Programa 700 - FSR: Álvaro Ocón i Gonzalo del Val Trio, dimecres 18 de novembre de 2026.
0 comentarisEnllaç a l'àudio:
Aquest
programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les
guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz
Club de Nit
i ves per on que fent avui el
Programa 700
des que vaig començar el 2009
aquí
a Ràdio
Sant Vicenç 90.2
aquí a Ràdio
Abrera 107.9
aquí a Ràdio
Joventut aquí
a Ràdio
Molins de Rei 91.2
aquí a Eixample
Barcelona Ràdio
aquí a Ràdio
Celrà
i sí que li dedico el programa a l’estimat Cifu,
sí, i avui encara més. I aquí em teniu de nou, Miquel
Tuset i Mallol havent
pensat i decidit de què anirà el programa. I serà un programa
Normal amb un parell de Cds de Fresh
Sound Records.
I sí, entreu a Esfera
Jazz on
hi ha molts enllaços a d’altres programes de Jazz de companys
meus; al blog hi trobareu l’enllaç.
I
deia que li dedico a l’estimada editorial discogràfica Fresh
Sound Recods
i sí perquè podrem escoltar alguns temes de dos dels seus Cds
publicats darrerament, el de Gonzalo
del Val Trio, «Últimas Rondas»
i el de l’Álvaro
Ocon» The Big Joke» Aquests
enregistraments sonors © & Ⓟ 2026 de Fresh
Sound Records per
a
Blue Moon Produccions Discograficas S.L.
Productor executiu, Jordi
Pujol.
Avui
tindrem un programa força tranquil·let, pels magnífics temes i
continguda rítmica i potència sonora en la majoria dels temes, cosa
que de ven segur us agradarà. Ho notareu sobretot en els temes que
posaré del primer disc del trompetista Álvaro
Ocón i
també en els dos primers temes del disc de Gonzalo
del Val.
Després hi haurà un canvi en aquests aspectes ja en els darrers
temes del disc, on el Swing i més trempera rítmica ens situaran en
un magnífic final de programa, segons la meva opinió, o sigui que
som-hi ja.
Comencem
amb el disc i primer a nom del trompetista Álvaro
Ocón, «The Big Joke».
Enregistrat a JazzCampus,
Basilea, Suïssa, els
dies 25 i 26 de gener de 2026. Dissenyat, mesclat i masteritzat per
Guillem
Salles. Fotos:
Nikolai Olshansky. Obra
d'art:
Jesús de Mur. Produït
per
Álvaro Ocón Ocón. Amb
Álvaro Ocón (trompeta), Noé Sécula (piano), Joan Codina
(contrabaix), Genius Wesley (bateria). Convidats especials: Fernando
Brox (flauta al #03), Sara El Hachimi (veu al #08), Javier Rojo (saxo
tenor al #09).
Tots els temes són d’Álvaro
Ocón.
I
aquest és un projecte llarg de quasi 50 minuts de música amb un a
mica d’humor, com després ens explicarà ell mateix. De fet el
primer tema, que també titula el disc, és això un joc molt gran i
divertit. Ara bé, parlant de ritmes i tempos, dir-vos que hi ha un
parell de baladetes precioses i la més llarga de quasi 7 minuts és
«A(A)OO» amb un motiu recurrent fet pel piano i una dolçor
aclaparadora d’Álvaro
amb
la trompeta i ja un brutal solo al contrabaix de Joan
Codina.
També és així de bonic «Ral 36» i també delicat pel tempo. I si
ja hem escoltat la melodia a càrrec del líder a la trompeta, ben
aviat escoltarem les improvisacions i la primera la del piano de Noé
Sécula,
tot gent de casa, coneguda; concretament del Noé
li
vaig posar el seu primer CD ja fa un temps. I «Why» hi tenim la
delicada veu de Sara
El Hachimi
i és clar que també és així la trompeta del líder.
Doncs
ja els podem escoltar en...
1.6.-
A(A)OO (Álvaro Ocón) 6:41.
2.8.-
Why (Álvaro Ocón) 3:24.
I
amb quines boniques músiques hem començat a escoltar-lo a ell, a
ells i a ella, ideal per començar-los a escoltar.
Us
recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on
es fa Jazz..
23
Robadors, Barcelona:
Jamboree
Jazz Club, Barcelona:
Sunset
Jazz Club, Girona:
etc,
etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
THE
BIG JOKE
es presenta com una autocaricatura de l'estètica del jazz: un mirall
deformant en què la tradició i la imaginació s'estiren fins al
punt de tornar-se irreconeixibles. Es tracta, per damunt de tot,
d'una reinterpretació personal —de vegades exagerada, d'altres
deliberadament fragmentada— del que aquest llenguatge significa per
a mi avui dia. Des
de ben petit, el jazz ha estat per a mi un territori de fascinació i
reverència. Tanmateix, aquesta admiració sempre ha coexistit amb
una pregunta persistent: què puc aportar a una música la història
de la qual està configurada per contextos culturals, socials i
històrics tan distants dels meus? Lluny d'intentar resoldre aquesta
distància, el projecte l'abraça. Hi habita.
I
ja els temes tenen un tarannà més vital i amb Swing alguns d’ells.
Així és que el segon track «This Kind of Sea» comença marcant un
ritme persistent contrabaix amb dues notes, i ja amb la melòdica
trompeta d’Álvaro.
El tema és doncs així, repetitiu rítmicament parlant en les As i
amb un canvi tonal al pont o la B del tema, molt remarcable i bonic.
