Programa 675: Marcel Vallès & Steve Shehan, Hugo Fernández, Soto, Domínguez, Martínez, Ríos, Loaiza i The Standards Trio, dimecres 1 d'abril de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Dirigents mundials, atureu les guerres d’una vegada». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I ves per on que el programa d’avui el dedicaré a la guitarra com a instrument principal, solista i melòdic, car la podreu escoltar en els discos que avui us posaré, com són: «Boas Lembranças», Marcel Vallès with Steve Shehan; «Rivermind», Hugo Fernández; «El instante azul», Soto, Domínguez, Martínez, Ríos, Loaiza; «From Time to Time», The Standards Trio i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente.


Doncs començarem el programa amb el disc «Boas Lembranças», Marcel Vallès with Steve Shehan. Enregistrat a Studio Des Dahlias (Espanya) i Studio des Dahlias (França). Mesclat i masteritzat per Ricardo Camera. Il·lustració de la portada de Steve Shehan. Amb Marcel Vallès, guitarra; Steve Shehan, percussió. Totes les composicions escrites per Marcel Vallès.

Durant un llarg viatge per Sud-amèrica, portant només la motxilla i la guitarra, vaig trobar la inspiració per a aquestes cançons. Tocar al carrer, en petits espais i compartir música amb innombrables músics em va confirmar que aquest era el meu camí. Aquest àlbum neix d’una etapa que va canviar la meva vida, i espero que aquestes peces et permetin viatjar amb mi a través d’una part d’aquella experiència. Gràcies a Steve, per la seva calidesa, el seu art i per acompanyar-me en aquest camí amb el cor obert; a Samuel, per la seva dedicació durant tot el procés d’enregistrament; a Ricardo, per la llum que va aportar amb la mescla i la masterització; a totes les persones meravelloses amb qui em vaig creuar, que van inspirar aquestes composicions; i a tu, per aturar-te un moment a escoltar.

I aquest disc és una delícia per com de delicats són els temes, i sí que els aires del Brasil els escoltarem, sí, amb el Jazz ben a prop en les seves improvisacions amb caires brasilers. Temes bonics n’hi ha, com és el que titula el disc i interpretat a guitarra sol, «Boas Lembranças». També és a guitar-solo el «Choro pra ti» i igualment de delicat. La resta de temes tenen ja un tarannà més vital, alguns amb Marcel sol a la guitarra i més amb les percussions del seu amic Steve Shehan com és el cas d’«Enigma» ja un pèl més vital.

Doncs ja els escoltarem en aquest preciós tema a guitarra elèctrica...

1.4.- Enigma (Marcel Vallès) 5:26.

I ves de quina delicada manera hem començat el programa d’avui, amb una molt bonica guitarra, la d’en Marcel Vallès, amb una Intro a guitarra elèctrica sol d’una remarcable bellesa. I ja la maca melodia amb les subtils percussions del seu company Steve Shehan. Els aires del Brasil els hem pogut copsar, capturar en tota la seva profunditat. Un tema ideal per anar-nos preparant musicalment i introduir-nos en el so de la guitarra, de la seva, però també de les que vindran posteriorment. I la seva improvisació, envoltada de calidesa, què ben trenada l’ha fet, seguint la melodia del tema, ideal per començar-los a escoltar.

Marcel Vallès presenta Boas Lembranças, el seu àlbum debut com a solista, nascut d’un viatge d’immersió musical de tres anys per Sud-amèrica. Guitarrista originari dels Guiamets (Priorat), Vallès transforma aquella experiència vital en un conjunt de composicions que beuen directament de les vivències i aprenentatges d’aquell període, especialment al Brasil. La majoria de les peces neixen d’aquells anys de convivència amb músics locals, descobriments rítmics i experiències personals que van marcar profundament la seva manera d’entendre la música. El disc no parteix d’una idea teòrica, sinó d’un procés vital real que es converteix en so. El títol, Boas Lembranças (“bons records” en portuguès), fa referència a aquesta etapa decisiva. És una manera de donar forma musical a tot el que aquell viatge va deixar....

I sí que aquests temes s’allunyen de les estructures i melodies jazzístiques, però no pas en els moments de les improvisacions on sí que el Jazz el vivim, i també per les grans interpretacions de tots dos. 

Però ara escoltareu un tema preciós en aquesta ona però a guitar solo...

2.8.- Xarnego (Marcel Vallès) 4:29.

I ves que el títol és força significatiu, i ens situa en les primeres èpoques de la immigració a casa nostra, on aquest terme era despectiu. Oblidem però aquells foscos dies i centrem-nos en la música d’aquest bonic tema, que ell ha fet doblant-se amb la guitarra. I sí perquè hi ha un background rítmic on hem pogut escoltar també les notes més greus alhora que la part harmònica amb els acords i arpegis. I ell per sobre, brillant amb solvència fent primer la melodia i ja després endinsar-se en la improvisació, la qual ha estat remarcablement brillant, per com l’ha executat, per la brillantor de les seves idees expressades musicalment. Tema a guitarra clàssica i el so característic. I no oblidem que un dels mestres en això va ser Baden Powell, qui vestí la música del Brasil plena de Jazz amb guitarres acústiques. Molt bonic aquest «Xarnego» d’en Marcel.


...La trobada amb el percussionista Steve Shehan acaba de definir el so del projecte. Es coneixen en un festival al Marroc, on coincideixen i connecten immediatament. Vallès li proposa participar en el disc, i Shehan aporta una dimensió rítmica àmplia a través de percussions de diferents tradicions del món, ampliant el marc sonor del projecte i aportant una perspectiva global. El resultat és un treball que es mou entre la música brasilera contemporània, el jazz i una sensibilitat oberta a influències diverses, amb la guitarra com a eix central i el ritme com a motor. “Boas Lembranças és la manera de donar forma musical a tot el que vaig viure durant aquells anys.”

I ja els acabarem d’escoltar en dos temes curtets i anomenats, i ves per on que el darrer dedicat a Baden Powell.

3.3.- Viagem (Marcel Vallès) 3:12.
4.1.- Outra pra Baden (Marcel Vallès) 3:39.

i què vitals aquests dos temes amb tots els aires del Brasil també gràcies a les percussions de l’Steve i el darrer dedicat a Powell. Quin fons de percussions més potents, i com les fa anar l’Steve. Esclar que la guitarra de Marcel vola lleugera i gràcil, brillant, belles les seves evolucions, les seves melodies. Dos temes curtets i vitals on hem acabat de copsar tota la mestria del líder a la guitarra i però també la tasca de Shehan a les diverses percussions brasileres. I en el primer «Viagem» doblant-se amb les guitarres, fent la qüestió rítmica amb la guitarra clàssica i la melodia i improvisacions amb la guitarra elèctrica; quina magnífica combinació de sons. I un pèl més vital ha estat el tema dedicat a Baden Powell, aquest a guitarra clàssica estrictament, més o menys com ho va fer el genial músic i guitarrista brasiler. Gran tema també d’en Marcel el qual, alhora que gran guitarrista se’ns ha descobert com a molt bon compositor. Doncs sí, ideals aquests dos temes per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, Marcel Vallès i Steve Shehan.


I seguirem amb el disc «Rivermind» de l’Hugo Fernández. Publicat el 4 de març de 2026. Mesclat i masteritzat per Peer Triebler. Edició addicional: Marcus Rust. Fet el Maig de 2025 als Tune in Studio (Berlín). Amb: Daniel Stawinski, piano; Giacomo Tagliavia, contrabaix; Mathias Ruppnig, bateria; Hugo Fernandez, guitarra i composicions. Rivermind és un àlbum de jazz contemporani gravat a Berlín. Conté 7 noves composicions que barregen jazz amb pop i folk. https://hugofernandez.bandcamp.com/album/rivermind

I aquest és un disc parit a Berlin on resideix l’Hugo Fernández. Els tempos dels temes no difereixen gaire, els uns als altres. O sigui, que no hi ha balades súper lentes i temes súper ràpids. Tot i això, hi ha temes delicats com és el 4rt track i anomenat «Brighsteps» amb un primer solo a contrabaix magnífic. Potser però la més tranquileta, rítmicament parlant és la que titula el disc «Rivermind», al menys en els seus inicis, car posteriorment, i en les improvisacions el tema s’estirarà amb energies renovades.

Doncs per això mateix els començarem escoltant en el preciós tema anomenat....

5.4.- Brightsteps (Hugo Fernández) 04:56.

i sí que hem fet un canvi d’estil musical, i també de tempo, en aquest tema força delicat i situat en el context del Jazz Contemporani, no tant com a estil i sí per la rabiosa actualitat de la seva realització. Aquí hem escoltat i escoltarem la guitarra elèctrica amb un so fosc, modern, la del líder i compositor Hugo Fernández. Els primers sons han estat els del piano de Daniel, els del baixista Giacomo i els de la guitarra del líder Hugo, el piano fent-ne la curteta melodia i ja la primera improvisació del baixista Tagliavia. Bon solo del baixista, per la seva profunditat, per la seva contundència controlada, pel seu llenguatge. I què maco el so fosc de la guitarra de l’Hugo en la seva molt maca improvisació. Gust, exquisidesa, tot plegat farcit d’una molt maca història explicada, per ja recuperar la melodia i acabar el tema delicadament sense oblidar les delicadeses a les escombretes del bateria Mathias, ideal tema per començar-los a escoltar.

I de la resta de temes, en tenim una bona colla que destaquen per la seva bellesa melòdica, i esclar que alhora per les seves improvisacions. Hi ha temes interessants com és el 1er track «Babaob» amb una melodia feta pel líder a la guitarra i primera improvisació també del baixista Giacomo Tagliavia. I n’hi ha un que, pels sons del piano tot i improvisant, sembla que escoltem músiques de les més clàssiques i més «bacchianes» alhora que més de «latin Jazz», i aquest és «Playing Chase».


I els seguirem escoltant en un tema amb uns moments a tot Latin Jazz i anomenat....

6.6.- La Sonaja (Hugo Fernández) 05:25.

I quin tema més interessant que acabem d’escoltar, per com ha estat la seva estructura harmònica, per com la seva melodia. Iniciat amb els darrers acords del tema per ja aparèixer la melodia a càrrec del pianista primer i després a duet amb el líder a la guitarra i ja la B del tema amb el canvi tonal i rítmic, tema AAB i ja la improvisació del líder. I de nou Hugo ens ha captivat per la seva musicalitat i delicadeses sonores amb el seu so magnífic, profund i un tant fosc, alhora que pel seu llenguatge. I el Latin l’hem notat més en la improvisació del pianista Stawinski per com les seves frases i ritmes de la mà esquerra ens han situat en aquest context, sense obviar la dreta, solista Latin, lleugera i gràcil, havent flipat per la seva inversemblant improvisació, farcida de tècnica i bon gust. I ja la melodia a duet de piano i guitarra ens ha apropat al final del tema, abans però amb uns moments solistes del bateria Mathias i tema acabat quasi que en suspensió. Brutal.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I sí que el darrer tema «Dancing Leafs» té uns aires melòdics complexos i gens trillats, alhora que també els rítmics. Té diversitat de ritmes i tempos encabits en ell, i destaca l’entremat rítmic, a moments «beat» coses que fa el bateria Mathias Ruppnig.

Però ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital...

7.5.- Big Hope (Hugo Fernández) 05:35.

Doncs de nou ens han captivat amb un gran tema. Aquí el que més m’ha impressionat és l’aspecte rítmic del tema, coses que hem pogut escoltar durant la presentació de la melodia a càrrec del baixista Tagliavia ell fent-nos el motiu principal. El líder ha fet la melodia en les dues As per després fer el pont o la B del tema, força complex, i ja la primera improvisació a càrrec del pianista Stawinski que de nou ens ha impressionat. Pulsió rítmica, digitació prístina i pura, mà dreta lleugera i gràcil, viva, subtil també i creativa. I ja la improvisació del líder a la guitarra, ara amb un so un tan modificat, no tan fosc. Potser per haver-lo fet en el registre agut, un solo farcit de bon gust, de llenguatge jazzístic subtil, i tècnica, la que vulgueu, la de l’Hugo. I quin final de solo per obrir-li la porta al baixista i motiu principal, amb el líder recuperar la melodia i acabar el tema també en suspensió, magnífic tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Daniel Stawinski, piano; Giacomo Tagliavia, contrabaix; Mathias Ruppnig, bateria; Hugo Fernandez, guitarra i composicions.


I encara seguim amb més temes d’aquests discos i ara amb el disc «El instante azul», amb Soto, Domínguez, Martínez, Ríos, Loaiza. Publicat el 2 de febrer de 2026. Gravat a Rezzonante Estudio. Ajijic, Jalisco, Mèxic. 2026. Disseny i Art: Amaia Hernández / Bravas Agency. Amb Eleazar Soto, saxofon tenor i composició; Sebastián Domínguez, guitarra i composició; Lucas Martínez, saxofon tenor; Gilberto Ríos, contrabaix i composició; Pablo Loaiza, bateria i composició.

I aquest és un disc de 5 temes llargs, composicions de cadascun dels músics mexicans. Balades n’hi ha un parell, com a tal, tot i haver-hi d’altres temes que comencen delicadament però que després tenen diversos canvis. Una de les balades amb un caire molt sentimental és «Mérope», melodia iniciada pel saxo tenor Soto per després fer-ho també al tenor, Martínez i seguir ells dos amb les improvisacions, i entremig la del guitarrista Sebas. També és així el primer track «Triste Mangolancolía» amb un pelet més de tempo i mateix tarannà, melodies dels saxos i solos respectius. Hi ha temes sorprenents com és el 4rt track, iniciat de manera esotèrica per sons diversos, tot i haver-hi canvis que ens el faran evolucionar cap a d’altres espais, i aquest és «Natki», també amb breaks rítmics immiscits en el tema i delicadeses diverses. I dir-vos el següent pel que fa als dos saxos tenors, que Lucas Martínez s'escolta a la dreta i Eleazar Soto a l'esquerra.

Doncs ja els començarem escoltant en aquest tema...

8.4.- Natki (Gilberto Ríos) 5:57.

I sí que hem tornat a fer un canvi subtil d’estils de Jazz, oi? Aquesta formació destaca per l’ús de dos saxos tenors, cosa no massa habitual. I l’instrument harmònic és per descomptat la guitarra del Sebas que va ser qui me’l va enviar, projecte parit a Mèxic. I sapigueu que el nostre jove amic Lucas Martínez és un músic molt estimat a aquest país, i per això la seva col·laboració en aquest projecte. I aquest primer tema ens ha semblat força interessant, per melodia, per concepció, per la seva estructura, pels seu canvis i demès vicissituds. Iniciat pel baixista i compositor del tema, i ja la melodia a triplet de saxos i guitarra. El tema té després un pont o B del tema que deixa pas a les improvisacions, la primera la de Soto pel canal esquerra; la segona la de Lucas pel canal dret, i la tercera la de Sebas pel canal central. I així han seguit alguns de «chorus» de l’estructura. I sempre, sempre, la base rítmica de dos, baix de Ríos i la bateria de Loaiza. I cap al final la cosa de tempo s’ha anat potenciant, fins recuperar el motiu principal i acabar el tema delicadament.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I a un tempo, un dels més vitals del disc, és el segon track que serà amb el qual els acabarem d’escoltar...

9.2.- Todo pasa por algo (Sebastián Domínguez) 8:04.

I amb aquest tema de més de 8 minuts els hem acabat d’escoltar. M’ha semblat també magnífic aquest tema del Sebas iniciat per ell mateix amb una subtil «Intro». La melodia l’han feta els dos saxos a duet en la primera part o la A del tema, car després dels moments del baix i guitarra, hi han tornat per fer-ne la part B del tema, igualment a duet, i de nou amb una melodia un pèl entremaliada, i què maca aquesta melodia del tema del Sebas. I sí que el primer solo de saxo tenor l’ha fet Cèsar Martínez pel canal dret i ja heu pogut constatar de quina brutal manera l’ha fet. Cèsar s’ha anat consolidant de mica en mica a l’escena europea, car ell ha passat temporades a Amsterdam tot i ara haver tornat al seu Blanes natal. Llarg i interessant solo de Lucas que ha deixat pas al del guitarrista i compositor Sebas Domínguez que igualment ens ha deixat bocabadats per com de precís ha estat el seu so i llenguatge. Delicadeses totes, les que fa Sebas amb la seva guitarra. Finalment ha estat Eleazar Soto qui ha fet el seu inversemblant solo amb el saxo tenor pel canal esquerra. Amb un so un pèl més clar, ens ha fet alguns chorus brutals. I de nou, tots dos fent el tema, amb els dos trossos de melodia i el pont magnífic, brutal tema acabat de cop per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Eleazar Soto, saxofon tenor i composició; Sebastián Domínguez, guitarra i composició; Lucas Martínez, saxofon tenor; Gilberto Ríos, contrabaix i composició; Pablo Loaiza, bateria i composició.

I després d’aquests músiques sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per sempre la teva dolça recitació poètica i musical, la del programa.

I ja acabarem el programa temàtic d’avui amb el darrer projecte «From Time to Time», The Standards Trio publicat per Jazz Granollers Records el 2025. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Ferran Donatelli el 2 i 3 de gener de 2025 als Vertigo Studios, Llinars del Vallès. Produït per Alfons Bertran, Fèlix Serra i Aleix de Gispert per a Jazz Granollers. Amb Aleix de Gispert, guitarra; Fèlix Serra, contrabaix i Alfons Bertran, bateria.

I aquest és un disc d’estàndards però no ben bé els que entenem nosaltres, car són els «seus» estàndards, els temes que ells han escoltat i els hi han agradat tant i tant que s’han convertit en estàndards per a ells. I sí perquè hi ha estàndards de Jazz però també temes de Paul Simon, Joni Mitchell, Johnny Alf, David Schwartz i Mihanovich. Entre els estàndards de Jazz, temes de Duke Ellington, Wayne Shorter, Ornette Coleman, Paul Motian, Jerome Kern de diferents tempos i ritmes tots ells, els uns i els altres. Hi ha balades precioses com és el tema que titula el disc, «From Time to Time» de Motian. També és així de bonic el tema «Tenderness» de Simon. I una altre balada és el primer track d’Ellington i anomenat «Warm Valley». I un pèl més vital és el el tema de Joni Mitchell «I Had a King» i també preciós. I finalment bonic és també l’inversemblant tema de Coleman «Broken Shadows».


Però els escoltarem un pèl més vitals de tempo en el tema de Wayne Shorter i anomenat..

10.2.- Lady Day (Wayne Shorter) 4:49.

I sí que aquest tema Shorter el va encabir en el seu àlbum del 1979 publicat per Blue Note on hi hagué monstres com ell com són: James Spaulding, Freddie Hubbard, McCoy Tyner, Ron Carter i Tony Williams.

I ves que amb aquestes músiques sembla que ens hàgim endinsat en estàndards de Jazz, per l’estil jazzero del trio, i també pel propi tema de Shorter que tot i no ser un tema massa conegut no deixa de ser «un Shorter». El tema és d’una gran bellesa, per la melodia, però també pel so nítid i clar de la guitarra de l’Aleix de Gispert. Esclar que hem flipat per la subtilesa de la seva improvisació alhora que creativitat sense límits, ell, que s’hi ha posat just després d’haver presentat la melodia. I haureu notat el magnífic Swing dels de la base rítmica, amb Fèlix Serra i l’Alfons Bertran. El mateix baixista l’ha seguit pel canal dret, amb un gran so, magnífic fraseig i pulsió rítmica alhora que llenguatge. I ves per on que guitarrista i bateria Bertran han fet uns «quatres» compassos compartint improvisacions i així acabar de copsar el talent d’aquests tres músics, ideal tema per començar-los a escoltar.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I d’un tarannà similar a «Lady Day» és el tema de Johnny Alf anomenat «Eu a Brisa». I encara els escoltarem en el tema de Sergio Mijanovich i anomenat...

11.8.- Sometime Ago (Sergio Mijanovich) 3:41.

i sí que han reconvertit el tema original del pianista Mijanovich en una altre cosa, car l’original és una baladeta, també a tot vals, com la que ells ens acaben de fer. El tempo emprat pels nostres herois ha estat però més viu, quasi que recreant un altre tema. I de nou la melodia l’ha fet la guitarra de l’Aleix i el seu nítid i clar so, i també l’hem gaudit amb la seva brillant improvisació. I sí perquè s’hi ha estat una bona estona desenvolupant-la i amb una gran creativitat i encert melòdic emprat. I quasi que ha estat imperceptible el pas de melodia a improvisació, mostra de la seva subtilesa. Molt bonica improvisació de l’Aleix que de nou ens ha captivat. I ves que l’entrada a improvisar del baixista Fèlix l’ha feta amb una curteta frase tot i recordant a un altre tema, i seguir ell amb la seva pulsió rítmica i magnífiques melodies creades amb la seva «verra» i seu so profund, per ja Aleix recuperar la melodia del tema i acabar-lo delicadament.


I també hi ha un tema potent i un tant divertit, «Northern Exposure» de David Schwartz, però ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el darrer tema d’aquest magnífic trio i anomenat...

12.10.- Pick Up Yourself (Jerome Kern) 3:17.

I "Pick Yourself Up" és una cançó popular composta el 1936 per Jerome Kern, amb lletra de Dorothy Fields. La cançó va ser escrita per a la pel·lícula Swing Time (1936), on va ser presentada per Fred Astaire i Ginger Rogers. Va ser gravada per Nat King Cole el 1944 i per George Shearing el 1950, a més de molts altres músics, la majoria cantants com Ella Fitzgerald, Frank Sinatra, Anita O’Day, etc...

I sí que aquest tema és un estàndard, esclar, interpretat per cantants, homes i dones, i amb algunes excepcions, la de George Shearing pianista ell, i de ben segur que d’altres. I sí que els nostres herois han estat una altra de les excepcions de grup instrumental. I què viu és el tema i alhora farcit de Swing pel «Walking» del baixista Fèlix i la subtilesa de les escombretes de l’Alfons. I després de la curteta melodia, per vital, l’Aleix ens ha tornat a copsar per la seva subtilesa sonora, la de la seva magnífica guitarra. Un llenguatge elaborat i ric en matisos jazzístics, una digitació ràpida i tècnica, que ha brillat a les seves mans, les de l’Aleix. I ja després de la seva improvisació, ell mateix n’ha recuperat la melodia per arribar ja fins el final d’aquest gran tema amb un Swing brutal, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Aleix de Gispert, Fèlix Serra i Alfons Bertran.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 24 d’abril amb el Samuel Marthe Organ Trio a la Sala Xica.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 674 - Italy Jazz: Pierfrancesco Ceregioli & Chamber-Jazz-Orchestra; Max Kochetov i Gian Luigi Trovesi Trio, dimecres 25 de març de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Dirigents mundials, atureu les guerres a Ucraïna, Palestina, Líban, Iran, i a tants altres països. NO A LA GUERRA».

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I de nou amb un programa dedicat al Jazz que es fa a Itàlia gràcies a discogràfiques amigues com són A.MA Records de l’Antonio Martino; CamJazz Records i Notami Jazz de Toto Cicco i discos respectivament com ara són: «Foolin’ Myself» de Max Kochetov Quartet; «Cinque Piccole Storie» de Gian Luigi Trovesi Trio i el «Live in Barcelona» de Pierfrancesco Ceregioli – Chamber Jazz Orchestra.


I com que aquests tres projectes són força diferents d’estils, començarem amb el més tranquilet i que és el «Live in Barcelona» de Pierfrancesco Ceregioli – Chamber Jazz Orchestra publicat per Notami Jazz (febrer 2026). Enregistrat en directe el 5 de juliol de 2022 a la Sala 4 de L'Auditori de Barcelona. Enregistrament i mescles en directe: ESMUC Escola Superior de Música de Catalunya i Pierfrancesco Ceregioli. Edició d'àudio: Pierfrancesco Ceregioli. Mescles i masterització: Claudio Marcozzi. Amb Neus Plana Turu – Flauta, Pablo Albarrán Lledó – Violí I, David Flores – Violí II, Johan Rondón – Viola, Angélica Guevara – Violoncel, Carlos A. Domínguez – Piano, Fabián Aguilera – Contrabaix, Antonio “Toto” Parraguez – Percussió, Diego Oyola – Bateria. Tots els temes van ser composts i arranjats per Pierfrancesco Ceregioli. Producció executiva de Notami Jazz.

Al concert varen fer cinc temes llargs, el més curt de més de 8 minuts, i el més llarg de més de 14. I sí que se’m fa difícil parlar de ritmes i tempos en aquest projecte on el món clàssic es barreja amb estils més moderns com el Jazz, el Latin Jazz, i demés. Però vaja, sí que hi ha una preciosa composició a tempo de balada com és «Burattino Ballerino». I així més vital i a tot Latin Jazz hi ha la delicada composició amb la qual varen començar el concert i primer track del disc, «Petali di Primavera», ambdues del líder. Però també hi ha temes més en l’ona del Jazz Contemporani, sobretot en els seus inicis, car després hi haurà canvis subtils encabits en el món clàssic i demés diversitats més càlides tipus Latin Jazz, com és el «Magic Bricks Fantasy». I amb tants temes llargs, només us en podré posar un parell.

Doncs començarem amb el primer track i bonic tema anomenat..

01 - Petali di Primavera (P. Ceregioli) 10:31.

Doncs ja heu pogut escoltar quina delícia de tema que van fer, ell, tot i dirigint-los, a elles i a ells, músics de casa nostra i en tota probabilitat de l’ESMUC. Una barreja del món clàssic amb el més modern, on les improvisacions separen els dos mons. I què bo, quan Neus Plana Turu ha fet la primera improvisació, per com l’ha feta, però també per com els de la base rítmica han passat d’un món a l’altre, i amb tots els aires càlids del Carib, pel ritme emprat per bateria de Diego Oyola i percussions de l’Antonio «Toto». I també ha passat així amb el solo del violí 1 de Pablo Albarrán Lledó. I sí, que tot i ser músics plens de clàssica a les seves venes, han sabut apropar-se al món més modern. És clar que amb el quartet base ja no passa el mateix, car ells de ben segur tenen en el seu ADN el Jazz o la música moderna, com el cas del pianista Carlos A. Domínguez. Quins moments més intensos durant l’execució de la seva brutal improvisació. I sempre, sempre, les cordes fregades fent un coixí melòdic alhora que potent, i ja fins el preciós final, amb aplaudiments de tothom, ideal per ja començar-los a escoltar.

L'Orquestra de Jazz de Cambra Pierfrancesco Ceregioli és un conjunt de cambra fundat per Pierfrancesco Ceregioli, que n'és el director, compositor i arranjador. Concebuda com un punt de trobada entre el jazz, el jazz llatí, la música de cambra i els paisatges sonors cinematogràfics, l'orquestra uneix diversos mons musicals en una sola veu cohesionada. La seva formació distintiva —flauta i quartet de corda entrellaçats amb una secció rítmica de piano, contrabaix, bateria i percussió— permet al conjunt moure's lliurement entre el jazz i el jazz llatí, alhora que abraça l'escriptura simfònica i el llenguatge evocador de la música de cinema. El resultat és un so íntim i expansiu alhora, refinat però profundament expressiu. Les peces del repertori reflecteixen fortament la sensibilitat personal i la visió artística de Pierfrancesco Ceregioli.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I ja els deixarem d’escoltar en tema anomenat...

2.3 - Game Toon Parade (T. Komuro, M. Hunter, Y. Ohno) 9:23.

I d’aquest tema n’he suprimit el final, de més d’1 minut, maco i delicat com n’ha estat el seu inici, i ho he fet per no perdre el sentit rítmic que pràcticament hi ha hagut durant tot el tema. Un tema que ha tingut moments diversos de canvis de ritmes i tempos, com ha estat el primer moment, on hem pogut escoltar com el bateria marcava el beat a cop de caixa i xarles. Ha començat delicadament amb un permanent frec de violí, i ja el ritme càlid a base de bateria i percussions. I sí que la melodia principal feta pel violí ha estat força maca, sí. Després ha estat quan hem entrat en el canvi de ritme a tot beat i esclar que amb la improvisació a la flauta de Neus Plana. Uns moments molt intensos amb ella improvisant i ben recolzada per la rítmica, on per cert ella ho ha trenat la mar de bé. També el pianista Carlos A. Domínguez ha fet una molt bona feina, solejant però també amb un seu final a base de matxucar els diferents acords. I sí que després del pianista, tots, elles i ells, han recuperat la melodia principal, mentre la secció rítmica els hi feia el seu background! Molta intensitat sonora, amb un so un pèl escardat, coses del directe, què hi farem. I què bo el posterior break on el baixista s’ha quedat sol fent el motiu principal, recordant-nos amb el seu motiu, músiques relacionades amb el West Side Story , oi? I amb aquesta melodia han arribat al definitiu final, el meu, car el disc segueix amb la flauta sola tocant melodies inversemblants, gran i magnífic tema per ja deixar-los d’escoltar, que són dos temes llargs, o sigui que per concretar, felicitats Pierfrancesco Ceregioli i resta de músics Neus Plana Turu, Pablo Albarrán Lledó, David Flores, Johan Rondón, Angélica Guevara, Carlos A. Domínguez, Fabián Aguilera, Antonio “Toto” Parraguez, Diego Oyola.

Abracen elements que són profundament significatius per a ell —com les flors, la natura i el diàleg entre diferents cultures— alhora que expressen la seva identitat com a viatger constant pel món. Juntament amb aquestes influències, els mons del cinema, els còmics i l'art animat tenen un paper essencial en la configuració de la seva imaginació i llenguatge musical. Aquest sentit de moviment, obertura i intercanvi intercultural esdevé una part integral de la música, creant un so que es percep alhora íntim i universal.


I seguirem amb més músiques del Jazz que es fa a Itàlia i per això ara escoltarem alguns temes del disc «Foolin’ Myself» de Max Kochetov Quartet, publicat el 30 de gener de 2026. Enregistrat per Danijel Vuković @ FNS Studio. 4-5 d'octubre de 2025 Oslobodjenja 72, Pančevo. Mesclat i masteritzat per Ivan Uzelac i Max Kochetov. Amb Max Kochetov, saxo soprano; Katarina Kochetova, piano; Hugo Lof, contrabaix; Milos Grbatinic, bateria; Fabrizio Bosso, trompeta (#2,8); Ivan Radivojevic, trompeta (#6); Alex Sipiagin, fiscorn (#3,5); Samuel Blaser, trombó (#4,9). Tots els temes han estat composts per Max Kochetov ©&℗ A.MA Edizioni - Produït per A.MA Records Per a A.MA Edizioni Coproductors: Ivan Uzelac i Max Kochetov.

I amb aquest disc farem un saltet estilístic situant-nos en un Jazz d’autor i amb improvisacions en l’ona Bop, les que fa ell amb el saxo soprano. I ves que de ritmes i tempos també anem ben servits. I el disc comença amb una «Intro» i acaba amb un «Outro» tot i recordant una gravació de jazz clàssic, amb clics sonors de disc ratllat. Entremig vuit temes preciosos i magnífiques improvisacions, i amb convidats de luxe. I una molt bonica balada és «Silence» feta a duet de piano i soprano. També és molt maco el tema «Fusion Flow» amb Alex Sipiagin al fiscorn.

Doncs per això mateix ja els començarem a escoltar en aquest tema...

3.3.- Fusion Flow (Max Kochetov) 5:11.

I sí que m’ha semblat que no ens hem apartat gaire de les músiques del projecte anterior, al menys en els primers instants d’aquest tema. El tarannà és també delicat per la pròpia composició, però també per com són de continguts els sons de la secció de la base rítmica, i esclar que pel mateix ritme i tempo, tot plegat força delicat. Si a això li afegim el so càlid del fiscorn de Sipiagin i el del saxo soprano del líder, doncs això, que encara més. I sí que el tema ens ha passat la mar de ràpid, sí, i no pel tempo, i sí per com n’hem estat de bocabadats tot i escoltant als dos solistes i base rítmica subtil acompanyant-los amb Katarina Kochetova, piano; Hugo Lof, contrabaix i Milos Grbatinic, bateria. I sí que el final ha estat la mar de bonic i delicat, sí, ideal per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

El primer llançament d'A.MA Records del 2026 inclou el nou àlbum del saxofonista ucraïnès Max Kochetov amb el seu nou quartet. Foolin' Myself és el segon llançament d'àlbum de Max a A.MA Records i arriba com una notable continuació del seu àlbum del 2022, Altered Feelings, i un nou capítol per afegir a la sèrie de l'ona sèrbia. Amb totes les composicions de Max Kochetov i amb el seu sublim estil de saxo soprano, el quartet també compta amb la pianista Katerina Kochetova, l'innovador "Beyond Motion" el qual va ser publicat per A.MA el 2024, Hugo Lof al contrabaix i el nou i emocionant talent del bateria Milos Grbatinic. Als quatre membres principals del Quartet s'hi uneixen artistes convidats a cada cançó per formar els 4 membres, entre els quals hi ha el trombonista Samuel Blaser, Fabrizio Bosso a la trompeta, Alex Sipiagin al fliscorn i Ivan Radiovejic trompeta;, l'àlbum del qual "In Plain View" també es va publicar a A.MA el 2022.


I d’altres temes interessants a tempo mèdium són: «Mood» amb Ivan Radivojevic als metalls més daurats. I un que tot i començar delicadament tindrà canvis posteriors a tot Swing, és «Sun» i aquest amb Alex Sipiagin. També hi ha «Rdance», divers, potent a vegades i d’altres força delicat, i amb l’ insigne trompetista Fabrizzio Bosso. I n’hi ha un que es desmarca inicialment de la resta, per la potència rítmica quasi a tot beat, tema que inclou moments delicats també, i aquest és el sorprenent «Kirioki». 

Però encara els escoltarem en l’interessant tema on hi col·labora Fabrizzio Bosso a la trompeta anomenat...

4.2.- Tetra (Max Kochetov) 5:03.

Eps, i quin tros de tema més potent, oi? I aquí sí que hem notat alguns canvis pel que fa a les músiques, tot i haver-hi moments també delicats. El tema té però un tarannà molt potent, per com es desenvolupen les improvisacions, primer delicades i posteriorment més potents. Esclar que la mare dels ous és l’aspecte rítmic de la pròpia melodia; amb ella l’han començat i també acabat, i diria que a duet de trompeta i contrabaix. Després, i en el pont del tema on hi ha hagut canvi tonal i rítmic, el duet ha estat de trompeta i soprano del líder. I sí que ha estat aquest qui primer s’ha posat a improvisar, i amb un crescendo de tot plegat, amb un so espaterrant i potent, amb contundència del bateria Milos. Esclar que el llenguatge d’aquests músics europeus és particular, personal, on potser no hi notarem moments de Blues, cosa evident també pel propi tema. El que sí està clar és, que tant el líder com Fabrizzio Bosso a la trompeta ens han deixat estabornits per com de bé ho han fet. Brutals tots, brutals també els de la base rítmica, i encara sense escoltar cap solo de la pianista Kochetova i curiós que el líder sigui en Kochetov.


Foolin' Myself és una llista de cançons d'històries i Max ajuda a explicar-les amb autèntica autenticitat. La música de "Foolin' Mysef" realment encapsula l'esperit de Max de lluitar cap a la modernitat alhora que va a les seves arrels de jazz per trobar respostes en la música inspirada en les seves interaccions diàries amb el món. Foolin' Myself és imprescindible per als aficionats al jazz i es va publicà en digital i en CD el divendres 30 de gener i està disponible a A.MA Records A.MA Edizioni.

I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital i anomenat...

5.9.- Terminal 3 (Max Kochetov) 6:56.

Doncs sí que el tema té un tarannà rítmic proper a «Tetra», sí, tot i haver variat i molt la melodia del tema. I els copets al canto de la caixa de la bateria fets per Milos han iniciat el tema, i ja Katarina amb el piano fent el motiu principal, i ja la melodia amb el soprano del líder. I de nou un canvi magnífic en el pont o la B del tema. I ja Max amb el soprano fent una brutal improvisació, allà al registre agut, què és on sembla estar-s’hi més a gust. L’ha començat delicadament, amb dolçor, cosa que ha durat poc per com s’ha anat estirant tot plegat, de potència rítmica pel bateria Milos, però també pel so del soprano. I quin break delicat amb l’entrada del trombó de Samuel Blasser, sí, però això també ha durat lo justet, car, el piano de Katarina i contrabaix de Hugo Lof i la bateria de Milos li han fet un crescendo energètic important. I ha passat el mateix amb el solo de l’Hugo al contrabaix, primer delicat i després potent amb l’ajut de la resta de companys. I final també amb el bateria amb contundència, solos compartits de soprano i trombó arribant a un brutal final on l’han acabat de cop, què bèsties. Doncs això, que brutal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats noia Katarina Kochetova, piano i nois Max Kochetov, Hugo Lof, Milos Grbatinic, Fabrizio Bosso, Ivan Radivojevic, Alex Sipiagin, Samuel Blaser.


I després d’aquestes meravelles ens situarem ja cap al final del programa amb un altre canvi d’estil musical, endinsant-nos una mica en el Jazz Contemporani i un pèl més atrevit amb una formació atípica, pel violoncel, la del projecte «Cinque Piccole Storie» de Gian Luigi Trovesi Trio publicat per Cam Jazz el 6 de febrer de 2026. Enregistrat el 9 de juliol de 1980 a l'Studio Barigozzi i remasteritzat a Roma per Danilo Rossi el 2022. Publicació original ℗ 1981 amb el segell Dischi Della Quercia. Edició digital remasteritzada ℗ 2026 KEPACH Music S.r.l. Amb Gianluigi Trovesi, saxòfons, clarinet, flauta; Paolo Damiani, contrabaix, violoncel; Gianni Cazzola, bateria. Tota la música és de Gianluigi Trovesi. Tots els temes són © KEPACH Music S.r.l.

I aquest és un disc que tot i haver estat enregistrat el 1980 s’acaba de reeditar per Cam Jazz i ja escoltareu i entendreu el perquè s’han atrevit a fer-ho, potser perquè són uns irreverents com ho són els tres músics d’aquestes «cinc petites històries». Cinc temes amb canvis rítmics, amb breaks on sembla aturar-se tot, i quasi que sí. Anem des d’un tema amb 3 minuts i mig a un altre d’11, i els altres tres de 8 minuts cadascun, més o menys. Hi ha Jazz Contemporani barrejat amb sons medievals que fa el líder amb els saxos i amb un total de quasi 40 minuts de música agosarada.

Doncs ja els començarem escoltant en el tema anomenat...

6.3.- C’era Una Volta Un Piccolo Cammello (Gianluigi Trovesi) 07:59.

I ara sí que hem fet una passa endavant pel que fa a estils musicals, i també és una passa agosarada, per com han estat, per com són les músiques d’aquest projecte enregistrat fa tants i tants anys, i remasteritzat de nou. I ves per on que les melodies no ens semblen gens fora d’època, no; i és que la música de qualitat és atemporal, com aquesta ho és. Sí que el soprano del líder Trovesi és força més punyent que el de Kochatov, sí. I és que aquest disc, la mateixa editorial Cam Jam el té situat com a Jazz Contemporani, del 1980, i del 2026. I 10-n’hi-C de canvis rítmics que hi varen encabir en el seu moment, i la mostra, el final quasi que amb música medieval. I ves com l’han començat, amb el líder Trovesi al clarinet baix i el contrabaix de Damiani. I de mica en mica ha aparegut la bateria de Cazzola, aquest la mar de discret, tot i que augmentant de mica en mica el seu volum sonor, mentre el líder ha desenvolupat la melodia amb el clarinet. Posteriorment, el líder ha iniciat una inversemblant improvisació per sons, per llenguatge més enllà del Jazz Contemporani. Diria que ha emprat el clarinet per fer aquests increïbles sons, què bèstia. I quina entrada delicada de nou amb la melodia, tot just obrint-li la porta al baixista, i així aquest fer la seva increïble improvisació amb el contrabaix. Increïble solo, ell més sol que la una. I com l’ha desenvolupat per escoltar com, a base de doblatge, hem pogut escoltar també el violoncel fregat pel mateix Damiani i arribar al delicat final i música de l’edat mitjana, època medieval, ideal tema per començar-los a escoltar.


Aquest disc és una marca dels grans músics de jazz que no només mostren un domini tècnic complet, sinó que també fan declaracions i narratives creatives poderoses. El 1981, Gianluigi Trovesi i el seu trio, el baixista/violoncel·lista Paolo Damiani i el percussionista Gianni Cazzola, van seguir el seu primer enregistrament «Baghet» amb el subtilment diferent «Cinque piccole storie», un disc que s'està al costat de la gran tradició de la narrativa italiana que va culminar en l'obra estretament contemporània d'Italo Calvino. Publicat originalment el 1981 amb el segell Dischi Della Quercia, aquesta música es presenta avui dia amb la mateixa frescor i urgència que ho va fer en el primer llançament. No hi ha res sense desenvolupar ni res experimental. Trovesi ha estat treballant les implicacions d'aquesta música des de llavors, creant noves versions i interpretacions amb cada disc i actuació successius. Una oportunitat rara i valuosa per escoltar exactament on va començar la història. (Brian Morton).

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I encara els escoltarem en un altre tema, un pèl modificat per qui us parla per fer-lo més assequible i anomenat...

7.4.- C’era Una Strega, C’era Una Fata 1 (Gianluigi Trovesi) 9:58.

Doncs de nou els aires melòdics medievals els hem escoltat. Esclar que això no ha encobert l’extrema modernitat de les seves exposicions solistes, sobretot la del líder al saxo soprano que ha estat brutal. I el tema l’han acabat amb el motiu principal fet pels més baixos, els més greus, els del clarinet baix, i doblant-se el líder amb el soprano i esclar que amb la persistència rítmica de la bateria de Cazzola. I què impressionant tota l’estona de la improvisació del líder al clarinet. Podríem dir que en aquells temps, el 1980, aquesta manera de tocar s’apropava a la de l’Ornette Coleman per les seves dissonàncies tan brutals. I després d’aquestes músiques tan heavies, la calma de la música medieval, quins canvis, i sí, ara amb el soprano del líder fent-ne la melodia. Però esclar que no ha durat gaire, car ell mateix ha volat vers les altures més inversemblants per com ha improvisat amb el soprano, i amb quin domini tècnic que ho ha fet, a la vegada que fer-ho de la manera més inversemblant, per modernitat agosarada, la d’aquells 1980, la d’aquest 2026. Quin bèstia, quin tros de músic en Gianluigi Trovesi. I amb la bateria de Cazzola han recuperat el motiu principal i inicial, i ja acabar aquest increïble tema de Trovesi.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 24 d’abril en plena setmana de Sant Jordi amb el Samuel Marthe Organ Trio i també a la Sala Xica a partir de dels 22h.

I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el no menys sorprenent tema anomenat..

8.5.- C’era Una Volta Un Circo (Gianluigi Trovesi) 08:46.

I de nou doblatge de músics, escoltant el clarinet i el soprano. I quins altres moments de música medieval amb el clarinet del líder. I què bo el canvi de tempo, cada vegada més de pressa, arribant al límit de les forces físiques dels músics. I quina improvisació amb el soprano del líder, alhora amb el contrabaix de Damiani, mentre el bateria ha anat acompanyant-los, sobretot en el moment del Swing pel Walking de Damiani, una improvisació de Trovesi increïble, i de nou pel domini de l’instrument, per la velocitat de la seva improvisació, arribant a un break silenciós, amb un motiu recurrent per sota, i notes soltes per sobra amb el clarinet. Copets a la bateria de Cazzola. I sí que el líder s’ha quedat ben sol fent un brutal solo amb el clarinet i de nou amb un Swing brutal gràcies al Walking del baixista Damiani. I quin altre canvi de músiques al final, amb el clarinet, el contrabaix i les escombretes de la bateria de Cazzola trobant-nos ara en una època més recent, als anys 20 a base clarinet i contrabaix. I quin brutal final, amb diversitat de canvis rítmics. I com l’han acabat, què bonic, amb quina delicadesa, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Gianluigi Trovesi, Paolo Damiani i Gianni Cazzola.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Comentaris (Atom)
 

blogger templates |