Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I segueixo dient NO a la guerra, a la de Putin i a totes les altres guerres, totes assassines. 

I abans de començar, dir-vos que el passat dissabte 9 de juliol vam iniciar el 13è Festival de Jam Sessions a SVdH amb dos combos de G.S. de l’ESMUC i ESEM Taller de Músics, on els nois i noia van fer una gran actuació. Una estona abans, en Quim Isern, tècnic de so i amic, va ser agredit i colpejat per un “animal” que passava per la plaça de la vila, on ell muntava el seu equip. Des d’aquí un rebuig frontal a tots els actes violents d’aquesta mena, de totes les menes i una abraçada pel Quim. I dir-vos que aquest dissabte 16 farem el 2n dia de Festival a la Plaça de la Vila Vella amb els combos de les escoles El Musical de Bellaterra amb la presència del gran Eladio Reinón i el combo de G. S. del Conservatori del Liceu. A les 20h del vespre, com cada dia de Festival. Us hi esperem. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I sí perquè avui hi tornem amb un altre programa dedicat a aquesta estimada editorial en la seva vesant més actual, la de Fresh Sound New Talent. Podreu escoltar quatre projectes, primer amb dos trios i després amb dos quartets, amb Alessandro Lanzoni Trio i el seu “Mirage”; Yaniv Taubenhouse (Moments in Trio Vol. 3), “Roads” mentre que els quartets seran els del Ludovic Ernault Quartet, “Live” i el d’en Dmitry Baevsky, “Soundtrack”. 

Doncs començarem el programa amb el projecte ”Roads” del trio Yaniv Taubenhouse – Moments in Trio Vol. Three. Editat per FSNT el 2020 i enregistrat el mateix any per Robert L. Smith i assistit per Owen Mulholland el 14 de gener de 2020 al Sear Sound Studios, Nova York,. Mesclat per Robert L. Smith a Defy Recordings, Nova York. Masteritzat per Pieter De Wagter a Equus Studio, Brussel·les, Bèlgica. Produït per Yaniv Taubenhouse i Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. Tots els temes estan composts per Yaniv Taubenhouse, excepte tres estàndards que són de Cole Porter, Thelonious Monk i De Paul. Tots els temes estan arranjats per Yaniv Taubenhouse (ASCAP). Amb: Yaniv Taubenhouse (piano), Rick Rosato (contrabaix) i Jerad Lippi (bateria). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/yaniv-taubenhouse-albums/53919-moments-in-trio-volume-three.html.. 

I els començarem escoltant en el tema llarg i anomenat... 

1.3.- Prayer (Yaniv Taubenhouse) 10m11s. 

Doncs així de càlids hem començat i tema propi del líder i llarg de més de 10 minuts. Té una rítmica i Groove delicat que se’t va emportant de manera irremissible, on la pulsió del contrabaix a càrrec de Rick Rosato i rítmica del baterista Jerad Lippi fan que el tema “camini” la mar de bé. I el tema l’ha iniciat el líder ja amb la melodia, on els companys de la  base de dos ja ens diuen de què anirà tot plegat per l’aspecte rítmic. Ell mateix, té una mà esquerra fent acords de manera rítmica i persistent, que també ens situen en la qüestió rítmica. Un tema amb melodia llarga exposada pel pianista i compositor i solos posteriors, primer del baixista Rosato i després del líder, compositor i pianista Yaniv Taubenhouse on cadascun d’ells ens han mostrat les seves habilitats que en són moltes. El primer amb un solo molt sentit, de sentiment, i melòdic també, i el darrer fent gal·la de tot un cistell ple de gust i tècnica. I com sol passar, després de la improvisació han recuperat la melodia del tema, el tema que en diem, i l’han acabat dolçament. Una joia per començar el programa d’avui. 

La vida està plena de cruïlles, algunes més significatives que altres, encara que el seu impacte en el gran esquema de les coses no sempre es revela des del primer moment. És evident quan hi ha un punt d'inflexió important a l'horitzó, com ara traslladar-se a un lloc nou o enfrontar-se a una decisió professional crítica. D'altra banda, algunes cruïlles poden semblar inicialment més quotidianes, com ara on sortir a sopar o quin camí s'ha de fer per passejar a la tarda pel parc. Però fins i tot una decisió trivial podria conduir a una trobada significativa o crear una certa oportunitat que d'altra manera no s'hauria produït. És per això que cada intersecció de la vida pot ser significativa, però només podem entendre i apreciar la seva importància en retrospectiva. Com a criatures habituals, els humans seguim naturalment rutines, però fins i tot quan seguim un camí que ja hem pres abans, la nostra experiència serà lleugerament diferent, ja que mai no som exactament iguals ni el nostre entorn o entorn. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.

 

I seguirem ara amb el tema de Cole Porter i magnífic arranjament del pianista, anomenat.. 

2.4.- You’d Be So Nice To Come Home To (Cole Porter) 4m20s. 

"You'd Be So Nice to Come Home To" és una cançó popular escrita per Cole Porter per a la pel·lícula de 1943 Something to Shout About, on va ser intrepretada per Janet Blair i Don Ameche. La cançó va ser nominada a l'Oscar a la millor cançó original el 1943 però va perdre perquè "You'll Never Know" va guanyar. I el més sorprenent és l’arranjament que en Yaniv ha fet. Sembla ben bé un altre tema, i se’l reconeix quan en fan la melodia, car en els altres moments és tota una descoberta. La qüestió rítmica canviada del tot és el que més aviat percebem. La digitació lleugera i gràcil del líder al piano fent melodia i més en la seva improvisació, a base de frases curtes i ràpides les moltes de les vegades i algunes on la velocitat va acompanyada d’una més llarga exposició solista, ens enlluerna. El “Walking” del baixista ha estat brutal tot i acompanyant el solo del líder, per després ell mateix fer el seu, brutal també i vital. Un gran tema d’aquest trio on el baterista té la gran feina de portar-los que per això és una bona màquina rítmica. 

Els camins que prenen els artistes afecten el seu procés creatiu, però és el viatge creatiu en si mateix el que sovint porta els artistes al seu camí, així que què va ser primer: la gallina o l'ou? Fins i tot quan els artistes tenen visions i aspiracions clares, els camins cap a ells poden ser borrosos o, de vegades, els camins poden estar clars, però la destinació no ho és. Tot i que pensem que podem saber quin camí seguir cap a una destinació concreta, sovint acabem en un lloc completament diferent, ja que l'objectiu o la visió de l'artista està contínuament modelat per les seves experiències al llarg del camí, etc, etc... 

—Yaniv Taubenhouse (a les notes interiors del CD) 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda.

 

I ja acabarem aquest projecte amb el tema propi i anomenat... 

3.6.- Morning Night (Yaniv Taubenhouse) 8m55s. 

I sí, la majoria de temes d’aquest projecte estan situats en el tempo mèdium, no gaire ràpid. L’aspecte del Groove és lo més remarcable, tot i haver-hi moments de Swing en d’altres temes, en aquest, la moguda rítmica està molt ben marcada per quasi uns permanents redobles del baterista, i el baixista amb una pulsió brutal també. El tema està marcat per la mà esquerra amb acords repetitius, i l’altre fent melodia amb notes agudes però també passant per les greus, on coincideix amb les del baix Rosato. Un tema llarg de quasi 9 minuts on tots tres han desgranat tot el seu saber, primer en l’entremaliada melodia per després en les improvisacions, la primera la del líder. Una tasca solista de la mà dreta, fent una línia melòdica molt bonica, i sempre recolzat per la base de dos. Unes maneres rítmiques d’improvisar alhora que fetes les noves línies de manera molt dolça i gust exquisit. Llarg solo d’en Yaniv, increïble, subtil també i molt creatiu, tot i no desplaçar-se massa pel teclat. Després d’aquesta llarga exposició solista, han recuperat la melodia principal i s’han apropat cap al final. I tot i haver-hi moments solistes quasi permanents durant tot el tema per com el baterista gestiona el seu instrument, al final del tema, aquest ha fet aquesta tasca solista curteta per després acabar-lo de cop. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I seguirem amb el projecte  ”Mirage” del pianista italià Alessandro Lanzoni Trio. Editat per FSNT el 2021 i enregistrat per Stefano Bechini a Studio Entropya, Perusa, Itàlia, 26 de febrer de 2020. Masteritzat per Pieter DeWagter a Equus Audio Mastering, Brussel·les, Bèlgica. Produït per Alessandro Lanzoni i productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. Amb: Alessandro Lanzoni (piano), Thomas Morgan (contrabaix), Eric McPherson (bateria). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/alessandro-lanzoni-albums/54003-mirage-digipack.html... 

Doncs ja els escoltarem en el tema de Benny Carter anomenat... 

4.1.- When Lights Are Low (Benny Carter) 7m18s. 

"When Lights Are Low", cançó composta per Benny Carter i Spencer Williams, 1936. Alguns músics van gravar aquesta cançó com a títol de l'àlbum, com són: When Lights Are Low (àlbum de Tony Bennett), 1964; When Lights Are Low (àlbum de Claire Martin i Richard Rodney Bennett), 2005; When Lights Are Low (àlbum de Kenny Burrell), 1979 i molts altres. Doncs el bo d’en Benny Carter va fer la música d’aquest preciós tema, ell que va ser un gran poli-instrumentista car tocà el clarinet, el saxo contralt, la trompeta, va ser arranjador i líder de banda. 

I els nostres herois han fet el tema amb un magnífic i delicat Swing, car el “walking” del baixista Morgan i els copets als plats i xarles del baterista McPherson ens l’han fet viure, aquest Swing. També hem copsat la bonica  “recreació” del tema que ells han fet, coses de l’arranjador i pianista Lanzoni. Aquest n’ha fet la melodia i posterior i magnífica improvisació amb una mà esquerra molt rítmica amb acords puntuals i notes guia. La dreta ha estat lleugera i gràcil amb les línies melòdiques creades, alhora que percusiva, amb una digitació prístina i un pianíssim amb un molt bon gust. Morgan al contrabaix ha fet també una gran improvisació, melòdica i amb una pulsió brutal. Un bonic tema per començar-los a escoltar. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 

I seguirem amb el tema compost pel trio i anomenat... 

5.4.- Tornado (Lanzoni, Morgan i McPherson) 6m53s. 

I us he volgut posar aquest tema, què és un dels tres compostos per el trio. N’hi ha un parell més que són del líder i pianista, i els altres dos són el “Moments Notice” de John Coltrane i el “Nobady Else Like Me” de Jerome Kern. I és que amb aquest que acabem d’escoltar han fet una passa endavant pel que fa a l’aspecte musical, on la melodia i el ritme trencat i persistent s’han allunyat de lo fàcil i melós, endinsant-se en contextos on la modernitat més agosarada ha fet acte de presència. Un tema on la constant improvisació de tots tres ens ha copsat, per enèrgica, per creativa durant quasi la totalitat del tema, car l’han acabat dolçament amb un llarg final. L’han començat amb una mena d’improvisació col·lectiva, primer delicada i després, i amb la improvisació de Lanzoni al piano, la cosa ha arribat a uns nivells estratosfèrics. Lanzoni, Morgan i McPherson  ens han demostrat que són uns cracs, on la base de dos, baixista i baterista han estat també brutals. Gran tema d’aquest trio. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

I acabarem aquest projecte amb el tema del gran Jerome Kern anomenat.. 

6.8.- Nobody Else But Me (Jerome Kern) 7m15s. 

"Nobody Else But Me", de vegades anomenada "Nobody Else But You", és una cançó de 1946 composta per Jerome Kern amb lletra d'Oscar Hammerstein II per al musical de Broadway, “Showboat” del mateix any. Aquesta va ser l'última cançó escrita per Kern perquè va morir poc abans de l'estrena de la producció. En pocs anys, aquest genial compositor va crear grans temes tots ells esdevinguts estàndards de Jazz interpretats per tothom. Ell i l’Oscar Hammersteim II van ser una de les més grans parelles de compositors de l’època. 

I hem recuperat el Swing en aquest tema, coses que es perceben clarament pel “walking” del baixista Morgan, ell que l’ha fet de manera constant. També el baterista ha col·laborat amb els copets al plat “Ride”. Un tema llarg de més de set minuts que per a un trio doncs està molt bé, mostra de les ganes de crear de tots tres. Aquest és un estàndard de Jazz que ells han reinterpretat i ja d’entrada amb la introducció al tema on el pianista ens ha agradat molt per la seva subtilesa i bon gust. De mica en mica ha “entrat” el Swing i de manera evident en la seva magnífica improvisació. La combinació d’ambdues mans ha estat perfecte amb acords i també fets amb l’esquerra de manera puntual, mentre la dreta ha creat unes línies melòdiques agosarades i modernes, alhora que líriques. El baixista ha fet també la seva aportació, i de nou feta amb bon gust, rítmica i melòdica alhora, seguint clarament l’harmonia del tema. Fins i tot amb el baterista han fet uns “quatres” on ell se’ns ha mostrar discret amb uns redobles molt ben executats fent la seva molt bona aportació solista. Un gran tema per acabar amb el seu projecte. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

 

I lo que seria la segona part del programa la faré amb els dos quartets comentats a l’inici, o sigui que començaré amb el projecte enregistrat en directe el 21 de febrer de 2019 per Jean-Marc Boiteaux a L'Espace Sorano, Vincennes, França. El tema #3 es va enregistrar el gener de 2020 al CDBM, Le-Perreux-sur-Marne, França. Masteritzat també el gener de 2020 per Clément Lemennicier a Studio du Faune, Montauban, França. Produït per Ludovic Ernault i productor executiu Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. Tots els temes composts per Ludovic Ernault. Amb: Ludovic Ernault (saxo contralt), Enzo Carniel (piano), Florent Nisse (contrabaix) i Simon Bernier (bateria). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/ludovic-ernault-albums/53985-live-pre-order.html... 

I ja els escoltarem en el tema del líder, com ho són tots i anomenat.... 

7.5.- Next Fall (Ludovic Ernault) 4m45s. 

Doncs ara ens hem situat en un context diferent, el que sempre representa una actuació en directe, alhora que també per l’aspecte musical on la melodia a càrrec del líder Ludovic Ernault amb el saxo contralt i el ritme persistent de la base rítmica ens han copsat per la seva creativitat. I el tema l’han iniciat a trio fent una primera “roda” per ja donar pas a la melodia. La qüestió rítmica està marcada pel “beat” del baterista Simon Bernier ben recolzat per les notes del baixista Florent Nisse. El líder i saxo contralt n’ha iniciat les improvisacions fent-la melòdica, seguint l’estructura del tema. El so és molt dolç; la seva tècnica, evident; el seu gust, exquisit. Enzo Carniel al piano l’ha seguit, ell però d’una manera més agosarada, més incisiva i moderna alhora que percusiva fent-la magnífica, també, i ho dic recordant al pianista Lanzoni de l’anterior projecte. El retorn a la melodia ens ha acostat al final del tema i aplaudiments del públic assistent. Un bonic tema per començar-los a escoltar. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 

I seguirem amb una mica més de trempera amb el tema anomenat... 

8.1.- Dreamland (Ludovic Ernault) 5m53s. 

I aquest tema és el primer track del disc, i no sabem si van iniciar la seva actuació a l’Espace Sorano. Hem pogut constatar també que l’aspecte rítmic és la qüestió central, car el baterista Bernier fa una gran tasca i és ell qui fa anar la màquina rítmica de la seva peculiar manera. Els copets a la caixa, l’absència de Swing, la presència de Groove persistent durant tot el tema, és la mare dels ous de la rítmica. La melodia amb notes llargues i dolces sembla, aparentment, oposada a la rítmica, però no, car de mica en mica ens fan entrar en el context del tema i ben aviat t’hi enganxes. El líder Ludovic Ernault s’ha posat a improvisar i ves per on que per sota també ho ha fet el pianista Enzo Carniel esdevenint quasi una improvisació col·lectiva d’ells dos. Hi ha hagut uns moments molt vitals, molt melòdics a càrrec del saxo contralt, però també una mica punyents, un pèl més agressius, tot i dominar en el projecte l’aspecte melòdic. Bonic tema del líder i bones interpretacions de tots quatre, on el baixista ha fet una bona tasca de suport. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I ja acabaré de presentar-vos aquest projecte escoltant el darrer tema i anomenat... 

9.8.- Danse (Ludovic Ernault) 4m41s. 

Doncs amb aquest tema clouen el seu CD, a tota dansa i vitalitat. Un tema que gira al voltant de dos únics acords, coses que ens ha mostrat el pianista en la “Intro” feta pel trio base. La melodia a càrrec del líder, si és que n’hi ha hagut, també ha anat al voltant dels dos acords. Sí que la llarga improvisació del líder ha seguit la mateixa tònica, la de la persistència rítmica i harmònica. La seva creativitat però ens l’ha fet seguir tota, veient les seves evolucions i bones maneres solistes. I quin final més dolç i maco ens han fet. Un “break” delicat i canvi substancial, amb ells havent aturat la màquina rítmica i haver entrat en un entorn on el lirisme n’ha estat el protagonista i ja amb els aplaudiments finals, i també els nostres. Un bon tema per acabar-los d’escoltar. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I ara ja encarem la recta final del programa amb el projecte del saxo contralt Dmitry Baevsky , “Soundtrack” editat per FSNT el 2021 i enregistrat a Tedesco Studios, Nova Jersey, el 25 de novembre de 2019. Mesclat per Erwan Boulay a Studio Libretto, Antony, França. Masteritzat per Pieter De Wagter a Equus, Brussel·les, Bèlgica. Produït per Dmitry Baevsky i productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. amb: Dmitry Baevsky (saxo contralt), Jeb Patton (piano), David Wong (contrabaix) i Pete Van Nostrand (bateria). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/dmitry-baevsky-albums/53979-soundtrack-digipack.html. 

I començarem a tot swing amb el tema de qui va ser ànima musical del Modern Jazz Quartet, John Lewis el conegut... 

10.13.- Afternoon in Paris (John Lewis) 4m31s. 

I aquest tema del 1949 té una estructura de 32 compassos de la forma AABA, essent la B el que en diem el “pont” on hi ha sempre un cavi tonal. I John Lewis el va incloure en el seu àlbum del 1957 amb el mateix títol, havent-lo enregistrat un any abans el gran i desconegut pianista Phineas Newborn. 

I els nostres herois l’han fet a trio, coses que es perceben clarament per la falta dels acords del piano. I sempre dic què, quan el piano hi és, doncs què bé, però quan no, doncs que no el trobem a faltar car la netedat del so també ens agrada, coses que Sonny Rollins va fer moltes vegades, tocar a trio de saxo, contrabaix i bateria; sembla doncs un homenatge al mestre. A Dmitry Baevsky l’havíem vist al Jamboree ja fa uns anys, i a partir de llavors ha sonat diverses vegades en aquest programa, coses que ens agraden, car és un molt bon instrumentista alhora que bellíssima persona. I ells n’han fet l’exposició inicial, tocar-ne la melodia, per després el baixista David Wong iniciar-ne les improvisacions, i la seva ha estat llarga i reeixida. L’ha fet amb una molt bona pulsió rítmica alhora que feta de manera melòdica seguint l’harmonia de manera clara, essent més fàcil saber per on ha anat. El líder l’ha seguit i de quina manera més impressionant. Modernitat alhora que amb la “tradició” ben a prop, al costat vaja. El Swing ha estat present sempre, amb el “walking” del baixista i les escombretes del baterista. Al final han fet uns “quatres” amb el baterista Pete Van Nostrand per recuperar el “tema” i acabar-lo dolçament. Magnífica i delicada manera de començar-los a escoltar. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

 https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació.

 

I encara els escoltarem amb un tema del líder anomenat.... 

11.3.- Baltiyskaya (Dmitry Baevsky) 5m18s. 

I quin tema propi més ben parit acabem d’escoltar. La melodia inicial ha tingut moments amb el ritme Latin i també amb Swing, coses que s’han aclarit durant les improvisacions on el Swing no ens ha abandonat en cap moment. I aquest tema ja l’han fet a quartet amb el pianista Jeb Patton i ell fent-ne una bona improvisació. Qui primer les ha començat ha estat el líder i saxo contralt Baevsky quallant un solo magnífic, amb un so molt dolç. El seu llenguatge jazzístic és de primera línia, modern però amb la “tradició” ben arrelada, coses que hem pogut copsar escoltant-lo. Bona tècnica i bon gust, barrejat amb un bon so, doncs és un plaer escoltar-lo. Patton l’ha seguit també de manera delicada i amb unes maneres més “ortodoxes” que els anteriors que hem escoltat avui, cosa que no desmereix de cap manera la seva vàlua, car ha fet una molt bona improvisació, no tant percusiva tampoc, però sí melòdica. Wong  ha mantingut un constant “walking” en les impros dels companys, fent també la seva de manera excel·lent. Magnífica pulsió rítmica i solo curtet però maco. Els “quatres” amb el baterista Pete Van Nostrand han fet arrodonir les intervencions de tots quatre en aquest gran tema propi de Dmitry Baevsky. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. 

I tot i haver-hi el conegut tema de l’estimat Horace Silver, “The Jody Grind”, encara els escoltaren a tot Swing amb el tema de Michel Legrand i anomenat... 

12.6.- La Chanson de Mexence (Michel Legrand) 5m28s. 

Doncs dir-vos que aquest tema es pot veure al Youtube en una actuació del compositor Michel Legrand amb ell al piano i de quan tenia 85 anys, acompanyat d’en Pierre Boussaguet al contrabaix. Un tema que va compondre per a la pel·lícula “Les Demoiselles de Rochefort” del 1967. El tema en anglès es diu també “You must believe in Spring”, balada interpretada  també per tothom, però qui més, el gran Bill Evans Trio. Tema d’estructura no gaire típica, de 26 compassos i de la forma ABC, amb la C de 10 compassos en el format original i que ells han reconvertit a 32 compassos i de la forma ABAB acabant el darrer chorus amb dos compassos més. 

Els nostres herois però, ho han fet a un tempo vital i a tot Swing ja des dels inicis. El “walking” del baixista ha estat magnífic, alhora que els copets al plat “ride” del baterista, fent amb el pianista una màquina rítmica precisa i segura per anar a qualsevol port. I després de fer dos “chorus” del “tema”, el líder n’ha iniciat les improvisacions. Dmitry Baevsky té unes maneres melòdiques i suavitat interpretativa que ens agrada molt. El seu dolç so, fraseig lligat i línies melòdiques ens acaronen les oïdes, no sense mostrar la seva vena bopper, que la té, i molt, fins i tot amb temes melòdics com aquest. El pianista Jeb Patton l’ha seguit amb el reconegut estil recolzat en la “tradició pianística”, aportant ell el seu granet de sorra per a la consecució d’aquest magnífic tema. Al final, i de manera sorprenent, s’han quedat sols saxo contralt i contrabaix fregat per l’arc, acabant-lo però a tot Swing amb un “pedal” magnífic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. Molt bona interpretació de tots quatre.

 

I ara sí que acabarem el projecte de Dmitry Baevsky i el programa d’avui amb el tema de l’Ornette Coleman anomenat... 

13.9.- Invisible (Ornette Coleman) 3m47s. 

I l’Ornette Coleman va incloure aquest tema en el seu primer CD, l’àlbum debut, “Something Else!!!!”, “Alguna cosa més!!!! (subtitulat The Music of Ornette Coleman). Va ser publicat per Contemporary Records el setembre de 1958. Segons AllMusic, l'àlbum "va sacsejar el món del jazz", revitalitzant la unió del blues i el jazz i recuperant "el blues als seus inicis 'clàssics' en la música africana". És inusual en la producció de Coleman perquè inclou una instrumentació de quintet bebop convencional (saxo, corneta, piano, contrabaix i bateria); després d'aquest àlbum, Coleman ometria el piano, creant un so més cru i fluid, més net i clar. 

I els nostres herois ens n’han fet una magnífica interpretació seguint fil per randa el tema original. El Swing és brutal, coses que també  va fer el gran Ornette al qual coneixem més pel fet de ser qui va començar amb això del Free Jazz, on de Swing, res de res. No només ell va iniciar aquest camí, car d’altres i abans ja n’havien fet les primeres passes com Coltrane i Dolphy. Ell però en va posar les bases del trencament total amb el passat. I no és un tema d’estructura estàndard, no. Després de fer-ne un “chorus” del tema, el líder i saxo contralt n’ha iniciat les improvisacions, fent-la magnífica, ràpida, bopper, amb un llenguatge modern i fraseig lligat magnífic coses que ens mostren la seva tècnica. El gust interpretatiu és exquisit. El solo del pianista ha seguit l’aurèola del tema, la rítmica del tema, fent-lo modern, més agosarat que les seves anteriors improvisacions. Després han fet uns “quatres” amb el baterista on ell també haurà gaudit, com nosaltres hem fet escoltant-los a tots quatre.  Com hem fet escoltant a tots els músics del programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. I us recordo que hem escoltat a Alessandro Lanzoni Trio i el seu “Mirage”; Yaniv Taubenhouse (Moments in Trio Vol. 3), “Roads” a Ludovic Ernault Quartet, “Live” i a Dmitry Baevsky, “Soundtrack”. 

Doncs recordar-vos que aquest dissabte 16 de juliol farem el segon dia de Festival i serà a la Plaça de la Vila Vella amb els combos de les escoles El Musical de Bellaterra amb la presència del gran Eladio Reinón i el combo de G. S. del Conservatori del Liceu. A les 20h del vespre, com cada dia de Festival. Us hi esperem. Esdeveniment organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’ajuntament de SVdH i per això moltes gràcies. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.