Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es . 

I sí, perquè avui els hi dedicaré el programa a aquesta estimada editorial del País Basc. Podreu escoltar tres projectes, el primer enregistrat en directes des del 2014 al 2019, coses que van passar en la XIII Ondas de Jazz en la Ciudad, déu n’hi do, CD que quasi tenia oblidat. Els altres dos són d’aquest 2022, primer amb el “Lucio” dels The New Jazz Collective, per acabar el programa amb el darrer dels The Machetazo anomenat “Searching Hard” i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

 

Doncs començaré el programa amb alguns temes, els més jazzeros, dels enregistraments de les XIII Ondas de Jazz en la Ciudad, fets al Conservatori de Música Jesús Guridi de Vitòria-Gasteiz. He trobat que dels 14 temes n’hi ha quatre que ens hi van la mar de bé, o sigui que començarem amb tres d’una formació on hi hagué: Ainara Ortega, veu; Rubén Salvador, trompeta i Alejandro “Satxa” Soriazu, piano i ells hi varen ser el 2014. 

Escoltem-los primer dolçament amb la preciosa balada de Richard Rodgers i lletra de Lorenz Hart, anomenada... 

1.7.- My Funny Valentine (Rodgers & Hart) 4m06. 

I aquest és un tema que varen compondre el 1937 per al musical Babes in Arms interpretat per milers de músics i cantants i que ha aparegut en molts més àlbums. I la veritat és que ells n’han fet una molt bonica interpretació, amb el piano primer amb una Intro per després ja amb la molt maca veu de la cantant Ainara. Un tema fet a duet de veu i piano, amb ella havent cantat la molt bonica melodia, per després improvisar una mica en “Scat” fent-ho força bé. Un directe molt ben fet d’ells dos. M’agrada la càlida veu de Ainara. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I encara seguirem escoltant-los en el preciós tema de Jimmy Van Heusen i lletra de Johnny Burke, anomenat.... 

2.3.- It could Happen to you (Van Heusen & Burke) 5m09s. 

I aquesta cançó la van compondre el 1943 per al musical fet l’any següent amb Dorothy Lamour i anomenat And the Angels Sing. Tema que ha tocat tothom, i cantat tothom i totdon, homes i dones i que és molt habitual a les Jam Sessions. I aquest trio m’agrada força com ho van fer aleshores, al 2014, que ja fa una mica massa. El CD va sortir el 2019 i a mi em devia arribar el 2020. I què deu ser de les seves vides passats aquests anys. I el tema l’han iniciat veu, en Scat i piano, a mode d’Intro, per després ella mateixa cantar ja la bonica melodia, i ara en anglès. I és que els bascos tenen molta tirada a anar al Regne Unit, que el tenen molt a prop, i per això tenen un anglès tan bo. I en Rubén va agafar la trompeta per fer aquest tema i ha fet una molt bona improvisació. I Ainara ens ha acaronat de nou amb la seva, feta en “Scat” passant pels acords i les notes guia, que són les que defineixen per on va l’harmonia del tema. Tema de nou cantat per ella, final i els aplaudiments del respectable, que recordeu que va ser un directe. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda. 

I seguirem amb una mica més de tempo i swing delicat amb el tema cantat en basc i títol i lletra que no té res a veure amb l’original, tema encabit en “My Fair Lady” i anomenat “On the Street Where You Live” i que ells han dit què és... 

3.12.- Katu Beltz Urdin Hotsa (Loewe & Them) 6m51s. 

