Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics i editorials.

Avui farem un programa especial dedicat a tres projectes de músics de casa nostra, amics nostres, i amb tres editorials també de casa nostra. Podreu escoltar un dels darrers treballs de Jordi Rossy Trio amb Michael Kanan i la música de Bud Powell editat per Swit Records, després el darrer del baterista i compositor Gonzalo del Val anomenat “Standards in Dublin” en format trio amb el grandíssim saxofonista Dave Liebman, editat per Quadrant Produccions, i finalment al trio Unexpected amb Sergi Sirvent  al capdavant de composicions amb el seu “ODISSEO”, editat per Fresh Sound New Talent. I també, com cada setmana, un micro conte aquesta vegada a càrrec de Carme de la Fuente que el dedicarà a les músiques que ens va oferir Néstor Giménez Quintet aquest passat divendres al Molí dels Frares.

Dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Comencem ja amb les músiques i projectes i ho farem amb el de...


“BUD”
Rossy & Kanan Quartet featuring Smith & Wormworth

Editat per Swit Records  SWIT 27
Enregistrat per Adrian Mateo el 25 i 26 de juliol de 2017 al “Bon Repòs”, Begues, Barcelona.
Produït per Jordi Rossy i Michael Kanan

Jordi Rossy, vibràfon i marimba
Michael Kanan, piano
Putter Smith, contrabaix
Jimmy Wormworth, bateria

Aquest és un disc amb 12 temes dels quals un parell són balades, “I’ll keep loving you” i “Dust in Sandi”. Com que el “grosso” del disc està imbuït de swing, serà a això al que ens dedicarem, i així és que començarem amb el primer tall del disc anomenat...

1.- Blue Pearl           (B. Powell)                5m26s

Aquest magnífic tema el va fer Bud Powell amb el seu trio on hi havia Paul Chambres i Art Taylor i el va enregistrat el tres d’agost de1957. Disc editat per Blue Note i enregistrat pel mític Rudy Van Gelder a Hackensack, New Jersey. Recordeu que Monk va dedicar el tema Hackensack al gran Rudy Van Gelder. Parlar de Bud Powell és parlar dels inicis del Jazz Modern i la seva nova concepció d’utilitzar el piano en les improvisacions. Va estudiar piano clàssic, on va adquirir la seva gran tècnica, però va ser al Minton’s on es va deixa imbuir per tot el que allà passava, el naixement del bop, amb gent com, ja ho sabeu, Parker, Gillespie, Monk etc. Del 1944 fins el 1947 va tocar amb Cootie Williams, Dexter Gordon, un altre gran bopper, i finalment amb Parker qui el va acabar d’alliçonar sobre improvisar en el nou llenguatge, el Be bop. Els nostres herois ens han mostrat de quina manera fidel s’han mantingut a aquest nou concepte de la música sorgida aleshores, tot i ser aquest tema ja situat en el post bop i més proper al hard bop posterior. El swing relaxat que ens han ofert està a l’abast de poques formacions, i és que perquè això passi hi ha una base rítmica sòlida amb dos membres que ho van viure en viva pell, en Putter Smith i Jimmy Wormworth. La feina de Kanan i Rossy esdevé així molt més fàcil, i és que les improvisacions que hem escoltat i la melodia del tema ens els han mostrat així d’excel·lents.

Seguim escoltant temes farcits de swing i ara ho farem amb el magnífic tema..

4.- Tempus Fugit     (B. Powell)                5m22s

Aquest és un tema que Jordi ha volgut interpretar amb el so més càlid de la marimba, on el so de la fusta endolceix la sonoritat global del tema, i ja heu vist com també ho ha fet el contrabaix de Smith en el seu solo, ben aviat després de la melodia principal i només acompanyat pel swing de les escombretes de Wormworth. Aquesta és una altra de les composicions recomanades de Bud Powell, tema que va enregistrar el 1949 amb Max Roach i Ray Brown editat per Verve. Jordi ens ha acaronat amb el so de la marimba, càlid alhora que amb una certa profunditat que casa la mar de bé amb aquest gran tema de Powell.

I Mike Kanan ens diu això en el llibret interior....
Totes les composicions són de Bud Powell, i és que aquest és el tercer treball dedicat a l’obra d’un sol compositor. Els altres dos varen estar dedicats a George Gershwin i Harold Arlen, tots tres discs editats per Swit Records. Bud Powell està plenament reconegut com un dels grans pianistes de la història del Jazz. Composava – i tocava – de manera innovadora amb complexitat, lirisme i grans dosis de swing. Interpretar les obres d’un compositor de jazz presenta un repte encara major que fer-ho amb les de compositors del repertori clàssic de cançons americanes com Gershwin o Arlen. De les obres d’aquests se’n poden fer versions amb formes molt diverses, mentre que les composicions de jazz inclouen de manera natural el llenguatge de la improvisació del compositor. El repte rau a ser fidel a aquest llenguatge i tanmateix deixar clara l’empremta personal. Les aportacions de Jimmy Wormworth i Putter Smith van fer possible tot això. Tots dos pertanyen a la generació on el swing ve naturalment donat  i tenir una veu pròpia és de rigor. Jordi i jo mateix només vam haver de sentir el seu batec i tocar amb honestedat.

Recordeu però que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.


Seguim ara amb una mica més de tempo, i ho farem amb el tema...

2.- Monopoly                        (B. Powell)                4m26s

Doncs ja heu pogut escoltar quina altra magnífica composició de Powell i grans intervencions dels músics del quartet que ara mateix ens ocupa. Jordi ha tocat amb el vibràfon, més brillant que la marimba i lleugerament més percudiu, cosa implícita a l’instrument, més ric en harmònics i amb sustain. El solo d’aquest mestre ha estat esclatant deixant ben aviat el pas al solo de Putter, un dels grans “capos” d’aquest projecte, conjuntament amb l’altre, Wormworth el qual no ha parat de marcar-nos el pas del swing. Kanan ha fet també un curtet i reeixit solo, per deixar després pas als “quatres” del gran baterista. Aquest és un tema editat per Blue Note de l'álbum "The Amazing Bud Powell - Time Waits (Vol.4)", enregistrat per Rudy Van Gelder el 24 de Maig 1958 a Hackensack, New Jersey i amb Bud Powell, piano; Sam Jones, contrabaix i Philly Joe Jones, bateria.

I parlant de Powell dir-vos que durant els darrers 40s i primers 50s del segle XX, i alhora que creixia amb el seu llenguatge i aportacions a la història de la música, vivia també immers en un calvari personal amb problemes psíquics que el porten a diversos centres psiquiàtrics on se li apliquen les més bèsties tècniques de xoc de l’època com eren els “electroshocks”. Si li afegim que el 1945 el van detenir per anar ben trompa i que el van colpejar fortament al cap havent-lo d’internar a un hospital. Després hi van haver més ingressos a hospitals agravant-se els seus problemes psíquics, període paradoxal, si considerem que va ser el més fructífer pel que fa a les seves composicions i enregistraments. Un dels seus solos més reconeguts fet aleshores és el que va fer  sobre el tema “Dance of the infidels” i  “52nd Street Theme”, ambdós del 1949 per Blue Note i amb Sonny Rollins i Fats Navarro, entre d’altres.

I acabarem el projecte d’aquets magnífics músics dedicat a la música de Bud Powell amb el seu reconegut tema un tan latin, el magnífic....

11.- Un poco loco    (B. Powell)                4m57s

Aquest és un tema que els nostres herois han fet a un tempo lleugerament inferior al de l’original, i és que tampoc fa falta anar a tot drap. El swing de contrabaix i mà esquerra de piano ha estat increïble, mentre mà dreta i vibràfon feien les poques notes de la melodia. Després ells dos s’han embrancat en una mena de tète a tète mentre Kanan ha desenvolupat el seu solo. El gran Wormworth ha fet el mateix, en una magnífica demostració de domini i tècnica de la bateria. El tema ha aparegut de nou al final, acabant-lo amb el motiu principal de la mateixa manera que l’han començat. "Un Poco Loco", on la traducció a l'anglès seria "A Little Crazy", és una composició del pianista i compositor nord-americà Bud Powell. El tema va ser enregistrat per primera vegada durant una sessió de Blue Note l'1 de maig de 1951, en l'àlbum The Amazing Bud Powell, Volume One, amb Powell al piano, Curly Russell al contrabaix i Max Roach a la bateria. El crític literari Harold Bloom va incloure aquesta interpretació en la seva llista breu de les obres més grans de l'art nord-americà del segle XX. De fet, es va editar el 1952 en un 10” editant-se de nou el 1956 en un LP de 12”.

Tot i que la cançó "Un Poco Loco" ha estat destacada musicalment, també s'ha parlat com a significativa culturalment. Segons Race Music: Black Cultures des del Bebop al Hip-Hop, i tot i que el jazz afro-cubà havia estat introduït en la dècada dels quaranta per artistes com Dizzy Gillespie i Machito, "Un Poco Loco" és un marcador important en l'establiment d'aquest gènere musical, ja que va revelar que "el gir afro-cubà es va establir en l'acceptable camp de les convencions retòriques de Bebop". Més que afro-cubà, els autors d'aquest llibre detecten el que descriuen com una influència musical "panafricana" en la repetició, l'harmonia i el so cíclic de la composició que, tot i que no és tan evidentment afro-internacional com el “Night in Tunísia" de Gillespie,  "segurament assenyalava una negritud que esdevingué part del llenguatge de les expressions posteriors del jazz modern". El llibre Jazz 101 indica que les interpretacions de Powell d'aquest material el 1951 era "encara més sorprenent" en el seu "nivell de la creativitat i fins i tot l'autenticitat ", ja que poc es coneixia a l'època de la música africana o com la música llatina (a part de la influència cubana) es podia aplicar al jazz.. Segons Scott Yanow, en el Afro-Cuban Jazz: The Essential Listening Companion, aquesta composició va ser l'única participació de Powell en el jazz afro-cubà.

Doncs ja hem acabat el treball de Rossy, Kanan, Putter i Wormworth sobre la música de Powell i sí que us recomano que mireu d’aconseguir aquet disc entrant al web de switrecords.com i sinó el trobeu, car és molt recent, mireu d’aconseguir-lo d’alguna altra manera, que també hi ha botigues de Jazz. També us recomano que mireu d’aconseguir llibres de la història del Jazz i/o guies com la Guia Universal del Jazz Moderno, de Giner, Sardà i Vázquez o la magnífica “biblia”, jo la tinc en francès, Le dictionnaire du Jazz de Carles, Clregeat i Comolli, on podreu saber més de la història de Powell i de tots els altres cracs i músics de la història del Jazz.

Deixem aquest projecte i nosaltres seguim però abans....
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres seguirem i ho farem amb el treball...


“STANDARDS IN DUBLIN”
Gonzalo del Val with Dave Liebman & Ronan Guilfoyle

Editat per Quadrant Produccions        Q00081J
Enregistrat per Michael Buckley el 30 de setembre de 2017 al Buckley’s House of Horns Studio, Dublin.
Mesclat i masteritzat per Michael Buckley
Produït per Gonzalo del Val
Productor executiu, Josep Ramon Jové.

Dave Liebman, saxos tenor i soprano
Ronan Guilfoyle, baix elèctric
Gonzalo del Val, bateria

Aquest disc està dedicat a la memòria d’Alfredo del Val, el meu pare, ens diu el Gonzalo.

Tot té una història i la d’aquest disc i el fet d’haver-lo enregistrat a Dublín també, i és la d’haver volgut acompanyar a la seva parella i la nova feina que va trobar en aquesta ciutat. Gonzalo no va dubtar en acompanyar-la en aquesta nova experiència vital i laboral que de moment és per a tots dos súper positiva, i així és que tot i la distància, tampoc ho és tant en temps, car amb l’avió un s’hi planta en poc temps i no massa calers. Gonzalo continua, crec, en les seves classes al Conservatori del Liceu a Grau Superior i també en dóna a Dublín on fa bolos i ja veieu, enregistraments amb el grandíssim saxofonista Dave Liebman, màster que havia acompanyat a Miles Davis entre d’altres i enregistrat treballs personals per ECM, entre moltes altres editorials.

Aquest és un disc amb dotze temes entre els quals tres temes propis del Gonzalo que ves per on són tres solos de bateria. Voldrà dir això que hauria omès la seva participació amb solos en els altres temes i fer-los tots en aquests tres temes? Doncs això ho començarem a esbrinar ben aviat.

Comencem doncs amb el magnífic tema de Monk anomenat...

10.- Pannonica        (T. Monk)       6m27s

I quina preciosa cançó va fer Monk dedicada a qui va ser la musa del Jazz, la baronesa Pannonica de Koenigswarter, la qual va cuidar de Monk fins la seva mort. També Parker va morir quasi als seus braços, en un apartament que ella tenia a New York després que Bird arribés allà fet pols i li agafés un atac de riure veient una sèrie per la tele, un atac de riure que va certificar de quina manera més tràgica va viure. El Nica`s Dream de l’Horace Silver és un altre tema homenatge a aquesta deessa del Jazz, ànima culta i sensible que va saber veure el valor de tot allò que estaven parint aquells genis. Monk va enregistrat aquest tema el 1956 encabit en el disc “Brilliant Cornres” editat per Riverside amb músics com Ernie Henry, saxo alto; Sonny Rollins, saxo tenor, Oscar Pettiford, contrabaix i Max Roach, bateria. La versió que n’han fet els nostres herois ha començat amb una introducció i magnífic solo al saxo tenor del grandíssim Dave Liebman. El tempo és lleugerament superior al de l’original, i trobo que està molt ben aconseguit, car el swing d’escombretes i lleuger walking del contrabaixista són exquisits, alhora que la gran interpretació de Liebman. El solo del baixista Ronan ha estat preciós, melòdic, i amb un molt bon gust musical, demostrant el perquè forma part d’un projecte d’aquest nivell. I què voleu que us digui després del gran solo de Liebmann al saxo tenor, ell que darrerament sempre l’hem vist amb el soprano. Què haurà fet Gonzalo per convèncer-lo a tocar amb el tenor?

I ara és el moment d’escoltar el micro conte de Carme de la Fuente, dedicat a les músiques i projecte que ens va oferir Néstor Giménez amb un quintet extraordinari amb ell al piano i composicions, Gabriel Amargant, saxo tenor; Pablo Selnik, flauta; Vic Moliner, contrabaix i Joan Terol, bateria. Som-hi Carme.......

....................................

Gràcies Carme. Realment ho has explicat la mar de bé. Fins d’aquí quinze dies.

Escoltarem per seguir amb el tarannà magnífic d’aquest projecte amb el tema de Dewey Redman anomenat....

5.- Mushi Mushi      (D. Redman)            5m51s

Doncs un altre tema on qui comença fa una intro a solo, en aquest cas a càrrec del baixista Ronan Guilfoyle, magnífic, ja ho heu pogut escoltar. Un tema modern de concepció i també d’interpretació, car Dewey Redman va ésser també un dels propulsors de l’”Avantgarde” dels anys 60s. Recordeu que va col·laborar amb Ornette Coleman entre d’altres monstres del Free Jazz, i el solo terrorífic de Liebman ens l’ha recordat. Parlàvem dels solos del líder i baterista Del Val i va heu pogut escoltar-ne quin un de més ben quadrat. El baixista i l’intrèpid saxofonista ens han despertat si és que dormíem, que no ho crec pas i així ens han portat al final del tema de Redman.

De Gonzalo del Val recordar-vos que li vam posar els seus dos discs de Quadrant Produccions en anteriors programes, l’un dedicat a la música de Steve Swallow i el primer “Three Generations” amb David Mengual i Marco Mezquida, i la col·laboració de Celeste Alías magnífics treballs tots dos, i ara també podem dir tots tres.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.


I nosaltres seguirem amb més música i ara serà el tema compost per Warren & Dubin i amb Lebman al soprano.....tema anomenat...

9.- Summer Night    (H. Warren & A. Dubin)      5m02s

Doncs i quin tros de tema a ritme ternari complex on la simbiosi de baixista i baterista fan una feina increïble tot i donant-li el merescut suport al gran màster dels saxos Dave Liebman. Resulta que Harry Warren nascut com a Salvatore Antonio Guaragna, va resultar ser un dels millors compositors nascut el 24 de desembre de 1893 i finit el 22 de setembre de 1981, va ser un compositor i lletrista nord-americà. Warren va ser el primer gran compositor nord-americà que va escriure principalment pel cinema. Va ser nominat al Academy Award for Best Song o sigui al Premi de l'Acadèmia a la Millor Cançó onze vegades i va guanyar tres premis Oscar per compondre "Lullaby of Broadway", "Never Will Know" i "On the Atchison, Topeka i Santa Fe". Va escriure la música del primer gran èxit de pel·lícules musicals, 42nd Street, coreografiat per Busby Berkeley, amb el qual col·laboraria en moltes pel·lícules musicals, en fi, un tros de crac de les composicions que després esdevindrien estàndards de Jazz. La versió que ens n’han fet el nostre trio i sobretot la modernitat del so del soprano estan però a anys llum de les músiques originals de Warren això per descomptat. Un tema que han fet a un tempo força viu, tot relacionant-lo amb els sons del soprano, aguts i rítmicament vius. Un tema on quasi l’únic protagonista ha estat el gran Liebman bàsicament perquè ha esta ell qui l’ha tocat en quasi la seva totalitat. Magnífic Liebman primer amb la melodia i després amb el tros de solo que ha fet. Al final Gonzalo ha aparegut, eps, que sempre hi ha estat, i deia jo, ha aparegut en un preciós i delicat solo i ja acabar el tema.

I nosaltres acabem el projecte del Gonzalo amb el primer tall del disc, tema de Jimmy Heath anomenat....

1.- Gingerbread Boy           (J. Heath)                  4m36s

Doncs aquest és un altre tros de tema i sí, de Jimmy Heath, saxo tenor i compositor germà de Percy Heath, contrabaix i de l’Albert “Tootie” Heath, baterista que hem vist algunes vegades al Begues Camp que organitza el Jordi Rossy ben acompanyat del  Roger Mas, Dee Jay Foster i una llarga colla de col·laboradors voluntaris, esdeveniment que es fa al mes d’agost a Begues. Doncs i parlant del tema, dir-vos que l’original és lleugerament més viu i que el va enregistrar en quintet amb màsters com Kenny Burrell, Wynton Kelly, Paul Chambers i el seu germà “Tootie” a la bateria. Magnífic tema que van fer a tot swing i que els nostres herois, amb Liebman al capdavant han desenvolupat primer delicadament i que després “la cosa” s’ha anat encabritant com cal, per així acabar el projecte de la millor manera possible. Un tema iniciat pel Gonzalo a mode de curta impro i que ben aviat saxo tenor i baix han fet a duet una part de la melodia, curta però molt ben reeixida. El solo del tenor ha estat increïble amb tot un reguitzell de licks i aplicació genial de recursos tècnics, amb un llenguatge espaterrant el qual portem escoltant des del primer tema. Els darrers moments han estat impactants amb els “vuits” del bateria amb el saxo tenor per després tornar al tema i acabar-lo de cop. Magnífic tema i projecte Gonzalo, gràcies per fer-me’l arribar, ha estat un plaer escoltar-lo i sobretot compartir-lo en aquest programa.

Abans de seguir deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres acabarem el programa amb el projecte i increïble treball....


“ODISSEO”
Unexpected

Editat per Fresh Sound New Talent el 2016             FSNT 517
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Jordi Vidal el 22, 23 i 24 de juliol de 2013 a l’Estudi Laietana.
Produït per Unexpected
Productor executiu Jordi Pujol

Sergi Sirvent, piano
Esteban “Tempe” Hernández, contrabaix
Dani Domínguez, bateria

Totes les composicions són de Sergi Sirvent excepte “Odisseo” i “Twice” que són de Dani Domínguez.

Aquest és un projecte sorprenent i diferent dels habituals que fa en Sergi i les seves troupes on la majoria de temes són força potents, rítmicament parlant, amb una clara i estranya excepció, que per això aquesta formació es fan dir Unexpected o sigui, quelcom que no t’esperes. De fet el darrer tema, “Se me va la voz” és això, quelcom que no t’esperes si has escoltat primer tots els temes anteriors. Una cançó cantada pel Sergi en castellà a tempo molt slow, molt slow, que no posarem perquè tingueu les ganes d’adquirir el disc tot i entrant a l’enllaç que us posaré al blog del programa.


Comencem amb una altra de les balades del disc, tema de Sirvent anomenat..

3.- Coso         (S. Sirvent)               5m06s

Doncs em sembla que amb aquesta íntima composició hem començat la mar de bé el projecte d’aquet trio. Una molta bona part del tema, íntima, amb un delicat   Sirvent al piano i iguals delicats acompanyants tot i presentant-ne la melodia principal, un tant melancòlica, però amb un crescendo encarant el final en plena improvisació del pianista i compositor. Tema que ens situa en l’òrbita musical d’aquest trio que ja porten una bona colla d’anys junts, tot i trobant-se de tan en tan per fer nous projectes com és ara aquest, que tot i haver-se enregistrat el 2013 FSNT el va editar el 2016. Disc que vaig anar a buscar al magatzem de l’editorial just abans de l’inici d’aquesta 9ena temporada del Jazz Club de Nit.

Unexpected, és un grup que interpreta d'una forma molt especial la música de Sergi Sirvent, tot i que fan alguna composició del contrabaixista Tempe Hernández o del baterista Dani Domínguez, així com també toquen versions i estàndards de jazz de tota mena. El seu intens treball com a grup a principis del 2000 els va portar a trobar un so molt propi i molt singular, en el qual van poder expressar-se a través de moltes textures i viatjar per les fronteres estilístiques que tenen el jazz, el blues, el rock, la música contemporània, el free jazz o les músiques d'avantguarda, sense oblidar músiques més ètniques i regionals. Van ser un grup sense por a trencar amb els dogmes i barrejar diferents estètiques des de l'òptica compositiva de Sirvent.

Seguim amb una mica més de complexitat melòdica i rítmica, ara amb un dels temes del gran baterista Dani Domínguez, que dóna nom al projecte....

4.- Odisseo   (D. Domínguez)       4m05s

I quina meravella de composició i arranjaments, recordeu, un tema del batreista Domínguez, músic malagueny ara a la seva terra, però el qual ha viscut entre nosaltres força temps i format part de multitud de projectes com aquest però també amb al Llibert Fortuny Electric Trio i molts d’altres. El final delicat i també íntim poc ha tingut a veure amb com l’han començat, a tot tren de ritme i amb una quasi improvisació del pianista, car, no m’ha semblat escoltar per enlloc quelcom similar a una melodia o motiu principal, com si ja vinguessin d’un anterior viatge musical. De fet aquest motiu principal ha aparegut posteriorment i amb pocs acords, en un magnífic break rítmic. Un tema que sembla s’hagi anat desenvolupant apareguent-ne d’altres, temes, i on només es manté perdurable la persistència del baterista i compositor. En Tempe al contrabaix fa una magnífica tasca de suport rítmic al baterista, i melòdic, al pianista Sirvent.


Com trio han publicat quatre àlbums amb el prestigiós segell Fresh Sound New Talent, Unexpected-FSNT157, Unexpected plays the Blues in Need-FSNT231, Munchi-FSNT 460 i aquest Odisseo). El primer disc Unexpected va ser seleccionat com a millor disc de l'any per l'Associació de Jazz de Catalunya. Van fer també un àlbum fent improvisacions i algun tema d'Ornette Coleman, on van convidar al baterista Joe Smith a unir-se al trio formant un quartet amb dos bateristes (Sergi Sirvent Free Quartet-FSNT 208) i com a trio va tenir un paper fonamental la seva secció rítmica, on se sustentava la música d'una àlbum doble de Sergi Sirvent (9 Muses-FSNT193); un grup, el d’aquest  disc, de gran format amb una orquestració molt més treballada.

Acabarem el projecte d’aquest increïble trio i programa d’avui amb un altre impactant tema, el més llarg del disc, de més de 10 minuts, anomenat...

6.- Crazy Latin Dance For Cooking        (S. Sirvent)    10m24s

Doncs amb quina “obra” hem acabat, també més inversemblant. Els inicis, de ritme i acords, m’han recordat algunes de les músiques de Piazzola i el seu Jazz-Tango. El concepte Latin del títol del tema l’he vist en aquestes primeres passes i el persistent i remarcat motiu principal, sempre amb la mà esquerra del pianista, és el que ha donat significat a aquesta boja dansa ideal per a cuinar. Baterista i contrabaixista fan una tasca increïble en tot moment, considerant els diversos moments rítmics que hi hem pogut escoltar. Al bell mig d’aquest llarg tema, Sirvent ha desenvolupat la seva creativitat amb la mà dreta, car l’esquerra, ha seguit impertorbable amb el persistent motiu principal en una canya de tema per acabar aquest projecte d’aquest trio de mestres. Però és que el final també ha estat espaterrant, i ves per on, ha estat lo més clàssic que hem pogut escoltar d’aquest projecte.

Entren a l'estudi al juliol de 2013 per gravar més música, després d'una gira de retrobament, i després que Esteve Tempe Hernández marxés a Buenos Aires el 2004 per dedicar-se més a les arts plàstiques. D'aquesta sessió surt el tercer àlbum del grup sota el títol de "Munchi", publicat el 2014 per Fresh Sound New Talent. Havent-se editat el quart disc del grup ¨Odisseo¨, aquest que heu escoltat i presentant-se a l'octubre i novembre del 2016.

Doncs nosaltres ja hem acabat el programa i dir-vos que ho hem fet primer amb el treball de Jordi Rossy & Mike Kanan Quartet dedicat a la magnífica música de Bud Powell, per seguir amb el darrer projecte de Gonzalo del Val dedicat als estàndards i fet a Dublin per acabar amb la sempre sorprenent música de Sergi Sirvent encabida en el trio Unexpected i projecte Odisseo.


Doncs res més, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat i seleccionat les seves músiques us espero la setmana vinent si voleu, podeu i en teniu ganes, i us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics, i també avui amb algunes músiques de l’editorial Youkali Music amb la qual col·laborarem a partir d’ara.

Doncs dir-vos abans de començar que pel proper divendres 18 de maig tindrem un magnífic concert de Jazz al Molí dels Frares amb un quintet extraordinari liderat pel pianista i compositor Néstor Giménez. L’acompanyaran mestres dels vents com són el nostre i vostre estimat Gabriel Amargant, saxos i el gran flautista Pablo Selnik. A la base rítmica i a part del piano del líder, comptarem amb el contrabaix de Vic Moliner i a la bateria l’entranyable Joan Terol. Això serà el divendres 18 al Molí dels Frares a partir de les 22h en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament  i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.

En el programa d’avui podrem escoltar la música de dos projectes de l’editorial Youkali Music certament diferenciats per l’estil, primer amb un projecte força melòdic i encabit en la fusió del Jazz i la música d’autor del pianista xilè establert a Madrid, Jorge Vera anomenat “Luz”. Seguirem amb una música molt més agosarada, la del saxofonista Gustavo Díaz i el seu projecte “Cromatonal”, a partir de la seva tesi doctoral “El intervalo como principio generador”. Acabarem el programa amb un altre treball trencador, el d’en Javi Garrabella anomenat “Ethic Labs”. I com sempre de fa algunes setmanes, amb un micro conte avui a càrrec de Teresa Tuset.

Deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs comencem amb la delicada música de Jorge Vera i el seu...


“LUZ”
Jorge Vera

Editat per Youkali Music

Jorge Vera, piano
Lisandro Mansilla y Rafael Águila, saxos
Christian Gálvez i Santiago Greco, bajo elèctrico
Shayan Fathi, batería
I la participació puntual en alguns temes de
Amandine Savary, veu
Antonio Serrano, armónica
Manuel Machado,  trompeta
Jorge Pérez “Patax”,  percusiones

Totes les composicions són de Jorge Vera excepte “Cherokee” de Ray Noble.

L'extraordinari pianista xilè JORGE VERA, un dels pilars indiscutibles de la nova i multicolor escena jazzística espanyola, dóna curs al seu explosiu talent a "Luz", el seu segon treball discogràfic en solitari després del seu debut, "Groovera". Dotze elaboradíssimes peces d'orfebreria musical que alternen exquisides línies melòdiques amb torrencials i irresistibles improvisacions tan pròpies de l'artista.

I des de Música Popular, de Xile, ens diuen de Jorge Vera què és un....
Talent de generació espontània tot i que també té al seu darrera un treball de formació intens en la música popular, Jorge Vera va ser un dels últims deixebles del mestre Pedro Mesías. Un pianista excel·lent en tots els estils i alhora enginyós arranjador, Vera va enlluernar el cercle de directors i instrumentistes d'orquestres populars des de l'adolescència i així va arribar a ser un dels músics professionals més joves de la seva època. La seva maduresa musical va arribar després de desplaçar-se a Madrid, on va consolidar un prestigi i va gravar els seus primers discos, com ja hem comentat.

Comencem doncs amb un tema preciós una mica funky anomenat...

9.- En tierra amiga              (J. Vera)                    7m28s

Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera hem començat avui, a tot soft funk de la mà del pianista Javier Vera, magnífica proposta que ens ha arribat des de l’editorial establerta a Madrid, Youkali Music, i gràcies a diversos companys amics de Facebook com el Rubén López, i agrair-li-ho també al director d’aquesta editorial en Thomas Schinsowski. Uns inicis al piano pel líder ens han situat en aquest ritme soft funk, ben recolzat per baix elèctric i bateria. Després de la presentació del tema, un gran solo del baixista ens ha omplert de sonoritats amplies i ben marcades pels acords persistents del líder i compositor. El seu solo ha volat com un ocell, i quasi l’hem pogut escoltar cantant, tal ha estat la pulcre i clara digitació, després, el retorn a la melodia principal ens ha apropat al final d’aquest primer tema tan interessant d’aquest pianista xilè, Jorge Vera.

"Luz" és Jazz-Fusió del Segle XXI; ecos del Barroc, boires europees i delicats contrapunts llatins, en una mixtura original, única i personalíssima, que es beneficia, a més, de les incandescents col·laboracions d'un selecte grup de joves mestres del Jazz contemporani que flanquegen JORGE VERA en els seus vols musicals.

3.- Comprende         (J. Vera)                    8m45s

Un tema força ben trenat, amb amalgames diverses i colors musicals, alhora que l’encant del ritme delicadament quasi “latin” d’una secció rítmica, amb percussions diverses de “Patax” al servei de les diverses melodies dels solistes, amb un magnífic solo de Christian Gálvez que ha tocat el baix com si d’una guitarra es tractés. Una melodia que han iniciat a duet el so del saxo i piano, essent el primer qui ens ha impressionat gratament pel solo inicial. Antonio Serrano ho ha fet també posteriorment amb l’harmònica, aquest, considerat com un dels millors harmonicistes del país, conjuntament amb Joan Pau Comellas. El líder ens ha mostrat el perquè està tan reconegut com a pianista, havent-lo escoltat executant un gran solo, i ara ja sabem que també és un tros de compositor, i encara ho comprovarem més.

I els col·laboradors no només complementen a la perfecció la desbordant inventiva musical i el frenesí interpretatiu del jove mestre xilè; aconsegueixen, a més, dotar cada composició d'una lluentor, una emoció i un color molt poc freqüents. Un altre nivell. Un clàssic del futur. Avui.

Seguim ara ja a tempo més viu i que és el del....

10.- Up Cha-Cha                (J. Vera)                    5m22s

Doncs i quin tema més “fresc” ens han ofert aquesta magnífica formació de la mà del compositor i pianista Vera. Una intro a càrrec de baix elèctric com si de guitarra es tractés, de fet, els dos baixistes del projecte toquen amb baixos elèctrics de sis cordes, i així doncs, ens han presentat el tema i motiu principal a duet melòdic de saxo i piano. Aquest mateix ha encetat els solos planejant per sobre de la secció rítmica amb un llarg i magnífic solo, i posteriors i plenes percussions del gran Patax en el seu impressionant solo, mentrestant piano, baix i bateria recolzant-lo. Després, la joia del positiu tema ens ha apropat al final d’aquest cha-cha a un tempo una mica més pujat, o sigui, up.

Fill del guitarrista de sessió i orquestres televisives Eduardo Vera, va estudiar piano clàssic des de la infantesa, tot i que les cançons populars, la seva presència en els estudis de televisió per acompanyar el seu pare i la influència de les més simples harmonies que li va mostrar Mesías el van reconvertir en un altre tipus de pianista. La seva primera actuació data de quan Jorge Vera tenia només 14 anys i va haver de reemplaçar Tito Francia al comandament de la seva orquestra a l'Hotel Carrera. Des de llavors, i mentre ja practicava la música religiosa de l'església autònoma pentecostal, va acompanyar a figures com Luis Jara i Myriam Hernández mentre tocava en diferents orquestres, com les d'Horacio Saavedra, Roberto Trujillo pare, Juan Azúa i Valentín Trujillo, a més de la Orquesta Semilla on va acabar per desenvolupar la seva ductilitat.

I nosaltres acabem el projecte d’aquest exquisit pianista i compositor amb el magnífic i vital tema de Ray Noble...

11.- Cherokee          (R. Noble)                 5m58s

I de quina manera s’ha enfrontat ell sol amb aquesta magna peça del jazz més bopper. De fet semblen ser dos els intèrprets, piano i baix elèctric, i quin solo més bestial ens han fet tots dos, primer baix i després piano, uns solos molt més que brillants a tot tempo, increïbles. I com sona aquest tema a dos instruments, tot i que potser m’ha semblat escoltar un altre baix elèctric fent tasques d’acompanyant, o sigui que hem tingut als dos increïbles baixistes, Christian Gálvez i Santiago Greco, al costat del líder, gran pianista i compositor.

Alumne de Américo Olivari en el camp del piano jazzístic i a qui va substituir en el grup LaMonArt, durant l'època que va romandre a Xile va ser sideman de Christian Gálvez, Carlos Figueroa i Nicolás Vera, tot i que les seves capacitats el van portar més enllà del jazz llatí i la fusió, i així és que Vera es va exercir en tot tipus d'estils com a músic de suport en el rock, la música llatina, la balada, la salsa, el pop-soul i el jazz-funk. Des de la seva partida a Espanya el 2009 va ampliar encara més els rangs musicals i es va fer músic de sessió d'estudis i escenaris, col·laborant amb figures tan reconegudes com Paloma San Basilio o Rosario Flores.

Doncs deixem aquest primer projecte de Youkali Music, però abans

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I ara serà el moment d’escoltar el mirco conte de Teresa Tuset...

....................

Gràcies Teresa per explicar-nos-ho tan bé, i fins d’aquí quinze dies..

I ara ens endinsarem en la música cromàtica del saxofonista Gustavo Díaz i el seu projecte.....


“CROMATONAL”
Gustavo Díaz

Editat per Youkali Music
Enregistrat el 15, 16 i 17 d’abril als Estudios 360 Global Media de Madrid
Produït per Gustavo Díaz.

Gustavo Díaz, saxo alto
Chema Saiz, guitarra
David Sancho, piano i teclats
Tomás Merlo, baix elèctric
Alberto Brenes, bateria

GUSTAVO DÍAZ presenta “Cromatonal”, el seu primer treball sota el seu propi nom: 8 composicions originals, de sonoritat realment innovadora, en què s'exploren noves vies d'expressió a través de la música improvisada. Concebut i realitzat entre el 2012 i el 2016 com a part fonamental de la tesi doctoral (L'interval com a principi generador) que el saxofonista ha desenvolupat a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid, ai, ai, ai...ha..”Cromatonal” és una feina fascinant, marcada pel risc, la recerca i la investigació musical profunda.

Som-hi amb el primer tema d’aquest projecte basat amb els “intervals”, anomenat....

3.- Lambda               (G. Díaz)                    4m45s

Doncs segur que us heu quedat de “pasta de moniato”, oi?..ha..I quin canvi més substancial després d’haver escoltat les músiques càlides del pianista xilè Vera. Aquest “Lambda” ens ha mostrat el camí sonor que esdevindrà a partir d’ara, basat amb una música allunyada de la tonalitat i basada amb ritmes trencats, intervals amplis que ens situen al bel mig de la música contemporània, i tot això amanit per bones interpretacions dels solistes, el líder al saxo alto, i Saiz a la guitarra, alhora que la persistència del pianista Sancho i notes soltes del baixista Merlo i redobles diversos del baterista Brenes. Gran composició que ens ha situat en una òrbita molt més agosarada que l’anterior, i així comprendre la diversitat estilística d’aquesta editorial Youkali Music.

Un torrent d'idees i conceptes de sorprenent originalitat, que GUSTAVO DÍAZ condueix amb mestria, extraordinàriament acompanyat per un provat grup de músics de jazz de la màxima categoria, per acabar perfilant un sistema melòdic-harmònic deslligat de la música tonal; un "so nou" ple de cromatismes sorprenents, harmonies inaudites, ritmes intricats i impagables troballes sonors. Noves formes, nous camins...i jo afegiria....

Que sí, que els intervals són els principis generadors de quelcom que ens ha sorprès com han estat ara les melodies sorgides d’aquest “Lambda”, però que igualment sembla haver-hi una altra concepció primigènia, i aquesta és la relacionada amb el ritme, un ritme majorment trencat però que també evoluciona segons el moment dins la pròpia estructura. El principi generador es nota també en la manera com els solos del líder, guitarrista i pianista, s’han desenvolupat. Gustavo volia saber la meva opinió del seu projecte, i tot haver dit nomes quatre coses, aniré comentant els temes com faig de manera habitual, tot i estar segur de no poder-ho fer com m’agradaria, car aquesta seria una labor adequada per a un musicòleg i/o un músic i teòric de la música, i aquest no soc jo, precisament.

Seguim amb un altre tema força impactant anomenat...

8.- Gamma                (G. Díaz)                    6m32s

Doncs dir-vos que aquest projecte conjuntament amb el del guitarrista Valentín Caamaño es va poder escoltar a “Discópolis” de la mà del gran José Miguel López l’abril de l’any passat. Tenim pendent també el de Caamaño però tranquils que aviat sonarà. Doncs hem acabat d’escoltar un tros de composició com tot el projecte també és, encabida en la música contemporània, tot i haver-hi melodies, i unes melodies que ens han acaronat la part més moderna del nostre interior sonor. Quina paleta de sonoritats les d’aquest tema també, ara amb el teclat fent sons estratosfèrics mentre el líder i gran saxofonista desenvolupa el seu magnífic solo. El guitarrista ha seguit volant lluny de l’atmosfera, lliure, i amb acompanyat només de notes de baix i cops solts del bateria. Els efectes electrònics han recolzat la seva mestria solista i les sensacions que hem pogut viure no estan a l’abast dels programes anteriors, així és la diversitat de Jazz Club de Nit. La compenetració de líder, guitarrista i base rítmica de teclat, baix i bateria és total i descomunal des que els hem escoltat, acabant el tema d’una revolada i de cop.

Gustavo Díaz Luque és un músic natural de Toledo i establert actualment a Madrid, on exerceix la seva tasca com a saxofonista, pianista, compositor, arranjador i docent. Està format en música clàssica i en jazz, graduant-se en diferents especialitats a través del Conservatorio Profesional de Música "Jacinto Guerrero" (Toledo), del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid i del Conservatorio Superior de Música de Navarra.


Seguim encara amb més gosadia, si això és possible, i ara ho farem amb el tema anomenat...

2.- Delta         (G. Díaz)                    6m32s

I de quina manera han començat aquest tema, ja a tot drap, amb melodia a càrrec de saxo, piano i guitarra, melodia sí, tot i ser força entremaliada, en una introducció llarga del tema que no ens ha deixat pas impassibles. El ritme trencat i les notes soltes del piano i un baterista impactant, han permès al líder i saxofonista endinsar-se en el seu llarg i  increïble solo. Temes aquests que no contemplen massa de les estructures típiques dels estàndards, tot i tenir la seva pròpia, i sí, la presentació, solos i final retornant a l’inici, això com quasi tots els  temes. Després del líder, el baterista s’ha desfermat amb un bon solo acompanyat de sons estratosfèrics del guitarrista i les repetitives notes de piano com a motiu principal del tema. Després d’ell, la sintonia d’aquest tema “Alfa” ha aparegut de nou tal i com l’havien començat i així acabar el tema de cop.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Gustavo també cursà el Màster universitari en Interpretació i creació de la Universitat Rei Joan Carles, aquest màster, sí que es nota que l’ha fet, que no li han regalat, i a més, és Doctor en Arts per la mateixa Universitat. És un saxofonista habitual en l'escena jazzística de Madrid i col·labora en nombrosos projectes de diferent índole, com ENM Big Band (liderada per Tomás Merlo), Bobby Martínez Big Band, Bob Sands Big Band, CMQ Big Band (dirigida per Luis Guerra), Carmen París, Chema Saiz Quartet, i Mike Martin Quintet, entre d'altres.

Doncs acabem el projecte d’aquest grandíssim músic, saxofonista i compositor amb el tema anomenat...

4.- Alfa           (G. Díaz)                    6m35s

Doncs amb aquest tema han fet una passa més on el líder ens ha deixat bocabadats per la concepció musical encabida en el Jazz més modern la qual cosa hem pogut comprovar després de la presentació del tema, i en el solo del pianista Sancho i swing aconseguit gràcies al “walking” del baixista Merlo acompanyat del baterista Brenes. El solo del líder ha trastocat els plans, inicialment ell sol amb baterista, i sense desaparèixer un Groove, esdevingut posteriorment en swing, mentre el guitarrista ens ha captivat pels seus sons estratosfèrics. La remor sònica del baixista, permanent, amb un baterista impactant  han mantingut un tempo viu, el qual s’ha fet més palès quan tots plegats han tornar a agafar les “regnes” de les melodies del tema per acabar-lo una altra vegada de cop, cosa que sembla ser la marca de la casa contemporània, en una magnífica proposta la d’aquest músic i creador que espero us hagi agradat.

Cal destacar la seva faceta com a compositor i arranjador, treballant per a diferents formacions com Michael Martin (arranjaments d'instruments de vents i corda en el seu disc Storm), Javier de Torres i Roger Sincer (arranjaments d'instruments de vent per als seus tres últims discos), Rubik Ensemble (grup de música de cambra, per al qual escriu “Rubik Motion”, sextet estrenat el 2015 a l'Ateneu de Madrid durant el Cicle de música Contemporània Iberoamericana) i per “Alarde” del txistularis de Navarra.

Doncs nosaltres deixem aquest tros de projecte.....

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I seguim, ara sí per acabar el programa, amb un pas més en aquest camí de la contemporaneïtat, i ho farem de la mà del músic de casa nostra Javi Garrabella i el seu projecte....


”ETHIC LABS La bellesa i el misteri dels nombres primers”

Gravat per Juanjo Alba a Medusa Studio.
Mesclat per Kiko Caballero i Javi Garrabella a Hitmakers Studio (excepte
"11059", per Javi Garrabella a Dhözen Studio).
Maasteritzat per Marco Rostagno a Hitmakers Studio.
Produït per Javi Garrabella.

Anna Ferrer, veu, vocoder
Roger Martínez, saxo soprano
Manu Sabaté, clarinet baix
Pere Alcon, tuba
Joan Solana, teclats
Max Villavecchia, piano
Javi Garrabella, baix elèctric, tprogramming, pan drum, clave, shekeré
Toni Serrat, tabla
Joan Carles Marí, bateria
Dani Montalà, didjeridoo, bol de cant tibetà, arpa de boca

Composat i arranjat per Javi Garrabella.

ETHICS LABS!
El filòsof Wittgenstein va afirmar que "l'ètica i l'estètica són una mateixa". En aquest concepte neix el projecte "Ethics Labs", amb l'intenció de contemplar una estètica concreta a partir d'unes bases ètiques preestablertes (o de "com s’han de comportar certs elements artístics"). Ethic Labs és l'experiment resultant de barrejar sense cap por estils molt diferents de música, una formació d'instruments un tant inusuals, projeccions de mapping, conceptes matemàtics i molta energia, demostrant així un respecte enorme pels clàssics i un interès obvi cap a l'evolució que ofereixen les noves tendències.

Doncs comencem amb aquest projecte que encara us sorprendrà força més, i ho farem amb el....

233.- 233       (J. Garrabella)                      2m57s

Doncs suposo que us haureu quedat bocabadats i clavats a la cadira, després d’haver escoltat aquesta magnífica seqüència musical numèrica. Com ha anat creixent a partir d’un aparent record als redobles d’una processó, desenvolupant-se amb amplitud sonora amb els sons del saxo soprano d’en Roger Martínez, clarinet baix de Manu Sabaté veu de l’Anna Ferrer i piano d’en Max Villavecchia. Les diverses veus instrumentals i la de la cantant, han deixat pas a les notes profundes del baix elèctric del líder, acabant suaument un tema que no ha deixat impassible a ningú.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

En la primera entrega el grup explora els patrons cíclics poli-pulsos a partir de números primers utilitzant un llenguatge alternatiu per a codificar el ritme: el "Sistema de sincronització del Polipuls", desenvolupat per Javier Garrabella gràcies a l'original "Time Unit Box System" de James Koetting (en considerable desús des dels anys 70s). Altres conceptes clau per a construir els fonaments de la arquitectura musical són la geometria fractal, la secció àurea, les sèries i el desmembrament.

Seguim amb més i impressionats conceptes els d’aquesta obra matemàtica i filosòfica, bastant en la línia de l’anterior projecte de Díaz el dels intervals. Seguim amb...

5.- 5                (J. Garrabella)                      8m00s

Doncs quan el Javi em va enviar aquest projecte vaig quedar així com una mica garratibat només de llegir-ne la sinopsis. Ja us podeu imaginar com vaig quedar de gratament sorprès després d’escoltar-lo en una primera i ràpida escolta, per fer-ne una primera valoració. Us haig de dir que lloo la valentia de Garrabella en la concepció de la mateixa manera que la mestria en la seva realització. Tota una colla de joves músics a l’entorn del Taller de Músics són els músics que hi participen, joves sí, però tots amb la seva carrera superior acabada i amb projectes diversos cadascun d’ells, i així heu pogut escoltar com de bé sona tot això. Què difícil poder comentar un tema amb aquesta complexitat i diversitat, però us diria que hi he trobat una bellesa evident, acompanyada també d’una complexitat estructural propera a les dels nombres primers, i sobretot una perfecte interpretació, cosa gens fàcil considerant el que acabem d’escoltar. Magnífica composició i millors les interpretacions de tots plegats.

La explosió d'unir l'efecte hipnòtic dels ritmes complexos amb el cromatisme de les visuals fa d'aquesta experiència en directe un viatge sonor i visual que provoca una sensació de sorpresa i seducció continua. Es pretén casar la música culta amb altres d’origen popular per acostar-la a un públic general. En directe compten amb un repertori de composicions pròpies (on hi cap la música contemporània, el jazz, el rock, el free, l'electrònica, el minimalisme i els ritmes carnàtics) i també amb 3 versions per a rendir homenatge a alguns dels seus referents: "Turkish Mambo" de Lennie Tristano, "Clapping Music" de Steve Reich i el primer moviment "Andante Tranquillo" de "Músic for Strings, Percussion and Celesta" de Béla Bartók.

I per acabar projecte i programa què millor que fer-ho amb el tema més llarg i per tant el que més ens sorprendrà anomenat....

11.- 11           (J. Garrabella)                      14m55s

Doncs podríem resumir-ho dient què això és una meravella, i que ja us podeu imaginar quin directe que deu ser més impressionant. Un es queda sense paraules alhora de comentar la diversitat i més encara en un tema de prop de 15 minuts. Llarg i amb espais per a la calma, com el que hem tingut i així poder escoltar el clarinet baix, la qual cosa ha durat ben poc, perquè han aparegut de nou tots plegats amb una potència sonora impactant amb el saxo soprano, un permanent piano, la veu arribant al cel, la bateria marcant un tempo liderat pel baix del líder. Un llarg i magnífic solo del pianista Villavecchia, músic que havíem tingut al Festival de Jam Sessions que fem els estius quan encara ell estudiava G.S. al Taller de Músics ESEM. El final, espaterrant com l’inici, amb el recurrent clarinet baix, veu de l’Anna, percussions diverses, baix elèctric, i efectes electrònics estratosfèrics ha estat increïble, i sobretot de quina manera més delicada l’han acabat. Magnífic Javi Garrabella. Felicitats pel projecte.

Javier Garrabella – líder, composició, baix i electrònica Natural de Lleida, als 18 anys es trasllada a Barcelona per a estudiar al Taller de Músics, on obté successivament el Grau Mig i Superior en Baix elèctric de Jazz i Música Moderna, amb Pep Cucurella i Dee Jay Foster. També comença a estudiar composició amb Enric Palomar. Ha tocat amb grups tan diferents com Nebulah (metall), The Crossfathers (soul-rap), Ampabarà (rumba), Aurora (flamenc-jazz), Midstream (jazz-minimalisme), Magnus Luna (alternatiu-poesia musicada), Enric Hernàez (cantautor), Flamenkat (espectacle de flamenc resident al Palau de la Música). També ha escrit arranjaments per encàrrec (Enric Hernàez, A l'aire), gravat per a música de curtmetratges (Banana Day), produït música electrònica (Electronativa) per a vídeo-instal·lacions (Phiminiscence, Temps de Flors 2016), sessions d'improvisació amb dansa (Nunart, Improvist), és també músic de sessió per a gravació de temes pop en estudi (Ten Productions, Kaixoetagur), etc.

Doncs ja hem acabat el programa d’avui i ja ho heu pogut escoltar, divers i magnífic, melòdic en el primer projecte de Youkali Music el del pianista Jorge Vera per després entrar en el camí de la música contemporània que ja no hem abandonat, amb el segon disc de Youkali, el del saxofonista Gustavo Díaz i el seu projecte d’intervals, i acabar com ho hem fet, amb aquesta sorprenent meravella de Javi Garrabella de ”La bellesa i el misteri dels nombres primers”, magnífica obra d’un músic de casa nostra.

Abans d’acomiadar-me us voldria recordar que pel proper divendres 18 de maig tindrem un magnífic concert de Jazz al Molí dels Frares amb un quintet extraordinari liderat pel pianista i compositor Néstor Giménez. L’acompanyaran mestres dels vents com són el nostre i vostre estimat Gabriel Amargant, saxos i el gran flautista Pablo Selnik. A la base rítmica i a part del piano del líder, comptarem amb el contrabaix de Vic Moliner i a la bateria l’entranyable Joan Terol. Això serà el divendres 18 al Molí dels Frares a partir de les 22h en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament  i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.

Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, seleccionat les seves músiques i explicat interessos comuns, us espero la setmana vinent si podeu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.

Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |