Un programa dedicat a la música de Benny Golson de la mà del quartet liderat pel Joan Monné, concert que van fer al Jazz Club La Vicentina un fred 4 de gener. La formació estava composada per Joan Monné, piano / Lluc Casares, saxo tenor / Joan Motera, contrabaix i Joan Terol, bateria. La crònica d'aquest concert la podeu llegir al blog del Jazz Club La Vicentina als enllassos següents:
Programa nº 121: Dia 7 de febrer de 2013. Jerry Bergonzi i George Garzone & Frank Tiberi
0 comentaris
Bona nit i benvinguts al programa Jazz
Club de Nit, a Ràdio Sant Vicenç 90.2, emissora municipal de Sant
Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya, el món mundial,
he he, aquí remenant la taula i posant els discos jo mateix, el pencaire altruista
Miquel Tuset. Avui fem el programa nº 121 dedicat a dos saxos
italo-americans.....
De fet pel gran públic,qualsevol jazzmen és
un desconegut i més al nostre país de pandereta on triomfen abominables
ignomínies com "operación triunfo" o "la voz" que ofenen
d’intel·ligència humana. Pels amants del jazz, tant Sal Nistico com Joe
Romano son molt coneguts. Aquests senyors son els pioners conjuntament amb d’altres
com Flip Phillips o Frank Tiberi, d'una nissaga de tenors
italo-americans que sorgiren de les files de la big band de Woody Herman amb
una qualitat i un virtuosisme superlatius i que ha continuat fins l'actualitat
amb grans figures com Joe Lovano, Jerry Bergonzi o George Garzone.
Aquestes van ser les paraules de l’amic Toni
Solà després que jo compartís un vídeo de Nístico i Romano al
FB i digués que eren uns desconeguts pel gran públic. A partir d’aquí, ja vaig
decidir quin seria el meu proper programa a Jazz Club de Nit. Repassar
un parell d’aquests grans saxofonistes
italo-americans, i que seran el Jerry Bergonzi i George
Garzone amb la col·laboració de Frank Tiberi.
Jerry Bergonzi, saxofonista tenor, és un artista de Jazz
reconegut internacionalment, compositor, autor i educador. La seva música és
coneguda per la seva innovació, el domini i la integritat. Implacable, amb foc
interior, amb un control total, tècnica impressionant, lirisme elàstic, ressonància
rica, visionari musical, són alguns dels
comentaris favorables provocats pel seu so. El músic Bergonzi ha estat
aplaudit arreu del món en festivals, sales de concerts i locals de jazz i la
seva dedicació al jazz ha estat ben documentada per una extensa discografia de
més de 150 pàgines.
JERRY Bergonzi, Simply Put
2008 Disc editat per Savant el SCD 2099
Realitzat el 16 de juny de 2009, enregistrat per
Peter Kontrimas
Jerry Bergonzi, bostonià,
autor d’un discurs suggerent, va descobrir els grans del Jazz, Duke
Ellington, Count Basie i Lester Young quan només tenia 8 anys. Durant els
anys 70s es va traslladar a Nova York, on va poder compartir escenaris
amb alguns dels millors col·legues de generació com Joe Lovano, Bob Berg,
Victor Lewis, Michael Brecker, Steve Grossman o John Scofield. En els 80s
va tornar a Boston i es va convertir en professor dels mestres del Jazz
actual. Ha sigut acompanyant de luxe de músics com Dave Brubeck,
enregistrant discos amb Mulgrew Miller, Kenny Barron i Miles Davis. És
una llegenda del Jazz, un mestre de mestres.
Nascut a Boston, Massachusetts, Bergonzi es va interessar
per la música des de petiti. Va començar a tocar el clarinet quan tenia vuit
anys escoltant Duke Ellington, Count Basie, i Lester Young. El seu
oncle, que era músic de jazz i vivia dalt, li transcrivia solos per què anés
practicant . Als dotze anys va aconseguir el seu primer saxofon, un vell saxo alt
de la marca Conn, i un any més tard quan un amic li va mostrar les
músiques de Miles, Coltrane i Sonny Rollins, no hi va haver marxa
enrere! Als tretze anys, Jerry ja estava tocant en una banda anomenada The
Stardusters. Durant els seus anys d'escola secundària va anar millorant i a
més a més de les sessions setmanals amb els estudiants de la universitat de Berklee,
Jerry també va tocar a la banda juvenil de John Laporta.
1.1.- Mr MB 5m54s
Jerry Bergonzi ha estat durant molt de temps considerat com un
saxofonista tenor d'alt vol entre els seus companys i aquesta sessió el troba
en la seva millor forma, tocant amb una secció de veterans i amb una secció
rítmica familiar, composta pel pianista Bruce Barth, el baixista Dave
Santoro, i el bateria Andrea Michelutti. Set dels deu temes són
originals del líder, començant per un tema tens, una cosa un pel fosca
anomenada "Mr MB", dedicada al saxo tenor Michael Brecker
mort recentment aleshores.
Alguns dels temes, clarament d’estructura moderna, contrasten amb una
disposició més tradicional de "Dancing in the Dark".
2.1.- Dancing in the dark 6m53s
"Come Fly with Me", amb ràfegues d'energia del seu referent Sonny
Rollins fent un enfocament aproximat a ell, tema de Sammy Cahn i Jimmy
Van Heusen
3.1.- Come Fly with me 7m11s
Escoltem ara la seva inventiva re-harmonització de "Out of
Nowhere" de Johnny Green.
4.1.- Out of nowhere 6m08s
Ara, Bergonzi canvia al soprano per la seva exòtica "Màlaga".
5.1.- Màlaga 4m52s
"Transphybian" és d’una tristesa inusual que no segueix el
camí previst, mentre que "Creuant el Naeff" és una balada
inoblidable que la fa en duet amb Barth. Bergonzi reconfigura els estàndards de
manera molt refrescant.
Altament recomanat! Aquesta és la informació de la malaguanyada pàgina
allmusic.com. Abans sí que era collonuda, ara l’han feta pols. És que no saben
els ianquis que les coses quan funcionen no s’han de tocar? Collons.
GEORGE GARZONE i FRANK TIBERI
Audacity
George Garzone i Frank Tiberi
Enregistrat a STC Music Recordings Studio, Copenhagen
el 8 de Juliol de 2011. Realitzat per Stunt el 27 de febrer de
2012
George Garzone tenor sax
Frank Tiberi tenor & soprano sax
Rasmus Ehlers piano
Jonas Westergaard bass
Jakob Høyer drums
6.1.-Theme For Ernie (Fred Lacey) 6m15s
Frank Tiberi
Garzone va arribar al Festival de Jazz de Copenhaguen 2011 acompanyat de
Frank Tiberi, saxofonista tenor i soprano. Aquest músic va ser vergonyosament
subestimat, ell que va ser músic de músics i mentor per a molts saxofonistes
amb molta reputació entre el públic en general. Després de treballar amb Benny
Goodman, entre d’altres, es va unir a la banda de Woody Herman a
finals dels anys 1960, i quan Herman va morir el 1987, Tiberi es
va fer càrrec de la banda. Garzone explica que va conèixer a Frank
Tiberi a
través de Joe Lovano, que va tocar la banda de Herman a
finals dels 70 's.
"Frank venia a la meva casa de Boston. Sempre va ser una
gran inspiració i mestre per Joe Lovano i jo mateix, i jo vaig tractar
d'arribar a tocar així tant com fos possible. Treballar amb ell i aprendre de
la seva talla ha estat inavaluable per a mi. He tingut molta sort de tenir a Frank
com un amic i font d'inspiració ". El següent tema, un estàndard de Sigmund
Romberg i Oscar Hammerstein.
8.1.- Softly, As In A Morning Sunrise 7m00s
Frank Tiberi (1928) va començar a tocar el clarinet clàssic quan era
un nen, diu però, "Benny Goodman es va travessar en el meu camí
quan jo tenia deu anys", diu Frank. "Va ser una revelació descobrir
que un clarinet es podia tocar així. Llavors vaig adquirir un tenor, i quan el
meu pare va morir quan jo tenia 13 anys, vaig mantenir a la família tocant jo
en diverses formacions. Hawkins, Lester Young i Charlie Parker van ser
també una gran font d'inspiració. També em va agradar Al Cohn, tan
melòdic i emotiu. Quan Woody va morir el 1987, em vaig fer càrrec de la
banda. Ha estat una bona vida, he tocat, i això és el que volia fer ... Jo
estava molt entusiasmat quan Coltrane va treure el “Giant Steps”.
Jo l'escoltava molt en un club de Filadèlfia anomenat The Showboat. Era
diferent cada vegada. Va ser increïblement intens, el seu desenvolupament i plena
vitalitat. El vam posar tot el temps, tu no el veies a ell en el bar, però hi
era sempre. Així, escoltant-lo, vaig desenvolupar el meu propi estil. "
1.2.-. Strollin’ Down Bourbon St. (G.Garzone) 6m09s
Malgrat la seva edat, Frank Tiberi segueix sent molt important, i
molts el consideren la gran sorpresa del festival de jazz de 2011. No ha gravat
molt en el seu propi nom, i poques vegades s'escolta els solos de la història, i
així Stunt Records aprofita la possibilitat històrica de registrar
aquests dos grans saxos a Sun Studio.