"On the Street Where You Live" és una cançó amb música de Frederick Loewe i lletra d'Alan Jay Lerner del musical de Broadway de 1956 “My Fair Lady”. L’anècdota és que, tot i conèixer la cançó, ni jo ni un gran músic i amic vam saber reconèixer-la, cosa que va fer el meu estimat Joan Recolons, no tardant massa, no. Té una memòria d’Elefant del Jazz. I ves per on que els nostres herois, també a trio ens n’han fet una magnífica interpretació, ara amb el Rubén al fiscorn i so càlid, el qual ens ha “clavat” una molt bona improvisació. I aquest tema que Ainara ha cantat en basc ha sigut molt maco, i que cantar Jazz en basc no és habitual, tampoc no ho és cantar Jazz en català, tot i que els qui patim el “setge velat” a la nostra llengua ho hauríem de fer més. L’han iniciat el trompetista i pianista per ben aviat aparèixer la veu de la cantant i ja amb la coneguda melodia del tema. El ritme i swing ha anat a càrrec totalment del pianista, cosa que ha fet molt ben feta. Un tema de prop de 7 minuts a trio, i doncs déu n’hi do de la bona tasca de tots tres, trio gens habitual de veu, piano i metall.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.

 

I acabaré amb aquest recopilatori d’enregistraments amb el que van fer el 2016 els del Combo de la Escola de Música Luís Aramburu, i tema de Freddie Hubbard anomenat... 

4.5.- Gibraltar (F. Hubbard) 4m45s. 

I aquest tema tan canyero és del 1982 i del seu disc “Born to be Blue”, amb gent com l’Harold Land i demés, tots ells situats en una època on s’havia de fer un Jazz més comercial, que també havien de viure. Els nostres joves herois però, van fer el tema a un tempo més tranquil·let i ritme més funky. Doncs i què bé ho va fer el flautista d’aquesta formació de l’escola. El baterista també ha fet uns bons “quatres” amb el pianista recolzant-lo i després ja han recuperat de nou el tema, que haureu vist que té també uns moments amb un bon Swing. Un tema que ha començat el baixista situant-nos en el motiu principal i ritme inclòs, per després aparèixer el piano fent-ne els acords. La banda al complet ha fet la melodia del tema del bo de Freddie Hubbard. El canvi tonal i rítmic en el pont està molt ben aconseguit i les interpretacions del “combo” tenen un molt bon nivell, tot i que qui més destaca és el flautista, del qual malauradament no en sé el nom. Bravo per ell, però. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I després d’aquest primer disc d’Errabal Jazz que m’havien enviat ja fa massa, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva dolçor narrativa envoltada de les músiques del programa.

 

I ara seguiré amb els dos projectes d’aquest 2022, i el primer serà el “Lucio” de la formació The New Jazz Collective. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Fredie Pelaez el setembre del 2021 al Pottoko Studio, País Basc. I aquí hi tenim als músics, amb esperit i praxis anarquista, Marco Bellizzi (trombó), Juan de Diego (trompeta), Fredi Pelaez (orgue Hammond) i Hilario Rodeiro (bateria). I sembla que les composicions giren a l’entorn de trompetista Juan de Diego, i també n'hi ha de Marco Bellizzi, i com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc d’Errabal Jazz: http://www.hotsak.com/tienda/lucio ... 

I aquest projecte té set temes no massa llargs, tots farcits del Swing i Groove adequats, tot i ser el tempo de la majoria dels temes mèdium. I per això us posaré el delicat cinquè track anomenat... 

5.5.- En sirio (Juan de Diego) 5m34s. 

Doncs ja heu pogut comprovar de quina manera més subtil, melancòlica i càlida aquest quartet ens ha acaronat. La música està molt lluny de les estridències, i més aviat s’apropa a la “música callada”, per com de callada i silenciada ha estat la història de l’anarquista Lucio. Un tema amb una melodia força peculiar iniciat per trompetista i organista, tot així com dolçament. La melodia feta pels dos metalls ha estat força ben recolzada pel Groove de la base rítmica de dos, organista i bateria, fent el primer la feina del baixista, també. El trombonista ens ha fet una magnífica improvisació, ell en l’ona d’en Curtis Fuller, per sonoritat i fraseig. Bona tasca d’en Marco al trombó pel canal dret que quan ha acabat la seva improvisació, ha aparegut Juan per l’esquerre, ell amb la trompeta i so més agut. Ambdós han seguit la melodia en la seva improvisació, tot i que Juan ha desenvolupat altres línies melòdiques. I ells dos han recuperat la melodia per anar encarant el final del tema. En el pont del tema m’ha semblat notar un curtet “walking” del pedal dels baixos de l’organista, i per això notar la mica de Swing que he notat. 

El so i les composicions giren al voltant de Marco com a creador principal, professor de Trombó Jazz al Conservatori Superior de Música de Navarra i posseïdor d'una extensa, valenta i compromesa carrera musical que l'ha portat a fer concerts a 15 països diferents, tant a prestigioses sales europees o americanes com a campaments de refugiats a l’Àfrica o al mig del carrer. 

I des del Conservatori Superior de Navarra i Taller de Músics després, arriba també Juan de Diego, bilbaí establert a Barcelona i líder del quartet de Jazz Groove “Trakas”, així com del mític quintet DeDiego Brothers amb el seu germà Víctor, en què desenvolupa i barreja el jazz amb les seves preferències pel boogaloo i d'un altre munt d'excel·lents formacions com Associación Libre Arkesta, Brassass Company, Big Latin Band, 666, Barcelona Jazz Orquestra, Lucrècia o Groove Station.

 

I seguirem amb el tema anomenat... 

6.2.- El macho que más mea (Juan de Diego) 4m16s. 

I aquest tema segueix una mica el tarannà de l’anterior pel que fa a sonoritats ara però amb el ritme una mica més marcat pel baix de l’orgue i també pel baterista, ara amb continus redobles i creativitat. L’han començat suaument metalls i orgue, per ben aviat aparèixer ja el baterista i el motiu principal fet pels dos metalls. I el pont té un canvi tonal preciós, fet en dues parts, per després tornar al motiu principal. L’organista  Fredi Pelaez s’ha quedat sol amb el baterista Hilario Rodeiro, tot i ser com tres, per la feina dels baixos que fa el mateix organista. El seu Hammond i les maneres musicals del projecte no són les de Jimmy Smith, ell a tot Hard Bop i Funk. Aquí el  context és ideològic i té un no se què de seriós per l’homenatge a Lucio, potser. Tal i com va aquest món, de fa tants anys, no en podem estar massa contents, no. Juan de Diego ha fet també la seva improvisació en el registre alt, i a moments amb diàleg amb el trombonista i compositor Marco Bellizzi. Juan fa parlar a la seva trompeta, i és un parlar pausat, a vegades tristot per les barbaritats que ens toca viure, i sempre és punyent el seu significat. Bon tema seguint l’ona del projecte, seguint el Groove del projecte. 

De l'altra trobem l'inimitable Fredi Pelaez (encarregat també de la producció i masterització del disc al seu flamant Pottoko Studio) pianista de formació, plenament dedicat al seu màgic orgue Hammond en l'actualitat i integrant de projectes com Organiks, Dynamic trio, Carlos Bernal trio o CIF project. 

I, finalment, l'efervescència rítmica del gran Hilario Rodeiro, bateria freelance i improvisador electrònic premiat per l'Acadèmia de la Música (2006) i guanyador del V Concurs de Jazz de Barcelona. Ha pres part en agrupacions com Pamplona Jazz Orquestra, RS Faktor, The Good Time Rollers, Old School Quartet o The Big Free Tongue. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 

I encara els escoltarem en el tema anomenat... 

7.6.- El Che dijo no (Juan de Diego) 5m12s. 

