Enllaç a l'àudio:
 

Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit i ves per on que fent avui el Programa 700 des que vaig començar el 2009 aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà i sí que li dedico el programa a l’estimat Cifu, sí, i avui encara més. I aquí em teniu de nou, Miquel Tuset i Mallol havent pensat i decidit de què anirà el programa. I serà un programa Normal amb un parell de Cds de Fresh Sound Records. I sí, entreu a Esfera Jazz on hi ha molts enllaços a d’altres programes de Jazz de companys meus; al blog hi trobareu l’enllaç.

I deia que li dedico a l’estimada editorial discogràfica Fresh Sound Recods i sí perquè podrem escoltar alguns temes de dos dels seus Cds publicats darrerament, el de Gonzalo del Val Trio, «Últimas Rondas» i el de l’Álvaro Ocon» The Big Joke» Aquests enregistraments sonors © & Ⓟ 2026 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discograficas S.L. Productor executiu, Jordi Pujol.

Avui tindrem un programa força tranquil·let, pels magnífics temes i continguda rítmica i potència sonora en la majoria dels temes, cosa que de ven segur us agradarà. Ho notareu sobretot en els temes que posaré del primer disc del trompetista Álvaro Ocón i també en els dos primers temes del disc de Gonzalo del Val. Després hi haurà un canvi en aquests aspectes ja en els darrers temes del disc, on el Swing i més trempera rítmica ens situaran en un magnífic final de programa, segons la meva opinió, o sigui que som-hi ja.


Comencem amb el disc i primer a nom del trompetista Álvaro Ocón, «The Big Joke». Enregistrat a JazzCampus, Basilea, Suïssa, els dies 25 i 26 de gener de 2026. Dissenyat, mesclat i masteritzat per Guillem Salles. Fotos: Nikolai Olshansky. Obra d'art: Jesús de Mur. Produït per Álvaro Ocón Ocón. Amb Álvaro Ocón (trompeta), Noé Sécula (piano), Joan Codina (contrabaix), Genius Wesley (bateria). Convidats especials: Fernando Brox (flauta al #03), Sara El Hachimi (veu al #08), Javier Rojo (saxo tenor al #09). Tots els temes són d’Álvaro Ocón.

I aquest és un projecte llarg de quasi 50 minuts de música amb un a mica d’humor, com després ens explicarà ell mateix. De fet el primer tema, que també titula el disc, és això un joc molt gran i divertit. Ara bé, parlant de ritmes i tempos, dir-vos que hi ha un parell de baladetes precioses i la més llarga de quasi 7 minuts és «A(A)OO» amb un motiu recurrent fet pel piano i una dolçor aclaparadora d’Álvaro amb la trompeta i ja un brutal solo al contrabaix de Joan Codina. També és així de bonic «Ral 36» i també delicat pel tempo. I si ja hem escoltat la melodia a càrrec del líder a la trompeta, ben aviat escoltarem les improvisacions i la primera la del piano de Noé Sécula, tot gent de casa, coneguda; concretament del Noé li vaig posar el seu primer CD ja fa un temps. I «Why» hi tenim la delicada veu de Sara El Hachimi i és clar que també és així la trompeta del líder.

Doncs ja els podem escoltar en...

1.6.- A(A)OO (Álvaro Ocón) 6:41.
2.8.- Why (Álvaro Ocón) 3:24.

I amb quines boniques músiques hem començat a escoltar-lo a ell, a ells i a ella, ideal per començar-los a escoltar.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

THE BIG JOKE es presenta com una autocaricatura de l'estètica del jazz: un mirall deformant en què la tradició i la imaginació s'estiren fins al punt de tornar-se irreconeixibles. Es tracta, per damunt de tot, d'una reinterpretació personal —de vegades exagerada, d'altres deliberadament fragmentada— del que aquest llenguatge significa per a mi avui dia. Des de ben petit, el jazz ha estat per a mi un territori de fascinació i reverència. Tanmateix, aquesta admiració sempre ha coexistit amb una pregunta persistent: què puc aportar a una música la història de la qual està configurada per contextos culturals, socials i històrics tan distants dels meus? Lluny d'intentar resoldre aquesta distància, el projecte l'abraça. Hi habita.

I ja els temes tenen un tarannà més vital i amb Swing alguns d’ells. Així és que el segon track «This Kind of Sea» comença marcant un ritme persistent contrabaix amb dues notes, i ja amb la melòdica trompeta d’Álvaro. El tema és doncs així, repetitiu rítmicament parlant en les As i amb un canvi tonal al pont o la B del tema, molt remarcable i bonic. I hi ha una mena de divertimento que dura menys de dos minuts anomenat «Fuga», amb tots els aires però del Jazz Contemporani per les dissonàncies i intervals amplis. I on sí tindrem Swing és en el darrer track del disc anomenat «Contrafuck». Eps, sapigueu que així es diuen els temes que, partint de les harmonies d’un altre tema, el músic compon una altre melodia la qual encaixa perfectament en el tema base. Això és un «Contrafact» fact acabat en f a c t, i no fuck, acabat en f u c k. I ja sabeu què vol dir «fuck» en anglès; o sigui – Fota’t. All`de «fuck you», aquest un «bonus track» del disc. Bé, doncs Álvaro ha fet aquesta broma en el títol d’aquest tema a tot Swing.

Doncs ja els podem escoltar en...

3.2.- This Kind of Sea (Álvaro Ocón) 7:50.
4.9.- Contrafuck (Álvaro Ocón) 5:29.

I de nou quin nivell interpretatiu del líder, sobretot, i il·lustres acompanyants també, i amb quines músiques ens han acaronat, i és clar que amb un increïble Javier Rojo al saxo tenor en el «Contrafuck», un dels il·lustres convidats.


I ja dels temes restants dir-vos que hi ha un sorprenent «Blues» amb aquest mateix títol a tempo viu. I el darrer sí que és el més vital de tempo amb un Swing brutal. 
Doncs nosaltres ja els acabarem d’escoltar en aquest tema anomenat....

5.3.- Gran Jefe Pelo de Nieve 6:17.

I què interessant aquest tema on la flauta de Fernando Brox ha brillat d’allò més. Tema amb una melòdica força entremaliada i magnífic Swing en la primera improvisació a càrrec del pianista Noè Sécula i posteriors, brutal també les de Fernando i és clar que també la del líder Álvaro Ocón ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i per això felicitats nois Álvaro Ocón (trompeta), Noé Sécula (piano), Joan Codina (contrabaix), Genius Wesley (bateria). Convidats especials: Fernando Brox (flauta al #03), Sara El Hachimi (veu al #08), Javier Rojo (saxo tenor al #09).

L'àlbum sorgeix precisament d'aquest conflicte: no com una resposta definitiva, sinó com un gest obert, honest en la seva imperfecció i plenament conscient de la seva pròpia ironia davant el pes de la història. Aquí, el jazz no és un lloc fix, sinó una idea en moviment constant. D'aquesta manera, THE BIG JOKE proposa una definició personal —de vegades extrema— de la paraula «jazz»: un espai on coexisteixen allò lúdic i allò introspectiu, l'energia i la vulnerabilitat. Una broma seriosa, o potser una seriositat disfressada de broma.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja aquest divendres 20 de novembre que tindrem un concert de Jazz amb el quartet liderat pel saxo tenor Ernie Orts amb Neter Calafati guitarra, Juan Carlos Buchan contrabaix i Carlos Falanga bateria, i això passarà a la Sala Xica a partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.


I ja acabarem el programa d’avui amb l’altre CD, el darrer de Gonzalo del Val, «Últimas Rondas». Enregistrat a El Local Estudi, Girona, 12 d'abril de 2026. Dissenyat per Marc Piña. Mesclat i masteritzat per Teban Sandrone. Amb Abe Rábade (piano), Masa Kamaguchi (contrabaix), Gonzalo del Val (bateria). Totes les composicions de Gonzalo del Val. Obra d'art de Jordi Teijeiro. Fotos de Joan Cortès & Devi Anna. Notes de folre: Oscar Escudero. Produït per Gonzalo del Val.

Doncs aquest darrer disc del Gonzalo torna a ser una proposta de gran nivell compositiu i interpretatiu, per ell mateix, grandíssim compositor i pels insignes companys que l’acompanyen. També sembla destinat a estar entre els preferits dels aficionats a l’hora de pensar en els millors discos d’aquest 2026. És així també per la idea primerenca a partir de la qual ha sorgit; la de compondre temes pensant, o fets al mateix lloc on ell mateix hi ha estat tocant, i no, és clar, amb els companys que avui l’acompanyen. I ves per on que ha optat per tres temes més o menys delicats de tempo, dos sí, balades directament, i tres de més vitals, un d’ells el que més. I dels temes delicats tenim el preciós «Goyoacán», iniciat dolçament amb Gonzalo i unes percussions autòctones i amb un motiu recurrent descendent molt bonic de tres acords d’Abe. També «Porto» és així de bonic, aquest però amb una Intro delicadíssima al piano, ja la melodia amb tots tres i primera increïble improvisació de Masa al contrabaix.

Doncs ja els començarem escoltant en el preciós..

1.3.- Goyoacán (Gonzalo del Val) 6:30.

I ja heu pogut constatar què bonic ha estat aquest primer tema del disc de Gonzalo del Val i companys, tema ideal per començar-los a escoltar.

En Gonzalo del Val ha desenvolupat i compost «Últimas Rondas» albirant la imminència d'un canvi de rumb en la seva trajectòria artística. Cal deixar clar d'entrada que aquest suposat final de cicle no respon a un esgotament físic, creatiu o existencial, sinó a la certesa que el terreny ja ha estat prou explorat: tant els espais més puristes —amb obres com «Cancionero», «Standards in Dublin», «Tornaviaje» o «Koiné»— com els marges difusos on els estàndards de jazz es fonen amb la veu i les reminiscències populars que habiten a les cançons de «Lamentos Mestizos».

