Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
I seguim dient NO a la guerra de Putin, NO a cap de les guerres, totes elles assassines.
I el programa d’avui
anirà d’unes músiques delicades, coses motivades pel fet que aquests dies
podrem veure en diferents espais a dos músics que s’han unit per presentar
projecte, i aquests són el pianista Alexis
Alonso i el flautista Jorge Pardo.
El primer, i compositor, va voler que el flautista l’acompanyés en el seu
projecte. El del pianista té relació amb l’aigua i s’anomena “Love in Floating Bridges” on també hi
tenim a Marco Mezquida, de convidat.
També escoltarem el darrer disc de la formació Alàti, “Las Orillas” autoeditat, on fa un recull d’algunes de les
composicions que més li agraden, passat això sí pel seu sedàs. I per com són de
maques les músiques, i tant que ens van agradar a nosaltres, escoltarem alguns dels
temes del concert que van fer el ”Manuel
Krapovickas Koan Quartet, plays Carla Bley” a la Nova Jazz i al Jazz Club la
Vicentina. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Començarem amb el disc de l’Alexis Alonso, “Love in Floating Bridges”, a piano sol, però amb la col·laboració de Jorge Pardo i Marco Mezquida. El primer en un tema i el segon en dos, la resta, a piano sol. Autoeditat el 2021, i enregistrat i mesclat per Roberto Amor entre l’abril i el juny de 2021 al Trak-A-Trak Studios, Santa Cruz de Tenerife. Aquí hi tenim a Alexis Alonso, piano; Jorge Pardo, flauta a “La Vida en el agua”; Marco Mezquida, compartint piano amb el líder en dos temes, “Pick. P1” i “Pick. P2”. Tots els temes són de l’Alexis Alonso. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic: https://www.alexisalonso.com....
I per començar proposo que l’escoltem, al líder, en el tema propi que titula el projecte i anomenat...
1.4.- Love in Floating Bridges (Alexis Alonso) 4m14s.
I aquest disc està dedicat a totes les víctimes del Covid 19 i també a les seves famílies, i de manera especial a Juan Cano i Candelaria García. I aquest disc el va fer en plena pandèmia, època en que estàvem totes i tots força trasbalsats i anava molt bé fer projectes sol o acompanyat de pocs, com és el cas. Aquest disc el tenia reservat a l’espera de poder-lo posar, car, la seva delicadesa és força especial. Sona avui, ho repeteixo, perquè ha coincidit que l’Alexis Alonso i Jorge Pardo han endegat una gira que passarà per Barcelona. Nosaltres hi serem el 31 de maig. Aquest primer tema del líder a piano sol ens l’ha mostrat en tota la seva esplendor. Brillant en l’execució, rítmiques les seves notes, conjunció harmoniosa de les dues mans. Creativitat i bellesa. Melodia que t’acarona amb la mà dreta, i arpegis preciosos i precisos de l’esquerra que ens transporten a moments diversos per cadascú. La melodia té el punt de melancolia, fins i tot de tristor. S’albira però alguna esperança, de ben segur gràcies a la música que ens transporta i salva de tots els perills. El “break” al bell mig del tema, on sembla aturar-se el món, és d’una delicadesa remarcable. Preciós tema per començar projecte i programa.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I ara l’escoltarem a duet amb Jorge Pardo, flauta en el tema anomenat...
2.2.- La vida en el agua (Alexis Alonso) 4m04s.
Doncs així es diu la seva gira, “La Vida en el agua”. I ves per on que el seu anterior disc “OUT” ja va sonar al Jazz Club de nit en el Programa 435. I quin goig haver escoltat la flauta de Jorge Pardo ara acompanyant al líder i compositor. La seva manera de tocar-la és única, podríem dir. El flamenc hi apareix sempre que vol, i en aquest tema no hi ha aparegut de manera evident. Tot i que sí en alguns moments que ells dos han compartit la improvisació. Apareix un motiu principal i recurrent, que ens ha situat en la rítmica del tema. Melodies dolces l’han acabat, més o menys de la mateixa manera que l’han començat. Per com marca la nota de la flauta, amb aquest “dolç picat” és també la seva empremta. Una delícia de composició que ha agafat més transcendència gràcies a la feina de tots dos, i és que aquests dos sons, el del piano de l’Alexis i els seus arpegis i el de la flauta de Jorge, es complementen la mar de bé. Què bonic això que hem escoltat.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres,
concert primer i després Jam Session amb Miguel
Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la
seva pàgina web:
https://23robadors.com/programacio/ la de la seva
programació.
I encara seguirem ara amb un altre tema a piano sol, el potent...
3.1.- Pendulum (Alexis Alonso) 6m11s.
I sí, aquest ha estat un altre gran tema de l’Alexis i més encara com l’ha interpretat a piano sol. Un tema amb una rítmica potent en els inicis i que posteriorment s’ha transformat en una amalgama de sons, per després quasi amb notes callades per com ens podria recordar a un Mompou una mica més rítmic. Els moments d’intensitat emotiva van apareixent, alhora que els de dolçor plena, conjuntant-se ambdós de manera plàcida. L’inici i el final han compartit l’energia del motiu principal a base d’arpegis. Entremig, però, ell s’ha esplaiat la mar de bé per camins no trillats, delicats, diversos, i tots ells plens d’una gran bellesa. És sens dubte una de les més boniques composicions a piano sol que hem escoltat darrerament. I és que aquest pianista canari és tot un mestre en això d’acaronar-nos amb les seves músiques. Quin goig que ens espera el dia del concert.
Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda. Crec que al juny els podreu veure al Jamboree...
I ja acabarem aquest preciós projecte que nosaltres anirem a veure al Nota 79 el dimarts 31 de maig a les 21h30m, que ja tenen programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments.
4.7.- Pick. P2 (Alexis Alonso) 8m19s.
I tot i ser un tema llarg i divers he volgut posar-vos-el car poder-los escoltar a tots dos i al Marco en la major part del tema, doncs és tot un plaer. I seguint les indicacions del líder, us diré que Marco toca a piano sol des del minut 1 i 4 segons fins el minut 3 i 16 segons. Després és l’Alexis qui toca uns minutets. També toca Marco entre el minut 4 i 8 segons i fins el minut 6 i 15 segons. Es perceben les diferències sonores alhora que les rítmiques, car cadascú d’ells dos té un piano diferent al seu cap, i cor. Els agermana la seva capacitat de crear bellesa, car, si alguna definició té aquesta música és que és d’una bellesa remarcable. I en un tema de més de 8 minuts els hem escoltat a tots dos, de manera individual i potser tocant junts en algun moment, cosa que no puc confirmar. Una delícia de tema per acabar el seu projecte.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I després d’aquesta
meravella de temes, proposo que escoltem el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme
per sempre fer-ho amb dolçor i al voltant de les músiques del programa.
I seguirem amb la formació Alàti i disc “Las Orillas”, autoeditat aquest 2022 i publicat per Duplicat S.L. i enregistrar per Marc Urrutia a en Mas Les Tenes, mesclat i mastereitzat per Bernat Villa. I aquí hi ha l’Edu Fernández, piano i teclats; David Italiano, percussions i Ignacio Sabadell, baix elèctric i arranjaments. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://alatimusic.com....
Doncs proposo que els escoltem en el preciós tema de Bill Evans i anomenat...
5.2.- Turn Out The Stars (Bill Evans) 5m16s.
I resulta que aquest preciós tema Bill Evans el va enregistrar el 2 d’agost de 1980 al Ronnie Scott’s Jazz Club de Londres, disc editat però el 1994. L’acompanyaran Marc Johnson i Joe LaBarbera. La primera vegada que el va enregistrar va ser el 1966 al New York City’s Town Hall, o sigui a l’ajuntament de N.Y. La versió que ens han fet els nostres herois és però molt més pausada, més lenta i dolça, també. L’arranjament inclòs li dóna un punt magnífic amb la frase que repeteixen i posteriorment baixen de to. Hi trobem més Groove que Swing, i tot i haver començat delicadament, l’han anat desenvolupant amb cada vegada més trempera. El so del piano de l’Edu, amb els seus acords i melodies, contrasta amb el del baix elèctric de Sabadell, i també aquest amb el so subtil de la percussió del David Italiano. Un tema on ens mostren les seves intencions, les de reconstruir temes que els hi han agradat, i fer-ho amb la seva personal perspectiva sonora. Bonic tema per començar-los escoltant.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I seguirem escoltant-los en el tema de Kostas Giannidis anomenat...
6.3.- Poso Lipame (K. Giannidis) 4m41s.
Doncs la veritat és que m’ha sorprès la inclusió d’aquesta cançó de repertori grec, i de la qual no en teníem ni idea. Us haig de dir que he buscat una versió original i he trobat la de Sofia Vebo i que sona un tant “arcaica”. La melodia però és molt bonica i potser per això l’han volgut incloure. També l’arranjament que l’Ignasi n’ha fet li dóna un plus de color i modernitat. Comença delicadament amb el piano elèctric a mode d’Intro, i després amb la melodia, la cançó va agafant una gran volada tot i fer-ho subtilment. La improvisació del pianista ha estat preciosa, alhora que la sonoritat d’aquest piano elèctric, que és molt bonica. Un tema on els dos companys han fet la única feina de donar-li el seu suport, amb el baix elèctric i les escombretes, tot plegat molt acuradament.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.
I ara els escoltarem amb un arranjament del líder, com ho són tots, el del tema de Paco de Lucía i anomenat....
7.8.- Zyryab (Paco de Lucía) 4m05s.
I un altre tema d’aquest projecte, on ja esteu escoltant que la diversitat rau a cada tema, a cada arranjament. I ves per on que Paco de Lucía el va enregistrar el 1990, ja fa una mica, i hi hagué entre d’altres, Chick Corea, Manolo Sanlucar, Carles Benavent i Jorge Pardo. L’arranjament ha tornat a ser clau omplint l’espai sonor, un espai on només hi ha tres músics, teclat, baix i percussions, aquestes sempre molt subtils. Un tema que l’ha iniciat l’Edu al piano elèctric, per després el baixista endegar el tema i desenvolupar-lo abastament. Amb més empenta el pianista ha fet també una altra passejada, i ja per deixar al baixista fer la seva reeixida improvisació. El pianista l’ha seguit també amb una gran mestria, amb unes frases que ens han recordat a Corea. I el percussionista hi ha estat però d’una manera molt subtil, fins que ha tingut la oportunitat de mostrar-nos les seves habilitats al “cajón”. Gran tema de de Lucía que ells han sabut reconduir, fet tot plegat amb molt bon gust.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .
I acabarem amb aquest el primer treball amb una magnífica versió que en fan del tema de Juan Tizol i Duke Ellington, el conegut....
8.7.- Caravan (J. Tizol & D. Ellington) 4m50s.
I una altra de les “meravelles” que ells han volgut reconsiderar és aquest tema dels dos mestres Tizol i Ellington. El so del baix elèctric ja d’entrada ens deixa una mica com “clavats” a la cadira. I aquest tema el van fer el 1936, i la primera versió enregistrada va ser al Hollywood del mateix any havent-ho fet el clarinetista Barney Bigard & His Jazzopators amb Tizol, Ellington, Cootie Williams, etc. I com l’ha iniciat l’Ignasi, magistralment. L’Edu al piano ara ens ha tornat a impressionar per la sonoritat profunda. I què bé quan ha començat la seva improvisació, amb les percussions prenent protagonisme, i com sempre el del baixista, per com marca i pica les cordes. Un tema que han desenvolupat de manera magnífica, cadascun d’ells, el pianista, per després escoltar una gran tasca solista del baixista a duet amb les percussions d’Italiano. Aquest ha fet també una bona feina al cajón, presuposo, però també amb les altres percussions. I ja heu pogut escoltar quina feina han fet tres músics, i què bé els hi ha quedat. I ho han fet ells tres per qüestions logístiques derivades de la maleïda pandèmia. Bravo nois.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la
seva pàgina web:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la
programació.
I ja per acabar el programa d’avui, m’agradarà posar-vos alguns temes que hem pogut escoltar en directe, i seran els d’un quartet que vam veure a Terrassa tot i estrenant el seu projecte, i això va ser el novembre del 2021. Posteriorment, el febrer del 2022 els vam tenir al Jazz Club la Vicentina. I aquests varen ser “Manuel Krapovickas Koan 4tet plays Carla Bley”. I aquí hi tenim a Manuel Krapovickas, guitarra baixa; Jaume Llombart, guitarra; Albert Cirera, saxo tenor i Carlos Falanga, bateria. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al Canal Youtube del Jazz Club la Vicentina on es poden veure i escoltar la meravella que van fer.
Començarem amb el tema llarg de Carla Bley que van fer al Segon Passi del Jazz Club la Vicentina i anomenat....
9.9.- Sing me Softly of the Blues (Carla Bley) 10m43s.
I ves per on que l’Art Farmer va incloure aquest tema en l’àlbum homònim, i ho va enregistrar el 1965 amb el seu quartet on hi hagué Steve Khun, Steve Swallow i Pete LaRoca. Un tema que dura 6 minutets i que també té canvis rítmics com els que ens han fet els nostres herois. Val la pena escoltar-ne la versió original, per dir-ho d’alguna manera, i copsar encara més la immensitat de l’arranjament que Manuel va fer, on també el tempo més lent, té una importància cabdal. De fet a mi m’agrada més aquesta versió que la de Farmer, tot i haver-hi aquests màsters. Els nostres herois van fer aquest tema a Terrassa però també a la Sala Xica, i en els dos espais ens van captivar. La primera vegada potser més per la novetat, però la segona perquè finalment els vam poder tenir a Sant Vicenç. Dia que hi hagué Joan Mas, parella i Josep Mestres (Jamboree), tot un honor per a nosaltres. El tema és llarg però comentar que els dos solistes se’l reparteixen, i primer Jaume Llombart per després Albert Cirera, ells dos màsters en els seus instruments solistes. Però alhora la rítmica de Manuel i Carlos va estar brutal amb uns moments de Swing increïbles. L’empenta que va agafant el primer fins arribar al clímax, es veu ampliada per la primera quietud del segon, el qual de mica en mica també ha anat agafant l’empenta adequada. Les improvisacions que ens han fet han estat sublims, però potser el que més ha estat aquesta atmosfera tan especial i subtil que es va creant de mica en mica. Un tema brutal que no em canso d’escoltar.
I aquest és l’enllaç
al vídeo del meu canal i mateix tema que van fer a Terrassa
https://youtu.be/LYg9ToDXy64?list=PLrKZDMYXa4tEyoqbCSZdQTyjfb4apBjjl..
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I acabarem el programa tot i escoltant-los en el segon tema que van fer a Terrassa, tema de l’Steve Swallow i anomenat...
10.2.- Into the Woodwork (Steve Swallow) 8m55s.
I quin gust haver acabat el programa amb aquest magnífic tema de l’Steve Swallow tema enregistrat des de la taula i mesclat pel mateix Krapovickas i que gentilment em va passar. Doncs aquest tema és del 2013 i Swallow el va fer amb ECM on hi hagué Chris Cheeck, Steve Cardenas, Carla Bley (orgue) i Jordi Rossy, carall. De fet el tema original és una meravella, i no és d’estranyar per com són de màsters ells i ella. Ara bé, igualment us dic que tot i que l’arranjament del Manuel no s’allunya massa de l’original, també crec que la sonoritat del saxo tenor i improvisació de l’Albert va ser increïble, magistral i amb un so brutal, alhora que el fraseig i un gust exquisit al més alt nivell. I també en aquest tema els dos solistes es varen repartir els tempos, les estones solistes. I si el saxo tenor sonà de la manera que ho va fer, la guitarra del Jaume va estar immensa, vaja, ell també va estar immens. A la Sala Xica també va sonar així de bonic, però he volgut posar un tema en un espai i un en l’altre, així que tots contents, espero Manuel. Gran tema per acabar el programa d’avui que com sempre espero us hagi agradat tant com a mi.
I al blog us posaré
l’enllaç al vídeo:
https://youtu.be/99G4cyBIPrA?list=PLrKZDMYXa4tEyoqbCSZdQTyjfb4apBjjl...
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació.
I sí, avui ha estat un programa molt delicat, tot i el final més marxós i on les músiques han estat sempre molt subtils i delicades, primer les de l’Alexis Alonso tot i ser rítmiques també. Per després les diverses dels Alàti i per acabar amb el Manuel Krapovickas Koan Quartet fent la música de Carla Bley i Steve Swallow havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
