Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs dir-vos que el divendres passat 20 de setembre vam inaugurar l’onzena temporada del Jazz Club La Vicentina a l’auditori del Molí dels Frares i que va ser tot un èxit de músiques i públic, gaudint amb la proposta musical d’aquests dos germans que tant s’estimen Catalunya, Víctor i Juan de Diego. Varem celebrar amb ells el seu 25è aniversari i el nostre 11è amb un auditori ple de gom a gom, amb els nostres habituals aficionats i alguns de nous que també van venir a gaudir d’aquesta música que tant ens apassiona, el Jazz.

Doncs avui farem un programa temàtic amb tres projectes súper actuals, encabits però en la fusió del rock suau i espurnes de Jazz. Podreu escoltar el projecte de Jaume de Viala, “Sonoritat de 1000 miralls”, en una magnífica edició en format llibre de cartolina gruixuda. També podreu escoltar el disc “Tor & Vale” de Mark Wingfield & Gary Husband, disc editat per Moonjune Records de l’amic Leonardo Pavkovik. I finalment, el treball dels Akku Quintet anomenat “Depart”, grup suís de jazz  minimalista enviat via internet de ja fa dies, i aquesta setmana de nou amb un micro conte de Teresa Tuset car tenim a la Carme de la Fuente de vacances.

Doncs comencem amb les músiques del programa d’avui, res a veure amb les de la setmana passada, coses que fem aquí, al Jazz Club de Nit, així és que us proposo escoltar un treball força íntim, bàsicament allunyat del món del Jazz però on hi intervenen músics d’aquest entorn com aviat escoltareu. Disc que em va enviar l’amic Dusan Jectovic, ell també a l’entorn de Moonjune Records i que ha ajudat i produït aquest projecte de músiques d’una formació anomenada “Celobert Màgic” que allà pels anys 80s feia un rock-progressiu amb temes preciosos i molt ben trenats. Sigui aquest el meu homenatge a la seva preciosa música i als músics que hi ha col·laborat. Obriu les oïdes a la diversitat amb...


“SONORITAT DE MIL MIRALLS”
Jaume de Viala

Disc autoeditat
Enregistrat i mesclat per Jose Cattaneo als Aclam Records entre el 2017 i el 2019, Barcelona
Produït per Jaume de Viala i Dusan Jectovic.

Jaume de Viala: guitarres elèctrica i clàssica, percussions
Dusan Jectovic: guitarra elèctrica i guitarra acústica 12 cordes
Judit Cucala: veu solista i cors
Xavi Reija: bateria
David Marroquin: baix i fretless bass
i al piano, Álvaro Gandul i Vasil Hadzimanov comparteixen els 22 temes...
Álavaro Gandul: piano i teclats  (1,2,3,5,6,7,8,9,12,14,15,18)
Vasil Hadzimanoz: piano i teclats  (4,11,13,16,17,19,20,21,22)
Pablo Selnik: flauta travessera  (2,3,4,6,7,8,9,10,13,15,19,20,22)
Oriol Madurell: percussions  (1,2.3,6,8,13,15,19,20,21)
Robindro Nikolic: clarinet  (17,20,21,22)
Col·laboradors com....
Jordi Bonell: guitarra elèctrica  (10)
Kamal Mussallam: Oud àrab  (20)
David “SAM”: piano  (10)
Bernat Hernández: fretless bass  (10)
Juanito Makandé: percussions  (10,20)
Trissi Hernández: percussions (2)
Salvador Avià: bouzouki (2) i lletrista
Roger Conesa: saxo tenor i clarinet  (8,15)

Arranjaments a càrrec de Jaume de Viala i alguns companys més.

«La música de Celobert Màgic traslladada al segle XXI» (segons la visió d’un dels antics guitarristes del grup, Jaume de Viala).

