Bona nit a tothom, ja hi tornem a ser al Jazz Club de Nit i ja vegeu que
avui és dimecres; o sigui que passem als dimecres però a la mateixa hora. Ja
sabeu que estem als 90.2 del dial si ens escolteu des de Sant vicenç dels Horts
i a l’enllaç següent si ho feu online : http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Comencem la Sisena Temporada amb el programa 173 dedicat com sempre a
presentar-vos projectes dels nostres músics. Discos que han sorgit o d’un
Verkami o d’una aposta arriscada i personal, invertint-hi economia pròpia i
hores, moltes hores a fi i efecte de poder plasmar en un disc totes les seves
inquietuds musicals. Aquestes sovint van acompanyades de temes estàndards,
arranjats o no pels músics. Temes propis i temes aliens, aquests darrers més
coneguts són els que conformen doncs aquests projectes.
Avui us presento un parell d’aquests projectes....el primer em fa molta
il·lusió ja que conec al líder de la formació (i a la resta de companys) Santi
Colomer des que vaig començar en això del Jazz, que no fa gaire, només 5 anys.
La meva afició a tocar em va portar a Bellaterra, a les Jams que es feien a
l’Escola El Musical. Allà ens trobàvem aficionats i professionals tocant junts,
jo dels primers i en Santi, i d’altres com el Carles Pineda, Benet Palet,
Eladio Reinón, etc.. dels segons. Després va venir al 1er Festival de Jam
Sessions representant al Conservatori del Liceu i formant part del grup Skunk,
un quintet magnífic amb Joan Mas, Juan Pablo Balcázar, Alberto Pérez i Toni
Vaquer. Ara tots ells amb un reconeixement més que merescut.
Santi va venir representant al Conservatori el 4rt Festival i havia de
venir el 5é no podent fer-ho pel fet d’actuar amb el seu quartet.
Músic relacionat amb el món musical de Begues, on també hi ha passat el
Jaume i l’Ernesto, ha begut de les fonts musicals del Jordi Rossy, Roger Mas i
tota la colla de músics internacionals que hi passen cada any en motiu dels cursets
que fan, i que inclouen a Peter Bernstein, Joe Magnarelli, etc....
A la seva biografia que penjaré al blog del programa podreu veure quina
és la ja llarga trajectòria d’aquest gran músic i bateria....
El projecte que ens presenten és una “cucada” melòdica amb temes
clàssics com el My melancholy baby,
temes ràpids com el Take the A train, barrejats amb temes propis com Angel, per
exemple. Dic que és una cucada pel fet d’incloure una majoria de temes amb un
tempo delicat pujant a un groove evident per acabar amb tres temes força vius,
carregats de swing i força rítmica. Escoltarem tot el projecte exceptuant el
primer tema, el més lent, i l’últim, el més ràpid.
Santi Colomer Quartet
El projecte neix el 2009, amb l'objectiu
de realitzar el concert de final
de carrera del bateria Santi Colomer. És un
quartet amb referències
estilístiques basades en formacions com el
quartet de John Coltrane, Wayne Shorter, els
trios de Chick Corea
i els grups
de Brandford Marsalis.
El repertori que s'interpreta
és de jazz clàssic, modern i contemporani
amb clares influències
del Hard-Bop, el Be-Bop i el jazz modal.
Una barreja de composicions originals i alguna versió
arreglada per a la formació. Amb aquest
tipus de temes el grup vol
fer arribar al públic un tipus de so obert
i fresc en el qual la improvisació i
la comunicació musical és la principal font de
creació per a aquest tipus de quartet.
El nom del grup és "Santi Colomer Quartet". El grup va sortir,
després de presentar el projecte final a l’Esmuc, com a repte personal de fer
el meu grup i saber lo que es ser líder d’una formació, ja que els bateries no
solem tenir aquest paper; també tenia ganes de fer-ho per poder tocar lo que
mes m'agrada amb aquest moment.
Lo que t'he enviat, em diu, és com una maqueta de lo que serà el primer
disc del quartet, hi hauran alguns d'aquest temes però també alguns altres de
nous, lo que serà el disc ho hem gravat al estudi de Jorge Rossy.
Ara escoltareu els temes de la maqueta d’aquest primer projecte
del.......
SANTI COLOMER QUARTET
Ernesto Aurignac, saxo alto
Jaume Llombart, guitarra
Pedro Campos, contrabaix
Santi Colomer, bateria
Enregistrat a l’estudi de Jordi Rossy per Nico Sánchez
i Jordi Rossy.
Productor: Nico Sánchez.
Aquest disc inclou els següents temes....per ordre rítmic in
crescendo...
1.- Over the Rainbow
2.- Angel
3.- Espera
4.- My Melancholy baby
5.- When sunny gets blue
6.- Pay as you go
7.- Whispering
8.- Take the A train
Comencem amb el tema Angel, una magnífica balada de composició pròpia,
on podrem gaudir amb el magnífic so de l’Ernesto Aurignac. Aquest gran músic
malagueny està considerat ara mateix com un dels millors altos del moment,
només per darrera del seu amic i mestre Perico Sambeat. L’he pogut escoltar en
directe en una Jam al JazzSí i el vaig poder saludar; és un mestre de l’alto, a
l’estil més Parkerià, tot i que ha begut de diverses fonts post boppers.
Actualment està enregistrant a la Nova Jazz Cava de Terrassa el seu projecte
anomenat UNO envoltat d’una gran quantitat de figures com el Carles Benavent,
Carme Canela, Perico Sambeat, Ramon Prats, el mateix Jaume Llombart, etc, etc.
que esperem escoltar tot just estigui editat.
Vegem què ens diu el Santi sobre aquest rema...
El tema Angel el vaig fer junt amb el Toni Vaquer, perquè volia
dedicar-li a un tiet meu que va patir càncer de colon i no ho va poder superar,
porta el títol del seu nom, vaig intentar escriure el tema expressant lo que
sentia des de que li van diagnosticar la malaltia. Comença amb una progressió
d'acords sense tempo una mica trencada, després amb el solo que es un pedal amb
Am, vull expressar la ràbia que em va fe sentir la situació, i després la
melodia final es l’acomiadament al meu tiet. .
Escoltem doncs aquesta magnífica balada.....
2.- Angel (S.
Colomer & T. Vaquer) 6m50s
I quin so més bestia que obté l’Ernesto del seu alto...una balada
reconvertida a obra magna, interpretació magistral i pel seu so estrident i
estripat que representa la ràbia que ens deia el Santi. Un magnífic solo per
després endolcir-nos les oïdes amb la preciosa melodia, l’acomiadament,
acompanyat de la resta de companys, de manera suau i així acabar el tema,
preciós i força trist tema.
Després d’aquesta meravella cal que parlem una mica del Jaume Llombart.
Aquest gran guitarrista sortit de l’Esmuc, ens va acompanyar a la segona Jam
Session que vam fer al JCLV el 15 d’octubre de 2009 amb el Dee Jay Foster, Jo
Krause i Voro García a la Cuina d’en Toni. L’hem tingut en d’altres ocasions
amb el Lucas Martínez, jove de 17 anys aleshores, amb el Raynald Colom i
posteriorment amb l’Eladio Reinón. He tingut l’ocasió d’escoltar-lo en d’altres
indrets com en els Concert-Home que fa el Bart Barenghi on va tocar al costat
de la Celeste Alías i el Jordi Rossy, aquest al vibràfon. Sempre he pensat que
és un dels guitarristes que més en estat de gràcia està. Solos i acords són a
les seves mans estructures musicals elaborades i d’una gran bellesa i a vegades
simplicitat. Potser aquesta és la gràcia...fer la música de manera senzilla.
Vegem què ens diu en Santi sobre el següent tema, Espera..
Espera es un tema original del Jorge Rossy. Volia gravar un tema seu per
la influencia que m'ha deixat poder viure tants anys amb ell i de tocar la seva
música. En el disc ell estarà tocant la marimba; l'arranjament el vaig fer jo,
em venia molt de gust tocar-lo com una "espècie" de bolero. Un tema
del qual en Jordi ens en va dir algunes coses...
Espera és un tema que va sorgir a les meves classes de composició a
Basilea, Suïssa, i una mica gràcies al Guillermo Klein...alumnes i profe. i a
mi em va sortir aquest tema. Un tema on es tracta la composició com si d’un
encreuat es tractés….
A classe els obligo
a escriure ràpid, no tant pensant si queda bé o no, més aviat es tracta
d’agilitzar la manera de composar..després ja mirarem d’embellir-ho.
Concretament amb aquest tema la cosa va anar així....Escrius el ritme
dels dos compassos que tripliques i així el resultat és més consistent, per
després als darrers dos compassos fer la resolució i quedar clavat. Això seria
la A, i queda el pont amb 8 compassos a ritme de ¾ .Quan tens els 32 compassos
llavors a cada frase rítmica li assignes una nota per aconseguir la melodia
definitiva i després ja amb l’harmonia final acabar el tema.....una classe
magistral del Jordi Rossy.
Escoltem doncs, Espera
3.- Espera (J.
Rossy) 5m11s
Doncs ja vegeu que el ritme és una mena de bolero...tema del gran i
multiinstrumentista Jordi Rossy, bateria, trompetista, pianista i vibrafonista.
En Jordi Rossy és un monstre de la música, un home que sent la música tant a
dins que quan el veus tocar, el que sigui, entens el perquè està tan ben
considerat arreu del món mundial. La seva concentració és total i el seu sentit
del ritme, del tempo tocant el vibràfon és sorprenent, si tenim en compte que
no és el seu primer instrument. Els solos li surten com si encara toqués la
trompeta seguint un fraseig memoritzat al seu cap seguint una determinada progressió d’acords. Un tema iniciat per
l’Ernesto al alto amb una melodia entretallada, com el ritme, per després
iniciar un preciós solo, delicat i ple de sentiment, de l’espera?. Seguint-lo
amb la mateixa tendresa s’hi ha posat el Jaume amb la guitarra acústica,
delicada també després amb els acords...per tornar a l’inici melòdic i mig
trencat ritme i melodia, tal motivació ens dóna l’espera.
Parlem ara del jove Pedro Campos, contrabaixista de 21 anyets només i
estudiant de contrabaix al Conservatori del Liceu. Aquest jove crac havia de
venir al 5é Festival de Jam Sessions, però va tenir bolo amb el Santi Colomer
Quartet. Jove que domina el contrabaix com pocs a la seva edat, està cridat a
ser continuador de l’obra d’un dels seus mestres, el gran Horacio Fumero.
Habitual a acompanyar Big Bands, forma part de la del Conservatori del Lceu, de
la JODR, Jazz Orquestra del Raval, ambdues dirigides pel mestre Sergi Vergés,
també forma part de projectes liderats pel Víctor Correa com el que vam tenir
al JCLV en format nonet, els New Ensemble The Next Generation i també un
projecte que vaig veure a Olesa de Montserrat dedicat a Dexter Gordon, on el
jove crac del alto, Albert Carrique, tocava el tenor.
Escoltem ja el primer dels estàndards de la nit; tema composat el 1912
per Ernie Burnett i interpretat per primera vegada per William Frawley al cafè
Mozart. El compositor va ser ferit a la Gran Guerra i va perdre la memòria.
Estant al llit de l’hospital, algú es va posar a tocar-la i el compositor la va
reconèixer tot dient...”Eps, aquesta és la meva cançó”, i va recuperar la
memòria. Va estar interpretada en pel·lícules de gàngsters el 1939 i cantada
per Bing Crosby a la peli nominada als Òscars, Birth of the blues. D’altres
cantants la van interpretar en d’altres films i dins del món del Jazz ho van
fer Al Bowlly's el 1935, Coleman Hawkins el 1938, Charlie Parker, Dizzy Gillespie
and Thelonious Monk el 1950, i Lennie Tristano el 1955 or 1956 a l’àlbum
Manhattan Studio. Escoltem doncs.....
4.- My melancholy baby (E. Burnett) 7m01s
Melodia dotada d’una vitalitat superior a l’original, un tant
carrinclona de tempo, tal eren les músiques, algunes, de l’època. Melodia
dotada de bellesa superada en el solo de l’Ernesto, enriquida per les frases i
llenguatge d’aquest mestre del alto, amb reminiscències parkerianes. Mentre la base rítmica córrer sola, bateria i
contrabaix, imbuïda d’una gran simbiosi, Jaume a la guitarra elèctrica ens fa
un magnífic solo iniciat per les notes de la melodia i seguit per les
variacions harmòniques adequades, belles notes i acords que deixaran pas al
solo del Pedro, precís, ben marcat, amb la pulsió adequada i recordant-nos la
melodia que després torna a tocar l’Ernesto ja per acabar aquest magnífic tema,
un tema no massa trillat a les Jams i tampoc massa enregistrat darrerament i
que el Santi ha volgut incloure com un dels temes que l’han captivat.
Escoltem ara un altra tema a mig tempo, el When Sunny Gets...Blue. Tema
interpretat a tempo de balada per la gran Anita O’Day en el disc de 1975 'I Get A Kick Out Of You', amb George Morrow, contrabaix, Don Rafell, vents;
Ronnell Brightness, piano i John Poole, bateria. També el va cantar Nat King
Cole en la seva època més dolça i dedicada a vendre discos per un tub, en el
seu disc Love is the thing. Aquest és un tema del 1956 de Marvin Fisher i lletra
de Jack Segal.....el tema que escoltareu està arranjat pel mateix Santi
Colomer.
5.- When sunny gets
blue (J. Segal & M. Fisher) 6m38s
Tema amb una estructura típica on la cantant Callie Cardamon ens diu. M'encanta cantar cada línia de "When Sunny Gets Blue."
És difícil aconseguir un matrimoni més perfecte
de la lletra i la música. La melodia és
molt sensual, i
les frases musicals inoblidables de Fisher estan
perfectament reflectides
per les nostàlgiques
lletres de Segal. És una molt rica col·laboració, i
sempre em trobo a
mi mateixa que em porten a un altre lloc quan
la canto. D’altres cantants que l’han cantat són Carmen
McRae, Nancy Wilson, la mateixa Callie Cardamon, Anita O’Day, i un llarg etc...
Tema on l’Ernesto inicia la preciosa melodia fent una roda sencera de
tot el tema amb estructura típica AABA per després iniciar el Jaume el seu
solo, delicat com el tema, iniciat amb algunes notes soltes per després omplir
l’espai sonor amb els seus magnífics acords. Després l’Ernesto inicia el seu
solo amb un so que ja ens es característic, amb unes escales lligades d’una
gran bellesa i dificultat, Un solo on la melodia hi és present tot i la quantitat
de notes i ja després tornar a la melodia per fer la coda final i acabar-la
dolçament.
Després d’aquests temes a mig tempo escoltareu ara un parell de temes a
un ritme amb més trempera. En el primer, el walking del Pedro al contrabaix i
el swing del Santi a la bateria, acompanyats pels acords del Jaume ens situen
en un bon àmbit rítmic. El tema és el Pay as you go, quelcom així com...Paga
quan marxis...un tema de Wayne Shorter del segon àlbum que va fer amb
Vee-Jay-Records, disc del 1960 amb Cedar Walton, Bob Cranshaw i Art Blakey.
6.- Pay as you go (W.
Shorter) 7m29s
Un magnífic tema al més pur Hard Bop d’un dels mestres vius del tenor,
Wayne Shorter i que l’Ernesto interpreta de manera aclaparadora amb el seu
magnífic so. Tema amb un swing impressionant després dels primers compassos
iniciats amb un ritme un pèl més trencat..paaa-pa...paaa-pa. Melodia curta que
ràpidament dóna pas als solos de l’Ernesto primer i Jaume després amb un estil
que ha begut dels grans mestres com Joe Pass,
Jim Hall, etc ambdós solos perfectament trenats i interpretats per deixar al jove crac del contrabaix Pedro Campos fer la seva aportació, magnífica. Tingueu en compte aquest nom, Pedro Campos, jove al qual li espera un camí farcit d’èxits. Aquests nois seran els líders de les formacions del futur ja immediat. Finalment també el líder del grup, en Santi ens ha fet un solo súper delicat, sense estridències. Des dels dies de Belaterra que l’havia vist a les Jams, sempre m’ha semblat que és un bateria molt suau i gens sorollós, amb un swing magnífic i bona comprensió de la tasca d’acompanyant que sovint ha de fer el bateria, i no per això disminueix el seu gran valor. Recordo les paraules del David Xirgu, mestre de molts i també del Santi, que deia que a ell li avorrien els seus solos, ja que sempre n’estava fent quan els companys feien els seus o fins i tot quan feien la melodia. Després d’aquest magnífic solo, l’Ernesto hi torna amb la melodia principal i així fent una roda acaben el tema, magnífic tema del Sr. Wayne Shorter.
Jim Hall, etc ambdós solos perfectament trenats i interpretats per deixar al jove crac del contrabaix Pedro Campos fer la seva aportació, magnífica. Tingueu en compte aquest nom, Pedro Campos, jove al qual li espera un camí farcit d’èxits. Aquests nois seran els líders de les formacions del futur ja immediat. Finalment també el líder del grup, en Santi ens ha fet un solo súper delicat, sense estridències. Des dels dies de Belaterra que l’havia vist a les Jams, sempre m’ha semblat que és un bateria molt suau i gens sorollós, amb un swing magnífic i bona comprensió de la tasca d’acompanyant que sovint ha de fer el bateria, i no per això disminueix el seu gran valor. Recordo les paraules del David Xirgu, mestre de molts i també del Santi, que deia que a ell li avorrien els seus solos, ja que sempre n’estava fent quan els companys feien els seus o fins i tot quan feien la melodia. Després d’aquest magnífic solo, l’Ernesto hi torna amb la melodia principal i així fent una roda acaben el tema, magnífic tema del Sr. Wayne Shorter.
I ja acabem aquest projecte amb el tema Whispering de John Schonberger
del 1920, interpretat a un tempo súper viu i que després d’una senzilla i curta
melodia permet ja al Jaume iniciar el seu solo, mentre contrabaix i bateria van
a tota hòstia...ja per després seguir l’Ernesto a un nivell altíssim. Un tema del
qual se n’han fet més de 700 versions, segons diuen els de AllMusic la majoria
de les quals a un tempo força més relaxat com la versió del Benny Goodman
Quartet.
El solo d’en Jaume és força impressionant i el segueix al mateix nivell
el de l’Ernesto de nivell extraordinari...som-hi doncs amb el tema.
7.- Whispering (J. Schonberger) 6m24s....40m
Ja heu vist quin tros de tema i el nivell musical d’aquests grandíssims
músics. Un quartet liderat pel bateria Sant Colomer, amb un dels millors saxos
altos del moment, amb permís de Perico Sambeat, l’Ernesto Aurignac, un dels més
eclèctics guitarristes del moment, Jaume Llombart i el jove crac Pedro Campos
al contrabaix.
Deixem-ho aquí i comencem amb el següent projecte, també novetat de la
trompetista Natsuko Sugao, “Sakura”.....
“SAKURA”
Natsuko Sugao Septet
Editat per Whatabout Music
Enregistrat per Josep Vilagut a la Masia Music Lab,
el 17 i 18 de juliol de 2013.
Natsuko Sugao, trompeta, flugelhorn i veu
Gonzalo Levin, saxo tenor i flauta
Darío García, trombó
Toni Vaquer, piano
Marc Cuevas, contrabaix
Josema Martín, bateria
I la col·laboració de
Marcel·lí Bayer, flauta (1, 2 i 7)
Iván González, trompeta (1, 2, 6 i 8)
Sakura és el primer projecte discogràfic del Natsuko Sugao Group,
formació liderada per la japonesa establerta a Barcelona, Natsuko Sugao. El cor
d’aquest treball és la suite “Colors” que busca eliminar les barreres entre la
música clàssica i el Jazz i afegir-li el “color” de la música del meu país,
ens diu Natsuko. Amb aquesta suite, Sugao dibuixa algunes postals del seu Japó
natal; el cirerer que floreig a la primavera (Sakura); les festes estivals
tradicionals (Natsumatsuri); la libèl·lula vermella que apareix a la tardor i
el mar de l’hivern.
El disc es completa amb dues composicions inspirades en el Japó. La Isla
on volia escriure una melodia que fos com el vent corrent pel cel blau,
i Tsukishima, una mirada a un barri de Tokio on lo antic i lo modern es
barallen per sobreviure. Joc nº 7, el regal de Toni Vaquer a Natsuko i la
preciosa Haruko dedicada a la seva neboda, son la cirereta del pastís.
Benvinguts al Natsuko Sugao Group. Això
ens diu Miquel Gené en la carpeta interior del disc.
Escoltarem doncs el primer tema...amb una introducció clarament de
música tradicional japonesa...tota suau.....fins que de cop i volta apareix el
Jazz...i amb quin swing...
1.- El mar de invierno (N. S.) 7m13s
Un magnífic tema amb un tempo magnífic i una gran interpretació del
pianista Toni Vaquer, mallorquí ell i resident a Nova York...i que serà
substituït pel gran guitarrista Enric Peinado en el concert d’aquest divendres,
inici de la 6ena temporada al JCLV. Un solo barrejat amb espurnes de música
tradicional amn un swing impressionant...i els metalls de Natsuko i Iván,
Darío, flauta de Marcel·lí, canyes de Gonzalo i la secció rítmica impressionant
amb el Marc i el Josema...i per després tornar a la pau inicia d’aquesta
preciosa melodia.
Natsuko Sugao és una trompetista polifacètica...una de les primeres
vegades que la vaig veure va ser també a les jams de Bellaterra...acompanyada
d’una jove saxofonista d’origen germànic i sempre amb una gran presència i
seriositat i un magnífic fraseig en els seus solos. Ella però col·labora en
diverses Big Bands com la de La Vizzentina Big Band, la Free Spirirts Big Band
del David Mengual i en d’altres formacions, sempre amb la trompeta i el
flugelhorn. Fins i tot coneix la música tradicional catalana i se la pot veure
en alguna ballada de sardanes, ella però tocant amb la cobla.
Escoltem el següent tema, iniciat per ella mateixa a la trompeta i
percussions japoneses al darrere de la mà del Josema....una intro llarga i
delicada també per iniciar després de manera suau el tema Sakura després de més
de 4 minuts....i gaudir amb la resta dels 5 minuts restants...amb la magnífica flauta
del Gonzalo primer i després amb la trompeta de Natsuko, magnífic solo per
després tornar a la melodia del tema
2.- Intro-Sakura (N.
S.) 9m11s
I ara ja per acabar, considereu que això és un tastet de cara el
divendres 19 on podreu escoltar aquest disc a més d’alguns estàndards fins
completar els 90 minuts musicals, us posaré el tercer tall del disc amb un
ritme inicial corresponent a la melodia, un pèl entretallat...per després
iniciar els solos ja amb swing....
3.- Natsumatsuri (N.
S.) 8m32s...25m
Quin magnífic solo de la Natsuko força ben construït amb una clara
intenció en el pont i preciosa modulació amb un preciós fraseig, melòdic
fraseig..i seguir-la al trombó el Darío García amb una altre gran
solo....Després la “cosa” ha canviat a base d’un tempo doblat amb swing marcat
pel contrabaix del Marc i la bateria del Josema..i quin magnífic solo del Toni
Vaquer....monstre de músic aquest noi....que us recordo ens va acompanyar el
2010 en el 1er Festival de Jam Sessions formant part del grup Shrunk i
representant al Conservatori del Liceu...també amb el Santi Colomer a la
bateria.
Doncs res, que espero hàgiu gaudit d’aquest primer programa primer amb
el projecte que encara no ha vist la llum i que va enregistrar el mestre Jordi
Rossy al seu estudi de Begues..i lo que acabeu d’escoltar obra i gràcia de
Natsuko Sugao, i ja què us ha agradat tant, segur doncs que ens veurem el
divendres per gaudir molt més escoltant-los en directe...segur que gaudirem
d’un gran concert...fins divendres a les 22h a la Sala Xica de La Vicentina per
escoltar el Natsuko Sugao Septet...Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
