Molt bona nit a
tothom, i primer de tot desitjar que estigueu la mar de bé de salut, que hàgiu
passat un molt bon estiu i unes molt bones vacances, i que ja estigueu totes i
tots plegats ben embolicats en les vostres labors quotidianes, i que duri. Benvinguts
de nou a Jazz Club de Nit i ja
encetant la 13ena temporada aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “esfera
jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic
també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre
podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. Us recordo que
al blog i ivoox del programa, sempre el podreu llegir i escoltar complet, amb
els textos i tota la música, car per qüestions dels tempos que té cada
emissora, em veig obligat a retallar-ho i adaptar-ho per a cadascuna d’elles,
excepte per a Ràdio Sant Vicenç, on
no tinc cap tipus de restricció.
I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.
I després de la presentació de l’editorial toca parlar dels discos, i com els oïdors fidels ja sabeu, d’aquesta editorial seran els discos que escoltarem avui, coses aquestes que sempre faig. Dir-vos també que tot i disposar de material de la mateixa discogràfica, com cada any i des de en fa 12, avui us posaré dos treballs reeditats per FSR que el meu amic i gran vibrafonista Geni Barry em va fer escoltar, amb 7 CDs més, un dels dies que el vaig anar a veure a casa seva, o sigui que gràcies Geni. Tots aquests discos que em vas deixar del nostre amic Jordi Pujol, sonaran a Jazz Club de Nit.
Així doncs som-hi amb
els projectes que escoltarem avui. I tot i ser dos CDs, us haig de dir que
realment seran temes de diverses sessions d’enregistrament, de fet, dues d’un
projecte i cinc de l’altre, posteriorment compilats i reeditats en CD per Jordi Pujol. I aquests seran els
liderats per dos trompetistes, ves quina casualitat, o no. Gene Shaw Quintet & Sextet, de dos LPs anomenats “Break Trough” i “Debut in Blues”, aquest darrer editat també en vinil de 180 grams
per la mateixa editorial. Per acabar amb les cinc sessions enregistrades per Conte Candoli & Friends encabides en
aquest doble CD, “Coast to Coast” de
les quals ja us en parlaré. I de nou, amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Comencem amb el Gene Shaw Quintet/Sextet, i no pel fet
cronològic, car és posterior al del seu company trompetista, i sí per com més
de suaus són les seves músiques. Ho farem amb el seu “Break Trough”. Tots aquests enregistraments van ser supervisats
originalment per Esmond Edwards.
Disc enregistrat per Ron Malo a Ter
Mar Recording Studio, Chicago, Illinois, l'11 d'octubre de 1962. Amb Gene Shaw, trompeta; Sherman Morrison, saxo
tenor; James Taylor, piano; Sidney Robinson, baix; Bernard Martin, bateria. Produït
per a la publicació en CD per Jordi
Pujol, estèreo, remasteritzat digitalment a 24 bits, referència: FSRCD 926.
I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:
Comencem doncs ja escoltant una mica de música, i ho farem amb el tema del pianista James Taylor, i ja per començar amb aquest deliciós Blues anomenat..
1.- “Autumn Walk” (James Taylor) 5m25s.
I amb quin swing més delicat i suau hem començat el primer programa d’aquesta temporada 2021-2022. Un Blues de 16 compassos, no massa habitual, amb els primers 8, normals, mentre que els altres 8 amb els canvis rítmics i harmònics que hem escoltat. El tema l’han fet dues vegades, i ja per començar els solos, el primer del líder, la mar de melòdic amb tot el seu lirisme, com després podrem escoltar, o llegir al blog. Perquè, recordeu que la versió completa del programa la trobareu al blog del programa que ja sabeu, i si no ho sabíeu, és https://jazzclubdenit.blogspot.com. I el líder n’ha fet dos chorus, de la mateixa manera que el saxo tenor, Morrison, i també el compositor i pianista Taylor. I com sol passar, després dels solos, de nou el tema, i tal i com l’han començat, també amb dos chorus, tot i acabant amb un preciós “Turnorund” que es va diluint, coses aquestes que volen dir que en un directe s’allargassaria segons músics i public.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
Seguirem ara amb un tema de Jack DeJohnette, a tot delicat swing, anomenat..
2.- “Our Tune (Jack DeJohnette) 4m56s.
Un tema preciós i també amb un Swing magnífic, iniciat amb els darrers compassos del tema a mode d’intro, d’estructura típica de 32 compassos i de la forma AABA, amb una B marcada pel canvi harmònic i rítmic, cadascuna de 8. Sempre mirem de posar una mica de llum als temes, i de passada compartir amb vosaltres qüestions relacionades amb les composicions, coses senzilles que ens els fan entendre millor i estimar més. Després de fer-ne un chorus del tema sencer, el pianista Taylor ha estat qui primer ha iniciat els solos, i també n’ha fet un chorus. Bona pulsió del pianista i bones maneres, llenguatge i demés. Els vents l’han seguit, ara bé, el saxo tenor, fent-ne les primeres AA i després el líder a la trompeta amb la resta, BA, el pont, la B, i la darrera A, mostrant-nos de nou la seva calidesa sonora. I després tots ells recuperant el tema sencer i acabant-lo amb el mateix i delicat Swing, tot plegat farcit de bon gust. El final, d’aquella manera que ja sabem, coses i músiques que en un directe serien encara més llargues. Temes i estil de Jazz, que si no és un Hard Bop en tota regla, té totes les condicions per ser-ho, per tècnica dels músics, i no tant per les composicions, que per arranjaments podrien estar encabides en el West Coast Jazz.
Procedent de Detroit, el trompetista Clarence Eugene Shaw, Gene Shaw (16 de juny del 1926 – 17 d’agost del 1973) és un altre jazzman que va merèixer molt més reconeixement del que ha rebut fins ara. A Detroit havia tocat amb Lester Young, Wardel Gray, Lucky Thompson i amb alguns més. De petit havia començat amb el piano i trombó, però es va decidir per la trompeta després d’escoltar a Dizzy Gillespie en el tema “Hot House”. Va estudiar al Detroit Institut of Music amb el gran pianista Barry Harris. Va marxar a New York i va aparèixer per primera vegada en el món del jazz com a Clarence Shaw, un dels membres del Charlie Mingus Jazz Workshop del 1955 al 1957. Mingus, en les seves notes del disc "Tijuana Moods", va comentar l'excel·lent treball del seu trompetista. No era capaç d’elogiar fàcilment, de manera que quan va assenyalar Shaw així, la gent va començar a parar-li molta atenció. La cosa és que si el disc s'hagués publicat el 1957 —quan es va enregistrar— en lloc del 1962, el trompetista hauria estat fins llavors tan famós com "qualsevol dels actuals músics de jazz". Malgrat això, i després de diverses vicissituds, personals o no, Shaw va deixar de tocar i va deixar l'escena durant cinc anys.
I acabarem amb el quintet de Gene Shaw amb el tema a tot vals de Carl Davis anomenat...
3.- “Six bits” (Carl Davis) 6m31s.
I quin altre tema més bonic que acabem d’escoltar, ara però a tot vals, i igualment amb el delicat swing que ens acompanya des dels inicis, tema que han iniciat amb una preciosa i llarga “Intro”, de fet, n’han fet 32 compassos del tema, les dues primeres As. La melodia l’ha iniciat el líder i trompetista, i ja hem pogut esclarir que el tema te una estructura de 64 compassos a ritme ternari simple, un 3x4, de la forma AABA i cadascuna de les parts, de 16 compassos. Ell mateix n’ha iniciat les improvisacions, fent-ho amb la mateixa dolçor, boniques frases, millor llenguatge, i tot plegat amb un gust exquisit i també fent una repassada a tot el tema. I recordem qui són: Gene Shaw, trompeta; Sherman Morrison, saxo tenor; James Taylor, piano; Sidney Robinson, baix; Bernard Martin, bateria. El saxo tenor Morrison ens ha tornat a acaronar amb la seva mestria i magnífica sonoritat, i igualment ens ha fet el tema sencer. Unes maneres que ens recorden a Joe Henderson alhora que també per la seva sonoritat. Taylor al piano, de nou brillant i dolçament percussiu, ens ha acaronat amb mestria. I finalment tots ells han recuperat aquest preciós tema i melodia.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
Seguim ara amb el Gene Shaw Sextet i el seu “Debut in Blues". Enregistrat per Ron Malo a Ter Mar Recording Studio, Chicago, Illinois, el 8 de juliol de 1963. Amb Gene Shaw, trompeta; Herb Wise, trombó, Jay Peters, saxo tenor; James Taylor, piano; Sidney Robinson, contrabaix; Gerald Donovan, bateria. Escoltem-los en un tema del pianista James Taylor...
4.- “Karachi” (James Taylor) 5m07s.
I ja us n’heu adonat que del quintet inicial només hi ha el líder i el pianista, alhora compositor de molts dels seus temes, com és el cas, el d’aquest tema amb tots els aires orientals possibles, que per això el títol, i com aquells del preciós “Caravan” de Duke Ellington. La melodia la trobo molt bonica, i més encara el canvi tonal del pont, ja ho sabeu, la B del tema. Amb la inclusió del trombó de Wise hi hem guanyat força, amb molt més color musical. Gene Shaw ha estat qui primer ha iniciat els solos, i ves per on que em recorda d’altres trompetistes que com ell no varen ser massa reconeguts, i parlo de Carmel Jones. Ara el so del saxo tenor és una mica més fosc, més profund, el de Peters, igualment però amb un grandíssim llenguatge. El trombonista ha fet la darrera part del tema, pont i darrera A, amb una molt bona interpretació i so al trombó. I com era habitual, i més en aquells anys del primer Hard Bop, han recuperat el tema principal per acabar-lo delicadament. I ja us he comentat que aquet treball va estar enregistrat a Chicago, o sigui que tot el “regust” del Jazz d’aquesta ciutat americana.
Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Trio que tindrem el 2 d’octubre, i no el 18 de setembre, a la Sala Xica.
Els escoltarem encara amb el tema de Thomas Washington anomenat..
5.- “Not too Cool” (Thomas Washington) 3m45s.
Ens hem tornat a trobar amb un altre tema, on el Swing i els arranjaments, alhora que intervencions dels músics ens situen més a l’est que a l’oest. Les delicadeses dels temes, les maneres delicades d’interpretar-los ens els situen més allà. I aquest tema i títol, “No massa Cool” també ens ho explicita. Cool, però no massa. Amb el sextet però, hem guanyat “cos” musical. I és que tots tres vents l’han iniciat fent-ne la melodia. Ben aviat, s’ha quedat sol el líder fent-la, i saxo tenor i trombó fent-li una mena de respostes, a les seves preguntes. Tema de 32 compassos i forma AABA, on els músics han fet els seus solos compartint el tema. El sempitern Taylor n’ha fet el primer solo, en les AAs, per després fer-ho el líder Shaw en la B i darrera A. Saxo tenor i trombó, Peters i Wise han fet el mateix, tot i recuperar tots plegats el preciós tema posteriorment, per acabar-lo delicadament. I quin so més bonic el de la trompeta del líder, i què bonic ha quedat amb la resta de vents. I quina base rítmica, magnífica, que fa que tot plegat camini la mar de bé. I sense solos de contrabaix i baterista, llàstima.
I després de sortir al mercat el "Tijuana Moods" de Mingus
el 1962, Gene Shaw va aparèixer a
l’escena del Jazz i aquesta vegada a Chicago
al capdavant d'un quintet hard-bop. Sobre la seva decisió va dir simplement: “Mingus ho va acabar; Mingus ho va tornar a començar”. El seu
estil líric i relaxat va ser gairebé un refinament final del llenguatge de la
trompeta hard-bop, i les qualitats úniques que Mingus va veure en aquest esperit lliure, van tenir un aparador magnífic
en aquests dos discos, “Break Through” i
“Debut in Blues”.
I per acabar amb els projectes d’aquest trompetista massa desconegut, l’escoltarem amb un altre tema del pianista Taylor, anomenat...
6.- “Thieves’ Carnival” (James Taylor) 4m15s.
Doncs ens hem tornat a trobar amb un altre tema elaborat, amb una gran dosi d’arranjaments, amb una veu solista, la del líder, mentre que la dels altres vents li fan el contrapunt sonor. Un preciós tema amb uns canvis harmònics molt bonics i que t’enganxen ben aviat, tan ben trobats estan. El tema té també una trempera magnífica, per la qüestió rítmica, alhora que per les improvisacions des seus membres. L’han iniciat amb una roda prèvia de compassos. La melodia sempre a càrrec del líder i trompetista Gene Shaw. El canvi en el pont, pujant de to per després recuperar el to inicial, és la clau de volta de tot plegat. Què ben aconseguit, què bonic. El líder ha estat qui primer n’ha fet els solos, sempre amb el recolzament dels altres dos vents, i esclar de la base rítmica. També el trombó hi ha col·laborat, en una primera part que comparteixen tots tres amb el tenor. Aquest és qui ha fet un espaterrant solo del tema sencer, amb una energia envejable, la mateixa que li hem escoltat al trombonista. I és que amb un tema així, tots han tingut la oportunitat de brillar.
I ara sembla un bon
moment per recuperar els micro contes, i per això donem la benvinguda a Carme de la Fuente, o sigui que
endavant Carme...
......gràcies Carme per tornar-nos a endolcir les
nostres oïdes amb la teva veu, i sempre explicant-nos-ho tot plegat relacionat
amb les músiques del programa.
I encarem el final
del programa amb els molts projectes de Conte
Candoli. I com que el doble CD inclou les diferents sessions
d’enregistrament, començarem cronològicament, però abans dir-vos que el disc
reeditat per Fresh Sound Records és
el “Coast to Coast”, Conte Candoli &
Friends, i que al blog hi trobareu l’enllaç al disc:
https://www.freshsoundrecords.com/conte-candoli-albums/3995-coast-to-coast-2-cd-set.html
També, dir-vos que hi ha una web italiana sobre la seva discografia que està molt bé, i que també la trobareu al blog:
https://enciclopediadeljazz.wordpress.com/2015/06/20/conte-candoli-discography/
I en la 1era Sessió enregistrada a Chicago el març de 1954 hi hagué Conte Candoli (trompeta) Bob Wynn (saxo alto) Ira Sullivan (saxo tenor) Gene Esposito (piano) Chubby Jackson (contrabaix) Tony Pappa (bateria). I va ser un single amb dos temes, “Mambo Junior” i “Flamingo”, escoltarem la preciosa balada...
7.- “Flamingo” (Anderson & Grouya) 2m57s.
I amb aquesta preciosa balada hem iniciat el gran projecte d’aquest trompetista d’origen italià, Conte Candoli. El so d’aquest és més brillant i punyent que el de l’america Shaw, que per això la música és tan rica. El tema és curtet, que per això aquests temes estant enregistrats uns anys abans que els dels projecte anteriors. Una bonica melodia que segur haureu escoltat infinitat de vegades, i ara de la mà d’aquest trompetista poc conegut pel gran públic. El solo l’ha iniciat Ira Sullivan al saxo tenor, fent-ne però una petita part de la melodia i una mica d’improvisació. Tema de lluïment total del líder a base de la melodia. Passa també en d’altres balades com “Lush Life” i d’altres, on no en fan cap solo, alguns, i amb la melodia en diuen, i ens ho mostren, que ja n’hi ha prou.
Secondo "Conte" Candoli (12 de juliol de 1927 - 14 de desembre de 2001) va ser un trompetista de jazz nord-americà amb seu a la costa oest. Va tocar a les grans bandes de Woody Herman, Stan Kenton, Benny Goodman i Dizzy Gillespie. Va tocar amb Gerry Mulligan i en els especials de televisió de Frank Sinatra. També va gravar amb Supersax, una banda tribut de Charlie Parker que consistia en un quintet de saxos, la secció rítmica i una trompeta o un trombó. Conte era el germà petit del trompetista Pete Candoli. Va néixer a Mishawaka, Indiana, Estats Units. Durant l'estiu de 1943, mentre estava a l'escola secundària, Secondo "Conte" Candoli es va asseure amb el primer ramat, “First Herd” de Woody Herman. Després de graduar-se el 1945, es va unir a la banda a temps complet, on va seure al costat del seu germà Pete a la secció de trompetes. Conte va sortir immediatament a la carretera, on va romandre els deu anys següents amb Herman, Stan Kenton, Benny Goodman i Dizzy Gillespie.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
Seguirem amb la 2na
Sessió editada en el disc: Conte Candoli,
“Sincerely, Conte”. Es va enregistrar a Los Angeles el 20 de novembre de 1954 i hi hagué Conte Candoli (trompeta), Claude Williamson
(piano), Max Bennett (contrabaix) i Stan Levey (bateria).
https://www.discogs.com/es/Conte-Candoli-Sincerely-Conte/release/12273957
Escoltem-los en el tema del 1922 escrit per Isham Jones, el conegut...
8.- “On the Alamo” (Jones & Khan) 2m56s.
I ja amb tot el swing del món, i si el “Flamingo” es va enregistrar a Chicago, doncs amb aquest magnífic “On The Alamo” van marxar a Los Angeles a enregistrar-lo, i per això el doble CD es diu Coast to Coast”. I tot i fer-ho a la West Coast té tots els aires del Hard Bop. Swing, Blues i potser no hi ha el Gospel que fa falta per ser-ho fermament, però deu n’hi do quina potent marxa. De quina manera han començat el tema, ja amb tota l’energia del món, primer amb el líder fent-ne la melodia per després iniciar ell mateix les improvisacions, després d’un magnífic i previ “pick up”. De cada part n’ha fet el tema sencer, n’ha fet tota l’estructura. Candoli s’ha mostrat de nou força brillant, força potent, i amb un gran llenguatge jazzístic i tècnica força depurada. Claude Williamson al piano n’ha fet també un gran solo, amb una digitació prístina i diàfana. I com ens ha sorprès el líder pujant el to del tema, alhora que fent-ho amb una gran improvisació i amb un plus de l’energia apareguda en el canvi tonal darrer, i ja al final, recuperar la melodia del tema i acabar-lo.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I a tot “drap”, els escoltarem en el conegut tema de Ray de Paul anomenat..
9.- “I’ll Remember April” (Ray de Paul) 2m31s.
I amb aquest tema hem notat encara més la força de la base rítmica, de piano, contrabaix i bateria, i els dos darrers, Max Bennett i Stan Levey, car del primer Williamson ja n’havíem parlat. Tema que Clifford Brown & Max Roach Quintet feia també amb una bona trempera, però no a un tempo tan ràpid com ells ens han fet. El tempo fast en temes com aquest ens diu molt o quasi tot de la tècnica del músic, i si és trompetista encara més. I això és el que estem notant a cada tema que l’escoltem, que en Conte Candoli va ser un gran trompetista, i en aquests temes de la seva primera època ho estem constatant. Ens ha fet un solo “brutal”, després d’haver-lo escoltat en el tema, amb tot un fraseig increïble per com el fa i amb la velocitat com el fa. El pianista Williamson l’ha fet també a un gran nivell, i abans d’acabar el tema hem pogut escoltar uns moments de “quatres” amb el líder i el baterista Stan Levey. Gran i curtet tema, que per això va tan de pressa arribant abans. (heee.)
I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que enguany serà la primera vegada que des del Festival l’Hora del Jazz “Memorial Tete Montoliu” farem un concert a la Sala Xica, i serà el 25 de setembre. Podrem escoltar a Marina Vallet Quartet, Marina Vallet, saxos; Txema Riera, orgue i piano; Paco Weht, baix i contrabaix i Pep Mula, bateria. Entrada gratuïta en un concert on el Jazz Club la Vicentina i l’Ajuntament donaran el suport logístic. Les reserves es faran igualment trucant com sempre al 93 656 98 26 del dimecres al divendres de la mateixa setmana, de 9h a 14h.
I de la 3era Sessió: Conte Candoli, “Toots Sweet”, Enregistrat a Los Angeles el 26 de juliol de 1955 i editat el mateix any per Bethlhem Records en monoaural. Amb Conte Candoli (trompeta), Bill Holman (saxo tenor), Lou Levy (piano), Leroy Vinnegar (contrabaix) i Lawrence Marable (bateria).
https://www.discogs.com/es/Conte-Candoli-Conte-Candoli/master/648882
Escoltem-los en el tema del saxo tenor Holman, anomenat..
10.- “Jazz City Blues” (Bill Holman) 4m11s.
I després de la “bogeria” del “I’ll remember April”, tocava reposar una mica i recuperar els aires de la West Coast. Amb aquest Blues crec que ho hem aconseguit, pel tempo, però també pels arranjaments tocant els vents tots dos plegats, i amb el suport de la base rítmica. El tema l’han tocat dos Chorus, coses aquestes que passen sovint en els Blues de 12 compassos, com és el cas d’aquest. Bon solo del pianista, ara Lou Levy, amb qui el líder va fer d’altres discos. Bill Holman al saxo tenor té un so ple, robust, alhora que fraseig magnífic, com també el líder ens ha mostrat, aquest darrer en una més llarga exposició solista, car el saxo tenor ha fet dos chorus i el líder n’ha fet tres. Hem pogut escoltar també al contrabaixista Leroy Vinnegar fent-ne la seva curta però reeixida aportació solista en aquest magnífic blues del saxo tenor Holman.
El 1954, Conte, després d’abandonar Stan Kenton, Candoli va formar el seu
propi grup amb els companys de secundària, Chubby
Jackson, Frank Rosolino i Lou Levy. Aviat es va traslladar a Los Angeles per unir-se al Lighthouse All-Stars amb Shorty Rogers, Bud Shank i Bob Cooper,
i va estar amb ells durant quatre anys.
I encara els escoltarem en un tema “Contrafact” del conegut de Dizzy Gillepsie, “Groovin’ High”, però que quasi n’és una còpia, o millor dit, un arranjament de l’original i que el líder es va posar al seu nom. Bé, no és idèntic, però deu n’hi do...
11.- “Groovin’ Higher” (Conte Candoli) 5m09s.
I ves per on que “Groovin’ High” de Gillespie, tema que va compondre el 1945 i que va ser el primer tema i referent en això del Be Bop, i segons alguns, el primer i més important enregistrament del Be Bop, alhora venia de l’estructura dels acords d’un tema anterior del 1920 de Paul Whiteman i tema anomenat “Whispering”. O sigui que hem escoltat un contrafact d’un contrafact d’aquest tema del 1920. I us recordo que això del “contrafact” és el terme que indica que un tema s’ha “construït” a base dels acords d’un tema anterior. S’ha fet molt, i hi ha moltíssims “contrafacts” i del que més se n’han fet, probablement, és del Rhythm & Changes “I Got Rhytm” de George Gershwin. I el tema l’han iniciat els dos vents després d’una “intro” a càrrec del líder, i ja els hi hem escoltat la melodia, propera a la de Gillespie. El saxo tenor Holman és qui primer ens ha acaronat amb el seu so ple alhora que càlid, mostrant-nos un fraseig magnífic i unes “maneres” exquisides. El líder l’ha seguit amb mestria i bon gust, seguint amb claredat l’estructura dels acords, i així és que li seguim la nova i bonica melodia creada. I Lou Levy ens ha acaronat de nou, per com ho ha “pelat”, per la melodia de la mà dreta i pels acords de l’esquerra, ambdues amb una gran conjunció. El tema ha aparegut posteriorment, acabant-lo després d’un curtet redoble del baterista i sense oblidar la base rítmica de dos, Leroy Vinnegar (contrabaix) i Lawrence Marable (bateria).
La llarga relació de Candoli amb The Tonight Show va començar el 1967 i es va convertir en un músic permanent de la secció de trompetes de l’orquestra, quan Johnny Carson va traslladar l’espectacle a Burbank, Califòrnia, el 1972. Durant molts anys va preferir quedar-se a Califòrnia on va poder fer The Tonight Show, agafar tota la feina d’estudi que podia, i fer concerts i clínics , (màstes classes) ocasionals. Es va aventurar a anar a Kansas el 1986 com a WJF All-Star amb Jerome Richardson, Barney Kessel i Monty Alexander al Wichita Jazz Festival de 1986. Després de la jubilació de Carson el 1992, va viatjar ocasionalment amb Doc Severinsen, però quan va poder, va tocar en solitari o amb combos petits.
I anem seguint amb les sessions, i ara ho farem amb la 4ta Sessió de la qual se’n va fer el disc: Conte Candoli & Lou Levy, “West Coast Wailers” i amb la mateixa formació, però en un enregistrament posterior, al mateix Los Angeles el 16 d’agost del 1955.
Escoltem-los en el tema de Step, Brown i Tobias, anomenat...
12.- “Comes Love” (Step, Brown & Tobias) 4m16s.
I amb quin altre magnífic tema ens hem tornat a trobar, a tot swing...i l’han iniciat amb uns redobles previs del baterista, tot i que molt curtets. I després de l’exposició del tema de 32 compassos i forma AABA, a qui hem escoltat primer fent-ne els solos ha estat el pianista Lou Levy, magistral, ell però més treballador del registre mig, i no tant en els més aguts. Les coses són més brillants quan les escoltem d’un metall, d’una trompeta, la qual sí s’ha passejat pels aguts, tot i que no pels súper aguts, com feia Gillespie. El so del tenor ens situa en la “mare Terra”, més profund i amb aquest “cos” és el so que té Bill Holman. El tema té però una barreja de Latin i Swing, tal i com passa en d’altres temes amb la melodia a Latin i el pont a tot Swing. Temes així són “On Green Dolphin”, per exemple, i aquest “Comes Love”. Magnífics solistes, els tres que han aparegut, i súper sòlida la base rítmica de dos, la de Leroy Vinnegar i Lawrence Marable.
La seva manera de tocar, el seu fraseig, el va portar a actuar i enregistrar amb noms destacats de l’espectacle, com Gerry Mulligan, Shelly Manne, Terry Gibbs, Teddy Edwards, Bing Crosby, Sammy Davis Jr. i Sarah Vaughan. Ha aparegut en moltes pel·lícules amb diverses orquestres i ha treballat en tots els especials de la televisió de Frank Sinatra. Candoli va ser inclòs al The International Jazz Hall of Fame el 1997. Va morir de càncer de pròstata a l'edat de 74 anys, a Palm Desert, Califòrnia.
I tot i haver el “Jordu” de Duke Jordan, proposo que els escoltem amb un tema original del líder anomenat...
13.- “Marcia Lee” (Conte Candoli) 4m51s
Gran tema del líder també, curtet de melodia, tema de 16 compassos del qual n’han fet dos “chorus” per després encetar les improvisacions. Qui primer les ha “clavat” ha estat el saxo tenor Bill Holman, fent-ne un magnífic solo, passejant-se per quatre “chorus” del tema amb total solvència i mestria. El líder Candoli n’ha fet també quatre “chorus”, amb un Swing espaterrant també, alhora que amb tota la seva desimboltura, tècnica i habilitats, les d’un mestre Bopper, com un dels bons, però ai las, poc conegut. Tema aquest més situat en l’ona Bopper i no tant en la West Coast per improvisacions, ritmes, swing i tema gens farcit d’arranjaments i més “pur i dur”, tema pelat i impros, com els dels primers boppers. La base rítmica, ara amb el trio acompanyant ha fet també una tasca brutal, amb un “walking” del contrabaixista i “swing” del xarles de la bateria, i ells dos que ja sabem que són Leroy Vinnegar i Lawrence Marable. I el company del líder en d’altres projectes, el pianista Lou Levy ha fet també un gran solo, ell i amb els seus dos, car ja sabeu que el trio de piano, contrabaix i bateria és la “màquina rítmica” perfecta. No semblen necessitar a ningú. Tros de tema per anar encarant el final del programa, tros de tema com quasi tots els que portem escoltant. Deu n’hi do per començar la temporada, la 13ena temporada a Ràdio Sant Vicenç, la primera amb qui vam començar, havent-n’hi ara algunes més com Ràdio Abrera, Ràdio Molins de Rei, i enguany Ràdio Joventut de les terres de l’Ebre.
I ja per acabar el
primer programa de la 13ena temporada, i dedicat a Fresh Sound Records, escoltarem algun tema de la seva 5ena Sessió
editada en disc, “Rhythm Plus One: Conte
Candoli with the Hank Jones Quartet.” Enregistrat a Nova York l’11 de juny del 1956, on hi hagué Conte Candoli (trompeta), Hank Jones (piano),
Barry Galbraith (guitarra), Milt Hinton (contrabaix) i Osie Johnson (bateria).
Escoltem-los en un parell de temes extrets de l’àlbum “After Hours Jazz”, i primer amb el tema del líder i anomenat..
14.- “Thank you Judge” (Conte Candoli) 3m27s.
I quin gust escoltar a Conte Candoli & Hank Jones Quartet, i fer-ho pausadament amb aquest Blues del líder. Tema que ha iniciat el contrabaixista Milt Hinton, i després afegir-s’hi només el líder a la trompeta fent-ne la melodia del tema, ells dos molt delicadament. Les impros han aparegut amb el pianista i co-líder de la sessió, el gran dels germans Jones, Hank. Recordem que hi hagué el Thad, trompetista i líder de Big Band amb Mel Lewis. I el gran Elvin Jones, baterista del John Coltrane Quartet. El trio base, amb la solidesa característica de Jones al piano. Després s’hi ha afegit la guitarra càlida de Barry Galbraith fent-ne un curtet solo, més o menys com ha estat el que ha fet el líder a la trompeta. De nou el contrabaixista Milt Hinton ens ha regalat la seva profunditat de so, la del seu contrabaix. El tema, el Blues, ha aparegut de nou, ara però amb els solistes fent-ne la melodia, trompeta, piano i guitarra.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
I ara sí que acabarem el programa a tot swing amb el curtet tema..
15.- T.N.T. (Tiny
Khan) 2m51s.
I amb aquest tempo
brutal i gran tema d’aquest quartet de luxe més un, el líder Conte Candoli, acabem el programa
d’avui, el primer d’aquesta temporada 2021-2022. Gran tema de Khan i que ells han sabut interpretar
la mar de bé. I ves per on que l’han iniciat amb el líder amb la sordina posada
a la seva trompeta. El tema el comencen fent-ne 8 compassos, sembla,
repetint-lo tres vegades com a melodia, per després començar el guitarrista les
improvisacions. Però ai las que les fa sobre la base d’un Blues de 12
compassos, fent-ne dos magnífics chorus. El mateix fa el líder, o sigui, la
seva magnífica improvisació dura 12 compassos, els d’un Blues, i fent-ho amb
una gran mestria, gràcies també a la base rítmica que li dóna suport. Hank Jones Ha desenvolupat la seva
improvisació de la mateixa manera, amb solvència alhora que bon gust, i així
també ho ha fet el contrabaixista Milt
Hinton. Encara han tingut temps de fer uns ràpids “quatres”, el líder amb
el baterista Johnson, per acabar el
tema recuperant els compassos inicials tot i combinant-los amb el baterista, 4
els uns, i 4 l’altre. Gran tema alhora que amb tota la gràcia del món per
aquesta combinació atípica de melodia de 8 compassos i solos de 12 en clau de Blues.
Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset
i Mallol.