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I «Roma» el comença Gonzalo amb una Intro a la bateria i ja el piano d’Abe fent unes notes soltes i ja deixar pas al solo de Masa i anar creixent tot plegat, encara però a un tempo força tranquil·let i ja amb un Swing contingut.

Doncs per això els seguirem escoltant en...

2.6.- Roma (Gonzalo del Val) 4:30.

Doncs què impressionant aquesta composició del Gonzalo on hi tenim moments de tot, de delicadeses, de Swing i de potència rítmica, en aquest «Roma».


Aquest horitzó crepuscular no resta ni un gram d'ambició a «Últimas Rondas». Ben al contrari. Aquest conjunt de sis peces es presenta com un nou intent, amb totes les de la llei, de transcendir aquella predestinació —aquella maledicció, podríem dir, o aquell fantasma— que persegueix tot artista, sigui quina sigui la seva disciplina: la condemna a crear una única obra mestra, al voltant de la qual orbiten, en un segon pla, totes les altres. Sense anar més lluny, qualsevol oient que hagi seguit la trajectòria d'en Del Val notarà aquí un canvi en la sonoritat que imprimeix al seu instrument; una prova irrefutable de la seva recerca de noves formes d'expressió.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I «Granada» ja és més vital alhora que amb unes interpretacions solistes molt remarcables, com la primera de Gonzalo a la bateria.

Doncs per això els seguirem escoltant en...

3.7.- Granada (Gonzalo del Val) 3:53.

I ja ens queden els temes més potents, cadascun d’ells amb les seves particularitats melòdiques i rítmiques. I ves que el primer track «Sevilla» ja marca el camí que seguirà el projecte des de l’aspecte rítmic. Aquí Gonzalo fa una despesa d’imaginació d’alt nivell sobretot relacionada amb tot l’aspecte rítmic i percussions diverses emprades durant tot el tema. I és clar que Masa ens clavarà un primer solo increïble. I finalment «Praga» és el tema més vital de tempo, iniciat amb el piano de Rábade i el que podria ser una melodia súper curteta, car el tema s’allunya del que seria tradició i s’endinsa en el Jazz Contemporani.

Doncs ja per deixar-los d’escoltar ho farem amb..
4.1.- Sevilla (Gonzalo del Val) 5:43.
5.2.- Praga (Gonzalo del Val) 3:19.

I quina barbaritat de magnífiques músiques que acabem d’escoltar i sobretot en el tema «Praga» per la seva modernitat i vitalitat, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi i per això felicitats nois Gonzalo del Val, bateria i composicions; Abe Rábade, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix.

Així doncs, amb aquest disc no assistim a les ruïnes d'un somni, sinó a un veritable xoc de titans: d'una banda, aquesta predestinació inexpugnable; de ​​l'altra, un artista en plena maduresa, conscient que està a l'alçada del repte. Mentiríem si diguéssim que cadascuna de les peces —batejades amb noms de ciutats— que conformen «Últimas Rondas» evoca un ring on es reprèn aquest combat sense regles, o que l'ordre dels temes amaga una fórmula cabalística per guanyar la contesa. No ens avancem als fets. L'ordre de les pistes respon a criteris estrictament musicals; no transmet cap missatge ni amaga cap discurs. Si n'hi hagués un, seria de caràcter compositiu —poètic, podríem dir—, però mai retòric. Dit això, per damunt d'aquest ordre innegociable traçat per l'enginyeria estètica d'aquest gran bateria i compositor, sorgeix espontàniament un itinerari que conviu amb l'anterior, alhora que adquireix vida pròpia. Un itinerari que serpenteja a través del remolí d'aromes, trobades i visions que cada ciutat —com un vòrtex— absorbeix, tritura i expulsa. No oblidem que és precisament a les ciutats, sota la noció més estricta d'urbanitat, on Del Val ha anat trobant i cuinant —tant aquí com en les seves obres anteriors— tots els ingredients que li permeten mantenir un diàleg complet entre l'esperit, l'experiència i la creació. —Oscar Escudero.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà i sempre dedicat al nostre estimat Cifu. o sigui que un petó ben gran Cifu. I sí aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I recomanar-vos la plataforma col·lectiva “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I el programa d’avui anirà d’un parell de projectes, els protagonistes dels quals vistos en sengles concerts i ella i ell són Virginie Daïdé Quartet - «While We’re Strollin’» i Pierre Bauzerand Project - «Serenity» i avui de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I començaré el programa amb el disc de la gran saxo tenor Virginie Daïdé Quartet - «While We’re Strollin’» publicat el 2024 per Du Savons dans les yeux, DSY. Enregistrat el 2, 3 i 4 de juliol de 2024 per Philippe Gaillot al Recall Studio (30) França. Amb Virginie Daïdé, saxo tenor; Nicolas Dri, piano; Thomas Posner, contrabaix i Tony Rabeson, bateria. Tots els temes són de Virginie Daïdé excepte #4 Tony Rabeson, #6 Thomas Posner, #10 Nicolas Dri. https://www.paris-move.com/reviews/virginie-daide-quartet-while-were-strollin/

Doncs resulta que a Virginie la vam poder veure l’agost d’aquest 2026 en un concert a duet amb l’estimat Albert Bover al Byron Milano Jazz Club de Barcelona. Allà ja ens va impressionar en un context de duet de piano i saxo tenor, gens habitual, però que va funcionar la mar de bé, que per això hi hagué l’Albert. Aquest és un projecte inspirat en els trajectes amb bicicleta de la saxofonista per París i fusiona el jazz contemporani amb ritmes amb molt de groove.

El concepte de While We're Strollin': El web de l'artista explica detalladament que la música va ser completament imaginada a sobre d'una bicicleta. La Virginie recorria els carrers de París i enregistrava les melodies que li venien al cap directament amb un dictàfon, seguint el ritme, el moviment i les trajectòries de la ciutat. La connexió amb el moviment (Jazz & Roller Dance): El projecte de l'àlbum va lligat a un format escènic molt particular de cultura urbana. S'inspira en l'energia dels roller rinks (pistes de patinatge) i les cultures freestyle, fusionant en directe el quartet de jazz contemporani amb coreografies de ball sobre patins (roller dance). Així doncs, el text oficial de presentació de DSY defineix el disc com un "diàleg compartit entre la música, els cossos i la improvisació".

I parlant de les seves músiques, dir-vos que la calidesa sonora del saxo tenor de la líder és un dels punts remarcables d’aquest projecte. També que hi ha alguns temes delicats de ritmes i tempos, imbuïts tots ells d’una gran bellesa, tot i que el gruix del material està farcit de Groove. «Gone» és un d’aquests preciosos temes, pura improvisació i diàleg obert entre saxo i base rítmica, essent un dels temes més tranquilets, car de balada, balada no n’hem trobat cap. «Forgetting» és també un d’aquests temes que a més es com un joc d'intercanvi melòdic molt bonic entre el quartet, tot i que un pèl més vital. Hi ha també un tema de Nicolas Dri farcit d’inspiració llatina anomenat «El Descarrilador» iniciat per la líder amb el saxo soprano i tot el seu lirisme, canviant ben aviat a un context més rítmic.

Doncs res, que ja la podríem començar a escoltar a ella i ells en...

1.8.- Gone (Virginie Daïdé) 3:40.
2.10.- El Descarillador (Nicolas Dri) 5:51.

Doncs què bé començar el programa amb aquestes músiques a la vegada delicades i farcides d’un Groove contingut a vegades, i a vegades més marcat.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Com que l'àlbum es va llançar a principis de 2025, la premsa especialitzada francesa de jazz en va publicar diverses crítiques molt entusiastes que analitzen els detalls de les cançons.

Això és el que destaca la crítica especialitzada de While We're Strollin':
• L'atmosfera de Film Noir: Mitjans com Paris Move defineixen el disc com un treball ple de sensualitat. Destaquen especialment la cançó "Rue Du Poulet", de la qual diuen que té els accents característics de la banda sonora d'una pel·lícula de cinema negre clàssic, jugant de manera divertida amb la idea que el títol evoca un "investigador" (en l'argot francès, poulet significa policia).

• Complicitat i Interplay: Els crítics lloen l'evident connexió d'idees que hi ha entre els quatre músics. Cançons com "Gone", "Forgetting" o "Blowing Notes" es descriuen com un "joc d'intercanvi lúdic que encanta literalment l'oïdor". La mateixa Virginie Daïdé va explicar a la premsa la seva filosofia per a aquest àlbum: "M'agrada deixar viure les notes. Compartir les melodies amb la rítmica i el contrabaix. Que hi hagi espai".


I ves per on que el tarannà dels temes restants està tot ple de Groove car de Swing aquí no en tindrem; ens haurem d’esperar fins el següent disc de la nit, que allà n’hi ha. O sigui que temes com «Blowing Notes» ens acompanyarà i a més amb molt espai aeri. Un altre tema amb aquest tarannà amb un ritme bop-funk amb molt de ritme que anima qualsevol nit és «Ginger Blues». També «Esplanade» és així, tot i que més reposada i atmosfèrica.

O sigui que ja la podem escoltar a ella i ells en...

3.2.- Ginger Blues (Virginie Daïdé) 3:28.
4.3.- Esplanade (Virginie Daïdé) 5:28.

I de nou ens han corprès les composicions de Virginie totes elles d’un tarannà positiu, com ella mateixa és; i ho dic perquè vam tenir la sort d’estar-nos amb ella, primer xerrant després del concert al Byron Milano Jazz Club i després sopant amb l’Albert Bover, Ramon Fossati, Montse Sánchez, nosaltres dos, Joan Recolons i jo mateix.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

El paper dels seus acompanyants preferits:
Nicolas Dri: La crítica destaca la seva composició "El Descarillador", una peça aèria de clara inspiració llatina on el seu piano brilla especialment.
Thomas Posner: Es destaca el seu treball a "The Milkman On The Steps", on la seva línia de contrabaix serveix de propulsió elèctrica per inspirar la resta de companys.
Tony Rabeson: Es menciona que a la cançó "Let's Go To The Gig" (el tema que tanca el disc convidant la banda a retrobar-se amb els escenaris), el mític bateria s'ho passa d'allò més bé demostrant tota la seva energia.

Revistes com Jazz Magazine s'han referit a ella com una "líder del jazz a seguir de prop", celebrant la maduresa que demostra en aquestes onze composicions originals.

La discogràfica Du Savon Dans Les Yeux (DSY) funciona com un segell de producció independent molt familiar i artesanal. Més que una gran plataforma web corporativa amb contingut exclusiu, utilitzen el seu catàleg i la seva xarxa de distribució (L'Autre Distribution) per donar llibertat absoluta als artistes.


I ja, de la resta de temes tenen, alguns, més trempera de ritmes i tempos. I per això tenim el primer track «Last Minute» amb les primeres notes del contrabaix i ja la melodia, els seus canvis i primer solo de Nicolas Dri al piano. I el tema del bateria Tony Rabeson «Cerise Pêche Prune Abricot» té un tarannà Latin en la seva rítmica, essent el tema més llarg i narratiu del disc. I ja un pelet més vital i també a tot Latin tenim el « Let's Go to the Gig», tema enèrgic amb el bateria Rabseon molt vibrant. I ja els dos que queden són els més potents i el primer és el compost pel baixista Thomas Posner tema que destaca per la línia elèctrica del contrabaix tocat per ell mateix. I finalment, el tema més potent és «Rue du Poulet», tema d'estil Film Noir, perfecte per aquesta nostra franja nocturna.

Doncs acabem d'escoltar-los en...

5.6.- The Milkman on the Steps (Thomas Posner) 4:04.
6.7.- Rue du Poulet (Virginie Daïdé) 3:29.

I quines músiques més potents, alhora que ben marcades en l’aspecte melòdic, ritmes diversos, alguns molt Latin, d’altres amb tot el Groove del món, tots temes d’una qualitat interpretativa més que evident. Remarcar que tot i ser un projecte de la líder, hi ha en el disc composicions dels altres tres, la qual cosa ens fa pensar en una persona-líder farcida de democràcia. I així hem acabat d’escoltar-la a ella i ells o sigui que felicitats Virginie Daïdé, Nicolas Dri, Thomas Posner, Tony Rabeson, i gràcies Virginie per cedir-me aquest magnífic disc.

Doncs ves per on que després d’aquest magnífic disc i temes escoltats de Virginie Daïdé escoltarem el micro conte de Carme de la Fuente sempre inspirada ella amb les músiques del programa. Gràcies Carme per com ens acarones amb la teva poètica sensibilitat.


I ara seguirem per ja acabar el programa amb el disc del pianista francès establert a Mallorca, en Pierre Bauzerand Project i disc «Serenity». Aquest és un músic que vam veure fa quatre dies al magnífic local Club del Disco, a ell, i a la resta del quintet que forma part també d’aquest magnífic disc. Publicat per Red Carpet Productions enregistrat per Pedro Rosa i Jordi Tugores als estudis Red Carpet. Amb Pierre Bauzerand, piano i composicions; Pepe Ragonese, trompeta; Iscle Datzira, saxos; Toni Cuenca, contrabaix i Shayan Fathi, bateria.

L'àlbum complet té una durada total d'1 h i 4 minuts i està format per 11 temes.

Crítiques i concepte musical. La premsa internacional (com la ràdio pública RTVE en la seva emissió en francès) destaca que Serenity és una mescla d'estils que resumeix el recorregut vital i musical de Bauzerand. El pianista aconsegueix harmonitzar totes les seves influències sota el fil conductor del seu piano, oferint un jazz contemporani elegant, pur, molt texturat i amb un gran equilibri entre la improvisació i el groove. Els crítics lloen la gran complicitat de la banda, deixant molt d'espai de lluïment al saxo d'Iscle Datzira i a la trompeta de Pepe Ragonese.

Dir-vos a més, que una bona part dels temes són d’una delicadesa extrema, per la musicalitat dels temes, pel tempo delicat de balada, per la seva bellesa. Alguns d’aquests són «Interlude», gran tema i interpretació del líder a piano sol; «Serenity» que dóna el títol al disc amb un inici preciós i lluminós amb tota la banda. També «Like a Shooting Star» és així de lluent, i amb molta força melòdica dels dos metalls. I un tema nostàlgic on el saxo d’Iscle ens omple d’entrada amb la seva tendresa és «Sweet Memories». I sorprenent és la delicadesa d’arranjament que ha fet el líder de la coneguda cançó pop del 1970, «Close to You» de The Carpenters.

