Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Abans de tot, dir-vos que aquest passat dissabte vam gaudir d’allò més amb el concert que ens van oferir el quartet liderat per Marina Vallet, amb ella mateixa saxos diversos; Txema Riera, orgue i piano; Paco Weht, baix i Pep Mula, bateria. S’ha de dir que la Sala Xica va tenir un aspecte d’allò més maco, veient-se quasi plena, i per descomptat seguint les normes d’aforament. Vam tenir a l’Albert Caire, representant de l’AMJM, el qual va fer les presentacions adequades. I quin gust poder dir a tothom que l’Albert havia vingut a les primeres Jam Sessions que vàrem començar a fer, patrocinades per l’Ajuntament i amb en Geni Barry de màster total al vibràfon, on també hi havia participat el Paco Weht al contrabaix. Un plaer, goig i honor enorme que espero puguem repetir en la propera edició. 

I el programa d’avui el dedicarem a projectes de gent jove molt talentosa, que quasi tota ho és, que s’han estat al JazzCampus de la Musik Akademie Basel. Escoltarem un projecte d’un jove pianista madrileny Manuel Borraz en el seu darrer treball anomenat “We need the Earth” editat per Youkali Music. També gaudirem amb un disc que va adquirir el meu “soci” Joan Recolons en el darrer Jazz a la Fresca de la Nova Jazz Cava, el juliol passat. Aquest és el disc que presentaven els joves estudiants del JazzCampus curs 20-21 de la  Musik Akademie Basel, formació anomenada “The Focus Year Band 21” i projecte “Bosque”, editat per Neuklang Records. I tindrem de nou a Carme de la Fuente i el seu micro conte. 

I avui passa això, que fa quatre dies vaig rebre material de Youkali Music i és perquè amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fa arribar habitualment alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

O sigui que començarem amb el disc editat aquest 2021 per Youkali Music, el d’aquest jove pianista madrileny, Manuel Borraz i projecte “We need the Earth”. Enregistrat en viu per Franz Lozano i Camilo Aristizabal el 17 i 18 de desembre de 2020 als PKO Studio’s de Madrid. Mesclat i masteritzat per Caco Refojo. I aquí hi tenim a Manuel Borraz, piano i veu; Carmen Lancho, veu; Maikel Vistel, saxo tenor; Toño de Miguel, contrabaix i Juanma Barroso, bateria. Composicions, arranjaments i producció de Manuel Borraz. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç de la pàgina web del disc: https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/435-we-need-the-earth 

Doncs comencem ja amb les seves músiques, i ho farem amb un dels seus quatre temes a piano sol, l’anomenat... 

1.11.- Concious Living (Manuel Borraz) 4m25s. 

Doncs dels quatre temes que té el jove pianista a piano sol, m’ha semblat que aquest era el que representava la seva essència, la de “viure de manera conscient”, i per tant amb tot l’amor a les persones i a la Terra. Un tema vital, amb un relatiu marcatge rítmic, on la qüestió rítmica agafa de mica en mica embranzida. Els inicis són però subtils i delicats amb una mà dreta melòdica, fent-nos endinsar en la melodia creada. També es nota el que en diem el ”pont”, on hi reconeixem un determinat canvi tonal. Ell però va desenvolupant el tema afegint-hi quelcom que en podríem dir “improvisació”, tot i que aquesta està totalment relligada amb la melodia d’aquesta manera conscient de viure. Un primer tema d’aquest jove pianista, a piano sol, per seguir ben aviat amb els temes més complexos amb la resta de companys. 

Després de recórrer Europa i Àsia amb projectes musicals de diversa índole i concloure la seva formació artística a Basel, Suïssa, lloc en el qual obté dos màsters en música. Manuel Borraz torna a Espanya on enregistra “We Need The Earth” el seu primer àlbum de jazz amb composicions pròpies al costat de excel·lents músics com Juanma Barroso a la bateria, Maikel Vistel al saxo tenor, Toño de Miguel al contrabaix i Carmen Lancho a la veu. "We Need The Earth" relata un viatge pel planeta i la importància de la seva cura mediambiental. És una invitació a reunir-nos amb la natura i la seva màgia a través de la poesia del jazz. Un jazz personal i únic nascut del bagatge de Manuel Borraz que compta amb un passat artístic que cavalca entre diversos gèneres on la seva formació acadèmica i vital, recull diferents llenguatges i maneres de veure i expressar l'art, des de la música clàssica a la improvisació lliure. 

I Manuel Borraz, va ser un alumne que també va passar pel JazzCampus de la Musik Akademie Basel, ves per on, coses aquestes i demés que ens explica Begoña Villalobos en el seu blog, on hi ha l’entrevista que li va fer. Molt bé, Begoña:

http://inandout-jazz.es/2021/09/manuel-borraz-we-need-the-earth/. 

I seguim amb ell i la resta de músics, escoltant-los ara en el tema anomenat... 

2.2.- Birds on Magma (Manuel Borraz) 4m26s. 

I ja ho heu escoltat que tot i començar més o menys delicadament, i amb uns arpegis preciosos del líder al piano, alhora que amb veus delicades, i resta d’instruments, el tema ha agafat una embranzida rítmica important, un tema que té un canvi rítmic i tonal també molt reeixit, tot just abans de la intervenció de Maikel Vistel al saxo tenor fent una frase ràpida i entremaliada. Ha seguit ell mateix improvisant de la manera que ja li coneixem, amb tota la mestria d’un “crac”. I és que Maikel és un dels màsters del saxo tenor, ell cubà i resident a “la capital del reino caduco”. La velocitat d’execució i el seu llenguatge jazzístic, alhora que la seva sonoritat, són espaterrants. Quin goig pel Manuel Borraz poder comptar amb ell en aquest el seu darrer projecte. Hem escoltat també unes veus precioses veus seguint la melodia inicial, les del líder i de Carmen Lancho, coses a l’inici del tema, i les veus del final, quasi que cridant socors que la Terra se’n va a la merda, ens porten al final del tema d’aquella manera que ens indica que no s’acaba mai, ni el tema ni les ganes de recuperar la Terra. 

"We Need The Earth" no deixa indiferent. La imprevisibilitat compositiva sorprèn i irradia originalitat en un entramat on cada músic flueix i aporta la seva destresa des del millor dels llocs que coneix, movent-se com una unitat en un univers sonor propi. Aquest projecte es ramifica des del jazz contemporani i uneix dotze temes, barreja de tradició, ritmes irregulars i harmonies ampliades. “We need the Earth” ja ha estat molt ben acollit pels seus oients, premsa i crítica i té una programació preparada per a aquest 2021/22. Es tracta d'un projecte capaç d'omplir de vida els escenaris i amb un missatge molt clar i contundent. Necessitem a aquest planeta, cuidem-lo. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

 

Seguim amb un altre gran tema de Borraz, anomenat.....la multitud perduda, tota la humanitat perduda... 

3.5.- The Lost Crowd (Manuel Borraz) 4m15s 

I com va creixent tot plegat, el ritme, el tempo, les composicions. La melodia d’aquest tema té també un tarannà determinat, reconegut, ja, melodies Borraz. El pont també té molta gràcia, harmònica, sobretot. El ritme és quasi “beat”, i el Swing no hi és però sí que hi ha un magnífic “Groove”. I passen coses així, que el tema és molt curtet, la melodia vull dir, i que ben aviat es posen a improvisar com ha estat el cas en aquest tema que Maikel ho ha fet ben aviat. La seqüència d’acords es reconeix ben aviat, coses que faciliten l’escolta, la comprensió del tema. Després d’haver-nos acaronat amb el seu solo, Maikel ha recuperat la melodia principal i tots plegats han deixat uns moments pel baterista Barroso, el qual ha brillat abastament i no per contundències diverses. Un molt bon tema del líder i pianista Manuel Borraz. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

Escoltem-los en un altre magnífic tema, anomenat.... 

4.3.- Forest Breath (Manuel Borraz) 6m22s. 

I quina altra composició més rica, iniciada amb la veu de Carmen Lancho fent duet amb el saxo tenor de Maikel Vistel, i sempre el pianíssim del líder Manuel Borraz. I ja esteu notant que els tempos dels temes van creixent, i de quina manera també les seves melodies, la seva bellesa i composicions del jove pianista. Temes amb una certa complexitat harmònica, amb canvis rítmics i tonals, i molta creativitat. També hi ha els adequats “breaks”, on sembla que tot s’aturi, però no, és només momentani, car de nou ens tornem a trobar amb els tempos i ritmes anteriors. En aquest tema però, ell mateix ha recuperat les energies a piano sol tot just abans que s’hi afegissin la resta de companys. I de quina manera ha anat creixent de nou el tema amb la seva improvisació, i ja ho heu escoltat que amb el saxo tenor de Maikel Vistel, i també amb la magnífica veu de Carmen Lancho, i amb ells dos hem arribat fins al final. Abans però ens han fet gaudir d’allò més tots plegats; energia, calidesa i vitalitat, la que té un “bosc quan respira”, d’aquí el títol del tema, “Forest Breath”. 

MANUEL Borraz. Amb prou feines 27 anys d'edat ja ha creat àlbums d'improvisació com "Get Out of Your Way” amb Jordi Pallarès i “Live in Murbacherstrasse 48” amb el col·lectiu “Is It Always Like This?" i ha participat en diferents projectes com en els enregistraments de “Pequejazz, la historia del jazz para niños” col·lecció de disc-llibres de jazz. El 2013, va estrenar la seva obra “Rojo sobre Naranja” a RNE i va compondre la BSO “Espérame hasta que acabe el invierno” de Marco Barada. 

Un altre espai on anar és al Nota 79 al carrer Vallirana 79, espai de concerts de la mateixa escola de música, on ja hi han tornat amb la programació tot i encetant una nova etapa i per això el dijous 30 de setembre a les 21h30m, el Nota 79 comptarà amb l'actuació d'Ignasi Terraza i d'Horacio Fumero.

 

I ara, i ja per darrera vegada, els escoltarem amb un tema de llargària normal i un altre de menys d’un minut... 

5.10.- Here comes the Ride (Manuel Borraz) 3m59s.

6.12.- The path we create (Manuel Borraz) 0m48s. 

Doncs la veritat és que aquest projecte ha estat una agradable sorpresa, projecte i és clar, la descoberta del músic, compositor i pianista, Manuel Borraz. Té aquest noi un concepte musical on la qüestió rítmica és molt important, alhora que també són molt entretingudes les seves melodies i idees creatives en les seves improvisacions. Compta sí amb “pesos pesats” com són Juanma Barroso, bateria; Maikel Vistel, saxo tenor; Toño de Miguel, contrabaix amb la veu de Carmen Lancho. I aquest tema l’ha començat Maikel fent-ne la melodia, a partir de la qual hem escoltat una cadència d’acords que de manera repetitiva ens va entrant, així com la “mare dels ous” del tema. L’han desenvolupat fins el moment que el pianista ha “entrat a sac” amb una contundència i persistència, seguint el tarannà del tema, amb una mà dreta lleugera i gràcil, alhora que amb l’esquerra fent-ne els acords del tema. Un tema brutal per com Manuel tira d’aquesta frase recargolada, entremaliada, la que ell fa quasi com si d’arpegis es tractés. Maikel sempre hi és, sempre el segueix i al final ell mateix recupera la melodia i l’acaben, per mi massa aviat, i en suspensió. Un tema magnífic, per cert. I he volgut afegir el tema de menys d’un minut on Maikel i el líder i pianista, també amb el contrabaixista, desenvolupen una idea curta i senzilla, la qual ben bé podria acabar essent un gran tema. Amb aquesta hem acabat amb el projecte de Manuel Borraz, que espero que us hagi agradat força, i que si així ha estat, doncs que mireu d’entrar a la pàgina web del disc, i ajudar al músic adquirint-lo. 

Per desplegar tot el potencial d'aquest projecte Manuel compta amb una llarga trajectòria musical recollida en les seves gires internacionals tocant des del Xangai Concert Hall fins al Copenhaguen Konzertkirken, ZeitRäume, Attaca, Festival de Jazz de Madrid, etc i participant amb professionals com George Lewis, Kirk MacDonald ... o tocant música espanyola al costat de la família de Joaquin Rodrigo al Festival  CAM Red de Teatros. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.....Gràcies Carme per sempre fer-ho així de dolç i sempre relacionat amb les músiques del programa.

 

I ara us posaré el projecte dels joves que s’estan a Basilea a la Musik Akademie Basel, formació anomenada “The Focus Year Band 21” i projecte “Bosque”, editat per Neuklang Records. Sembla que es va enregistrar als Bauer Studios, editorial i estudis d’Alemanya. I aquí hi tenim una colla de músics, i que són: Tatiana Nova, veus; Yakiv Tsvietinski, trompeta, fiscorn, i trombó; Sebastián Greschuk, trompeta, fiscorn i trombó de pistons; Joshua Scofield, saxo alto; Gianni Gagliardi, saxo tenor i veus; Lorenzo Vitolo, piano; Ethan Cohn, contrabaix i Áron Tálas, bateria, percussions i Fender Rhodes,  i la col·laboració de Jordi Rossy, vibràfon en el #8. I dels 10 temes del disc, cadascun d’ells ha fet un tema, excepte pianista i contrabaixista que n’han fet dos. I no us poso cap enllaç a la web del disc, primer per què no l’he trobat, i després perquè està en alemany. 

Els escoltarem en el preciós tema compost pel pianista italià Lorenzo Vitolo, tema anomenat... 

7.2.- Little Light (Lorenzo Vitolo) 7m25s. 

I què bonica aquesta música d’aquests nois, i aquesta, la del pianista Vitolo. I quina veu la de Tatiana Nova. Encara me’ls imagino tocant aquest estiu al “Jazz a la Fresca” de la Nova Jazz Cava, precisament la mateixa formació que estem escoltant. I la melodia ha estat molt maca, sí, amb la veu de la cantant, súper afinada, i seguint-la, en un tema sense lletra, però amb tota la música. I el primer solo amb el trombó, i coses que passen, que no sabem si era el de vares o el de pistons, tot i que per la velocitat del fraseig, sembla evident que sigui el de pistons, o sigui el que tocà, i ara ha tocat Sebastián Greschuk. I en aquest tema llarg, el pianista i compositor també ha fet la seva aportació solista, i ho ha fet de manera molt delicada, i sempre amb la veu i els metalls donant-li el suport i recolzament. I així també ho ha fet tota la base rítmica, amb un baterista força consistent, tot i ser el tema tranquilet, a un tempo delicat. Una preciositat de tema per començar amb les músiques d’aquests nois, i noia. 

I tot pinta que en aquest curs 20-21, qui va portar la formació Focus Year va ser el nostre estimat Jordi Rossy on hi havia el també estimat Gianni Gagliardi. Enguany, curs 21-22, qui la dirigeix és Guillermo Klein i hi ha també el nostre estimat Fernando Brox. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

Seguim escoltant-los, ara amb el tema de la cantant Tatiana Nova, escoltant-la a ella també amb la seva magnífica i afinada veu, en el tema.. 

8.10.- Joy (Tatiana Nova) 4m34s. 

I quin tema més bonic, iniciat primer pel contrabaixista amb el motiu principal, per baterista després, de manera delicada i deixar pas a la cantant Tatiana Nova, i amb quina preciosa i delicada veu ho ha fet. El ritme és així com trencat, coses que ens fa escoltar el baterista amb les seves maneres, i que a nosaltres ens agraden tant. La secció imponent de vents, acompanyats per la potent base rítmica, recolzen la cantant en un tema personal, i és que aquí, cadascú fa un tema, o dos, i crec que amb algunes “directrius” i recomanacions del “director”, que devia ser el nostre estimat Jordi Rossy. Un tema maco, amb una determinada trempera i solo magnífic i melòdic que ens ha fet el nostre i estimat Gianni Gagliardi al saxo tenor. Encara recordo que entre mig de tota aquesta colla diversa, de diferents països, vam poder escoltar la seva veu en català, tot i presentant un tema, el que devia ser el seu tema “The Nordic Shufle”. Tatiana ha recuperat la melodia i els vents l’han recolzat omplint entre tots ells, i ella, l’espai, d’una música molt bonica i agradable, i alhora interpretada magistralment.  

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i nosaltres ja el proper dissabte 2 d’octubre a les 19h, amb el trio que obre les jam sessions dels dimecres de 23 Robadors, ja ho sabeu, l’espai més alternatiu de la ciutat de Barcelona. Tindrem a Miguel Villar, saxo tenor; Juan Pablo Balcázar, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. Entrada gratuïta en un concert organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.

 

I encara seguim amb ells, ara però amb una mica més de canya, i ho farem amb el tema compost pel contrabaixista Ethan Cohn, anomenat... 

9.5.- Ladina Oswald (Ethan Cohn) 5m24s. 

I quin altre bon tema d’aquests nois i noia, seguint tots un determinat tarannà, o sigui formant part d’un projecte comú, tot i ser els temes de cadascun d’ells i ella. Un tema marcat per l’aspecte rítmic del baterista, ja d’entrada, i amb una persistència quasi “beat”. El compositor Cohn ha acompanyat la resta de la base amb la mateixa insistència. Una molt bona base rítmica, ideal per un tema com aquest. I l’han començat ja amb la melodia a càrrec dels vents a més a més de la veu de Tatiana, ella sempre tan perfectament afinada. I aquesta melodia ha tornat a ser una mica “entremaliada”, i gens “trillada”, complexa, alhora que amb una certa bellesa. Magnífic solo al saxo alto de Joshua Scofield, amb un llenguatge molt modern, quasi d’Avantgarde, potent, i amb una sonoritat magnífica. A moments arribant a un registre agut espaterrant, alhora que amb un fraseig lligat súper ben trenat. Magnífic el Joshua. El tema agafa una dolçor després d’ell, i que serà la porta d’entrada al solo d’un dels metalls, i com que en són dos, no sabem pas qui són, Yakiv Tsvietinski o Sebastián Greschuk, ambdós trompetistes i trombonistes. Gran solo del metall, brillant, tot i començant delicat i tranquil, s’ha anat esvalotant de mica en mica, cosa aquesta que sol passar. I què bons que són aquests músics. I recuperen el tema per acabar-lo, però abans, amb un solo del baterista Áron Tálas, igualment brutal. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 

I encara seguim amb ells amb el tema del trompetista Sebastián Greschuk, tema que titula el projecte.... 

10.9.- Bosque (Sebastián Greschuk) 6m04s. 

Doncs déu n’hi do quin altre gran tema i també amb melodia força moderna. Un tema que comença amb una “intro” a càrrec de la base rítmica, i més sobretot pel propi contrabaixista Cohn. El saxo alto n’ha començat una part de la melodia, la qual s’ha desenvolupat amb complexitat pels vents i la veu de Tatiana. En Joshua Scofield, saxo alto, ha estat qui n’ha iniciat les improvisacions, i de nou amb mestria, amb contundència expositiva, alhora que amb sonoritat controlada, i un gran i modern fraseig. El pianista italià Lorenzo Vitolo, l’ha seguit i de quina manera més brillant, tot i començar delicadament. I és que de mica en mica s’ha anat animant, l’ha anat desenvolupant primer de manera més rítmica i després amb una mà dreta lleugera i gràcil, i sovint amb les dues mans, fent una feina comuna extraordinària. Els vents l’han recolzat amb “riffs” que han omplert l’espai sonor d’una total sonoritat. I la melodia, complexa, amb els vents i la veu de Tatiana ha tornat a aparèixer, i sempre, sempre, amb l’aspecte rítmic a càrrec del baterista Áron. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I ara sí que acabarem amb aquesta magnífica banda de 8 músics, i acabarem també el programa d’avui, i ho farem amb el tema on el nostre estimat Jordi Rossy hi toca el vibràfon, tema compost pel baterista Áron Tálas, anomenat... 

11.8.- Mean Street (Áron Tálas) 4m39s. 

I amb aquest altre magnífic tema, ara del baterista Tálas, hem acabat el programa d’avui. Un tema iniciat amb una “intro” curta del contrabaixista Ethan Cohn, per ben aviat la base de bateria i piano, i les primeres notes del vibràfon del Jordi. La melodia ha aparegut de nou a càrrec dels vents, els metalls potser més, sobretot en la primera part, per després fer-ho les canyes, els dos saxos, mentre que la veu de Tatiana sempre l’escoltem, tot donant més color. Gianni Gagliardi ha estat qui n’ha fet la primera improvisació, magnífica, moderna, avantgarde quasi, i quasi sense el quasi. Un solo brillant per les seves idees però també per com l’ha fet, escridassant quan ha volgut, coses aquestes de la modernitat, o no. I el compositor és qui s’ha esplaiat en un solo a base de percussions diverses, que per això és el seu tema. I els vents, tots plegats han fet un “soli”, un solo escrit només per a ells, i ho han fet sense cap tipus d’ajuda rítmica, ni harmònica, ells sols, la qual cosa ens els ha tornat a mostrar tal i com són de bons, aquests joves. I amb una frase més melòdica han tornat a recuperar la melodia del tema, amb tots ells, i ella, fent-la, entremaliada la melodia com la majoria dels temes d’aquest projecte entremaliat, divertit, i tan ben executat. Bravo nois, i noia, i director de la Focus Year Band 2021, en Jordi Rossy. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

Doncs amb aquest tema hem acabat el programa d’avui, dedicat “només”, i ho dic i poso entre cometes, només a dos projectes que crec jo han tingut una versemblança, i així doncs que hem fet de nou un programa temàtic, ves per on, i que com sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi. I Hem escoltat a Manuel Borraz, “We need the Earth”, i aquest “Bosque” de la Focus Year Band 2021, havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Nota 79, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.