I hi ha una mena de divertimento que dura menys de dos minuts
anomenat «Fuga», amb tots els aires però del Jazz Contemporani per
les dissonàncies i intervals amplis. I on sí tindrem Swing és en
el darrer track del disc anomenat «Contrafuck». Eps, sapigueu que
així es diuen els temes que, partint de les harmonies d’un altre
tema, el músic compon una altre melodia la qual encaixa perfectament
en el tema base. Això és un «Contrafact» fact acabat en f a c t,
i no fuck, acabat en f u c k. I ja sabeu què vol dir «fuck» en
anglès; o sigui – Fota’t. All`de «fuck you», aquest un «bonus
track» del disc. Bé, doncs Álvaro
ha
fet aquesta broma en el títol d’aquest tema a tot Swing.
Doncs
ja els podem escoltar en...
3.2.-
This Kind of Sea (Álvaro
Ocón) 7:50.
4.9.-
Contrafuck (Álvaro
Ocón) 5:29.
I
de nou quin nivell interpretatiu del líder, sobretot, i il·lustres
acompanyants també, i amb quines músiques ens han acaronat, i és
clar que amb un increïble Javier
Rojo al
saxo tenor en el «Contrafuck», un dels il·lustres convidats.
I
ja dels temes restants dir-vos que hi ha un sorprenent «Blues» amb
aquest mateix títol a tempo viu. I el darrer sí que és el més
vital de tempo amb un Swing brutal.
Doncs nosaltres ja els acabarem
d’escoltar en aquest tema anomenat....
5.3.-
Gran Jefe Pelo de Nieve 6:17.
I
què interessant aquest tema on la flauta de Fernando
Brox ha
brillat d’allò més. Tema amb una melòdica força entremaliada i
magnífic Swing en la primera improvisació a càrrec del pianista
Noè
Sécula
i posteriors, brutal també les de Fernando
i
és clar que també la del líder Álvaro
Ocón ideal
tema per ja deixar-los d’escoltar i per això felicitats nois
Álvaro
Ocón (trompeta), Noé Sécula (piano), Joan Codina (contrabaix),
Genius Wesley (bateria). Convidats especials: Fernando Brox (flauta
al #03), Sara El Hachimi (veu al #08), Javier Rojo (saxo tenor al
#09).
L'àlbum
sorgeix precisament d'aquest conflicte: no com una resposta
definitiva, sinó com un gest obert, honest en la seva imperfecció i
plenament conscient de la seva pròpia ironia davant el pes de la
història. Aquí, el jazz no és un lloc fix, sinó una idea en
moviment constant. D'aquesta manera, THE
BIG JOKE
proposa una definició personal —de vegades extrema— de la
paraula «jazz»: un espai on coexisteixen allò lúdic i allò
introspectiu, l'energia i la vulnerabilitat. Una broma seriosa, o
potser una seriositat disfressada de broma.
Us
recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on
es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
Nova
Jazz Cava: Terrassa
Jazz
Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,
i
nosaltres ja aquest divendres 20 de novembre que tindrem un concert
de Jazz amb el quartet liderat pel saxo tenor Ernie
Orts amb
Neter
Calafati guitarra,
Juan
Carlos Buchan contrabaix
i Carlos
Falanga bateria,
i això passarà a la Sala
Xica a
partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.
I
ja acabarem el programa d’avui amb l’altre CD, el darrer de
Gonzalo
del Val, «Últimas Rondas».
Enregistrat a El
Local Estudi, Girona,
12 d'abril de 2026. Dissenyat per Marc
Piña. Mesclat
i masteritzat per Teban
Sandrone. Amb
Abe Rábade (piano), Masa Kamaguchi (contrabaix), Gonzalo del Val
(bateria). Totes
les composicions de Gonzalo
del Val. Obra
d'art de Jordi
Teijeiro. Fotos
de Joan
Cortès & Devi Anna. Notes
de folre:
Oscar Escudero. Produït
per
Gonzalo del Val.
Doncs
aquest darrer disc del Gonzalo
torna
a ser una proposta de gran nivell compositiu i interpretatiu, per ell
mateix, grandíssim compositor i pels insignes companys que
l’acompanyen. També sembla destinat a estar entre els preferits
dels aficionats a l’hora de pensar en els millors discos d’aquest
2026. És així també per la idea primerenca a partir de la qual ha
sorgit; la de compondre temes pensant, o fets al mateix lloc on ell
mateix hi ha estat tocant, i no, és clar, amb els companys que avui
l’acompanyen. I ves per on que ha optat per tres temes més o menys
delicats de tempo, dos sí, balades directament, i tres de més
vitals, un d’ells el que més. I dels temes delicats tenim el
preciós «Goyoacán», iniciat dolçament amb
Gonzalo
i unes percussions autòctones i amb un motiu recurrent descendent
molt bonic de tres acords d’Abe.
També «Porto» és així de bonic, aquest però amb una Intro
delicadíssima al piano, ja la melodia amb tots tres i primera
increïble improvisació de Masa
al
contrabaix.
Doncs
ja els començarem escoltant en el preciós..
1.3.-
Goyoacán (Gonzalo del Val) 6:30.
I
ja heu pogut constatar què bonic ha estat aquest primer tema del
disc de Gonzalo
del Val
i companys, tema ideal per començar-los a escoltar.
En
Gonzalo
del Val
ha desenvolupat i compost «Últimas Rondas» albirant la imminència
d'un canvi de rumb en la seva trajectòria artística. Cal deixar
clar d'entrada que aquest suposat final de cicle no respon a un
esgotament físic, creatiu o existencial, sinó a la certesa que el
terreny ja ha estat prou explorat: tant els espais més puristes —amb
obres com «Cancionero», «Standards in Dublin», «Tornaviaje» o
«Koiné»— com els marges difusos on els estàndards de jazz es
fonen amb la veu i les reminiscències populars que habiten a les
cançons de «Lamentos Mestizos».
I
no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh
Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant
Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps
Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali
Music: http://youkalimusic.com,
Club
del Disco: https://www.clubdeldisco.net
Sedajaz
Records:
Origin
Records: https://originarts.com/,
Errabal
Jazz:
UnderPool:
https://www.underpool.org
Etc,
etc...enllaços que trobareu al blog.
I
«Roma» el comença Gonzalo
amb
una Intro a la bateria i ja el piano d’Abe
fent unes notes soltes i ja deixar pas al solo de Masa
i anar creixent tot plegat, encara però a un tempo força
tranquil·let i ja amb un Swing contingut.
Doncs
per això els seguirem escoltant en...
2.6.-
Roma (Gonzalo del Val) 4:30.
Doncs
què impressionant aquesta composició del Gonzalo
on hi tenim moments de tot, de delicadeses, de Swing i de potència
rítmica, en aquest «Roma».
Aquest
horitzó crepuscular no resta ni un gram d'ambició a «Últimas
Rondas». Ben al contrari. Aquest conjunt de sis peces es presenta
com un nou intent, amb totes les de la llei, de transcendir aquella
predestinació —aquella maledicció, podríem dir, o aquell
fantasma— que persegueix tot artista, sigui quina sigui la seva
disciplina: la condemna a crear una única obra mestra, al voltant de
la qual orbiten, en un segon pla, totes les altres. Sense anar més
lluny, qualsevol oient que hagi seguit la trajectòria d'en Del
Val
notarà aquí un canvi en la sonoritat que imprimeix al seu
instrument; una prova irrefutable de la seva recerca de noves formes
d'expressió.
I
no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian
Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune
Records: www.moonjunrecords.com,
Auand
Records: https://auand.com/,
A.MA
Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami
Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune:
https://www.dodicilunestore.com/
Segell
Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The
Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU
Records: https://alcrurecords.com/,
Etc,
etc...enllaços que trobareu al blog.
I
«Granada» ja és més vital alhora que amb unes interpretacions
solistes molt remarcables, com la primera de Gonzalo
a la bateria.
Doncs
per això els seguirem escoltant en...
3.7.-
Granada (Gonzalo del Val) 3:53.
I
ja ens queden els temes més potents, cadascun d’ells amb les seves
particularitats melòdiques i rítmiques. I ves que el primer track
«Sevilla» ja marca el camí que seguirà el projecte des de
l’aspecte rítmic. Aquí Gonzalo
fa
una despesa d’imaginació d’alt nivell sobretot relacionada amb
tot l’aspecte rítmic i percussions diverses emprades durant tot el
tema. I és clar que
Masa
ens clavarà un primer solo increïble. I finalment «Praga» és el
tema més vital de tempo, iniciat amb el piano de Rábade
i
el que podria ser una melodia súper curteta, car el tema s’allunya
del que seria tradició i s’endinsa en el Jazz Contemporani.
Doncs
ja per deixar-los d’escoltar ho farem amb..
4.1.-
Sevilla (Gonzalo del Val) 5:43.
5.2.-
Praga (Gonzalo del Val) 3:19.
I
quina barbaritat de magnífiques músiques que acabem d’escoltar i
sobretot en el tema «Praga» per la seva modernitat i vitalitat,
ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa
d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi i
per això felicitats nois Gonzalo
del Val, bateria i composicions; Abe Rábade, piano; Masa Kamaguchi,
contrabaix.
Així
doncs, amb aquest disc no assistim a les ruïnes d'un somni, sinó a
un veritable xoc de titans: d'una banda, aquesta predestinació
inexpugnable; de l'altra, un artista en plena maduresa,
conscient que està a l'alçada del repte. Mentiríem si diguéssim
que cadascuna de les peces —batejades amb noms de ciutats— que
conformen «Últimas Rondas» evoca un ring on es reprèn aquest
combat sense regles, o que l'ordre dels temes amaga una fórmula
cabalística per guanyar la contesa. No ens avancem als fets. L'ordre
de les pistes respon a criteris estrictament musicals; no transmet
cap missatge ni amaga cap discurs. Si n'hi hagués un, seria de
caràcter compositiu —poètic, podríem dir—, però mai retòric.
Dit això, per damunt d'aquest ordre innegociable traçat per
l'enginyeria estètica d'aquest gran bateria i compositor, sorgeix
espontàniament un itinerari que conviu amb l'anterior, alhora que
adquireix vida pròpia. Un itinerari que serpenteja a través del
remolí d'aromes, trobades i visions que cada ciutat —com un
vòrtex— absorbeix, tritura i expulsa. No oblidem que és
precisament a les ciutats, sota la noció més estricta d'urbanitat,
on Del
Val
ha anat trobant i cuinant —tant aquí com en les seves obres
anteriors— tots els ingredients que li permeten mantenir un diàleg
complet entre l'esperit, l'experiència i la creació. —Oscar
Escudero.
Doncs
ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel
Tuset i Mallol qui
l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns,
espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana
vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Programa 699: Virginie Daïdé Quartet i Pierre Bauzerand Projecte, 11 de novembre de 2026.
0 comentarisEnllaç a l'àudio del programa:
Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos,
atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a
Jazz
Club de Nit
aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2
aquí a Ràdio
Abrera 107.9
aquí a Ràdio
Joventut aquí
a Ràdio
Molins de Rei 91.2
aquí a Eixample
Barcelona Ràdio
aquí a Ràdio
Celrà
i sempre dedicat al nostre estimat Cifu.
o sigui que un petó ben gran Cifu.
I sí aquí
Miquel
Tuset i Mallol
qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb
les novetats de músics i editorials. I recomanar-vos la plataforma
col·lectiva “Esfera
Jazz”,
i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I
el programa d’avui anirà d’un parell de projectes, els
protagonistes dels quals vistos en sengles concerts i ella i ell són
Virginie
Daïdé Quartet - «While We’re Strollin’» i
Pierre
Bauzerand Project - «Serenity»
i avui de nou amb un micro conte de Carme
de la Fuente.
I
començaré el programa amb el disc de la gran saxo tenor Virginie
Daïdé Quartet - «While We’re Strollin’»
publicat el 2024 per Du
Savons dans les yeux, DSY.
Enregistrat el 2, 3 i 4 de juliol de 2024 per Philippe
Gaillot al
Recall
Studio (30) França.
Amb Virginie
Daïdé, saxo tenor; Nicolas Dri, piano; Thomas Posner, contrabaix i
Tony Rabeson, bateria. Tots
els temes són de Virginie
Daïdé excepte
#4 Tony
Rabeson,
#6
Thomas Posner,
#10 Nicolas
Dri. https://www.paris-move.com/reviews/virginie-daide-quartet-while-were-strollin/
Doncs
resulta que a Virginie
la
vam poder veure l’agost d’aquest 2026 en un concert a duet amb
l’estimat Albert
Bover al
Byron
Milano Jazz Club de
Barcelona.
Allà ja ens va impressionar en un context de duet de piano i saxo
tenor, gens habitual, però que va funcionar la mar de bé, que per
això hi hagué l’Albert.
Aquest és un projecte inspirat en els trajectes amb bicicleta de la
saxofonista per París
i fusiona el jazz contemporani amb ritmes amb molt de groove.
El
concepte de While
We're Strollin':
El web de l'artista explica detalladament que la música va ser
completament imaginada a sobre d'una bicicleta. La Virginie
recorria els carrers de París
i enregistrava les melodies que li venien al cap directament amb un
dictàfon, seguint el ritme, el moviment i les trajectòries de la
ciutat. La
connexió amb el moviment (Jazz
& Roller Dance):
El projecte de l'àlbum va lligat a un format escènic molt
particular de cultura urbana. S'inspira en l'energia dels roller
rinks (pistes de patinatge) i les cultures freestyle, fusionant en
directe el quartet de jazz contemporani amb coreografies de ball
sobre patins (roller dance). Així doncs, el text oficial de
presentació de DSY defineix el disc com un "diàleg compartit
entre la música, els cossos i la improvisació".
I
parlant de les seves músiques, dir-vos que la calidesa sonora del
saxo tenor de la líder és un dels punts remarcables d’aquest
projecte. També que hi ha alguns temes delicats de ritmes i tempos,
imbuïts tots ells d’una gran bellesa, tot i que el gruix del
material està farcit de Groove.
«Gone» és un d’aquests preciosos temes, pura improvisació i
diàleg obert entre saxo i base rítmica, essent un dels temes més
tranquilets, car de balada, balada no n’hem trobat cap.
«Forgetting» és també un d’aquests temes que a més es com un
joc d'intercanvi melòdic molt bonic entre el quartet, tot i que un
pèl més vital. Hi ha també un tema de Nicolas
Dri farcit
d’inspiració llatina anomenat «El Descarrilador» iniciat per la
líder amb el saxo soprano i tot el seu lirisme, canviant ben aviat a
un context més rítmic.
Doncs
res, que ja la podríem començar a escoltar a ella i ells en...
1.8.-
Gone (Virginie Daïdé) 3:40.
2.10.-
El Descarillador (Nicolas Dri) 5:51.
Doncs
què bé començar el programa amb aquestes músiques a la vegada
delicades i farcides d’un Groove contingut a vegades, i a vegades
més marcat.
I
no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian
Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune
Records: www.moonjunrecords.com,
Auand
Records: https://auand.com/,
A.MA
Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami
Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune:
https://www.dodicilunestore.com/
Segell
Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The
Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU
Records: https://alcrurecords.com/,
Etc,
etc...enllaços que trobareu al blog.
Com
que l'àlbum es va llançar a principis de 2025, la premsa
especialitzada francesa de jazz en va publicar diverses crítiques
molt entusiastes que analitzen els detalls de les cançons.
Això
és el que destaca la crítica especialitzada de While
We're Strollin':
•
L'atmosfera de Film Noir:
Mitjans com Paris
Move defineixen
el disc com un treball ple de sensualitat. Destaquen especialment la
cançó "Rue Du Poulet", de la qual diuen que té els
accents característics de la banda sonora d'una pel·lícula de
cinema negre clàssic, jugant de manera divertida amb la idea que el
títol evoca un "investigador" (en l'argot francès, poulet
significa policia).
•
Complicitat i Interplay:
Els crítics lloen l'evident connexió d'idees que hi ha entre els
quatre músics. Cançons com "Gone", "Forgetting"
o "Blowing Notes" es descriuen com un "joc
d'intercanvi lúdic que encanta literalment l'oïdor". La
mateixa Virginie
Daïdé va
explicar a la premsa la seva filosofia per a aquest àlbum: "M'agrada
deixar viure les notes. Compartir les melodies amb la rítmica i el
contrabaix. Que hi hagi espai".
I
ves per on que el tarannà dels temes restants està tot ple de
Groove car
de Swing
aquí
no en tindrem; ens haurem d’esperar fins el següent disc de la
nit, que allà n’hi ha. O sigui que temes com «Blowing Notes» ens
acompanyarà i a més amb molt espai aeri. Un altre tema amb aquest
tarannà amb un ritme bop-funk amb molt de ritme que anima qualsevol
nit és «Ginger Blues». També «Esplanade» és així, tot i que
més reposada i atmosfèrica.
O
sigui que ja la podem escoltar a ella i ells en...
3.2.-
Ginger Blues (Virginie Daïdé) 3:28.
4.3.-
Esplanade (Virginie Daïdé) 5:28.
I
de nou ens han corprès les composicions de Virginie
totes elles d’un tarannà positiu, com ella mateixa és; i ho dic
perquè vam tenir la sort d’estar-nos amb ella, primer xerrant
després del concert al Byron
Milano Jazz Club i
després sopant amb l’Albert
Bover, Ramon Fossati, Montse Sánchez,
nosaltres dos, Joan
Recolons
i jo mateix.
I
no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh
Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant
Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps
Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali
Music: http://youkalimusic.com,
Club
del Disco: https://www.clubdeldisco.net
Sedajaz
Records:
Origin
Records: https://originarts.com/,
Errabal
Jazz:
UnderPool:
https://www.underpool.org
Etc,
etc...enllaços que trobareu al blog.
El
paper dels seus acompanyants preferits:
Nicolas
Dri:
La crítica destaca la seva composició "El Descarillador",
una peça aèria de clara inspiració llatina on el seu piano brilla
especialment.
Thomas
Posner: Es
destaca el seu treball a "The Milkman On The Steps", on la
seva línia de contrabaix serveix de propulsió elèctrica per
inspirar la resta de companys.
Tony
Rabeson:
Es menciona que a la cançó "Let's Go To The Gig" (el tema
que tanca el disc convidant la banda a retrobar-se amb els
escenaris), el mític bateria s'ho passa d'allò més bé demostrant
tota la seva energia.
Revistes
com Jazz
Magazine
s'han referit a ella com una "líder del jazz a seguir de prop",
celebrant la maduresa que demostra en aquestes onze composicions
originals.
La
discogràfica Du
Savon Dans Les Yeux (DSY)
funciona com un segell de producció independent molt familiar i
artesanal. Més que una gran plataforma web corporativa amb contingut
exclusiu, utilitzen el seu catàleg i la seva xarxa de distribució
(L'Autre
Distribution)
per donar llibertat absoluta als artistes.
I
ja, de la resta de temes tenen, alguns, més trempera de ritmes i
tempos. I per això tenim el primer track «Last Minute» amb les
primeres notes del contrabaix i ja la melodia, els seus canvis i
primer solo de Nicolas
Dri
al piano. I el tema del bateria Tony
Rabeson
«Cerise Pêche Prune Abricot» té un tarannà Latin en la seva
rítmica, essent el tema més llarg i narratiu del disc. I ja un
pelet més vital i també a tot Latin tenim el « Let's Go to the
Gig», tema enèrgic amb el bateria Rabseon
molt
vibrant. I ja els dos que queden són els més potents i el primer és
el compost pel baixista Thomas
Posner
tema que destaca per la línia elèctrica del contrabaix tocat per
ell mateix. I finalment, el tema més potent és «Rue du Poulet»,
tema d'estil Film
Noir,
perfecte per aquesta nostra franja nocturna.
Doncs acabem d'escoltar-los en...
5.6.-
The Milkman on the Steps (Thomas Posner) 4:04.
6.7.-
Rue du Poulet (Virginie Daïdé) 3:29.
I
quines músiques més potents, alhora que ben marcades en l’aspecte
melòdic, ritmes diversos, alguns molt Latin, d’altres amb tot el
Groove del món, tots temes d’una qualitat interpretativa més que
evident. Remarcar que tot i ser un projecte de la líder, hi ha en el
disc composicions dels altres tres, la qual cosa ens fa pensar en una
persona-líder farcida de democràcia. I així hem acabat
d’escoltar-la a ella i ells o sigui que felicitats Virginie
Daïdé, Nicolas Dri, Thomas Posner, Tony Rabeson,
i gràcies Virginie
per
cedir-me aquest magnífic disc.
Doncs
ves per on que després d’aquest magnífic disc i temes escoltats
de Virginie
Daïdé escoltarem
el micro conte de Carme
de la Fuente
sempre inspirada ella amb les músiques del programa. Gràcies Carme
per
com ens acarones amb la teva poètica sensibilitat.
I
ara seguirem per ja acabar el programa amb el disc del pianista
francès establert a Mallorca,
en Pierre
Bauzerand Project i
disc «Serenity».
Aquest és un músic que vam veure fa quatre dies al magnífic local
Club
del Disco,
a ell, i a la resta del quintet que forma part també d’aquest
magnífic disc. Publicat per Red
Carpet Productions
enregistrat per Pedro
Rosa i
Jordi Tugores
als estudis Red
Carpet.
Amb Pierre
Bauzerand, piano i composicions; Pepe Ragonese, trompeta; Iscle
Datzira, saxos; Toni Cuenca, contrabaix i Shayan Fathi, bateria.
L'àlbum
complet té una durada total d'1 h i 4 minuts i està format per 11
temes.
Crítiques
i concepte musical. La
premsa internacional (com la ràdio pública RTVE en la seva emissió
en francès) destaca que Serenity
és una mescla d'estils que resumeix el recorregut vital i musical de
Bauzerand.
El pianista aconsegueix harmonitzar totes les seves influències sota
el fil conductor del seu piano, oferint un jazz contemporani elegant,
pur, molt texturat i amb un gran equilibri entre la improvisació i
el groove. Els crítics lloen la gran complicitat de la banda,
deixant molt d'espai de lluïment al saxo d'Iscle
Datzira
i a la trompeta de Pepe
Ragonese.
Dir-vos
a més, que una bona part dels temes són d’una delicadesa extrema,
per la musicalitat dels temes, pel tempo delicat de balada, per la
seva bellesa. Alguns d’aquests són «Interlude», gran tema i
interpretació del líder a piano sol; «Serenity»
que dóna el títol al disc amb un inici preciós i lluminós amb
tota la banda. També «Like a Shooting Star» és així de lluent,
i amb molta força melòdica dels dos metalls. I un tema nostàlgic
on el saxo d’Iscle
ens
omple d’entrada amb la seva tendresa és «Sweet Memories». I
sorprenent és la delicadesa d’arranjament que ha fet el líder de
la coneguda cançó pop del 1970, «Close to You» de The
Carpenters.
