Programa 638 - Segell Microscopi: Blau Salvatge, Biel Harper, José Pérez Vargas i Saki Guillem, dimecres 14 de maig de 2025.

0 comentaris

L'enllaç a l'àudio del programa:



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

JOAN FORT TRIO feat. VINCENT HERRING

Dia: Divendres 16/05/2025

Lloc: Sala 3 Jamboree

Hora: 19.00 h i 21.00 h

Estil: JAZZ, HARD-BOP

Vincent Herring, saxo alt; Joan Fort, guitarra; Philip Lewin, contrabaix; David Puime, bateria.

 

Encontre d'alta volada entre un tòtem del jazz, Vincent Herring, i un dels representants més destacats del nostre jazz a diàspora, Joan Fort. Resident a Amsterdam, el guitarrista català s'ha tutejat, entre d'altres, amb Jeremy Pelt, Jordi Rossy, Benjamin Herman, Bill McHenry, Jasper Bloom i Dick Oatts, amb qui va enregistrar el disc 'Master St', amb el grup The Dam Jawn. Pel que fa a Herring, va formar part dels Jazz Messengers d'Art Blakey i ha tocat amb històrics de l'altura de Freddie Hubbard, Lionel Hampton, Horace Silver, Cedar Walton i Nat Adderley, entre d'altres, a banda de signar una rellevant carrera en solitari. Plegats coincidiran arran d'una estada recent de Joan Fort a Nova York, on va tocar amb la flor i nata de la ciutat dels gratacels. Al Jamboree, presentaran els temes d'un futur treball del guitarrista, 'So Far, So Good', previst per 2025 i que ben segur serà un dels discos de l'any.

 
I de nou hi torno amb un programa dedicat a Segell Microscopi tot i celebrant els seus primers 10 anys de vida dedicada a la publicació de projectes de músics del país, i no només, com és el cas d’avui. I els projectes tenen cadascun la seva particularitat i divergència, o sigui que per a cadascun d’ells tindrem un viatge musical ben diferent, la qual cosa espero que us plagui. Escotarem “L’Ocell” de Biel Harper, “Hiraeth” de Blau Salvatge (Joan Péres-Villegas), “Alienación” de Jorge Pérez Vargas disc aquest amb dues versions musicals, una acústica i l’altre elèctrica, i finalment el “Sentimental Bit” de Saki Guillem i de nou un micro conte de Carme de la Fuente.


I començaré el programa amb el disc “Hiraeth” de Blau Salvatge amb el Joan Pérez-Villegas com a “ànima mater” de tot plegat. Gravat per Adrià Serrano a Groovefactory Bern, Suïssa.  Mesclat i masteritzat per ell mateix. Portada: Paula Solà. Fotos: Pablo Bueno i Magalí Datzira. Amb Joan Pérez-Villegas, composició i vibràfon; Zoë Gordon, violí; Nancy Meier, flauta; Paula Häni, clarinet; Felix Grandjean, trompeta; Pere Molines, trombó; Tabea Kind, contrabaix; Nicolas Bianco, bateria; Júlia Colom, veu a “Vou veri vou”; Francesca Gaza, veu a “Non manca niente”; Mike Maurer, corn alpí a “A childish tantrum”; Nayan Stalder, dulcimer a “Vou veri vou”.
https://www.microscopi.cat/product-page/hiraet.
 
'HIRAETH' és una reflexió profunda sobre el sentiment de pertinença i el contrast amb el desarrelament. Què defineix la nostra identitat? És el lloc on naixem, el fet d’abandonar-lo o viure en un constant trànsit sense establir arrels enlloc? El títol de l'àlbum prové del gal·lès medieval i descriu un anhel emocional per una llar, real o imaginària; un espai que potser mai ha existit, però que es percep com un refugi essencial per a l’ànima.
 
I sí que la mixtura de músiques amb un tarannà folklòric i les improvisacions jazzístiques fan d’aquest un projecte força interessant. Delicadeses musicals envoltades de canvis rítmics, dolçor de les interpretacions del líder al vibràfon, sons dels vents, flauta, clarinet, trompeta i trombó i una bona secció rítmica, tot plegat embolcallat amb les dolces veus de les dues cantants, fan que escoltem aquestes músiques amb la màxima atenció. I com a mostra, un botó..en aquest súper delicat i impressionant tema anomenat..
 
1.6.- Non Manca Niente (Joan Pérez-Villegas) 7:17.
 
Doncs ja heu escoltat de quina manera més dolça hem començat el programa d’avui dedicat a Segell Microscopi. I quina veu la de Francesca Gaza alhora que dolça sonoritat de la trompeta d’en Felix. I sí que la base rítmica n’ha marcat el tempo i ritme ja des de l’inici, coses però que han canviat en el “break” a vibràfon sol del líder Pérez-Villegas, amb una bona estona ell molt delicat. I què vibrant l’entrada final del metall més daurat i trompeta de Felix amb un motiu principal i recurrent, i ja per encarar el final del tema, amb més energies. El final ha estat sobri, elegant, delicat, en aquest tema ideal per ja començar-los a escoltar.
 
Aquesta idea pren forma a través de dues cançons interpretades per dues veus convidades excepcionals. A “Vou veri vou”, la mallorquina Júlia Colom canta una dolça cançó de bressol a un nounat, mentre que a “Non manca niente”, Francesca Gaza (IT/DE) li dedica un comiat a una filla que deixa la llar. A més d’aquestes col·laboracions, l’àlbum compta amb la presència única de Mike Maurer a l'Alphorn i Nayan Stalder al Hackbrett, dos instruments tradicionals suïssos que afegeixen textures i colors únics a la música de Blau Salvatge.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

 
Un detall especial de l’àlbum és la cançó “A Childish Tantrum”, una mena de suite construïda a partir de les cançons infantils més significatives de cadascun dels set membres del grup. Al llarg de la peça, es poden escoltar fragments d’aquestes melodies, algunes tan transformades que resulten gairebé irreconeixibles, creant així un collage sonor ple de nostàlgia i emoció. I sí que els podríem escoltar en aquest “A Childish Tantrum”, però ho farem en el també molt interessant...
 
2.4.- Gunther_s Toys (Joan Pérez-Villegas) 5:59.
 
I amb aquest tema iniciat amb aires i sons envoltats d’imaginació ens han tornat a captivar. I és que l’han anat desenvolupat amb tendresa alhora que modernitat. I si una primera estona el tempo ha estat tranquilet, de mica en mica la seva vitalitat ha anat creixent, sobretot en la brillant improvisació del líder al vibràfon.  I quin canvi rítmic en la magnífica improvisació del trombonista Pere Molines. I sí que també Nancy Meier amb la flauta ha fet una preciosa improvisació, o més aviat trossets de la melodia principal. I quin final més brutal que ens ha deixat amb la boca ben oberta. 
 
La sorprenent sonoritat de Blau Salvatge, escrita per Joan Pérez-Villegas, ha trobat el millor aliat en Adrià Serrano, al control de so. Junts han aconseguit capturar l’essència dels músics i de les seves composicions, convertint cada peça en un relat sonor que atrapa l’oient des del primer acord.
 
Les il·lustracions de la portada i del single, creades per Paula Solà, són cianotípies elaborades directament a la costa mallorquina. La tècnica utilitzada combina elements naturals com les onades del mar, la sorra, les algues i la llum del sol, donant lloc a unes imatges úniques i orgàniques. Posteriorment, el blau característic de la cianotípia es va transformar en tons marrons i taronges mitjançant un bany amb te negre, aconseguint així una estètica càlida i evocadora.
 
L’octet Blau Salvatge es mou com un calidoscopi musical, fusionant estils amb creativitat i originalitat. La seva música combina jazz, música contemporània, clàssica i folklòrica d’una manera única, teixint un univers sonor ric i ple de matisos. La diversitat cultural dels seus membres —provinents d’Espanya, Alemanya, Amèrica i Suïssa— contribueix a aquesta paleta sonora vibrant i cosmopolita.


I ja els acabarem d’escoltar en un dels temes més potents del disc, l’anomenat...
 
3.1.- Here, There, Nowhere (Joan Pérez-Villegas) 8:09.
 
I aquí ja les coses s’han tornat més complexes, per melodia entremaliada i ritmes inicials, tot plegat amb un vibràfon ben present. I quines melodies més boniques a càrrec del violí, amb la trempera de la base rítmica, bàsicament el potent marcatge del baterista Nicolas Bianco. I el violí de Gordon ha estat impressionant, i amb ajudes externes i de nou pel baterista Bianco. L’augment de les energies s’ha fet palès ben bé a la meitat d’aquest tema. I de nou un altre “break” amb el violinista fregant-ne les cordes amb l’arc. I més canvis que el tema incorpora, quina meravella. I encarant el final del tema, hem trobat unes energies impressionants, barrejades amb moments de calma, com ha passat quan les intervencions del trombó de Molines i la trompeta de Felix. I al final, motiu principal i inicial i ja acabar-lo de cop, brutal tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois i  noia, Joan Pérez-Villegas, composició i vibràfon; Zoë Gordon, violí; Nancy Meier, flauta; Paula Häni, clarinet; Felix Grandjean, trompeta; Pere Molines, trombó; Tabea Kind, contrabaix; Nicolas Bianco, bateria; Júlia Colom, veu a; Francesca Gaza, veu a “Non manca niente”; Mike Maurer, corn alpí ; Nayan Stalder, dulcimer.
 
La idea d’un octet que transcendís fronteres musicals va néixer de Joan Pérez-Villegas durant els seus estudis de grau a l’ESMUC (Barcelona), on es va gravar el primer LP del grup. El projecte va prendre una nova forma el 2020, durant el màster de Joan a la HKB (Berna), consolidant-se en la seva formació actual. Amb un trajecte que inclou actuacions al Festival Emergents de L’Auditori, el Festival de Jazz de Granollers, el BeJazz Winter Festival, el Jazzclub Aarau i diverses gires per Suïssa, Blau Salvatge es llança ara a una nova aventura: la gravació del seu segon treball discogràfic, 'HIRAETH'.
 
I després d’aquesta meravella de composicions originals sembla un bon moment per a escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.

Gràcies Carme per sempre acaronar-nos amb les teves dolces paraules envoltades de la música del programa, i sobretot del tema i single que va fer Biel Harper, “l’Hort d’en Sergi”.

 
I seguirem amb el treball “L’Ocell” de Biel Harper. Enregistrament, mescla i màster de Sam Barnett, a l’estudi del Jazz Campus de Basilea. Disseny gràfic i fotografia, Xus Martí. Vídeos d'estudi, Ènia Mauri. Amb Biel Harper, piano, composicions i producció; Tabea Kind, contrabaix; Álvaro Ocón, trompeta; Lucas Zibulski, bateria. Aura Mauri, veu a “L'hort d'en Sergi” i “Colors”. Clara Catasús, Laia Escartin, Flavia Escartin, Nàdia Orta, Lluís Pérez-Villegas, Gabrielle Canal, Siara Canal Vila, veus a “L'hort d'en Sergi”.
https://www.microscopi.cat/product-page/biel-harper-ocell.
 
I aquest és un disc amb unes precioses cançons, delicades de tempos i ritmes com són “Dunes” amb un final molt potent i “Ocell” aquesta un pèl més viva. I tot i començar suaument “Despertar”, va agafant una determinada trempera posteriorment. I “Artesà” és un tema amb un marcatge consistent del baterista, tot i el tempo tranquilet i bonica melodia. Més vital és “Espiral”, tot i començar amb una Intro a piano del líder.
 
I per tancar el disc trobem 'Artesà', un tema tranquil que dona espai a la contemplació i que, d’alguna manera, vol expressar com cada cançó que un compon tendeix més a ser un descobriment que una creació. Com l’escultor que és capaç de trobar l’obra d’art que la pedra, el tronc o qualsevol mena de material amaga dins seu, l’art de trobar i plasmar allò que un busca a través de la música.
 
I ja els escoltarem en el darrer track i tema anomenat...
 
4.9.- Artesà (Biel Harper) 4:11.
 
Doncs m’ha semblat molt maco aquest tema, per la pròpia melodia però també per com és la progressió harmònica. Un “punch” ben marcat per la bateria de Lucas Zibulski tot i que no massa contundent. El líder al piano n’ha encetat melòdicament el tema ja d’entrada, i ja la trompeta melòdica d’Ocón. I ves per on que ja hem pogut escoltar la primera improvisació a càrrec del contrabaix de Tabea Kind amb un so poderós i profund, i ja per seguir-lo el líder al piano, ell fent-la també molt reeixida. Així han anat desenvolupant-lo tots plegats, i ja al final amb la dolça trompeta d’Ocón. I què maco el final que ens han fet, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
“Ocell” és el nou disc del jove pianista i compositor Biel Harper, una obra nascuda del desig de compartir l'essència intangible de la música, tan lògica com abstracta. El quartet que acompanya Biel Harper en aquesta aventura compta amb el lirisme d'Álvaro Ocón a la trompeta, la profunditat de Tabea Kind al contrabaix i el groove inconfusible de Lucas Zibulski a la bateria. Junts, omplen les composicions de Biel Harper d’una rica paleta de matisos, colors i textures sonores. “Compartir música amb amics als quals admires i estimes, i saber que trobaran el seu espai entre les teves notes, és un plaer difícil d'expressar amb paraules. És com escoltar per primera vegada alguna cosa que has descobert, i veure com evoluciona i es transforma en quelcom nou, alhora conegut i misteriós”. Aquest procés creatiu és el que dóna forma a aquest disc: una gravació realitzada en un únic dia, tots junts en la mateixa sala, amb preses úniques i plenes d’improvisació i decisions espontànies.
 
L’àlbum es compon íntegrament de música original, pensada per oferir la màxima llibertat als músics, amb moments d'intensitat rítmica, melodies amb aires folklòrics, cançons i lliure improvisació. El disc s'obre amb “1.Despertar”, un tema que marca l'estètica i el so de tot el projecte. Aquí es fusionen moltes de les característiques d’aquesta obra: melodies cantables, riquesa harmònica, intensitat rítmica, improvisació i una profunda contemplació. El tema simbolitza el despertar a noves possibilitats harmòniques i vitals, i va ser un dels primers a néixer després que Biel Harper decidís estudiar el màster a Suïssa.


'Espiral', el penúltim tema, és probablement el més descarat del disc, amb un intens diàleg entre el piano i la trompeta sobre l’escala disminuïda, fins a arribar a un descans triàdic que ens transporta a una estètica pop amb molt de blues, sense perdre mai el caràcter juganer del tema. A més, Lucas Zibulski proposa una base rockera que fa brillar un gran solo de contrabaix. I seguirem escoltant-los en aquest tema...
 
5.8.- Espiral (Biel Harper) 7:46.
 
I de nou un gran tema de Harper i també amb una bona qüestió rítmica marcada per la bateria de Zibulski. Melodia iniciada pel piano del líder i ja  la feta per Ocón a la trompeta, i de nou la magnífica feina solista de Tabea Kind al contrabaix, i sempre, sempre, el baterista amb un marcatge ferm sobre la seva caixa. El líder al piano també hi ha participat amb els acords, i després amb la seva improvisació solista que ha compartit a base de 16 compassos amb el trompetista Ocón, per després fer ells dos una improvisació col·lectiva fins arribar a un “Break”, on quasi tot s’ha calmat. I dic quasi, perquè han seguit amb les energies renovades amb Ocón fent un solo inversemblant i ja per arribar al final d’aquest sorprenent tema. I com al final ha crescut tot plegat de presència sonora, tot i el final delicat.
 
I el segon tema és “Ocell”, la peça que dóna nom al treball. Un tema que ja forma part del repertori de Biel Harper des de fa temps. "Ocell” és un tema especial, ja que probablement és un dels temes més senzills que he escrit mai, però̀ que sempre que l’he tocat ha creat una atmosfera de connexió́ intima entre els músics i amb el públic".
 
I 'Dunes' ens submergeix en una melodia de forta influència folklòrica, amb un to èpic que evoca la immensitat, tant del desert com de la vida mateixa. La peça, que comença amb llargues línies melòdiques d'Álvaro Ocón, transforma la melodia principal a mesura que avança, i finalitza amb un solo de piano i trompeta, sempre a l’ombra d’aquesta melodia inicial.


I la resta de temes ja tenen tots ells una determinada trempera rítmica com és el cas de “l’Hort d’en Sergi”, que tot i començar delicadament aviat agafarà consistència rítmica. Després de l’escalf de 'L’Hort d’en Sergi', arriba el moment de respirar amb 'Intrèpid', un tema que, com el seu nom indica, és enèrgic i rítmic, amb motius melòdico-rítmics que es repeteixen i es desenvolupen, així com dissonàncies que es resolen. Un dels temes més ràpids del disc, amb brillants solos d’Álvaro Ocón i Biel Harper. I sí que “Intrèpid” té molta marxa, car comença amb una Intro a càrrec del baterista fent ell un llarg solo inicial, i ja la melodia feta a duet de trompeta, piano i baix, i tot plegat amb un ritme així com molt trencat.
 
Escoltem-los doncs en aquest..
 
6.5.- Intrèpid (Biel Harper) 5:21.
 
I 10-n’hi-C d’entrada de tema amb la bateria de Zibulski, ell fent una Intro brutal, i ja la melodia a càrrec de la trompeta d’Ocón. I ell amb el baterista, ells dos omnipresents, han estat els més protagonistes per com han fet la seva tasca uns bons moments ells sols. El líder no s’ho ha volgut perdre i també s’hi ha afegit, i de nou fent un gran solo al piano, per descomptat que amb el suport dels de la base rítmica on hi ha també el baixista Tabea Kind. Doncs sí, Biel ens ha mostrat les seves habilitats al piano, que en són moltes. S’ha esplaiat la mar de bé en la improvisació tot i recolzat per la tasca dels dos de la base rítmica. I ja al final amb ells recuperant la melodia principal per ja acabar el tema de cop. Brutal de nou.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
'L'Hort d'en Sergi', el primer single de l’àlbum, és una composició que parla sobre persones, llocs, amistats, comunitats i les experiències que ens envolten. Amb moments d’intimitat i profunditat, alegria i energia, i sempre amb una sensació de connexió. Al final del tema, s'afegeix el cor de l'Hort d'en Sergi, format per aquelles persones que han compartit i conviscut en aquest espai tan especial. El tema 'Colors', introdueix la subtilesa i la profunditat de la cantant Aura Mauri, que aporta una nova textura al disc. Aquesta peça presenta una melodia més estàtica, on el focus està en la transformació de les notes llargues a mesura que el teixit harmònic que les envolta evoluciona al llarg de la cançó.

 
Després de dos temes d’aires més aviat eteris ens trobem amb 'Viatger', un tema que fa ballar mentre et transporta a diferents regions harmòniques, fent pauses per explorar certs colors a través del solo de l’Álvaro Ocón, i el compartit entre en Tabea Kind i en Biel Harper al final de la cançó. Aquest és l’únic tema del disc que és through composed. I sí que “Viatger” és el tema més vital amb una melodia que va seguint uns intervals determinats ben propers, mentre el baterista se’ls emporta a tots a bon port.
 
I per això ja els deixarem d’escoltar en aquest vital tema...
 
7.3.- Viatger (Biel Harper) 3:55.
 
Què maco el tema i per com de senzilla n’és la melodia, amb notes llargues seguint un determinada seqüència, tot plegat amb la rítmica del tema, que se t’emporta irremissiblement. El baixista ha fet també una tasca solvent, acompanyant al baterista, ell ple de Groove, que fa que tot corri la mar de bé, en un tema on no sembla que hi hagi gaire espais per a la improvisació, si n’exceptuem el curtet solo del baixista i el més llarg del líder al piano, de mica en mica amb un crescendo impressionant amb la trompeta d’Ocón solista per uns instants i ja arribar al bonic i delicat final d’aquest tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois i noies Biel Harper, piano, composicions i producció; Tabea Kind, contrabaix; Álvaro Ocón, trompeta; Lucas Zibulski, bateria. Aura Mauri, veu a “L'hort d'en Sergi” i “Colors”. Clara Catasús, Laia Escartin, Flavia Escartin, Nàdia Orta, Lluís Pérez-Villegas, Gabrielle Canal, Siara Canal Vila.


I seguirem amb el “Alienación” de José Pérez Vargas. Gravació, mescla i màster de Mariano Miguez, a l'estudi Ideo entre novembre de 2023 i agost de 2024. Edició: José Riffo. Registre audiovisual: Alberto Richter. Edició de vídeos: Maria Regina Raffeto. Disseny: Maria Belén Terrón. I tal i com us he dit en la presentació del programa, aquest disc s’ha enregistrat en format acústic i elèctric, havent-hi doncs diferents músics i instruments, la qual cosa us comentaré en els temes corresponents. Però vaja, que el José Pérez Vargas toca el contrabaix en l’acústic i el baix elèctric, en l’elèctric, també amb totes les composicions, i que en els dos formats hi tindrem a Carlos Michelini, saxo alt i Matias Formica, saxo tenor.
 
I que José Pérez Vargas hagi fet dues versions de les seves músiques ens el mostra molt generós, com a mínim, alhora que únic, car jo no recordo que ningú ho hagi fet abans. També és una mostra de la seva generositat el fet que els temes siguin força llargs, havent-n’hi de 8, 10, 11 i 14 minuts en les dues versions. 


Un dels que ens ha agradat és el que ara mateix escoltareu, en la versió elèctrica i anomenat...
 
8.2.- 4nfibio (José Pérez Vargas) 8:38.
 
I sobre aquest “4nfibio” ens diuen això, que comença com una balada, però aviat es transforma en una exploració rítmica rica en contrastos. Alterna mètriques diverses a les seccions A i B, mentre que la secció C manté un compàs de 3/4 estable amb obligats del piano, baix i guitarra. Aquesta estructura sosté una melodia extensa i expressiva, amb solos que es desenvolupen lliurement sobre una forma ABABC, aportant una sensació de respiració i maduresa.
 
I recordem que hi tenim a Carlos Michelini, saxo alt i Matias Formica, saxo tenor, sense oblidar els companys de la base rítmica amb Tobías Bruckman, teclats; Lucio Balduini, guitarra; René Gatica, bateria, i el baix elèctric de Jose Pérez Vargas. I després de melodies inicials, Formica al saxo tenor ha fet un llarg i intens solo, farcit de musicalitat i bon gust, recolzat pels companys de la base rítmica. I sí que el líder l’ha seguit al baix fent també una gran tasca solista, amb el rerefons del teclat de Tobias i bateria Gatica, i posteriorment escoltar de nou el motiu principal a càrrec dels dos vents, amb un final força intens, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
'Alienación': el nou àlbum de José Pérez Vargas que transforma experiències personals en una crítica profunda al nostre temps, un treball compositiu profund i arriscat que transforma moments vitals, persones i circumstàncies significatives en un paisatge musical ric i canviant. Aquest nou disc recull el testimoni del seu treball anterior 'Kosen-rufu', però s’allunya de les mètriques rígides per endinsar-se en un terreny molt més viu i orgànic, on el compàs, la melodia i l’harmonia dialoguen amb plena llibertat. Aquest àlbum és una proposta valenta, honesta i innovadora que convida a escoltar des de la sensibilitat, però també des de l’anàlisi. Un treball que no només sona, sinó que fa pensar i sentir profundament.

 
I ens diuen això sobre la versió acústica, que “Mentiras verdaderas” s’endinsa en una harmonia frígia amb una cadència final en major, oferint una sensació cíclica i suggeridora. Amb una mètrica predominant de 4/4 que es trenca puntualment amb compassos de 5/4, el tema juga amb les expectatives de resolució, creant un clima de suspens i llibertat harmònica. La secció en 3/4 manté una cadència tradicional menor amb una melodia que es desplaça sobre una base rítmica intricada, fusionant dues mètriques simultànies. Doncs 10-n’hi-C d’explicació i tema.
 
I podríem escoltar el tema que titula el disc, però m’he atrevit a posar-vos el sorprenent, potent i més llarg tema en la versió acústica....
 
9.3.- Mentiras Verdaderas (José Pérez Vargas) 14:04.
 
Doncs poques coses diré jo sobre aquest tema, si n’exceptuem una, Brutal, que així m’ha semblat. Els canvis rítmics hi són, alhora que encabits en els moments més adequats, i ves que la potent guitarra ha estat la Tomás Aracri amb un so ben distorsionat, considerant que aquesta és la versió acústica del tema. I quins moments més delicats amb el piano de Mayra Dómine, tot i haver-hi una base rítmica consistent. I de nou el baixista fent una gran feina, ara però amb el contrabaix, alhora que amb la bateria de Paula Guillén, ells dos, amb quin marcatge rítmic. I quina delicadesa de solo a la guitarra de Aracri, ell amb el so un pèl passat per sedassos electrònics, i ja el solo del saxo alt, i crescendo sonor impactant, també amb la guitarra. Brutals moments, i més que han estat, que ja no comento més el tema que ha durat més de 14 minuts.
 
A diferència del seu anterior disc —on predominaven les mètriques irregulars constants—, 'Alienación' presenta peces en què els canvis de compàs i de numerador esdevenen part natural del discurs musical, adaptant-se a les exigències de la línia melòdica i a les bases de baix. 'Alienación' no és només una exploració musical: és també una reflexió profunda sobre la desconnexió emocional, social i artística del nostre temps. A través de la seva música, José Pérez Vargas denuncia una societat dominada pel consum, la indústria, les guerres i les ferides emocionals familiars. Però també hi planteja una via de sortida: la consciència, el diàleg i les relacions autèntiques.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I ens diuen això del tema i versió elèctrica de “Justicia en Málaga” recorda l’etapa anterior de l’artista, amb tres seccions marcades i una estructura rítmica més estable. L’ús d’acords menors en relació de to i mig a la part A crea cicles simètrics de resolució, mentre que la part B juga amb l’alternança de quart major/quart menor. La part C sorprèn amb una anomalia harmònica que inclou acords com Mib7#9#5 i MImaj7(9), portant la peça cap a terrenys inexplorats.


I ja els acabarem d’escoltar en la versió elèctrica del tema més vital, l’anomenat....
 
10.5.- Justicia en Málaga (José Pérez Vargas) 6:19.
 
I quin altre tema més potent que acabem d’escoltar, tot i els moments de Breaks, que sí també té. I de nou el baterista Gatica ha estat súper present durant tot el tema. Després de la presentació del tema, hem escoltat ja la molt bona improvisació de Balduini a la guitarra, ell amb tot el suport dels de la base rítmica, baix del líder Pérez Vargas i la bateria de Gatica. I sí que hem gaudit escoltant el solo al saxo alt de Carlos Michelini, amb un so magnífic  alhora que gran tècnica i creativitat, recursos estilístics a tot Jazz i fraseig inversemblant.  I quina trempera de tema i final de nou amb melodia a dos vents, acords del teclista, profunditat de so del baixista i tota la contundència del baterista, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Carlos Michelini, saxo alt; Matias Formica, saxo tenor; Lucio Balduini, i Tomás Aracri, guitarra; René Gatica i Paula Guillén, bateria;  Mayra Dómine, piano; Tobías Bruckman, teclats i José Pérez Vargas, baix elèctric i contrabaix.
 
I més coses dels temes les podreu llegir al blog:
 
5.'Pezuña' té el piano com a protagonista absolut. Construït sobre un 3/4 amb acentuacions que generen cicles irregulars (3/4, 7/8, 11/8), la peça evita la resolució directa, donant lloc a un flux constant de tensió i alliberament. A la part B, el tema juga amb la il·lusió mètrica i torna de nou a la melodia central, creant un fil narratiu cíclic i immersiu.
 
6.'Hide and Seek' és una exploració rítmica fascinant: compost en 11/4, el piano crea una base reiterativa que el baix accentua en diferents punts. Malgrat que el conjunt soni a una alternança entre 4/4 i 3/4, la mètrica global es manté, amb variacions a cada secció que generen la il·lusió de transformació constant, mentre la melodia es deixa portar pel joc rítmic.

 
I ja per acabar el programa farem un salt estilístic important, amb el “Sentimental Bit” de Saki Guillem. Mastering: Carles Xirgo. Disseny de portada: Núria Tremoleda i Ramon Solé. https://www.microscopi.cat/product-page/sentimental-bit.
 
'Sentimental Bit': electrònica amb ànima i experimentació sonora. Un àlbum de música electrònica creada i interpretada de manera humana i analògica en el que es prioritza la composició i la forma per sobre de la tecnologia, explorant una sonoritat que evoca una orquestra infinita en constant transformació. En aquest projecte, l'experimentació sonora i la musicalitat accessible conviuen en harmonia, demostrant que innovació i emoció poden compartir sensibilitats.
 
I sí que farem un salt al buit, ara mateix. Car la proposta de Saki Guillem està farcida de modernitat electrònica alhora que creativitat agosarada. Els temes són curtets, car considerem que en Saki s’ho curra tot ell solet. Els tempos són vius, marcats per una rítmica consistent a base dels diversos teclats que ell incorpora, les bases electròniques de bateries i demés estris emprats. Sí que hi ha alguns temes delicats com és el cas del també curtet “Silent i oportú”, com també ho és “Gasos nobles i sentimentals” a piano sol inicial, amb un final força impactant. O sigui que ja l’escoltarem en aquests dos temes seguits...
 
11.1.6.- Silent i oportú (Saki Guillem) 1:56.
11.2.12.- Gasos nobles i sentimentals (Saki Guillem) 2:22.
 
I sí que hem fet un salt al buit, oi? De nou canvi estilístic, i ara fet tot per un sol músic, en Saki Guillem que ens ha acaronat amb el primer i curtet tema, “Silent i oportú”, fet amb una melodia a teclats diversos i tot i els efectes, doncs no han estat gens punyents, més aviat delicats, com la pròpia bonica i senzilla melodia. I sí que el segon tema ha estat un pèl més viu, esclar que després de la llarga Intro a piano sol feta per Guillem. De fet el tema i melodia és bàsicament la melodia feta pel piano, si n’exceptuem el potent final a teclats, on tot creix una mica, en so i energies, ideals temes per començar-lo a escoltar.
 
Aquest àlbum és el cinquè treball en solitari de Saki Guillem, després de 'Coses que no es poden veure ni amb els ulls tancats' (2018), 'Pròximament' (2020), 'Freqüentitat Modernada' (2022) i 'QArt (2023), un triple àlbum format per 'Introscòpies', 'Òptica del vent' i 'Minoritats' (piano sol). Saki Guillem: quatre dècades de música, creativitat i versatilitat. Amb més de quaranta anys de trajectòria, Saki Guillem ha fet de l'eclecticisme el seu segell distintiu, tant en la seva formació com en la seva carrera professional. Ha col·laborat amb icones de la música com Pau Riba, Raimon, Marina Rossell, Gato Pérez, Sisa, Pep Laguarda, Pi de la Serra i Daevid Allen, entre molts altres.
 
I el seguirem escoltant ara ja amb una mica més de tralla, la d’aquest projecte i també amb dos temes seguits anomenats....
 
12.1.2.- Consells pocs (Saki Guillem) 2:20.
12.2.8.- La fantasia de l’usuari (Saki Guillem) 3:21.
 
I sí que el ritme del primer tema, “Consells pocs”, va a tot Reggae, sí. I de nou una melodia curteta i recurrent és prou recurs per a desenvolupar-lo afegint-hi la qüestió rítmica. Els instruments electrònics diversos emprats per Saki han fet la feina solista en els moments adequats. I el tema té un pont, on hi ha hagut un canvi tonal evident, fet amb molt de gust tot plegat. I el segon “La fantasia de l’usuari” l’ha iniciat amb una veu que podria ser electrònica, i ja els teclats, baix, bateries, un Riff melòdic repetitiu que s’ha anat reciclant, canviant a un altre amb teclats i  notes llargues, tot plegat amb un fons rítmic força consistent però no gens ofegant, fet amb bon gust, que els usuaris tenen fantasia, diu ell i nosaltres.


Ha format part de diverses formacions, des de l’Orquestra Platería en els seus inicis fins a grups de música antiga com Ars Musicae, música tradicional amb La Murga i Harmònica Brava, així com bandes de rock i jazz. També ha treballat amb orquestres simfòniques com l’OBC i ha tingut una destacada trajectòria en el teatre musical, participant en produccions com 'Mar i Cel' de Dagoll Dagom, 'L’Òpera de tres rals', 'Golfus de Roma', 'Sweeney Todd', 'Guys and Dolls' i 'A Little Night Music', dirigides per Mario Gas.
 
Com a compositor, ha creat música per teatre (Sílvia Munt, Comediants, Vol Ras, Teatre Lliure, Tricicle, Monti & Cia., Premis Max), per espectacles de Port Aventura com 'El Sol d’Orient' i 'Chinatown' —recollits en el disc 'Tr3s Quentus Xinus' (2013)— i el musical 'Zoomwatts' (2012), estrenat al festival Temporada Alta. La seva música també ha sonat a la ràdio i la televisió (Jet Lag, Àngel Casas) i en publicitat. Del 2018 al 2021, va col·laborar en l’organització del festival d’art Tramuntanart i, des del 2020, dirigeix i gestiona l’espai cultural el cuARTelillo a El Port de la Selva.
 
I ja l’acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema força interessant anomenat...
 
13.12.- Cinescape (Saki Guillem)  4:10.
 
I 10-n’hi-C de tema elaborat amb efectes rítmics, tot plegat farcit d’electrònica ben utilitzada i recursos melòdics minimalistes, ben emprats i recurrents que et fan “entrar” rítmicament en els temes, en aquests temes escollits per qui us parla. Un tema prou llarg de més de 4 minutets que ens ha permès gaudir de les seves subtileses musicals tan ben emprades, electrònicament parlant. Ha sabut jugar amb la tecnologia sense passar-se de rosca, amb un gust força exquisit, en aquest el seu darrer tema ideal per ja deixar-lo d’escoltar o sigui que felicitats Saki Guillem i nosaltres acabar ja el programa d’avui dedicat als projectes de Segell Microscopi que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 20 de juny que  tindrem al quartet egarenc Pineda-Carreras-Coca-Font en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 637: Joe Webb Trio, Tarek Yamani, Franck Amsallem - Peacock-Stewart i Bruno Raberg Tentet, dimecres 7 de maig de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
Bé, i avui faré un programa força interessant pels músics que escoltarem i les seves músiques. Tindrem trios i un tentet, o sigui una formació amb 10 músics. Dels trios tindrem el de Tarek Yamani – “Ashur”; Joe Webb Trio – “Harmstrings and Hurricanes” i el de Franck Amsallem – “Out a Day”  mentre que el darrer és el de Bruno Raberg Tentet – “Evolver”.

 
I començarem amb aquest magnífic àlbum, la música del qual vam poder escoltar al Jamboree, la del Joe Webb Trio – “Harmstrings and Hurricanes”. Publicat per Edition Records el 25 d'octubre de 2024. Enregistrat per Alex Killpartrick del 10 al 12 de novembre de 2023. Mesclat i masteritzat per Alex Bonney als estudis Earconnector. Portada de l'àlbum per Oli Bentley, Split. Amb Joe Webb, piano; Will Sach, contrabaix i Sam Jesson, bateria. Música composta per Joe Webb excepte "Squeeze Me", composta per Fats Waller. Produït per Joe Webb. Productor executiu Dave Stapleton. I al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc:
https://joewebb5.bandcamp.com/album/hamstrings-hurricanes.
https://jamboreejazz.com/esdeveniments/joe-webb-trio/.
 
I ves per on que aquesta música la va presentar i publicà en un vinil que vam comprar el dia del concert al Jamboree. Jo el vaig digitalitzar en primera escolta, i així ho escoltareu, perfecte, sense cap sorollet de l’agulla barallant-se amb els solcs. Si entreu al bandcamp i us fixeu una mica com va tot, us adonareu que la música flueix de manera continua, seguida, sense interrupcions. I així la vam escoltar al Jamboree, tot i que només alguns primers temes. Els tempos i ritmes són delicats, la majoria, havent-n’hi també de vitals, tot i que no massa. Els començarem escoltant en dos temes seguits a tempo slow, el primer a tot Blues i en directe, i anomenats..
 
1.1.A3.- 28-50 (Joe Webb) 1:24.
1.2.A4.- 100 years of Bill and Lil (Joe Webb) 3:35.
 
I què maco aquest curtet Blues que acaben de fer el trio de Joe Webb i enregistrat en un directe de ves a saber on. Es percep, es palpa l’essència del Club de Jazz amb el so directe al local. I ves que sense solució de continuïtat van seguir en el següent tema, el dels 100 anys de Bill i Lil, i encara amb més delicadesa la d’aquest jove i brillant pianista. També la calidesa de les notes del contrabaix de Will Sach ells dos i després amb el suport del baterista fent ell un darrer solo. Bonics temes per començar-los a escoltar.
 
Hi ha temes més delicats com és el primer track de la cara B, “Breuddwyd Cariad”, amb una entonació a tot piano clàssic. També és així i a tot Blues el “Newcasttle Full Feel”. I el darrer de la cara B “Hiraeth” és un tema que gira al voltant d’un tema d’Oasis, i versió més relaxada del “Shakermaker” d’aquest grup anglès. I és preciós també el curtet “Waiting in Eb”, tot i que una mica més viu.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
Després del llançament dels aclamats EPs Collblanc i SET a principis del 2024, Joe Webb publica el seu esperat àlbum de llarga durada Hamstrings & Hurricanes, amb els formidables talents de Will Sach al contrabaix i Sam Jesson a la bateria. Aquest àlbum confirma amb escreix la promesa inicial del trio i els eleva a una ubicació única en el panorama del jazz modern.
 
I ell toca alguns temes a piano sol i alguns d’aquestes temes un pèl més vitals són aquests..
 
2.1.B6.- Squeeze Me (Fats Waller) 2:12.
2.2.- B2.- Harmstrings and Hurricanes (Joe Webb) 4:32.
 
I quin primer tema a piano sol amb tots els aires de la música que feu Fats Waller i abans Scott Joplin, aquella del “The Entertainment”, música de la pel·lícula “El Cop”. I resulta que Joe Webb el que ens està dient és això, que puc tocar la música de Jazz a piano de l’època que sigui. I així mateix ho acaba de fer en el primer “Squeeze Me”. I esclar que amb el tema que titula el disc, “Harmstrings and Hurricanes” ha seguit l’esperit de l’anterior, i de nou a piano sol en una primera part, ell que se les ha apanyat amb la melodia i la qüestió rítmica a dues mans, com feien els pianistes d’aquelles èpoques. Posteriorment se li han afegit els dos companys Will Sach al contrabaix i Sam Jesson a la bateria per acabar d’omplir els espais musicals amb les seves intervencions.
 
«Per a la cançó final, “Hiraeth” (“Nostàlgia de casa” en gal·lès), volia una versió més relaxada del “Shakermaker” d'Oasis. Aquella època va ser el punt de partida del meu amor per la música. M'encantava com em feia sentir. Vaig començar a tenir aquesta mateixa sensació escoltant Duke Ellington, Franz Liszt, Billie Holiday, Oscar Peterson, Blur, Art Tatum i la llista continua... A més, he d'afegir que la lletra a mà de la portada de l'àlbum es va inspirar en la portada de l'àlbum d'Oasis “Definitely Maybe”.»
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital, anomenat..
 
3.A2.- P.I.P. (Joe Webb) 3:42.
 
I de nou Joe Webb ens ha sorprès per la seva personalitat musical tan brillant, tan diversa, alhora que mostrant-nos la seva gran classe interpretativa. Una tècnica fora de mida, unes maneres improvisadores inversemblants, una musicalitat extrema alhora que vitalitat rítmica en aquest brutal “P.I.P.”. Esclar que els dos de la base rítmica li han donat tot el seu suport, amb un baixista implacable, en Will Sach amb el seu “Walking” i per això el Swing que hem viscut de manera vibrant. També hem gaudit de la gran feina del baterista, Sam Jesson, que ha estat brutal. Un Joe Webb improvisador excel·lent, captivador, enèrgic, vital i brillant i així el vam veure al Jamboree i encara més, car els directes tenen això, que ens captiven, com ha fet ell en aquest darrer tema i per això felicitats nois Joe Webb, Will Sach i Sam Jesson.
 
Joe Webb és un pianista i improvisador extraordinàriament dotat que, inspirant-se en el sabor del Brit-pop dels 90 i afegint referències de les seves arrels culturals gal·leses, combina perfectament el jazz tradicional amb un toc contemporani. El seu enfocament innovador insufla nova vida als idiomes clàssics del jazz, creant un so familiar i refrescantment original alhora. La capacitat del Joe Webb Trio per fusionar el vell i el nou els ha donat una merescuda reputació per empènyer els límits del jazz respectant alhora el seu ric patrimoni.
 
Hamstrings & Hurricanes, publicat per Edition Records, continua aquesta exploració audaç. L'àlbum és un paisatge sonor continu, que teixeix elements en directe, absorbeix improvisacions de trio i moments espontanis de creativitat. Amb súpers fans com Jools Holland, Jamie Cullum i Gilles Peterson, Joe Webb està perfectament posicionat per irrompre a l'escena internacional com un dels músics més respectats de la seva generació.


I ara seguiré amb la música del Tarek Yamani Trio – “Ashur”. Es va publicar el 30 d'abril de 2012. Enregistrat a Fattoria Musica, Osnabrück. Mesclat per Chris Weeda, Amsterdam. Masteritzat per Peter Brussee, Hilversum. Amb Tarek Yamani, piano; Goran Krmac, tuba i Kristijan Krajncan, bateria. Produït per Tarek Yamani.
https://tarekyamani.bandcamp.com/album/ashur.
 
I aquest és un disc sense massa concessions a la calma, car dels 10 temes que hi ha, només un en podríem dir que va així com una mica delicat de tempo, tot i que els arpegis del pianista ens el fan viure més vital del que realment és. I aquest és el que ara mateix escoltarem, l’anomenat...
 
4.6.- Everybody’s Got to Learn Sometime (Tarek Yamani) 6:22.
 
I ves per on que el 15 de març de 2024 vam anar al Jamboree a veure a aquest pianista i seu trio. El disc que hi hagué a la barra era del 2012, però tan se val, ens ha enlluernat tant com el concert que va fer. I sí que hem notat un canvi d’estil en això de fer Jazz si pensem en Joe Webb. Un tema amb uns primers aires envoltats de classicisme, melodia un tan popular, i posterior desenvolupament del tema amb la cosa rítmica ben remarcada. I aquí sí que notem la sonoritat diferent de la tuba de Goran Krmac vers la del contrabaix. Encara amb uns primers moments a duet d’ells dos, per ja aparèixer la bateria de Kristijan Krajncan en la improvisació del líder Tarek Yamani al piano, que l’ha fet brutal. I què maca la melodia a tuba ja a les acaballes, i després amb el piano també, i les escombretes del baterista i ja acabar aquest molt bonic tema ideal per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I sí que n’hi ha un altre que comença suau, tot i que entremig tindrà un canvi rítmic més vital, i aquest és el “Sama’i Yamani”. I el tema més llarg de més de 9 minuts és el primer track del disc “Passegiatta”. I també hi ha una meravella amb tot el regust del piano clàssic, el del tema “Prelude N II in C Minor”, ja més vital. Però els escoltarem en el tema que titula el disc...
 
5.7.- Ashur (Tarek Yamani) 4:06. 
I 10-n’hi-C de gran tema “Ashur” i com l’han començat amb quina trempera rítmica més impressionant. Aquí el baterista es desmarca clarament, volent dir que té més protagonisme, que fa una gran tasca. I també el tubista acompanya amb els més greus les notes de la mà esquerra del pianista. I brutal és la melodia feta per la seva mà dreta, i més encara quan ha improvisat, què inversemblant. Un impressionant tema que ha girat més al voltant del concepte rítmic, on no hi hem notat massa canvis harmònics, que n’hi ha, però més important ha estat la cosa rítmica. De fet la improvisació l’ha fet el líder tocant sobre un “pedal”, acord o nota guia, amb poca varietat harmònica d’acords, la qual cosa no treu importància al tema, en tot cas el magnifica. Brutalitat en els arpegis, acords i sobretot amb la insistència rítmica.

I també podrem escoltar, si l’adquiriu des del Bandcamp, el magnífic “Dexterity”, tema de Charlie Parker del qual en fan una magnífica versió i arranjament, allunyat del bàsic Swing, introduint unes línies rítmiques així com trencades. I també un tema vital i brutal arranjament de l’increïble tema de John Coltrane, el “26-2”. I Brutal és també la versió que fan del conegut “East of the Sun (West of the Moon). I un darrer tema amb aires orientals vitals és el “Dabke in Eb Nakriz”.

 
I ja per deixar-los d’escoltar i sí que el tema més vital és també el dedicat a John Coltrane i anomenat...
 
6.5.- Giant Trane (Tarek Yamani) 5:22.
 
I si el tema “Ashur” ens ha impactat, aquest encara ho ha fet més, primer per la magnífica Intro a piano sol que ens ha fet aquest grandíssim pianista Tarek Yamani. I ja les passes gegants dels “Giant Steps”de Coltrane passats pel sedàs del líder pianista. Què brutal el ”Walking” del tubista que no déu ser gens fàcil esbufegar la tuba a aquest tempo. Impressionant també el baterista, ells dos una base rítmica potent i magnífica de suport a la creativitat del pianista, ell que ens ha enlluernat tot i escoltant-lo improvisar. I si la primera part del tema ha estat a càrrec de pianista i tubista, la darrera ha estat el baterista qui s’ha lluït la mar de bé i ja acabant el tema amb el motiu principal tot i recordant el “Giant Steps” de John Coltrane ideal tema per deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Tarek Yamani, piano; Goran Krmac, tuba i Kristijan Krajncan, bateria.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I seguiré amb el darrer projecte a trio, el de Franck Amsallem – “Out a Day”. Aquesta és una versió remasteritzada el 2025 del clàssic àlbum de 1992 "Out a Day". Es va publicar el 15 d'abril de 2025. Amb Franck Amsallem, piano; Gary Peacock, contrabaix i Bill Stewart, bateria. I al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc:
https://amsallem.bandcamp.com/album/out-a-day-remastered-2025-2.
 
I aquesta meravella de disc que Franck ha volgut tornar a posar a primera fila, del 1992, té uns temes delicats preciosos, com són “Dee”, “A Time for Love”, “On your Own”, de més de 9 minuts. I també comença així de delicat i amb una Intro a piano sol el conegut “How Deep is The Ocean” però canviarà posteriorment amb un dolç swing, i així és que els començarem escoltant en aquest preciós tema del 1932 i de l’Irving Berlin, el conegut...
 
7.3.- How Deep is The Ocean (Irving Berlin) 8:27.
 
I aquesta meravella de tema el va fer Irving Berlin el 1932 a partir d’una primera aproximació de cançó dedicada a la seva mare, sembla ser. I el tema ha anat agafant una trempera a tot Swing a causa del “Walking” del gran Gary Peacock, i esclar que amb la gran tasca als plats i caixa del no menys gran Bill Stewart. Ha començat però amb una Intro molt delicada a piano sol del líder i/o ànima de tot plegat, en Franck Amsallem, qui ha volgut reeditar de nou aquest magnífic treball que van fer el 1992. Una molt bonica melodia ha aparegut després de la Intro, i ben aviat la seva més que brutal improvisació en aquest altre projecte a trio de piano, baixos de contrabaix, i bateria. Franck ens ha acaronat amb el seu solo interpretat amb una gran elegància i Swing de tots tres, amb afluència d’acords, de “blocks d’acords” alhora que amb una mà dreta lleugera i gràcil. Impressionant la manera com ha desenvolupat la seva improvisació. I després, què brutal en Gary Peacock al contrabaix, quin gran solo ha fet, va fer el 1992, ell i tots tres. Una profunditat de so remarcable alhora que execució exemplar la del baixista i ja melodia i delicat final, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
"Out A Day" és fascinant en els seus girs i voltes.
(Shaukat Husain, Coda Magazine).
 
Amsallem té el toc cristal·lí, el geni harmònic, el romanticisme apassionat i la claredat de línies que associaríeu amb els pianistes Keith Jarrett, Michel Petrucciani i Brad Mehldau. Afegiu-hi Gary Peacock al baix i Bill Stewart a la bateria i no només teniu un talent extraordinari, sinó també un gran àlbum en trio. Franck Amsallem és un gran artista nou el proper projecte del qual espero amb il·lusió. (Paul DeBarros, The Seattle Times).
 
Aquest enregistrament de debut es va publicar originalment el 1992 a OMD com a “Out A Day” (si teniu una còpia, confieu en nosaltres: serà de col·lecció). L'escriptura és exquisida "...”I Keep This Place In Mind For a Better One is Hard To Find" i les dues cançons següents, "Running After Eternity" i "Dee" es troben entre les millors per a trio amb piano que hem escoltat en molt de temps. Els que segueixen, "On Your Own" i "Affreusement Votre (Horribly Yours)", són gairebé igual de bones. El so imponent de Peacock s'estén i abraça les melodies, mentre que Stewart, era poc conegut el 1990 quan es va fer la gravació, però era dels grans bateristes... Correm el perill d'exaltar-nos i avergonyir-nos. Proveu aquest meravellós disc a tota costa. (1998 PENGUIN GUIDE TO JAZZ ON CDS, 4a edició).
 
I un tema iniciat pel líder quasi a piano sol és un de títol força llarg i que és el 4rt de la llista de temes, “And Keep This Place in Mind for a Better One is Hard To Find”. I hi ha també un tema on el gran Bill Stewart fa una llarga Intro tot i colpejant les timbales, goliat i caixa de la seva bateria, tot amb un so ben amortit, i ja seguir el gran baixista Gary Peacock al contrabaix, i ja la melodia del piano del líder, en el tema anomenat “For the Record”. I sí que els escoltarem en un tema magnífic també iniciat per Bill Stewart i anomenat..
 
8.8.- Afreussement votre (Franck Amsallem) 7:33.
 
I quina trempera de tema, aquest propi del Franck ,”Afreussement votre”, “Afectuosament vostre”. Una rítmica força colpidora la que ha aconseguit Bill Stewart  per com a colpejat timbales, caixa i el seu canto. Gary al contrabaix ha fet la seva tasca amb els més baixos, en un tema on el pianista n’ha fet melodia i improvisació, ja a les primeres de canvi. Intervencions potents les de tots tres, més sí la del baterista qui ha estat força protagonista, com també el pianista, amb en Gary un tan postergat a la darreria. I fixeu-vos com de nou el baterista ha crescut encara més en el seu més que brutal solo ja a les acaballes del tema, amb el líder recuperant de nou la melodia principal d’aquest tema, més rítmic que melòdic.

 
Un començament fort amb composicions líriques. Revela un estil pensatiu i reflexiu, genuïnament interessat en desenvolupar improvisacions musicals. Hi ha moltes raons per esperar excel·lència d'aquest jove pianista... La promesa de bones coses per venir es basa en l'atractiu considerable d'aquest CD recomanat. (Carl Baugher, Cadence Magazine).
 
I els podríem escoltar en un altre dels temes més llargs, el que titula el disc, “Out a Day”, però ja els deixarem d’escoltar en el més vital tema anomenat...
 
9.5.- Running after Eternity (Franck Amsallem) 6:05.
 
I sí que ens han tornat a impressionar amb aquest tema també del pianista, el “Running after Eternity”. I ja amb quin Swing d’entrada i tempo viu, per “Walking” del baixista Gary Peacock i la trempera vital de la bateria de Bill Stewart. I esclar que en Franck de nou ha brillat abastament, amb tota la seva generositat, amb tota la seva musicalitat. I és que el tema ha “caminat” d’una manera increïble ja des dels primers inicis. S’ha calmat una mica per sonoritats en la inversemblant improvisació del baixista Peacock i amb els altres dos a base de recolzament a la reraguarda. Impressionant solo del baixista que ha permès a Franck continuar amb el desenvolupament del tema, i ja per  acabar al final i fer-ho delicadament, en aquest darrer tema ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats màsters Franck Amsallem, piano; Gary Peacock, contrabaix i Bill Stewart, bateria.

 
I ara ja encarem el final del programa amb el de Bruno Raberg Tentet – “Evolver” que es va publicar el 2 de juny de 2024. Enregistrat i mesclat per Rob Jaczko. Amb: Fernando Brandāo, flautes; Allan Chase, saxòfons; Stephen Byth, saxòfon/clarinet; Pete Kenagy, trompeta; Randall Dean Pingrey, trombó; Charlotte Lang, clarinet baix; Nate Radley, guitarra; Anastassiya Petrova, piano/teclats; Bruno Råberg, contrabaix, composició; Gen Yoshimura, bateria amb els convidats especials Kris Davis, piano i Walter Smith III, saxo tenor. I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al seu Bandcamp: https://brunoraberg.bandcamp.com/album/evolver.
 
I ara farem un saltironet estilístic endinsant-nos en un format més ampli, quasi de Big Band amb 10 excel·lents músics i composicions elaborades i súper ben arranjades. 10 músics i 10 temes, i per això grandària de projecte i generositat del líder Bruno Råberg la de regalar-nos tanta estona de bona música. Els tempos i ritmes són diversos, i n’he escoltarem de delicats com el molt bonic “Stilje”, 3r track del disc, tot i això si adquiriu el disc des del seu Bandcamp. D’altres de delicats són: “Elegy”, “Erebus”, els dos primers de la Suite “Echos”, “Echos 1” i “Echos 2” i el primer track “Peripeteia”, un pèl més viu. I nosaltres ja els començarem escoltant en el tema un tant inquietant i anomenat...
 
10.2.- Mode Natakapriya (Bruno Raberg) 7:37.
 
I sí que ara escoltarem unes músiques una mica més elaborades, car hi tenim una formació amb 10 músics, i també pels arranjaments fets pel líder i baixista Bruno Raberg. Els ritmes seran també diferents, no havent-hi massa estones a tot Swing. Bé, ja n’hem pogut escoltar una bona estona fins ara. El tema té una aurèola de més calma, tot i haver-hi també una tasca rítmica del baterista un tant present. Si la melodia ja ens ha frapat per gens trillada, més ho ha fet la improvisació del saxo alt que podria ser Allan Chase. Un tema amb canvis rítmics, amb Breaks melòdics on la colla de vents ha intervingut abastament, amb Riffs, amb Solis, mentre el baterista feia de les seves, el bo d’en Gen Yoshimura. I quin final més calmat, més càlid, ideal tema per començar-los a escoltar.


El baixista i compositor Bruno Råberg reuneix un impressionant i versàtil Tentet per al seu nou àlbum de gran abast, “Evolver”, que mostra l'evolució de Råberg amb un conjunt talentós acompanyat pels convidats especials Kris Davis i Walter Smith III. "Evolver presenta la millor hora de Bruno Raberg mai registrada. Escoltar el baixista i compositor en un entorn gairebé de big band, presentant música perfectament arranjada i interpretada, i extraordinàriament bella, és una delícia especial." – Dan McClenaghan, All About Jazz.

 
I també hi ha un altre tema, “Sunday”,  molt elaborat i delicat de tempos iniciat amb una llarga intro a piano sol, però la resta de temes ja tenen una trempera més evident com és el cas del tema...
 
11.9.- Echos III (Bruno Raberg) 8:56.
 
Eps, doncs en aquest tema ens han captivat encara més per la seva més que evident modernitat, quasi contemporaneïtat. La qüestió rítmica trencada, coses que ens ha mostrat el baterista, sembla la mare dels ous del tema. Les incursions sonores del saxo baríton de Chase, de nou ens ha captivat. També els sons del clarinet baix de Charlotte Lang. I sempre la “cosa” rítmica que de nou és la mare dels ous del tema. I de nou un “Break” sonor, on hem pogut escoltar a un dels convidats al saxo tenor, el gran Walter Smith III, i també haver escoltat el piano de l’altre convidat Kris Davis. El que més captiva d’aquests temes és la pròpia composició, els seus arranjaments, els recursos sonors diversos com ha estat el cas amb el brutal solo del guitarrista Nate Radley ell a tot Jazz-Rock, a tota Fusió elèctrica. I mentrestant quina trempera de la base rítmica que no s’ha aturat en cap moment. I els vents, sempre, sempre fent melodies, càlides les més de les vegades, i sobretot ja a les acaballes d’aquest increïble tema de Bruno Raberg “Echos III”.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins, el 20 de juny que tindrem a Pineda-Carreras-Coca-Font Quartet al Molí dels Frares en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta.

I ara sí que ja els deixarem d’escoltar i nosaltres acabarem el programa d’avui amb el tema anomenat...
 
12.10.- Echos IV (Bruno Raberg) 5:37.
 
I tot i haver començat amb una certa delicadesa, aquest “Echos IV” l’han desenvolupat de mica en mica a base de posar-li energies diverses, cadascun dels intèrprets d’aquesta quasi Big Band de 10 músics. I sí per què la tasca solista del pianista convidat Kris Davis ha estat increïble, per com ha volat en la seva improvisació. I esclar que també ho ha fet el saxo tenor Walter Smith III fent ell un brutal solo, marca de la casa. I sempre, sempre, una potent secció rítmica al darrera de tots ells portant-los a bon port en aquest tema també força vital, tot i haver arribat al final amb una determinada calidesa i tendresa melòdica i rítmica, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats noies i nois, que en sou molts i per això concretar les felicitacions en el líder i baixista Bruno Raberg i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol. 

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |