Programa 684: Jordi Farrés, Holger Scheidt i Florian Arbenz, dimecres 3 de juny de 2026

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:



Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent».

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

Doncs el programa d’aquesta setmana serà força atípic, pel fet que no serà temàtic ni per músiques ni per instruments, ni pes editorials discogràfiques. I és que escoltarem primer el darrer treball del guitarrista Jordi Farrés, «Nexus» on s’hi percep el llegat del seu amic, i nostre, en Jordi Bonell. Després seguirem amb un disc publicat per Enja Records i anomenat «The Tides of Life» del baixista Holger Scheidt Group, per acabar amb una més de les moltes conversacions del bateria Florian Arbenz, la Conversation Lab 2025 amb una colla molt gran de músics.


Doncs som-hi ja amb el projecte «Nexus», Jordi Farrés. Mesclat i masteritzat per Aniol Bestit a The Sound Of Wood. Gravació i producció de Jordi Farrés, Moojal Records, 2025-26. Jordi Farrés, guitarres. Orquestra Filharmònica de Varsòvia a la pista 11. Tota la música composta per Jordi Farrés excepte l'arranjament de cordes del tema 11 (bonus track), compost per Carles Cases. Linear Notes de John Stowell. Obra de Geometria Sagrada d'Assum Vilaseca. Foto de Lluís Comaposada. Disseny d'Albert Farrés.

Pistes 1-8 tocades amb “La Novia” fabricada per Fernando de Oleza. Pistes 9-11 tocades amb “La Coloraines”, “La Bromista” i “La Dora” fabricada per Josep Melo. Agraïments molt especials a: Assum Vilaseca, Aniol Bestit, Carles Cases, John Stowell, Jordi Gaspar, Josep Melo, Lluis Comaposada, Stevie i tota la gran quantitat d'amics increïbles al llarg d'aquesta llarga aventura. Els meus pares Jaume i Maria Dolors, el meu germà Albert i els meus avis Joaquim, Elena, Joan i Montserrat. “La Marisa”, sense la vostra amabilitat aquest disc no existiria. Núria.

A la memòria del meu estimat amic i músic excepcional Jordi Bonell, el punt de color a l'ala de la papallona.

I sí que aquest darrer projecte del Jordi és molt delicat i íntim, on totes les composicions respiren aquest dolç tarannà. Els tempos són lents, havent-n’hi de més vitals, tot i que només un puntet. I també hi ha tres meravelles curtetes a mode d’intro de possibles futures cançons, i aquest són «1 Despertar», «7 Enllà» i «Steve’s Chorale» no arribant als 6 minuts entre les tres. I delicadeses n’hi ha tantes que se’m fa difícil seleccionar-ne una, car totes tenen una determinada qualitat, melòdica, harmònica i/o de dolça rítmica. I és clar que hi ha un parell de Blues, el dedicat al seu amic i també gran guitarrista, en John Stowell i anomenat «John’s Scissors Blues».

Doncs res que ja el començarem escoltant en aquest tema...

1.4.- John’s Scissors Blues (Jordi Farrés) 5:13.

I de quina delicada manera hem començat el programa d’avui, amb un tema que d’entrada no semblava cap Blues, no. Però ben aviat l’hem copsat, l’hem assimilat, sobretot durant la seva improvisació. Un projecte seu on s’endinsa en el Blues, cosa que ell no feia de fa temps, si és que ho havia fet tot i enregistrant-ho. Tema dedicat a les tisores del seu amic i també gran guitarrista, en John Stowell. I és clar que tot aquest disc li dedicat també al seu amic, mestre i referent guitarrístic, en Jordi Bonell. I al final, quin solo més bonic tot i fent-lo per sobre d’un «Vamp» que ell mateix s’ha fet, doblant-se amb la guitarra rítmica, acabant-lo d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músic, ideal i bonic tema per començar-lo a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


"El guitarrista Jordi Farrés és un músic consumat i elegant que toca i compon des del cor. Les seves improvisacions i composicions es basen en una forta sensibilitat melòdica, i els seus solos se senten com a extensions de les seves cançons en el millor sentit de l'expressió. El seu nou CD en solitari, titulat «Nexus», està dedicat al seu millor amic Jordi Bonell. Quan va morir, la seva família li va regalar a Jordi Farrés una de les seves guitarres "La Novia", i aquesta guitarra és l'instrument principal que Farrés utilitza a "Nexus". Escoltant aquest CD, em va impressionar la meticulosa atenció de Jordi al to, amb el fraseig lligat, la seva articulació de la melodia i el desenvolupament motívic dels seus solos. L'ús discret de l’overdubbing crea una agradable varietat en les textures de les peces. Per concloure, dir-vos que Jordi és un bon amic amb qui he col·laborat en nombrosos concerts, sessions d'enregistrament i workshops, i espero tocar amb ell durant molts anys més.” John Stowell, Portland, Oregon, USA, gener de 2026.

Temes com «Ennio» que comença delicadament amb una Intro i ja aparèixer la melodia amb un so fosc que ens acarona i arpegis per dessota, fets en el Dubbing. I «La Novia» és d’una delicadesa remarcable, a més a més d’haver-la tocat amb la guitarra que Jordi Bonell li va regalar, anomenada La Novia. I sí que se li reconeix el so Bonell. «Maese» comença amb un arpegi contundent i ja la melodia amb un so encoratjador per la seva potència sonora tot i el tempo delicat. I hi ha un parell de temes amb una característica similar, la del ritme emprat per la guitarra rítmica que hi ha de background, i aquests són «Il Viaggo del Produttore» i «Petit Gegant», un parell de meravelles més que Jordi Farrés ha dedicat al seu amic Jordi Bonell.

Doncs per això encara l’escoltarem en el tema....

2.5.- Petit Gegant (Jordi Farrés) 4:59.