I
per això proposo que els comencem escoltant en el preciós tema que
titula el disc...
7.1.-
Serenity (Pierre Bauzerand) 5:44.
Doncs
ja heu escoltat quina preciositat de tema del líder Bauzerand
i
què bé que ho han fet tots els companys, amb una base rítmica molt
sòlida del contrabaix de Toni
i
la bateria de Shayan,
i com s’ha anat estirant posteriorment amb improvisació
col·lectiva dels dos vents, Iscle
i
Pepe,
ideal tema per començar-los a escoltar.
Us
recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on
es fa Jazz..
23
Robadors, Barcelona:
Jamboree
Jazz Club, Barcelona:
Sunset
Jazz Club, Girona:
etc,
etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I
més temes d’aquest magnífic disc ja tenen una mica més de
trempera, i és clar que la mateixa qualitat interpretativa i
compositiva de la formació i líder. Un d’aquests temes és «To
Chick», un homenatge al mestre Chick
Corea
i el seu estil de piano. També és així d’interessant «Jazz &
Wine», un tema elegant amb un ritme que evoca sofisticació. I ja
amb un bon contingut
però precís Swing amb Intro de Toni
a
contrabaix i posterior inclusió de l’Iscle
al
saxo baríton és «In Quarantine», segurament inspirat en l'època
del confinament, més introspectiu.
Doncs
seguirem escoltant-los en...
8.6.-
Jazz & Wine (Pierre Bauzerand) 5:58.
9.7.-
In Quarantine (Pierre Bauzerand) 7:24.
I
quins grans temes acabem d’escoltar, (i quin gran tema acabem
d’escoltar), cadascun d’ells amb la seva particular musicalitat,
tempo i ritme, amb «In Quarantine» a tot delicat Swing i grans
solos dels dos vents, Pepe
a la trompeta i Iscle
al
saxo baríton, i és clar que la delicadesa de Pierre
al
piano, i tot el suport dels dos de la base rítmica, Toni
al
contrabaix i Shayan
a
la bateria: Genials tots ells.
I
ja la resta de temes tenen tots un bon tempo i Swing com és el cal
del segon track «Palma Blues», curtet, directe i amb molta ànima,
amb molta trempera amb Iscle
al
saxo soprano. També té molta energia i Groove envoltat de Fusio el
«Here We Go», tema que va ser un dels primers senzills previs a la
presentació del CD. I finalment tenim «Ulysse» iniciat amb una
Intro i solo brutal de Shayan
a
la bateria per ja seguir un viatge musical narratiu i de llarg
recorregut a tot Swing i tempo vital.
I
nosaltres ja acabarem el programa d’avui d’aquesta manera,
escoltant-los en...
10.10.-
Here We Go (Pierre Bauzerand) 5:06.
11.8.-
Ulysse (Pierre Bauzerand) 6:13.
I
quina trempera oi? Aquest és un projecte brutal d’un músic,
pianista i compositor, que ja en el directe a Club
del Disco ens
va impressionar moltíssim. De fet, el directe va ser impactant,
potent i també delicat en alguns dels temes que van interpretar. I
d’aquesta manera els hem deixat d’escoltar o sigui que felicitats
nois Pierre
Bauzerand, piano i composicions; Pepe Ragonese, trompeta; Iscle
Datzira, saxos; Toni Cuenca, contrabaix i Shayan Fathi, bateria
i nosaltres ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero
que us hagi agradat tant com a mi.
Us
recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on
es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
Nova
Jazz Cava: Terrassa
Jazz
Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,
i
nosaltres ja fins el 20 de novembre que tindrem un concert de Jazz
amb el quartet liderat pel saxo tenor Ernie
Orts amb
Neter
Calafati guitarra,
Juan
Carlos Buchan contrabaix
i Carlos
Falanga bateria,
i això passarà a la Sala
Xica a
partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.
Doncs
ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel
Tuset i Mallol qui
l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns,
espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana
vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Programa 698: Marta Sánchez, Torrecillas-Vázquez-Von Schultz i Esther Fernández & 13 Ensemble, dimecres 4 de novembre de 2026
0 comentarisEnllaç a l'àudio del Programa:
Aquest
programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les
guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz
Club de Nit
aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2
aquí a Ràdio
Abrera 107.9
aquí a Ràdio
Joventut aquí
a Ràdio
Molins de Rei 91.2
aquí a Eixample
Barcelona Ràdio
aquí a Ràdio
Celrà
amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com
deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui
que un petó ben gran Cifu.
Aquí Miquel
Tuset i Mallol
qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb
les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa
forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada
“Esfera
Jazz”,
i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I
avui faré un programa diferent dels habituals, i dedicat al Jazz més
d’avantguarda, el que ens oferiran Marta
Sánchez, «For The Space You Left»; Jorge Torrecillas, «Physis» i
Ester
Fernández & 13 Ensemble, «Traffic is the New Silence».
Comencem
parlant del disc de Marta
Sánchez, «For The Space You Left». Publicat
el 17 d'abril de 2026. Enregistrat a Opus
Studios, a
Berkeley
(Califòrnia), per
Adam Muñoz el
febrer de 2024. Mesclat i masteritzat per
Dave Darlington a
Bass Hit Studio. Marta Sánchez -
piano preparat. Tots els temes han estat compostos per ella. Produït
per
Marta Sánchez. Productor
associat:
Mark Weiss. Il·lustració
i disseny:
TJ Huff (huffart.com).
Fotografia
de la portada:
OGATA.
Aquest
disc de piano preparat en solitari va sorgir de períodes d'aïllament
i solitud, marcats per dos paisatges emocionals ben diferents. El
projecte va començar el 2017 durant una residència a MacDowell,
on vaig anar amb la intenció d'experimentar amb la preparació del
piano i d'enfrontar-me a una por que arrossegava des de feia temps:
tocar el piano tota sola. Sempre m'havia sentit incòmode exposant-me
tota sola davant l'instrument, i crear un projecte en solitari em va
semblar la manera més directa d'afrontar aquesta por —i de créixer
gràcies a ella. En aquell moment, m'interessava traslladar el meu
llenguatge compositiu —basat en capes, ritmes entrellaçats i
contrapunt— a un únic timbre. La preparació del piano va ser la
solució: alterant-ne el so, podia crear múltiples veus internes i
transformar un sol instrument en un petit ecosistema de textures
contrastades. L'estada a MacDowell
va ser una experiència intensa i solitària. Vivia tota sola en una
cabana aïllada, envoltada de boscos i tempestes de neu; sovint
passava dies sencers sense veure ningú. Aquest aïllament, sumat a
una sensació de vulnerabilitat i inseguretat personal, va influir
profundament en la música que hi vaig escriure. Les peces d'aquell
període transmeten una malenconia serena, fragilitat i una obertura
crua.
I
dels temes del disc he pogut copsar que n’hi ha de delicats de
tempo i d’altres de més vitals. O sigui que proposo que la
escoltem en algun dels primers, i així poder valorar la seva
sensibilitat tocant el seu piano modificat i tunejat. I doncs
escoltem-la en un d’aquests temes que de ben segur us
impressionaran..
1.7.-
The Regret (M. S.) 5:15.
I
10-n’hi-C quina sensibilitat que Marta
ens
ha regalat alhora també una mena d’elegància interpretativa, tot
i la sonoritat sovint un tan estranya, la del seu piano tunejat.
Certament és, va ser un exercici d’aproximació al seu jo, al seu
interior, enfrontada ella al piano, i no sempre amb la millor
disposició personal, com ens ha explicat ella mateix, pel seu
aïllament en una zona inhòspita.
I
no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh
Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant
Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps
Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali
Music: http://youkalimusic.com,
Club
del Disco: https://www.clubdeldisco.net
Sedajaz
Records:
Origin
Records: https://originarts.com/,
Errabal
Jazz:
UnderPool:
https://www.underpool.org
Etc,
etc...enllaços que trobareu al blog.
I
seguirem més vitals amb....
2.6.-
Echolord (M. S.) 4:04.
3.1.-
Frost Bloom (M. S.) 4:17.
Després
de la residència, em vaig centrar a compondre per a altres projectes
—música per a conjunt, obres per a quintet— i les peces per a
piano sol van quedar inacabades. No va ser fins a l'inici de la
pandèmia que aquesta música va tornar a prendre vida. Durant les
primeres setmanes de confinament, vaig escriure a un amic proper
suggerint-li que era el moment de dedicar-nos, per fi, als nostres
projectes en solitari. Ens vam reptar a escriure una peça per
setmana, una manera de mantenir el compromís mutu i l'energia
creativa en uns temps plens d'incertesa. Un cop més, escrivia en
aïllament, però el context emocional havia canviat: la música
composta en aquest període reflecteix un món interior més intens,
marcat per la pèrdua, l'amor, la incertesa i els interrogants
existencials. Si les peces de MacDowell
neixen
de la solitud i la manca de confiança, les peces de la pandèmia
sorgeixen d'una saturació emocional: cicles obsessius, abstracció i
una vida interior exacerbada. En conjunt, l'àlbum explora dues
formes de solitud, filtrades a través de diferents òptiques
emocionals. En les primeres etapes, cada peça es va compondre a
partir d'una preparació del piano molt específica i complexa. No
obstant això, després d'interpretar la música en directe per
primera vegada, va quedar clar que canviar les preparacions entre
peces no era pràctic, ja que sovint requeria llargues pauses. Per
solucionar-ho, vaig replantejar la configuració i vaig optar per una
preparació més senzilla i flexible, capaç de servir per a la major
part del repertori amb només ajustos mínims. Per respecte als
instruments i atenent les preocupacions dels espais on es fan els
concerts, totes les preparacions utilitzen materials suaus i no
invasius, com ara paper, pasta adhesiva (tipus Blu-Tack) i cinta
adhesiva.
I
ja l’acabarem d’escoltar en un dels temes més vitals..
.
4.9.-
One For Blake (M. S.) 4:17.
I
ha estat molt potent per la seva rítmica, aquest «One For Blake»,
on ella ens ha colpejat de manera reiterativa amb la seva mà dreta,
mentre l’esquerra feia el motiu principal en els més greus, i
després com s’ha posat a improvisar. Brutal, i per això, ideal
tema
per ja deixar-la d’escoltar i també felicitats Marta
Sánchez per
aquest gran i arriscat treball.
I
parlant del disc de Jorge
Torrecillas, «Physis». Publicat
el 9 de maig de 2026 per Plus
Timbre especialistes
en música improvisada i experimental. Enregistrat el 6 de febrer de
2025 a
Estudio Libres, Buenos Aires, Argentina. Mesclat
i masteritzat per
Sam Nacht a
Estudio Libres.
Amb Jorge
Torrecillas: saxo tenor i alt; Pablo Vázquez: contrabaix i veu;
Marcelo von Schultz: bateria.
https://plustimbre.bandcamp.com/album/physis.
No
hi ha massa informació sobre aquest projecte, més aviat cap ni una,
que ens parli dels seus ets i uts, o sigui que ho deixaré al vostre
criteri. Sí que us dic que, tal i com hem escoltat en els temes de
Marta
Sánchez,
el Swing està totalment desaparegut, cosa evident en aquest tipus de
música. Sí que estem front un disc a trio de saxos, contrabaix i
bateria, com féu Sonny
Rollins,
però no amb el seu estil de música. Seguirem amb l’esperit de
l’avantguarda més descarada, cosa que ben aviat notareu tot i
escoltant la seva música. Són 9 temes agosarats, lliures de
concepció, amelòdics (o sigui sense melodia, tal i com l’entenem).
Comencem doncs amb el seu primer track, i ja tota una declaració
d’intencions i tema anomenat.
5.1.-
Caliope (T. V. S.) 5:01.
I
sí que hem fet una passa endavant respecte el piano sol de Marta
Sánchez,
oi? Aquí el trio s’ha esplaiat amb sonoritats punyents, les dels
saxos de Jorge,
i la companyia rítmica dels dos companys, i el baixista Vázquez
amb un solo a contrabaix brutal amb el qual ha acabat el tema!
I
no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian
Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune
Records: www.moonjunrecords.com,
Auand
Records: https://auand.com/,
A.MA
Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami
Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune:
https://www.dodicilunestore.com/
Segell
Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The
Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU
Records: https://alcrurecords.com/,
Etc,
etc...enllaços que trobareu al blog.
I
ara els escoltarem amb..
6.6.-
Polimnia (T. V. S.) 4:50.
7.3.-
Erato (T. V. S.) 3:09.
I
quines músiques més interessants que ens han ofert aquest trio de
cracs en aquesta música experimental i improvisada. Estem escoltant
Jazz
Avantgarde i
no Free
Jazz
del que feia Ornette
Coleman i
els seus a finals dels anys 50s del segle XX.
I
ja els acabarem d’escoltar en el tema....
8.5.-
Melpomene (T. V. S.) 5:22.
Brutal
també aquest tema d’aquest trio de màsters en això de les
músiques improvisades, o sigui que felicitats nois Jorge
Torrecillas, Pablo Vázquez i
Marcelo
Von Schultz.
I
ara ja ens situarem a les acaballes del programa escoltant alguns
temes d’un altre projecte força agosarat, el de la formació
liderada per Ester
Fernández, 13 Ensemble i
disc «Traffic
is the New Silence».
Publicat el 15 de maig de 2026. Enregistrat en directe a l'Amare,
a La Haia,
el 5 de maig de 2025. Mesclat per Valters
Vagotiņš-Vagulis.
Masteritzat per Giovanni
Agosti.
Amb Antonio
Onieva (flauta), Antonio Sánchez Torralbo (saxo alt), Nadine
Serhalawan (saxo soprano), Guillermo López (saxo tenor i clarinet) i
Eduardo Doreste Velázquez (clarinet baix i saxo alt). Amb Mireia
Costa (violí), Jieun Park (violí), Sofia Chatzi (viola), Emma
Zarzuela Castro (violoncel), Demetrio Schintu (vibràfon), Abhinav
Khokhar (contrabaix) i Leo Michael Bird (bateria). Ester F. Mata
(composicions, direcció i electrònica).
Fotografia de Kirill
Mikhnevich.
Disseny gràfic de Binomi
Design.
https://esterfmata.bandcamp.com/album/traffic-is-the-new-silence.
*Traffic
Is the New Silence*
és l'àlbum de debut de 13
Ensemble,
un col·lectiu de 13 membres liderat per la compositora, intèrpret i
directora Ester
F. Mata.
L'àlbum explora un univers sonor singular on el minimalisme hipnòtic
es troba amb textures cinematogràfiques, tot impulsat per un
enfocament altament interactiu —i sense instruments harmònics
fixos— en la interpretació de conjunt. Combinant jazz modern, una
orquestració eclèctica, electrònica i improvisació, l'Ester
compon tant *amb* el conjunt com *per* al conjunt. Les peces
estructurades s'obren a la interacció en temps real, en què els
músics donen forma a la música mitjançant senyals, improvisació,
electrònica, paraula parlada i sons quotidians. El resultat és una
experiència auditiva rica i immersiva que difumina la línia entre
composició i improvisació, convidant l'oient a endinsar-se en un
paisatge sonor en constant evolució.
Doncs
resulta que en aquest projecte hi ha 5 temes, tres de llargs de més
de 10 minuts, i dos de més curtets. És complicat parlar de ritmes i
tempos en aquest tipus de músiques, però sí que n’hi ha algun
que el podríem situar a un tempo força delicat, tot i les seves
diverses variacions, la qual cosa notareu ben aviat, car ara mateix
sonarà i amb un cor que no pararà de bategar.
9.3.-
Leave The Door Open (Esther Fernández) 6:25.
I
què bonica aquesta composició per començar-los a escoltar.
Delicada sí, però amb el ritme del cor amb pulsió permanent, la
qual cosa ens parla de VIDA.
Us
recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on
es fa Jazz..
23
Robadors, Barcelona:
Jamboree
Jazz Club, Barcelona:
Sunset
Jazz Club, Girona:
etc,
etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I
ja els deixarem d’escoltar en el tema més llarg, essent el que
titula el disc i anomenat...
10.4.-
Traffic Is The New Silence (Esther Fernández) 12:58.
I
sí que amb aquest tema ens han captivat també, com en el primer,
però aquest essent més potent, més punyent en alguns moments, i
també melòdic, i grans interpretacions de tots ells, i amb un piano
extraordinari ja en els inicis, ideal tema per deixar-los d’escoltar
i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us
hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats Esther
Fernández i
a tots els 13
Ensemble.
Us
recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on
es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
Nova
Jazz Cava: Terrassa
Jazz
Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,
i
nosaltres ja fins el 20 de novembre que tindrem un concert de Jazz
amb el quartet liderat pel saxo tenor Ernie
Orts amb
Neter
Calafati guitarra,
Juan
Carlos Buchan contrabaix
i Carlos
Falanga bateria,
i això passarà a la Sala
Xica a
partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.
Doncs
ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel
Tuset i Mallol qui
l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns,
espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana
vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)















