Enllaç a l'àudio del programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I al programa d’avui ens endinsarem en els
darrers projectes de l’amic John Bishop,
els de la seva discogràfica Origin
Records i filial OA2 Records. I
els discos que escoltareu són Premazzi /
Nasser Quartet, “From What I Recall”; Medler Sextet, “River Paths” i James Moody 80 years young “Live at The
Blue Note”.
I començarem amb el disc de Premazzi / Nasser Quartet, “From What I Recall”. Publicat el 16 de maig de 2025. Enregistrat el 30
de maig de 2024 per Chris Allen al Sear Sound Studio C, Nova York, NY.
Mesclat i masteritzat per Dave
Darlington al Bass Hit Studio, Nova
York, NY. Il·lustració d'Erin
Parsch, "Night Vision" 2023. Amb Simona Premazzi - piano; Kyle Nasser - saxos tenor i soprano; Noah
Garabedian - contrabaix; Jay Sawyer - bateria. I les composicions dels
temes van així: (1,5-9,11) de Kyle
Nasser, Nasser Music ASCAP. (2,3,5,10)
de Simona Premazzi, Ednamusic ASCAP. Produït per Simona Premazzi i Kyle
Nasser. Fotografies de la banda d'Eduardo
Pavez Goye. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop.
https://originarts.com/oa2/reviews/review.php?ReviewID=1388.
I aquest disc té 10 temes amb diversitat de
ritmes i tempos, havent-hi baladetes com és “Rèquiem for K.O.”, i un magnífic Blues
a tempo tranquilet, “Raoul Blues”, i no, no el posaré no, i sí que us posaré un
tema força interessant amb ritmes trencats i tema del saxofonista i anomenat...
1.11.- Scamander (Kyle Nasser) 7:07.
Doncs sí que hem gaudit força amb aquest tema,
amb la melodia de notes llargues en la A del tema, però amb un pont més complex
i canvi tonal força interessant. Una melodia per cert, feta pel saxo alt del
compositor i co-líder amb Simona. I
ja hem escoltat lo bé que ho ha fet ella en la seva improvisació, la d’un tema
marcat per l’aspecte rítmic, amb el ritme trencat o ternari que li dóna un
afegit d’identitat. M’ha semblat molt elegant el solo de Simona sobretot en l’inici. Després l’ha anat desenvolupant amb
molta tècnica, arpegis descendents, intervals amplis, i això amb una mà dreta
lleugera i gràcil delicadíssima. I Kyle al
saxo alt l’ha seguit, i primer amb una frase repetitiva, coses que també ha fet
després, i més variacions melòdiques que ell ha fet, tot plegat també molt
elegant. I ell mateix ha recuperat el tema, la melodia, i ja fer un Pedal amb
acords i acabar-lo delicadament, ideal tema per començar-los a escoltar.
Aquest és un jazz de la ciutat, que sembla una
mena de diari de viatge imaginari: notes anotades a partir d'impressions,
llocs, atmosferes fugaces. París Move. La
pianista italiana Simona Premazzi i
el saxofonista nadiu de Boston Kyle
Nasser es van conèixer a Nova York
i es van trobar en concerts junts durant l'última dècada. Formalitzant la seva
associació musical com a entitat col·laborativa el 2021, van fer equip amb el
baixista Noah Garabedian i el baterista
Jay Sawyer per explorar la seva
pròpia visió del jazz modernista altament melòdic barrejat amb harmonies i
tècniques de la música clàssica. Des dels principals escenaris de jazz de Nova York fins a festivals als Estats Units i Amèrica del Sud, el Premazzi
/ Nasser Quartet va definir encara més el seu so, construït a partir de
melodies brillants, composicions vívides i una estètica grupal dinàmica.
I seguirem amb un altre magnífic tema compost
per Simona Premazzi i anomenat....
2.3.- Persistence of Change (Simona Premazzi)
8:48.
I ves per on quin tema més maco també, i que han
acabat bàsicament el baixista Noah
amb acords de Simona i delicadeses
del baterista Jay, res a veure per
com l’han començat, amb aquest fent una Intro a bateria sol bastant controlat i
ja donant l’entrada a la melodia principal que fa el baixista Garabedian amb els acords de la
pianista, marcant l’aspecte del ritme. Després, més melodia a duet de piano i
saxo alt, amb notes curtes i remarcades, i per sota, el ritme igual
d’interessant. I Kyle n’ha iniciat
les improvisacions, i de nou, d’entrada amb notes llargues, i ja més endavant
amb més recursos i velocitat d’execució, fent un solo on la melodia la tenim
molt present, tot i marxar-ne a moments. I Simona
l’ha seguit fent de nou una Impro molt interessant per com juga i combina
ambdues mans. Després, com la dreta se n’ha anat al registre agut, i des d’allà
ens ha acaronat, també. I el seu aspecte rítmic ens ha fet estar atents, i més
encara quan ha encarat el final de la seva improvisació donant entrada a la
melodia compartida amb el saxo alt Nasser,
i ja arribar al final prèviament comentat, d’aquest tros de tema de Simona.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I encara els escoltarem en el tema que titula el disc i compost per
la pianista Premazzi...
3.10.- From What I Recall (Simona Premazzi) 4:58.
I quin altre impressionant tema de Simona, tema de melodia entremaliada,
amb el baixista fent uns moments de música ell sol, i ja la part B del tema
feta també pel saxo alt de Kyle. Ell
mateix n’ha iniciat les improvisacions després d’unes frases a duet amb la
pianista força inversemblants, amb de nou els moments solistes curtets del
baixista. La impro de Nasser ha
estat molt reeixida, car, s’ha mostrat melòdic de nou alhora que amb un fraseig
modern i una tècnica depurada. Simona ens
ha tornat a captivar per la seva creativitat alhora que amb un control
d’ambdues mans molt remarcable. Un solo on de nou l’aspecte rítmic és la mare
dels ous. La compenetració amb ambdues mans ha estat remarcable, i més encara
les melodies creades; increïble aquesta pianista italiana establerta a Nova York i ja molt reconeguda. I tots
ells i ella han recuperat la melodia del tema i l’han acabat delicadament,
brutal tema de nou de Simona.
"Compositora i improvisadora modernista
sense por amb un profund lirisme en el seu nucli, la pianista Simona Premazzi és una de les pianistes
més fascinants i creatives del Nova York
actual". Revista Hot House. "Els
ritmes cíclics i els temes melòdics recurrents impulsen la música del
saxofonista a través d'un terreny en constant evolució d'harmonia avançada i
emoció crua... cerebral sense ser pretensiosa, embolicada però lluny de ser
vulgar". DownBeat.
I ja els acabarem d’escoltar en el vital tema
compost jo diria pel saxofonista Nasser
i anomenat...
4.6.- Stalking (Kyle Nasser) 5:14.
I què brutal el saxo alt Kyle Nasser per com ha iniciat el tema amb una Impro a saxo alt
sol, per després afegir-s’hi el baterista Sawyer
i ja aparèixer la resta de companys amb tota la força del món, i ell fent-ne la
melodia que també ha resultat entremaliada. I com que el tempo és súper vital,
ja heu vist quin tros de solo ens ha fet la pianista Simona marcat per la velocitat de la seva execució però també per
la quantitat de recursos tècnics que ella domina. La seva precisió és
remarcable, el seu control rítmic, inversemblant, les seves idees, semblen no
tenir fi. Impressionant aquesta gran pianista italiana, Simona Premazzi. I l’ha seguit Kyle
Nasser al saxo alt i també mostrant-nos la seva gran mestria fent un solo
lligat amb una carretada de notes, i tots les més ben posades. I després d’ell,
un també increïble solo del baterista Jay
Sawyer i ja la melodia i final d’aquest potent tema, ideal per ja deixar-los
d’escoltar, o sigui que felicitats nois Simona
Premazzi - piano; Kyle Nasser - saxos tenor i soprano; Noah
Garabedian - contrabaix; Jay Sawyer - bateria.
I ara seguirem amb el disc Medler Sextet, “River Paths”. Publicat per OA2 Records el 18 d'abril de 2025. Enregistrat i mesclat per Dennis Carter als Falcon Recording Studios, Portland, OR, el 28 de gener de 2024.
Masteritzat per Ryan Foster a Foster Mastering, Portland, OR. Amb Michelle Medler - saxo tenor; Paul Mazzio -
trompeta; John Moak - trombó; Clay Giberson - piano; Ben Medler - contrabaix;
Todd Bishop - bateria. Produït per Dennis
Carter. Productors executius: Ben i
Michelle Medler. Música de Ben
Medler (BMI), excepte (3) de Michelle
Medler (BMI). Pintura de portada de Michelle Medler. Disseny i maquetació
de la portada per John Bishop. I al
blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22238.
I aquest és un disc amb 6 temes, 5 dels quals
tenen una bona trempera i alguns amb un Swing brutal. Hi ha una baladeta a
tempo slow mèdium molt bonica anomenada “Smoldering” on després dels primers
moments melòdics es pot escoltar un preciós solo a càrrec del trombonista John Moak o sigui que serà un bon tema
per començar-los a escoltar en un tema compost per Michelle Medler .....
5.3.- Smoldering (Michelle Mender) 6:51.
I quina calma després de la tempesta, oi? I ara
estarem una estoneta escoltant aquestes músiques, i la d’aquest primer tema m’ha
semblat molt bonica, amb el saxo tenor de la líder primer Michelle Medler i després la trompeta Paul Mazzio i el trombó de John
Moak. I ja ell mateix ens ha fet una molt bonica improvisació al trombó, tant, que ens ha
deixat clavats a la cadira. Melodia preciosa aconseguida tot i improvisant, com
també la de Michelle al saxo tenor.
I què maco l’aspecte rítmic, amb el contrabaix de Ben Medler i la bateria de Todd
Bishop, que potser sigui un familiar del John Bishop. Michelle ha
fet un preciós solo, com el tema n’és. Però és que també el baixista i pianista
han fet el seu i també de manera reeixida. I després han recuperat la melodia
del molt bonic tema de Michelle Mender per
ja acabar-lo molt delicadament, ideal tema per començar-los a escoltar.
I seguirem amb el tema on n’han fet dues
versions, o més aviat, una és la del matí, i l’altre correspon al vespre, i la
del matí serà la versió que escoltarem, tema compost per Ben Medler i anomenat...
6.1.- Subway Jam –Morning- (Ben Medler) 9:04.
I què bo aquest tema també, per com l’han
començat i el crescendo que han fet repetint el motiu melòdic principal, per ja
aparèixer el Swing en la improvisació de la co-líder Michelle Medler. I estem escoltant un Jazz que té tots els aires de
la West Coast tot i la diversitat de
la seva música. Una base rítmica precisa, amb piano, contrabaix i bateria li
han donat tot el seu suport. I ella s’ha esplaiat la mar de bé desenvolupant el
tema, amb un so molt particular el del seu tenor, un tant fosc, que de mica en
mica ens n’anem acostumant. I ja al final amb el motiu principal de nou, ha
deixat pas a uns moments d’un brutal “Soli” de tots els vents, pas previ a la
improvisació de Paul Mazzio a la
trompeta, ell amb la sordina ben posada. Aquest també ens ha captivat, tot i
haver fet una impro curteta, a partir de la qual hem pogut gaudir amb la
qualitat del pianista Clay Giberson.
Ha brillat per fer-ho al registre agut i fer-ho de manera brillant, esclar. I
hem tingut uns moments de “break” a partir dels quals, baixista i baterista han
estat els protagonistes, ells que han estat Ben Medler i Todd Bishop.
I què impactants aquests moments amb l’afegitó d’alguns dels vents, trombó,
diria jo, i quins sons n’ha extret. I ja de nou el “Soli” de tots els vents i
encarar el final d’aquest magnífic tema, “Subway Jam –Morning-“ de Ben Medler.
A través de sis composicions originals, plenes
de grooves emocionals, rica harmonia i reflexos de Mingus, George Russell i Gil Evans, el baixista Ben Medler i la saxofonista Michelle Medler presenten
l'enregistrament debut del seu inspirat sextet de Portland. El pianista Clay
Giberson i el bateria Todd Bishop s'uneixen
a Ben a la secció rítmica, amb el
trompetista Paul Mazzio i el
trombonista John Moak completant la
primera línia.
I els seguirem escoltant encara en un altre tema
de Ben Medler, el que titula el disc
i anomenat...
7.2.- River Paths (Ben Medler) 6:33.
I quin altre tema més impressionant, i ara amb
un ritme així com molt “calentet” d’allà el Carib. Tema iniciat amb una Intro del baixista i compositor, i ja
la primera part de la melodia a càrrec de tots els vents, saxo tenor, trompeta
i trombó, fent ells també la B del tema. I quina rítmica més ben marcada per
piano, contrabaix i bateria. I ja la primera improvisació de Michelle Medler al saxo tenor, que ha
estat molt reeixida, com també la del trompetista Paul Mazzio, ell en el registre agut, amb un magnífic so i fraseig.
I ja hem escoltat el piano de Clay
Giberson que també l’ha clavat, amb un aspecte rítmic molt interessant
alhora que la tasca d’ambdues mans i la dreta, lleugera i gràcil. I després
dels moments amb el contrabaix del compositor, els vents hi han tornat fent el
tema, amb les seves variants, que en té i molts maques, resultant llarg i
magnífic.
I us recordo que entreu a les pàgines Web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I els podríem escoltar en un altre dels
magnífics temes d’aquest disc “Night Party” però ja els acabarem d’escoltar en
el vital tema anomenat...
8.4.- Philly Soul Strut (Ben Medler) 8:20.
I quin tros de tema per ja deixar-los
d’escoltar, magnífic i de nou composició del baixista Ben Medler. L’han començat amb una Intro delicada i després amb el
piano elèctric de Clay Giberson amb
els sons d’un Rhodes, fent ell ja
una intro improvisada magnifica. La
melodia l’han feta els vents, de fet l’ha fet el trombó de Moak per una banda i per l’altra la trompeta de Mazzio aquest amb la sordina ben
posada. I ell mateix ha estat qui ha fet una brutal improvisació, i amb quin
Swing gràcies al “Walking” del baixista i compositor Medler. Gran solo de Mazzio a
la trompeta que ha deixat pas al del teclista Giberson que ha estat brutal. I és que aquest tema s’havia de fer
amb el piano elèctric, de totes, totes. I després d’ell, John Moak al trombó l’ha tornat a clavar, per so, per fraseig, per
creativitat, per trempera d’ell, del tema, del Swing dels de la base rítmica,
impressionants tots ells. I sí que faltava Michelle
al saxo tenor, i de nou ens l’ha fet amb el seu so un tant fosc, en aquest
tema on es nota el canvi rítmic del pont, que va a Latin, mentre que les As van
a tot Swing. Melodia de tots plegats i final d’aquest brutal tema ideal per ja
deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats noia i nois Michelle Medler - saxo tenor; Paul Mazzio - trompeta; John Moak -
trombó; Clay Giberson - piano; Ben Medler - contrabaix; Todd Bishop - bateria.
I ja acabarem el programa amb el disc del gran James Moody: 80 years young “Live at The
Blue Note”. Publicat el 16 de maig de 2025 i enregistrat per Steve
Remote, Aura Sonic al Blue Note Jazz
Club, Nova York, el 26 de març de 2005. Mesclat i masteritzat per Paul Wickliffeat Skyline Productions, Inc,
South Orange, NJ. Amb James Moody -
saxo tenor, flauta, veu; David Hazeltine – piano; Todd Coolman - contrabaix;
Adam Nussbaum - bateria; amb Jon Faddis - trompeta (6-9); Paquito D'Rivera -
clarinet, saxo alt (6-9); Slide Hampton - trombó (6-9); Randy Brecker -
fliscorn (7-9); Cedar Walton - piano (9); George Wein - MC; Roberta Gambarini -
veu (10,12*); Satoshi Inoue - guitarra (13*). Produït per Linda
Moody. Fotografia de Dino Perrucci.
Disseny i maquetació de la portada per John
Bishop. I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82920.
Va ser una setmana de música inoblidable al Blue Note de la ciutat de Nova York, el març de 2005, celebrant
el 80è aniversari del llegendari saxofonista i flautista James Moody. 80 Years Young documenta
el gran final d'aquella setmana, disc que ara s'estrena per primera vegada tot
i celebrant el 100è aniversari del seu naixement.
Un disc que té presentacions, la de George Wein així com també es pot
escoltar un “Happy Birthday” dedicat amb tot l’amor al gran James Moody. Hi ha baladetes també, com
la molt bonica “Polka Dots and Moonbeams”, cantada per la gran Roberta Gambarini, i encabida en la versió
digital del disc i per tant “Bonus Track”. I també diversos temes compostos per
Dizzy Gillespie com és aquest tema a
un pèl més de tempo i a tot Swing anomenat “Ow”. I sí que els escoltarem en
aquest...
9.9.- Ow (Dizzy Gillespie) 9:03.
I de nou un canvi rítmic entre el darrer tema de
la formació anterior i el primer d’aquesta darrera, la de James Moody. I la melodia l’han feta els vents on hi tenim a James Moody, Jon Faddis, Paquito D’Rivera,
Slide Hampton i Randy Brecker. I
el tema té un Swing delicat i magnífic, sobretot quan Cedar Walton s’ha posat a improvisar, ell ja tot un màster. I
aquell dia llunyà, només va tocar aquest tema. I l’acompanyaren Todd Coolman, contrabaix, i Adam Nussbaum, bateria. I Cedar ha fet un gran solo, marcat també
per la mà esquerra i els seus acords, sense oblidar la mà dreta que ha estat
gràcil i lleugera. La seva mestria és de totes i tots coneguda, i aleshores
estava a dalt de tot del reconeixement internacional, ell que ens va deixar el
2013. I un altre gran, Slide Hamilton ha
estat qui l’ha seguit improvisant, i de nou un altre màster entre nosaltres. I
esclar que els sons tan aguts que heu escoltat han estat els de Jon Faddis ell a qui David Pastor sembla vulgui emular. I la
calidesa del fiscorn contrasta amb el so agut que n’ha extret el bo de Randy Brecker, amb una brutal
improvisació. I després hem escoltat la dolçor del clarinet del gran Paquito D’Rivera, car què maco ho ha
fet ell, fent frases de d’altres temes, que segur hem reconegut. I el líder James Moody es va reservar el darrer
lloc dels vents per la seva improvisació, i ja heu vist de quina manera més
potent l’ha fet. I després d’ell, tots ells han recuperat la melodia del tema i
l’han acabat entre grans aplaudiments de tot el respectable que aquella nit va
omplir el Blue Note de Nova York i amb un “Happy Birthday” Moody, ideal tema per començar-los a
escoltar.
El club estava animat aquella nit amb llegendes
del jazz, personatges de l'esport, personalitats de la televisió i viu amb
amor, alegria i el batec del cor d'una comunitat unida en reverència per una
gran icona cultural nord-americana. El suport de Moody va ser Jon Faddis, Randy
Brecker, Paquito D'Rivera i Slide Hampton, amb David Hazeltine i Cedar
Walton al piano, el baixista Todd
Coolman i el bateria Adam Nussbaum,
amb una breu introducció de l'empresari de jazz George Wein i la col·laboració de la gran Roberta Gambarini i de Satoshi
Inoue. Al conjunt va aparèixer "Moody's Mood for Love", més de
mig segle des que va ser un gran èxit per a King Pleasure i la melodia característica de Moody al llarg de les dècades. 80
Years Young és un poderós recordatori de l'impacte durador de la seva
música i traspua la profunda connexió alegre que va crear amb els seus col·legues
i el públic al llarg de les seves sis dècades de carrera.
I un altre tema a delicat Swing i tempo on també
hi intervé Roberta Gambarini és “Centerpiece”
que té una segona part a tot Blues, “Every Day I Have the Blues”, després
d’improvisar en “Scat” ella i ell James
Moody tema també "Bonus Track" de la versió digital.
I ara mateix l’escoltareu, sense fer jo cap
comentari, tot i dir que "Centerpiece" la van compondre Harry Edison i Jon Hendricks i que "Every Day I Have a Blues" sembla ser que una primera versió de la cançó s'atribueix als germans Pinetop, Sparks i Milton.
10.10.- Centerpiece/Every Day I Have a Blues () 6:55.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I James
Moody canta en dos temes, “Benny's from Heaven” i “Moody's Mood for Love / The Television Rap”. I
també ens fa gaudir amb el “St. Thomas” de Sonny
Rollins, i també en el tema, també “Bonus track” on el líder toca la flauta,
compost per Dizzy Gillespie i
anomenat “Darben, the Redd Foxx”, però els escoltarem en el llarg tema, també
de Dizzy anomenat...
11.6.- Birks’ Works (Dizzy Gillespie) 13:44.
Birks' Works és un àlbum del trompetista Dizzy Gillespie gravat l'any 1957 i
publicat pel segell Verve. L'àlbum
original comptava amb 10 cançons i es va reeditar com a Birks Works: The Verve Big Band Sessions, una recopilació de 2 CD
amb temes inèdits, preses alternatives i temes dels àlbums anteriors de Gillespie de 1956 Dizzy in Greece i World
Statesman.
I aquest llarg tema a tot Blues de Dizzy ens l’han fet també amb un Swing
brutal alhora que delicat. Una melodia per cert, que haurem escoltat milers de
vegades, feta per alguns dels vents entre els quals qui primer ha improvisat
amb la trompeta amb sordina, Jon Faddis.
Increïble de nou aquest mestre del metall més daurat i de nou pujant al
registre súper agut, on és molt difícil fer-ho tot, afinar, fer que soni, etc.
Després ens ha acaronat al registre més baix amb un Swing increïble. També el
trombó de Slide Hampton ens ha
acaronat per la dolçor de la seva sonoritat. I qui Swing amb el “Walking” de Todd Coolman – al contrabaix i els
copets a caixa i plats del’ Adam
Nussbaum. De nou Paquito D’Rivera ens
ha deixat clavats a la cadira amb el seu mestratge al clarinet, ell que ens ha
recordat també a d’altres temes en la seva inversemblant improvisació. Tot un
virtuós, Paquito. També el líder James Moody estar en aquest cercle
d’escollits, tot i no ser tant, tant virtuós com el cubà. Ell ens ha captivat
per com ha fet la seva improvisació, per les melodies aconseguides, i amb quina
trempera ja al final del seu solo, brutal. I encara ens faltava el solo del
pianista, de David Hazeltine. Ja heu
pogut escoltar amb quina delicadesa ens l’ha fet, ell, i els dos companys de la
base rítmica. Una mà dreta que s’ha passejat pel teclat del piano, amunt i
avall, i una esquerra, que l’ha acompanyat fent els acords adequats. I tots els
vents encara han pogut recuperar la melodia del tema i seguir-lo amb el
pianista, moment en el qual, Todd
Coolman al contrabaix s’ha quedat sol amb l’Adam Nussbaum fent el primer una gran improvisació, de mestre, com
són tots ells, els que queden vius, i els que ens han deixat. I ja tema i final
d’aquest llarg tema de Gillespie
“Birks’ Works”.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç:
Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 20 de juny que tindrem a Pineda-Carreras-Coca-Font Quartet un
esdeveniment organitzat des del Jazz
Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament
de SVdH i per això amb l’entrada
gratuïta i al Molí dels Frares.
I sí que els podríem escoltar en el “Cherokee”,
també “Bonus Track”, de Ray Noble però
ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema més vital
i també el més llarg compost per Dizzy,
anomenat...
12.7.- Bebop (Dizzy Gillespie) 13:55.
I ves per on que el primer enregistrament i
primera publicació va ser el 9 de gener de 1945, amb Dizzy Gillespie, Don Byas, Trummy Young, Shelly Manne, Clyde Hart,
Oscar Pettiford. I sí que he volgut acabar amb aquest “Bebop” de Gillespie tema a tot Bebop. I després
de tants i tants anys, segueix tenint la trempera d’aquells tan llunyans anys.
També té la dificultat d’execució pel tempo del tema, com també tenien d’altres
temes a tot Be Bop. I res, que crec que
ja he comentat massa tots els temes, i també ja és molt tard, o sigui que ho
deixarem aquí, amb aquest brutal tema de Dizzy
Gillespie i interpretat per tots aquests màsters, o sigui que moltes
gràcies estimats mestres James Moody -
saxo tenor, flauta, veu; David Hazeltine – piano; Todd Coolman - contrabaix;
Adam Nussbaum - bateria; amb Jon Faddis - trompeta (6-9); Paquito D'Rivera -
clarinet, saxo alt (6-9); Slide Hampton - trombó (6-9); Randy Brecker -
fliscorn (7-9); Cedar Walton - piano (9); George Wein - MC; Roberta Gambarini -
veu (10,12); Satoshi Inoue - guitarra (13). Gran darrer tema per també
acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a
mi.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