I quin tema més maco ens ha fet; d’una bellesa molt remarcable, per com la melodia ens ha acaronat, per la dolçor del seu missatge, per l’amor que brolla delicadament d’aquesta música. Un «gran Gegant», com ho són tots, els gegants. I aquí estic pensant en tots tres, els dos Jordis i el John. I si la melodia ha estat bonica, ja heu escoltat de quina magistral manera ha improvisat, doblant el tempo per la quantitat de notes emprades en la seva exposició solista magnífica. I de nou, la molt bonica melodia, que ja ens ha impressionat d’entrada. I tot i sonar pels dos canals, la solista, melòdica i improvisadora, és més vital pel canal dret. I de nou ha acabat el tema amb un «Vamp» de dos acords, i acabant-lo de la mateixa manera; preciós aquest «Petit Gegant».


"Aquest àlbum conté els sons d'un profund viatge emocional i espiritual, d'una reconnexió amb la meva pròpia essència. Ara, en escoltar-lo un cop acabat, m'adono que el procés era inevitable i que, de manera no conscient, he intentat transformar el dolor i l'enyorança en bellesa, pau i llum. Nexus connecta persones, situacions, etapes, ,... el meu estimat amic Jordi Bonell va morir, la seva família, amb la més sincera generositat i amor, em va regalar la seva última guitarra, “La Novia”, amb què havíem gravat el disc Musica Cordis i que jo també vaig posar en un programa anterior.

Nexus també representa la necessitat de crear i compartir amb aquest instrument tan especial, com ara un tribut, un record, una mostra de gratitud i memòria. Quan vaig començar a imaginar aquest àlbum, vaig sentir que no havia de revisitar les precioses composicions del meu amic, sinó oferir música nova, fresca i honesta, deixar-me portar pel desconegut i arribar on fos que em conduís. Tinc la sensació que no sóc jo qui l'ha escrit, qui ho sap, però estic feliç i agraït, i realment em sento acompanyat. Gràcies de tot cor per voler compartir Nexus. Espero sincerament que aquesta música, com fa amb mi, et commogui, t'acompanyi i es converteixi en un refugi.” Jordi Farrés, El Mujal, Barcelona, ​​gener 2026.

I sí que hi ha un tema iniciat amb uns acords persistents i quasi assonants per dessota, i ja la melodia que m’ha sonat un tan inquietant, i aquesta és la del tema anomenat, «Homeless». Hi ha però un tema, un Bues «Bluesions» i darrer track que és el més vital del projecte on en Jordi li ha encabit uns moments força agosarats que et deixen descol·locat, els de la Orquestra Filharmònica de Varsòvia.

I ja el deixarem d’escoltar en aquest tema, on Jordi va fer crec que són 6 curtets temes, sessions de Blues amb la Filharmònica i ves per on que posaré els 5 primers, i tema anomenat...

3.11.- Bluesions (Jordi Farrés) 8:06.

I del primer trosset, ja heu escoltat de quina impressionant manera l’ha començat la Filharmònica, amb les cordes fregades i dissonàncies diverses. I ja ell fent el tema, la melodia o la improvisació, car tampoc no s’albira res més en aquest curtet tema. I sorprenent final, que alhora obra la porta al segon trosset de Blues. I sí que aquest ha estat més incisiu, també essent un Blues arrastradet de tempo, com aquells dels primers guitarristes del Mississipi, tot i que no tant per la guitarra solista, més en l’ona del Blues de Chicago diria jo. I de nou un final dolç i principi sorprenent de la Filharmònica obrint-li de nou la porta al tercer trosset. Un tema amb un pèl més de tempo, i mestria interpretativa solista la d’ell fent la seva improvisació. Quina netedat interpretativa, quina precisió melòdica, quin gust el de Jordi Farrés tot i tocant Blues. I quin altre brutal final de la Filharmònica per seguir amb el quart trosset de Blues. I ves per on que ha incrementat el tempo en aquest trosset de Blues, i també com ha canviat la manera com s’acompanya amb la guitarra rítmica, tot i repetint dos acords i després una roda descendent. I quin altre final més brutal de les cordes fregades de la Filharmònica, que de nou li obra la porta a una altre sessió de Blues, la darrera que escoltarem. I quina altre modificació de com vol ell presentar aquest trosset de Blues. També per com els de la Filharmònica l’han acompanyat, i ell, ara fent la improvisació a tot Wes Montgomery per com ha jugat amb les notes octavades, ideal tema per ja deixar-lo d’escoltar, o sigui que moltes felicitats Jordi Farrés per aquest exquisit treball. Una abraçada ben gran.


I seguim amb el també delicat projecte del baixista Holger Scheidt, «The Tides of Life» publicat el 2014 per enja records. Enregistrat als Avatar Studios de Manhattan el 2012 per Anthony Ruotolo. Il·lustracions de Michael Hofstetter. Mesclat i editat per Anthony Puotolo i Holger Scheidt. Amb Holger Scheidt (contrabaix), Rich Perry (saxo tenor), Gordon Au (trompeta), Victor Gould (piano), Anthony Pinciotti (bateria). Música composta per Holger Scheidt.

De fet els títols dels temes del disc ja parlen per sí mateixos: 1 Fracàs, 2 Desesperació, 3 Ràbia, 4 Calma, 5 Esperança, 6 Triomf. I és clar que també les músiques hi estan relacionades, o sigui que no escoltarem el tema «Desperation» per motius evidents. I tot i que el tema «Calme» ja no és desesperant, i que quasi segueix el tarannà rítmic del primer, tampoc l’escoltarem, com tampoc el primer trac, «Failure» i melodia però no tan descoratjadora com la primera.

I per començar sembla que anirà molt bé fer-ho amb el tema anomenat....

4.6.- Triumph (Holger Scheidt) 5:59.

I tot i que els temes «descartats» entre cometes, són temes que t’arriben a commoure, m’ha semblat que era millor començar amb aquest «Triomf» i seguir amb els més «positius», també entre cometes. I tot i ser un projecte publicat el 2014, aquest projecte no ha perdut cap punt d’actualitat. És clar que això passa sovint amb el Jazz fet amb majúscules, com és el cas d’aquest disc del baixista Holger Scheidt. I sí que el canvi estilístic és prou evident, sí, però m’ha semblat que aquest tema enllaçaria la mar de bé amb les músiques escoltades abans, les de Jordi Farrés. Crec que és un tema força contingut, a mig tempo; i si que hi ha uns copets a la caixa del bateria Pinciotti, a tot Funk, sí, però crec que està força controlat. I ves per on que la melodia l’han fet a duet de vents, amb en Rich Perry saxo tenor, i Gordon Au, trompeta. I ja la primera improvisació a càrrec del pianista Victor Gould el qual l’ha fet també amb una gran elegància i magistral llenguatge. I també el solo de Gordon Au a la trompeta ha estat de traca i mocador, com també el del saxo tenor Rich Perry, tots tres mostrant-nos lo bé que ho feien aleshores, i que espero que encara ho facin millor. I recuperació de tema i ja acabar-lo delicadament, aquest «Triumph» ideal per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ell ens parla de com li van agradar els quintets dels 60s, el segon de Miles Davis, amb Wayne Shorter, Herbie Hancock, Ron Carter i Toni Williams i el de Herbie Hancock, «Mayden Voyage» i jo afegiria que també el del mateix Wayne Shorter i discos tan emblemàtics com el «Speak’s No Evil» i tants altres. I segueix dient li van fer pujar diversos graons en la seva comprensió de la música a un nivell més important i potent. Va ser aquell període que el Jazz em va obrir les meves oïdes a un univers molt més gran, el de la música que aquest mon pot oferir.

Doncs els seguirem escoltant en un altre d’aquests magnífics temes i anomenat...

5.5.- Hope (Holger Scheidt) 4:30.

I quin altre gran tema de Holger tot i farcit de modernitat, similar a la d’aquell mític segon quintet de Miles; al menys estaven al seu cap en compondre aquests temes. I sí que està molt ben trobada la melodia, sí. Moderna melodia pels intervals encabits en ella i per la seqüència de notes. I de nou el pianista ens ha copsat, ell fent de Hanckok i fen-t’ho la mar de bé. Delicadesa interpretativa sí, però també dissonàncies que ens situen en el Jazz Contemporani, per concepció musical també del compositor, que per cert, fa una gran tasca amb el contrabaix, acompanyant-los, tot i que encara no l’hem escoltat fent cap solo. I de nou Perry al saxo tenor ens ha clavat un solo d’aquells, per emmarcar, i ja acabant-lo delicadament tot i recuperant el motiu principal del tema. Maco aquest «Hope» de Holger.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema més potent i per això el títol «Ràbia»...

6.3.- Rage (Holger Scheidt) 6:01.

I sí que m’ha semblat adequat aquest vital tema per ja deixar-los d’escoltar, sí. «Rage» es «Ràbia» o sigui que interpretem-la adequadament, com la necessària i justa per sortir d’una determinada situació, i per això el tempo viu i el Swing gràcies al Walking del baixista, compositor i líder de la banda. Tema potent, de melodia feta per Perry al saxo tenor, de ritme, de tempo, per sobre del qual els solistes hi cavalquen la mar de bé. I de nou qui enceta els solos és el pianista Gould i de nou amb la seva modernitat interpretativa, per la mà dreta, lleugera i gràcil improvisant, mentre que l’esquerra, matxucant amb delicadesa el teclat del piano amb els seus irreverents acords. I és clar que Perry al saxo tenor n’ha fet l’entremaliada melodia i també ha fotut un brutal solo, tal, que ens ha deixat clavats a la cadira. Llenguatge, fraseig, tempo, swing interpretant, tècnica al servei del bon gust, al servei de la música. I sempre, sempre, el trio base, la secció rítmica, potser més la dels dos, Holger al contrabaix i Pinciotti a la bateria, brutals tots dos, els quals han mantingut la brutal pulsió d’aquest increïble tema «Rage» que han acabat de cop, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Holger Scheidt (contrabaix), Rich Perry (saxo tenor), Gordon Au (trompeta), Victor Gould (piano), Anthony Pinciotti (bateria).


I nosaltres ja encarem el final del programa amb el Conversation Lab 2025 de Florian Arbenz amb tota una colla de músics. Conversation Lab, un moviment independent que fa que cada trobada sigui única. Publicat el 13 de març de 2026. I aquí hi tenim a tots aquests músics, dones i homes: Greg Osby: saxo alt (1, 2, 4, 5, 8, 9, 11, 12), Tineke Postma: saxo soprano (3, 7), saxo alt (10), Chris Cheek: saxo soprano (6), Immy Churchill: veu (2, 5, 11), Arno Krijger: hammond B3 (2, 5, 6, 8, 11, 12), Joāo Barradas: acordió (1, 3, 4, 7, 9, 10), François Moutin: contrabaix (1, 4, 9), Rafael Jerjen: contrabaix (3, 7, 10), Florian Arbenz: bateria, percussió.  

I aquest és un projecte sorprenent pels músics que hi col·laboren, però també per les músiques encabides en el Jazz Contemporani per la seva modernitat. També pel fet d’haver 12 temes i amb dos que superen els 10 minuts, dos que s’apropen als 15, 3 al voltant dels 7 minuts; un parell de prop de 9 i un parell al voltant dels 5. És doncs un projecte generós, cosa que li agraïm molt a Florian. De ritmes i tempos n’hi ha de diversos, havent-ni de molt vitals, temes a tempo mèdium i algun de molt delicat i dolç per la veu de Immy Churchill i tema de George Gershwin «I Love You Porgy» de l’òpera trencadora «Porgy and Bess». Un altre així i que també canta ella és l’anomenat «Stele». Però em sembla preciós el tema instrumental i interpretat per Greg Osby i anomenat «Still Searching», o sigui que si us plau, mireu d’entrar al seu Bandcamp i baixar-vos aquesta magnífica música, la única manera que podem ajudar als nostres herois i heroïnes.

Però ja els escoltarem en el tema d’aquest saxofonista on hi toca també l’acordionista Joāo Barradas anomenat...

7.9.- Please Stand By (Greg Osby) 7:33.

I ves que seguim amb la modernitat, amb el Jazz Contemporani, per com ha estat la melodia, per com Barradas ha acompanyat amb l’acordió, què brutal. Tot i això, la melodia l’ha fet Osby al saxo alt, després d’haver encetat el tema amb una Intro a saxo solo. Ell mateix s’ha posat a improvisar seguint l’aspecte harmònic i rítmic del tema. I ves per on que ens ha sonat un puntet balcànica, melòdicament, la seva improvisació, en alguns moments. Improvisació espaterrant del compositor, és clar que sí. Un tema on ell n’ha estat el quasi que total protagonista, i amb un permanent suport de la resta de companys, i més l’acordió de Barradas que sempre està per dessota fent-li un background brutal. També el baixista deixa anar el seu alè amb les seves profundes notes. I què impressionant el solo de Barradas a l’acordió, què brutal, tot i que no ha sigut massa llarg. I sempre, sempre, el saxo alt de Greg Osby recuperant-ne la presència. I sí que els de la base rítmica han estat brutals en aquest tema, ells que han estat Barradas, acordió, Moutin, contrabaix i Arbenz bateria. I quin final més delicat per com l’han anat acabant, magnífic aquest «Please Stand By», ideal per començar-los a escoltar.

Durant més de 30 anys, he estat reunint formacions emocionants i poc convencionals, guiat per la meva afició pels sons distintius i les fortes personalitats musicals. Els projectes del laboratori uneixen músics de diferents països i generacions, cadascun amb les seves pròpies històries úniques. El que els connecta és el seu domini excepcional dels seus instruments, l'amor per la música jazz i el desig de superar límits. Alhora, el laboratori fa una declaració: de respecte, diversitat i unió, tant en la música com en la societat. El públic esdevé part d'aquest viatge intens: autèntic, analògic i únic. Estic orgullós i molt content de presentar algunes de les millors gravacions en directe del 2025 que vaig crear amb el col·lectiu. Gràcies a Greg, Tineke, Chris, João, Arno, François, Immy i Rafael, per la vostra musicalitat excepcional i per formar part d'aquest viatge! Això va dir Florian Arbenz.


I hi ha els magnífics i potents temes llargs com són 6 «Freedom Jazz Dance» (E. Harris) 10:28; 2 «Memòries / Weil Auf Mir» (Cap. Ives / Florian Arbenz) 10:42; 7 «Side Street» (F. Arbenz) 14:23; 12 «Stomp» (F. Arbenz) 15:14, tots enregistrats en directe, i increïbles temes i interpretacions. I també el més curtet d’aquests que queden, 1 «Boarding The Beat» (de Florian Arbenz) 7:23. i de nou us recomano que els descarregueu del seu Bandcamp, és clar.

I els podríem escoltar en algun d’aquests temes però els seguirem escoltant en el tema de l’acordionista Barradas on hi tindrem a la gran Tineke Postma al saxo alt i tema anomenat..

8.10.- Ozre (Joao. Barradas) 8:50.

I de nou amb la contemporaneïtat per bandera amb una melodia la mar d’entremaliada feta a duet d’acordió i saxo alt. I ja Tineke s’hi ha posat mostrant-nos tècnica, modernitat alhora que melodia, cosa no massa sovint obtinguda a l’hora d’improvisar. És clar que això ha passat uns primers moments, car després ja se’ns ha fet difícil de seguir, per com ella s’ha anat esplaiant, gràcies a una tècnica abassegadora que li ha permès tocar totes aquestes increïbles línies melòdiques creades, brutal. Com també Florian a la bateria, amb la contundència que l’ha acompanyat, i també amb el baixista Moutin. Barradas l’ha seguit improvisant, i 10-n’hi-C quin tros de solo que ens ha fet amb un instrument no gens habitual en el món del Jazz, i menys improvisant de la moderna manera que ell ha fet, tot solejant en el seu increïble tema. De nou quin Walking del baixista, ara Rafael Jerjen, quin Swing més brutal, quina trempera de Florian a la bateria. Brutal Barradas en el seu solo, per ja recuperar la melodia tots dos i acabar-lo de cop, en un altre dels temes que van enregistrar en viu, en concert, i per això els aplaudiments del respectable. Gran tema de Barradas i això que he estat temptat de posar-ne algun dels llargs, també gravats en directe.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el tema més potent i anomenat...

9.4.- Evolution (Florian Arbenz) 8:54.

I de nou hem escoltat un tema farcit de modernitat, de contemporaneïtat. És clar que l’ha començat el líder i baixista, ambdós amb la pulsió adequada. I sí que la melodia l’han fet el saxo alt Osby i l’acordió sempitern de Barradas. I quin tempo més brutal, i com hi van els dos de la base rítmica, amb quina trempera. Una melodia curta feta pels dos solistes en la A del tema, i posterior interpretació inversemblant de tots dos improvisant, a mode d’improvisació col·lectiva. Quina tècnica l’emprada per tots dos, quina creativitat i velocitat d’execució més inversemblant. I sí que Florian està sempre a la bateria, sí; i el baixista és de nou el magnífic François Moutin que va a tot drap. I ell mateix s’ha posat a improvisar després de Greg i Barradas. I és clar que també ens ha noquejat per com ho ha fet; per també la velocitat del seu fraseig, alhora que per la seves idees exposades. I per dessota, Florian recolzant-lo amb copets discrets al canto de la caixa de la seva bateria. I després d’ells dos, a tot brutal Swing, els altres dos s’hi han afegit tot i recuperant el motiu principal per ja anar acabant aquest brutal tema del líder i ideòleg d’aquestes ja moltíssimes Conversations, acabant-lo de cop, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats noia i nois, Greg Osby: saxo alt (1,2,4,5,8,9,11,12), Tineke Postma: saxo soprano (3, 7), saxo alt (10), Chris Cheek: saxo soprano (6), Immy Churchill: veu (2,5, 11), Arno Krijgerond B3 (2,5,6,8,11,12), Joāo Barradas: acordió (1,3,4,7,9, 10), François Moutin: contrabaix (1,4,9), Rafael Jerjen: contrabaix (3,7,10), Florian Arbenz: bateria, percussió.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 19 de juny on tindrem un quintet de luxe liderat pel Xavier Casellas. A la Sala Xica a partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 683 - Origin Records: Gabriel Espinosa, Jared Hall i Barry Greene, dimecres 27 de maig de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent».

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

Doncs ja tocava fer un programa dedicat a l’editorial Origin Records radicada a Seattle, EEUU, la de l’amic John Bishop. Podreu escoltar tres projectes actuals com ara són: Gabriel Espinosa, «The Brazilian Project»; Jared Hall, «Hometown» i Barry Greene, «Giants» i de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I proposo que comencem amb el «The Brazilian Project» de Gabriel Espinosa, publicat el 18 de maig de 2026. Enregistrat per Roger Rocha a RB Recording Studio, Rio de Janeiro, Brasil (Vitòria, Es) del 2022 al 2025. (6) Cordes gravades per Kira Malevskaia a Err Studio Tallinn, Estonia. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington al Bass Hit Studio, New York, NY. Amb Roger Rocha, saxo alt, saxo soprano (6,10), flauta (1,3,7); Josué López saxo tenor, flauta (4,5,8,10); Daniel Freire, saxo baríton; Bruno Santos, fiscorn; Rafael Rocha, trombons; Joabe Reis, trombó (2,3,9); André Lopez, piano (1,2,7); Felipe Silveira, piano (3,4,6); Eduardo Farias, piano (5,8,9,10); Giovani Malini, guitarra (9); Hugo Maciel, baix elèctric; Renato Rocha, bateria; Rafael Barata, bateria (6); Mafran Maracana, percussió (1,2). Tota la música composta per Gabriel Espinosa. (1-4,6,7) arranjats per Rafael Rocha, (5,8,9,10) arranjats per Bruno Santos. (6) Tallinn Studio Orchestra dirigida pel mestre Kleber Augustinho Da Silva. Produït per Gabriel Espinosa. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82952.

Doncs dir-vos que aquest és un disc encabit en el Latin Jazz sí, però més situat en un entorn de balades i temes a mig tempo, tot i haver-n’hi alguns de més ràpids. Es diu Brazilian Project pel fet que es va enregistrar a Rio de Janeiro i per la formació, pels músics, que són brasilers. I de temes delicats hi ha «Fe» i «Paz», el primer un preciós boleret amb melodia feta pel trombó de Joabe Reis i el segon amb la col·laboració de les cordes fregades de la Tallinn Studio Orchestra. Un tema amb marcatge del bateria és «Euro 12», i posterior melodia feta pels vents, els uns pujant i els altres baixant de registre. I «Mi Jarana» el comencen amb una Intro de piano per ja aparèixer la melodia feta pels vents, i ja amb tota la seva càrrega rítmica. I «Morning Breeze» comença també amb una melodia compartida pels diferents vents, cadascun fent-ne una part.

Doncs ja els podríem escoltar en el tema «Fe» boleret maco però ho farem amb el preciós i també quasi boleret...

1.10.- Morning Breeze (Gabriel Espinosa) 4:08.

I què bonic ha estat aquest tema de Gabriel Espinosa. I ves per on que han sonat com una Big Band, per la gamma d’instruments que hi tenen, metalls i canyes, tot i no haver-n’hi tants en cada secció, i és clar que també amb una molt bona base rítmica. Ja sabem que hi ha la Tallinn Studio Orchestra dirigida pel mestre Kleber Augustinho Da Silva però només en el tema #6. I hem pogut escoltar un parell de magnífics solos, primer amb el trombó de Reis i després amb el fiscorn de Bruno Santos, ell que també ha fet els arranjaments d’aquest «Morning Breeze». Una melodia que fa la flauta, fiscorn i d’altres companys, mentre per dessota sonen metalls i canyes fent una mena de background. I què dir del solo de Reis al trombó, doncs que ha estat fet amb una calidesa remarcable alhora que sensibilitat musical. Per descomptat que l’hem escoltat amb atenció, i notat el seu llenguatge de lo més «Jazzy».I la melodia ha aparegut de nou amb el so delicat de la flauta i saxo alt, al final. I quin final més llarg i maco amb tots ells acaronant-nos, ideal per començar-los a escoltar.

«...una expedició musical melosa liderada per aquest baixista madur, que elabora la seva música amb la màxima confiança i gràcia... La profunditat de l'emoció de la seva música és realment commovedora...» Latin Jazz Net.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Club del Disco: https://www.clubdeldisco.net
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I més temes són «Klavier Latino» amb una bona marxeta rítmica, alhora que amb gran tasca de la secció de vents, ells que són els partícips en totes les melodies amb un solo magnífic al trombó de Joabe Reis i saxo tenor de Josué López. També hi tenim el tema «Caramelo» amb una bonica melodia i ritme força controlat.

I encara els escoltarem en el primer track del disc i anomenat...

2.1.- Gabriela (Gabriel Espinosa) 5:13.

Doncs de nou hem gaudit amb aquesta delícia de músiques que ha compost Gabriel Espinosa, i alhora, quins arranjaments més increïblement bells. Realment és una música molt agradable d’escoltar, per melodies, però també per les improvisacions, que sí, són subtils i molt ben executades. Un tema on de nou els arranjaments són la mare dels ous, on ara els ha fet Rafael Rocha, ell també al trombó en aquest tema. I sí, el tema comença amb un duet de trombons fent la primera part de la melodia, tot i intervenir-hi d’altres companys fent-la. I ves que després de la presentació de la complexa melodia, pels canvis encabits en ella, Rafael ens ha fet un tros de solo al trombó, fet amb delicadesa alhora que Jazzero d’allò més, vaja, de «Latin Jazzero». I, gran suport de la resta de vents en acabar ell el seu solo. I quin break ja cap al final amb el piano de André López i ja recuperar el tema, una darrera part de la melodia, i acabar-lo delicadament, aquest «Gabriela» de Gabriel.

"The Brazilian Project" del baixista i compositor Gabriel Espinosa és la realització d'una devoció de tota la vida a la música que va despertar per primera vegada la seva imaginació a la dècada de 1960, quan els sons de Jobim, João Gilberto i Sérgio Mendes van remodelar el panorama mundial del jazz. Criat a Mèxic amb boleros i els Beatles, Espinosa va trobar més tard en la bossa nova un llenguatge de gràcia melòdica i subtilesa rítmica que definiria el seu camí artístic a través de Berklee, a l'estat del nord de Texas, i fins a la seva actual llar a Iowa. Per al seu vuitè àlbum en solitari, el seu baix es deixa de banda mentre que les seves composicions cobren vida vívidament per un nonet amb seu al Brasil, amb arranjaments brillants del trombonista Rafael Rocha i el cornetista Bruno Santos. Enregistrat a Rio de Janeiro i millorat per la Tallinn Studio Orchestra, l'àlbum irradia calidesa, elegància i vitalitat rítmica. El Projecte Brasiler es presenta com un cim alegre en el viatge de dècades d'Espinosa: una inspirada col·laboració intercultural que honra la tradició mentre parla amb una veu fresca i contemporània. "Bossa nova significa literalment "nova tendència" o "cosa nova". Gabriel Espinosa renova el gènere amb les seves imaginatives composicions i músics de primera classe. Music Web International.

I tot i que «Nuevos Horizontes» comença amb una determinada trempera per com els metalls prenen protagonisme, ben aviat es calmaran els ritmes de les seves melodies, i sobretot en el solo al trombó de Reis.

Doncs ja els deixarem d’escoltar en el tema anomenat...

3.7.- Encuentro Maya (Gabriel Espinosa) 4:46.

I ja heu copsat com va aquesta projecte, car, aquest tema, un pèl més vital, ha seguit però amb una delicadesa interpretativa i nivell de qualitat molt remarcable. Gust musical en majúscules, el del líder i compositor, i subtils arranjaments, també de Gabriel Rocha, ell que també ens ha fet de nou un subtil solo amb el seu trombó. Un tema iniciat melòdicament a duet de saxos de Roger Rocha i Josué López, afegint-s’hi també el trombó de Rafael Rocha i d’altres instruments. I quina dolçor de solo de Bruno Santos al fiscorn, primer, per ja després escoltar el saxo tenor de Josué López, més punyent, i seguir el trombó dolç de Rafael. I quina base rítmica més sòlida, portant la mar de bé aquests càlids ritmes, ells que han estat André Lopez, piano; Hugo Maciel, baix elèctric; Renato Rocha, bateria. I recuperant el motiu principal fent un «Vamp», s’han acostat al final, acabant-lo delicadament, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois, i concretant, felicitats Gabriel Espinosa i resta de músics d’aquest projecte. Bravo.

I després d’aquestes vibrants músiques sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per com sempre ens acarones amb la teva poètica i musical veu, la del programa.


I segueixo amb un altre d’aquests projectes, alhora que allunyant-nos del concepte del Latin Jazz i centrant-nos en el més bopper i els seus aires més moderns i actuals els del trompetista Jared Hall, «Hometown» publicat el 13 d’abril de 2026. Enregistrat per Reed Ruddy al Sage Arts Studio d'Arlington, WA, el 8 de maig de 2023. Enginyer assistent: Jordan Cunningham. Mesclat per Dave Darlington al Bass Hit Studio, Nova York, NY i Brian Lynch al Hollistic MusicWorks Studio, Milwaukee, WI. Masteritzat per Dave Darlington al Bass Hit Studio, Nova York, NY. Amb Jared Hall, trompeta; Troy Roberts, saxo tenor; Ben Markley, piano; Michael Glynn, contrabaix; Kyle Swan, bateria. Tota la música està composta per Jared Hall, Jared Hall Music (ASCAP), excepte: (3) Bobby Hutcherson, (6) Thelonious Monk. Produït per Jared Hall i Brian Lynch. Foto de portada d'Armando Martinez. Foto del concert de Vince Allis. Disseny i maquetació de la portada de John Bishop. https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82950.

I sí que farem canvi d’estil deixant el Latin i situant-nos en un de proper al Jazz West Coast del més actual. I ves per on que en aquest projecte no hi ha cap balada, declaració d’intencions clara per com són els tempos i ritmes dels 8 temes que hi ha. De fet són 7 temes diferents, havent-hi una presa alternativa del primer track del disc, «Hometown (Reprise)». I així van les coses, car el bonic tema i balada de Monk, «Ask me Know» ells la fan amb un puntet de tempo i a ritme de vals. I el «Hometown» ja comença amb un marcatge rítmic força consistent i copets al canto de la caixa i ja la melodia a càrrec de duet de vents, saxo i trompeta.

Doncs ja els començarem escoltant en el tema més tranquilet de tempo, i també amb un determinat marcatge rítmic, tot i que mantingut en el tempo mèdium, i tema anomenat...

4.5.- Family Groove (Jared Hall) 5:26.

I ves per on que no ens hem allunyat gaire per sensibilitats i dolçors, del projecte anterior, no. No és Latin Jazz però no hi està gaire lluny. De les dolçors, tampoc. La melodia també ha estat molt maca, ara feta pels dos vents a duet, la trompeta de Jared Hall i el saxo tenor de Troy Roberts. I què maco el solo del líder, i amb quin so més brillant que l’ha fet. També ens ha agradat força la seva mestria en fer la seva improvisació, feta amb una gran tècnica i bon gust. I quin magnífic treball que han fet els de la base rítmica, Ben Markley, piano; Michael Glynn, contrabaix; Kyle Swan, bateria durant tot el tema. I quina dolçor la del saxo tenor en els inicis de la seva improvisació, car de mica en mica s’ha anat reforçant, s’ha enlairat creativament i per potències sonores i registre agut. Brutals solos de tots, i ja recuperar la melodia i acabar-lo delicadament, ideal tema per començar-los a escoltar.

«...L'estil de trompeta expressiu i penetrant de Hall ofereix un so magistral i ampli i un paisatge emocional variat.» All About Jazz.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I un dels temes que també va a tot vals és «Little B’s Poem» iniciat amb la melodia a duet de saxo tenor i trompeta, i ja la primera improvisació del baixista. I un altre tema marcat per l’aspecte rítmic és «Echoes and Origins» tema iniciat pel motiu principal a càrrec del baixista acompanyat del bateria, per ja aparèixer la melodia a càrrec del líder Hall a la trompeta. Per dessota hi ha els de la base rítmica portant-los a tots a bon port.

I encara els escoltarem en el tema anomenat...

5.2.- Step by Step (Jared Hall) 5:18.

I quin tema més simpàtic per com la melodia fa els seus intervals, amunt i avall. També ens recorda a un estàndard, al menys uns trossets, i potser sí que aquest «Step by Step» ha partit d’aquell tema. Un ritme així com trencat és el que porten els de la base rítmica, també un tant Latin, ves per on. I si el líder ens ha fet la melodia en la primera A, i després a duet amb el saxo tenor, el líder després també ens ha fet la primera improvisació, i és clar que l’ha clavat de nou, per gust exquisit, per musicalitat, per calidesa, la de la seva trompeta, que en cap cas ha sonat estrident i emprenyadora, ans al contrari. I després d’ell un bon solo, tot i que potser un pèl més curtet, el del pianista Markley, ell amb una pulsió delicada per la mà esquerra i lleugera i gràcil per la dreta. I quin gust el del bateria Swan quina suavitat picant al canto de la caixa, i greus profunds del baix de Glynn. Solo elegant i sense escarafalls el del pianista, que aquí qui li fot més és el saxo tenor Roberts, i per això ens ha fotut una improvisació contundent, fresca sí, però potent per so i també llenguatge. És clar que tots ells dominen el llenguatge del Jazz en les improvisacions. De fet, tots els músics que sonen en aquest programa, el dominen. I després del solo del saxo, els dos vents han recuperat la melodia principal acabant-lo delicadament, aquest «Step by Step» del líder.

Amb HOMETOWN, el trompetista i compositor Jared Hall porta els oients a una reflexió musicalment rica sobre el lloc, el propòsit i el creixement artístic. Nascut a Spokane i experimentat per comunitats creatives vibrants des de Bloomington fins a Miami i Seattle, Hall torna a les seves arrels amb una veu lírica modelada per dècades d'actuació i col·laboració. Aquí, celebra el poder fonamental de la família, la història compartida i l'alegria de reconnectar amb les persones i les experiències que el van formar. Des dels intel·ligents gestos al llinatge del jazz a "Step by Step" i "Echoes and Origins", fins a la inspiració nostàlgica darrere de "Room 111", aquesta gravació mapeja el viatge de Hall amb claredat, cor i una intenció musical inquebrantable. Amb el suport d'un quintet estel·lar —que inclou el saxofonista Troy Roberts, el pianista Ben Markley, el baixista Michael Glynn i el bateria Kyle Swan—, HOMETOWN es desplega amb una tradició arrelada i un esperit amb visió de futur. El resultat és ressonant i convincent. "Aquí hi ha veritat, descarada, directa a l'oient."
All About Jazz.

I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital a tot Swing i anomenat...

6.7.- Room 111 (Jared Hall) 6:39.

I sí que aquest tema ens ha tornat a copsar, sí. I ves per on que hem acabat amb un magnífic Blues, car, l’estructura dels 12 compassos es nota fàcilment; i també pel fet que hagi estat tan curta la melodia, cosa que també ha afavorit el tempo vital d’aquest «Room 111» de Jared. I aquí el Swing és brutal per com el baixista ha fet la seva interpretació a tot Walking, i també amb l’ajuda del bateria i copets a plats, caixa i xarles. I el líder ens ha fet un altre grandíssim solo, amb el seu característic so, net, clar com una patena, i digitació veloç tot i creant unes línies melòdiques increïbles. El què es pot fer amb un Blues, només ho saben els que ho saben fer. I després d’ell les notes soltes i acords del pianista Markley, i sempre l’esquerra marcant-los i la dreta solejant amunt i avall del seu teclat. Gran solo d’ell, i només diria que jo l’hauria amplificat més el dia de la gravació. I Roberts al saxo tenor ha estat de nou el més punyent de tots quatre, per sonoritat, per llenguatge més agosarat, més contemporani, més agressiu. I quin duet han fet ell i el bateria Swan més impressionant, aquest fent també la seva particular improvisació, alhora que acompanyant-lo. I quin final més brutal d’aquest tema «Room 111» que han acabat de cop, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Jared Hall, trompeta; Troy Roberts, saxo tenor; Ben Markley, piano; Michael Glynn, contrabaix; Kyle Swan, bateria.


I ja acabem el programa fent un saltet estilístic, tot i que no massa, amb el darrer treball del guitarrista Barry Greene, «Giants» publicat el 13 d’abril del 2026. Enregistrat per Chris Sulit a l'estudi de gravació de Trading 8 els dies 17 i 18 d'octubre de 2025. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Productions, Nova York. Amb Barry Greene, guitarra; Ulysses Owens Jr., bateria; David Kikoski, piano (2,4,5,7,8); Steve Nelson, vibràfon (2,4,5,7,8); Marco Panascia, contrabaix (2,4,5,7,8); Pat Bianchi, orgue B3 (1,3,9,10). Produït per Ulysses Owens Jr. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop.
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82948.

I aquest és un projecte divers per com el líder es belluga pels diferents temes escollits de compositors tan diversos com són Lonnie Smith, Sam Jones, Grant Green, Pat Metheney, Wes Montgomery, Guy Wood, etc posant-hi però un tema propi, «In her Room», una balada preciosa. I per això ens trobem temes com «My One and Only Love» de Guy Wood interpretat a guitarra sol, la del líder Barry Greene. I hi tenim «Bactrack» de Lonnie Smith, amb un marcatge rítmic molt delicat i també tempo ben tranquilet. Així de tempo però més complex i més llarg, proper als 13minuts és el «Question And Answer» de Pat Metheny, tota una demostració de creativitat d’aquest mestre seu. I un tema més viu a tot Blues és el de Grant Green «Green Street».

I sí que els podríem escoltar en el magnífic Blues del màster Grant Green «Green Street» però ho farem amb el gran tema d’un altre màster de la guitarra com va ser el malaguanyat Russell Malone i tema anomenat..

7.7.- Mughshot (Russell Malone) 5:51.

I ves per on que aquest tema també te uns aires Latin per com el baix i la bateria va picant al canto de la caixa, no res a veure amb els bolerets, però sí que te un aire això com càlid. En alguns moments del solo del líder a la guitarra ho he notat, però també amb el del pianista, ells dos que han estat Barry Greene i David Kikoski, al qual hem vist algunes vegades al Jamboree. A qui no m’ha semblat escoltar massa és al vibrafonista Steve Nelson, que semblava havia de sonar. I la melodia és bastant sorprenent sobretot en les As del tema, i no tant en la B o el pont, on és més amable, en podríem dir, car els acords assonants de la guitarra del líder els escoltem en les dues As. I el motiu melòdic i rítmic el fan el baixista i pianista de manera recurrent, també en les As. I el bateria li ha anat fotent tota l’estona, en les As del tema, car a la B, tot es torna més melòdic i contingut. I de solos, el primer i magnífic, amb sonoritat fosca la de la seva guitarra, la del líder Greene. Un llenguatge divers en cadascuna de les parts del tema, punyent i més melòdic després, As i B. I és clar que amb Kikoski si escoltes un solo al piano, és per caure de cul. Intensitat i energies és el que ell ens ha regalat, alhora que velocitat, fraseig, gust musical i tècnica. I encara ha tingut temps el bateria Ulysses Owens Jr. fer la seva part solista i ja ben al final del tema que ves per on han acabat de cop, ideal per començar-los a escoltar.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

«Barry Greene és pràcticament un dels millors; no només com a músic, sinó també com a escriptor i professor... un músic de classe mundial.» Pat Martino.

I per això mateix els escoltarem en el tema de Pat Martino anomenat...

8.10.- El Hombre (Pat Martino) 6:41.

I és clar que si Pat Martino ens ha parlat d’aquest projecte i Barry ha inclòs un tema d’ell, doncs això, que l’haig de posar. També perquè és un gran tema, a tot Martino. I ves per on que el so fosc de la guitarra del líder se li escau la mar de bé, per com ell també sonava més o menys així. I sí que és una gran composició del genial guitarrista, sí, i per això el líder hi ha volgut afegir el so de l’orgue, com Pat féu en alguns dels seus projectes, i amb el gran Pat Bianchi; A Pat Martino l’acompanyà però el gran Joey DeFrancesco. I quina feina fa Bianchi amb els més greus, se suposa que trepitjant les notes dels pedals que té als peus. També l’Ulysses a la bateria ha estat genial. I quin brutal solo ha fet el líder Greene a la guitarra. Gust exquisit, on també hi ha barrejats moments a lo Wes Montgomery, un altre «mostru» que liderà un trio amb orgue, guitarra i bateria, ell amb un altre genial guitarrista, Kenny Burrell. I també Pat Bianchi ha fet un brutal solo a l’orgue Hammond amb el seu característic so i tècnica depurada. Melodia del tema i final d’aquest gran tema de Pat Martino.

GIANTS és l'enregistrament més complet del guitarrista de jazz Barry Greene fins ara: un poderós homenatge als músics que van donar forma a la seva veu musical, com ara Pat Martino, Grant Green, Wes Montgomery i Russell Malone. Amb un trio d'orgue, un conjunt modern i arranjaments de guitarra solista, l'àlbum reflecteix tota una vida d'immersió profunda en la tradició del jazz, amb autoritat, swing i una veu personal inconfusible. Amb Pat Bianchi a l'orgue B3 i el bateria Ulysses Owens Jr., Greene captura l'energia crua i l'impuls emotiu del trio d'orgue clàssic. La paleta sonora més àmplia del seu quintet amb David Kikoski al piano, Steve Nelson al vibràfon, el baixista Marco Panascia i Owens, produeix actuacions ricament texturitzades que equilibren el foc, el lirisme i la profunditat harmònica. Més que un homenatge, Giants és una declaració: un artista en el cim del seu poder que honora el llinatge mentre parla inconfusiblement amb la seva pròpia veu. "Uns talls monstruosos, una sensació emotiva, un to de jazz clàssic complet i ric i unes tècniques harmòniques virtuoses el confereixen com un guitarrista de primer nivell". Benedetto Guitars.

I dels tres temes restants dir-vos que són els més vitals i aquests són el de Sam Jones «Unit 7», i els dos de Wes Montgomery «SOS» i «Jingles», i per això, difícil selecció. Però vaja, ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el conegut tema de Montgomery anomenat..

9.9.- Jingles (Wes Montgomery) 6:10.

I ves per on que Wes Montgomery va incloure aquest tema en el disc enregistrat el 18 i 19 de desembre del 1961 i publicat per Riverside el 1962, on l’acompanyà Milt Jackson al vibràfon, ells dos co-líders del projecte, amb Wynton Kelly, piano; Sam Jones, contrabaix i Philly Joe Jones, bateria.

I quina magnífica interpretació ens ha fet el líder Greene tot i mostrant-nos el nivellàs tècnic i creatiu que té, en aquest tema, però també en els altres temes. I sí que sempre us recomano que féu un esforç i adquiriu els discos del programa d’avui, que us haig de dir que són brutals, de bons. I de ben segur haureu reconegut la melodia d’aquest clàssic de Montgomery, oi? I després en Barry ha improvisat com si de Wes es tractés, per com de bé ho ha fet. Una digitació veloç, una tècnica depurada, un gust musical exquisit, i és clar que una imaginació desbordant. I també en Bianchi ha fet la seva tasca tot i solejant d’una manera increïble. Com li reconeixem també les seves influències, les de Jimmy Smith, ell el mestre indiscutible dels organistes amb Hammond B3. I de nou els més greus els ha fet ell amb els pedals de l’orgue. I és clar que la tasca de l’Ulysses Owens Jr acompanyant ha estat magnífica, i més encara els moments solistes que ha fet ell amb el líder ja arribant al final d’aquest gran «Jingles» de Wes Montgomery, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre, espero que us hagi agradat tan com a mi, o sigui que felicitats nois Barry Greene, guitarra; Ulysses Owens Jr., bateria; David Kikoski, piano (2,4,5,7,8); Steve Nelson, vibràfon (2,4,5,7,8); Marco Panascia, contrabaix (2,4,5,7,8); Pat Bianchi, orgue B3 (1,3,9,10).

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja aquest divendres 29 de maig a les 22h amb Jose Alberto Medina Trio – Tribut to Bill Evans amb Horacio Fumero, contrabaix i David Xirgu, bateria. Entrades a taquilla i a Entrapolis.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |