Programa 661 - Origin Records: Kelsey Mines, John Gunther i Carl Schultz, dimecres 10 de desembre de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del Programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània llibertat pel metge Hussam Abu Safiya”.
 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I aquesta setmana amb un programa dedicat a Origin Records i filial OA2 Records de l’amic John Bishop. I per això podreu escoltar la subtilesa de  Kelsey Mines, “Everything Sacred, Nothing Serious”; després canviaran les tornes, les músiques, tornant-se molts més atrevides i modernes, amb John Gunther en el seu delicat “Painting the Dream” i ja per acabar amb el sorprenent projecte anomenat “The Road to Trantor” de Carl Schultz. Tot plegat, allunyat dels estàndards de Jazz, amb tot de temes propis i alguns d’ells, per no dir la majoria, situats en el món de la Fusió.

 
I començaré el programa amb les molt subtils músiques de la contrabaixista Kelsey Mines i disc “Everything Sacred, Nothing Serious”. Publicat per OA2 Records el 17 d'octubre de 2025. Enregistrat el 8 de desembre de 2024 per Floyd Reitsma a Robert Lang Studio, Shoreline, WA. Enginyers assistents: Robert Lang i Chris Rahm. Enregistrament addicional de Robb Davidson a Avast!, Seattle, WA. Guitarres enregistrades per Deangelo Silva a Estúdio Gugastro, São Paulo, Brasil. Mesclat i masteritzat per Andrew Munsey, Seattle, WA. Amb Elsa Nilsson, flauta, flauta baixa; Beserat Tafesse, trombó; John Hansen, piano; Danilo Silva, guitarres acústiques i elèctriques; Kelsey Mines, baix acústic i elèctric, veu i composicions; Machado Mijiga, bateria; Jeff Busch, percussió. Fotografia de portada de Tiffany N. Tomkinson. Disseny i maquetació de portada de John Bishop. Produït per Steve Rodby i Kelsey Mines.
https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22244
 
"...un esperit lliure amb una veu forta i personal que pot fer ballar el contrabaix de manera lúdica i rítmica." Eyal Hareuveni, Salt Peanuts (Noruega).
 
I de ritmes i tempos, dir-vos que hi ha un parell de precioses balades, “Slow Moving” i “Staying With the Trouble”, però els començarem escoltant en el tema que titula el disc i a tota bossa-nova i Jazz...
 
1.2.-  Everything Sacred, Nothing Serious (Kelsey Mines)  5:01.
 
I sí que per començar el programa d’avui aquest preciós tema ha anat la mar de be. Un ritme de bossa per a una melodia molt bonica composta per la líder. I ella mateixa ha posat la seva veu per fer-la, a duet amb la flauta, i en el pont, a duet amb el trombó, i acompanyada per una secció rítmica amplia, amb guitarra, piano, contrabaix, bateria i percussions. I ben aviat ella mateixa ens ha fet la primera improvisació, i s’ha de dir que ha estat increïblement ben executada, amb pulsió rítmica i un llenguatge de lo més jazzero. I ves per on que la improvisació de la flautista ens ha agradat també força, ella que és Elsa Nilsson, i primer amb notes llargues, cosa que aviat ha canviat, escoltant-la amb unes frases increïbles. I John Hansen al piano també ens ha acaronat per la dolçor de la seva interpretació. I què maco el pont, on hem escoltat com la líder feia unes precioses veus, per sota el piano de John. I recuperant la melodia, amb el trombó de Beserat Tafesse a duet amb la líder, han arribat al final d’aquesta preciosa bossa, “Everything Sacred, Nothing Serious”, que deu voler dir què “tot és sagrat, i res és seriós”.
 
Amb una àmplia experiència en jazz, música clàssica i experimental, no és estrany que el primer enregistrament de la baixista, compositora i vocalista de Seattle, Kelsey Mines en la tradició del jazz modern oferís una perspectiva interessant, amb textures evocadores i orquestracions sorprenents i inspirades. Entre la flautista Elsa Nilsson, el trombonista Beserat Tafesse, el pianista John Hansen i Kelsey al baix i la veu, les declaracions melòdiques arriben en combinacions imprevisibles, creant un impuls fluid, ajudades per la bateria dinàmica de Machado Mijiga, amb aparicions de Danilo Silva a la guitarra i Jeff Busch a la percussió. Les riques harmonies i les melodies contundents s'equilibren amb duets planyívols de baix/flauta o paisatges sonors exuberants, que donen la benvinguda als oients a estats d'ànim de reflexió i pau. Produït amb l'ajuda del seu mentor, el reconegut baixista/productor Steve Rodby, Mines ha creat una experiència auditiva intrigant i especial en aquest debut de jazz contemporani.
 
I els altres temes ja tenen més trempera rítmica i a tempo més viu, tot i que no massa, com són “Self-Alchemization”, que tot i començar molt delicadament a duet de veu i contrabaix de la líder, aviat tindrà canvis que el faran anar més viu. I el 6é tema “Pluriverse” comença delicadament amb sons de flauta, trombó, guitarra, contrabaix, piano, escombretes, tot així com molt contemporani, fins la Intro del contrabaix de la líder on a partir de llavors, canviarà tot a més. I el 5è track “Até” comença amb la flauta de Elsa i ja després amb un ritme trencat primer, i Swing després, el tema s’estirarà la mar de bé tot i haver-hi un “break” amb solo de contrabaix.
 
I els seguirem escoltant en el magnífic tema anomenat...
 
2.5.-  Até (Kelsey Mines) 4:49.
 
I amb aquest “Até” ens han situat a un tempo un pèl més viu i ritme també un tan càlid. La melodia l’ha fet de nou la flauta de Elsa amb la veu de la líder Kelsey en el pont i seguint elles dues fent-la tota. Una secció rítmica que de nou és súper important, per com va tot plegat, per la marxeta que hi imprimeixen, i també amb les notes del seu contrabaix. I de nou la líder ens ha captivat per la profunditat del so del seu contrabaix, alhora que per la seva història explicada, a tot Jazz. I els companys de la base rítmica donant-li tot el seu suport, en un tema amb el quintet base, sense guitarra ni trombó. I John al piano de nou ens ha meravellat per la seva presència, per la seva mà dreta càlida en el registre del mig, i amb alguna passejada  cap al registre agut, mostrant-nos la seva qualitat. La flauta de Elsa de nou, la veu de la líder, i totes i tots recuperant el tema per ja acabar-lo dolçament, aquest magnífic “Até” de Kelsy Mines.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
"El que fa que la seva obra sigui impactant és la naturalesa tridimensional del seu llenguatge. Mines no només escriu peces perquè els instruments les habitin; està superposant estrats de so, el seu baix funcionant com a àncora i motor, la seva veu narrativa i instrumental, les seves composicions servint com a teixit connectiu." Paris Move (5 Estrelles).
 
I també hi ha un tema interessant i vital, el 8è track i anomenat “Marcy's Regret”, però ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital i anomenat....
 
3.3.-  Sitting and Not Waiting  (Kelsey Mines) 4:32.
 
I 10-n’hi-C de tema a tot Swing i què vital que ens l’han fet. La líder ha mantingut un “Walking” brutal durant tot el tema, mentre que el baterista Machado ha fet de les seves, a la seva bola, fent redobles molt sovint i esclar que portant la màquina rítmica. Un tema amb el trombó de Tafesse que ens ha clavat un brutal solo. Esclar que el tema ha començat amb la melodia feta per la flauta d’Elsa Nilsson i la col·laboració també del trombó, ells dos a duet, car no hem escoltat la veu de la líder Kelsey Mines. El pont del tema és força potent, també. I ja la impro del trombonista Tafesse, què impressionant. I jo diria que sembla un trombó baix. I què impressionant el tempo i ritme del tema, com la base rítmica ho ha gestionat, què bé. I de nou el pianista ens ha mostrat el domini del seu instrument, i amb quina gràcia i musicalitat ens ha fet la seva improvisació, anant amunt i avall del teclat del seu piano. Brutals els tres, car en aquest tema tampoc hem escoltat les percussions de Jeff Busch. I recuperant la melodia l’han acabat amb total solvència i delicadament, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Elsa Nilsson, flauta, flauta baixa; Beserat Tafesse, trombó; John Hansen, piano; Danilo Silva, guitarres acústiques i elèctriques; Kelsey Mines, baix acústic i elèctric, veu i composicions; Machado Mijiga, bateria; Jeff Busch, percussió.

 
I seguiré ara amb un altre d’aquests magnífics discos i ara d’Origin Records i amb les també exquisides alhora que modernes músiques, les de John Gunther i el seu “Painting the Dream”. Publicat el 21 de novembre de 2025. Enregistrat el 12 i 13 de desembre de 2024, mesclat i masteritzat, tot per Colin Bricker a Mighty Fine Productions, Denver, CO. Amb John Gunther, saxos soprano i tenor, flauta, clarinet baix, electrònica; Dawn Clement, piano; Fender Rhodes, veu, electrònica; Dru Heller, bateria i plats. Fotografia de la banda per Seth Beamer Productions. Pintures de Judy Gunther. Produït per John Gunther. https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82936.
 
La música de Gunther és pictòrica sense ser simplement pintoresca. El que més atrau immediatament d'aquesta música és la seva modèstia... tracta de petits o simples plaers, les alegries de l'ofici...One Final Note.
 
I aquest és un projecte divers per les seves músiques, on es passegen per diversos estils musicals. Alhora és llarg, amb 13 temes i no precisament curtets, amb més d’1 hora de molt bonica música, com el primer tema que us proposo escoltar...
 
4.2.- Mother Juggler (John Gunther) 4:47.
 
I hem seguit amb un tema que ha estat força maco, per començar-los a escoltar. I aquí hi tenim un trio pelat, però no tant, car, cadascú dels músics toca diversos instruments, i alguns més electrònics que els que han utilitzat aquí, amb el piano de Dawn Clement, el saxo soprano del líder, John Gunther  i la bateria i plats de Dru Heller. El tempo és relativament viu, i ritme ben marcat pel baterista i els acords de la pianista. Tema iniciat amb una Intro a piano i bateria i ja la melodia a càrrec del preciós so del saxo soprano del líder. I són tres, però 10-n’hi-do la feina que  fan. I el líder John ens ha fet una dolça i molt bonica improvisació, desenvolupant l’harmonia del tema amb total solvència i musicalitat. I la pianista Dwan l’ha seguit amb fermesa, a duet de piano i bateria, fent també les notes més baixes quan no ha improvisat, que quan ho ha fet, la seva creativitat ha volat delicadament. I així han acabat aquest preciós tema de John Gunther, delicadament després de recuperar-ne la melodia.
 
I el disc podríem dir que es divideix en dues parts, musicalment parlant. El tema que acabem d’escoltar es podria encabir en la part on hi ha els temes instrumentals i d’un tarannà més contemporani. N’hi ha una bona colla de molt delicats, on a més, hi ha la veu de la pianista Dawn Clement. I un d’ells és “When Time Stops” amb saxo tenor del líder John Gunther i veu de la pianista. Un altre que segueix aquest tarannà és “In Praise for Softness”, un pèl més vital i on destaca la veu de la pianista. I començant a duet de veu i saxo tenor tenim “Two Steps Forward” iniciat també molt delicadament. Més sorprenent és “Bubbles” per com gestionen els efectes electrònics, i també delicat de tempo. Un de molt bonic pel duet de veu i saxo tenor és “Ron Song”, tema on la positivitat de la música ens el fa entendre com l’esperança d’una vida millor. A partir d’ara els temes són instrumentals amb la seva diversitat de ritmes i tempos, alhora que per les seves melodies. En fi, que hi ha més temes, i que els podreu escoltar si n’adquiriu el disc.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ara els escoltarem en el tema força contemporani anomenat...
 
5.6.- Blues for Dru (John Gunther) 6:47.
 
I de nou la bateria de Dru Heller ha iniciat el tema amb una seva Introducció solista. Ben aviat ha aparegut la melodia feta a duet de saxo tenor i piano. Melodia curteta que ja ens ha indicat de quin tarannà anirien les músiques. I sí que ho hem constatat, ara a tot Jazz Contemporani, havent fet un saltironet estilístic important i evident. El líder John Gunther ara amb el saxo tenor ha estat qui n’ha iniciat les improvisacions i ja heu pogut escoltar de quina brutal manera ho ha fet! Modernitat en el seu discurs alhora que amb una gran musicalitat. I per sota, els dos de la base que ara són el piano amb acords i els permanents copets als estris de la bateria, l’han acompanyat la mar de bé. I quin solo al piano ens ha fet la pianista Dawn Clement, amb quina solvència tècnica l’ha fet. També ens ha mostrat la seva vena moderna, car les seves evolucions melòdiques així ens ho han mostrat. Quins moments a duet de piano i bateria. I també el baterista ens ha mostrat les seves habilitats, que en són moltes, en el seu darrer solo al final del tema, d’aquest “Blues for Dru”, un Blues per a ell mateix acabant-lo delicadament. Brutal tema de John Gunther!
 
A través de les seves més de dues dotzenes d'enregistraments com a líder o col·laborador principal, el saxofonista John Gunther ha vagat estèticament molt lluny, trobant colors, textures i ritmes que estimularien les creacions dels seus companys de banda, invariablement interessants. Per a Painting the Dream, va recórrer a la pianista Dawn Clement i al baterista Dru Heller per ajudar a celebrar la memòria del seu col·lega, el trompetista Ron Miles, la música i les maneres del qual van inspirar particularment a molts de l'escena musical de Denver. També recorre a la seva mare, Judy Gunther, que va proporcionar les pintures que adornen la portada. El seu dotat sentit del color i l'equilibri va afectar el seu fill durant tota la seva infància i sens dubte va influir en les seves composicions i eleccions texturals, que juntament amb la veu afegida de Clement i l'ús de Gunther dels instruments de vent fusta i electrònica, van evolucionar en un programa musical que va des de peces íntimes fins a paisatges impressionants. Paris Move (Thierry De Clemensat).
 
I ja els acabarem d’escoltar en el més curtet i vital, anomenat....
 
6.3.- In Motian (John Gunther) 3:07.
 
I de nou un gran tema de John Gunther a tot Jazz Contemporani, el darrer d’ell, d’ells, que escoltarem. Curtet però molt potent. Un motiu principal curtet que ja d’entrada ens ha situat en el context de la modernitat i que de manera recurrent hem pogut escoltar quasi des de l’inici i també en la improvisació de la pianista Clement. Una improvisació que han fet tots dos, jo diria que tots tres, car, el baterista ha estat creant també línies rítmiques alhora que els hi donava el suport a ells dos. Uns temes on el líder ens ha mostrat la seva vena més contemporània, car dels molts temes que hi ha en aquest disc, la resta tenen derivades musicals molt més melòdiques i diguem-ne que assequibles. Doncs res, un gran tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats noia i nois, Dawn Clement, piano; Fender Rhodes, veu, electrònica; Dru Heller, bateria i plats i esclar que pel líder John Gunther, saxos soprano i tenor, flauta, clarinet baix, electrònica.
 
I al blog hi podreu llegir un parell de crítiques molt positives, ambdues amb qualificació de 5 estrelles de Paris Move (Thierry De Clemensat) i Jazz Weekly (George W Harris).
 
Paris Move (Thierry De Clemensat) 5 estrelles, quan el so esdevé visió, John Gunther pinta amb so. Cada nota del seu darrer àlbum, Painting the Dream, sembla una pinzellada extreta d'un paisatge interior vívid. Escoltant-lo, hom percep no només un músic que dóna forma a melodies, sinó també un compositor que esculpeix l'espai, el color i l'emoció, i aquest és el saxofonista, clarinetista i educador amb seu a Denver.
 
Jazz Weekly (George W Harris)
John Gunther toca saxos soprano i tenor, flauta, clarinet baix i electrònica en aquesta sessió de trio en tons pastel amb Dawn Clement i Dru Heller. Gunther utilitza la veu de cirrus de Clement en diverses peces com una textura addicional de gentilesa, ja que el seu soprano es barreja amb ella al voltant dels címbals de Heller a "Mother Juggler" mentre que el seu tenor inventa.

 
I ara ja encarem el final del programa amb el sorprenent disc de Carl Schultz, “The Road to Trantor”, publicat el 21 de novembre de 2025. Enregistrat per Loren Dorland a Mighty Fine Productions, Denver, CO, els dies 6 i 7 de setembre de 2023. Mesclat per Tim Wendel. Masteritzat per Stevin McNamara a Crystal Mountain Studios, Ashland, OR. Amb Carl Schultz, saxo tenor, flauta; Tim Wendel, guitarra; Adam Benjamin, piano, Fender Rhodes; Zack Teran, baix elèctric; Alwyn Robinson, bateria. Tots els temes són de Carl Schultz. Disseny i maquetació de la portada de John Bishop. Produït per Tim Wendel i Carl Schultz.
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82939.
 
... unes interpretacions increïbles d’aquest tenor que semblen catalogar la història del saxo tenor, invocant matisos de Lester Young i Dexter Gordon..."All About Jazz".
 
I ja els escoltarem en el sorprenent...
 
7.3.-  Caves of Steel (Carl Schultz)  6:24.
 
I 10-n’hi-C amb quin tema els hem començat escoltant. I ja heu pogut escoltar que de nou amb una modernitat molt agosarada, la que ja fa una estona estem copsant. Una Intro al tema amb sons eteris passats per sedassos electrònics diversos, melodia agosarada del guitarrista Wendel, també per sonoritats i ja un solo curtet i brutal del baterista Alwyn Robinson, també amb incursions potents dels altres companys. I ja la improvisació potent del baixista Zack Teran. I la cosa rítmica ha estat marcada pels copets a la bateria de Robinson. I quin canvi de sonoritat, brillant, en el solo del guitarrista Wendel, què maco ho ha fet. I el tema té un canvi en el pont que el fa encara més preciós, més bonic. I és que això que hem escoltat aquest Jazz embolcallat de Fusió. I de nou han recuperat la melodia principal amb els sons eteris de la guitarra de Wendel i potser també amb el so del saxo tenor del líder. I quin final més impressionant d’aquest “Caves of Steel” així, de cop, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
I més coses d’aquest projecte les podreu llegir al blog, si no les escolteu aquí.
 
Mentre componia per al seu nou enregistrament, el saxofonista Carl Schultz es va adonar que estava visualitzant rics paisatges cinematogràfics a mesura que les seves melodies prenien forma. Probablement relacionat amb la seva relectura de llibres de ciència-ficció guanyadors del premi Hugo en aquell moment, tenia sentit desenvolupar una narrativa completa perquè les composicions prenguessin aquesta forma. Així és The Road to Trantor, la banda sonora d'una història èpica que només existeix a la ment de Schultz. Armats amb un concepte, una mica d'electrònica i un conjunt versat en exploracions evocadores i altament creatives, Schultz, el guitarrista Tim Wendel, el teclista Adam Benjamin, el baixista Zack Teran i el baterista Alwyn Robinson creen un àlbum expansiu de jazz modern que es desenvolupa en l'arc dramàtic d'una saga fascinant ben explicada.
 
"... la interacció d'aquesta dinàmica es mostra completament, i d'aquesta convicció sorgeix una música cohesionada, melòdica, complexa, expressiva i convincent." Bird & Beckett ("SF").
 
I al Paris Move (Thierry De Clemensat) ens diu coses que les podreu llegir al blog.
 
Des de la primera escolta, The Road to Trantor sembla una màquina del temps. Per a aquells que van viure la dècada de 1970, els ecos són inconfusibles, un retorn al món sonor exuberant i exploratori del rock progressiu i la fusió primerenca, quan els sintetitzadors no eren només instruments sinó portals cap al futur. Les textures del teclat recorden un llinatge que va començar aleshores...
 
I encara els escoltarem en el llarg i sorprenent tema anomenat....
 
8.2.- Psicohistory (Carl Schultz) 10:15.
 
I quin llarg i sorprenent tema hem acabat d’escoltar. I què bonica la melodia inicial feta amb el saxo tenor del líder Schultz. I ja els acords eteris de la guitarra de Tim Wendel i la magnífica sonoritat del Fender Rhodes a càrrec de
Adam Benjamin i quin llarguíssim solo que ens ha fet. Aquí la seva creativitat no sembla tenir límits, car s’hauria pogut estar desenvolupant el tema “in eternum”. I què maco el “break” quan el líder ha iniciat la seva improvisació, ell el bo de Carl Schultz. Un solo on no ha oblidat “la tradició” alhora que circulava per motius més agosarats i moderns. El seu fraseig ràpid ens l’ha mostrat dotat d’una tècnica molt depurada. I quin suport dels companys de la base rítmica, ells tres amb teclat, baix i bateria. I al final de la seva llarga intervenció ha aparegut el motiu principal amb els sons eteris del Fender Rhodes de l’Adam Benjamin i acords subtils de la guitarra de Tim Wendel i esclar que la melodia a saxo tenor del líder Carl Schultz. I quin final més estratosfèric amb els sons de la guitarra de Wendel, amb la base rítmica del baix de Zack Teran i la bateria de l’Alwyn Robinson. I a duet de saxo tenor i guitarra l’han acabat molt delicadament. Quin tros de tema de Carl Schultz.
 
I més i molt bons comentaris sobre aquest sorprenent disc de Jazz Weekly (George W Harris), Jazz2Love (Editor) i All About Jazz (Jack Bowers) els podreu llegir al blog del programa.
 
Jazz Weekly (George W Harris)
Tocant el saxo tenor i la flauta, Carl Schultz crea una mena de banda sonora per a un moviment de ciència-ficció encara no escrit en aquest àlbum creatiu i evocador amb Tim Wendel, Adam Benjamin, Zack Teran i Alwyn Robinsonr. Com era d'esperar, els temes intergalàctics són, bé, espacials, ja que Wendel i Benjamin van on ningú ha anat abans...
 
Jazz2Love (Editor)
Com un claret suau i apagant, The Road to Trantor és la visió del saxofonista Carl Schultz d'alguna cosa que el públic trobarà auditivament deliciosa. Es refereix a la seva creació de tot el material original com "una banda sonora per a una pel·lícula de ciència-ficció que només existeix al meu cap". La recopilació és més comparable a les trobades clàssiques de ball de saló dels anys 50...
 
All About Jazz (Jack Bowers)
El saxofonista Carl Schultz va compondre The Road to Trantor com a banda sonora d'una pel·lícula de ciència-ficció. El problema és que la pel·lícula només existeix al cap de Schultz. Quan escrivia cada cançó, intentava imaginar l'escena en què s'utilitzaria. En aquest sentit, la música és temàtica, tot i que els temes només els coneix Schultz....
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I tot i haver-hi temes tan interessants com aquests “The Spirit of Adventure”, “Journey”, “Ecumenopolis”, “Gladia”, i “Crystalline Desolation”, ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema anomenat...
 
9.7.- Unsettled Worlds (Carl Schultz) 4:47.
 
I de nou ens han enlluernat per la seva musicalitat. Un tema que ha començat amb una dolça sonoritat més que evident i que de mica en mica han anat desenvolupant. En el pont, el tempo s’ha vist més que doblat, fent el líder una melodia agosarada i vital. Ell mateix en la seva improvisació ha passat el so del seu saxo tenor per efectes diversos, havent escoltat clarament els dos sons diferenciats. Una improvisació molt interessant la del líder al saxo tenor on ens ha mostrat la vena més melòdica, amb notes llargues, i esclar que amb moments molt més incisius i que ha deixat pas a la del teclista Adam Benjamin aquest amb el Fender Rhodes. Aquest ens ha acaronat pel so, però també per la seva musicalitat. I de fons, sons eteris de la guitarra de Wendel, i sempre, sempre, la base rítmica imparable, la del baix de Teran i la bateria de Robinson. I tot i el tempo viu, el so és així com molt contingut. I recuperant el motiu principal han arribat al final d’aquest bonic tema que han acabat així com en suspensió, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi o sigui que felicitats  nois Carl Schultz, saxo tenor, flauta; Tim Wendel, guitarra; Adam Benjamin, piano, Fender Rhodes; Zack Teran, baix elèctric; Alwyn Robinson, bateria.   
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts,
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,  i nosaltres ja aquest divendres 12 de desembre on estarem de nou a la Sala Xica amb un trio de luxe liderat pel baixista escocès establert a casa nostra, en Garry Fimister amb Toni Solà, saxo tenor i Kike Angulo, guitarra a partir de les 22h, i entrades per Entrapolis a l’enllaç que trobareu al blog:
https://www.entrapolis.com/entrades/fimister-sola-angulo
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 660 - FSR: Etienne Déconfin Trio, Domenico Sanna i Eduardo Cardinho, dimecres 3 de 12 desembre de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant  a Gaza i Cisjordània. Llibertat per a Palestina”.
 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I aquesta setmana de nou amb un programa dedicat a la nostra estimada editorial Fresh Sound Records en la seva vessant més contemporània, la de Fresh Sound New Talent. Gaudirem d’allò més amb la proposta de tres projectes diferents on hi haurà tradició i modernitat, amb l’Etienne Déconfin Trio, “WANTED”; Domenico Sanna, “Music is the Answer” i l’Eduardo Cardinho, “Not Fear from Paradise” i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.
 
Per a tots aquests discos, el productor executiu és Jordi Pujol. Aquests enregistraments sonors © 2024 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.

 
I començarem delicadament amb el disc de l’Etienne Déconfin Trio, “WANTED”, enregistrat per Pierre Baudinat a Tooptee Studio, Lió, França, el 25 de maig de 2023, i mesclat i masteritzat per ell mateix. Produït per Etienne Déconfin. Amb Etienne Déconfin (piano), Viktor Nyberg (contrabaix), Antoine Paganotti (bateria).
https://www.freshsoundrecords.com/etienne-deconfin-albums/57327-wanted.html.
 
Doncs aquest és un disc vibrant, amb tot de temes propis, excepte el “Countdown” de John Coltrane i tots, una vertadera delícia. Un trio amb vida pròpia, liderat pel pianista, sí, però ja havent format part de d’altres formacions com a trio base, o sigui que la compenetració és total. Els temes vitals són majoria, però també hi ha balades, temes a un tempo lent, slow com per exemple el preciós darrer track del disc i anomenat “Maître Gong”, interpretat a piano sol. També és així el 5è track “Prière”, pregària amb una llarga “Intro” a piano sol per ja aparèixer la melodia a càrrec del  baixista. I tot i començar delicadament, “Main Gauche”, mà esquerra, tema de més de 10 minuts, tindrà uns canvis posteriors que ens el faran més viu i vital, tot i mantenir un tarannà contingut. I el 3r track, “Cheval de Feu”, cavall de foc, encara manté aquest tarannà.
 
I ja els podrem escoltar en aquest cavall de foc, tema de més de 8 minuts..
 
1.3.- Cheval de Feu (Etienne Déconfin) 8:33.
I sí que el tema ha acabat amb el piano ben present, sí, més o menys igual com l’han començat a piano sol, amb el líder fent una preciosa “Intro”,amb una melodia que en una frase ens ha recordat “A Time Goes By”. El ritme trencat però ben aviat ha aparegut, alhora que el tempo un pèl vital, i tot això s’ha refermat en la llarga i brillant improvisació del líder al piano. Un tema de més de 8 minuts dóna molt de sí, improvisant. O més aviat, el tema ha durat més de 8 minuts, per això, per les llargues i magnífiques aportacions solistes de pianista i líder Déconfin i baixista Nyberg, aquest darrer amb un so força profund. I m’ha semblat que el líder ha improvisat de nou, seguint una mena de “Turn Around” després del solo del baixista, per arribar ja cap al final repetint el motiu principal amb acords, i final impressionant, ideal per començar-los a escoltar.
 
Tot i que el trio va néixer oficialment el 2021, hem estat tocant junts regularment, en diferents escenaris, durant gairebé 15 anys. En particular, hem col·laborat amb el quartet del saxofonista Gael Horellou, a qui no puc agrair prou per haver-nos reunit innombrables vegades al llarg dels anys. Per tant, va ser molt obvi per a mi demanar a Antoine i Viktor que compartissin aquesta nova aventura i aquesta nova música, escrita especialment per a l'ocasió. Després del nostre primer concert com a trio, vaig sentir alguna cosa completament nova a la meva vida com a músic, la sensació de ser lliure, de debò, en el moment, aquí i ara, i de pertinença. I Déu meu, va ser tan agradable!
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I el tema que titula el disc “Wanted” té també aquesta controlada vitalitat, la del tempo mèdium, tot i estirar-se d’energies en la seva llarga improvisació, la del líder al piano, l’Etienne Déconfin. I tot i començar delicadament el primer track del disc, “Bill”, a piano sol, aviat agafarà una determinada trempera rítmica on apareixerà el delicat Swing.
 
I per això els seguirem escoltant en aquest magnífic tema...
 
2.1.- Bill (Etienne Déconfin) 8:01.
 
Doncs i quin altre tema més sorprenent i de nou amb una delicada “Intro” a piano sol, en un tema clarament dedicat a Bill Evans. I ja amb la melodia ha aparegut el delicat Swing gràcies a la feina dels dos de la base, baixista i baterista. Aquest dolç Swing s’ha vist enaltit en els moments on el líder ha improvisat, i on el “Walking” del baixista ha fet acte de presència. Gran pianista l’Etienne del qual ja li he posat algun altre disc en aquest programa, ara ja fa un cert temps. Gran solo del líder, on s’ha esplaiat la mar de bé desenvolupant les seves noves línies melòdiques i rítmiques. I de nou Nyberg ens ha fet una gran tasca solista, fent ell una gran improvisació, amb pulsió rítmica potent. I encara després d’ell hem pogut escoltar uns “vuits” compassos improvisant el baterista Paganotti conjuntament amb el líder i pianista Etienne Déconfin per ja recuperar la bonica melodia i acabar ja aquest tema tant bonic.
 
Mentre escric aquestes poques línies, em faig conscient de la importància, hauria de dir "essencial" per a mi, que algú toqui la seva pròpia música amb músics que ha triat lliurement. La música és una cosa seriosa! Alguns passen tota la vida tocant-la, escrivint-la o simplement escoltant-la per entendre-la. Tant si naixem amb talent com si no, és la voluntat, sovint la passió i sempre el treball dur el que fa grans músics. La música és una cosa seriosa! No fem música, estem en la música. La música és un joc, d'una riquesa i profunditat insondables un cop hem trobat els companys adequats. La música és un "joc seriós", podria haver dit Sòcrates! I per ser capaços, encara que sigui lleugerament, d'apropar-nos a la seva bellesa i poder, siguem juganers i no ens prenguem massa seriosament! —Etienne Déconfin.
 
I de la resta de temes hi ha “Sentinelle” que també és un dels curtets, tot just de 3 minuts, i també vital. I ell ha volgut fer-li un homenatge a John Coltrane fent el seu “Countdown”, interpretat a la seva particular manera, i esclar que a tot Swing en la seva improvisació, tot i anar el baterista a la seva “bola”. Però el més vital de tempos és el quart track del disc, i tema propi del líder anomenat ¡Vamos!
 
O sigui que ja els deixarem d’escoltar en aquest...
 
3.4.- ¡Vamos! (Etienne Déconfin) 4:24.
 
Doncs i amb quin brutal tema els hem deixat d’escoltar, quina trempera aquest “¡Vamos!” de Déconfin. De fet, ja ha començat així i amb el motiu principal repetit dues vegades i ja començar Nyberg improvisant amb el contrabaix, i de nou amb una gran pulsió rítmica alhora que profunditat de so, i com ha anat amunt i avall pel mànec de la seva Berra. I esclar que el líder al piano ens ha deixat clavats a la cadira per la consistència del seu discurs, melòdic i rítmic, i demostració de creativitat a dojo alhora que tècnica, la que vulgueu. I també cap al final, hem pogut escoltar com el baterista ha tornat a fer uns “vuits” compassos improvisant amb el líder, i ja després, aquest recuperar el motiu principal, curtet i recurrent, i ja acabar el tema de cop. Brutal aquest “¡Vamos!”, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Etienne Déconfin (piano), Viktor Nyberg (contrbaix), Antoine Paganotti (bateria).
 
I després d’aquestes magnífiques músiques, envoltades de tradició, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per com ens ho dius, per la teva dolçor, per sempre fer-ho envoltada de la música del programa.
 
I ara farem una passa endavant amb algunes de les músiques dels dos discos que ens falten per escoltar, on ens situarem en una mena de Fusió, tot i que en aquest primer hi ha temes a trio de piano, contrabaix i bateria on també es recorda la tradició.

 
Així és que seguirem amb el disc del pianista italià Domenico Sanna, “Music is the Answer”. Enregistrat per Clive Simpson a Extrabeat Studio, Roma, abril de 2023. Mesclat per Enzo Soriani. Produït per Domenico Sanna. Amb Domenico Sanna (piano), Ameen Saleem (contrabaix), Greg Hutchinson (bateria). Convidats especials només a #9: Gabriel Marciano (saxo alt), Fabio Sasso (bateria). Tots els temes són de Sanna excepte #5, de Charles Mingus, #6, d’Saleem i #7, de Jimmy Van Heusen. Nota de l'artista: Us recomano escoltar els temes 4 i 5 un rere l'altre, sense interrupcions.
 
Doncs ves per on que en els temes d’aquest disc hi ha una dinàmica que més o menys es repeteix a cada tema, si n’exceptuem algun, com és el que més ens apropa a la tradició i tema de Van Heusen i anomenat “Darn That Dream”. Aquesta dinàmica, o manera d’interpretar els temes, és, partir d’uns primers instants delicats i anar agafant trempera a mida que va passant el tema. És per això que de balada, balada, no n’hi ha cap, “in stricto sense”. El tema que més s’hi aproxima és el bonus track on hi tenim els convidats Gabriel Marciano (saxo alt), Fabio Sasso (bateria). O sigui que aquest serà el primer tema amb el qual els escoltarem...
 
4.9.- Nocturno Gaetano (Domenico Sanna) 5:52.
 
I ves per on que aquest ha estat un tema força ben trenat, amb canvis rítmics entremig, en relació a com ha acabat i començat, que ha estat delicadament, sobretot la “Intro” feta, amb la Berra fregada amb l’arc, acords subtils del líder al piano i també melodia dolça del saxo alt. Ben aviat, i ja desenvolupant el tema hi hem pogut percebre els diversos canvis rítmics a la pròpia melodia. La rítmica així com trencada marcada pel baterista ha posat les coses al seu lloc. Tots a una, l’han seguit i qui primer improvisant ha estat el saxo alt Gabriel Marciano i esclar que el baterista que marca la pauta és l’altre convidat, en Fabio Sasso. Domenico al piano l’ha seguit amb continència, amb control sobre el ritme i la melodia, i sempre amb el suport també del baixista que fa una gran feina. I el final amb el so del saxo alt, què maco, i ja per acabar-lo delicadament, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
"Music is the Answer" amb Greg Hutchinson a la bateria i Ameen Saleem al contrabaix, és un ideal sobre l'intent de viure perseguint alguns valors importants que la música mateixa ensenya, com ara saber escoltar, col·laborar, adaptar-se, respectar i apreciar les perspectives dels altres. L'estudi, la recerca, la curiositat i la meditació són fases creatives que ens ofereixen l'oportunitat de viure més obertament. Després de diversos anys de col·laboració amb Ameen i Greg finalment vam gravar, estic molt content i honrat de tocar amb dos músics tan profunds. —Domenico Sanna.
  
I ves per on que del ”Darn That Dream” en fan una versió on l’arranjament fet pel líder el converteix en quelcom més, en quasi un altre tema, també pel ritme i tempo, deixant de ser una balada. I un altre tema, ara propi, és “HD”, iniciat delicadament a piano i redobles del baterista, tot així com molt subtil, per ja després desenvolupar-se amb més trempera. I com que aquests temes són curtets, els posaré seguits i començant per aquest darrer.
 
5.1.2.- HD (Domenico Sanna) 3:53.
5.2.7.- Darn That Dream (Jimmy Van Heusen) 3:51.
 
I en el primer tema, “HD” han fet més o menys el mateix, començar delicadament per ja aparèixer canvis rítmics entremig i esdevenir quelcom més. Hi ha hagut moments a tot Swing coses del baixista i baterista, que ara s’ha contingut una miqueta, tot i fotre-li cops a la seva bateria. Tema a trio, com la resta, on tots tres conformen un bloc ben sòlid, melòdic i rítmic. El pianista i líder Sanna ha estat sobri en la seva improvisació, on la mà esquerra és força important, amb els acords, molt presents. La dreta, ha volat lleugera i gràcil, però tampoc amb una gran velocitat de fraseig, l’adequada pel tema. Saleem al contrabaix ens ha marcat un gran solo, tot i que no massa llarg, i ja han arribat al final d’aquest “HD” delicadament.
 
I què sorprenent l’arranjament d’aquest “Darn That Dream”, interpretat quasi que per tothom com una balada. Però no, ell l’ha reconvertit en una altre cosa, una altre música, pels canvis rítmics, bàsicament. Hutchinson a les escombretes ha estat subtil; Saleem al contrabaix, contundent i sòlid. I el líder ha deixat anar la seva imaginació tot i mostrant-nos el seu bon gust musical i tècnica, amb un so ple, situat al bell mig del teclat del seu piano, en aquest inversemblant “Darn That Dream”, arranjat de tal manera que ens ha semblat un altre tema.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I més temes sorprenents hi ha com és “Ottobre” iniciat amb sons eteris de sintetitzadors, també delicadament en el seu inici, per ja ben aviat agafar una determinada trempera. Vital és ja d’entrada el “Tea for Art”, tot i fer-ho amb el piano sol, i després amb el mateix motiu, amb el contrabaix, per ja aparèixer la rítmica trencada per com Hutchinson gestiona els estris de la seva bateria. I com ens ha dit el líder, l’”Ouverture Mingus” i “Goodbye Pork Pie Hat” s’han d’escoltar seguits. I queden dos temes curtets de 3 minuts i mig que ens aniran molt bé per ja deixar-los d’escoltar, i aquests són...
 
6.1.6.- Possibility (Domenico Sanna) 3:30.
6.2.8.- Music is the Answer (Domenico Sanna) 3:10.
 
I en el “Possibility”, de quina brutal manera ha començat Saleem amb el seu contrabaix fent la “Intro” al tema. I ja després, ell mateix ha fet el motiu principal a partir del qual s’hi ha afegit el líder al piano. I com ha anat creixent tot plegat, amb quina contundència ho han fet. Musicalitat, sí, però també força, potència. Un tema que es podria dir d’ell que és bàsicament una improvisació a partir d’un motiu recurrent, el del baixista, i amb el qual l’han acabat.
 
I sí que el tema que titula el disc “Music is the Answer” ha començat amb el trio on cadascú sembla anar per lliure, així em sembla la idiosincràsia del grup liderat per Domenico Sanna. Aquí la llibertat, no només de mires, és el paradigma. I després dels primers moments dubitatius pel que fa al ritme i tempo, ha aparegut tot, de la mà del líder i la seva consistent improvisació, en un altre tema desenvolupat a partir d’un motiu i amb no gaire, o gens, melodia, tal i com l’entenem, amb una  estructura i forma típica dels estàndards de Jazz. No, res d’això, aquí estem en un altre món, contemporani, esclar, però també molt personal, el del líder Domenico Sanna. Un brutal tema ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Domenico Sanna (piano), Ameen Saleem (contrabaix) i Greg Hutchinson (bateria).


I ja encarem el final del programa amb el disc també força interessant i encara més sorprenent, el del vibrafonista Eduardo Cardinho, “Not Far From Paradise”, No gaire lluny del paradís. Enregistrat per Zé Nando Pimenta a Arda Recorders, Porto, Portugal, gener de 2023, i mesclat per ell mateix. Masteritzat per Clara Araujo. Amb Eduardo Cardinho (vibràfon i sintetitzadors), João Mortágua (saxo alt), José Diogo Martins (Rhodes i sintetitzadors), João Barradas (acordió sintetitzat), Frederico Heliodoro (baix i guitarra), Diogo Alexandre (bateria), Iúri Oliveira (percussió). Produït per Eduardo Cardinho i Frederico Heliodoro. Tots els temes són d’Eduardo Cardinho.
https://www.freshsoundrecords.com/eduardo-cardinho-albums/57335-not-far-from-paradise.html.
 
I notareu el canvi estilístic ben clarament en els temes que escoltareu d’aquest disc de l’Eduardo. Els temes tenen un marcatge evident fet pel baterista Alexandre, ell acompanyat pel baixista Heliodoro. També escoltareu els sons eteris dels teclats i sintetitzadors del líder Cardinho però també de Diogo Martins i Barradas, aquests dos, teclistes i el darrer també acordionista. Hi ha un parell de temes més tranquilets de tempo, i  el primer “November 17”, amb tot de notes llargues fent la melodia mentre per sota una nota permanent i repetitiva del baix ens situa en el context. I “It Was Just a Dream” comença etèriament pels diversos sons i sintetitzadors, amb João Barradas i el seu acordió sintetitzat, per ja aparèixer la bonica melodia feta a duet de saxo alt i vibràfon. També és així de bonic i sorprenent “Hope”, darrer track del disc, delicat i pausat.
 
I els podríem escoltar en un d’aquests, però ho farem amb un altre que té un pèl més de tarannà rítmic, i aquest i impressionant tema de l’Eduardo, com ho són tots, és....
 
7.4.- Life Contemplation (Eduardo Cardinho) 6:50.
 
I ves per on que amb aquest sextet hem seguit pel mateix camí, pel que fa a la cosa rítmica i melòdica, ja a les improvisacions. La melodia feta a duet de saxo alt i vibràfon ha estat bonica, però 10-n’i-C d’entremaliada. I sí que després de la presentació del tema, hi ha hagut uns moments esotèrics per com ha sonat el vibràfon, presumiblement passat pel sintetitzador. També hi ha hagut un crescendo sonor important, arribant quasi a un clímax potent. I ja ha aparegut el líder al vibràfon, ell que se’ns ha mostrat molt precís, molt melòdic, molt brillant, pel so, però també per com ha sonat el seu missatge, la seva història. I mentre, els de la base rítmica donant-li tot el seu suport. I encara hem pogut escoltar el Rhodes de Diogo Martins, de quina manera ens ha acaronat amb el seu característic so, que tant ens agrada. I recuperant la llarga i gens trillada melodia l’han acabat dolçament, ideal tema per ja començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
Eduardo Cardinho, vibrafonista i compositor establert a Porto, presenta el seu darrer projecte “Not Far From Paradise”, que va donar lloc a la creació d'un àlbum publicat el 2024 pel prestigiós segell barceloní Fresh Sound Records. Destacant com un dels vibrafonistes més creatius de la seva generació, conegut pel seu enfocament rítmic i el seu so únic, Cardinho va desenvolupar al llarg dels anys la seva pròpia veu al vibràfon i va conèixer alguns dels millors músics de la nova generació de l'escena del jazz portuguès i brasiler per formar part d'aquest projecte. Una recerca incessant de nous sons que culmina en un nou enfocament en la composició de noves cançons, on el vibràfon d'Eduardo Cardinho i els sintetitzadors de José Diogo Martins es complementen amb una panòplia de possibilitats sonores, afegint també el saxo alt amb efectes de João Mortágua i la secció rítmica composta per Diogo Alexandre a la bateria, el virtuós Frederico Heliodoro al baix elèctric i Iúri Oliveira a les percussions.
 
A partir d’ara les músiques, els seus ritmes i tempos, ja seran força més potents. Hi ha sempre una presència important dels de la base rítmica, alhora que també els efectes de sintetitzadors i el magnífic so del saxo alt i en algun tema, de la guitarra passada per efectes diversos, la que també toca el baixista on té una gran presència, sobretot a l’inici del tema, i aquest és “The Beauty of Simple Things”, la bellesa de les senzilles coses, posteriorment amb el saxo alt de Mortágua totalment desbocat.
 
Doncs ja els seguirem escoltant en aquest gran tema de l’Eduardo..
 
8.6.- The Beauty of Simple Things (Eduardo Cardinho) 6:18.
 
I sí que aquest tema ha acabat amb una certa dolçor, sí; res a veure per com l’han començat, on la guitarra amb efectes de Heliodoro ens ha estabornit pel seu brillant so i acords emprats, els del motiu principal. I amb més calma hem escoltat la melodia feta a duet de guitarra i vibràfon, i esclar que després també s’hi ha afegit el saxo alt de Mortágua. Ell mateix s’ha quedat sol improvisant d’una inversemblant manera, increïble la història explicada, alhora que amb quin so més “Vintage” ens ha acaronat. Gran improvisació d’aquest músic portuguès, com ho són o semblen ser-ho tots ells, i el líder, de Porto. I de nou hem gaudit molt amb el so del Rhodes de Diogo Martins per com ell ha desenvolupat la seva improvisació, quin gust musical. I encara hem tornat a escoltar la melodia a càrrec del saxo alt de Mortágua. Però ningú s’esperava els acordes, arpegis, a la guitarra passada per efectes, el “fading” potser, ell sol, Heliodoro. I al final, saxo alt, vibràfon, fent ells una mena de “Vamp” final  amb tres acords descendents i acabar dolçament aquest gran tema del líder Edaurdo Cardinho.
 
I els tres temes restants són més potents per marcatges rítmics, que aquest que acabem d’escoltar. I hi ha “Anxiety” iniciat a vibràfon sol pel líder, per ja aparèixer la melodia un tant entremaliada a duet de saxo alt i vibràfon, i ja la improvisació brutal del primer. També la guitarra amb efectes i sintetitzadors inicien un altre sorprenent tema, pels canvis que tindrà, el “Distorted Thoughts”, tema vital gràcies al marcatge de bateria i percussions i esclar que per les seves improvisacions. I sí que el més vital de tempo és “Jungle Bees”, les abelles de la jungla, on de nou i participa João Barradas amb el seu acordió sintetitzat. I tot i ser el més vital, us posaré el “Distorted Thoughts” i ja per deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui..
 
9.7.- Distorted Thoughts (Eduardo Cardinho) 7:57.
 
I què interessant aquest tema que acabem d’escoltar, i també amb una bona contundència rítmica, amb un Groove brutal, que de Swing, avui no gaire, no. I de nou el tema ha començat dolçament amb la guitarra i Rhodes, per ja aparèixer la melodia a càrrec del saxo alt i piano o teclat, tema que han repetit dues vegades, i cada vegada amb més contundència de la base rítmica. I amb quin llarg final han deixat el concepte melòdic del tema per ja aparèixer les improvisacions, i la primera de Diogo Martins ara al sintetitzador. I quina trempera de la base rítmica, per com el baterista li va fotent els copets a canto de la caixa, però també per com el baixista Heliodoro l’ha recolzat. De nou recuperació de motiu principal, i de nou una improvisació, i ara la del saxo alt, passada per efectes diveros, els de l’eco i demés virgueries tecnològiques. A banda això, el gust musical, el gust pel so de l’instrument, el gust per la improvisació ha estat inversemblant. I en un tema llarg com aquest, hi ha moments per a tot, com el “Break” aparegut amb el saxo alt i vibràfon, moment en el qual, el líder s’ha posat a improvisar. I sorprenent els copets a la bateria de Alexandre, ell ajudat pel percussionista Oliveira. I sí que Cardinho al vibràfon ens ha tornat a captivar per la seva personal interpretació de l’harmonia del tema, que en aquests moments segui una seqüència d’acords descendents, les notes dels quals hem escoltat pel saxo alt de Mortágua i així han seguit, acabant el tema d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria per músics i públic, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Eduardo Cardinho (vibràfon i sintetitzadors), João Mortágua (saxo alt), José Diogo Martins (Rhodes i sintetitzadors), João Barradas (acordió sintetitzat), Frederico Heliodoro (baix i guitarra), Diogo Alexandre (bateria), Iúri Oliveira (percussió).
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ben aviat, el divendres 12 de desembre on seguirem a la Sala Xica per gaudir amb el trio liderat pel Garry Fimister, ell al contrabaix, i amb Toni Solà, saxo tenor i Kike Angulo, guitarra, a partir de les 22h i entrades a taquilla o per Entrapolis. Us hi esperem!
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 659: Ramona Horvath Trio, Stan Getz Live in Buenos Aires i Clifford Jordan, dimecres 26 de novembre de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:

 
Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant  a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.
 
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I aquesta setmana, amb un programa on podrem gaudir de la música del darrer projecte de Ramona Horvath, “Absinthe” (FSR), ella pianista de Bucarest però resident a Paris. Després gaudirem amb dos saxos tenors i discos recuperats quasi de l’oblit, un amb el gran Stan Getz, “Live in Concert – Jazz in Buenos Aires” i el darrer amb en Clifford Jordan, “Dr. Chicago” (Bee Wee Records).

 
I sí que començarem el programa amb el darrer disc de Ramona Horvath, “Absinthe” publicat per Fresh Sound Records – Swing Alley aquest 2025. Enregistrat per Timothée Gumy a l'estudi Midilive de París, França, els dies 8 i 9 de juny de 2024. Mesclat i masteritzat per Julien Bassères, a l'estudi Meudon. Amb Ramona Horvath (piano), André Villéger (saxo tenor), Nicolas Rageau (contrabaix), Antoine Paganotti (bateria). Tots els arranjaments de Ramona Horvath. Produït per Ramona Horvath. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquest enregistrament sonor © 2025 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.
https://www.freshsoundrecords.com/ramona-horvath-albums/57585-absinthe-digipack.html.
 
I ja ens dirà l’Ignasi Terraza que el disc té dues parts, i més coses que dirà, però jo, i parlant de tempos i ritmes, dir-vos que dels 9 temes una majoria estan situats en els tempos delicats havent-hi balades magnífiques com és 6.- “Ballad for Very Tired and Very Trist Loto Eaters” (Billy Strayhorn).
 
I per això ja la començarem a escoltar a ella i a ells en la magnífica balada de Billy Strayhorn anomenada...
 
1.6.- “Ballad for Very Tired and Very Sad Lotus Eaters” (Billy Strayhorn) 5:38.
 
Doncs ja heu pogut escoltar quin gran tema de Billy Strayhorn que ens acaben de fer, què bonic, i quin so més profund ens ha regalat aquest gran saxo tenor francès André Villeger. Melodia que ens ha acaronat per la dolçor de la sonoritat del tenor, però també per la pròpia melodia. I Ramona n’ha iniciat les improvisacions, ella que l’ha fet amb una gran calidesa mostrant-nos els seus recursos estilístics on s’albiren les seves diverses fonts a partir de les quals ella s’immiscí en el món del Jazz. El seu discurs solista ha estat marcat per com la seva mà esquerra n’ha fet els acords, i esclar per la seva dreta que ha desenvolupat unes línies molt maques i interessants. També Villeger ens ha enlluernat per la seva mestria interpretativa en el seu molt reeixit solo a saxo tenor, amb tot el so d’un dels mestres que avui escoltarem tot després d’aquest disc de Ramona, i aquest és Stan Getz. Preciós tema per començar-los a escoltar.
 
Ramona ens acarona amb un tema preciós a piano sol, 9.- “The Early on the Hill” (Frederick Loewe). D’altres temes són 11.- “I Know Why” (Harry Warren) amb el saxo tenor André Villeger com en el 6è track. I també amb ell, i amb un pèl més de marcatge rítmic hi tenim 3.- “Lament for an Orchid”  [Absinthe] (Billy Strayhorn) amb una melodia que et posa els pèls de punta. I un pelet més viu és 7.- “Just the Way You Are” (Billy Joel) un dels temes pop que ella va escoltar de joveneta i que ara els ha volgut reharmonitzar en clau de Jazz, i tema fet a trio de piano, contrabaix i bateria.

 
"Quan escoltes un gran músic de jazz, el primer que t'emociona és el seu so i ritme. Ramona Horvath és una gran pianista i música de jazz amb ànima, swing i una veu distintiva que mereix ser escoltada i seguida de prop." —Albert Bover.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I sí que un dels temes a quartet i a tot delicat swing és un altre dels temes de Billy Strayhorn 8.- “Your Love Has Faded”. També hi ha tres més dels temes pop que ella va escoltar, un dels Bee Gees, el de l’Stevie Wonder i conegut 2.- “You Are the Sunshine of My Life” com també un parell de Michael Jackson dels quals ja us en parlaré, o sigui que la escoltarem ara a trio amb el tema dels Bee Gees en clau de Jazz..
 
2.4.- How Deep is Your Love (Bee Gees) 4:52.
 
I ves per on quina meravella de tema que ella ha sabut re-crear, fer-lo quasi nou. Sí que en reconeixem la melodia, però el ritme a 3x4 a tot vals i l’arranjament, en general, ens el fan escoltar com si fos un altre tema. El Jazz hi és de totes, totes, i més encara quan Ramona s’ha posat a fer la primera improvisació. La seva digitació precisa, nítida de la mà dreta, és d’una subtilesa aclaparadora, alhora que melòdica la seva improvisació. I esclar que el seu baixista, l’amic Nicolas Rageau ha fet també una gran tasca solista, amb un so que ens ha omplert el cor, per profund, per intens, per tan ben construït i tan ben interpretat. I la líder ha recuperat la melodia i motiu principal i ves per on que ja cap al final ens ha recordat la melodia d’un altre gran tema a tot vals, aquell que va crear en Fats Waller, el “Jitterbug Waltz”.


La primera vegada que vaig sentir Ramona Horvath em va impactar el seu estil i so. A causa de la influència de les escoles, gairebé tots els joves pianistes actuals sonen propers a Evans, Hancock, Corea, Jarrett, com si tota la història del piano de jazz es pogués resumir en aquests músics. En sentir Ramona, un s'adona ràpidament que les seves influències són força diferents. Coneix molt bé la tradició del piano de jazz, i juntament amb un domini consumat de l'instrument i una sòlida formació del piano impressionista romàntic, presenta un còctel molt singular de referències sobre el qual construeix el seu llenguatge. En la seva interpretació també es pot sentir el llegat de la seva mestra Jancy Korossy, una jazzwoman de gran talla que hauria merescut una difusió molt més gran en vida. Ignasi Terraza.


I els dos temes que Ramona ha rearmonitzat en clau de Jazz de Jackson són 1.- “Heal the World” i el 12.- “Saving All My Love for You”, temes que no us posaré i així tindreu ganes d’escoltar-los adquirint el disc, cosa que tant necessiten els músics. I hi ha també el magnífic i vital tema de Kurt Weill 5.- “Here I'll Stay” però ja l’acabarem d’escoltar a ella i a ells en el tema propi a quartet i anomenat...
 
3.10.- JFK (Ramona Horvath) 3:44.
 
I esclar que si ella té temes propis i són tan bons com aquest que acabem d’escoltar, l’havia de posar o si, o sí. També pel fet d’haver-lo fet a quartet amb aquest gran mestre francès del tenor André Villeger i el seu gran so, ell ja d’entrada amb la melodia d’aquest tema de la líder, “JFK”, o sigui un record per a John Fitzgerald Kennedy. Un tema curtet on els hem pogut escoltar a Ramona i André fent improvisacions remarcables però el que més m’ha agradat han estat els trossets improvisats recordant a d’altres temes, fins i tot bolerets, temes de Parker, i de d’altres músics, trossos que de ben segur els haureu reconegut, en aquest gran tema de la líder. Hem escoltat també a l’Antoine Paganotti fent uns quants “quatres” improvisant a la bateria, i ja per recuperar el tema i acabar-lo delicadament, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats Ramona Horvath, André Villéger, Nicolas Rageau, Antoine Paganotti i abraçades Ramona i Nicolas.
 

A la gravació, Ramona està recolzada per un trio sòlidament entrellaçat amb Nicolas Rageau al contrabaix i Antoine Paganotti a la bateria, que aborden molt bé les diferents atmosferes musicals que proporciona Ramona. El disc presenta un repertori atrevit, en què es combinen dues sessions: una ofereix una aproximació a les melodies pop que van marcar la infància de Ramona, però interpretades en el seu propi llenguatge jazzístic; a la segona sessió, el trio es beneficia del lirisme i el gust impecable del gran saxofonista André Villéger, i presenta melodies poc conegudes signades per grans com Billy Strayhorn, Kurt Weill o Harry Warren. Sens dubte, un disc de jazz de principi a fi que segur que escoltareu més d'una vegada. —Ignasi Terraza.
 

I res, que després d’aquests preciosos temes que ens ha fet Ramona i els seus, ara seguirem amb la meravella recuperada del calaix de l’oblit pels amics de Club del Disco, editorial discogràfica argentina i catalana, amb Diego Lenger a Buenos Aires i amb Jan-Erik Grothe a Vilassar de Mar i disc publicat aquest 2025 en doble LP, el de l’Stan Getz, “Live in Concert – Jazz in Buenos Aires enregistrat en directe per Carlos Melero el 22 de setembre de 1980 al Teatro Municipal General San Martín de Buenos Aires. Amb Stan Getz, saxo tenor; Chuck Loeb, guitarra; Mitch Forman, piano; Todd Coolman, contrabaix i Mike Hyman, bateria.
 
I a l’interior del disc hi ha un llarg comentari fet per Sergio Pujol on comença repassant la vida i  miracles de Getz alhora que ens situa en els anys 80s del segle XX on hi hagué una transició cap al Jazz Fusió, tot i haver-hi músics que encara seguien la tradició. A partir d’aquí comença a comentar per sobre els temes que van tocar, i diu això:
 
“El concert de 1980 a Buenos Aires va ser una barreja entre la Fusió i la tradició del Jazz Mainstream.  Mentre que el tema modal a tempo de balada, “Chappaqua” (de Andy LaVerne, antic teclista de Getz), ens permet situar-nos en el context actual, l’estàndard “My Foolish Heart” (amb un brillant fraseig de Getz) i l’original de Wayne Shorter dedicat a la memòria de Lester Young, “Lester Left Town”, sonen atemporals. Això mateix passa amb la interpretació “Lush Life”, aquest clàssic de Billy Strayhorn on per Stan Getz representà tot un “Tour de Force”. I més coses que us explicaré, però ara els escoltarem en una de las quatre balades, tres de les quals ja les hem comentat, tot i faltar la darrera i anomenada “Be There Then” tema del guitarrista Chuck Loeb tema de més de 8 minuts amb Getz al saxo soprano.
 
I difícil selecció d’aquestes quatre balades, però m’ha agradat molt la versió que Getz i companys van fer d’una de les més boniques balades del Jazz, de Billy Strayhorn i aquesta és la increïble Lush Life, un pèl més viva que les altres...
 
4.D2.- Lush Life (Billy Strayhorn) 4:53.
 
Doncs ja heu pogut escoltar quina magnífica versió que ens han fet, que ens ha fet el gran Stan Getz, del qual el mateix John Coltrane va dir que a tots els saxofonistes ens hauria agradat tocar com ell. I és que Coltrane va ser un dels primers en tocar aquest gran tema, una de les més boniques balades del Jazz en paraules de l’amic Toni Solà i ho va fer en el seu disc homònim que segur ja coneixeu. I ells l’han tocat un pèl més viu que Coltrane va fer, i que també Joe Henderson va fer. I quin Swing més delicat ens han fet el trio base, amb Mitch Forman, piano; Todd Coolman, contrabaix i Mike Hyman, bateria. I Getz ha recreat la melodia afegint notes de pas, escales inversemblants, tot plegat omplint l’espai sonor de notes meravelloses. I el delicat Swing ha aparegut a la part B del tema que és on s’improvisa i esclar que Getz ens ha deixat clavats a la cadira per com ell ho ha fet, improvisació curteta i ja el preciós final on es va pujant de mig to en mig to fins al final clamorós. Brutal! I esclar que tothom va aplaudir d’allò més.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I esclar que no podien faltar les Bossa-Noves, car ja sabeu que ell va ser un dels grans del Jazz en abraçar-la, a la Bossa i a l’Astrud Gilberto, i amb qui van fer aquella “Chica de Ipanema” que van fer tan popular, en fi, coses de la vida. I en aquest concert en van fer un parell, “Wave” i “Desafinado” de Jobim aquest un geni com a compositor. I resulta que a “Desfinado” Getz i els seus hi van encabir un altre tema de Jobim i aquest és el “Chega de Saudade”. I com que “Wave” és un tema preciós, els seguirem escoltant en aquest gran tema de Jobim...
 
5.C1.- Wave (Antonio Carlos Jobim) 9:17.
 
I ves per on que aquest tema, Jobim el va incloure en el seu disc homònim Wave i cinquè àlbum d'estudi, produït per Creed Taylor i publicat a l'octubre de 1967 per A&M Records. Enregistrat als Estats Units juntament amb músics nord-americans, l'àlbum va assolir el lloc #114 al Billboard 200. Wave presenta la col·laboració de músics de jazz d'elit, incloent els famosos trombonistes Urbie Green i Jimmy Cleveland, el flautista Jerome Richardson i el baixista Ron Carter.
 
I quina gran interpretació ens han fet d’aquesta Bossa clàssica de Jobim. I ja també amb un Stan Getz en estat de gràcia fent melodia però modificada amb notes de pas i mitjos tons. I esclar que la seva improvisació ha estat súper magistral, gràcies també al trio base que li ha donat tot el suport del món, Mitch Forman, piano; Todd Coolman, contrabaix i Mike Hyman, bateria, sense oblidar al guitarrista Chuck Loeb. Ell mateix ha improvisat amb una gran mestria després de Getz, mostrant-nos la seva qualitat interpretativa que ja aleshores era moltíssima, com els tres de la base. Quina velocitat de fraseig més inversemblant i gust musical. I esclar que en els directes tots els músics improvisen les més de les vegades, i en aquest concert també ho feu el pianista Mitch Forman i de quina brutal manera també ho va fer aquell 1980, fa quants anys? 45...10-n’hi-C. I amb una altra increïble improvisació amb Getz al capdavant, ha recuperat la coneguda melodia d’aquest gran tema del genial Antonio Carlos Jobim i després, esclar que tothom aplaudint.
 
I dels tres temes que queden, dir-vos que són els més llargs alhora que més vitals, tals com són: “Bittersweet” del guitarrista Chuck Loeb; “Hospitality Creek” del pianista Mitch Forman i el tema de Wayne Shorter dedicat a Lester Young “Lester Left Town”.

 
I com a sirereta del pastís i per aquest programa us en posaré dos d’aquests, i el primer sense comentar el del pianista i anomenat....
 
6.B1.- Hospitality Creek (Michel Forman) 10:45.
 
Doncs res, que un es queda de pedra després d’escoltar un tema així i per com l’han interpretat, i tema del pianista del grup i de la gira, el bo de Mitch Forman.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I ja els deixarem d’escoltar en el tema de Shorter...
 
7.D1.- Lester Left Town (Wayne Shorter) 11:20.
 
I ves per on que aquest tema Art Blakey el va incloure en un disc enregistrat el 1980 amb Wayne Shorter estrenant-se com a saxofonista d’aquell increïble quintet, Art Blakey & The Jazz Messengers on hi hagué Wayne Shorter, saxo tenor; Lee Morgan, trompeta i fliscorn; Bobby Timmons, piano; Jymie Merritt, contrabaix, i Art Blakey, bateria.
 
I si amb l’anterior tema hem gaudit, ara ho hem fet més encara, si això és possible. Un tema de Shorter és un “tros de tema”, esclar que sí, i a tot Swing i tempo viu, sobretot en les improvisacions on el Walking del baixista Coolman  s’ha fet evident. I sí que Getz n’ha fet la melodia però ja ben aviat s’ha posat a improvisar d’una única manera, la d’un gran mestre del saxo tenor, i músic com va ser ell. Una llarga i increïble improvisació que va fer en aquell Buenos Aires querido del 1980. En un tema de més d’11 minuts, tampoc es tracta de comentar tots els solos; ja  hem gaudit d’allò més havent-los escoltat, però vaja sí que comentar la gran interpretació feta per Chuck Loeb a la guitarra; inversemblant improvisació. També el pianista ha fet una brillant tasca, amb ambdues mans lleugeres i gràcils, esclar que molt més la dreta, que ha volat. Les aigües s’han calmat amb la improvisació del baixista Coolman, que d’”home fred” no en devia ser gens. Gran solo del baixista, contundent, precís i amb un gran llenguatge jazzístic. I esclar que faltava el baterista, el qual ha fet uns “quatres” amb el baixista i després amb Stan Getz i ja per recuperar la melodia del tema amb Getz al capdavant, acabant aquest brutal tema del molt enyorat Wayne Shorter ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que moltes gràcies mestre Stan Getz i resta de companys Chuck Loeb, guitarra; Mitch Forman, piano; Todd Coolman, contrabaix i Mike Hyman, bateria.

 
I després d’haver gaudit amb aquesta meravella de música, encarem ja el final del programa amb el disc de Clifford Brown, “Dr. Chicago” publicat per Bee Wee Records (Bee Hive BH7018). Enregistrat a Vanguard Studios, Nova York, 3 d'agost de 1984. Amb Clifford Jordan (saxo tenor) Red Rodney (trompeta, fliscorn) Jaki Byard (piano) Ed Howard (contrabaix) Vernel Fournier (bateria).
 
I l’Scott Yanow havia dit això:
Aquest excel·lent LP de Bee Hive presenta el saxo tenor Clifford Jordan en tres temes de quartet amb el pianista Jaki Byard, el baixista Ed Howard i el bateria Vernel Fournier, donant la benvinguda al trompetista Red Rodney a dues altres seleccions i fent "If I Had You" a duet amb el molt versàtil Byard. El repertori és colorit i divers (tres estàndards de jazz, una obscuritat, el tall bluesy del títol del disc, de Jordan i l'intrigant "Zombie" de Fournier), on el molt consistent Jordan està a l'altura del seu alt nivell habitual. ~ Scott Yanow.
 
I jo us disc que, parlant de ritmes i tempos, hi ha dues balades precioses, estàndards de Jazz com “If I Had You” de Campbell, Connelly i Saphiro, i la preciosa i llarga balada de Billy Strayhorn/Duke Ellington anomenada “Something To Live For”. Un pèl més viu és el tema del baterista Fournier “Zombie” a tot Blues i a 5x4, o sigui que els començarem escoltant en aquest tema del baterista Fournier...
 
7. A3.- Zombie (Vernel Forunier) 5:23.
 
Doncs he deixat les balades per començar amb aquest tema a 5x4. He de dir que m’ha agradat força, pel motiu principal que ha fet el baixista, per la qüestió rítmica, per com ha partir de la senzillesa es pot desenvolupar un tema i reeixir per sobre de la seva aparent simplicitat. I així ha passat, sobretot pel fet que hi tenim a Clifford Jordan al saxo tenor. Pels qui no el coneixeu encara, dir-vos que va formar part del sextet de Charles Mingus on hi hagué al seu costat el gran i estimat Eric Dolphy. Tocar al costat de Dolphy havia de ser una experiència reveladora, tot i que cadascú desenvolupava el seu propi discurs. Grandíssim solo de Jordan qui ja creava en aquells anys 60s unes línies melòdiques de factura pròpia, com acabem d’escoltar. I esclar que en el sextet de Mingus també hi era el bo de Jaki Byard al piano. I ell mateix ha seguit fent també una delicada improvisació per so, no gens fort, alhora que increïbles les seves maneres en això d’improvisar, en Byard. I Jordan recupera el motiu principal per acabar-lo delicadament, ideal tema per començar-los a escoltar.

I encara els escoltarem en el tema de Alonzo Levister anomenat...
 
8.B1.- Touch Love (Alonzo Levister) 5:44.
 
I carall de gran tema de Levister i ves per on que em sona a West Coast i no tant a Hard Bop. Una melodia llarga feta amb un rerefons rítmic un tant trencat, per ja aparèixer el Swing en la magnífica improvisació de Jaki Byard, un tant percussiva, amb una mà dreta vital i viva, alhora que creativa. I en aquest tema hem pogut escoltar a la súper estrella convidada, qui va poder tocar amb Charlie Parker quan era un xavalet pèl roig, el gran Red Rodney, el qual ens acaba de fer un molt bon solo, ben trenat i configurat amb un so brillant, el de la seva trompeta. I esclar que després hem gaudit d’allò més amb el solo del líder, el gran Clifford Jordan al saxo tenor, del qual ja li vaig posar un vinil recuperat per Jordi Pujol, aquells de 180 grams de la sèrie Workshop de FSR. I tema, i final d’aquest “Touch Love” de l’Alonzo Levister.


I ja els deixarem d’escoltar a ells i nosaltres acabarem el programa d’avui amb el Blues del líder Clifford Jordan a un tempo força vital i tema que titula el disc...
 
9.A1.- Dr. Chicago (Clifford Jordan) 5:55.
 
I carall de gran i vital tema de Clifford Jordan a tot Blues i Swing brutal gràcies al Walking del baixista Ed Howard i els copets a plats del baterista Vernel Fournier. I esclar que el líder s’ha esplaiat la mar de bé improvisant, tot després d’haver presentat la melodia del tema, la curteta melodia d’aquest Blues i tema que titula el disc, “Dr. Chicago”. Gran solo amb un fraseig ràpid el d’un dels saxos tenors no gens reconeguts pel gran públic. Mestria també la del pianista Jaki Byard, màster a les tecles d’aquell sextet de Mingus on també hi hagué el gran Danny Richmond a la bateria. I ves per on que després del solo del pianista, ha estat el baterista Vernel Fournier qui ha fet uns “quatres” compassos improvisant amb el líder Jordan i ja al final fer ell sol un curtet solo a la bateria, i ja acabar-lo recuperant-ne Clifford Jordan la melodia principal i curteta la d’aquest Blues que titula el seu disc, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que grans vosaltres que ja esteu al cel, no sé si tots, el líder i pianista de ben segur, vosaltres mestres que sou Clifford Jordan (saxo tenor) Red Rodney (trompeta, fliscorn) Jaki Byard (piano) Ed Howard (contrabaix) Vernel Fournier (bateria).
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 12 de desembre on tornarem a la Sala Xica on tindrem al Garry Fimister, contrabaix; Toni Solà, saxo tenor; Kike Angulo, guitarra concert que trobareu a Entrapolis en el següent enllaç a  partir de les 22h. Us hi esperem!.
https://www.entrapolis.com/entrades/fimister-sola-angulo.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Comentaris (Atom)
 

blogger templates |