Audacity és el quart disc que fa George Garzone.
2.2.- My Man (Frank Tiberi) 4m13s
One Two Three Four
George Garzone
Enregistrat el 13 d’octubre de 2006
2007 CD Stunt 07012
George Garzone Saxo Soprano, Saxo Tenor
Chris Crocco, Guitarra
Dennis Irwin, Contrabaix
Pete Zimmer, Bateria
2.3.- Central
Park West (John Coltrane) 6:05
George Garzone
El saxofonista George Garzone és membre de The Fringe, un
trio de jazz fundat el 1972, que inclou el baixista John Lockwood i el
bateria Bob Gullotti, que toca regularment a l'àrea de Boston i que
ha realitzat gires per Portugal. El grup ha enregistrat tres àlbums. Garzone,
veterà músic de jazz, ha aparegut en més de 20 enregistraments. Va començar amb
el tenor quan tenia sis anys, va tocar en una banda familiar i va assistir a
l'escola de música a Boston. A més Garzone va aparèixer en moltes
formacions i va anar de gira per Europa amb Jamaaladeen Tacuma, actuant
amb Danilo Pérez, Joe Lovano, Jack DeJohnette, Z Rachel i John Patitucci,
entre d'altres.
2.5.- Stablemates (Benny Golson) 4:02
Garzone és un reputat educador de jazz, actualment professor al Berklee
College of Music. També ha ensenyat prèviament al New England
Conservatory, Longy School of Music, Universitat de Nova York, Manhattan School
of Music de la Universitat del Nord-est i la New School University. Ha
estat pioner en l'enfocament triàdic cromàtic i els estudiants en el seu haver
inclouen a Joshua Redman, Branford Marsalis, Avery Teadross, Luciana Souza,
Mark Turner, Donny McCaslin, Iots Doug i Danilo Pérez, per nomenar uns
pocs.
El 1995 va gravar un tribut a Stan Getz a NYC anomenat ”Alone”,
“Four’s and Two’s” va seguir un any més tard amb el seu compatriota Joe
Lovano, que li va valer quatre estrelles a la revista Downbeat, i el
1999 va tornar amb Garzone Moodiology. Fringe a Nova York
va sortir l'estiu de 2000. Ell és un membre de la formació guanyadora d’un Grammy,
la Joe Lovano Nonet, i va tocar i gravar amb el grup al Village
Vanguard, el setembre de 2002. George utilitza canyes Rico, embocadures
JodyJazz i els instruments musicals de RS Berkeley.
2.7.- Hey,
Open Up (GeorgeGarzone) 5:50
2.8.- Giant
Steps (John Coltrane) 6:19
PROGRAMA Nº 120. Dia 31 de gener de 2013. Classical Jazz Ensemble, Oscar Jairo Quartet i Albert Bover Trio Live
0 comentarisBona nit, benvingudes i benvinguts a Ràdio Sant
Vicenç 90.2 al programa Jazz Club de Nit. Un programa on hi
tindrem dos discos que barregen la música clàssica amb el Jazz i el darrer disc
de l'Albert Bover Trio Live in Bilbao. El primer és el Classical Jazz Ensemble,
trio de piano, baix i bateria més guitarra clàssica que ens interpretaran un
Concert for guitar + jazz piano trio del Claude Bolling. El segon és el treball
de l'Oscar Jairo Ortega Farrais, editat per Rosazul Serveis Per A la Cultura,
dedicat a la figura de Chopin. Acabarem amb la meravella que van fer l'Albert
Bover, Masa Kamaguchi i Jorge Rossy al Conservatori de Música Juan Crisóstomo
de Arriaga, a Bilbao.
“Concerto for guitar and piano trio”
CLASSICAL JAZZ ENSEMBLE
Editat per “NunatakSound” el 2010. NS002
Victor Manuel Aja, bateria
Javier Laboreo, piano
Juan José Saenz, guitarra
Alex Zabala, contrabaix
1.- Hispanic dance (with a blue touch) 5m38s
2.- Mexicaine 7m20s
Vegem qui són els Classical Jazz Ensemble, diuen ells....
“La idea d’associar estils musical tant diversos com el Jazz i la
Composició Clàssica ha inspirat freqüentment a creadors com George
Gershwin, Igor Stravinsky, Aaron Copland, Maurice Ravel....”
“Les experiències de fusió entre ambdós mons, ha impulsat també la
recerca de grans intèrprets com són ara Jean Pierre Rampal, Yo Yo Ma,
Alexander Laoya, Jacques Loussier, Friedrich Guida, Chick Corea, Michel
Camilo.....”
3.- Invention 4m13s
4.- Serenade 4m38s
Claude Bolling (Cannes 1930) és una de les personalitats més
rellevants del panorama musical francès de la segona meitat del segle XX. El
seu “Concert per a guitarra clàssica i piano Jazz”, composat el 1978, destaca
especialment per aquesta fusió de la música clàssica i el Jazz, al qual, l’autor
considera “el seu primer amor”, i una música “plena de vida, alegria, tendresa,
i de vegades, bon humor.”
5.- Rhapsodic 6m23s
6.- Africaine 4m49s
Classical Jazz Ensemble va fer la seva presentació en un breu concert al Palacio
de Festivales de Santander el maig de 2004. A partir de llavors ha
ofert nombrosos concerts en diferents ciutats d’Espanya i França,
havent realitzat diverses gravacions per Ràdio Nacional i Televisió
Espanyola.
“Querido Fréderic”
JAIRO ORTEGA QUARTET
Enregistrat i mesclat als estudis Rosazul, l’agost de
2011 a Barcelona per Lluís Molas i Daniel Hernández-Cros.
Lluis Boronat, clarinet
Brady Lynch, contrabaix
Ancor Miranda, bateria
Jairo Ortega, piano i arranjaments.
Totes les composicions de Fredèric Chopin
1.- Preludio en Mi menor 5m25s
(Fryderyk Franciszek Chopin;
Zelazowa Wola, actual Polònia, 1810 - París, 1849) Compositor i pianista polac.
Si el piano es l’instrumento romàntic per excel·lència es deu en gran part a
l’aportació de Frédéric Chopin: en l’extrem oposat del pianíssim
orquestral del seu contemporani Liszt –representant de la faceta més extravertida
i apassionada, quasi exhibicionista, del Romanticisme–, el compositor
polac va explorar un estil intrínsecament poètic, d’un lirisme tant refinat
com subtil, que encara no ha estat igualat.
2.- Preludio en Do menor 4m43s
Pocs son els músics que, a
través de la exploració dels recursos tímbrics i dinàmics del piano, han fet
«cantar» l’instrument amb la mestria amb la qual ho va fer ell. I és que el
cant constituí precisament la base, l’essència, del seu estil como a intèrpret
i como a compositor. Fill d’un mestre francès emigrat
a Polònia, Chopin va ser un nen prodigi que des dels sis anys va
començar a freqüentar els grans salons de l’aristocràcia i la burgesia
polaques, on va suscitar l’admiració dels
assistents gràcies al seu sorprenent
talent. D’aquesta època daten també les seves primeres incursions en la
composició. Wojciech Zywny va ser el seu primer mestre al qual li va
seguir Jozef Elsner, director de la Escola de Música de Varsòvia.
Les seves valuoses ensenyances
van proporcionar una sòlida base teòrica i tècnica al talent del jove, qui des de
1829 va emprendre la seva carrera professional com a solista amb una sèrie de
concerts a Viena. El fracàs de la revolució polaca de 1830 contra el
poder rus li va provocar l’exilio a França, on molt aviat es va donar a
conèixer com a pianista i compositor, fins convertir-se en el favorit dels grans
salons de Paris.
4.- Tristeza 2m53s
5.- Nocturno en Samba 4m43s
Allà va conèixer a
alguns dels millors compositors del seu temps, como Berlioz, Rossini,
Cherubini y Bellini, i també, el 1836, a qui havia de ser un dels grans
amors de la seva vida, la escriptora George Sand. Per la seva índole
novel·lesca i la incompatibilitat dels caràcters de l’un i de l’altre, la seva
relació s’ha prestat a infinitat d’interpretacions. Es van separar el 1847.
Llavors Chopin es trobava greument afectat per la tuberculosi que dos anys més tard se l’empotaria a la tomba.
El 1848 va realitzar encara una última gira de concerts per Anglaterra i
Escòcia, amb un extraordinari èxit.
“Live in Bilbao”
ALBERT BOVER TRIO
Enregistrat per Borja Marcos al Conservatori de Músic
Juan Crisóstomo de Arriaga. Mescalt i masteritzat per Mikel F Krutzuga a
Musikart Studio.
Productor: Carlos “Tato” Gracia.
Productor executiu: Gorka Reino.
Albert Bover, piano
Masa Kamaguchi, contrabaix
Jorge Rossy, bateria
1.- How deep is the ocean (I. Berlin) 10m54s
Albert Bover: Va estudiar harmonia i piano clàssic a Barcelona. Després va estudiar jazz a Barcelona i a Nova York amb Fred Hersch,
Barry Harris, Sal Mosca i Jackie Byard. Ha tocat amb Al Foster, Art Farmer, Harold Land, Kenny Wheeler, Mark Turner, Seamus
Blake, Eddie Henderson, Sonny Fortune, Jesse Davis, Marc Johnson, Jeff Ballard,
Guy Lafitte, Ed Thigpen, Oliver Jackson, Ralph Moore, Roy Hargrove, Idris
Muhammad, Julian Arguelles i Scott Hamilton; i amb músics d´aquí com Perico Sambeat, Chano Domínguez, Javier
Colina, Albert Sanz i Guillermo Mcgill. Ha col·laborat en projectes amb
músics de flamenc com Miguel Poveda i
Chicuelo, i de música andalusí com Dris
el Maloumi. Ha participat a quasi tots els festivals de Jazz del país i ha
actuat per Europa, Marroc i Japó.
Toca actualment a trio amb Masa
Kamaguchi i David Xirgu, i a duo amb Horacio
Fumero. Forma part dels grups de Gorka
Benítez, Horacio Fumero, Julian Vaughn i Vicente Espí. Ha gravat com líder
en formació de trio Esmuc blues, Live in
Jamboree, a duo amb Horacio Fumero
i a piano sol Old bottle, new wine. Com acompanyant a discs de Perico Sambeat, Gorka Benítez, Chris Kase,
Bruce Arkin, Bob Sands, Xavi Maureta, etc. És professor de piano del àrea
de Jazz de l'Escola Superior de Música
de la Universitat de Catalunya (ESMUC). Compositor i intèrpret de la banda
sonora de la pel·lícula “Tren de sombras” de José Luis Guerín. Albert
Bover és "Artista Steinway".
2.- Luiza (A.C.Jobim) 8m55s
Masa Kamaguchi, 1966 Wakkanai
City, Japó. Va néixer a la ciutat de Hokkaido. El 1990, Masa
es va traslladar a Boston per estudiar en el Berklee College of Music,
on va estudiar amb el bateria Joe Hunt. Mentrestant residia a Boston,
Kamaguchi va treballar amb molts dels grans músics de la zona, como Geoge
Garzone, Sieger Bert, Hal Crook, Herb Pomeroy i Carberg Frank. També durant
aquest temps a Boston, Masa va fer gires per Europa i Escandinavia,
en diverses ocasions. El 1994, Masa es va traslladar a Nova York, col·laborant
amb molts grups i actuant amb artistes com, Frank Kimbrough, Sonny Simmons,
Ben Monder, David Murray, Toots Thielemans, Malaby Tony, Carlos Galeano, i
molts altres. Va fer gravacions amb Frank Kimbrough, Pail Motion, Ron
Horton, Dave Douglas, Sonny Simmons, Malaby Tony, John O'allager, Chris Cheek,
Russ Lossing, Billy Mintz Tony Moreno i molts altres. El 2006, Masa
es va traslladar a Barcelona. Tot i que segueix mantenint una estreta
relació amb músics de Nova York, Masa treballa amb músics europeus,
com Albert Bover, Perico Sambeat, Albert Sanz, Sara Serpa i Lluís Vidal.
El gener de 2010 pel 50 aniversari de la sala Jamboree, va tocar en el
grup All Star.
3.- 45’ (Albert
Bover) 9m46s
La banda liderada per Rossy ha estat de gira per tota Espanya, per la costa est dels Estats Units, Marroc, Itàlia i també han actuat el 2010 a Basilea (Suiza). Però durant aquest temps Jorge també ha estat tocant la bateria ocasionalment amb Lee Konitz i Ethan Everson Quartet, Charlie Haden´s Quartet West i Land of the Sun Septet, Carla Bley´s Liberation Orchestra, Joe Lovano´s Quartet Europa, Kurt Rosenwinkel Quintet, Seamus Blake Quartet, trio 2000 amb Chick Corea i NHOP i un altre trio amb Brad Mehldau i Charlie Haden. Durant l’any 2012 Jorge ha gravat diversos treballs entre d’altres el seu tercer disc com a pianista i compositor, Iri´s Blues amb Félix Rossy, Raffi Garabedian, RJ Miller i Ben Street. Recentment ha realitzat una gira Europea el 2012 amb Wayne Shorter Quartet.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
