Enllaç a l'àudio del programa:
Aquest programa i qui us parla, diu això:
“Dirigents de l’estat d’Israel, atureu
el genocidi que esteu perpetrant a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I avui amb un programa força especial per la
novetat i diversitat dels projectes que escoltareu, amb el darrer de l’Elisabet Raspall, “Aletheia” (Raspall
Records); el de Ramiro Zayas,
“Família” amb la Basel Jazz
Orquestra (Club del Disco) i el del Marçal
Perramón, “Waiting“ (FSNT).
I començarem amb la darrera meravella de l’Elisabet Raspall, “Aletheia” publicat
per la seva mateixa editorial discogràfica, Raspall Records el 2025. Enregistrat per Sergi Felipe a l’Auditori
Eduard Toldrà de Vilanova i la
Geltrú. Mesclat i masteritzat per Sergi
Felipe a Underpool Studios. Amb Elisabet Raspall, piano i composicions;
Dani Pérez, guitarra; Pepi Izquierdo, viola; Gilbert Bernadó, violoncel. Producció
musical de Jordi Mestres i Elisabet
Raspall. Piano Steinway de Carles Horváth – Jorquera Pianos. Producció
de Elisabet Raspall.
I aquest és un projecte que gira al voltant de
diferents estadis, situacions, moments de creació tals com la Suite Aletheia composta de 6 moviments,
tot i començar amb una primera improvisació, la “Impro 1”, per seguir, després
de la Suite amb 14 composicions més
on hi ha 7 improvisacions, 6 de curtes i una de quasi 11 minuts i 7 temes més
llargs on ella desgrana tota la seva capacitat creativa, i esclar que totes les
Impros són a piano sol. Les músiques van des del món clàssic al contemporani on
el Jazz sempre hi és per les improvisacions bàsicament d’ella mateixa i de Dani a la guitarra, però també per la
llibertat expositiva, expressiva de les seves composicions. I ja els començarem
escoltant en un dels 14 temes posteriors a la Suite on Dani a la
guitarra el comença fent una llarga i molt bonica Introducció i tema anomenat..
1.10.- El bucle (Elisabet Raspall) 5:45.
Doncs ja heu pogut escoltar de quina delicada
manera hem començat, amb els sons de la guitarra de l’amic Dani Pérez, per ja després
afegir-s’hi ella, la líder Elisabet
Raspall tot i acompanyant-lo i després ella mateixa improvisant llargament
amb unes línies melòdiques molt maques i més endavant embolcallada per les dues
cordes amigues, i després amb solos, primer al violoncel de Gilbert Bernadó i després
amb la viola de Pepi Izquierdo, què
bonic tot plegat. I encarant el final del tema han retrobat el motiu principal
d’acords descendents del qual n’han repetit alguns compassos, acabant-lo
delicadament. Preciós tema per començar-los a escoltar.
I seguirem amb alguns temes de la Suite Aletheia.
2.2.- Obertura (Alegria) (Elisabet Raspall)
4:07.
Doncs amb aquesta meravella de música ens han
tornat a emocionar. “Obertura” és el primer moviment de la Suite i sí que va bé que tingui aquest tarannà tan vital i alegre,
sí, considerant els temps que vivim, tan convulsos, tan tristos per les guerres
i morts de tanta gent, de tantes nenes i nens. Amb una Intro a piano sol d’Elisabet l’han començat i ja la melodia
a càrrec de la viola de Pepi, i el
violoncel fent les notes més greus, tot plegat amb un tempo força viu. I ja la
improvisació de Dani Pérez a la
guitarra, ell que destil·la saviesa interpretativa. Amb quina gràcia s’ha
passejat per l’harmonia del tema, amb quines línies melòdiques ho ha fet, més
maques. També Elisabet ha volat per
sobre la melodia amb el rerefons de les dues cordes i ella brillant per com ho
ha fet, per la calidesa, per la sensibilitat. Un molt bonic tema, aquesta
“Obertura”.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I ja els deixarem d’escoltar a elles i a ells en
el darrer moviment de la Suite Aletheia
anomenat ..
3.6.- Bar Itàlia (Festa) (Elisabet Raspall)
5:02.
I què impressionant aquest tema i com Dani Pérez ha brillat per la seva
interpretació, per la seva improvisació ja cap al final d’aquest tema intens
que ves per on ha acabat delicadament. Elisabet
l’ha inciat fent-ne la melodia primer a piano sol, per ja afegir-s’hi les
dues cordes. I sí que m’ha semblat molt maco el pont o la B del tema, el qual
té un canvi tonal i melodia preciosa, com tot el tema és. I la contundència
rítmica del tema no ha davallat en tot el tema, i més n’hi ha afegit Dani amb la seva més que brutal
improvisació, allunyada dels tòpics jazzístics, com hem notat en els temes
escoltats, car ja sabem que el Jazz és l’univers de les músiques improvisades.
Per altre banda, Elisabet i Dani són
músics i amics, de Jazz. I tot i ser
de 5 minuts, el tema ens ha passat volant per com ens ha impressionat, per com
ens ha agradat, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Elsabet, Pepi, Dani i Gilbert.
I després d’aquestes boniques composicions de l’Elisabet seguiré amb el darrer disc del
pianista i compositor argentí Ramiro
Zayas fet a Basilea on ell
sembla que fa un Máster o quelcom de similar. El disc es diu “Família” publicat aquest 2026,
enregistrat, mesclat i masteritzat per Patrik
Zosso. Amb tota una llarga colla de músics com són: Francesca Gaza: directora (de
LILAC FOR PEOPLE, Katom, Orquestra de Jazz de Basilea); Baptiste Stanek: saxo tenor, clarinet baix, (de Chris Wiesendanger, Song Yi Jeon); Joshua Schofield: saxo alt lead (de Paulo Almeida, Ensemble Infinity, The
Collective Abroad); Sara El Hachimi:
saxo alt, flauta; Charlotte Lang: saxo baríton, flauta (de Swiss Jazz Orchestra, SWR Big Band, Miss
C Line); Charley Rose: saxo tenor (de Charley Rose Trio, Perceptions Trio, Song
Yi Jeon); Sebastian Greschuk: trompeta
i fiscorn (de Ensemble Infinity,
Chris Wiesendanger); Bastien Rieser:
trompeta lead; Alvaro Ocón Ocón: trompeta (de Barcelona Art Orquestra);
Tobias Schneider: trompeta; Lukas Reinert: trombó lead (de l'Orquestra de Jazz de Zuric, Belinda
Bones); Yossi Itskovich: trombó (de Sebastián de Urquiza, Basel Jazz
Orchestra, Eric Ewazen, Orquestra Sinfónica de las Palmas de Gran Canaria, Song
Yi Jeon); Fernando Brox: trombó, flauta
(de Sarah Chaksad Large Ensemble,
Alessio Cazzetta, Yuri Storione); Lukas
Wirz: trombó baix (de Lucerne Jazz
Orchestra, Sarah Chaksad Orchestra);
Michał Skwierczyński: guitarra; Gianni Narduzzi: contrabaix (de Vazio e o Octaedro, Yuri Storione); Marton Juhasz: bateria (de Christian Muthspiel, Jorge Rossy, Yuri Storione); Ramiro Zayas: piano i composició (d'Anonimus Big Band, Ramiro Zayas Ensemble,
Mingunos, Collector, Narat) i la
veu de la cantant brasilera Joyce Bastos
a #6.https://www.clubdeldisco.net/products/familia-ramiro-zayas.
I aquest és un treball per a Big Band que va fer Ramiro Zayas tot i cursant el seu
Màster a Basilea esdevenint el seu
segon disc al seu nom. Per això mateix, els arranjaments estan fets per aquest
context i les composicions segueixen un determinat fil conductor que les
conjunta. No he escoltat temes súper vitals, o sigui que tot gira al voltant de
tempos força delicats, la qual cosa no vol dir que les composicions no tinguin
la força melòdica i rítmica adequada. I de temes delicats de tempo n’hi ha
alguns i de molt macos com són: “Mares”, el darrer tema “The Early Hours” i
algun altre tema on hi ha canvis diversos com és “La cosecha” i “An Open
Question”. Però com que hi ha una preciosa Bossa cantada per Joyce Bastos, cantant brasilera, els
començarem escoltant en aquest tema anomenat..
4.6.- Autopsicografia (Gianni Gagliardi) 4:58.
I què maco aquest tema amb els aires del Brasil
a tota delicada Bossa. I Ramiro ens
diu això d’aquest tema: Aquesta composició del saxofonista català Gianni Gagliardi es basa en un poema de
Fernando Pessoa. Gianni em va
demanar al seu moment que l'hi fes un arranjament i em va agradar tant que vaig
decidir gravar-la. És lleugera, memorable, d'aquelles cançons que no pots
deixar de taral·lejar després d'escoltar-la. Amb la veu de la cantant brasilera
Joyce Bastos i un solo del
trompetista espanyol Álvaro Ocón Ocón.
I sí que és maca la melodia d’aquesta “Autopsicografia” de l’amic Gianni. I de l’Álvaro Ocón dir-vos que el vam tenir en un Festival de Jam Sessions a SVdH quan era estudiant de l’ESMUC. Ideal tema per començar-los a
escoltar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I els seguirem escoltant en el tema anomenat...
5.7.- Argento (Ramiro Zayas) 7:19.
I de nou ens han corprès i ara amb una
composició de Ramiro. I ell mateix
ens diu això d’aquest tema: “Argento” és una forma col·loquial de dir argentí,
però també apunta a una actitud, una energia, una manera de viure que és
difícil de posar en paraules: cal ser-hi per entendre-ho. La melodia em va
portar de tornada a cançons de la meva infància, potser Atahualpa Yupanqui o alguna milonga, però filtrades a través de Billy Strayhorn i Duke. Amb solos del flautista Fernando
Brox, de Màlaga, i del
guitarrista polonès Michał
Skwierczyński. I si la melodia ha estat bonica, més ho ha estat la delicada
improvisació de Fernando a la
flauta, ell també, un vell conegut de qui us parla i del qual li he posat
alguns dels seus projectes. Gran solo del guitarrista polonès i magnífic “Soli”
dels vents després d’aquest. Un solo col·lectiu escrit abans, això és un
“Soli”. I ja de cap al final amb moments solistes del saxo alt. I dir-vos que
m’ha semblat molt interessant l’aspecte rítmic del tema, amb gran tasca dels de
la base rítmica, Gianni Narduzzi: contrabaix,
Marton Juhasz: bateria amb Ramiro
Zayas: piano.
I ja els acabarem d’escoltar en el més potent
tema d’aquesta ”Família” anomenat...
6.4.- Feed the Cat (Ramiro Zayas) 4:50.
I què potent aquest tema de Ramiro Zayas. I ell mateix ens diu això del tema: "Dues
melodies, un groove, un pols inquiet. Un patró rítmic corre per sota i una
línia ombrívola s'escolta al fons. Ramiro
Zayas obre els solos, seguit d'un esclat voraç del baríton de Charlotte Lang. Cap gat va ser
alimentat durant l'enregistrament”. I és que el tema vol dir això: alimenta el
gat.
El que sorprèn és la qüestió rítmica del tema,
com està marcada pel bombo de la bateria de Marton alhora que per la pulsió del contrabaix de Gianni Narduzzi. El Groove és brutal,
de la manera com se’ns emporta de manera irremissible. I a l’inici ja hem pogut
escoltar el curtet motiu principal per després una ampliació de la melodia del
tema i ja la improvisació delicada del líder i compositor al piano, en Ramiro Zayas. Una improvisació brillant
per nítida sense massa escarafalls a l’inici, i més aportacions posteriors.
Sorprenent és l’arranjament on Ramiro ha
fet que hi hagués moments sublims d’improvisació col·lectiva previs a la gran
tasca solista de Charlotte al saxo
baríton, i què brutal que ella ho ha fet. Potent tema amb tots els membres de
la Basel Jazz Orchestra fotent-li
amb una intensitat esfereïdora, i finalment acabant el tema de cop, ideal per
ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, i sobretot felicitats Ramiro Zayas i moltes gràcies per
enviar-me aquest treball tan impressionant.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I ja encarem el final del programa amb el darrer
treball del jove Marçal Perramón,
“Waiting” publicat per Fresh Sound
New Talent el 2025 i també enregistrat a JazzCampus Studio, Basilea, Suïssa el 29 de gener de 2024, mesclat i masteritzat per Sam Barnett. Amb Marçal
Perramón, saxo tenor; Vlad Hrudnitskyi, piano; Joan Codina, contrabaix; Iago
Fernández; bateria. Chris Cheek, saxo soprano (#1, 2, 4); Álvaro Ocón, trompeta
(#1, 4, 5, 8); Camil Arcarazo, guitarra (#2, 7, 8). Tots els temes composts
i arranjats per Marçal Perramon. Produït
per Marçal Perramón. Productor
executiu: Jordi Pujol. Aquesta
gravació de so © 2025 per Fresh Sound
Records per a Blue Moon Produccions
Discogràfiques, S.L.
https://www.freshsoundrecords.com/marcal-perramon-albums/57655-waiting.html.
I si majorment aquest és un disc on la majoria
dels temes tenen una determinada trempera, n’hi ha de delicats, dolços i bonics
com és la curteta balada anomenada “Cel”, tot i que ara mateix els començarem
escoltant amb una mica més de trempera amb el preciós tema anomenat..
7.5.- Reiniciar (Marçal Perramon) 4:02.
I què maca m’ha semblat aquesta melodia d’aquest
“Reiniciar” de Marçal Perramon i
sobretot el canvi tonal en el pont o la B del tema. I de nou tenim un projecte
parit a Basilea i també amb la
trompeta de l’Álvaro Ocón. Una
melodia compartida per ells dos, saxo tenor del líder i trompeta d’Ocón. Quins moments més dolços
posteriors a la melodia on ells dos han estat compartint les seves
improvisacions. I sempre, sempre, una base rítmica que els ha embolcallat amb
el piano de Vlad Hrudnitskyi, el
contrabaix de Joan Codina i la
bateria de Iago Fernández. I ja
recuperant la molt bonica melodia, ara compartint-la en la A i a duet en la B o
el pont del tema, l’han acabat molt delicadament, molt bonic tema per
començar-los a escoltar.
Les composicions d'aquest àlbum van ser
concebudes a Basilea, Suïssa,
modelades per moments de connexió, reflexió i el desig de capturar un capítol
únic de la meva vida. La música es mou entre la llum i l'ombra, els alts i
baixos, apuntant cap a un camí que es sent viu i imaginatiu. L'espera captura
una sensació de calma i presència, un estat arrelat que permet que la ment vagi
lentament cap a la imaginació. L'àlbum es desenvolupa d'una manera personal i
reflexiva, amb un ritme pensatiu i canvis subtils. Convida a l'escolta
tranquil·la, donant espai per a la introspecció mentre manté un flux líric i
matisat. Cada moment està elaborat per fomentar la reflexió, l'equilibri i una
sensació de connexió amb la música, especialment quan les coses semblen
incertes però plenes de potencial. En aquest espai, també hi ha una sensació
d'esperança, un toc d'il·lusió i una energia suau que empeny les coses cap
endavant. —Marçal Perramon.
I els seguirem escoltant amb un magnífic tema a
tot Swing sobretot en les improvisacions i tema anomenat...
8.6.- Still Waiting (Marçal Perramon) 6:12.
I en aquest tema a mig tempo ens han enlluernat
per la calidesa melòdica però també per com ha aparegut el Swing en el pont o
la B del tema, i ja les improvisacions, i la primera la del líder al saxo
tenor. Marçal ha crescut el
suficient per presentar-nos aquest treball amb tot de temes propis, molt
interessants, però també per poder-nos mostrar la seva capacitat creativa tot i
improvisant, alhora que poder-ho fer a un gran nivell, com acabem d’escoltar,
ell crescut mitjançant l’aixoplug de Joan
Chamorro i la SAJB. I sí que el
pianista Vlad Hrudnitskyi ha fet
també una gran tasca solista en aquest “Still Waiting”, i ja cap al final,
també amb en Iago a la bateria.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja aquest divendres 23 de Festa Major d’Hivern on tindrem a Santi de la Rubia, saxo tenor; Oriol Roca,
bateria i convidat al baix a l’Auditori
del Molí dels Frares a partir de les 22h i amb l’entrada gratuïta. Us hi
esperem.
I encara els escoltarem en el tema a tot Bossa
on hi tindrem a Chris Cheek i a Camil Arcarazo i anomenat...
9.2.- Not Yet (Marçal Perramon) 4:47.
I sí que hem gaudit molt amb aquest tema a tot
Bossa, i ja amb la melodia feta a duet de saxo tenor del líder i saxo soprano
del màster Chris Cheek, ell com
l’estimat Jordi Rossy, mestre al Jazz Campus de Basilea, Basel en diuen allà. I ja el líder Marçal ha desenvolupat amb molt de gust interpretatiu i so força
càlid el del seu tenor la seva molt reeixida improvisació. I quin contrast
sonor quan ha aparegut el soprano i improvisació del màster Cheek, i amb quina mestria que ho ha
fet, potència sonora també i registre agut. I sempre, sempre, per sota la base
rítmica portant-los a bon port, ells que han estat Vlad Hrudnitskyi, piano; Joan Codina, contrabaix; Iago Fernández,
bateria. I què maca la guitarra del jove crac i molt estimat nostre, en Camil Arcarazo, ell que dia que passa
dia que ens sorprèn més i més. Tan domina la guitarra com el contrabaix, ell,
tros de crac. I en el seu solo ens ho ha mostrat, per gust i tècnica alhora que
fraseig. Pel meu gust, la seva guitarra no ha sonat massa forta, més aviat al
contrari, però vaja, un molt bon solo. I el tema ha acabat amb una mena de Turn
Around després d’haver recuperat el motiu principal, acabant-lo delicadament.
I com a cirereta del pastís, els acabarem
d’escoltar en un darrer tema potent,
vital, amb un Swing espaterrant i tema anomenat...
10.3.- Last & Lost (Marçal Perramon) 4:47.
I sí que ha estat brutal i potent aquest tema, a
un tempo esfereïdor i Swing impressionant pel Walking de Joan Codina al contrabaix i la feina a les escombretes de Iago Fernández. I la melodia o motiu
principal ja ha aparegut d’entrada, en un tema amb el ritme trencat a moments i
un gran i brutal Swing. Marçal ha
estat qui primer ha improvisat en un tema a quartet pelat, ell i el trio base.
De nou ens ha frapat la seva tasca solista, on l’hem pogut escoltar a un tempo
brutal de viu i com de bé que s’ha bellugat per l’harmonia del tema amb
fraseig, línies melòdiques inversemblants i gust musical a tot Jazz, esclar.
També s’hi ha afegit a les improvisacions el pianista Vlad Hrudnitskyi, i després Joan
Codina al contrabaix, i amb un Iago Fernández brutal durant tot el
tema, aquest increïble “Last & Lost” de Marçal Perramon, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i
nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat
tant com a mi, o sigui que felicitats nois: Marçal Perramón, saxo tenor; Vlad Hrudnitskyi, piano; Joan Codina, contrabaix;
Iago Fernández; bateria. Chris Cheek, saxo soprano (#1, 2, 4); Álvaro Ocón,
trompeta (#1, 4, 5, 8); Camil Arcarazo, guitarra (#2, 7, 8).
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
