Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
I abans de començar a parlar del programa d’avui, dir-vos que el passat dissabte vam gaudir d’allò més amb el concert de Jazz que ens va fer l’Oriol Vallès Quartet, amb ell mateix trompeta i composicions, Roger Santacana, piano; Camil Arcarazo, contrabaix i Andreu Pitarch, bateria. Va ser el darrer concert d’aquest any 2021 marcat encara per la pandèmia, i els nois van veure com la Sala Xica es va omplir de gom a gom, quin gust i goig, per veure’ls. Tothom va gaudir de la proposta, moderna, tot i haver una mínima part del públic que els hi hauria agradat un concert amb l’estil dels dos darrers temes, més assequibles. De tot hi ha d’haver a la vinya del Jazz Club la Vicentina.
Doncs avui tornarem
al Jazz, que el programa de la setmana passada va tenir molta “tralla”. Podreu
escoltar tres projectes acabats de sortir del forn, més o menys com passa
sempre, i serà el de Juan de Diego,
“Grebalariak” de l’editorial basca Errabal
Jazz. També és d’aquest 2021 el del Michele
Tino, “Belle Èpoque” de l’editorial italiana Auand Records, i el del Lluc
Casares , “Septet”, editat a casa nostra per la seva editorial, la d’ell i
d’una colla més de músics joves que van decidir fer-s’ho per ells mateixos, i
que es diu The Changes, i aquesta
setmana amb un micro conte de Carme de
la Fuente. I per aixó.....
Els amics i amigues
de The Changes m’han fet arribar el
seu darrer treball editat, i que és el del Lluc
Casares Septet, estrenat el 2 de novembre de 2021, enregistrat per Ferran
Donatelli a Vertigo Studios (juliol de 2021). Enginyer de mescles: Enric
Peinado aka "Big Daddy Pein". Enginyer de màster: Dave Darlington. Disseny
gràfic: Joan Casares. I ells i elles són: Lluc
Casares: saxo tenor i clarinet; Pol Omedes, trompeta; Irene Reig, saxo alto; Alba
Pujals i Rita Payès, trombó; Xavi Torres, piano; Pau Sala, contrabaix i Joan
Casares, bateria. Tots els temes de Lluc
Casares excepte el número 9 de Cedar
Walton i el número 10 de Frank
Strozier. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al seu bandcamp:
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/septet
Començarem el programa amb el preciós tema d’aquest disc, anomenat..
1.3.- A Walk (Lluc Casares) 9m22s
I quin preciós tema del Lluc que ens acaben de fer, elles i ells, quasi una petita Big Band, i és que a falta de saxo baríton i guitarra, hi ha la resta d’instruments d’una BB. Te uns aires a lo Mancini en els inicis, quasi de “Pink Panther”, tot i derivar la melodia per d’altres derroters. El marcatge que hi fan els vents i la resta és també característic del Henry. Lluc al saxo tenor és qui primer ens n’ha iniciat les improvisacions, fent-ho de manera delicada i amb un so molt bonic i llenguatge que ja li reconeixem, per les vegades que l’hem escoltat. La mestria d’aquest jove saxo tenor és força evident en aquesta seva intervenció, magnífica. Irene al saxo alto l’ha seguit en el pont, m’ha semblat, fent-ho també amb una exquisidesa remarcable, fraseig ben trenat i tècnica a dojo, també amb un so preciós. El curtet solo al trombó ha deixat pas a la secció de vents executant un altre “soli”, amb un swing arrastradet molt delicat tot i recuperant la melodia principal del tema i acabant-lo delicadament, abans però amb uns moments de Xavi Torres al piano i seva improvisació tan reeixida.
I ells ens diuen que.... The Changes presenta el 3r disc com a líder de Lluc Casares, "Septet" (TC014). Septet narra la tornada d'en Lluc a la seva ciutat natal després de 2 anys vivint a Nova York i representa la il·lusió i la joia de tornar a tocar amb els seus amics de tota la vida que alhora son alguns dels millors músics de l’escena Barcelonina. Ecos de Duke Ellington, Herbie Hancock o Wynton Marsalis ressonen en aquest treball on la gran majoria de peces són composicions originals a part d'un parell d'arranjaments propis de temes d'en Cedar Walton i en Frank Strozier.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
Doncs sí, seguiré amb el projecte de l’amic Juan de Diego, “Grebalariak”, enregistrat, mesclat i masteritzat per Sergi Felipe a l’Underpool Studio, Esplugues de Llobregat, Catalunya. Amb Juan de Diego, trompeta; Toni Vaquer, piano; Pere Loewe, contrabaix i Ramon Prats, bateria. Totes les composicions són de Juan de Diego. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: http://www.hotsak.com/denda/grebalariak
I aquest disc va d’això...Grebalariak (els vaguistes) no oblida les inquietuds sociopolítiques que sempre amaren els discos de Juan, i en aquest cas remet al 100è aniversari de la vaga general de La Canadenca el 1919. Gràcies a ella es va instaurar, entre altres coses, la jornada laboral de 8 hores, i la mateixa cançó Greba està dedicada a aquelles persones que van lluitar i van donar la seva vida. Tampoc oblida, i per això aquesta petita picada d'ullet a Jack Johnson i les nefastes conseqüències per a la comunitat afroamericana, després del seu sonat triomf sobre el campió blanc de boxa. Convertit així en un símbol de lluita al qual ja va remetre el gran Miles Davis en el seu moment amb un disc de tribut i els ressons del qual ressonen en els bells frasejos de la trompeta de Juan. Homenatge, compromís i pur plaer sonor.
I començarem amb aquest magnífic projecte del Juan amb el primer track, on ja ens mostra les seves intencions amb tot el Groove del món, anomenat...
2.1.- Tambores de Tamadaba (Juan de Diego) 5m32s
I quin gran tema del Juan, amb un Groove increïble gràcies a la pulsació del contrabaix del Pere i la bateria del Ramon. Una melodia que se t’enganxa sense poder-ho evitar, per la dolçor també de la trompeta del líder amb el seu càlid so. I quin final més delicat també. L’han iniciat però amb una mena d’Intro on ja hem copsat el ritme tranquil i captivador. Més ens ha captivat la melodia del líder a la trompeta en les seves diverses parts, car sembla estar estructurat com un estàndard de Jazz, amb 32 compassos a 4x4 i de la forma AABA, amb un pont preciós per canvi tonal. Quin luxe comptar amb el piano de Toni Vaquer i quin magistral solo ens ha fet, amb un ritme implícit en els seus acords repetitius, i una mà dreta magnífica també. Juan l’ha seguit amb dolçor, delicadesa, llenguatge i sonoritat, tot plegat amb tot el Groove del món, que dic habitualment, quan toca dir-ho. I sense recuperar la melodia inicial del tema, l’han acabat delicadament. Afegiré que lo dels “tambors de Tamadaba”, el tarannà, vaja, ha estat executat magistralment pel Pere i Ramon, Loewe i Prats.
L'inquiet i prolífic trompetista bilbaí Juan De Diego ha tornat amb un nou projecte i això és sempre bona notícia per als amants del jazz intrèpid, elegant i ple de matisos que sempre destil·la. Grebalariak (els vaguistes), gravat en aquesta ocasió en un nou format mai utilitzat per Juan fins ara, de quartet acústic, no n'és una excepció i afegeix un punt de repòs en les seves composicions i ritmes que permet apreciar detalladament la delicadesa amb què s'entreteixeixen les melodies en un colorit i bell tapís de sons. En un registre de be-bop clàssic, construït amb vivacitat i per a pur gaudi de l'exploració personal de les seves infinites possibilitats que no pas per una mera recreació nostàlgica.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I d’ençà de concerts
al Jamboree veient un parell de
formacions italianes, que em vaig posar en contacte amb en Marco Valente, el qual dirigeix l’editorial Auand Records, i ves per on que ja hem aconseguit un altre
col·laborador, el qual em permet descarregar-me els discos de Jazz que edita, i
que són magnífics, coses que ja heu comprovat darrerament. Al blog us posaré
l’enllaç a la pàgina de Auand Records:
https://auand.com/
I per això ara us
proposo escoltar el disc del saxofonista italià Michele Tino i el seu “Belle
Èpoque”, enregistrat per Francesco Ponticelli a Cicaleto (Arezzo) del 6 al
8 de novembre de 2020, mesclat a Cicaleto (Arezzo) el desembre de 2020 per
Francesco Ponticelli, masteritzat a GreenBrain el febrer de 2021 per Stefano
Bechini. Produït per Michele Tino, productor executiu: Marco Valente. I aquí hi
tenim a Michele Tino, saxo alt i tenor;
Simone Graziano, piano, Fender Rhodes, sintetitzadors; Gabriele Evangelista,
contrabaix i Bernardo Guerra, bateria. Totes les composicions són de
Michele Tino. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del
disc: https://auand.com/au9104/ I també al
seu Bandcamp:
https://micheletino.bandcamp.com/album/belle-poque
Escoltem-los ja amb el delicat tema anomenat...
3.7.- Sharks Genocide (Michele Tino) 8m21s
Doncs tot i ser el tema a tempo delicat, hem notat el canvi d’estil d’aquest tema respecte l’anterior. Un tema començat delicadament fent-ne el líder la melodia, la d’un tema on el baterista Guerra, a qui hem escoltat en els altres dos projectes italians de Auand Records, fa tota una demostració de “marcatge rítmic” en els moments més potents, els del solo del líder i saxo alto. El solo del líder al saxo alto ens ha captivat, amb un so present, potent i un tant brillant, alhora que amb un fraseig increïble i llenguatge modern. L’ha seguit el del pianista Graziano, el qual també ha estat magnífic, primer de manera suau havent fet un “break” on semblà aturar-se tot, quedant-se sol, tot i acaronant-nos dolçament amb la seva interpretació. De mica en mica van agafant embranzida afegint-s’hi Evangelista i Guerra posteriorment, com també el líder amb el seu alto, recuperant la melodia i acabant-lo dolçament.
“Belle Époque” és l'àlbum debut de Michele Tino, que va editar Auand el 4 de juny. Saxofonista nascut i criat a Itàlia, Michele Tino arriba amb el seu primer treball com a líder després d'aprendre i tocar al costat de Camilla Battaglia, Michelangelo Scandroglio, Alessandro Lanzoni, The Auanders, Purple Whales i Federica Colangelo "Acquaphonica". La llista de temes, escrita íntegrament per Tino, cobreix un ampli període de temps, així com estils, influències i estats d'ànim molt diferents, fusionant l'enfocament tradicional i contemporani. Un lirisme convincent impregna cada tema, jugant amb dinàmiques equilibrades i sentit de la proporció.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
I després d’escoltar-los a tots tres, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....Gràcies Carme per sempre fer-ho amb la mateixa dolçor, i sempre encabides les teves històries en les músiques del programa..
I hi tornem amb el projecte de Juan de Diego, “Grebalariak”. Amb Juan de Diego, trompeta; Toni Vaquer, piano; Pere Loewe, contrabaix i Ramon Prats, bateria.
I els escoltarem en el preciós tema amb un Groove a tempo mèdium...anomenat
4.10.- Greba (Juan de Diego) 5m27s.
I ja heu pogut escoltar amb quin altre tema i tot Groove ens han regalat ells quatre. El tema ha anat a més i la melodia i ritme va a un tempo força delicat, encabint-hi el Groove en el ritme. Juan a la trompeta ens ha tornat a captivar per la dolçor, afinació i sobretot per la seva composició, magnífica. La melodia té un no se què de romàntic, melancòlic, o potser amb un tarannà tristot, car el títol ja ens indica de què va tot plegat, de la Vaga de la Canadenca, i sí, perquè “Greba” és vaga en basc. Ell mateix ha fet la primera improvisació, posterior a la melodia inicial, gran solo del Juan que cada vegada que l’escoltem ens sorprèn, consolidant-se, car dia que un passa, anys empeny. Bon gust, exquisidesa interpretativa alhora que creativitat en les línies trobades i tan boniques. Acaba el solo amb el motiu principal del tema, i deixa pas a Toni al piano, el qual ens ha tornat a deixar bocabadats, per com ha sintonitzat amb el tarannà rítmic del tema, tot plegat amb un “funk” molt suau. La digitació prístina i pulcre alhora que percussiva, i les melodies inventades, són tot plegat d’una bellesa aclaparadora. Gran solo de Toni Vaquer, i un altre gran tema del Juan que l’han acabat així com en suspensió.
Grebalariak (els vaguistes) està basat en 10 composicions inèdites del mateix Juan i compta amb l'aportació de tres superbs i sol·licitats artistes: el pianista mallorquí Toni Vaquer, el contrabaixista Pere Loewe i el baterista Ramón Prats. Pere ha actuat juntament amb artistes com David Allyn, Gorka Benítez, Chano Domínguez, o Perico Sambeat i ha format part de diverses Big Bands i Orquestra simfòniques com la del Conservatori Superior de Barcelona o la Julià Carbonell de Lleida.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem al Jazz
Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins l’any vinent, car
aquest passat dissabte vam acabar els concerts que teníem previstos per aquest
2021. Ha estat una temporada marcada encara per la pandèmia, i per tant, sense
haver pogut fer els concerts que ens hauria agradat, tot i així, hem gaudit
d’uns magnífics concerts, amb uns músics extraordinaris, i la veritat que molt
content per la molt bona assistència de públic. Gràcies a tothom per venir, a
l’Ajuntament pel seu imprescindible suport, i per descomptat als músics pel seu
talent.
I recuperem el projecte del Lluc Casares, “Septet”. I ells i elles són: Lluc Casares: saxo tenor i clarinet; Pol Omedes, trompeta; Irene Reig, saxo alto; Alba Pujals i Rita Payès, trombó; Xavi Torres, piano; Pau Sala, contrabaix i Joan Casares, bateria.
Escoltem-los ja amb més marxeta en el tema anomenat..
5.2.- Jep’s Job (Lluc Casares) 8m40s
Doncs segur que haureu notat que amb aquest tema, no ens hem allunyat massa estilísticament de l’anterior. El tempo sí és una mica més vital, i s’han albirat melodies ara amb un tarannà més festiu, com n’és la mateixa melodia, feta per alguns dels vents, trompeta i saxo alto, mentre saxo tenor i trombons feien el contrapunt més greu. El solo de l’Irene ens ha copsat força, per com l’ha executat, brillant, vital, amb un Groove magnífic de la base rítmica, ara amb el Xavier, Pau i Joan, que abans eren Toni, Pere i Ramon. Una jove saxofonista que havia passat per la Sant Andreu Jazz Band per ben aviat “volar” sola una mica més enllà dels plantejaments més clàssics de la BB de l’estimat Joan Chamorro. Pol Omedes és un altre dels trompetistes emergents que ha fet un salt qualitatiu molt important en aquests darrers dos o tres anys. I ja l’heu escoltat, quin solo més tècnic ens ha fet, bopper, apurant el registre agut a conveniència, alhora que magnífic fraseig i llenguatge. I en Xavi Torres, un altre dels pianistes que passeja el seu nom per tot Europa, establert a Àmsterdam de fa uns anys, ens ha mostrat el seu caràcter solista, ell que domina el món clàssic també. La seva mà dreta vola lleugera i gràcil, mentre l’esquerra l’ha acompanyat amb magnífics acords. Finalment ha estat en Lluc qui s’hi ha afegit, tot i que ha estat una incursió molt curteta per recuperar de nou el tema principal per anar-lo acabant amb una mena de “turn around”. Molt bonic tema d’en Lluc Casares.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens
catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot
lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots
aquests anys.
I tornarem a escoltar a Michele Tino i el seu “Belle Èpoque”. I aquí hi tenim a Michele Tino, saxo alto i tenor; Simone Graziano, piano, Fender Rhodes, sintetitzadors; Gabriele Evangelista, contrabaix i Bernardo Guerra, bateria, i ho farem amb el tema anomenat...
6.1.- Truth (Michele Tino) 5m44s
I sí, amb aquest tema de Michele Tino fem una passa en una altra direcció estilística. El tema té Groove, tot i que imperen els ritmes trencats, coses aquests que tenen un protagonista, Bernardo Guerra, a la bateria, alhora que el del compositor, per descomptat. I la melodia i canvis diversos ha aparegut a l’inici de la mà del líder i saxo alto, amb la resta acompanyant-lo. I Graziano al piano ha estat qui primer n’ha fet la primera improvisació, amb un so molt potent en el registre del mig, amb una esquerra acabant de fer els arpegis que inicià la dreta. Una bona improvisació del pianista, sòbria, centrada amb la qüestió rítmica alhora que continguda, gens eixelebrada. El tros final del tema ha servit per deixar pas al solo del líder al saxo alto. El ritme trencat ha seguit acompanyant-lo, i ell s’ha deixat anar amb total impunitat i llibertat, desenvolupant-lo magistralment, amb el seu càlid i ple so del seu instrument, arribant al final d’aquest bon tema de Tino, Michele de nom.
Michele Tino va formar el seu quartet el 2018, quan va tornar a Florència després d'acabar els seus estudis a Àmsterdam. Compta amb Simone Graziano (piano, Fender Rhodes i sintetitzador), Gabriele Evangelista (contrabaix) i Bernardo Guerra (bateria). Es van conèixer i van començar a col·laborar fa molt de temps, i li va semblar natural tenir-los a la seva primera banda com a líder. Això els va permetre afegir una comprensió més profunda i fer la seva relació encara més forta. Assajant i tocant en directe durant molt de temps, cada composició havia estat acuradament modelada fins que s'adaptà a la idea de densitat de l'àlbum. Finalment, però no menys important, la contribució de Francesco Ponticelli va ser preciosa, tant com el seu estudi de Cicaleto on es va enregistrar el disc.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I seguim escoltant temes dels tres projectes, tot i recuperant el del Lluc Casares, “Septet”. I ells i elles són: Lluc Casares: saxo tenor i clarinet; Pol Omedes, trompeta; Irene Reig, saxo alto; Alba Pujals i Rita Payès, trombó; Xavi Torres, piano; Pau Sala, contrabaix i Joan Casares, bateria. I ara ho farem amb el tema a tot Swing anomenat...
7.1.- Foam (Lluc Casares) 5m43s
I dels ritmes trencats hem passat al Swing amb aquest “Foam”, que no sé jo si tindrà el títol a veure amb alguna de les gomes de “Foam” que tan mal han fet a la gent. El solo del líder al saxo tenor ha aparegut ben aviat després de la melodia feta per trompeta i saxo alto per un cantó, mentre que la resta de vents, més greus, feia el contrapunt. Lluc ha entrat a “sac” que es diu, amb un fraseig ràpid i molt ben trenat, alhora que llenguatge ja molt personal, coses que li reconeixem cada vegada que l’escoltem. El seu so és un punt fosc, a voluntat, maco però, i ves per on que m’ha recordat al de Jimmy Smith, entre d’altres, esclar. I al trombó hem reconegut a la joveníssima Rita Payès, fent un magistral solo. Rita ha “crescut” també de manera increïble en les seves dues facetes, les de trombonista i la de cantant. El seu solo, ben lligat i desenvolupat, té un contingut melòdic més que evident, alhora que bon llenguatge jazzístic. De nou tots els vents, han fet tasca solista, la del “Soli” que han fet tots plegats, passejant-se per la melodia. Xavi Torres ens ha tornat a acaronar en la seva curteta improvisació acabant el tema poc després. Gran tema del Lluc.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia hi teniu Jazz i els dimecres,
concert primer i després Jam Session amb Miguel
Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la
seva pàgina web:
https://23robadors.com/programacio/
I de Catalunya passem al País Basc i Catalunya amb el projecte del Juan de Diego, “Grebalariak”. Amb Juan de Diego, trompeta; Toni Vaquer, piano; Pere Loewe, contrabaix i Ramon Prats, bateria. Escoltem-los a tot delicat Groove en el tema..
8.2.- Nabilen Dantza (Juan de Diego) 4m59s
I tot i començar dolçament amb una “intro” aquest tema del Juan, les coses han canviat ben aviat amb els arpegis del piano de Toni. El ritme ternari l’hem copsat ben aviat i el tema ha agafat una embranzida amb tot el Groove del món, coses que li agraden tant al Juan. Un tema que ret homenatge a gent com l’Horace Silver, per només parlar d’un. El pont té un canvi tonal molt maco, en un tema d’estructura no massa típica, coses que encara el fan més interessant. S’ha d’escoltar diverses vegades per copsar-la, l’estructura, i com dic habitualment, una vegada reconeguda, encara l’aprecies més. La qüestió rítmica la gestionen la mar de bé el Pere i el Ramon, i així els solistes han pogut fer millor les seves improvisacions, i la primera la que ha fet Juan, tot just després d’haver-nos presentat el tema sencer. Juan l’ha feta amb la mateixa solvència rítmica i Groove, amb un estil proper al de Miles en la seva època Cool, o sigui, no massa notes, i ben posades a l’espai. Un molt bon solo del Juan. Toni l’ha seguit al piano amb la mateixa contundència rítmica i digitació percusiva, alhora que la mà esquerra farcint el temps amb els millors acords. La seva mestria al piano, només és una petita part de la seva personalitat musical, ell que també és compositor, arranjador i director de Big Bands. Gran tema de Juan de Diego, com és de gran tot el seu projecte.
Ramon és titulat a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i ha format part de grups com Adel Lee Davis Big Band, Mediterraneum Ensemble, Liquid Trio, Sindicat Ornette, Movin' Wes, MAP, Morgat Morgat com a sideman, destacant el duet Duot amb el saxo tenor Albert Cirera. Per acabar, Toni és una de les grans promeses del piano jazz actual; format al Conservatori Liceu i amb un Màster del Berklee College of Music, s’ha especialitzat en composició i arranjaments, portant el seu talent a diversos projectes a més de la seva tasca com a professor del Departament de Jazz i Música Moderna del Conservatori Liceu.
Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/
I del País Basc/Catalunya passem a Itàlia amb en Michele Tino i el seu “Belle Èpoque”. I aquí hi tenim a Michele Tino, saxo alto i tenor; Simone Graziano, piano, Fender Rhodes, sintetitzadors; Gabriele Evangelista, contrabaix i Bernardo Guerra, bateria, i tema anomenat...
9.3.- Chiasma (Michele Tino) 5m34s
I ja ho heu escoltat, quin altre tema amb ritme així com trencat, coses que ens han mostrat piano, contrabaix i bateria, amb aquests cops d’acords i demés. Tot plegat manegat pel líder Tino, compositor d’aquest i de tots els temes del seu disc. I així ens ha presentat la melodia del tema, gens habitual, gens senzilla, complexa, entremaliada, alhora que molt interessant. I sense quasi adonar-nos-en, ell mateix ha iniciat la seva reeixida improvisació a base d’intervals amplis, tot plegat en el registre mig del seu saxo alto. Una mostra del seu saber com a compositor i intèrpret. El “break” després d’ell, ha servit perquè el pianista Graziano comencés la seva improvisació, primer dolçament amb acords puntuals, per després afegir-s’hi contrabaix amb notes puntuals. La seva digitació ha estat delicada, i de mica en mica ha esdevingut més percusiva, tot plegat amb no massa notes, marcada per la qüestió rítmica, la qual s’ha anat enaltint de mica en mica, així com també s’hi han anat afegint la resta de companys, saxo alto i bateria. Al final, el líder sembla haver presentat el motiu principal per acabar el tema, així com en suspensió. Sorprenent tema de Michele Tino, amb el qual constatem que el Jazz que es fa a Itàlia té un nivell magnífic.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.
I els escoltarem a tots tres projectes per darrera vegada, tot i seguint amb aquest del Michele Tino i tema anomenat...
10.3.- Gringo (Michele Tino) 5m25s
I en aquest tema més vital, Michele ha tocat el saxo tenor. I ja veieu que aquest jove músic els domina tots dos, l’alto i el tenor. I el tema sembla haver començat ja amb la seva improvisació, car en cap moment hem notat que hi hagués una melodia diferenciada de la improvisació. Tema a trio de saxo tenor, contrabaix i bateria, tal i com feia Sonny Rollins a qui sembla voler emular o al menys voler homenatjar. I és que Rollins feia aquestes coses; es llançava a fer una llarga improvisació, on no semblava mancar-li en cap moment la creativitat, car anava desenvolupant frases noves a cada chorus, més o menys com ens ha fet en Michele Tino. El contrabaixista ha tingut uns moments solistes molt interessants, i sempre Guerra a la bateria ha estat força discret, amb el marcatge rítmic adequat. Molt bon tema de Tino, dedicat al gran Sonny Rollins.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la
seva pàgina web:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la
programació.
I també per darrera vegada escoltarem un altre gran tema del Juan de Diego, “Grebalariak”. Amb Juan de Diego, trompeta; Toni Vaquer, piano; Pere Loewe, contrabaix i Ramon Prats, bateria i que serà el magnífic...
11.5.- Antimateria (Juan de Diego) 3m34s
I quin altre tema més maco, i jo diria que fins i tot, força divertit. La melodia em sembla això, vital i divertida, amable, vaja. El ritme, trepidant, en la primera part del tema, l’han “trencat” en el pont. Juan s’ha posat a improvisar amb la seva personal sonoritat i Swing. Ha desenvolupat algunes frases més entremaliades, ràpides, precises, tot i que el “gruix” del seu llenguatge sigui més tranquil, no tantes notes, però posades al seu lloc en el moment més oportú. Dóna gust escoltar-lo, car sap introduir les notes en els millors espais. Te un so agradable, gens estrident i creativitat intel·ligent. Toni ha fet una altra magnífica improvisació, sobretot amb un reguitzell d’acords magnífics, per com els ha situat en el temps del tema. Una meravella de solo a base d’acords, rítmicament potents, tal i com és el tema del Juan. Al final, les notes que ell ha fet de la melodia han donat pas a acabar el tema mitjançant la trompeta del líder i compositor, Juan de Diego. Gran projecte, Juan, felicitats.
Els músics que l’acompanyen tenen doncs una amplíssima trajectòria escènica i docent, especialment en el cas de Pere, les estimacions brasileres i llatines del qual, es colen en petites derives que fan encara més desitjable aquesta deliciosa col·lecció. Juan de Diego, per la seva banda, establert a Barcelona des del 1993, no es queda enrere i ha format part tant en lideratge solitari o compartit, en projectes com Freaky trio, Juan de Diego Trio, Juan de Diego Trakas, DE DIEGO BROTHERS i ha actuat i enregistrat amb Benny Golson, Nicholas Payton, Jesse Davis, Frank Wess, Perico Sambeat, Jeff Ballard, Armando Manzanero, Olga Guillot o Ruper Ordorika.
I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat la temporada i on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming
I ara ja per acabar el programa d’avui, recupero el projecte del Lluc Casares, “Septet”. I ells i elles són: Lluc Casares: saxo tenor i clarinet; Pol Omedes, trompeta; Irene Reig, saxo alto; Alba Pujals i Rita Payés, trombó; Xavi Torres, piano; Pau Sala, contrabaix i Joan Casares, bateria. Escoltem-los a tot swing amb el magnífic tema d’un saxo alto no massa conegut pel gran públic, Frank Strozier, anomenat..
12.10.- A Starling’s Theme (Frank Strozier) 6m02s
I amb quin magnífic Swing hem acabat el seu projecte i programa d’avui. Gran tema aquest de Strozier encabit en el seu àlbum “Fantastic Frank Strozier” enregistrat el 1959 a New York, amb ell mateix i amb Booker Little, Wynton Kelly, Paul Chambers i Jimmy Cobb. Un músic que ja ha sonat en aquest programa gràcies als vinils de 180 grams i reedicions que fa el nostre estimat Jordi Pujol en la seva col·lecció Jazz Workshop de Fresh Sound Records. Un tema potent, amb arranjaments a càrrec del Lluc per a tota la secció de vents, coses que hem escoltat en tots els seus temes, fent els “Solis” o melodies de manera conjunta, o compartint-ne les seves parts. I aquest arranjament “sona” més ple que el de l’original, gràcies al fet de comptar amb uns baixos potents, els de les dues trombonistes. De fet, Rita Payès ha estat qui n’ha iniciat les improvisacions, i ja heu pogut escoltar de quina manera ho ha fet, brutal. Gran nivell el d’aquesta molt jove trombonista, i ja amb un recorregut musical tan important. Te una solvència al trombó contrastada i que de ben segur anirà en augment. Pol Omedes a la trompeta, brillant trompeta, ens ha mostrat també en el seu solo el seu bon nivell. I és que ells dos els han fet curtets, car el líder Lluc Casares sí s’ha esplaiat llargament i de quina manera més interessant ho ha fet, amb mestria, creativitat i gran so el del seu tenor. Després d’ell, tota la secció de vents ens ha fet uns “quatres” amb el Joan Casares, a la bateria, recuperant el tema tots i totes, un gran tema de Strozier, i elles i ells que l’han fet tan i tan bé. Gran projecte Lluc, gran projecte d’alguns dels membres de la família The Changes. Felicitats noies i nois.
I el Nota 79 ha iniciat ja una nova
temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i
diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/
I vet aquí que ja hem acabat el programa d’avui, i com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. Us recordo que hem escoltat tres magnífics projectes, els de Juan de Diego, “Grebalariak”; Michele Tino, “Belle Èpoque” i el “Septet” de Lluc Casares, havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