I sí, amb aquest tema hem crescut una mica de tempo alhora que amb Swing de l’organista. De fet, no escoltem un Swing total pel fet que el baterista estigui en aquesta ona de continus redobles sense marcar el plat “Ride”. Sí que l’hem notat amb el “walking” dels baixos de l’organista. De fet s’ha notat més en les improvisacions dels dos metalls, en una mena d’“impro col·lectiva” que han fet ells dos. Tenen una molt bona comunicació, s’entenen molt bé vaja. Un pel canal esquerre i l’altre més greu pel dret. Juan ens ha fet unes línies melòdiques
força entremaliades, mentre que Marco l’ha recolzat en els més greus, a vegades a mode de “pregunta-resposta”. Un duet solista que ha durat una bona part del tema. També hi ha participat l’organista Pelaez arribant a moments d’un cert “clímax”. 

Aquest disc recull la banda sonora d'un espectacle que uneix teatre, còmic i jazz i ens parla de lo gran que va ser el militant anarquista navarrès Lucio Urtubia a través de les imatges, de les seves paraules, i de la bella música que destil·la el The New Jazz Collective. El muntatge “Lucio” és un homenatge, una reivindicació i un pas més en la seva lluita. En aquesta intersecció transversal entre el llenguatge literari, visual i sonor “Lucio” desenvolupa un retrat cubista del polièdric personatge; un diàleg fascinant des de diversos punts de vista i coordenades espaciotemporals que lluny d'alimentar certeses acomodades, planteja incisives preguntes que conviden a la reflexió i passar a l'acció tan aviat com un abandona la sala. I en aquest entorn, la joia anarquia del jazz és l'element essencial que impregna tots els components. Marco Bellizzi (trombó), Juan de Diego (trompeta), Fredi Pelaez (òrgan hammond) i Hilario Rodeiro (bateria) integren el The New Jazz Collective que dóna forma i cos a l'entramat sonor de l'obra. Enregistrat el setembre de 2021, aquest disc recull en 7 fantàstics temes de joiós swing la banda sonora que acompanya la vida del gran idealista navarrès per donar continuïtat al seu missatge, i fer-lo ressonar a les nostres orelles i als nostres cors. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

I ja acabarem amb el tema més vital i anomenat... 

8.3.- Soy el Quico (Marco Bellizzi) 3m21s. 

I sí, aquest és el tema més vital del projecte d’aquest Now Col·lectiu de Jazzistes bascos. Un tema on hi ha més preponderància dels solos col·lectius d’ells dos. El ritme és a vegades “beat” ben marcat pel baterista. El Funk també hi és, i el “boogaloo” per com li agraden al Juan els ritmes emprats en els temes de Lee Morgan. L’han començat tots plegats amb la melodia també entremaliada, i curteta, a mode Blues. Ben aviat el “walking” dels baixos de l’organista, el baterista fent de les seves, i ells dos en una mena de “téte a téte” de Jazz contemporani. Després d’això, el “beat” i les improvisacions dels metalls amb una trempera
magnífica. El tema és curtet, coses que en un directe segur que allargassaran. Ens ha agradat la dinàmica i vitalitat del projecte, dels temes, la dels músics, i sobretot el permanent contingut polític que hi ha en el rerefons dels CDs de Juan de Diego. Bon projecte, bon “rollo” de músiques i músics, bons els dos sons dels metalls, i bons els dos de la base rítmica. Felicitats nois. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 

Bé, i ja per acabar el programa d’avui escoltarem el darrer projecte d’Errabal Jazz anomenat “Searching Hard” dels The Machetazo. Enregistrat (en directe a l’estudi) i mesclat per Shagan Fathi el gener del 2022 als Camaleón Studios, Madrid. I ells són: Daniel Juárez, saxo tenor; Nacho Fernández, guitarra; Jorge Castañeda, piano; Dario Guibert, contrabaix i Mikel Urretagoiena, bateria. I resulta que tots cinc tenen temes compostos, uns més que d’altres, el que més Juárez que en té quatre; dos Castañeda i Fernández i un Guibert i Urretagoiena. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: http://www.hotsak.com/tienda/searching-hard. 

I aquest és un projecte amb 10 temes, alguns de llargs al voltant dels 10 minuts i mig. Els ritmes i tempos són diversos, havent-hi quatre temes que podríem encabir en el concepte “balada” per tempo delicat, com són ara “Bakak”, amb paisatges onírics com ells ens diuen. “Donostia” comença dolçament amb la guitarra acústica de Fernández a mode d’arpegis, tot i posteriorment esdevenir similar a “Bedland” pel marcatge del baterista i baixista també a un tempo tranquil·let. També “El Hombre Melancólico” comença delicadament tot i canviar una mica posteriorment en el solo del pianista. Amb “Nork Daki” les coses ja es plantegen rítmiques des de l’inici tot i haver-hi breaks diversos amb el pianista i posterior solo del baixista. I el tema més curtet, “Bihotzaren Barrualdea” de 2m i escaig, iniciat amb acords pel pianista, esdevindrà quelcom més amb el motiu fet pel baixista i marcatge del baterista, tot plegat a un tempo mèdium. 

I ara feia dies que no parlava dels ritmes i tempos dels temes, o sigui que de tant en tant també va bé, i després els acabaré de comentar. I per començar-los a escoltar ho farem amb un dels temes delicats, per copsar de la manera que els fan, els més lents...i serà el compost pel baixista Dario Guibert i anomenat...

 9.9.- El Hombre Melancólico (Dario Guibert) 5m19s. 

I sí, ja heu pogut escoltar de quina delicada manera comença aquest tema i amb quina melodia més bonica. Saxo tenor i guitarra l’han fet quasi a duet, amb sonoritats contraposades, l’una greu i l’altre aguda. I ben aviat Castañeda ens ha fet la primera improvisació, magnífica, i com de mica en mica el tema va agafant intensitat rítmica i empenta. La base rítmica de dos li donen tot el seu suport amb el baterista marcant el ritme més o menys com ha fet el baterista de l’anterior projecte. Similituds que ens fan pensar en que tornem a tenir un programa més o menys temàtic, més sí perquè tots tres són discos d’Errabal Jazz. I el tema s’ha desenvolupat posteriorment amb el solo de Juárez al saxo tenor, saxofonista que va sonar la setmana passada en el projecte d’en Quique Ramírez. I el tema ha acabat delicadament tal i com l’han començat. Bonic tema per començar-los a escoltar. 

I el tema que titula l’àlbum “Searching Hard”, ja comença amb un ritme trencat a un tempo maco. Guitarra, piano i saxo fent la melodia plegats. Breaks posteriors, i molta canya després la que tindrà aquest magnífic tema. I “Reset” ja comença viu amb els acords del pianista per ben aviat la resta de companys aparèixer amb la melodia i ritme també trencat. I el tema més llarg de més de 10 minuts és també el més complex, i ja iniciat per saxo i guitarra fent una melodia també trencada, com el ritme. Té diversitat melòdica, harmònica i rítmica, coses que apareixen en els solos, el primer, el del guitarrista. I el més vital des del punt de vista de tempo i ritme tampoc gens convencional amb canvis diversos és la “Tabla de Sator”, que també incorpora breaks diversos. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I seguirem amb un tema del baterista Urretagoiena anomenat... 

10.5.- Nork Daki (Mikel Urretagoiena) 5m18s. 

I ja heu pogut escoltar que la diversitat musical, melòdica, harmònica i rítmica  és la tònica d’aquest temes, alhora que farcits d’una gran qualitat. Gran tema del baterista Urretagoiena, i grans intervencions dels solistes i gran feina del compositor a la bateria, en un tema que acaba delicadament, més o menys com l’han començat, i que han estat els acords del pianista amb la rítmica del baterista. La melodia entretallada, ha aparegut ja amb el saxo tenor i guitarrista, i ben aviat, un break a càrrec dels acords del guitarrista i notes soltes del baixista Guibert. Un altre break amb bonics arpegis de Castañeda i la berra fregada pel baixista. Melodia dolça a càrrec del saxo tenor de Juárez i primer solo a càrrec del baixista Guibert, el qual l’ha fet rítmic amb una molt bona pulsió, alhora que melòdic. El saxofonista s’ha esplaiat en un magnífic solo, enèrgic, amb frases ràpides, llenguatge i so de lo més “Jazzy”, arribant al dolç final. 

Enregistrat a Camaleon Studios de Madrid íntegrament en directe i amb una producció impecable. “Searching hard ”no només evidencia el talent individual de cadascun dels components de la banda, Juárez, Fernández, Castañeda, Guibert i Urretagoiena, i el seu virtuosisme instrumental sinó que a més revela l'originalitat de la seva proposta al llarg de deu composicions signades per tots els integrants, els quals afanyosament elaboren un brillant exercici de recerca i experimentació a través d'elles. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I encara seguirem amb el tema que titula el projecte compost pel saxo tenor Daniel Juárez...... 

11.1.-Searching Hard (Daniel Juárez) 5m01s. 

I ens acabem de trobar amb un altre magnífic tema, potent i divers, sense concessions, on la creativitat no està segada per cap condicionant. Una melodia entremaliada i tota una harmonia d’una certa complexitat, com complexa és la qüestió rítmica, coses que es perceben ja ben aviat començat el tema. La melodia va seguint els canvis rítmics i per això no és continua sinó trencada. El primer break l’ha fet el guitarrista Fernández el qual ens ha acaronat amb la seva improvisació, primer delicada i de mica en mica amb més trempera, la que han anat agafant ells, bàsicament per com la base rítmica domina el “cotarro”. Amb la improvisació de Juárz al saxo tenor, la cosa ha agafat una embranzida brutal, per l’energia com l’ha fet, però també per les línies creades, totes elles d’una gran complexitat alhora que fetes amb un gust exquisit.  

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

 https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació.

 

I ja acabarem projecte  i programa amb el tema més llarg i divers, compost també pel guitarrista Nacho Fernández i anomenat... 

12.7.- Dueño del Fuego (Nacho Fernández) 10m30s. 

I si hem escoltat temes diversos i potents, aquest és el que s’emporta la “palma”. El pianista ja ens ha dit de què anava tot plegat, ritme trencat, com també la resta de companys que l’han seguit, on la melodia ha durat res, quatre compassos mal comptats. Ben aviat Fernández a la guitarra ha fet una gran improvisació amb el suport imprescindible de la base rítmica de piano, contrabaix i bateria, que era on hi havia quasi tot, harmonia i ritme trencat. Melodia de nou amb el saxo tenor i ara amb un break delicat a càrrec del pianista i saxo tenor, tot plegat d’una gran bellesa. I la improvisació de Castañeda al piano ha estat d’una dolçor inicial esfereïdora, ell amb el contrabaix ben clar i no tant la bateria. De mica en mica les coses van agafant un tarannà més viu. I quina gran improvisació ens ha fet Castañeda, pianista que vam veure a Terrassa com també a Juárez i Guibert acompanyant a un altre músic que ara no recordo. I com s’ha anat estirant el tema, i quin Riff han fet quasi al final de la improvisació del pianista. Juárez s’ha desfermat al final amb una magnífica i potent improvisació amb una lleugeresa interpretativa, per facilitat de fraseig, increïble. Gran improvisació d’aquest mestre del tenor modern, i gran tema del guitarrista Fernández. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. I us recordo que l’hem dedicat a l’editorial basca Errabal Jazz i a tres dels seus projectes, el primer de les XIII Ondas de Jazz en la Ciudad, per després escoltar als The New Jazz Collective i acabar de la manera que hem fet, amb els The Machetazo i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

I abans d’acomiadar-me, dir-vos que aquest dissabte 9 de juiol farem el primer dia de la 13ena edició del Festival de Jam Sessions. Comptarem amb dos combos de Grau Superior, els de l’ESMUC i el l’ESEM Taller de Músics. Serà a partir de les 20h a la Plaça de Joan Prats i Escala en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Us hi esperem. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.