Així s’anomenava la banda a la qual Jaume de Viala va pertànyer al llarg de tota la seva existència (des de finals de 1979 fins a mitjan 1983). Salvador Avià va ser en el seu moment l’artífex de Celobert Màgic, ja que va aportar la majoria dels integrants i era el principal compositor de les peces. També n’era el lletrista. En Jaume també va compondre uns pocs temes  i en alguns casos van arribar a compartir la composició. En els temps actuals, seguint la il·lusionant iniciativa de l’antic guitarrista de «reinventar» les antigues cançons tenint clar que, malgrat tot, s’havia de conservar l’essència (a la qual cosa contribueix el fet que la vocalista, Judit, sigui l’original de Celobert Màgic), sí s’ha assolit un estil més progressiu i de fusió, en poder utilitzar tot luxe d’instruments elèctrics i acústics. Ara aquest repertori ja no té la sonoritat folkie de fa dècades, sinó que s’endinsa en territoris musicals híbrids, en les fronteres del rock progressiu, el jazz i la world music. Esforç titànic el d’aquest àlbum que finalment ha esdevingut un treball innovador que pot despertar curiositat entre els fanàtics de noms llegendaris com King Crimson, Steve Hackett o, situant-nos en clau catalana, entre nostàlgics de l’Ona Laietana. Les idees musicals expressades són fresques i dinàmiques, entregades amb economia brillant on mai manquen d’ànima i convicció. Cada cançó té entitat pròpia i única, augmentada per interpretacions que són brillants en substància, eficiència i cohesió. Gràcies a Dusan Jectovic per ajudar en la producció alhora que amb la seva magistral aportació com a guitarrista. Ell també, va ser qui em va enviar el disc, primer per Internet i després físicament a casa.

Us proposo escoltar alguns temes seguits, i que seran...

4.- Quan                                      (Salvador Avià)       2m03s
6.- Setembre cristal·lí                  (Salvador Avià)       2m50s
11.- Jardins estranys i ombrívols (Jaume de Viala)    0m54s

Doncs no em digueu que no han sigut precioses les músiques que acabem d’escoltar. Sí, ja ho sé, no és Jazz lo que acabem d’escoltar, però és un projecte que em sembla que mereix ressò, el minso que jo li pugui fer des d’aquí, i també com agraïment a la tasca de tots els implicats. I com que el programa d’avui va en l’ona del rock-progressiu i finalment jazz minimalista, doncs que em sembla que la selecció que he fet dels temes d’aquest projecte on hi ha 22 temes i alguns d’ells molt ben cantats per la Judit, doncs crec que ha estat una bona selecció. El primer tema “Quan” és de Salvador Avià, de l’original del 1982, déu n’hi do, i amb Jaume, Dusan, Vasil, Pablo, David i Xavi, en un tema que ens recorda les músiques de King Crimson quan aquests feien temes així de delicats. Després hem escoltat “Setembre cristal·lí”, també preciós per com de cristal·lines sonen les guitarres i càlida la veu de Judit, també amb sonoritats de finals dels 70s del rock més progressiu però quan feien aquestes delicades composicions. Tot i que entremig han tingut un esclat més rítmic, el tema s’ha mantingut amb un tempo mig suau adequat per acompanyar la preciosa melodia. Tema aquest del compositor Avià del 1980 amb Judit, Jaume, Dusan, Álvaro, Pablo, David, Xavi i Oriol. El darrer i curtet tema “Jardins estranys i ombrívols”, original de De Viala del 2017, té un marcat tempo ja dels inicis, a la vegada que una preciosa melodia a càrrec de la guitarra d’en Jaume i amb Dusan, Vasil, David i Xavi. Preciós i curtet tema que ha acabat aquesta primera sessió.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.


Seguim amb un altre preciós tema d’en Salvador Avià i Jaume de Viala, anomenat....

15.- Setembre cristal·lí al Fuji Nevat   (S. Avià & J. De Viala)    3m35s

Doncs aquest és un tema original del 1981 on hi participen Jaume, Dusan, Álvaro, Pablo, Roger, David, Xavi i Oriol. La guitarra elèctrica inicial, delicada, i els arpegis de l’acústica han donat pas a la preciosa melodia, tot això encara a tempo delicat, però ben aviat canviaran les tornes i el tempo viu, amb melodies clarament orientals, les del Japó més llunyà, apareixen barrejades amb el ritme trepidant. Doncs això, que col·laborar en mostrar-vos aquest projecte tot i no ser del món del Jazz em sembla prou adequat tot i que en aquest tema, déu n’hi do l’esperit de Rock-Simfònic-Progressiu que hi ha, força ben situat en el context de les músiques que després vindran.

I acabarem aquest projecte amb els temes següents...

13.- Tercet del teu adéu                                 (S. Avià)                 2m00s
20.- Extractes de la llunyania mediterrània   (J. De Viala)           2m48s

Doncs el primer tema és, era, un original de Salvador Avià del 1981, i déu n’hi do l’esperit que ja tenia de la més fervent actualitat aleshores, relacionada amb els temes més delicats de King Crimson, i ara recordo els discos “Island” “Lizard” i demés, i tot gràcies a la meravellosa flauta del Pablo Selnik entre els altres companys. I hem acabat amb un original de Jaume de Viala del 1978, on de nou la flauta ens situa en els països més orientals de la mediterrània, amb els ritmes i melodies aràbigues, amb la guitarra espanyola fent el contrapunt mediterrani proper. Un tema preciós “parit” el 1978 per líder i ànima d’aquest projecte que ha aparegut, renovat i interpretat per alguns dels millors músics de l’escena actual catalana, molts d’ells relacionats amb el món del Jazz i d’altres en el del Jazz-Rock-Progressiu, que per això l’heu escoltat alhora també perquè té una sonoritat actual i ha estat fet amb tot l’amor per recuperar de l’oblit els qui van fer aquesta preciosa música allà pels anys 70s 80s del segle passat, els “Celobert Màgic”, amb músics com Jaume de Viala, Salvador Avià, Judit Cucala, Oriol Madurell i Patrici Hernández afegint-s’hi David Donat, Roser Valdivieso i en Lluís. Doncs això, que aquí queda el meu homenatge a aquells precursors.

Deixem aquest projecte tan deliciós i ara sembla un bon moment per a escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
..................................
Gràcies Teresa per com sempre ens ho expliquis i per la teva dinàmica vital.

I sembla que ara toca.... Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Seguim amb més música, i ara també amb algunes de delicades, les del disc de Moonjune  anomenat....


“TOR & VALE”
Mark Wingfield & Gary Husband

Editat per Moonjune Records el 31 de juliol de 2019
Gravat per Jesús Rovira, amb l'assistència de Gerard Giner, als estudis La Casa Murada, Banyeres del Penedès, Catalunya, el 19 de maig de el 2019.
Produït per Mark Wingfield.
Mesclat i masteritzat entre febrer i maig de 2019 per Mark Wingfield a Heron Island Studio, Cambridgeshire, Anglaterra.
Producció executiva de Leonardo Pavkovic per MoonJune Records.

MARK WINGFIELD, guitarra, efectes sonors
GARY Husband, piano acústic

Totes les composicions de Mark Wingfield excepte els temes 4, 5 i 7 que van improvisar espontàniament Mark Wingfield i Gary Husband.

Un veritable trobada d'esperits, “Tor & Vale” mostra la notable química entre dos extraordinaris intèrprets, el guitarrista Mark Wingfield i el pianista Gary Husband. Una joia d'interacció matisada i rara potència, aquesta sessió íntima desborda de brillants intercanvis de preguntes i respostes i una dramàtica exploració de rubatos entre els intrèpids improvisadors. "Aquest enregistrament captura i reflecteix l'entusiasme mutu i el tipus de compatibilitat fàcil que trobem entre nosaltres que va estar present en tot moment durant les sessions", ha assenyalat Husband. "Res d'això es va sentir forçat o semblava requerir molt esforç en absolut. Simplement va succeir, tal com ho escoltes.

Gravat a La Casamurada, un espaiós estudi ubicat en una granja del segle XII a Catalunya, a una hora de Barcelona, ​​Tor & Val es compon de cinc composicions evocadores de Wingfield i tres peces purament improvisades, com el suggerent tema que titula el projecte de més de 16 minuts, cosa que li dóna una gran importància a l'espai i descobreix que els dos esperits afins estan oberts en tot moment. "Tan aviat com vam començar a tocar, estava clar que hi havia una connexió musical instantània allà i una voluntat d'obrir-se i explorar realment", va dir Wingfield.

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars.

Escoltem ja alguns dels seus temes tot i situant-vos en l’entorn musical d’un determinat minimalisme i per això relaxades músiques, com aquest primer tema anomenat....

1.- Kittiwake           (M. Wingfield)         7m24s

Doncs tot i ser només dos músics amb una combinació no gaire freqüent de guitarra elèctrica amb efectes i un piano de cua, déu n’hi do quina meravella de música que ens han ofert. Aparentment sembla que la guitarra així hauria d’estar acompanyada per un teclat i efectes també, però el que sí és cert que el resultat final no hauria estat així de tant maco i delicat. Trobo què és una combinació perfecte i la música obtinguda així ho testifica. La guitarra de Wingfield, al qual ja hem escoltat al Jazz Club de Nit en programes dedicats exclusivament a Moonjune, tampoc és que exageri massa la seva transformació sonora i sí se situa en una sonoritat distorsionada però amb un so final força càlid. Husband ha fet una molt bona feina tot i acompanyant-lo, marcant el ritme, però també ha brillat en la seva interpretació solista. Ambdós són molt bons músics i sobretot en aquest estil del jazz rock progressiu, tot i estar aquest tema i projecte encabit en un esperit bàsicament minimalista.

I això que us diré o podreu llegir al blog, ha estat extret de la pàgina web del disc:
"Vam començar la sessió amb les peces compostes i les coses van sortir tan bé que quan vam arribar a les peces improvisades sentim que no hi havia necessitat de discutir com abordar-les". Husband va explicar que la naturalesa intuïtiva d'aquesta sessió de Tor & Val ha estat part del seu modus operandi durant anys. "Realment tinc l'hàbit exasperant d'escoltar la instrucció inicial o algun tipus de pla, només per ignorar-per complet i deixar que l'instint i la intuïció es facin càrrec", va dir. "M'encanta el procés conversacional i instintiu per crear el seu propi camí i presentar-se a través de nosaltres".
I aquesta és la pàgina web del disc:

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session.

Escoltem ara el tema també del guitarrista britànic, anomenat...

8.- Vaquita             (M. Wingfield)         5m48s

Doncs ens hem tornat a trobar amb una altra tema força íntim amb la sonoritat electrònica de la guitarra i l’acústica i profunda del piano, parella aquesta excepcional per no gens habitual. La perfecte compenetració es palpa a l’ambient i així va ésser en l’enregistrament a la Casa Murada, lloc i espais magnífics per calma i relaxació adequades per fer qualsevol tipus d’enregistraments, però potser més en aquests. Els clams de la guitarra, que són com crits continguts, contrasten amb la calma del piano, aconseguint ambdós músics que ens quedem escoltant-los tot i gaudint per la proposta, per la música tan particular i personal, la d’aquest guitarrista anglès que tantes vegades hem posat en aquest programa quan els hem fet dedicats a Moonjune Records. Tot i la calma comentada, el tema té un ritme inherent, té un tempo contingut, té un Groove, té un moviment més marcat quan Husband acompanya que quan ha fet el solo, que també hi és, però.


"La nostra àmplia gamma de punts de referència musicals comuns vol dir que vam poder realitzar alguns viatges improvisats", ha afegit Wingfield. "Gary és un gran intèrpret i jo coneixia el seu treball amb el piano, de manera que sabia que podia sortir del format improvisat de jazz habitual i fer referència a molts mons musicals diferents. Sabia que hi havia un potencial real per fer una cosa així amb ell, però no tenia idea per endavant que la sessió aniria tan bé o que podríem comunicar-nos musicalment al nivell que ho vam fer ".

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

I acabem aquest projecte amb un altre tema força impactant, anomenat....

6.- Tryfan     (M. Wingfield)         9m36s

Un tema aquest iniciat pel guitarrista i compositor dels temes que hem posat, car els que varen improvisar, tot i ser molt interessants depassen els temps que tenim assignats a la ràdio, o sigui que us recomano mirar d’adquirir el treball via internet a la pàgina que us he comentat abans. Doncs Wingfield ha iniciat de nou el tema tot i impressionant-nos per la seva contundència a base de clamps i gemecs, que ben bé n’hi per gemegar per com va tot plegat en tots els àmbits de la vida, de la societat. Husband ha desenvolupat un magnífic solo a piano amb una gran energia i tempo alhora que mestria interpretativa, la d’aquest pianista no massa conegut en el món del Jazz “convencional”, i ho poso entre cometes, i que també hem escoltat en d’altres projectes de l’editorial del Leonardo Pavkovik. Un tema llarg de 9 minuts i mig on ells dos han desenvolupat el tema inicial amb sengles improvisacions. I ja ens ha dit el guitarrista com va anar tot plegat a la sessió d’enregistrament. I com devia anar en els temes de total improvisació, temes un dels quals dura més de 16 minuts, com s’ha comentat a l’inici d’aquest projecte. Wingfield és un guitarrista que ha begut de les fonts del rock-progressiu amb músics com Allan Holdsworth i John McLaughlin, entre d’altres, i ara per ara amb un llenguatge i so força personals. Husband mateix va tocar amb aquests dos monstres de la guitarra, el primer tristament desaparegut fa un parell d’anys.

I acaben dient què:
El guitarrista britànic britànic amb visió de futur està remodelant el so del seu instrument a través de la seva sèrie d'enregistraments impressionistes durant l'última dècada. "La interpretació de la guitarra de Wingfield és misteriosa, majestuosa i ardent per torns", va escriure la revista Guitar Player mentre All About Jazz explicava: "Wingfield fa que la seva guitarra cridi, canti i plori per pietat enmig de les notes titil·lants" i Music That Matters simplement el va anomenar un "Xaman de sis cordes amb ales i improvisació".

Deixem aquest magnífic i delicat projecte que per començar ha estat força adequat en aquest programa d’avui, totalment allunyat del de la setmana passada, aquell, encara més allunyat en el temps que aquest, que és de lo més actual i divers, musicalment parlant. I és que aquí a Jazz Club de Nit ens agrada sorprendre-us amb diversitat de músiques i projectes.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

Doncs i ara ja per acabar aquest programa d’avui, força especial, us proposo escoltar una mica de Jazz minimalista encabit en el projecte....


“DEPART”
Akku Quintet

Editat per 7dmedia de Trey Gunn

Michael Gilsenan, saxo

Maja Nydegger, teclats
Markus Ischer, guitarra
Andi Schnellmann, baix elèctric
Manuel Pasquinelli, batería

Totes les composicions de Manuel Pasquinelli

I dir-vos que al blog us posaré la pàgina web del grup:

El conjunt de jazz minimalista suís Akku Quintet acaba de treure el seu quart àlbum "Depart" mitjançant el segell 7dMedia de Trey Gunn, amb el bateria de SONAR Manuel Pasquinelli fundador del Akku Quintet. El famós escriptor Sid Smith va dir: "Millor conegut pel seu treball en l’escena minimalista suïssa del post-rock amb SONAR, les composicions de Pasquinelli tenen una dimensió gairebé cinematogràfica que abasta estats d'ànim agredolces i moments de desenvolupament del drama". La banda té la seva seu a Suïssa, des d'on dispensen un groove minimalista de jazz amb gran efectivitat. Des dels seus primers concerts el 2011, la banda ha guanyat cada vegada més atenció internacional (gira per Amèrica del Nord a la tardor de 2018). El seu àlbum debut "Stages of Sleep" va sortir al maig de 2013 (Morpheus Records). El quintet posà després les diferents fases del so a la seva música. Després del seu aclamat àlbum de 2015 "Molècules", Akku Quintet varen treure el seu tercer disc "Aeon" el 2017. A l'octubre de 2018, la banda va realitzar una gira per Canadà i els Estats Units. El seu quart àlbum, "Depart", és el primer en sortir amb el segell 7dMedia de Trey Gunn (King Crimson, Security Project).

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I també en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

Escoltem ara la seva música, que després hi haurà més explicacions de qui són i què fan....prepareu-vos a escoltar una delícia de tema...

3.- Breeze    (M. Pasquellini)       3m44s

Doncs ja heu pogut escoltar que seguim amb el tarannà del projecte anterior. Una preciosa i delicada composició de Pasquinelli que ens ha corprès per la seva calma i quasi com una meditació. I com les notes llargues primer del teclat i després del saxo han anat omplint l’espai sonor amb un tempo i ritme marcat per la base rítmica, amb espurnes de notes soltes repetitives per la guitarra. El baix elèctric ha omplert de profunditat l’escena sonora ja acompanyat pels cops a la caixa del baterista i compositor. Una delícia de tema per a començar aquest projecte minimalista, com sembla que avui és tot el programa. Espero que encara estigueu per aquí.

Manuel diu: "Hem triat  “Depart” com a títol de l'àlbum perquè descriu molt bé el sentiment i esperit general de l'àlbum. Jo diria que en comparació amb els nostres àlbums anteriors, 'Depart' és més progressiu i expressiu. Crec que es pot escoltar un to de desenvolupament en tots els temes. La cançó principal 'Depart' apareix en un estat d'ànim valent i al mateix temps dubtós i misteriós, interpretada amb molta alegria. 'Depart' va ser la millor paraula per descriure l'estat d'ànim d'aquesta cançó i l'àlbum en general". El nou àlbum dels Akku Quintet encara té un toc minimalista, però escoltareu més moments amb les qualitats solistes dels membres del grup. És un àlbum colorit i poderós d'una banda ben sintonitzada. Gravat en viu a l'estudi del 16 al 19 d'abril de 2018, les composicions van ser escrites per Manuel Pasquinelli. Manuel diu: "Vam gravar l'àlbum en 4 dies. Totes les cançons van ser interpretades 'en viu a l'estudi ', tocant tots junts com una banda. Assagem i desenvolupem la música en poc temps però en fases d'assaig intens i algunes actuacions en viu".

Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.


I seguim amb un altre tema que també ens deixarà força impactats, si es pot dir que el minimalisme impacat....

2.- Made in China   (M. Pasquinelli)       7m36s

Doncs déu n’hi do per quins diferents estats d’ànim ens han fet passar aquests magnífics músics. Primer els sons esotèrics “made in china” amb les campanetes tot i situant-nos clarament en l’entorn, i després ja amb la guitarra elèctrica repetitiva i baix elèctric donant-li el suport harmònic. Tot plegat arriba a un estat on només escoltem reiterativament al saxo mentre els altres companys l’acompanyen sense haver marxat de Xina. Ara bé, la irrupció de la guitarra en el més pur estil del Jazz-Rock-Progressiu és força impressionant. Un solo magnífic d’en Markus que ens torna a situar en un estat de calma i relaxació tot i retrobant els primers moments d’aquest “made in china”. El guitarrista segueix tibant del carro i els companys segueixen recolzant-lo rítmicament. Minimalisme mitjançant el Jazz-Rock-Progressiu, cosa de la qual no n’estem massa acostumats en aquest programa. Espero que ho gaudiu com a novetat que és i que hàgiu obert les oïdes el suficient per encara estar per aquí.

I en Sid Smith ens diu..."El grup es connecta i s'uneix, però roman constantment en moviment, mantenint un equilibri i gràcia quasi de ballet que construeix hàbilment els temes i afegeix línia a línia, notes llargues i sonores. Encara que cada un per si sol pot ser molt poca cosa, quan es combinem, creem una cosa gran, forta i duradora, alguna cosa substancial i memorable".

Per acabar, Manuel té això per a comunicar: "El meu objectiu és impartir un estat d'ànim específic a l'oient. No és una història concreta, sinó un estat d'ànim i una progressió amb condicions i colors canviants per a submergir a l’oient. I espero que pugueu escoltar els temes de l'àlbum diverses vegades i descobrir-hi coses noves i mirar-la i escoltar-la amb un enfocament i perspectiva diferent cada vegada".

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts de diversitat d’estils.

I ja acabem el programa d’avui amb el tema que titula el projecte, el magnífic..

4.- Depart     (M. Pasquinelli)       10m52s

Doncs amb quin tema hem acabat el programa d’avui. Ens han tornat a situar en diferents estadis musicals durant aquests quasi 11 minuts, passant primer per reiteratives incursions del saxomi la guitarra, fins a trobar-nos amb una situació encabida en el més pur avant-garde on el saxo ha desenvolupat tot un reguitzell de sonoritats de lo més free, i tot això per sobre del substrat de la base rítmica en permanent estat d’interacció. En Michael Gilsenan en estat pur avant-garde mostrant-nos el seu saber. L’estat posterior de calma ha anat desenvolupant-se fins arribar a uns moments màgics a càrrec no se sap gaire de quin instrument que de manera repetitiva ens va impregnant el nostre cervell. Tot plegat va agafant uns aires eteris, de sons estratosfèrics, creixent en potència i persistència, desenvolupant a la vegada espurnes diverses de sons amb el saxo i ja arribant mica a mica al final, seguint però amb el ritme marcat fins el final definitiu, ja relaxat i delicat. Quin tros de tema per acabar el programa d’avui.

Bé doncs ja hem acabat el programa d’avui dedicat a projectes diversos, primer recordant el que van fer els “Celobert Màgic” als anys 70s 80s del segle passat, tornat a recuperar i enregistrat de nou gràcies a la producció de Jaume de Viala i Dusan Jectovic, anomenat “Sonoritat de mil miralls”. Després hem escoltat un projecte editat per Moonjune Records amb dos dels seus referents, Mark Wingfield & Gary Husband, anomenat “Tor & Vale” per acabar com ho hem fet amb la sorprenent proposta dels Akku Quintet i el seu “Depart”, i aquesta setmana de nou amb un micro conte de Teresa Tuset.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |