Programa 308: Toni Vaquer & The Voodoo Children Big Band i la Martín Léiton Big Band, dimecres 24 de gener de 2018
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Molins 91.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de
Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre
programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics i editorials.
Us voldria recordar que per aquest diumenge 28 hi ha un concert que serà
extraordinari organitzat pels amics de Daltabaix
a la Traska Truska de Molins de Rei tot i celebrant la gent
de Molins la seva Festa Major d’Hivern, la de La Candelera. Podrem gaudir, els qui
hàgim tingut la sort de comprar les entrades a temps, del concert del Joan Chamorro Sextet amb Joan Chamorro, saxo baríton; Fredrik
Carlquist, saxo tenor; Toni Belenguer, trombó; Joan Monné, piano; David
Mengual, contrabaix i David Xirgu, bateria. Un magnífic concert que ja té
les entrades exhaurides de fa força dies, com sol passar per on passa el Joan Chamorro amb qualsevol dels seus
projectes.
Avui ens toca fer un programa especial dedicat a Fresh Sound New Talent i potser en farem més, car el material nou
que tinc per aquesta temporada és així de voluminós, i no vull que em quedi cap
disc per posar. La segona novetat està relacionada amb la música, i més que la
música, amb el tipus de formació que farà la música que escoltareu i que serà
la de una Big Band, o sigui que seran dues Big Bands les formacions que
escoltareu. Darrera d’una formació d’aquesta envergadura sempre hi ha un cap
pensant, escriptor de pentagrames amb música pròpia o d’altri, i sempre amb els
arranjaments personals a partir dels quals podrem discernir quelcom de la seva
personalitat. Primer escoltarem el projecte de Toni Vaquer & The Voodoo Children Collective Vol1 amb
arranjaments del Toni i composicions
d’alguns dels seus companys i algun de propi, i després el del Martín Léiton Big Band i el seu
“Inevitable”.
Abans però,
deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu
26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres,
dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a
l’amic Enrique Heredia, mentre que
la resta de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada.
Doncs el projecte del Toni Vaquer
és...
“TONI VAQUER & THE
VOODOO CHILDREN COLLECTIVE” Volume 1
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 532
Enregistrat per David
Casamitjana i Marc Sanés el 4 i 5 de gener de 2017 a la Sala Omega del Taller
de Músics, a Can Fabra, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per David
Casamitjana i Toni Castaño “Nyano”
Produït per Toni Vaquer
Productor executiu Jordi Pujol
Pep Garau, Julián Sánchez, Iván
González, Pol Padrós, Sugao Natsuko ,trompetes i fiscorns
Vicent Pérez, Aram Montagut,
Rita Payés, trombons
Amaiur González, tuba
Joan Mas, saxo alto
Miguel 'Pintxo' Villar, saxos
tenor, alto i soprano
Gorka Garay, clarinet, flauta,
flauta alta
Albert Cirera, Santi De la
Rubia, saxos tenor i soprano
Marcel·lí Bayer, saxo baríton,
clarinet i clarinet baix
Luís Rocha, clarinet baix
Jaume Llombart, guitarra
Albert Bover, Marco Mezquida,
piano i teclat
Marc Cuevas, Pau Sala, contrabaix
Ramon Prats, Roger Gutiérrez,
bateria
Col·laboracions: Enrique Oliver (saxo tenor en 1,4 i 5), Jorge Rossy (vibràfon en 1 i 5, bateria en 6), Félix Rossy (trompeta en 5).
Doncs ja veieu quina colla de músics de primera fila que hi ha en
aquesta Big Band. Podríem dir que hi són tots i no en falta cap, però obviaríem
els molts més que hi ha, per sort nostra, i que podem gaudir afortunadament en
d’altres formacions. Dir-vos que aquest projecte l’hem vist quasi néixer i
créixer en dues actuacions en directe, la darrera al Jamboree on vam poder veure de quina manera va dirigir-los en Toni Vaquer i on també vam veure dues
“conduccions” a càrrec de l’Albert
Cirera i l’Ivan González. Comencem doncs amb aquesta música on els temes
són llargs i complerts amb magnífiques improvisacions d’alguns dels seus
membres i ho farem amb el tema compost per Natsuko
Sugao anomenat....
3.- Preludio (Natsuko
Sugao) 9m08s
Doncs i quina meravella hem pogut escoltar oi? Una composició magnífica,
original per a una formació més reduïda la de la formació liderada per aquesta
magnífica compositora i trompetista japonesa establerta a casa nostra de la
qual li hem posat els seus discos i que també ha vingut al Jazz Club La Vicentina. Si la composició és així de reeixida, més
ho són els arranjaments que ha fet el director i líder del projecte Toni Vaquer, músic iconoclasta com
alguns dels components d’aquesta Big Band. Què difícil és comentar un tema tan
llarg però em quedo amb el regust d’haver gaudit amb els canvis rítmics, la
pròpia melodia central de la composició, de les magnífiques intervencions de
tots plegats i de les improvisacions dels solistes. El tema ha anat de menys a
més amb crescendos que ens han portat al clímax adequat arribant a un final
estratosfèric i acabant-lo amb el riff central del tema, preciós de Natsuko Sugao.
Recordeu que on més gaudim els aficionats és en els concerts en directe.
Els programes de ràdio però, serveixen per a mantenir-nos informats i al dia
del què es cou en aquest el nostre món del Jazz i músiques afins. També hauríem
d’ajudar a que tots plegats, músics i editorials poguessin seguir amb els seus
projectes i això vol dir que els hauríem d’ajudar adquirint els seus discos
anant a les botigues, feina sana car així pots triar i remenar abans
d’adquirir, però també a les webs respectives d’editorials i també de músics.
Doncs res, que ja era hora que us ho exposés tan diàfanament.
Doncs aquestes seran les sonoritats que escoltarem una mica més, car ja
vegeu que els temes són allargassats per així nosaltres poder-los gaudir
plenament.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Seguim ara amb un preciós tema de Jordi
Rossy amb la col·laboració del seu fill Fèlix Rossy a la trompeta, on el mateix compositor toca el
vibràfon, tema anomenat....
5.- La hormiga y las mariposas (Jordi Rossy) 6m46s
I quina altra delícia de tema que hem pogut escoltar compost per un dels
músics més internacionals que tenim, alhora multi instrumentista. Ja sabeu que Jordi va formar part del trio de Brad Meldhau coma a baterista durant ben bé 10 anys,
passejant-se per tot el món, moments que va emprar per aprendre a tocar el
piano, amb el qual també va enregistrar i després el vibràfon, sense oblidar
que va anar a Berklee a ampliar els
seus estudis de trompeta, i allà va ser on li van dir deixa la trompeta i
acompanya’ns amb la bateria. Magnífica composició del Jordi i millors arranjaments del Toni, alhora que grandíssima sonoritat la de la Big Band. El motiu
principal sembla ser el que fan els més greus sons primer amb contrabaix i
després amb clarinets ben baixos. La delicada intervenció del Jordi al vibràfon és exquisida. Pot
tocar poques notes, però ho fa amb un gust de mestre, i les posa en el moment
adequat, aquest gran improvisador de tot el que li cau entre mans i mànigues.
La trompeta de Fèlix ha sonat també
força suau, tot i lo entremaliat i iconoclasta que és aquest joveníssim músic.
El tema mana, i el músic ha de seguir-lo i situar-se en l’orbita i ambient
sonor de la composició, i així ho fan ells, així ho ha fet el Fèlix, en el seu solo. El final ha
arribat seguint el motiu principal marcat per contrabaix i clarinet baix.
Magnífic tema Jordi i gran arranjament
Toni.
Toni Vaquer ja ha acabat la seva estada a Berklee College of Music havent acabat
els seus estudis de Post Grau o quelcom de similar. Les seves anades i vingudes
d’allà cap aquí durant els mesos d’estiu i Nadals han estat freqüents, i
aquests són els moments quan el vam poder veure i així va ser en els tres
concerts que hi vam assistir. Ell és
de Mallorca però la relació que té
amb Barcelona és la relació amb els
músics i la música que es fa a la nostra capital. Va formar part de la David Mengual Free Spirits Big Band on
hi tocava el piano i on va fer també els seus primers i magnífics arranjaments.
D’aquesta Big Band, ara mateix en standby, li vam posar diversos discos en
anteriors temporades d’aquest Jazz Club
de Nit. La seva continua-discontinua relació amb els músics de casa nostra
li va permetre viure la creixent evolució de músics i projectes d’aquí alhora
que viure en primera persona els projectes que dia a dia succeïen a Berklee on formà part de diverses
mogudes. He parlat amb el Toni mentre
estava treballant en el programa i m’ha explicat tot això que ell mateix ens explicarà......
Seguim ara amb un magnífic tema del contrabaixista Pau Sala anomenat...
4.- Not just the Blues (P. Sala) 10m05s
Doncs suposo que ens hem tornat a quedar clavats a la cadira, com estem
segur de fa estona, després d’haver escoltat aquesta magnífica composició i
grandíssims arranjaments d’aquest és nostre heroi Toni Vaquer. Tot i haver començat en els primers minuts en un
format diguem-ne Free, el tema ha anat agafant una potència rítmica a tot swing
que m’ha semblat impressionant i els arranjaments han permès escoltar front
lines de seccions de metalls i canyes esfereïdors. I el primer solo de saxo
tenor ha estat el del gran saxofonista malagueny Enrique Oliver amb el qual hem gaudit tant quan l’hem pogut veure i
escoltar quan ens visita a casa nostra. Aquest és un músic indispensable en
l’escena catalana, i sobretot a l’espai 23
Robadors on cada dimecres forma part del trio que obre i coordina la Jam Session amb el Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. I també crec que el solo del
pianista ha estat a mans de l’amic Albert
Bover, el qual, comparteix 88 tecles amb el seu antic alumne i sovint
partenaire, Marco Mezquida.
Grandíssim solo del mestre Bover i
un final de tema esclatant.
Ens queda un tema per posar-vos però...Abans però dir vos què si entreu
al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el
seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb
un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment
Jazz, passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
Us voldria reconduir a la web del Festival
Estival d’Igualada on els nostres amics organitzadors van fer una
entrevista a Toni Vaquer ara fa dos
anys, o sigui que aquí us poso l’enllaç per així esbrinar una mica més en la
seva concepció musical i potser també en la seva personalitat.
Seguim amb l’experiència de l’enregistrament del disc, i així ens ho
explica en Toni Vaquer....
Acabem ja el projecte d’aquesta magnífica proposta amb el tema del líder
de la formació, director i arranjador, en Toni
Vaquer anomenat...
9.- Doni doni (T.
Vaquer) 5m06s
I ja heu pogut escoltar que comença amb un monòleg el qual ja ve del
primer tema del disc, també d’en Vaquer
i que no hem escoltat, com d’altres també magnífics i ja ho sabeu, amb la sana
intenció que mireu d’aconseguir aquest projecte entrant a la web del disc,
enllaç que us posaré al blog del programa.
Però de quina manera segueixen les músiques i amb quina trempera. De fet
el motiu principal del tema, iniciat ja amb el contrabaix de tots dos, Marc i Pau, és la clau de volta de tot
plegat a partir de la qual gira tota la composició. Els vents, metalls i canyes
l’omplen això sí de tot l’esplendor adequat i amb quina potència i brillantor,
al màxim tots dos atributs. Després, un tete entre diversos instruments que ben
aviat es transforma en una complexa trama de sons diversos dels altres metalls
i canyes en una simbiosi magnífica d’una aparent anarquia. Ben aviat aquesta
desapareix i ens trobem de nou amb el motiu principal a càrrec de cordes més
baixes, trombons i clarinets baixos, arribant al final ja amb descans de secció
rítmica, metalls diversos i acabant-lo
dos dels saxos del projecte.
I en Toni Vaquer ens explicarà quina és la concepció i el perquè
d’aquest tema, Doni doni, que no és res del que ens podem pensar, car no està
escrit en llengua catalana...i així és que ens diu...
Ja heu pogut escoltar de quina manera en Toni Vaquer ens ha explicat de
manera resumida el seu magnífic projecte. Ho podia haver escrit en text i
llegit jo, però m’ha semblat que ell és la veu més adequada per fer-ho.
Doncs ja heu pogut escoltar una petita part del magnífic projecte de Toni Vaquer & The Voodoo Children
Collective, un líder magnífic amb una Big Band de cracs alguns dels quals
repetiran en el pròxim projecte, també a Big Band.
Doncs acabarem el programa d’avui amb el projecte també a Big Band de
l’amic, contrabaixista i compositor Martín
Léiton, anomenat...
“INEVITABLE”
Martín Léiton Big Band
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 539
Enregistrat per David
Casamitjana el 26 d'abril de 2017 als Estudis 44.1 Girona.
Mesclat per Juan Rodríguez
Berbín a Seward’s Room
Masteritzat per Carlos Freitas al Master Clàssic
Produït per Martín Leiton i Juan Rodríguez Berbín
Productor executiu, Jordi Pujol
Productor executiu, Jordi Pujol
Fotografia de Marcel·lí Bayer i Mariona Vega.
Martín Leiton, arranjador, director i contrabaix
Ramon Prats, bateria; Juan Rodríguez Berbín,
percussió
Pedro Campos, contrabaix
Toni Saigi, piano
Dani Pérez, guitarra
Joan Chamorro, saxo baríton
Gabriel Amargant i Santi de la Rubia, saxo tenor
Marcel·lí Bayer, saxo alto, flauta
Joan Mas,saxo alto
Darío García, trombó baix
Rita Payés, Joan Codina, Víctor Colomer, trombó
Iván González, Pol Omedes, Andrea Motis, Òscar
Latorre, Pep Garau, trompeta.
Martín Leiton, és un músic autodidacta que s'ha
desenvolupat tant dins del jazz com del folklore latinoamericà, de la música
afroamericana o del flamenc. Toca diversos instruments, com el contrabaix, el
baix elèctric, la guitarra i el piano, a més de treballar com a compositor i
arranjador. Ha editat dos discos com a líder, “Medium” (2011, 96k música),
“Poetry of Sound” (2015, Underpool) i aquest que escoltarem, “Inevitable”
(2017, FSNT) tot just acabat d’editar, alhora que també amb diversos treballs
com a co-líder. Actualment forma part de, Martin
Leiton Trio, Martín Leiton Quartet, Martín Leiton Big Band,Gabriel Amargant
Trío, Seward, Ramon Prats Quartet,
UNDr, Jorge Drexler. Ha tocat
en formacions conjuntament amb Kenny
Werner, Dave Kikoski, Jeff Ballard, Jorge Rossy, Perico Sambeat, Jorge Pardo,
Seamus Blake, Eric Marienthal, Vicente Amigo, Chano Domínguez, Jorge Drexler,
Niña Pastori, entre molts altres. Ha treballat com a músic de sessió amb
productors com Matt Pence, Carles
"Campi" Campón, Juan Rodríguez Berbín. I aquest és un resum
perquè està involucrat en multitud de projectes.
Doncs dir-vos que aquest projecte també el vaig poder veure des dels
inicis, ara ja fa més d’un any i mentre assajaven a 23 Robadors. Aquells assajos amb públic em van fer entendre de
quina pasta humana és aquest complet músic canari que s’està per aquests llars
i esperem que per molt de temps. Allò de assajar un tema, parar-lo quan no
tirava prou bé o per si ell en volia ujna determinada interpretació em va
agradar i sobretot amb la naturalitat com ho feia. La mateixa que li vam veure
la setmana passada al Jamboree tot i
presentant el disc, barrejat ell entremig del públic en el passadís central i
comentant tot plegat amb la més normal naturalitat. Aquest és un altre projecte
on la dificultat de selecció es torna a repetir, i tot i no haver-ho comentat
amb el projecte de Toni Vaquer, m’ha
passat el mateix. Quin tema no poso, cosa complicada. Doncs començarem ja amb
la música d’aquest mestre, considerant que en aquest cas totes les composicions
i els arranjaments són del líder Martín
Léiton. Som-hi doncs amb un magnífic tema anomenat...
2.- Canto para sanar (M.
Léiton) 12m04s
Doncs ja hi hem tornat amb una altra meravella de música, diferent sí,
però amb qualitat igual que l’anterior. Concepció més rítmica potser per les
arrels càlides canàries del líder, on em sembla que algun ritme autòcton sonarà
si no ha sonat ja. Els inicis a solo de contrabaix del Pedro Campos amb el motiu principal i recurrent del tema, ens han
anat situant en aquest a mida que s’hi van afegint instruments, tots fent el
mateix riff de manera recurrent. Els primers metalls han afegit brillantor i
més li ha afegit el Gabriel Amargant
en el seu magnífic solo a saxo tenor, amb el seu característic i magnífic so
alhora que fraseig el d’aquest jove mestre que vam escoltar aquest dissabte
passat al Centre formant part del
projecte Som Jazz amb el quartet
liderat pel Joan Monné, amb Oriol Roca i Santi Colomer. Un solo a
trompeta amb sordina, jo diria que de l’Òscar
Latorre, magnífic ell i del qual en tenim un molt grat record d’haver-lo
escoltat en un concert organitzat pel Jazz
Club la Vicentina i que vam fer al pati-jardí de Can Comamala de Sant Vicenç
dels Horts. El motiu no ha desaparegut en cap moment i així és que per
sobre d’ell s’hi ha afegit tots els instruments omplint-lo de musicalitat i
brillantor, alhora que bon ritme gràcies als dos mestres Ramon Prats i Juan Rodríguez Berbín. Una mena de break rítmic ha
propiciat el solo del Marcel·lí Bayer
al saxo alto, magnífic també, ell entossudit en el control de tots els vents
possibles. El quasi silenci, ja a les acaballes del tema ens han relaxat i
preparat per a la pròxima i segura embranzida, recurrent també i perenne, del
motiu principal ara a contratemps entre uns i els altres, aconseguint una
grandiosa sonoritat i així arribar al final.
Llarguíssim tema de 12 minuts on hem gaudit, crec, tota l’estona.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim ara amb un tema que el Martín
li va dedicar a John Coltrane on sí
que podrem notar-li l’homenatge fet a un dels discos emblemàtics, A Love Supreme...anomenat...
3.- Visions (M.
Léiton) 7m59s
Doncs l’entrada dels metalls i canyes no ens situaven en l’atmosfera que
ben aviat hem viscut gràcies a la secció rítmica, piano, contrabaix, bateria i
percussions. Però sí, ràpidament ens hi hem introduït. El magnífic solo de Toni Saigi ell, ja ho sabem, en l’ona Monk ens va sorprendre el dia del Jamboree i ara mateix d’igual manera.
Aquest és un jove músic que he tingut la sort de seguir i veure’n la seva
progressió, com a persona i músic. He de dir que ve d’una família, de fet el
seu pare, conegut i estimat teclista del mateix nom però per tothom conegut per
en Chupi, ell, el fill, ha seguit un
camí més enfocat al Jazz que el camí més funky del seu pare. Ha crescut com a
pianista primer formant part del Monographic
Trio on els vaig veure de quina manera desenvolupaven un projecte durant un
any que després ha esdevingut un disc, encara sense editar crec jo. Una altra
composició magnífica del Martín i
igualment collonuts els arranjaments per a Big Band. La secció rítmica està
increïble amb el Ramon i el Juan i
els vents ens han recordat algunes frases del mític A Love Supreme. El so del tenor, diferent ara, ha estat el del gran
Santi dela Rubia del qual la setmana
passada li vam posar el seu projecte “Broken Line”. En Santi està immens així el
vam veure al Jamboree amb una
entrega i energia totals, alhora que llenguatge coltranià el seu, com ja vaig
comentar. Increïble, és com una estrella que estava allà, al cel, i que de cop
ha agafat tota la llum que posseïa i que ara podem gaudir amb ell. Magistral en
Santi i després d’ell, el tema torna
a sonar i ja ens acosta al final, després de quasi vuit minuts de glòria.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I nosaltres acabarem el projecte i programa amb un altre tema impactant
on podrem gaudir amb el solo del Joan
Chamorro al saxo baríton, en un tema que el Martín va dedicar a l’escriptora Maria Zambrano, i això va ser el dimarts de la setmana passada al Jamboree en l’anomenat.....
5.- Tercera República (M.
Léiton) 8m17s
I de quina manera més bèstia ha acabat aquest tema, res a veure de com l’han
començat, que ha estat això com molt suau. Tot ha canviat i no ha tardat gaire
en aparèixer la potència rítmica de bateria i percussió ben acoblats en el solo
del gran saxo baríton Joan Chamorro,
al qual veurem ves per on a la Traska
Truska aquest diumenge tot i presentant el seu projecte a sextet “Baritone
Rhapsody”, del qual en va fer un disc que vam posar en aquest programa ja fa
alguns mesos. Un solo potent amb una sonoritat, la del seu baríton, que ens
recorda la dels grans d’aquest instrument com Jerry Mulligan. Suavitat temporal amb els vents, per deixar pas a
un delicat i reeixit solo a la trompeta que ben bé podria ser la de l’Òscar Latorre, tot i que en el directe
vam escoltar també a l’Andrea Motis,
ella però fent-ho amb el fiscorn. Després d’aquest solo, es prepara l’energia
pel proper i potent solo amb la potència rítmica adequada, la del gran saxo
tenor Santi dela Rubia amb el Ramon i el Juan bateria i percussió. Magnífic el Santi en la seva ona més moderna d’improvisar, per després i
suaument escoltar la Big Band preparant-se per després tot el front line de
canyes i metalls tocar tots alhora amb les músiques precioses d’aquesta melodia
composta per aquest gran músic canari, Martín
Léiton. Al final encara hem tingut temps de tornar a escoltar el piano de Toni Saigi per així anar encarant el
final del tema, magnífic el “Tercera República”, tant de bo fos la Catalana.
Per valorar una mica el què hem escoltat us remeto a uns comentaris que
va fer el mateix Martín Léiton per a
la revista digital qualsevol nit....
en motiu de la primera presentació del projecte....
Martín Leiton Big Band al Jamboree Jazz Club,
2016.12.13
"Aquesta big band és un quartet de 19 músics. No toco un instrument físic, però de veritat sento que estic tocant amb ells, hi ha moments en què tot depèn d'un senyal. De vegades la big band pren les seves pròpies decisions i cal acceptar el que proposa i construir a partir d'això. Però sempre és la música la que ens dirigeix, permetent-nos funcionar com un petit acoblament, com un acoblament en el qual tots tenim la responsabilitat del que esdevé en música. Composicions construïdes per la pròpia big band, no per a qualsevol big band, per a aquesta, com un grup de rock, com un grup que assaja en un garatge, uns amics que s’asseuen a tocar en un pati amb l'objectiu de viure la música. Cada solista té una veu pròpia i ens explica la seva història personal en l'espai creat per a això. Dos bateries que són el motor i donen forma i dinàmica i sustenten i fan pessigolles i no usen partitures i ens recorden que el ritme és el centre de tot. Una audiència que sent que el que està escoltant està sent creat en el moment i està sent interpretat a partir de l'emoció que músics i públic generen en la trobada. Un projecte que s'edifica sobre la idea de transgredir les generacions i agrupar l'experiència amb el ressorgir de l'espontaneïtat honrant el concepte de la tradició jazzística, unint l'estètica del folklore rioplatense, l’afroamericà i el peninsular. Una banda creada en el centre de creació de projectes 23Robadors essent aquest lloc el centre d'operacions de la majoria dels músics més actius de la zona. Un grup en què els substituts no substitueixen, funcionen com a convidats, portant la seva pròpia manera de veure la nostra música i expandint la manera en la qual aquesta pot ser tocada.” Martín Leiton
"Aquesta big band és un quartet de 19 músics. No toco un instrument físic, però de veritat sento que estic tocant amb ells, hi ha moments en què tot depèn d'un senyal. De vegades la big band pren les seves pròpies decisions i cal acceptar el que proposa i construir a partir d'això. Però sempre és la música la que ens dirigeix, permetent-nos funcionar com un petit acoblament, com un acoblament en el qual tots tenim la responsabilitat del que esdevé en música. Composicions construïdes per la pròpia big band, no per a qualsevol big band, per a aquesta, com un grup de rock, com un grup que assaja en un garatge, uns amics que s’asseuen a tocar en un pati amb l'objectiu de viure la música. Cada solista té una veu pròpia i ens explica la seva història personal en l'espai creat per a això. Dos bateries que són el motor i donen forma i dinàmica i sustenten i fan pessigolles i no usen partitures i ens recorden que el ritme és el centre de tot. Una audiència que sent que el que està escoltant està sent creat en el moment i està sent interpretat a partir de l'emoció que músics i públic generen en la trobada. Un projecte que s'edifica sobre la idea de transgredir les generacions i agrupar l'experiència amb el ressorgir de l'espontaneïtat honrant el concepte de la tradició jazzística, unint l'estètica del folklore rioplatense, l’afroamericà i el peninsular. Una banda creada en el centre de creació de projectes 23Robadors essent aquest lloc el centre d'operacions de la majoria dels músics més actius de la zona. Un grup en què els substituts no substitueixen, funcionen com a convidats, portant la seva pròpia manera de veure la nostra música i expandint la manera en la qual aquesta pot ser tocada.” Martín Leiton
Quines paraules més boniques ens ha regalat el Martín Léiton. I si acabem parlant del disc, dir-vos que entre els
temes que no hem posat, hi ha una preciosa baladeta a mig tempo i amb ritmes
canaris diversos on el gran Dani Pérez
fa un solo espatarrant amb la seva guitarra única. Bé, un altre guitarrista en
té una com aquesta, i és l’amic Arturo
Blasco. Dels vuit temes que hi ha n’hem escoltat menys de la meitat amb
l’ànim que mireu d’adquirir-lo entrant a la web del disc a fresh sound new
talent, o sigui que al blog us posaré l’enllaç.
Doncs això ha estat per avui. Us recordo que potser ens veurem el proper
diumenge a la Traska Truska tot i
veient al Joan Chamorro Sextet amb
una formació de luxe amb Joan Chamorro,
saxo baríton; Fredrik Carlquist, saxo tenor; Toni Belenguer, trombó; Joan
Monné, piano; David Mengual, contrabaix i David Xirgu, bateria. Un magnífic
concert que ja té les entrades exhaurides de fa força dies, com sol passar per
on passa el Joan Chamorro amb
qualsevol dels seus projectes, concert organitzat pels amics de Daltabaix.
Espero que hàgiu gaudit avui amb la magnífica música de dues grans Big
Bands de casa nostra i amb dos grans mestres amb composicions i arranjaments
increïbles primer amb en Toni Vaquer
& The Voodoo Children Collective i tot just ara acabant d’escoltar el
magnífic projecte de la Martín Léiton
Big Band. Doncs res més, agrair-vos la vostra presència aquí o al blog del
programa que ja sabeu que és jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha
explicat interessos comuns, realitzat i seleccionat les músiques d’aquest
programa, us desitjo molt bona nit i bon Jazz
Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
