuba) li va regalar un saxofon i li va ensenyar els rudiments de l'instrument. Va estudiar a continuació amb Ellis Marsalis, i més tard va obtenir una beca per matricular-se a la Northeastern Illinois University. Posteriorment va ser transferit al Willliam Patterson College a New Jersey per acabar a la New School de Nova York, on va estudiar amb el crític Ira Gitler. Aquest va afirmar més tard: "Jesse va destacar entre tots els altres alumnes". Durant els seus anys d'estudiant, Jesse va guanyar diversos premis i distincions en diferents Festivals, com el de Notre Dame, Wichita State, New York University, Southern University i Loyola. El 1989 va obtenir el premi "al Músic més distingit" al Festival de Música Down Beat de Philadelphia.

5.- Journey from the Lighthouse     (J. Davis)       12m41s

Com a músic freelance, Jesse ha treballat amb Jack McDuff, Major Holley, Cecil Payne, Illinois Jacquet, Jay McShann, Noi Hamilton, Junior Mance, Kenny Barron, Tete Montoliu, Cedar Walton, Benny Golson, Tana Reid, The Newport All Stars, Roy Hargrove , Hank Jones i una llarga llista d'altres grans noms de l'escena jazzística.

El 1993, 1994 i 1995 va realitzar diverses gires per Europa al capdavant del seu quartet. En les seves més de 60 aparicions a Espanya, França, Itàlia, Suïssa i el Regne Unit va obtenir les més brillants crítiques i una excel·lent rebuda per part del públic. Al juliol de 1996 fa una gira Europea formant part de la Sax Machine de Phil Woods, amb Charles McPherson i Gary Bartz,.

Sota contracte exclusiu amb la discogràfica Concord, ha fet una colla de discos els quals estan disponibles en el mercat internacional. Discos com "Horn of passion" (1991), "As we speak" (1992) "Young at Art" (1993) "High standards" (1994) i "From within" (1996). També ha gravat al costat de Ray Brown "Some of my best friends are Saxophone players" per Teelark i "Burning at the Wooddhouse" al costat de Milt Jackson per Qwest.

1.- I’ll Close My Eyes           (Kaye & Reid)           19m 51s        32m

No em vull deixar de dir que Jesse Davis,  també amb el cantant Randy Greer, va enregistrar durant tres dies de maig de 1999 amb la Barcelona Jazz Orquestra el magnífic disc “September in the rain” interpretant uns magnífics solos en temes com el que dóna nom a l’àlbum, també en el “Pipo”, “Love for Sale”, “Close your Eyes”, “Natacha’s Blues”, etc, vaja, en 8 temes dels 11 que te l’àlbum.

El 1996 Jesse participa de manera destacada al film de Robert Altman "Kansas City", on interpreta el paper d'Earl Warren.























Entre 1994 i 1997, Jesse Davis col·labora de forma regular amb el seu paisà Nicholas Payton, amb qui l'uneix una estreta relació musical. Fruit d'aquesta relació veu la llum el 1996 sota el segell Verve, l'àlbum "Gumbo Noveau", un recull de temes clàssics del repertori de New Orleans vistos sota l'òptica d'un Jazzman modern. El 1997, Jesse torna a la seva ciutat natal, i forma un nou grup format exclusivament per músics residents a New Orleans, a qui bateja amb el nom de "Louisiana Bebop". Al capdavant d'aquest grup realitza una gira de cinc setmanes per Europa a la primavera de 1998. El 1999 va participar en la primera gira europea de JAM SESSION '99, un homenatge a Norman Granz i l'equip de Jazz at the Philharmonic, a la qual van seguir altres el 2001 i 2003. Des de la primavera de 2004, Jesse resideix a Itàlia. El seu últim projecte "The Charlie Parker Legacy Band", un grup dedicat a la interpretació de les composicions de Charlie Parker, s'ha presentat amb gran èxit en diversos festivals Europeus durant 2005 i 2006.

Influenciat a parts iguals per Charlie Parker, Sonny Stitt i Cannonball Adderley, Jesse exhibeix una tècnica impecable, un so amplíssim i una natural afinitat pel Blues en totes les seves interpretacions. La seva música ha estat descrita com "neo-bop", però, com ell mateix diu, "l'únic que m'interessa és tocar música bonica ... ningú vol escoltar música lletja!"

Deixem aquest monstre de la canya alta per endinsar-nos en un altre monstre, una mica més modern però igual de brutal....o potser més? Ens referim al gran Dick Oatts a qui vaig tenir la ocasió de veure’l a un pam de nas al Jamboree, formant part de la BAB de l’Alfons Carrascosa en un d’aquells dijous on aquella magnífica Big Band hi tocava.

Serà un disc que ja te una colla d’anys però que conserva la frescor i les bones maneres d’aquest músic. És el....

























“SIMONE’S DANCE”
Dick Oatts

Editat per Steeplechase el 1998    SCCD31458
Enregistrar el 1998

Dick Oatts,  Sax Alto
Bruce Barth, Piano
Dave Santoro,  Contrabaix
James Oblon, Bateria

Nascut i criat a l'estat d'Iowa, Dick Oatts va criar-se en una família musical. Va ser introduït en el saxofon pel seu pare Jack Oatts, un educador de jazz respectat i saxofonista. Després de la secundària, Dick va assistir a la Universitat de Drake i el 1972 va començar la seva carrera professional a Minneapolis / St Paul. Corria l'any 1977 quan Oatts decidir mudar-se a Nova York. Després es va convertir en un membre de la Thad Jones - Mel Lewis Orchestra. Des de llavors, ha gravat i realitzat gires amb grups petits amb Red Rodney, Eddie Gómez, Juric Vic, Bob Brookmeyer, Mel Lewis, Salvador dg, Jerry Bergonzi, Flim & The BB, Fred Hersch, Berkman Dave, Moller Soren, Stafford Terell, Jon Faddis, Lalo Schiffrin, i Mantilla Ray.

2.- Simone’s Dance (D. Oatts)       7m00s

La seva Big Band i la gran experiència en grups inclouen actuacions amb la Vanguard Jazz Orquestra, Mel Lewis, Carnegie Hall Jazz Band, Lester Bowie, Joe Lovano, Sam Jones-Tom Harrell, Paquito D'Rivera, Jim McNeely, Tito Puente, Kenny Wheeler, i Gunther Schuller. Oatts també ha estat presentat amb l'Orquestra de Jazz d'Estocolm, la Big Band de la Ràdio danesa, Norboton Jazz Orchestra, Orquestra Metropole, i la Big Band UMO a Hèlsinki. Ha acompanyat a cantants com Joe Williams, Sarah Vaughn, Ella Fitzgerald, Freelon Neene, Mel Tormé, i Milton Nascimento.

5.- Mel’s Minor          (D. Oatts)       6m52s

Ha enregistrat solos amb  artistes pop Luther Vandross, James Taylor, i Everything But the Girl. Oatts és ara un artista Steeplechase i té sis Cd al mercat com a líder. (All of Three, Standard Issue, Simone's Dance, Standard Issue vol. 2, South Paw, Gratitude). També té un CD editat per RED amb el baixista Dave Santoro intitolat Meru. Dick té 3 CD com a líder amb el segell DMP amb el pianista i co líder Garry Dial. Durant 30 anys, el Sr Oatts s’ha presentat en festivals de jazz de diverses universitats com a solista als Estats Units, Europa, Àsia, Canadà, Amèrica del Sud i Orient Mitjà. Oatts és professor d'Estudis de Jazz a l'Escola de Música de Boyer a la Temple University i ha estat artista en residència al Conservatori d'Amsterdam des de 1997.

8.- Public Acces       (D. Oatts)       10m16s

Bona nit amigues i amics de Jazz Club de Nit. Aquí un servidor de tots vosaltres, Miquel Tuset al capdavant d’aquesta nau una mica atrotinada, remenant faders diversos i explicant-vos de la millor manera possible, de la meva manera, els ets i els uts de músics i discos.

Avui fem el Programa 127 que el dedicarem a la editorial de casa nostra, Fresh Sound Records en la seva secció més eclèctica, la New Talent. De fet avui tindrem un programa una mica “heavy” en el sentit de “gens fàcil”, ja que les músiques que escoltareu, quasi totes, estarien emmarcades en el Jazz Contemporani que es fa ara, per la concepció, per les composicions i també per les interpretacions. O sigui que agafeu-vos ven fort que venen corbes.

Ara mateix començarem amb un disc força suau, dolç i amb una veu molt especial de la mà del líder de la formació, el guitarrista Greg Ruggiero qui ens presenta el deu darrer treball anomenat “My Little One”.




















“MY LITTLE ONE”
Greg Ruggiero

Editat per Fresh Sound Records New Talent          FSNT 397
Enregistrat el 10 de setembre de 2010 a Pete Rende’s Studio.
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Pete Rende.
Produït per Greg Ruggiero
Productor executiu Jordi Pujol

Greg Ruggiero, guitarres acústica i elèctrica
Luisa Sobral, veu
Gary Wang, baix elèctric
Dan Reiser, bateria i percussió
Pete Rende, piano, Rhodes, orgue de bomba, Hammond
Jon de Lucia, flauta
Christian Frederickson, violoncel.

Totes les composicions, lletres i arranjaments són de Greg Ruggiero.

1.- My Little One                  6m44s

Biografia:

Greg Ruggiero ha residit a Brooklyn, Nova York des de 2004. Al maig de 2007, l'àlbum debut de Greg com a líder "Equilibri" va ser llançat pel segell català Fresh Sound Records New Talent.

Com a “side man”, músic acompanyant, Greg ha registrat en el disc debut de ña vocalista Luisa Sobral per discos l'Universal / Portugal. També ho ha fet en el "Ethos" del saxofonista Logan Richardson, el de Greg Osby per Inner Circle Records, els dos pròxims llançaments de Free Code Jazz Records, del bateria Nick Halley "Barnum Hill", realitzat per Kokyu, el baixista Gavin Fallow també de Kokyu, i diversos àlbums gravats recentment encara en producció.

El 2010, Greg va tenir una meravellosa experiència com a artista convidat al Festival Canjazz a Galícia, Espanya, on va fer una setmana de màster classes, gravant dos discos i actuant en concerts. Ruggiero es troba a la New School University Applied Music a la llista d’ensenyants i el 2009 va impartir classes a l'Acadèmia d'Educació Creativa a Los Angeles, Califòrnia.

2.- Afternoons with gramps          5m06s

Ell va ser un artista convidats el 2004 al Festival de Jazz Crossties organitzat per la Universitat Estatal de Delta a Greenville, Mississipí, juntament amb Mulgrew Miller. El 2005, Ruggiero va tenir l'honor de participar en el programa de ràdio Jazz off Enchantment i en les sèries educatives, com un dels 20 millors artistes de jazz associats al seu estat natal de Nou Mèxic, incloent a artistes com Frank Morgan, Bobby Shew i col·legues com Rob Wilkerson (Michael Buble) i Matt Brewer (Gonzalo Rubalcaba).

Greg ha treballat amb Mark Turner, Nasheet Waits, Greg Osby, Matt Brewer, Logan Richardson, i molts altres, així com també ho ha fet al capdavant del seu propi trio i quartet. En els últims temps, Greg ha renovat la seva passió pel repertori estàndard de jazz , i ha dedicat gran part del seu temps a l'estudi de les primeres versions d'aquestes obres, a més de les actuacions vocals clàssics d'artistes com Billy Holiday, Nat Cole, Sinatra i Ella Fitzgerald, per nomenar algunes. Fora d'aquesta passió, Greg està a punt de llançar el seu últim disc "My Little One", una col·lecció de música original acompanyada de lletres.

3.- Balance                           5m14s           17m

El segon treball que us presento és el darrer editat per Fresh Sound Records del pianista cubà Aruán Ortiz.





















“ORBITING”
Aruán Ortiz Quartet                      

Editat per Fresh Sound Records New Talent          FSNT 396
Enregistrat i mesclat al Samurai Hotel Recording Studios per Dave Stoller el 16 de juliol i l’1 i el 27 d’octobre de 2011.
Produït per Aruán Ortiz
Productor executiu Jordi Pujol

Aruán Ortiz, piano i arranjaments en els temes 1, 4, 6 i 8
David Gilmore, guitarra
Rashaan Carter, contrabaix
Eric Mcpherson, bateria

Temes composats per Aruán Ortiz excepte Koko de Charlie Parker, Alone Together de Arther Schwartz / Howard Dietz.

8.- Alone Together  (A. Schwartz/H. Dietz)        7m21s

Aruán Ortiz és un aclamat pianista cubà,  compositor guardonat i productor amb una educació sòlida, no només en l'escena de la ciutat de Nova York, sinó també a nivell internacional.
Anomenat "l'últim nen prodigi cubà en arribar als Estats Units" per BET Jazz, el violinista de formació clàssica i pianista de Santiago de Cuba, es considera "una persona curiosa que estima la música", i retrata la seva música com una estructura arquitectònica de sons, incorporant la música clàssica contemporània, ritmes afro-cubans, i la improvisació com a matèria primera per les seves composicions. Ha rebut diversos premis com Arranjador Jazz Latin Corner of the Year (2011) per la seva contribució en l'àlbum, "El Cumbanchero" (Jazzheads 2011) del flautista Marc Weinstein. Millor Interpretació de Jazz, Festival de Jazz de Vic, Espanya (2000), i Semifinalista, Jas Hennessy Competició Piano Solo, Montreux, Suïssa (2001).
Des de la seva arribada a Nova York el 2008 per tocar amb el Wallace Roney Quintet, Aruán ha realitzat cinc enregistraments, molt ben rebuts per la crítica. "Alameda" (Fresh Sound, 2010), va rebre quatre estrelles a la revista Jazzwise (Regne Unit), i va ser considerat  com "una sortida sofisticada del jazz modern." Aquest àlbum va ser nomenat un dels millors discos de jazz de l'any el 2010 per nombroses revistes de jazz i blogs de tot el món.

1.- Ginga Carioca    (A. Ortiz)                    7m07s

Com a compositor, Ortiz ha rebut encàrrecs del Woodwind Quintet Ensemble of Santiago de Cuba, Música de Cambra Orquestra de la Ciutat de Nova York; Oyu Or Companyia de Dansa Folklòrica a la ciutat de Nova York; YOUME & Milena Zullo Ballet de Roma, José Mateo Ballet Theater a Cambridge, MA, i de la Universitat d'Albany i la seva Symphony Orchestra a Nova York.

Ortiz també ha tocat, ha fet gires o ha gravat amb Esperanza Spalding, Joe Lovano, Terri Lyne Carrington, Mingus Big Band, Cindy Blackman-Santana, Don Byron, Lenny White, Greg Osby, i Wallace Roney, entre d'altres.

2.- Orbiting                (A. Ortiz)                    7m51s

Un versàtil pianista cubà
"No perdis de vista aquest any a Aruán Ortiz, un cubà traslladat a Nova York, el pianista que s'ha convertit en una marca de qualitat en concerts i discos, encara que és possible que perdis la meitat del seu treball si no l’escoltes àmpliament. Durant l'any passat, ha dirigit un quartet en "Orbiting" (Fresh Sound), un disc flexible d'estudi flexibles amb originals i estàndards, i també va aparèixer en "Banned in London" (Remolí) en un quintet que lidera amb el baixista Michael London Janisch. (Inclou el saxofonista Greg Osby el trompetista Raynald Colom i el bateria Rudy Royston.) Ambdós discos estarien dins del Nou Jazz, tal com el coneixem, el segona molt més versàtil. Però també "Santiarican Blues Suite" (Sunnyside), una peça meticulosa de música clàssica per orquestra de cambra, tambors i veus, escrita en honor a la història de la dansa afro-haitiana. Més recentment hi ha hagut "Textures and Pulsations" (Ictus), una col·laboració amb Bob Gluck, un pianista i músic electrònic d'interessos igualment diversos, en part improvisant duets electroacústics i en part amb dos pianos de cua virtuosament bloquejats  junts en temes petits i augmentatius."
Ben Ratliff - The New York Times
(25 de gener del 2013)

4.- Koko                     (C. Parker)                4m52s

“Orbiting” també es pot escoltar com una suite. Però a diferència de Santiarican Blues Suite, Orbiting és més que un treball a  quartet en el sentit que el que escoltem és una banda. En aquest cas, una banda que toca vuit temes, la meitat dels quals són originals d’Ortiz, la resta són “covers”, tots ells perfectament entrellaçats d'un tema a un altre. I, a excepció del estàndard "Alone Together", tots els temes són com si fossin un sol tema llarg, amb contrastos propis i interns. És una comunicació interna si tenim en compte que Santiarican Blues Suite és més extravertit. “Orbiting” gira al voltant de quatre intèrprets que parlen tots junts amb un altre, amb el guitarrista David Gilmore tant solista com el mateix Ortiz. I amb el baixista Rashaan Carter i el bateria Eric McPherson, temes de Charlie Parker "Koko" i Ornette Coleman "WRU" mantenen les seves afectacions bebop però després es van desmantellant en les exploracions que segueixen d'acord amb el minimalisme de l'àlbum.”
John Ephland -Down Beat (agost, 2012).

6.- WRU                    (O. Coleman)           7m15s
 
Ara ja per acabar escoltarem una molt bona proposta del guitarrista Douglas Bradford i el seu disc Atlas Obscura.





















“ATLAS OBSCURA”
Douglas Bradford

Editat per Fresh Sound Records New Talent          FSNT 404
Enregistrat el 24 i 25 de març de 2011 per Michael Perez Cisneros als Peter Karl Studios, Brooklyn, Nova York
Produït per Douglas Bradford
Productor executiu Jordi Pujol

Totes les composicions són de Douglas Bradford

Douglas Bradford, guitarra
John Beaty, saxo alt
Pascal Niggenkemper, contrabaix
Nicholas Anderson, bateria

1.- Drink Up              7m21s

"Douglas Bradford és un guitarrista molt talentós i compositor del qual escoltarem moltes coses bones. Té un bonic toc, una sensibilitat harmònica única i una maduresa musical que va més enllà dels seus pocs anys."
-Peter Bernstein.

El guitarrista i compositor Douglas Bradford, establert a Nova York va néixer a Nova Orleans, i actualment resideix a Brooklyn. El seu primer CD "Atlas Obscura” està programat per ser llançat per Fresh Sound Records New Talent el 2012.

Va començar a tocar la guitarra a l'escola secundària i va ser educat a la famosa New Orleans Center for the Creative Arts per Clyde Kerr Jr . Va rebre una beca per assistir a la Universitat de Nova Orleans, on va estudiar amb dos mestres de les set cordes, Hank Mackie i Steve Masakowski . En el "Big Easy", de la Funky Butt a Snug Harbor va tocar amb artistes locals, com Leon "Kid Xocolata" Brown, Mike Lemler, The Hot Club of New Orleans, Ricky Sebastian, The Trio Charles Brewer, Bill Huntington, Adonis Rose i KCNO Jazz Cooperativa de Micah Herman.

2.- Fast talker on a slow walk part I         4m32s        
3.- Fast talker on a slow walk part II        5m47s

L’any després de l'huracà Katrina, es va traslladar a Nova York per acabar els seus estudis a la Universitat de Nova York, on es va graduar amb un mestratge MA. Ha tocat en diversos llocs de Nova York com The Stone, Cornelia Street Cafe, Iridium, Korzo, ABC cap Riu, Rose Music Live, Symphony Space, Jazz Gallery, i molts altres.
Els seus enregistraments inclouen participacions amb la Teo Macero’s The Inner World Jazz Orchestra, amb Dave Liebman, Alex Sipiaguin, Larry Coryell, i Lee Konitz: Peter Schwebs "Stories from Sugar Hill", amb Ari Hoenig i George Garzone per a la Laika Records, The Charles Brewer Trio "Equilibrio", i  Micah Herman’s KCNO Jazz Cooperative “the Heart and the Crescent”. Douglas ha actuat en festivals internacionals i locals com el Festival de Jazz de Sant' Elpidio (Fermo, Itàlia), el Gran Tour Jazz Festival a Terni, Itàlia, Villa La Pietra (Florència, Itàlia), A-Train (Berlin, Alemanya), Jazz Club Hannover (Alemanya) i a més va recórrer els EUA i Amèrica Central.



"Una vegada més el segell Fresh Sound Records New Talent munta una nova banda de Nova York a base de músics on només en conec a un del grup. Des que es va mudar a Nova York en els dos darrers anys, el baixista Pascal Niggenkemper ha treballat amb Thomas Heberer, Joachim Badenhorst, Simon Nabatov i Costa Carlo. la cançó d’inici de l’àlbum "Drink Up" combina el to de la guitarra amb so com de surf amb un tempo alt, un so jazz amb molt de groove, i una versió més swing de "Secret Agent Man". Tot un gran quartet, de gran abast! El Sr Bradford escriu temes peculiars i difícils amb ràpids desplaçaments que poques vegades es queden al mateix lloc (tempo o estructura) durant massa temps.

Això manté el quartet i solista (ja sigui guitarra o el saxo alt) en estat d'alerta ja que el grup sempre està canviant el ritme. Em sona com si aquests joves haguessin escoltat suficient rock progressiu i/o matemàtiques per construir aquestes estructures tan complexes. Tots els solos de Bradford a la guitarra i de Beaty a saxo alt tenen força esperit i són sovint molt intensos. En el tema "Umbra", la peça més llarga, Douglas fa un solo llarg que explica una història, mentre que la resta de la banda proporciona una varietat de canvis en les estructures per travessar-les volant. Mentre, Beaty ha de continuar on Bradford acaba per completar l'esperit del solo. Es tracta del debut més impressionant d'alguns dels músics més joves de la sempre emergent escena de Nova York ".
-Bruce Lee Gallanter (Galeria Downtown Music)

7.- Umbra                  10m42s





 

blogger templates |