I per això proposo que els comencem escoltant en el preciós tema que titula el disc...

7.1.- Serenity (Pierre Bauzerand) 5:44.

Doncs ja heu escoltat quina preciositat de tema del líder Bauzerand i què bé que ho han fet tots els companys, amb una base rítmica molt sòlida del contrabaix de Toni i la bateria de Shayan, i com s’ha anat estirant posteriorment amb improvisació col·lectiva dels dos vents, Iscle i Pepe, ideal tema per començar-los a escoltar.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I més temes d’aquest magnífic disc ja tenen una mica més de trempera, i és clar que la mateixa qualitat interpretativa i compositiva de la formació i líder. Un d’aquests temes és «To Chick», un homenatge al mestre Chick Corea i el seu estil de piano. També és així d’interessant «Jazz & Wine», un tema elegant amb un ritme que evoca sofisticació. I ja amb un bon contingut però precís Swing amb Intro de Toni a contrabaix i posterior inclusió de l’Iscle al saxo baríton és «In Quarantine», segurament inspirat en l'època del confinament, més introspectiu.

Doncs seguirem escoltant-los en...

8.6.- Jazz & Wine (Pierre Bauzerand) 5:58.
9.7.- In Quarantine (Pierre Bauzerand) 7:24.

I quins grans temes acabem d’escoltar, (i quin gran tema acabem d’escoltar), cadascun d’ells amb la seva particular musicalitat, tempo i ritme, amb «In Quarantine» a tot delicat Swing i grans solos dels dos vents, Pepe a la trompeta i Iscle al saxo baríton, i és clar que la delicadesa de Pierre al piano, i tot el suport dels dos de la base rítmica, Toni al contrabaix i Shayan a la bateria: Genials tots ells.

I ja la resta de temes tenen tots un bon tempo i Swing com és el cal del segon track «Palma Blues», curtet, directe i amb molta ànima, amb molta trempera amb Iscle al saxo soprano. També té molta energia i Groove envoltat de Fusio el «Here We Go», tema que va ser un dels primers senzills previs a la presentació del CD. I finalment tenim «Ulysse» iniciat amb una Intro i solo brutal de Shayan a la bateria per ja seguir un viatge musical narratiu i de llarg recorregut a tot Swing i tempo vital.


I nosaltres ja acabarem el programa d’avui d’aquesta manera, escoltant-los en...

10.10.- Here We Go (Pierre Bauzerand) 5:06.
11.8.- Ulysse (Pierre Bauzerand) 6:13.

I quina trempera oi? Aquest és un projecte brutal d’un músic, pianista i compositor, que ja en el directe a Club del Disco ens va impressionar moltíssim. De fet, el directe va ser impactant, potent i també delicat en alguns dels temes que van interpretar. I d’aquesta manera els hem deixat d’escoltar o sigui que felicitats nois Pierre Bauzerand, piano i composicions; Pepe Ragonese, trompeta; Iscle Datzira, saxos; Toni Cuenca, contrabaix i Shayan Fathi, bateria i nosaltres ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 20 de novembre que tindrem un concert de Jazz amb el quartet liderat pel saxo tenor Ernie Orts amb Neter Calafati guitarra, Juan Carlos Buchan contrabaix i Carlos Falanga bateria, i això passarà a la Sala Xica a partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

Enllaç a l'àudio del Programa:

 
Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I avui faré un programa diferent dels habituals, i dedicat al Jazz més d’avantguarda, el que ens oferiran Marta Sánchez, «For The Space You Left»; Jorge Torrecillas, «Physis» i Ester Fernández & 13 Ensemble, «Traffic is the New Silence».


Comencem parlant del disc de Marta Sánchez, «For The Space You Left». Publicat el 17 d'abril de 2026. Enregistrat a Opus Studios, a Berkeley (Califòrnia), per Adam Muñoz el febrer de 2024. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Studio. Marta Sánchez - piano preparat. Tots els temes han estat compostos per ella. Produït per Marta Sánchez. Productor associat: Mark Weiss. Il·lustració i disseny: TJ Huff (huffart.com). Fotografia de la portada: OGATA.

Aquest disc de piano preparat en solitari va sorgir de períodes d'aïllament i solitud, marcats per dos paisatges emocionals ben diferents. El projecte va començar el 2017 durant una residència a MacDowell, on vaig anar amb la intenció d'experimentar amb la preparació del piano i d'enfrontar-me a una por que arrossegava des de feia temps: tocar el piano tota sola. Sempre m'havia sentit incòmode exposant-me tota sola davant l'instrument, i crear un projecte en solitari em va semblar la manera més directa d'afrontar aquesta por —i de créixer gràcies a ella. En aquell moment, m'interessava traslladar el meu llenguatge compositiu —basat en capes, ritmes entrellaçats i contrapunt— a un únic timbre. La preparació del piano va ser la solució: alterant-ne el so, podia crear múltiples veus internes i transformar un sol instrument en un petit ecosistema de textures contrastades. L'estada a MacDowell va ser una experiència intensa i solitària. Vivia tota sola en una cabana aïllada, envoltada de boscos i tempestes de neu; sovint passava dies sencers sense veure ningú. Aquest aïllament, sumat a una sensació de vulnerabilitat i inseguretat personal, va influir profundament en la música que hi vaig escriure. Les peces d'aquell període transmeten una malenconia serena, fragilitat i una obertura crua.

I dels temes del disc he pogut copsar que n’hi ha de delicats de tempo i d’altres de més vitals. O sigui que proposo que la escoltem en algun dels primers, i així poder valorar la seva sensibilitat tocant el seu piano modificat i tunejat. I doncs escoltem-la en un d’aquests temes que de ben segur us impressionaran..

1.7.- The Regret (M. S.) 5:15.

I 10-n’hi-C quina sensibilitat que Marta ens ha regalat alhora també una mena d’elegància interpretativa, tot i la sonoritat sovint un tan estranya, la del seu piano tunejat. Certament és, va ser un exercici d’aproximació al seu jo, al seu interior, enfrontada ella al piano, i no sempre amb la millor disposició personal, com ens ha explicat ella mateix, pel seu aïllament en una zona inhòspita.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I seguirem més vitals amb....

2.6.- Echolord (M. S.) 4:04.
3.1.- Frost Bloom (M. S.) 4:17.

Després de la residència, em vaig centrar a compondre per a altres projectes —música per a conjunt, obres per a quintet— i les peces per a piano sol van quedar inacabades. No va ser fins a l'inici de la pandèmia que aquesta música va tornar a prendre vida. Durant les primeres setmanes de confinament, vaig escriure a un amic proper suggerint-li que era el moment de dedicar-nos, per fi, als nostres projectes en solitari. Ens vam reptar a escriure una peça per setmana, una manera de mantenir el compromís mutu i l'energia creativa en uns temps plens d'incertesa. Un cop més, escrivia en aïllament, però el context emocional havia canviat: la música composta en aquest període reflecteix un món interior més intens, marcat per la pèrdua, l'amor, la incertesa i els interrogants existencials. Si les peces de MacDowell neixen de la solitud i la manca de confiança, les peces de la pandèmia sorgeixen d'una saturació emocional: cicles obsessius, abstracció i una vida interior exacerbada. En conjunt, l'àlbum explora dues formes de solitud, filtrades a través de diferents òptiques emocionals. En les primeres etapes, cada peça es va compondre a partir d'una preparació del piano molt específica i complexa. No obstant això, després d'interpretar la música en directe per primera vegada, va quedar clar que canviar les preparacions entre peces no era pràctic, ja que sovint requeria llargues pauses. Per solucionar-ho, vaig replantejar la configuració i vaig optar per una preparació més senzilla i flexible, capaç de servir per a la major part del repertori amb només ajustos mínims. Per respecte als instruments i atenent les preocupacions dels espais on es fan els concerts, totes les preparacions utilitzen materials suaus i no invasius, com ara paper, pasta adhesiva (tipus Blu-Tack) i cinta adhesiva.

I ja l’acabarem d’escoltar en un dels temes més vitals..
.
4.9.- One For Blake (M. S.) 4:17.

I ha estat molt potent per la seva rítmica, aquest «One For Blake», on ella ens ha colpejat de manera reiterativa amb la seva mà dreta, mentre l’esquerra feia el motiu principal en els més greus, i després com s’ha posat a improvisar. Brutal, i per això, ideal tema per ja deixar-la d’escoltar i també felicitats Marta Sánchez per aquest gran i arriscat treball.


I parlant del disc de Jorge Torrecillas, «Physis». Publicat el 9 de maig de 2026 per Plus Timbre especialistes en música improvisada i experimental. Enregistrat el 6 de febrer de 2025 a Estudio Libres, Buenos Aires, Argentina. Mesclat i masteritzat per Sam Nacht a Estudio Libres. Amb Jorge Torrecillas: saxo tenor i alt; Pablo Vázquez: contrabaix i veu; Marcelo von Schultz: bateria. https://plustimbre.bandcamp.com/album/physis.

No hi ha massa informació sobre aquest projecte, més aviat cap ni una, que ens parli dels seus ets i uts, o sigui que ho deixaré al vostre criteri. Sí que us dic que, tal i com hem escoltat en els temes de Marta Sánchez, el Swing està totalment desaparegut, cosa evident en aquest tipus de música. Sí que estem front un disc a trio de saxos, contrabaix i bateria, com féu Sonny Rollins, però no amb el seu estil de música. Seguirem amb l’esperit de l’avantguarda més descarada, cosa que ben aviat notareu tot i escoltant la seva música. Són 9 temes agosarats, lliures de concepció, amelòdics (o sigui sense melodia, tal i com l’entenem). 

Comencem doncs amb el seu primer track, i ja tota una declaració d’intencions i tema anomenat.

5.1.- Caliope (T. V. S.) 5:01.

I sí que hem fet una passa endavant respecte el piano sol de Marta Sánchez, oi? Aquí el trio s’ha esplaiat amb sonoritats punyents, les dels saxos de Jorge, i la companyia rítmica dels dos companys, i el baixista Vázquez amb un solo a contrabaix brutal amb el qual ha acabat el tema!

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I ara els escoltarem amb..

6.6.- Polimnia (T. V. S.) 4:50.
7.3.- Erato (T. V. S.) 3:09.

I quines músiques més interessants que ens han ofert aquest trio de cracs en aquesta música experimental i improvisada. Estem escoltant Jazz Avantgarde i no Free Jazz del que feia Ornette Coleman i els seus a finals dels anys 50s del segle XX.

I ja els acabarem d’escoltar en el tema....

8.5.- Melpomene (T. V. S.) 5:22.

Brutal també aquest tema d’aquest trio de màsters en això de les músiques improvisades, o sigui que felicitats nois Jorge Torrecillas, Pablo Vázquez i Marcelo Von Schultz.


I ara ja ens situarem a les acaballes del programa escoltant alguns temes d’un altre projecte força agosarat, el de la formació liderada per Ester Fernández, 13 Ensemble i disc «Traffic is the New Silence». Publicat el 15 de maig de 2026. Enregistrat en directe a l'Amare, a La Haia, el 5 de maig de 2025. Mesclat per Valters Vagotiņš-Vagulis. Masteritzat per Giovanni Agosti. Amb Antonio Onieva (flauta), Antonio Sánchez Torralbo (saxo alt), Nadine Serhalawan (saxo soprano), Guillermo López (saxo tenor i clarinet) i Eduardo Doreste Velázquez (clarinet baix i saxo alt). Amb Mireia Costa (violí), Jieun Park (violí), Sofia Chatzi (viola), Emma Zarzuela Castro (violoncel), Demetrio Schintu (vibràfon), Abhinav Khokhar (contrabaix) i Leo Michael Bird (bateria). Ester F. Mata (composicions, direcció i electrònica). Fotografia de Kirill Mikhnevich. Disseny gràfic de Binomi Design. https://esterfmata.bandcamp.com/album/traffic-is-the-new-silence.

*Traffic Is the New Silence* és l'àlbum de debut de 13 Ensemble, un col·lectiu de 13 membres liderat per la compositora, intèrpret i directora Ester F. Mata. L'àlbum explora un univers sonor singular on el minimalisme hipnòtic es troba amb textures cinematogràfiques, tot impulsat per un enfocament altament interactiu —i sense instruments harmònics fixos— en la interpretació de conjunt. Combinant jazz modern, una orquestració eclèctica, electrònica i improvisació, l'Ester compon tant *amb* el conjunt com *per* al conjunt. Les peces estructurades s'obren a la interacció en temps real, en què els músics donen forma a la música mitjançant senyals, improvisació, electrònica, paraula parlada i sons quotidians. El resultat és una experiència auditiva rica i immersiva que difumina la línia entre composició i improvisació, convidant l'oient a endinsar-se en un paisatge sonor en constant evolució.

Doncs resulta que en aquest projecte hi ha 5 temes, tres de llargs de més de 10 minuts, i dos de més curtets. És complicat parlar de ritmes i tempos en aquest tipus de músiques, però sí que n’hi ha algun que el podríem situar a un tempo força delicat, tot i les seves diverses variacions, la qual cosa notareu ben aviat, car ara mateix sonarà i amb un cor que no pararà de bategar.

9.3.- Leave The Door Open (Esther Fernández) 6:25.

I què bonica aquesta composició per començar-los a escoltar. Delicada sí, però amb el ritme del cor amb pulsió permanent, la qual cosa ens parla de VIDA.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I ja els deixarem d’escoltar en el tema més llarg, essent el que titula el disc i anomenat...

10.4.- Traffic Is The New Silence (Esther Fernández) 12:58.

I sí que amb aquest tema ens han captivat també, com en el primer, però aquest essent més potent, més punyent en alguns moments, i també melòdic, i grans interpretacions de tots ells, i amb un piano extraordinari ja en els inicis, ideal tema per deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats Esther Fernández i a tots els 13 Ensemble.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 20 de novembre que tindrem un concert de Jazz amb el quartet liderat pel saxo tenor Ernie Orts amb Neter Calafati guitarra, Juan Carlos Buchan contrabaix i Carlos Falanga bateria, i això passarà a la Sala Xica a partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |