Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Avui farem un programa temàtic amb músiques més o menys afins, i sí amb
tres líders saxofonistes, primer amb el “Departure”
de Lolo García editat per Youkali Music, després amb el darrer
treball del Vernau Mier anomenat ”Frisson Sextet” editat per Fresh Sound New Talent i acabarem una
mica més contemporanis amb Lena Bloch
i el seu “Heart Knows” també de FSNT. Podrem escoltar també un
microconte i aquesta setmana ho farà Teresa
Tuset.
I darrerament estem col·laborant amb els amics de www.youkalimusic.com i concretament amb el
seu director Thomas Shindowsky i
així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o
sigui que agrair-li al Thomas la
seva col·laboració. Entre tots ho cardarem tot.
Comencem doncs amb el magnífic disc de Lolo García on ves per on, hi havia el nostre estimat Miguel Serna al qual malauradament se’l
va emportar un cotxe en una desgraciada nit de llamps i trons, a ell i a un seu
amic músic també. El projecte es diu doncs...
“DEPARTURE”
Lolo García
Editat per Youkali Music youkali 132
Enregistrat per Richard Cano i
Ernesto Suay el 25, 26 i 27 d’agost de 2015 al Teatre Arniches d’Alacant
Mesclat i masteritzat per
Richard Cano
Produït per Lolo García
Lolo García, saxos diversos
Santi de la Rubia , saxo tenor
Isaac Martín, guitarra
Javi Justo piano i Fender
Rhodes
Miguel Serna, baix elèctric i
contrabaix
Paco Cherro i Mariano
Steimberg, bateria
i la veu de Margot Cortés en “Circulo vicioso”.
Totes les composicions són de Lolo
García.
Disc dedicat al seu pare, per haver-lo recolzat de manera incondicional
i transmès tot el seu amor per la música.
Aquest és un projecte càlid, a voltes íntim, amb composicions
asimètriques pel que fa a ritmes, on, en la majoria de temes el compositor ha
“jugat” amb el concepte de no mantenir el ritme durant tot el tema. Quan dic el
ritme em refereixo a la pulsió i així és que en força temes, i com si aquest
fos el quid del projecte, els breaks de ritme hi són abastament. Temes que
comencen a tempo mig o alt, i que entremig s’endolceixen amb una preciosa
calma. Els canvis rítmics inclouen també canvis emocionals, car aquesta deu ser
la motivació del compositor. L’escolta és doncs d’una permanent alerta i
sorpresa, car mai saps què esdevindrà. És llavors com una “suite” anomenada
“Departure”, o sigui “Sortida”, sortida cap el desconegut. Si a això li afegim
les interpretacions dels músics acompanyants, doncs resulta ser que el resultat
és magnífic, que les composicions són força reeixides i que la modernitat hi
és, tot i no en el concepte del Jazz contemporani, aquest quasi en el format de
jazz conceptual.. Un projecte magnífic que ara escoltarem, tot i recordar-vos
de nou que el baixista Miguel Serna,
amic nostre, ja no està entre nosaltres. Una abraçada on estiguis Miguel.
Al blog us posaré l’enllaç a la web de Youkali Music on el podreu adquirir, car ara mateix podreu
comprovar la seva magnificència...
I què millor que començar sinó amb la preciosa balada cantada per Margot Cortés anomenada....
4.- Circulo Vicioso (L.García) 5m41s
Doncs i quina preciositat de cançó i veu la de Margot. El tempo súper slow i melodia em recorda un tema de l’Ernesto Aurignac cantat per Carme Canela en el disc “UNO” del saxo malagueny. Preciositat
dels sons dolces de la guitarra de l’Isaac
escombretes del baterista, l’amic Mariano
Steimberg. El líder al saxo soprano ens ha enlluernat amb el so i solo,
dolçament melòdic i perfecte afinació, coses aquests difícils amb el soprano. En
aquest tema hem comptat també amb Miguel
Serna al contrabaix i guitarra de Isaac Martín. Preciós tema per a començar el projecte i
programa.
I Lolo García després de
nombroses gravacions com a sideman i integrant de diferents projectes, publica
"Departure", el seu primer treball discogràfic com a líder. Un disc
en el qual conflueixen molt diverses influències estilístiques (Clàssic, Jazz,
Funk i Pop), provinents del seu extens i variat bagatge musical. Tota una
amalgama de sonoritats i textures que fan difícil etiquetar l'estil compositiu
d'aquests nou temes originals, amb formats que alternen des del quartet al
septet. Una visió calidoscòpica i contemporània del Jazz actual, interpretada
des de la finor i delicadesa d'uns excel·lents músics.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Seguim també amb dolçor amb el tempo una mica més viu amb el tema
anomenat....
5.- Aurora Boreal (L.
García) 6m23s
Doncs ja heu pogut escoltar quina altra preciosa composició, amb canvis
rítmics inclosos, amb breaks diversos, i sobretot, un molt bon gust alhora de
composar per després acabar-ho d’adobar fent-ne les diverses aportacions dels
diferents companys de viatge. El solo al Fender
Rhodes de Javi Justo ha estat
magnífic, seguint l’estela del tema, amb el crescendo inclòs al final d’aquest,
amb el duet de saxos, el del líder i el del Santi dela Rubia, alto i tenor respectivament, mentre que en el
solo ha estat el soprano del líder, mentre que Isaac a la guitarra, Mariano
a la bateria i Miguel Serna al
contrabaix, i tots plegats han vestit de mudar aquest preciós tema de Lolo García.
I Lolo García als 8 anys
comença els seus estudis al conservatori, de piano i saxofon. Es gradua de
saxòfon clàssic obtenint Premi Fi de Grau Elemental, Premi Fi de Grau Mitjà i
Menció d'Honor en Grau Superior, l'any 1999. Durant aquest període rep classes
particulars de la mà de Serge Bichon,
Francisco Martínez i Casa-Bernadette Charrier , entre d'altres, i assisteix
a nombrosos cursos a Espanya i França amb professors com Jean Marie Londeix, Delangle, Defayet,
Fourmeau, Pedro Iturralde, etc. Posteriorment estudia harmonia moderna,
arranjaments i saxòfon jazz al "Taller
de Músics" de Barcelona, i assisteix a Master-Class amb Phil Woods, Paquito D'Rivera, Jerry
González, Perico Sambeat, Jon Robles, Bobby Martínez, Ramon Cardó, Daniel Flors
, Jesús Santandreu, Jim Rotondi, Jerry Bergonzi, Grant Stewart, etc.
Seguim amb un altre gran tema de Lolo
García una mica més viu, vital i sorprenent, amb el darrer track del
projecte anomenat...
9.- Modus Operandi (L.
García) 8m12s
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera més impressionant ha
començat aquest gran tema també del líder. Un tant funky el seu ritme, però amb
tot un seguit d’amalgames diverses i sonoritats increïbles, mentre la secció
rítmica ha estat implacable marcant el baterista, ara Paco Cherro i Miguel Serna
al baix elèctric, i per descomptat Javi
Justo al Fender Rhodes. Després
del solo d’aquest, hi ha tornat amb el tema, al qual ens recorden de manera
recurrent, després dels diversos solos. El break rítmica ha aparegut, amb aires
orientals amb la veu de Margot, ara
piano de Justo, i quina sorprenent
delícia, per després segui el solo de l’entranyable Miguel amb el baix elèctric, el qual ens ha acabat d’acaronar el
nostre interior ja fins el final del tema. I si recordeu com ha començat, doncs
ens confirma la diversitat rítmica en cadascun dels temes.
Lolo García porta més de quinze anys com a docent,
impartint cursos i classes de saxòfon, harmonia i combo, tasca que compagina
amb composicions i arranjaments per a diverses formacions com a grups de
cambra, banda, big band i orquestra. Alguns dels seus últims treballs han estat
com a Director de l'Escola Municipal de
Música de Finestrat (2004-07), saxofonista del programa de Canal 9 "El
Picú" (2008-09), professor de Combo
de Jazz a la Universitat
d'Alacant ( 2009-10), i professor de saxòfon en diverses escoles de música.
Actualment combina els seus estudis de jazz al Conservatori Superior de Música "Joaquin Rodrigo" de València,
amb la seva tasca docent i amb diversos projectes musicals entre els quals
destaquen "Claj Quartet" (quartet de jazz que interpreta temes propis
dins d'una estètica nu-jazz), "The jazz Messengers Project" (quintet
de jazz que ret homenatge a aquesta mítica formació), "Urband"
(septet de jazz-fussion) i "Bird Lives" (Tribut a Charlie Parker, amb orquestra de corda
i quartet de jazz).
I nosaltres acabarem el projecte d’aquest gran músic alacantí Lolo García, amb el tema anomenat...
2.- Puede Ser Hoy (L.
García) 7m09s
En aquest tros de tema, els dos vents han compartit el saxo tenor, Miguel Serna al baix elèctric, sempre
amb la delicada guitarra de l’Isaac
Martín, ara també amb el Fender
Rhodes de Javi Justo i la
bateria de l’amic Mariano Steimberg.
Una formació que ha anat canviant segons els temes i molt més que podreu
copsar-ho si adquiriu el disc entrant al web de www.youkalimusic.com.
Quina meravella de tema i quin final més espaterrant, no ara sí, hem pogut
escoltar al gran Santi dela Rubia en
un solo, increïble, tot i estar acompanyat per tots plegats aconseguint un
clímax impactant. Els inicis han estat diversos, sempre però amb els dos saxos
tenors a l’uníson fent la melodia, diversa i preciosa. De nou hem tingut un
break rítmic i ara protagonitzat pel Javi
Justo al Fender Rhodes. I quin
so més increïble que té aquest instrument, aparegut a finals dels 60s amb gent
com Chick Corea, Keith Jarreth, Joe
Zawinul i una colla més. La vitalitat ha aparegut al cap d’una estona de
solo de teclista, i ja amb els dos saxos alhora. De nou un break i ara amb el solo
del saxo tenor i jo diria que del Santi
dela Rubia.
I deixem aquest magnífic projecte d’aquest gran músic....
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre
que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada.
I ara seria un bon moment per a escoltar el micro conte de Teresa Tuset
................................
Magnífic Teresa, ens tornem a
trobar d’aquí quinze dies.
I seguim ara amb el darrer projecte del també saxofonista, aquest un noi
molt jove de casa nostra anomenat Vernau
Mier, i el seu....
“ FRISSON SEXTET”
Vernau Mier
Editat per Fresh Sound New
Talent serie 1000
Enregistrat per Jaume Figueres
el 29 d’octubre de 2016 als Estudis Ground de Girona.
Mesclat i masteritzat per
Benjamin Gut a Idee Und Klang Studio, Basilea.
Produït per Joan Díaz
Productor executiu, Jordi Pujol
Vernau Mier, saxo alto
Albert Carrique, saxo tenor, soprano
i clarinet baix
Pol Omedes, trompeta
Joan Codina, trombó
Manel Fortià, contrabaix
Andreu Pitarch, bateria
Totes les composicions són de Vernau
Mier excepte “Na Carreira” què és de Chico
Buarque i “Zenzero” de l’amic Manel
Fortià.
Aquest és un projecte que em va fer arribar en Vernau ja fa dies per no dir alguns mesos, i és que soc bastant
escrupolós pel que fa a seguir un cert ordre cronològic. Si aquest és un
projecte nou de FSNT abans sempre
poso els anteriors. I tot i que encara me’n queden alguns per posar, no masses,
he volgut incloure’l en aquest programa per la similitud entre els projectes,
tot i la seva diversitat. És el segon disc al seu nom, i sí, dir-vos que el
primer, magnífic i diferent, potser més assequible que aquest, també el vam
posar en aquest programa. Les composicions d’aquest projecte sense instrument
harmònic, ni piano ni guitarra són certament elaborades sense oblidar-ne la
bellesa, car aquesta hi és de manera evident. Com sempre passa amb alguns
projectes, mica a mica un hi va entrant, i això és el que m’ha passat a mi i us
passarà també a vosaltres.
I ja sabeu que al blog del jazzclubdenit tindreu l’enllaç a la web de FSNT i d’aquest disc en concret:
Comencem ja amb el tema de Chico
Buarque anomenat
2.- Na Carreira (Ch.
Buarque & E. Lobo) 7m45s
Doncs i quina manera de gaudir amb aquest tema tan positiu de Buarque. Però és que la combinació de
vents i arranjaments de Vernau han
estat molt ben aconseguits. Dos saxos altos, trombó i trompeta més base rítmica
de contrabaix i bateria donen molt de si. Però és que aquests joves músics són
molt bons intèrprets, la qual cosa hem pogut escoltar amb el primer solo de Codina. Recordo amb satisfacció
haver-lo vist a La Traska Truska de Molins en un memorable concert de Joan Chamorro amb el nostre estimat Joan Monné, i amb un frontline de vents
amb Fredrik Carlsquit, Joan Codina i el mateix Chamorro al baríton, i una base rítmica de David Mengual i David Xirgu.
Doncs això, que el solo de Codina en
aquest tema ha estat magnífic, cosa gens fàcil al trombó de vares. Pol Omedes l’ha seguit amb un so càlid
el de la seva trompeta, quasi sonant com a fiscorn i també amb una molt bona
interpretació. Si Codina encara està
embolicat amb el G.S. Pol no només
l’ha acabat fa temps sinó que a més a més ha retornat del seu màster a Gratz, Àustria, on ha millorat de
manera evident el seu fraseig i tècnica. I és que no paren d’aprendre, quina
sort que tenen.
Abans de continuar dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I seguim amb un tema força vital anomenat....
4.- La bossa de l’Encarnació (V. Mier) 8m17s
Amb un motiu recorrent al contrabaix, Albert Carrique ha iniciat la melodia d’aquest tema amb un magnífic
so al saxo soprano, amb una intro que més ha semblat un solo. Els altres vents
han aparegut fent també un riff i així deixar als altres intervenir
melòdicament, que per això hi ha tants vents, i és que són quatre vents, els
quatre vents. El líder ha aparegut al saxo alto amb un solo melòdic però no
exempt de recursos tècnics i modern fraseig. El so que n’obté Vernau del seu alto és fosc, a voluntat
i comparativament amb d’altres altos que hem pogut escoltar. Coses aquestes
relacionades amb “boquilles vintage”, marca d’instrument, any de fabricació, i
per descomptat, com ho pela cadascú. En el projecte anterior, el del Lolo García ja hem pogut constatar de
quina manera s’hi produïen breaks rítmics, i també hem pogut comprovar-ho en
aquest tema d’en Vernau Mier. Aquest
és doncs el “Leit Motiv” de les músiques del programa d’avui, sembla ser.
Veurem què més ens deparen. Abans d’acabar el tema amb el motiu principal
d’aquesta bossa de l’Encarnació, hem gaudit amb els solos de Codina i Fortià,
ambdós, excel·lents.
I seguim amb un altre tema impactant i personal d’en Vernau Mier en l’anomenat....
5.- Vaya Turca! (V.
Mier) 6m37s
Doncs quin altre magnífic tema compost pel Vernau, el qual, començant amb el ritme del baterista Pitarch i pulsió del Manel al contrabaix ja ens situa en
aquesta qüestió bàsica del tema, l’aspecte rítmic, probablement un ternari
complex. La melodia principal interpretada a la trompeta per l’Omedes, aèria, fresca i amb una certa
recurrència, apareix després d’una introducció conjunta dels altres vents. La
sonoritat aguda de la trompeta contrasta amb la més greu de la resta de
companys, metalls i canyes, aconseguint un impacte sonor magnífic. El tarannà i
profunditat dels sons dels acompanyants donarà pas a les improvisacions, primer
a càrrec del líder al saxo alto, amb el seu so característic dolç i greu, per
ser un alto. Magnífica demostració de creació estilística al voltant de les
harmonies i profusió de recursos tècnics. Pol
Omedes a la trompeta ens recorda encara més la melodia inicial, per
sonoritat i aproximació melòdica del seu solo, un solo al voltant d’un cor del
tema, i que ha deixat pas al polifacètic saxofonista Albert Carrique, ell ara amb el tenor. Magnífic solo d’aquest músic
d’Olesa al qual hem vist créixer en
ambdós àmbits, el musical i personal, havent començat amb el saxo alto ara ja
fa alguns anys, instrument primer i principal, però que ha volgut tastar també
els diversos clarinets i el saxo tenor. No ens oblidem de la secció rítmica del
Manel Fortià i Andreu Pitarch els quals han donat suport rítmic a tota aquesta
colla de músics. Al final, retorn als inicis per així acabar aquesta
preciositat de tema, que com tots aquests, com més els escoltes, més t’agraden.
Frisson Sextet, el segon disc del saxofonista / compositor Vernau Mier, és un treball introspectiu
que resumeix les seves experiències personals durant els darrers mesos a Barcelona abans de començar un nou
capítol a Suïssa. És a través de les
seves composicions que reflexiona sobre l'experiència de desprendre's d'un lloc
i una vida i migrar a un lloc desconegut. Esperant noves oportunitats amb la
llibertat d'explorar noves fronteres, tot ocupant-se del fret, de la frissança
causada per l'inici d'una nova vida. Frisson
Sextet combina diferents sons de la tradició del jazz, des d'un enfocament directe
amb el free-jazz i les mètriques imparells. Tot i que els arranjaments dels
temes tenen molta importància en una formació com aquesta, la improvisació i la
interacció entre tots els components estan molt presents en gairebé cada segon.
Fresh Sound New Talent – 2018.
I ja acabem aquest projecte del Vernau
Mier i ho farem amb el tema..
7.- Wo isch The Blues (V.
Mier) 5m10s
Doncs tot i recordant al nostre estimat Valentí Grau de Jazz
Terrassa, el qual sempre demana que el bis del concert sigui un Blueset,
hem pogut gaudir amb aquest blues, el títol en alemany del qual, ens remet a la
seva actual ubicació probablement a la Suïssa
de parla alemanya on deu estar fent el seu màster. “On és el Blues”, diu el
títol, i ben bé que ho hem pogut comprovar. Tema que han començat Pol i Vernau fent-ne la melodia, la pregunta, essent els altres companys
els qui li han fet la resposta, una melodia, tot s’ha de dir que magnífica, i
mireu que se n’han fet i se’n faran de melodies del Blues, però trobo que està
molt ben trobada. Però ja heu pogut escoltar de nou de quina manera més
impactant els han recolzat la base rítmica de contrabaix i bateria, magnífics
tots dos, Manel i Andreu. Pol Omedes ha estat qui primer ha iniciat els solos i ja heu pogut
escoltar-lo, magnífic el Pol, amb un
so personal i llenguatge jazzístic de primer nivell. El líder al saxo alto l’ha
seguit igualment amb tota una demostració de creació modernista sobre quelcom
tant trillat com és un blues. I de trillat ja heu pogut escoltar que res de
res. Albert Carrique ha seguit amb
el tenor, primer de manera retallada i ben aviat amb un solo súper lligat, a
trio, com feia Sonny Rollins.
Magnífic tema i solos per acabar el projecte d’en Vernau Mier després dels quals, han recuperat la melodia principal
i així acabar-lo de cop.
I nosaltres encarem la darrera part del programa però abans....
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I ara farem un salt estilístic també amb un disc de FSNT de la sèrie “normal”, i ho poso entre cometes per
diferenciar-ho del projecte anterior que era de la sèrie 1000 de FSNT. Escoltarem les composicions d’una
gran saxofonista i el seu projecte anomenat....
“HEART KNOWS”
Lena Bloch
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 531
Enregistrat per Paul Wickliffe
a Charlestown Road Studio, Hampton, NJ, el 27 de juliol de 2017.
Mesclat i masteritzat per Paul
Wickliffe a Skyline Productions, Warren, NJ.
Produït per Lena Bloch, Russ
Lossing, Cameron Brown i Billy Mintz (The Feathery)
Productor executiu: Jordi Pujol
Lena Bloch, tenor sax
Russ Lossing, piano
Cameron Brown, contrabaix
Billy Mintz, bateria.
Aquesta és una saxofonista i compositora nascuda a la Rússia
dels soviets, i crescuda i desenvolupada als EEUU, i ens diuen des del blog www.diskoryxeion.blogspot.gr ,
el novembre de 2017.....
Lena Bloch, una russa als EUA
"La saxo tenor femenina Lena
Bloch va néixer a Rússia en
l'era soviètica, però que ha estat vivint a Brooklyn durant alguns anys on va fer Jazz amb el seu quartet FEATHERY, els membres d’aquest
projecte.
Bloch ha estudiat amb Lee
Konitz i segueix sota la seva direcció i consells sobre l'espontaneïtat en
l’improvisació de les seves pròpies
composicions amb molt d'èxit. Observem que de les vuit pistes del seu darrer
CD, quatre són les seves pròpies creacions i les altres quatre són obra del
pianista Lossing. Les seves
referències la web del disc "Heart knows" a Fresh Sound New Talent,
són moltes i variades. Aquesta n’és una d’elles.
Com a antic ciutadà soviètic, manté una bona relació amb el que es
coneix com "música clàssica", mentre que alhora es poden distingir
indicis d'influència oriental (Europa de l'Est i Orient Mitjà), amb un toc de Konitz/Tristano dominant tant les seves
pròpies peces com les del seu pianista. Com a conseqüència d'això, hi ha temes
excepcionals, com el tema de 8 minuts "Heart Knows", que no és fàcil
de desxifrar en la seva tercera ona.
Després, en els 7 minuts del "Three Treassures" aconsegueixen
promoure la música de l'Orient, amb un magnífic Cameron Brown al contrabaix, un as musical, antic col·laborador d'Archie Shepp i d'altres. A
continuació, hi ha el tema de 13 minuts "French Twist" en què
sorgeixen de Bach i acaben en un
lloc més enllà, en una balada excepcionalment melòdica, i més com
"Esmeh", on els posseeix el camí, l'art i la tècnica per transportar-nos
als límits de les antigues talles perses, amb l'artesania impressionant de tots
els participants. En resum, un disc excepcional que ens va sorprendre ".
I de nou dir-vos que al blog del programa us penjaré l’enllaç al web
d’aquest disc de FSNT..
Doncs som-hi amb el llarg tema anomenat....
5.- Esmeh (L.
Bloch) 10m34s
Doncs ja heu pogut comprovar que he reservat pel final del programa
quelcom sorprenent per composicions, estructures i músiques. Aquest és un disc
amb tres temes de més de 10 minuts, dos d’elles de més de 12, cosa no gens
habitual. Les harmonies orientals hi són prou evidents si ens atenem a les
melodies inicials i motius principals d’aquest
magnífic i llarg tema. S’hi pot imaginar quelcom profund i fins i tot
fantasmagòric, on la imaginació de cadascú es pot enlairar per camins diversos.
Si el solo de la líder ha estat esclatant, més ho han estat les intervencions
de la resta de companys, i més la del pianista Russing, aquest desenvolupant posteriorment el seu llarg i
increïble solo. Igualment brutal ha estat el realitzat pel contrabaixista Cameron Brown, després del qual ja ens
hem acostat al final del llarg i sorprenent tema d’aquesta magnífica
compositora i saxofonista, Lena Bloch.
Simon Adams, novembre de 2017, de
Jazz_Journal_Magazine
"La líder Lena Bloch
descriu aquesta formació i músiques com
a "composició col·lectiva espontània i comunicació musical
instantània", una descripció adequada de l'empatia col·lectiva que es
mostra sobre el que és un llarg conjunt de cançons. Bloch és d'origen rus i va emigrar a Israel el 1990, després va estudiar amb Lee Konitz. El seu minimalisme genial és evident en la seva respiració,
sobretot en la pista que dóna nom al projecte, “Heart Knows” i l'eloqüent “Counter
Clockwise”, però també hi ha una intensitat fosca en la seva manera de tocar el
tenor que afegeix drama en alguns temes quan és necessari. De la mateixa
manera, el pianista Russ Lossing, la
urgència del qual en alguns moments, amaga una ratxa romàntica que es posa al
capdavant en el tema “French Twist”. Cameron
Brown té una força superbament mòbil en tots els temes, i el baterista Mintz ofereix discreció i suport en la
mateixa mesura. El que realment es destaca és la unitat d'aquest conjunt, la
uniformitat del sentiment i a interpretació de tots quatre, la contemplació i profunditat
ocasional, que dura tota l’estona. Per a un debut, “Heart Knows”, és excel·lent".
Seguim amb el primer track del disc, tema o millor dit suite dedicada a Yusef Lateef anomenada evidentament...
1.- Lateef Suite (L.
Bloch) 12m01s
Amb uns inicis melòdics de saxo i piano un tant contemporanis d’estil i
sense aparent ritme, no ens hauríem imaginat la manera com s’ha desenvolupat el
tema rítmicament parlant. La recurrència del lick del contrabaixista sembla el
motiu principal a partir del qual hagués sorgit tot. Ja ho heu escoltat, motiu
recurrent utilitzat per a fer llargues improvisacions quasi mantenint un sol
acord. El tarannà profund també hi és, i ja ens ho diu el títol, que el “cor
coneix”, el “cor capta”, el “cor viu”, el batec del qual s’ha parat per poder
escoltar el del contrabaixista, ell sol, en un solo magistral, per després copsar
l’aparició oriental del pianista i posterior transformació en un homenatge a
les estructures més blueseres, on de nou el concepte del jazz modern, el jazz
més actual ha aparegut de nou. La persistència del motiu principal de
contrabaix i ara també amb el pianista han acompanyat la veu del saxo tenor de
la líder per així acabar-lo delicadament.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I nosaltres acabarem aquest sorprenent projecte i programa amb el tema
més viu d’aquest disc de Lena Bloch,
anomenat...
3.- Three Treassures (L.
Bloch) 6m31s
Doncs amb més tempo però amb igualtat de concepte, on la simbiosi de les
músiques orientals i les occidentals i el Jazz concretament han estat presents
en els temes que hem escoltat, i els que no, i que per tant us recomano
poder-ho fer tot i adquirint aquest disc entrant a la web de FSNT, i així gaudir encara molt més de
tot plegat. La delicadesa del baterista, probablement tocant amb les mans, però
mantenint vitalment el tema des de l’inici, ens ha situat en un context d’una
passa endavant, rítmica però. La compenetració i diàleg permanent de
saxofonista i pianista ha estat present en aquest tema i hi és en la resta de
temes. Així com han fet també contrabaixista i baterista, magnífica base
rítmica si n’exceptuem al pianista, ell més en l’àmbit de la creació permanent,
tot i no fer els clàssics solos, que de clàssics no ho han estat gens.
Doncs amb aquest projecte i tema hem acabat el programa d’avui, que crec
ha estat magnífic si considerem que hem fet un programa temàtic per l’estil de
les creacions tot i partint del projecte inicial del Lolo García, “Departure” editat per Youkali Music, amb els quals ja portem dos programes i espero que
en siguin molts més. Després heu pogut escoltar el segon disc personal de Vernau Mier, “Frisson Sextet” editat
per FSNT sèrie 1000 i acabar amb
aquest inquietant de Lena Bloch, “Heart
Knows”.
Espero doncs que hàgiu gaudit amb el programa d’avui, i ja sabeu que us
esperem la setmana vinent, si voleu, podeu i en teniu ganes. Gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es i
jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui
l’ha realitzat, xerrat pels colzes d’interessos comuns i seleccionat les seves
músiques us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol
Programa 325: Rossy & Kanan 4tet, Gonzalo del Val featu. Dave Liebman i Unexpected, dimecres 23 de maig de 2018
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics i editorials.
Avui farem un programa especial dedicat a tres projectes de músics de
casa nostra, amics nostres, i amb tres editorials també de casa nostra. Podreu
escoltar un dels darrers treballs de Jordi
Rossy Trio amb Michael Kanan i
la música de Bud Powell editat per Swit Records, després el darrer del
baterista i compositor Gonzalo del Val anomenat
“Standards in Dublin” en format trio
amb el grandíssim saxofonista Dave
Liebman, editat per Quadrant
Produccions, i finalment al trio Unexpected
amb Sergi Sirvent al capdavant de composicions amb el seu “ODISSEO”, editat per Fresh Sound New Talent. I també, com cada
setmana, un micro conte aquesta vegada a càrrec de Carme de la Fuente
que el dedicarà a les músiques que ens va oferir Néstor Giménez Quintet aquest passat divendres al Molí dels Frares.
Dir vos què si entreu al web de Temps
Record: https://tempsrecord.cat/ hi
trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de
casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Comencem ja amb les músiques i projectes i ho farem amb el de...
“BUD”
Rossy & Kanan Quartet
featuring Smith & Wormworth
Editat per Swit Records SWIT 27
Enregistrat per Adrian Mateo el 25 i 26 de juliol de 2017 al “Bon Repòs”, Begues, Barcelona.
Produït per Jordi Rossy i
Michael Kanan
Jordi Rossy, vibràfon i marimba
Michael Kanan, piano
Putter Smith, contrabaix
Jimmy Wormworth, bateria
Aquest és un disc amb 12 temes dels quals un parell són balades, “I’ll
keep loving you” i “Dust in Sandi”. Com que el “grosso” del disc està imbuït de
swing, serà a això al que ens dedicarem, i així és que començarem amb el primer
tall del disc anomenat...
1.- Blue Pearl (B.
Powell) 5m26s
Aquest magnífic tema el va fer Bud
Powell amb el seu trio on hi havia Paul
Chambres i Art Taylor i el va
enregistrat el tres d’agost de1957. Disc editat per Blue Note i enregistrat pel mític Rudy Van Gelder a Hackensack,
New Jersey. Recordeu que Monk va
dedicar el tema Hackensack al gran Rudy Van Gelder. Parlar de Bud Powell és parlar dels inicis del
Jazz Modern i la seva nova concepció d’utilitzar el piano en les
improvisacions. Va estudiar piano clàssic, on va adquirir la seva gran tècnica,
però va ser al Minton’s on es va
deixa imbuir per tot el que allà passava, el naixement del bop, amb gent com, ja ho sabeu, Parker, Gillespie, Monk etc. Del 1944 fins el 1947 va tocar amb Cootie Williams, Dexter Gordon, un
altre gran bopper, i finalment amb Parker
qui el va acabar d’alliçonar sobre improvisar en el nou llenguatge, el Be bop. Els
nostres herois ens han mostrat de quina manera fidel s’han mantingut a aquest
nou concepte de la música sorgida aleshores, tot i ser aquest tema ja situat en
el post bop i més proper al hard bop posterior. El swing relaxat que ens han
ofert està a l’abast de poques formacions, i és que perquè això passi hi ha una
base rítmica sòlida amb dos membres que ho van viure en viva pell, en Putter Smith i Jimmy Wormworth. La feina de Kanan
i Rossy esdevé així molt més fàcil,
i és que les improvisacions que hem escoltat i la melodia del tema ens els han
mostrat així d’excel·lents.
Seguim escoltant temes farcits de swing i ara ho farem amb el magnífic
tema..
4.- Tempus Fugit (B.
Powell) 5m22s
Aquest és un tema que Jordi
ha volgut interpretar amb el so més càlid de la marimba, on el so de la fusta
endolceix la sonoritat global del tema, i ja heu vist com també ho ha fet el
contrabaix de Smith en el seu solo,
ben aviat després de la melodia principal i només acompanyat pel swing de les
escombretes de Wormworth. Aquesta és
una altra de les composicions recomanades de Bud Powell, tema que va enregistrar el 1949 amb Max Roach i Ray Brown editat per Verve.
Jordi ens ha acaronat amb el so de
la marimba, càlid alhora que amb una certa profunditat que casa la mar de bé
amb aquest gran tema de Powell.
I Mike Kanan ens diu això en
el llibret interior....
Totes les composicions són de Bud
Powell, i és que aquest és el tercer treball dedicat a l’obra d’un sol
compositor. Els altres dos varen estar dedicats a George Gershwin i Harold
Arlen, tots tres discs editats per Swit
Records. Bud Powell està
plenament reconegut com un dels grans pianistes de la història del Jazz.
Composava – i tocava – de manera innovadora amb complexitat, lirisme i grans
dosis de swing. Interpretar les obres d’un compositor de jazz presenta un repte
encara major que fer-ho amb les de compositors del repertori clàssic de cançons
americanes com Gershwin o Arlen. De les obres d’aquests se’n
poden fer versions amb formes molt diverses, mentre que les composicions de
jazz inclouen de manera natural el llenguatge de la improvisació del
compositor. El repte rau a ser fidel a aquest llenguatge i tanmateix deixar
clara l’empremta personal. Les aportacions de Jimmy Wormworth i Putter
Smith van fer possible tot això. Tots dos pertanyen a la generació on el
swing ve naturalment donat i tenir una
veu pròpia és de rigor. Jordi i jo
mateix només vam haver de sentir el seu batec i tocar amb honestedat.
Recordeu però que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al
web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim ara amb una mica més de tempo, i ho farem amb el tema...
2.- Monopoly (B.
Powell) 4m26s
Doncs ja heu pogut escoltar quina altra magnífica composició de Powell i grans intervencions dels
músics del quartet que ara mateix ens ocupa. Jordi ha tocat amb el vibràfon, més brillant que la marimba i
lleugerament més percudiu, cosa implícita a l’instrument, més ric en harmònics i
amb sustain. El solo d’aquest mestre ha estat esclatant deixant ben aviat el
pas al solo de Putter, un dels grans
“capos” d’aquest projecte, conjuntament amb l’altre, Wormworth el qual no ha parat de marcar-nos el pas del swing. Kanan ha fet també un curtet i reeixit
solo, per deixar després pas als “quatres” del gran baterista. Aquest és un
tema editat per Blue Note de l'álbum
"The Amazing Bud Powell - Time
Waits (Vol.4)", enregistrat per Rudy
Van Gelder el 24 de Maig 1958 a Hackensack,
New Jersey i amb Bud Powell, piano;
Sam Jones, contrabaix i Philly Joe Jones, bateria.
I parlant de Powell dir-vos
que durant els darrers 40s i primers 50s del segle XX, i alhora que creixia amb
el seu llenguatge i aportacions a la història de la música, vivia també immers
en un calvari personal amb problemes psíquics que el porten a diversos centres
psiquiàtrics on se li apliquen les més bèsties tècniques de xoc de l’època com
eren els “electroshocks”. Si li afegim que el 1945 el van detenir per anar ben
trompa i que el van colpejar fortament al cap havent-lo d’internar a un
hospital. Després hi van haver més ingressos a hospitals agravant-se els seus
problemes psíquics, període paradoxal, si considerem que va ser el més
fructífer pel que fa a les seves composicions i enregistraments. Un dels seus
solos més reconeguts fet aleshores és el que va fer sobre el tema “Dance of the infidels” i “52nd Street Theme”, ambdós del 1949 per Blue Note i amb Sonny Rollins i Fats Navarro,
entre d’altres.
I acabarem el projecte d’aquets magnífics músics dedicat a la música de Bud Powell amb el seu reconegut tema un
tan latin, el magnífic....
11.- Un poco loco (B.
Powell) 4m57s
Aquest és un tema que els nostres herois han fet a un tempo lleugerament
inferior al de l’original, i és que tampoc fa falta anar a tot drap. El swing
de contrabaix i mà esquerra de piano ha estat increïble, mentre mà dreta i
vibràfon feien les poques notes de la melodia. Després ells dos s’han embrancat
en una mena de tète a tète mentre Kanan
ha desenvolupat el seu solo. El gran Wormworth
ha fet el mateix, en una magnífica demostració de domini i tècnica de la
bateria. El tema ha aparegut de nou al final, acabant-lo amb el motiu principal
de la mateixa manera que l’han començat. "Un Poco Loco", on la
traducció a l'anglès seria "A Little Crazy", és una composició del
pianista i compositor nord-americà Bud
Powell. El tema va ser enregistrat per primera vegada durant una sessió de Blue Note l'1 de maig de 1951, en
l'àlbum The Amazing Bud Powell, Volume
One, amb Powell al piano, Curly Russell al contrabaix i Max Roach a la bateria. El crític
literari Harold Bloom va incloure
aquesta interpretació en la seva llista breu de les obres més grans de l'art
nord-americà del segle XX. De fet,
es va editar el 1952 en un 10” editant-se de nou el 1956 en un LP de 12”.
Tot i que la cançó "Un Poco Loco" ha estat destacada musicalment,
també s'ha parlat com a significativa culturalment. Segons Race Music: Black Cultures des del Bebop al Hip-Hop, i tot i que el
jazz afro-cubà havia estat introduït en la dècada dels quaranta per artistes
com Dizzy Gillespie i Machito,
"Un Poco Loco" és un marcador important en l'establiment d'aquest
gènere musical, ja que va revelar que "el gir afro-cubà es va establir en
l'acceptable camp de les convencions retòriques de Bebop". Més que
afro-cubà, els autors d'aquest llibre detecten el que descriuen com una
influència musical "panafricana" en la repetició, l'harmonia i el so
cíclic de la composició que, tot i que no és tan evidentment afro-internacional
com el “Night in Tunísia" de Gillespie, "segurament assenyalava una negritud
que esdevingué part del llenguatge de les expressions posteriors del jazz
modern". El llibre Jazz 101
indica que les interpretacions de Powell
d'aquest material el 1951 era "encara més sorprenent" en el seu
"nivell de la creativitat i fins i tot l'autenticitat ", ja que poc
es coneixia a l'època de la música africana o com la música llatina (a part de
la influència cubana) es podia aplicar al jazz.. Segons Scott Yanow, en el Afro-Cuban
Jazz: The Essential Listening Companion, aquesta composició va ser l'única
participació de Powell en el jazz
afro-cubà.
Doncs ja hem acabat el treball de Rossy,
Kanan, Putter i Wormworth sobre la música de Powell i sí que us recomano que mireu d’aconseguir aquet disc
entrant al web de switrecords.com i sinó el trobeu, car és molt recent, mireu
d’aconseguir-lo d’alguna altra manera, que també hi ha botigues de Jazz. També
us recomano que mireu d’aconseguir llibres de la història del Jazz i/o guies
com la Guia Universal del Jazz Moderno, de Giner, Sardà i Vázquez o la magnífica
“biblia”, jo la tinc en francès, Le
dictionnaire du Jazz de Carles,
Clregeat i Comolli, on podreu saber més de la història de Powell i de tots els altres cracs i
músics de la història del Jazz.
Deixem aquest projecte i nosaltres seguim però abans....
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
I nosaltres seguirem i ho farem amb el treball...
“STANDARDS IN DUBLIN”
Gonzalo del Val with Dave
Liebman & Ronan Guilfoyle
Editat per Quadrant Produccions Q00081J
Enregistrat per Michael Buckley
el 30 de setembre de 2017 al Buckley’s House of Horns Studio, Dublin.
Mesclat i masteritzat per
Michael Buckley
Produït per Gonzalo del Val
Productor executiu, Josep Ramon
Jové.
Dave Liebman, saxos tenor i
soprano
Ronan Guilfoyle, baix elèctric
Gonzalo del Val, bateria
Aquest disc està dedicat a la memòria d’Alfredo del Val, el meu pare, ens diu el Gonzalo.
Tot té una història i la d’aquest disc i el fet d’haver-lo enregistrat a
Dublín també, i és la d’haver volgut
acompanyar a la seva parella i la nova feina que va trobar en aquesta ciutat. Gonzalo no va dubtar en acompanyar-la
en aquesta nova experiència vital i laboral que de moment és per a tots dos
súper positiva, i així és que tot i la distància, tampoc ho és tant en temps,
car amb l’avió un s’hi planta en poc temps i no massa calers. Gonzalo continua, crec, en les seves
classes al Conservatori del Liceu a Grau Superior i també en dóna a Dublín on fa bolos i ja veieu,
enregistraments amb el grandíssim saxofonista Dave Liebman, màster que havia acompanyat a Miles Davis entre d’altres i enregistrat treballs personals per ECM, entre moltes altres editorials.
Aquest és un disc amb dotze temes entre els quals tres temes propis del Gonzalo que ves per on són tres solos
de bateria. Voldrà dir això que hauria omès la seva participació amb solos en
els altres temes i fer-los tots en aquests tres temes? Doncs això ho començarem
a esbrinar ben aviat.
Comencem doncs amb el magnífic tema de Monk anomenat...
10.- Pannonica (T.
Monk) 6m27s
I quina preciosa cançó va fer Monk
dedicada a qui va ser la musa del Jazz, la baronesa Pannonica de Koenigswarter, la qual va cuidar de Monk fins la seva mort. També Parker va morir quasi als seus braços,
en un apartament que ella tenia a New
York després que Bird arribés
allà fet pols i li agafés un atac de riure veient una sèrie per la tele, un
atac de riure que va certificar de quina manera més tràgica va viure. El Nica`s Dream de l’Horace Silver és un altre tema homenatge a aquesta deessa del Jazz,
ànima culta i sensible que va saber veure el valor de tot allò que estaven
parint aquells genis. Monk va
enregistrat aquest tema el 1956 encabit en el disc “Brilliant Cornres” editat per Riverside
amb músics com Ernie Henry, saxo alto;
Sonny Rollins, saxo tenor, Oscar Pettiford, contrabaix i Max Roach, bateria.
La versió que n’han fet els nostres herois ha començat amb una introducció i
magnífic solo al saxo tenor del grandíssim Dave
Liebman. El tempo és lleugerament superior al de l’original, i trobo que
està molt ben aconseguit, car el swing d’escombretes i lleuger walking del
contrabaixista són exquisits, alhora que la gran interpretació de Liebman. El solo del baixista Ronan ha estat preciós, melòdic, i amb
un molt bon gust musical, demostrant el perquè forma part d’un projecte
d’aquest nivell. I què voleu que us digui després del gran solo de Liebmann al saxo tenor, ell que
darrerament sempre l’hem vist amb el soprano. Què haurà fet Gonzalo per convèncer-lo a tocar amb el
tenor?
I ara és el moment d’escoltar el micro conte de Carme de la Fuente ,
dedicat a les músiques i projecte que ens va oferir Néstor Giménez amb un quintet extraordinari amb ell al piano i
composicions, Gabriel Amargant, saxo
tenor; Pablo Selnik, flauta; Vic Moliner, contrabaix i Joan Terol, bateria.
Som-hi Carme.......
....................................
Gràcies Carme. Realment ho
has explicat la mar de bé. Fins d’aquí quinze dies.
Escoltarem per seguir amb el tarannà magnífic d’aquest projecte amb el
tema de Dewey Redman anomenat....
5.- Mushi Mushi (D.
Redman) 5m51s
Doncs un altre tema on qui comença fa una intro a solo, en aquest cas a
càrrec del baixista Ronan Guilfoyle,
magnífic, ja ho heu pogut escoltar. Un tema modern de concepció i també
d’interpretació, car Dewey Redman va
ésser també un dels propulsors de l’”Avantgarde” dels anys 60s. Recordeu que va
col·laborar amb Ornette Coleman
entre d’altres monstres del Free Jazz, i el solo terrorífic de Liebman ens l’ha recordat. Parlàvem
dels solos del líder i baterista Del Val
i va heu pogut escoltar-ne quin un de més ben quadrat. El baixista i l’intrèpid
saxofonista ens han despertat si és que dormíem, que no ho crec pas i així ens
han portat al final del tema de Redman.
De Gonzalo del Val recordar-vos
que li vam posar els seus dos discs de Quadrant
Produccions en anteriors programes, l’un dedicat a la música de Steve Swallow i el primer “Three Generations” amb David Mengual i Marco Mezquida, i la
col·laboració de Celeste Alías magnífics
treballs tots dos, i ara també podem dir tots tres.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I nosaltres seguirem amb més música i ara serà el tema compost per Warren & Dubin i amb Lebman al soprano.....tema anomenat...
9.- Summer Night (H.
Warren & A. Dubin) 5m02s
Doncs i quin tros de tema a ritme ternari complex on la simbiosi de
baixista i baterista fan una feina increïble tot i donant-li el merescut suport
al gran màster dels saxos Dave Liebman.
Resulta que Harry Warren nascut com
a Salvatore Antonio Guaragna, va
resultar ser un dels millors compositors nascut el 24 de desembre de 1893 i
finit el 22 de setembre de 1981, va ser un compositor i lletrista nord-americà.
Warren va ser el primer gran
compositor nord-americà que va escriure principalment pel cinema. Va ser
nominat al Academy Award for Best Song o
sigui al Premi de l'Acadèmia a la Millor Cançó onze vegades i va guanyar tres
premis Oscar per compondre "Lullaby of Broadway", "Never Will
Know" i "On the Atchison, Topeka i Santa Fe". Va escriure la
música del primer gran èxit de pel·lícules musicals, 42nd Street, coreografiat
per Busby Berkeley, amb el qual col·laboraria en moltes pel·lícules musicals,
en fi, un tros de crac de les composicions que després esdevindrien estàndards
de Jazz. La versió que ens n’han fet el nostre trio i sobretot la modernitat
del so del soprano estan però a anys llum de les músiques originals de Warren això per descomptat. Un tema que
han fet a un tempo força viu, tot relacionant-lo amb els sons del soprano,
aguts i rítmicament vius. Un tema on quasi l’únic protagonista ha estat el gran
Liebman bàsicament perquè ha esta
ell qui l’ha tocat en quasi la seva totalitat. Magnífic Liebman primer amb la melodia i després amb el tros de solo que ha
fet. Al final Gonzalo ha aparegut,
eps, que sempre hi ha estat, i deia jo, ha aparegut en un preciós i delicat
solo i ja acabar el tema.
I nosaltres acabem el projecte del Gonzalo
amb el primer tall del disc, tema de Jimmy
Heath anomenat....
1.- Gingerbread Boy (J.
Heath) 4m36s
Doncs aquest és un altre tros de tema i sí, de Jimmy Heath, saxo tenor i compositor germà de Percy Heath, contrabaix i de l’Albert
“Tootie” Heath, baterista que hem vist algunes vegades al Begues Camp que organitza el Jordi Rossy ben acompanyat del Roger
Mas, Dee Jay Foster i una llarga colla de col·laboradors voluntaris,
esdeveniment que es fa al mes d’agost a Begues.
Doncs i parlant del tema, dir-vos que l’original és lleugerament més viu i que
el va enregistrar en quintet amb màsters com Kenny Burrell, Wynton Kelly, Paul Chambers i el seu germà “Tootie” a la bateria. Magnífic tema
que van fer a tot swing i que els nostres herois, amb Liebman al capdavant han desenvolupat primer delicadament i que
després “la cosa” s’ha anat encabritant com cal, per així acabar el projecte de
la millor manera possible. Un tema iniciat pel Gonzalo a mode de curta impro i que ben aviat saxo tenor i baix han
fet a duet una part de la melodia, curta però molt ben reeixida. El solo del
tenor ha estat increïble amb tot un reguitzell de licks i aplicació genial de
recursos tècnics, amb un llenguatge espaterrant el qual portem escoltant des
del primer tema. Els darrers moments han estat impactants amb els “vuits” del
bateria amb el saxo tenor per després tornar al tema i acabar-lo de cop.
Magnífic tema i projecte Gonzalo,
gràcies per fer-me’l arribar, ha estat un plaer escoltar-lo i sobretot
compartir-lo en aquest programa.
Abans de seguir deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres acabarem el programa amb el projecte i increïble treball....
“ODISSEO”
Unexpected
Editat per Fresh Sound New
Talent el 2016 FSNT 517
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Jordi Vidal el 22, 23 i 24 de juliol de 2013 a l’Estudi
Laietana.
Produït per Unexpected
Productor executiu Jordi Pujol
Sergi Sirvent, piano
Esteban “Tempe” Hernández,
contrabaix
Dani Domínguez, bateria
Totes les composicions són de Sergi
Sirvent excepte “Odisseo” i “Twice” que són de Dani Domínguez.
Aquest és un projecte sorprenent i diferent dels habituals que fa en Sergi i les seves troupes on la majoria
de temes són força potents, rítmicament parlant, amb una clara i estranya
excepció, que per això aquesta formació es fan dir Unexpected o sigui, quelcom que no t’esperes. De fet el darrer
tema, “Se me va la voz” és això, quelcom que no t’esperes si has escoltat
primer tots els temes anteriors. Una cançó cantada pel Sergi en castellà a tempo molt slow, molt slow, que no posarem
perquè tingueu les ganes d’adquirir el disc tot i entrant a l’enllaç que us
posaré al blog del programa.
Comencem amb una altra de les balades del disc, tema de Sirvent anomenat..
3.- Coso (S.
Sirvent) 5m06s
Doncs em sembla que amb aquesta íntima composició hem començat la mar de
bé el projecte d’aquet trio. Una molta bona part del tema, íntima, amb un
delicat Sirvent al piano i iguals delicats acompanyants tot i presentant-ne
la melodia principal, un tant melancòlica, però amb un crescendo encarant el
final en plena improvisació del pianista i compositor. Tema que ens situa en
l’òrbita musical d’aquest trio que ja porten una bona colla d’anys junts, tot i
trobant-se de tan en tan per fer nous projectes com és ara aquest, que tot i
haver-se enregistrat el 2013 FSNT el
va editar el 2016. Disc que vaig anar a buscar al magatzem de l’editorial just
abans de l’inici d’aquesta 9ena temporada del Jazz Club de Nit.
Unexpected, és un grup que interpreta d'una forma molt
especial la música de Sergi Sirvent,
tot i que fan alguna composició del contrabaixista Tempe Hernández o del baterista Dani Domínguez, així com també toquen versions i estàndards de jazz
de tota mena. El seu intens treball com a grup a principis del 2000 els va
portar a trobar un so molt propi i molt singular, en el qual van poder
expressar-se a través de moltes textures i viatjar per les fronteres
estilístiques que tenen el jazz, el blues, el rock, la música contemporània, el
free jazz o les músiques d'avantguarda, sense oblidar músiques més ètniques i
regionals. Van ser un grup sense por a trencar amb els dogmes i barrejar
diferents estètiques des de l'òptica compositiva de Sirvent.
Seguim amb una mica més de complexitat melòdica i rítmica, ara amb un
dels temes del gran baterista Dani
Domínguez, que dóna nom al projecte....
4.- Odisseo (D.
Domínguez) 4m05s
I quina meravella de composició i arranjaments, recordeu, un tema del
batreista Domínguez, músic malagueny
ara a la seva terra, però el qual ha viscut entre nosaltres força temps i
format part de multitud de projectes com aquest però també amb al Llibert Fortuny Electric Trio i molts
d’altres. El final delicat i també íntim poc ha tingut a veure amb com l’han
començat, a tot tren de ritme i amb una quasi improvisació del pianista, car,
no m’ha semblat escoltar per enlloc quelcom similar a una melodia o motiu
principal, com si ja vinguessin d’un anterior viatge musical. De fet aquest
motiu principal ha aparegut posteriorment i amb pocs acords, en un magnífic
break rítmic. Un tema que sembla s’hagi anat desenvolupant apareguent-ne
d’altres, temes, i on només es manté perdurable la persistència del baterista i
compositor. En Tempe al contrabaix
fa una magnífica tasca de suport rítmic al baterista, i melòdic, al pianista Sirvent.
Com trio han publicat quatre àlbums amb el prestigiós segell Fresh Sound New Talent, Unexpected-FSNT157,
Unexpected plays the Blues in Need-FSNT231, Munchi-FSNT 460 i aquest Odisseo).
El primer disc Unexpected va ser
seleccionat com a millor disc de l'any per l'Associació
de Jazz de Catalunya. Van fer també un àlbum fent improvisacions i algun
tema d'Ornette Coleman, on van
convidar al baterista Joe Smith a
unir-se al trio formant un quartet amb dos bateristes (Sergi Sirvent Free Quartet-FSNT 208) i com a trio va tenir un paper
fonamental la seva secció rítmica, on se sustentava la música d'una àlbum doble
de Sergi Sirvent (9 Muses-FSNT193);
un grup, el d’aquest disc, de gran
format amb una orquestració molt més treballada.
Acabarem el projecte d’aquest increïble trio i programa d’avui amb un
altre impactant tema, el més llarg del disc, de més de 10 minuts, anomenat...
6.- Crazy Latin Dance For Cooking (S. Sirvent) 10m24s
Doncs amb quina “obra” hem acabat, també més inversemblant. Els inicis,
de ritme i acords, m’han recordat algunes de les músiques de Piazzola i el seu Jazz-Tango. El
concepte Latin del títol del tema l’he vist en aquestes primeres passes i el
persistent i remarcat motiu principal, sempre amb la mà esquerra del pianista,
és el que ha donat significat a aquesta boja dansa ideal per a cuinar.
Baterista i contrabaixista fan una tasca increïble en tot moment, considerant
els diversos moments rítmics que hi hem pogut escoltar. Al bell mig d’aquest
llarg tema, Sirvent ha desenvolupat
la seva creativitat amb la mà dreta, car l’esquerra, ha seguit impertorbable
amb el persistent motiu principal en una canya de tema per acabar aquest
projecte d’aquest trio de mestres. Però és que el final també ha estat espaterrant,
i ves per on, ha estat lo més clàssic que hem pogut escoltar d’aquest projecte.
Entren a l'estudi al juliol de 2013 per gravar més música, després d'una
gira de retrobament, i després que Esteve
Tempe Hernández marxés a Buenos
Aires el 2004 per dedicar-se més a les arts plàstiques. D'aquesta sessió
surt el tercer àlbum del grup sota el títol de "Munchi", publicat el
2014 per Fresh Sound New Talent. Havent-se
editat el quart disc del grup ¨Odisseo¨, aquest que heu escoltat i
presentant-se a l'octubre i novembre del 2016.
Doncs nosaltres ja hem acabat el programa i dir-vos que ho hem fet
primer amb el treball de Jordi Rossy
& Mike Kanan Quartet dedicat a la magnífica música de Bud Powell, per seguir amb el darrer
projecte de Gonzalo del Val dedicat
als estàndards i fet a Dublin per
acabar amb la sempre sorprenent música de Sergi
Sirvent encabida en el trio Unexpected
i projecte Odisseo.
Doncs res més, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja
sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat i seleccionat les seves
músiques us espero la setmana vinent si voleu, podeu i en teniu ganes, i us
desitjo molt bona nit i molt bon Jazz
Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
