Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio molins de rei 91.2 aquí a Ràdio abrera 107.9
amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Benvinguts a Jazz Club de Nit avui amb un programa dedicat a tres projectes personals de músics de casa nostra, i sí, músics de casa nostra són els que han estudiat aquí, els que han fet projectes aquí o amb gent d’aquí, com són el de l’Emilio Martín, contrabaixista canari establert a casa nostra i el, seu primer projecte personal anomenat “Achined”, o sigui Tenerife en la llengua dels primers pobladors de les illes. També és un projecte com de casa el del gran saxofonista Ernesto Aurignac Trio “Plays Standards Vol.1”, amb la base rítmica de casa nostra. I per descomptat, el projecte de Sergi Sirvent Quartet dedicat a la música de Thelonious Monk “Monk Numbers”.

Us voldria comentar que a partir d’avui encetarem un nou espai, un micro espai, dins el programa i que serà la inclusió d’un micro conte sobre músics, música o estils del jazz. Coses de la vida, en un magnífic concert al Jamboree, el del Peter Bernstein Quartet em vaig trobar un bon amic, Pep Cardona, que fa el programa Paraula de Jazz  a Tarragona Ràdio. Al Jamboree mateix, en Pep em va presentar a Carme de la Fuente i el seu company Artur. Carme  em va explicar que feia micro contes en el programa del Pep i vam estar xerrant una estona explicant-li jo les meves activitats. Posteriorment vam contactar pel Facebook i em va proposar de fer algun micro conte per aquest programa i jo que els havia convidat a venir al concert de divendres, i ells que fins i tot van venir al concert del divendres a veure Xavier Casellas Quartet on van gaudir moltíssim, com tots nosaltres. Doncs això, que ja us he presentat Carme de la Fuente i avui la podrem escoltar en un micro conte sobre el projecte de l’Emilio Martín. Fins després Carme.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs comencem amb la música del programa d’avui que serà, ja ho podreu escoltar, magnífica, i ho farem amb el projecte del gran pianista amic nostre Sergi Sirvent el qual  ha vingut també al Jazz Club La Vicentina....i el projecte dedicat a Monk ....


“MONK NUMBERS”
Sergi Sirvent Quartet

Editat per Selffish Records
Enregistrat en directe el dia 25 d´Octubre del 2017, al Centre Cívic Can Déu.
Mesclat i masteritzat per Jordi Vidal.
Produït per Sergi Sirvent i publicat per Selffish Records

Sergi Sirvent, piano.
Jaume Llombart, guitarra.
Horacio Fumero, contrabaix.
Jordi Gardeñas, bateria.

Thelonius Monk. Un mite. Un referent absolutament imprescindible per a qualsevol músic de jazz. Ha sigut i segueix essent una influència molt important en la vida musical del pianista Sergi Sirvent així com també en la del imprevisible guitarrista Jaume Llombart que també és un declarat fan de la música de Monk. Amb el reconegut contrabaixista Horacio Fumero, Sirvent té el privilegi de tocar-hi sovint compartint escenari a trio amb David Xirgu amb qui ja ha enregistrat dos álbums; per descomptat que Fumero ha tocat i retocat la obra de Monk moltíssimes vegades, en nombroses ocasions al costat de Tete Montoliu i Peer Wyboris, entre molts d´altres. Jordi Gardeñas es un baterista únic i molt personal, amb qui Sirvent va poder comptar per realitzar un projecte vanguardístic en format octet anomenat Octopussy Cats  (on també hi ha Jaume Llombart) entre d´altres projectes.

Doncs després de la presentació que ens ha fet en Sergi, comencem amb les músiques de Monk, i ver per on, que no fa pas massa vam fer un programa on en Valentí Moya li va retre també el seu homenatge, aquest en clau manouche o gipsy jazz. Comencem amb el primer track , la baladeta anomenada...

1.- Light Blue    (Th. Monk)         4m51s

Tema que obre l'àlbum "Thelonious In Action" de Monk. Enregistrat en directe al Five Spot Cafe, Nova York, el 9 de juliol i el 7 d'agost de 1958. Originalment publicat a Riverside amb Thelonious Monk (piano); Johnny Griffin (saxo tenor); Ahmed Abdul-Malik (baix); Roy Haynes (bateria). Doncs ja veieu, aquesta és la referència d’un magnífic tema del genial Thelonious Monk amb el seu magnífic quartet amb en Johnny Griffin extraordinari. Els nostres herois l’han fet també amb la mateixa delicadesa, i jo diria que un pèl més delicat, de tempo, amb un Sirvent fent de Monk, com tantes vegades l’hem vist. Jaume Llombart i el líder comparteixen els preciosos moments melòdics d’aquest bonic tema de Monk on un percep la mixtura de tema i improvisació, car en Monk fins i tot el tema podria semblar una improvisació.

Dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I seguim amb una mica més, no gaire, tempo, car, aquest projecte és així de delicast. Voldria dir-vos que aquest és un disc autoeditat, o sigui que per a més informació us poso l’enllaç a la pàgina web de Sergi Sirvent...


Seguim ara amb un altre tema on els inicis són força delicats a guitarra solo del magnífic Jaume Llombart en el tema....

5.- Reflections         (Th. Monk)                4m55s

Doncs un es podria preguntar si hi pot haver alguna música més delicada que aquesta, i sí, n’hi deu haver, però no tant maca. Una llarga introducció a càrrec d’un dels millors guitarristes de l’escena peninsular, no gaire reconegut pel públic, i volia dir, gran públic, ha...malauradament, no existeix aquest concepte del gran públic en el món del Jazz. Jaume ha encetat el tema amb una impro quasi només amb acords i la melodia sempre al seu costat. Horacio sí ha desenvolupat una gran improvisació, melòdica i delicada, alhora que rica amb tècnica i per descomptat una gran afinació. Ell que, havia tocat Monk tantes vegades amb Tete Montoliu i Peer Wiboris i què és el referent per a tots nosaltres en humanitat i musicalitat. I acabant el tema, el líder ha aparegut a tot swing delicat fent una preciosa impro enllaçada amb la melodia, ja per acabar el preciós tema. Els aplaudiments suposo que deuen ser els vostres...

Monk va enregistrar aquest tema el 1952, fixeu-vos, en una edició de Prestige amb d’altres joies de la seva corona com són “Trinkle Tinkle” i “Bemsha Swing”. I tot i ser aquesta una melodia força aclamada, sembla que no va trobar ningú que l’hi posés cap lletra.

Des del prisma de cada membre del quartet i l’alquímia que es crea entre tots ells  - amb alguns petits i mínims arranjaments de Sirvent, en algun tema - ens presenten uns quants “numbers” de la obra monkiana.  Tots els temes de Monk tenen una Àurea pròpia i el seu propi color però tots estan unificats per un llenguatge personal i intransferible que ha transcendit de tal forma que ha afectat a la música en si, al llenguatge del Jazz. I és que com deia el mestre amb humor: “jo sempre toco la mateixa cançó”.

Seguim amb dos temes que ha volgut ajuntar en Sergi primer amb el delicat “Misterioso” que Monk també va enregistrar al Five Spot Cafe de New York  el mateix 1958, i evidentment amb la mateixa formació comentada abans, i després amb el més potent i modern “Evidence”, Som-hi doncs amb....

7.- Misterioso-Evidence     (Th. Monk)                6m31s

La versió original és però amb una mica més de tempo, començant el Geni a piano solo i després ja amb el gran Johnny Griffin i tot el quartet en un directe que devia ser acollonant. Charlie Rouse seria després el saxo tenor de Monk, cadascun d’ells dos, monstres del tenor. Misterioso el varen tocar i és un Blues, al menys en la impro de Griffin. El que hem escoltat, curtet i ras, de “Misterioso”, és la seva melodia interpretada amb la millor sensibilitat, amb el líder improvisant al piano mentrestant la resta de companys el recolzen harmònicament. I el canvi a “Evidence” és brutal, considerant la modernitat de la composició, amb ritmes trencats i harmonia típicament Monkiana. Jaume ens mostra com és ell de gran guitarrista, ara sí, amb un solo puntejat de gran tècnica i gust, alhora que sonoritat profunda, la de la seva guitarra de caixa, un so a Jazz. Una base rítmica impactant amb el gran Horacio i el més dels eclèctics bateristes, per com toca, el magnífic Jordi Gardeñas, ell també amb una concepció del swing increïble. El seu solo ha estat magistral, i més impactant és veure’l executar-los. Després d’ell, líder i guitarrista, acabant el tema amb la melodia principal.

I nosaltres acabarem el projecte del Sergi Sirvent “Monk Numbers” amb el magnífic....

2.- Nutty         (Th. Monk)                6m23s

Aquest és un altre dels temes que Monk va tocar al Five Spot Cafè formant part del disc “Misterioso” del Thelonious Monk Quartet. El quartet liderat per Sirvent en va fer una magnífica interpretació, recordem que va ser en un directe el dia 25 d´Octubre del 2017, al Centre Cívic Can Déu. Si no fos pel “Reflections” que hem posat abans, diria que aquest directe del Sergi Sirvent Quartet és un homenatge als enregistraments en viu que va fer el genial Thelonious Monk. Després de la presentació del tema amb la seva melodia, el swing ha aparegut de la mà de la base rítmica, magnífics tots dos, recolzant la gran improvisació de Sirvent al piano. En aquest moment hem escoltat només a un trio de jazz, de piano, contrabaix i bateria. El solo de Jaume Llombart ha aparegut després del seu volgut silenci, i ja ho heu vist de quina manera ho ha fet, delicada, quatre notes i alguns acords, per després deixar pas al grandíssim Horacio Fumero, un dels mestres en això d’acaronar “La Berra”. El tema ha tornat al final, amb piano i guitarra a l’uníson en una gran col·laboració, i el swing que no ha parat, fins el final....i em sembla que encara el sento dintre meu....El final però, acabat amb una gran intervenció de Jordi Gardeñas a la bateria.

Doncs deixem aquest projecte però nosaltres seguirem ara amb el primer disc al seu nom del gran contrabaixista canari Emilio Martín el qual ens va acompanyar en un concert al Molí dels Frares formant part del Ramón Díaz Trio amb el gran saxofonista Jeppe Rasmussen.

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Som´hi doncs amb el projecte de l’Emilio anomenat...


“ACHINED”
Emilio Martín

Editat per 96kmusic          960026
Enregistrat per Jordi Vidal el 10 i 11 de febrer a l’Estudi Laietana, Barcelona.
Masteritzat per Albert Guitart

Iago Aguado, guitarra
Jeppe Rasmussen, saxo tenor i soprano
Alejandro Esperanza, piano
Emilio Martín, contrabaix
Ramón Díaz, bateria

Totes les composicions són de l’Emilio Martín.

Doncs aquest magnífic contrabaixista i compositor que vam poder veure al Molí dels Frares, ha presentat aquest projecte amb el seu quintet per diversos indrets com són l’Auditori de Barcelona tal dia com el 19 d’abril de 2017, acompanyat de Miquel Mayordomo Trio, en el que va ser una col·laboració del mateix Auditori i el Conservatori del Liceu. Músic ell d’aquesta institució, ha coordinat alguna de les Jam Sessions que es fan els dijous al cafè de la institució centenària, al Nou de la Rambla, jams que es fan amb els alumnes del centre i que ell va coordinar. També va presentar-lo a l’Auditorio de Tenerife un 20 d’octubre de 2017 amb quasi la formació al complet. L’Emilio Martín ara mateix està acabant de polir el que serà el seu segon projecte en disc. Quan surti i me’l faci arribar, també el podreu escoltar en aquest mateix programa.

Doncs comencem amb la seva música i ho farem amb el preciós tema anomenat....

4.- 10 Hours             (E. Martín)                 3m10s

Doncs ja heu pogut escoltar quina delícia de música, la d’aquest gran contrabaixista i compositor. Us haig de dir que aquest disc me’l va donar a 23 Robadors ja fa uns dies, després d’escoltar un projecte a trio amb Iago Aguado, el guitarrista que tant bé i suau a sonat i sonarà, i en Jordi Pallarès, bateria. Un projecte que una vegada editat també podreu escoltar aquí, si és que finalment decideixen fer-ho. Una preciosa balada, curteta, però molt maca la seva melodia i una bona introducció del líder al contrabaix, seguida dels suaus sons de la guitarra de Iago. L’Emilio Martín i el Jeppe Rasmussen al saxo tenor, van venir al Molí dels Frares format part del projecte de Ramón Díaz, ara també a la bateria. La delicadesa del so del saxo tenor d’aquest músic danès establert a casa nostra de fa molts anys, ens ha captivat i ho seguirà fent en els propers temes amb una mica més de canya rítmica.

I tal i com us havia comentat, aquí teniu el Micro Conte de Carme de la Fuente dedicat a “Achined”, La Meva Terra....

.....................................

Doncs ja heu escoltat de quina manera més delicada Carme ens ha parlat de “Achined”, la Meva Terra, el primer disc de l’Emilio Martín. Molt maco Carme. Fins la setmana vinent......he passejat per la meva terra.

Seguim doncs amb el tema anomenat...

6.- Daniela                (E. Martín)                 6m38s

Doncs ja heu escoltat que, tot i el tempo una mica més viu, la composició s’ha mantingut en l’atmosfera delicada, i així és que també amb el solo del pianista amb unes frases curtes inicials magnífiques, plenes d’intencions, i amb un magnífic swing gràcies al contrabaix del líder i a la bateria del Ramón. Ells dos han permès que l’Alejandro Esperanza executés un preciós i nítid solo amb un molt bon gust musical. El líder ens ha mostrat de quina manera més melòdica ha fet el seu solo, amb un bon llenguatge jazzísitc i bon domini de l’instrument en una altra seva magnífica composició. Guitarra, saxo i piano acaben el tema amb la melodia principal i així és que ens han ben enlluernat.


I encara seguim amb més música de l’Emilio Martín i ara ho farem amb el tema anomenat...

5.- Lonoma               (E. Martín)                 8m42s

Un altre gran tema, amb una preciosa intro de Iago Aguado a la guitarra. Després d’ell han introduït el tema pròpiament dit, amb els diversos canvis encabits en la seva estructura. No gens fàcil i sí complex, i també la melodia, i tot i així, ens ha entrat fàcilment per la orella, oïda. Un break rítmic després del tema sencer, ens ha permès gaudir de nou i molt delicadament del so cristal·lí de la guitarra del jove Iago Aguado. El Groove, imparable i delicat, s’ha mantingut gràcies a les mans de l’Emílio i Ramón, ajudant l’Alejandro amb els acords tant ben posats. El característic so del saxo soprano, ara amb el Jeppe Rasmussen i el seu solo, ens han anat catapultant vers moments màgics i d’un cert clímax, arribant al final, amb la melodia, trencada, a mans de guitarrista, pianista i saxofonista, tots tres alhora, per acabar de cop el magnífic tema.

I nosaltres acabem el projecte d’aquest gran contrabaixista i ja ho heu pogut escoltar, també gran compositor, i ho farem amb el tema més viu i primer tall del disc, anomenat...

1.- Tiroles                  (E. Martín)                 4m52s

Doncs tot i els inicis força vius, però també delicats com tot el projecte, el líder ens ha tornat a situar en un break rítmic on la delicadesa ha imperat de nou, moments després però, de nou amb un altre magnífic swing de contrabaixista i bateria, recolzats pels acords del pianista, permetent al saxofonista Jeppe Rasmussen, ara amb el tenor, fer un magnífic solo. Quina gran compenetració que tenen l’Emilio i el Ramón, i de quina manera fan tirar a tot drap la màquina rítmica. El saxofonista ha acabat el seu solo i sense donar-nos compte ens ha situat en la melodia principal, tot i ben acompanyat de la resta de companys i així acabar el magnífic tema anomenta “Tiroles”. Doncs ja hem acabat aquest projecte de l’Emilio Martín, contrabaixista i compositor, gran en les dues facetes i que espero que us hagi agradat. Acabarem el programa, però abans..

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Doncs sí, acabarem el programa amb el projecte de l’amic Ernesto Aurignac Trio anomenat....


“PLAYS STANDARD VOL. 1”
Ernesto Aurignac Trio

Edita Factoria Jazz per a Blue Asteroid Records
Mesclat per Ferran Conangla
Produït per Ernesto Aurignac i Jorge Moreno

Ernesto Aurignac, saxo alto
Pedro Campos, contrabaix
Santi Colomer, bateria

Veiem què ens diu l’Ernesto d’aquest el seu projecte....
Estic molt agraït a Pedro Camps (contrabaix) i Santi Colomer (drums) per l'amor i l'energia que han posat en aquesta nova aventura: El meu tercer fill! Brindo per vosaltres i per tot el que ens queda. Per a mi era un somni treballar amb Jorge Moreno de Blue Asteroid Records, un professional increïble i una grandíssima persona, em feia molta il·lusió fer alguna cosa junts i per fi ho vam aconseguir. Gràcies Jorge! Gràcies Ferran Conangla pel gran treball de mescles que has fet i gràcies Alberto Sol de Sants i Manolo Toro de PuertoRecords per tot el vostre amor i bon fer a l'estudi. Sempre vaig tenir al cap fer un disc a trio, sense instrument harmònic, tocant els meus estàndards favorits. Un disc que fos senzill, fàcil d'escoltar i dinàmic; Que passessin els temes volant, ple de clàssics, tots els tracks de breu durada, solos molt curts, exposició i re-exposició de les melodies a l'ús, amb un so directe, humil i sincer.
Ernesto Aurignac

Doncs començarem amb una preciosa balada, no precisament de les que s’escolten més a concerts i jams, composta per Billy Eckstine anomenada...

9.- I want to talk about you                        (B. Eckstine)             5m23s

Doncs aquesta és una preciosa balada escrita per Billy Eckstine i que podem escoltar cantada per ell mateix en un enregistrament del 1944. John Coltrane en va fer una versió personal en el seu disc SoulTrane interpretada en un to més alt i amb el seu saxo tenor, reinterpretant-la i fent-se-la seva, molt seva com feia amb tots els temes d’altres que ell tocà. L’Ernesto l’ha interpretat en la mateixa tonalitat que el genial Trane però una mica més lenta, fent-la encara més profunda. I quin so que té aquest grandíssim saxofonista malagueny, ell interpretant a la seva manera els estàndards que més li agraden, i amb la seva particular manera de fer els solos, amb glissandos súper ràpids fins i tot en una balada tant lenta. Preciosa melodia de Eckstine que a més a més de ser un molt bon cantant, va compondre i dirigir la seva pròpia banda, en aquells terribles anys de la Segona Guerra Mundial.

Ens diu l’Ernesto ...vaig estudiar gràcies als meus pares la carrera de saxòfon clàssic i vaig créixer escoltant els discos de Chet Baker, Charlie Parker, John Coltrane, Joe Pass i Miles Davis. Sempre vaig ser gran melòman aficionat al jazz i la música clàssica. Amb 18 anys em vaig instal·lar a Barcelona on vaig aprendre el llenguatge del jazz de forma autodidacta. El so de la meva música és la fusió de les meves influències i experiències vitals. La música clàssica i el jazz em van dotar d'una àmplia perspectiva de la música que he desenvolupat en la meva carrera musical. Cada viatge, cada concert, cada trobada aporta una nota més en la meva ens sonora, en la meva concepció musical, en la meva recerca. Agraeixo profundament estar involucrat en la formació educativa com a professor d'altres músics novells, impartint màster-class, visitant conservatoris, escoles i agrupacions musicals, fent classes en seminaris i en cursos de música.

Seguim amb la música dels estàndards que més li agraden a aquest, un dels millors saxos altos del moment de l’estat, amb permís de Perico Sambeat i Llibert Fortuny, i ho farem escoltant el magnífic i tampoc massa escoltat blues de Charlie Parker anomenat....

2.- Barbados             (Ch. Parker)              5m05s

Es tracta d'un blues de dotze compassos amb un ritme de mambo. Parker el va gravar el 29 d'agost de 1948 amb Miles Davis (trompeta), John Lewis (piano), Curly Russell (baix) i Max Roach (bateria). Doncs sí, ja heu pogut copsar el ritme de Mambo, tan ben marcat pel Santi Colomer, i el contrabaix del Pedro Campos. L’Ernesto comença els temes i sovint no saps si està fent el tema, o sigui la melodia sencera, o si està improvisant, car, sempre afegeix força notes en la melodia principal. Sí és veritat que si sabem el tema, ben bé podem saber què està fent, i més quan s’aboca de ple a la improvisació, on ja no podem relacionar el solo de manera fàcil amb la melodia, tan potents i personals són els seus solos. Després del seu increïble solo, hem pogut escoltar el del jove contrabaixista Pedro Campos, magnífic solo, que ha deixat pas als “dotzes” amb solista i baterista Colomer fent ells dos una mena de tète a tète per finalment tornar al tema i acabar-lo.

Crec en la responsabilitat de continuar el camí de la recerca eterna i expandir la mirada cap al jazz i la música en general. En aquests últims anys, la composició ha pres una gran rellevància en la meva vida i segueixo treballant en nous projectes com a compositor. Haver escrit tota la música de "UNO" i "Anunnakis" ha estat una gran experiència que ha desenvolupat i evolucionat el meu so. Crec, invento, imagino, somnio, jugo, aprenc, comparteixo ... La meva missió com a persona i músic és aprofundir i madurar en l'art que em guia, la MÚSICA. ... i així fins a l'últim dia de la meva vida.
Ernesto Aurignac


I seguim amb més temes, avui, aprofitant que com ell ens ha dit, són curtets ab solos curtets, i ara ho farem amb el magnífic i positiu tema que ens va fer conèixer el gran Louis Armstrong tot i no ser seu el tema ....

5.- Struttin with some barbecue               (Lil Hardin)               4m14s

Doncs i quina joia de tema de Jazz Clàssic, però què bonic i maco que ho fan tots tres, i per descomptat el líder del projecte Ernesto Aurignac. Un tema dels anys 20, de fet del 1927 i que Louis Armstrong va enregistrar a Chicago amb els seus Hot Five, no havent-se cantat fins els anys 50 amb lletra de Don Raye. Ernesto ha desenvolupat el seu solo encabit en les harmonies i amb el so característic d’aquella època. El walking del Pedro al contrabaix ens el fa més rítmic alhora que també, evidentment amb l’aportació de Santi Colomer a la bateria, seguint el ritme d’aquells anys tan bojos.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I encara amb més temes d’aquest magnífic disc d’estàndards de l’Ernesto Aurignac i ara amb un altre magnífic tema de Cole Porter el conegut....

7.- Night and Day    (Cole Porter)             2m59s

Un tema que Cole Porter va escriure el 1932 pel musical “Gay Divorce” i que, segons diuen alguns, ha estat la més gran aportació d’aquest compositor al “Great American Song Book” i que per descomptat ha tocat tothom i es continuarà fent pels segles dels segles...ha. El tempo de l’Ernesto és en l’ona “parkeriana”, com ho és tot el projecte, car, aquest músic amic nostre és totalment parkerià en ànima i cor. Tot i això, la utilització d’elements distorsionants en el so del seu saxo alto, l’allunyen una mica del mite americà, i sovint el situen en l’aspecte més contemporani i free de la música feta per aquest instrument. De fet, “Night and Day” és una balada a tempo mig, que ha cantat quasi tothom, però que els músics de Jazz de l’època Be Bop, com és el cas en Neo Bop, sovint modificaven els tempos per adaptar-la a la nova musicalitat. Ja heu anat escoltant amb quina mestria interpreta les músiques aquest gran músic autodidacta, i tot i així, magnífic compositor amb dos projectes anteriors, “UNO”, amb una magnífica Big Band, i l’”Annunakis”, ambdós projectes posats en aquest programa. L’Ernesto havia acabat, o quasi el segon projecte amb una Big Band encara més Big que la de l’”UNO”, i ho havia de presentar de la mà del Taller de Músics, però malauradament i suposem per qüestions econòmiques, de moment, s’ha cancel·lat la seva presentació.

Doncs nosaltres acabarem el programa d’avui amb el darrer track del disc, amb un tema que m’agrada molt, i que és el....

10.- Just Friends                 (Klener & Lewis)                 3m45s

Ja veieu de quina manera són  aquests nois, i no només amics, car, han volgut representar de quina manera van anar els enregistraments, fets amb una total desimboltura i camaraderia. Us haig de dir que la base rítmica formada pel Pedro Campos i Santi Colomer ha estat imprescindible per a la consecució d’aquest projecte, i així ho ha expressat el líder a la pàgina web de l’editorial Blue Asteroid, i per descomptat que nosaltres també ho ratifiquem, car, ells dos han estat perfectes en la seva tasca primera, la d’acompanyar al líder a la perfecció i també amb la seva participació en alguns solos. Magnífics tots dos, i magnífics tots tres. Aquest és una cançó popular que es va convertir en un estàndard de jazz. La cançó va ser escrita el 1931 per John Klenner amb lletra de Sam M. Lewis. Encara que va ser presentada per Red McKenzie i His Orchestra l'octubre de 1931, es va convertir en un èxit quan el cantant Russ Columbo la va interpretar amb l'Orquestra de Leonard Joy el 1932. Es va tornar a editar el mateix any en una versió de Ben Selvin & His Orchestra i ha estat gravada molt sovint des de llavors. Amb aquesta magnífica aportació de l’Ernesto Aurignac en l’ona més parkeriana, la de tot el seu projecte, hem acabat el nostre programa d’avui.

Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb aquest programa i recordar-vos que hem començat amb un projecte de Sergi Sirvent dedicat a Thelonious Monk i per tant “Monk Numbers”, i que hem seguit amb el magnífic projecte de l’Emilio Martín “Achined” per acabar amb la meravella neo bop de l’Ernesto Aurignac Trio dedicada alguns dels estàndards que més li agraden, i per tant “Plays Standards Vol. 1”.

Ara sí, acomiadem aquest programa i fins la setmana vinent, i jo mateix Miquel Tuset i Mallol us agraeixo la vostra assistència, aquí o al blog del programa que ja sabeu què és jazzclubdenit.blogspot.com.es, i us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.



Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs ja hi tornem amb un programa dedicat a Fresh Sound Records i ho farem com sempre amb dos projectes de la secció New Talent per acabar amb un vinil digitalitzat en primera escolta per qui us parla. Les músiques que escoltareu primer seran les més pausades però també molt modernes del projecte “Second Stream” amb Yago Vázquez,  Jeff Hirshfield i Scott Lee. Seguirem amb més trempera amb el projecte de Oriol Vallès i Joan Casares acompanyats de mestres com Perico Sambeat i Toni Belenguer en el seu “Smack 7 Dab”, per acabar amb un vinil de 180gr de la sèrie Jazz Workshop de la mateixa editorial mare amb Pepper Adams plays the compositions of Charles Mingus.

Abans però dir-vos que aquest divendres 23 de febrer tindrem el concert gratuït organitzat per Jazz Club La Vicentina i patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts amb el magnífic projecte de Xavier Casellas Quartet, amb Xavier Casellas, veu; Albert Bover, piano; Manel Fortià, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. Una formació de luxe amb la qual podrem gaudir al Molí dels Frares a partir de les 21h30m del divendres 23. Sereu molt ben vinguts.

Doncs....Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Comencem doncs amb aquesta delícia de disc, que per començar anirà molt bé, que ja anirem agafant trempera. El projecte de...


“SECOND STREAM”
Yago Vázquez-Jeff Hirshfield-Scott Lee

Editat per Fresh Sound New Talent                FSNT 514
Gravat per Mike Marciano a Systems Two Studios, Brooklyn, Nova York, el 12 de maig de 2016
Mesclat i masteritzat per Katsuhiko Naito a Avatar Studios, Nova York.

Produït per Yago Vázquez, Scott Lee i Jeff Hirshfield
Productor executiu: Jordi Pujol

Yago Vázquez, piano
Scott Lee, contrabaix
Jeff Hirshfield, bateria

Veiem abans de començar qui és aquest pianista....

Yago Vázquez és un pianista d'Espanya amb seu a Nova York. Va estudiar al Conservatori Superior de Música de Vigo, SPJ Pontevedra i Estudio, Escola de Música (Espanya). Es va traslladar a Nova York el 2008 per a estudiar a The New School for Jazz and Contemporary Music on es va graduar amb honors el 2010. Ha fet gires per tocar en festivals de jazz a Suïssa, Alemanya, Espanya, Portugal, Anglaterra, Estats Units, Corea del Sud, Guatemala, Mèxic, Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Xile, entre d'altres. Ha tocat en els clubs de jazz més prestigiosos de Nova York (Blue Note, Smalls Jazz Club, Jazz Gallery, Jazz at Lincoln Center, The Jazz Standard, Cornelia Street Cafe, etc.).

Bé doncs, comencem amb les seves músiques, que no només són les d’ell, sinó que el projecte està compost per temes de tots ells. Escoltem doncs el primer tema d’aquest magnífic trio, el segon track del disc, compost pel contrabaixista Scott Lee, anomenat....

2.- Cue Ball              (S. Lee)                     6m23s

 Doncs ja heu pogut escoltar el concepte modern de la composició, i la manera minimalista de la interpretació del pianista Vázquez. Una música molt agradable d’escoltar, on la modernitat de la melodia i improvisacions és força ben assumible per a tothom. La calidesa del pianista és també evident i així és que ho hem escoltat en la seva impro. La base rítmica està immensa donant-li el suport necessari per a la seva perfecte execució solista. El contrabaixista, i potser perquè és el seu tema, sembla tenir més preponderància que el company baterista. Tot i això, aquest, sense fer massa escarafalls hi és i així és que fa anar la màquina rítmica a un bon tempo, tot i que força delicat. Ja a les acaballes, el compositor també ha desenvolupat el seu solo d’una manera força brillant, amb alguns moments excepcionals. Després, denou el tema i ja arriben al final.

Yago Vázquez ha estat presentat en més de 30 àlbums i ha actuat amb músics com Reggie Workman, Billy Harper, Jesse Davis, Jamie Baum, Gilad Hekselman, Joe Martin, Ingrid Jensen i Brad Shepik, entre molts altres. Yago ha editat un àlbum com a líder, "Chorale" (Free Code Jazz Records 2011) amb Logan Richardson, Aidan Carroll i Tommy Crane. És membre de "Stream", un projecte de trio que co-condueix amb el baixista Scott Lee i el baterista Jeff Hirshfield. "Stream" i "Second Stream" editats per Fresh Sound New Talent. Aquest darrer el que esteu escoltant.

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

De fet, les músiques compostes per aquest jove pianista són les més dolces i delicades no exemptes de ritme, com per exemple en aquest tema seu anomenat....

9.- Basses Loaded              (Y. Vázquez)                        5m38s

Un tema, ja ho heu escoltat, farcit de classicisme, quasi romanticisme, car sembla ser aquest el vessant melòdic on s’hi troba més bé. Això ha canviat ben aviat, car, una vegada feta l’exposició dels tema, l’autor ha començat amb la improvisació i ben moderna que l’ha fet sense oblidar els records al món clàssic. Una barreja melòdica i harmònica de dos mons que cassen ben bé, ja ho heu pogut escoltar. Fins i tot, el solo del contrabaixista ha començat amb aquest tarannà melòdic i així s’ha anat desenvolupant mica a mica ja per camins més moderns. Una conjunció perfecta la d’aquets tres músics ja amb un parell de projectes editats i que deuen haver tocat infinitat de vegades junts, presentant-los. Un tema que ha acabat tot i pujant una escala, i no de cargol.


I encara podem escoltar una mica més de música, i ho farem amb el tema també de Yago Vázquez, anomenat...

4.- Suyai        (Y. Vázquez)                        4m18s

Ja heu pogut escoltar quina delicadesa de tema, sobretot en la melodia inicial. Després el tema ha anat derivant cap a camins moderns però sempre, i de moment, encabits en una modernitat assequible. Però ai las, les coses canviaran ben aviat, car el projecte abasta estructures més modernes que podreu escoltar i així tenir una perspectiva força més amplia del projecte. El tema, la melodia, ja ho heu pogut escoltar, és preciosa i el líder l’ha iniciada i quasi sense avisar, ell mateix s’ha embrancat en la improvisació, i així mateix, sense avisar és que ha tornat al tema i arribat al final, ell solet, quin paio. És clar, que tot i que no es noten, els dos companys hi són i de quina manera. Mantenir la pulsió rítmica és el que fan aquest parell de mestres, i de quina manera més sobria i elegant que ho fan, que ho fan tots tres. Aquest, podríem dir que és un trio elegant, que fa una música elegant, a vegades amb espurnes properes del món clàssic. Preciós tema del Yago.

I acabem el projecte  d’aquest trio de cracs amb un altre tema també del contrabaixista Scott Lee anomenat....

6.- Displaced                        (S. Lee)                     6m33s

I quin bon tema que acabem d’escoltar....sembla que aquesta és la vena compositiva del contrabaixista Lee. Una barreja en aquest tema de ritmes trencats i melodies, amb canvis rítmics magnífics. Un tema que sembla fer una passa endavant respecte els dos anteriors pel que fa a la seva concepció, estructura i finalment, desenvolupament de solos, i així ens ho ha mostrat aquest pianista tant delicat, en Yago Vázquez. Un magnífic i potent solo, amb moments de clímax ben acompanyat pels seus dos companys. Quan la delicadesa ha tornat, ha estat el compositor qui la omplert de calidesa amb el seu magnífic solo a contrabaix. Mai però l’han deixat sol, i així és que tots tres han continuat plegats. Al final, la irrupció del pianista i amb els altres dos, han encarat el final del tema acabant-lo de cop.

I per acabar us posaré al blog l’enllaç al web del disc a freshsoundnewtalent


I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I seguim amb una mica més trempera amb el projecte farcit de Hard Bop dels nostres joves amics Oriol Vallès i Joan Casares, anomenat...


“SMACK 7 DAB”
Oriol Vallès i Joan Casares

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 1006
Enregistrat per Jaume Figueres a Estudis Ground, Girona, Espanya, els dies 3 i 4 de juliol de 2016
Mesclat i masteritzat per Quim Puigtió 'Kato'
Produït per Oriol Vallès i Joan Casares
Productor executiu: Jordi Pujol

Oriol Vallès, trompeta
Joan Casares, bateria
Lluc Casares, saxo tenor
Joel González, piano
Pau Sala, contrabaix.
Convidats: Perico Sambeat, saxo alto a les pistes 3,4,6; Toni Belenguer, trombó a les pistes 3,4,6 i Hugo Astudillo, veu i saxó alt a la pista 9.

Aquest és el segon disc editat d’aquest parell de joves cracs, als quals hem vist créixer en tots els aspectes, vital i musical, i deu n’hi do quina maduresa que han conquerit a base de tenir-ho clar i moltes ganes de treballar, i per descomptat, talent, molt de talent. Allò que diem: t’ho has de creure, i has de seguir el teu camí passi el que passi. He parlat algunes vegades d’aquests nois en aquest programa i avui ho tornaré a fer però en menor magnitud i sí que us posaré algun enllaç pels qui vulgueu saber-ne més. Un projecte amb nou temes i que dius, i ara quin no poso. Problema gran. Tots tenen una trempera extraordinària si exceptuem el tema compost a mitges entre Vallès i Hugo Astudillo, aquest darrer un mestre del saxo alto i un Hip Hopper d’allò més potent, el curtet i preciós tema del Joan Casres dedicat al “Smalls’” anomenat “Smalls’ Special”, i la preciosa balada composta per Oriol Vallès i que ara us posaré anomenada....

6.- Nostàlgia             (O.Vallès)                  7m16s

Una preciosa balada de l’Oriol amb un Toni Belenguer a la melodia  i amb trombó, i subtilesa exquisida per a començar aquest projecte, i també amb la preciosa sonoritat d’un altre mestre, el gran Perico Sambeat. L’Oriol és qui ha acabat el tema per deixar pas al solo, magnífic i delicat del gran trombonista Belenguer, un dels millors exponents d’aquest instrument, amb un domini total de l’afinació i llenguatge jazzístic. I quin tros de mestre en Toni, el qual també participa en els projectes del Joan Chamorro i en molts més. Després del solo, fan una mena de riff recurrent tots plegats, amb sotragades rítmiques incloses com a motiu principal del tema i seguir amb el solo del compositor, curtet solo per acabar el tema tots plegats. Una preciosa balada a tempo súper slow, i per tant, de difícil execució sobretot pels vents i la seva respiració i afinació. Però, què carall, aquí, joves i grans, són tots uns cracs en els seus instruments respectius. Una preciositat de l’Oriol per a començar el projecte d’aquest parell ed joves.

I el setembre de 2017,en Mark Gardner de Jazz Journal Magazine ens va dir això...

"El saxofonista Sambeat és l'únic nom familiar (internacionalment parlant) d'aquest grup de hard boppers catalans, però tots ells estan a un nivell extraordinari tot i que els líders nominals són el trompetista Vallès i el baterista Casares. La música carnosa, de la millor forma dels Jazz Messengers, ve totalment de dins del grup i està perfectament adequada per a millorar els passatges de conjunt entre i darrere dels solos. Vallès és un trompetista vigorós que exhibeix la influència indiscutible de Freddie Hubbard. El quintet bàsic es complementa amb diversos temes de Perico Sambeat i el trombonista Toni Belenguer.

Seguim amb una mica més de trempera amb el tema de Joan Casares anomenat...

7.- Rita’s Strut          (J. Casares)              5m00s

Doncs i quin tema més així com en l’ona Horace Silver, una mica funky però amb canvis diversos, magnífics. En Pau Sala al contrabaix ha iniciat el seu solo, melòdic, i seguint perfectament l’estructura harmònica de manera comprensible per a tots nosaltres. El swing ha aparegut, a vegades, a moments, i això ha passat en el solo de l’Oriol. La potència solista i velocitat d’interpretació l’hem gaudit amb el Lluc Casares en un projecte enregistrat de fa dos anys. Com deuen tocar tots ells ara mateix. La melodia principal ha tornat després d’un solet curtet del Jöel González al piano i després l’han acabat.

Seguint amb el comentari de Mark Gardner.....
Una característica de la banda és l'estreta unió fins i tot en una peça més lenta com “Nostalgia” (res a veure amb la composició de Tadd Dameron, tot i que la cadència d’acords són bastant Dameronians). “Raval Hip Attitude” pren algunes frases del tema “Buttons and Bows” de Jay Livingstone, això diu ell, mentre que “Rita's Strut”, que acabem d’escoltar, té més que un toc de l’Horace Silver. Les interpretacions estan ben realitzades i als músics se’ls hi ha assignat un espai adequat per als seus solos. Aquests músics han estudiat en profunditat el llegat substancial del Hard Bop, portant aquest coneixement i l'esperit que l'informa a la seva pròpia manera i mantenint la tradició viva mentre ja hem vist de quina manera la van actualitzant. Si ho escoltéssim amb els ulls embenats, aquesta música enganyaria a qualsevol pensant que es tracta d'una formació de Jazz contemporani de Nova York, així és que són tan bons. Val la pena escoltar com aquests músics desenvolupen les seves habilitats...i al final ens recorda que amb el tema rapper final cantat i tocat al saxo alto per Hugo Astudillo, aquests joves músics clouen aquest magnífic projecte....Mark Gardner dixit.


recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Una mica més de trempera ara amb el tema de l’Oriol mena de record  a una mala nit del Lluc anomenat...

8.- Lluc’s Nightmare           (O. Vallès)                 7m10s

I quina mala nit devia passar el Lluc, ha..ha...No tant, no tant. Un altre tema marcat per canvis rítmics diversos i melodies entremaliades que han deixat pas al Lluc amb el seu tenor i magnífic solo. La tècnica d’aquest jove músic estava en el moment de l’enregistrament a un gran nivell, i aquesta tècnica i gust interpretatiu es fan grans a passes de gegant, i enguany encara més havent pogut entrar a la súper prestigiosa escola de música de  New York, la Julliard School of Music. Al mateix lloc que Miles Davis i gent certament privilegiada econòmicament, aleshores i segurament que també ara, només podien anar-hi. En Lluc hi és per mèrits propis i segurament becat, la qual cosa ens situa on és el nivell musical d’aquest jove crac que encara no en té 30, ni 29, ni 27...ni... El compositor i trompetista, també estant-se ara mateix a New York en una altra prestigiosa escola, l’ha seguit amb el seu brillant solo. El llenguatge i tècnica d’aquest noi de Terrassa és impressionant. I és que aquests nois són el present del Jazz que es fa a casa nostra, i són també el futur. Uns músics que han passat pel Jazz Club La Vicentina en formats diferents i que ho seguiran fent. Jöel al piano, també ha brillat, i és que el so del seu piano és així mateix, brillant, de la mateixa manera que ho és la seva interpretació. Magnífic el Jöel González també. Després, tots plegats, encarant el tema i dirigint-se cap el final. I quina trempera.

Us voldria dir que penjaré al blog l’enllaç a la web del disc de FSNT:


I acabarem ja a tope de swing amb un tema del Joan Casares, on també hi participen aquests dos mestres valencians, en el tema anomenat...

4.- The Ero of Today           (J. Casares)              5m48s

Doncs i quina canya de tema, tot i els inicis delicats gràcies al “Rodhes” del Jöel. Però és que ben aviat, el tema s’ha anat desenvolupant amb una energia magnífica. Un altre tema on hem comptat amb la col·laboració de Perico Sambeat i Toni Belenguer. El primer ha iniciat els solos, i de quina manera més magistral ho ha fet. I quina més bona composició del Joan Casares, ara en l’ona Jazz Messengers. El swing ha aparegut amb el trombó del Toni Belenguer, mestre ell de totes les “vares”, i més la del seu trombó. Magnífic solo i demostració de velocitat interpretativa increïble, no endebades és un dels millors trombonistes de l’escena espanyola, entre d’altre com Carlos Martín, Josep Tutusaus i alguns més. El “Rhodes” que no sé si Fender del Jöel ha sonat d’aquella manera tan característica i que tan ens recorda els anys 70s on gent com Keith Jarret, Chick Corea, Joe Zawinul i d’altres el varen introduir en el món del Jazz-Rock i Fusió que aleshores es feia amb Miles Davis com a catalitzador i Weather Report seguint-li els passos. Un tema viu, que per acabar el projecte del Joan i Oriol ens va la mar de bé, però nosaltres encara seguim però abans dir-vos que.....

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I nosaltres acabarem ja el programa amb el vinil de 180 grams digitalitzat en primera escolta del gran Pepper Adams anomenat...


“PEPPER ADAMS Plays The Compositions of CHARLES MINGUS”

Enregistrat el 9 i 12 de setembre de 1963 a New York
Teddy Charles Productor
Reeditat per Jazz Workshops               JW-018
Productor executiu Jordi Pujol

Pepper Adams, saxo baríton
Charles McPherson, saxò alt
Bennie Powell, trombó
Bob Cranshaw, contrabaix
Dannie Richmond, bateria

Artistes convidats:
Zoot Sims, Saxo tenor
Paul Chambers, contrabaix
Hank Jones, piano
Thad Jones, Trompeta

Aquest és un projecte enregistrat en dos dies i per tant amb diferents músics, així és que dels nou temes enregistrats, sis es van fer en octet i els altres tres  en quintet.

Charles Mingus Jr. (22 d'abril de 1922 - 5 de gener de 1979) va ser un contrabaixista nord-americà de jazz, pianista, compositor i bandleader. Les seves composicions van conservar la sensació calenta i emotiva d'un hard bop, dibuixant en gran mesura la música gospel negra i el blues, mentre que de vegades contenien elements de Third Stream, free jazz i música clàssica. Una vegada va citar Duke Ellington i l'església com les seves principals influències.

El músic que escoltarem i qui va preparar aquest homenatge a Mingus és un músic blanc, Pepper Adams. I això ho especifico perquè quan va aparèixer en escena, ningú es podia creure que aquell so fos obtingut per un músic blanc. Abans d’aquest disc, Adams ja havia format part de la banda de Mingus i quan va realitzar aquest disc, l’insigne compositor i contrabaixista estava a dalt de tot del reconeixement mundial per la seva música. Voldria fer esment que aleshores Eric Dolphy encara formava part de la seva banda.

Escoltem ja el primer tema que us proposo d’un projecte encabit en el Hard Bop més autèntic, i darrer tall de la cara B, tema anomenat....

B4.- Strollin’ Honis             (Ch. Mingus)                        5m29s

Doncs alguns ja haureu relacionat aquest tema amb el “Nostalgia in Times Square”, la melodia del qual ha sonat clarament després de la intro delicada que no ens pressuposa la música que escoltaríem després, han encetat el tema a tot swing. I sí, és això el que escoltareu ara i fins que s’acabi el programa. Swing, Bop i Blues, o sigui Hard Bop, sense oblidar el Gospel, tan arrelat a la música de Mingus. Després de la referència al “N.T.S”, el mateix líder ens ha mostrat el seu llenguatge al saxo baríton, magnífic i no gaire valorat aleshores pel gran públic per la allargassada ombra de Gerry Mulligan.
Gran solo del líder a partir del qual Thad Jones a la trompeta ens mostra la nitidesa del seu so. Una formació a quintet en aquest, un dels sis temes que he comentat abans, i amb el seu germà Hank Jones amb un nítid solo al piano. I amb una base rítmica amb Paul Chambers i Danny Richman.

Adams va néixer a Michigan el 1930 i ens va deixar el 1986 a New York. Va ser un saxo baríton de Hard Bop, amb una sonoritat dura i ferma, plenament fidel a la considerada normal de l’instrument. Parkerià d’arrel, Adams és també un músic flexible que pot ser tan sensible com tècnic i imperturbable. Sense Mulligan, hauria estat el saxo baríton de referència del jazz modern. Va participar a la Guerra de Corea. En tornar, va tocar amb Stan Kenton, Benny Goodman i formar el seu quintet amb Donald Byrd, Bobby Timmons i Elvin Jones. Després hi participaria Herbie Hancock, amb Timmons  amb els Jazz Messengers.

Seguim amb un altre magnífic  conegut tema, primer tall de la cara A, amb una història de segregació al darrera. Ja sabeu que Mingus va ser un activista ferm contra la segregació i aquest tema en va ser un exemple, arranjat per Thad Jones n’és un exemple, el conegut...

A1.- Fables of Faubus       (Ch. Mingus)                        4m23s

Una melodia llarga, un tema amb una estructura força complexa, amb la melodia ben reconeguda i un canvi a la B, al pont, magnífic. Hank Jones és qui ha enllaçat el seu piano amb la segona part del tema a tempo fast, després de nou la A i el pont, per a iniciar el seu solo, magnífic, el líder al saxo baríton. Fables of Faubus és un tema compost per Charles Mingus, una de les obres més explícitament polítiques de Mingus, tema escrit com a protesta directa contra el governador d'Arkansas, Orval E. Faubus qui va enviar la Guàrdia Nacional el 1957 per evitar la integració de nou adolescents afroamericans  a la Little Rock Central High School.

Adams va col·laborar amb Mingus des del 1962 al 1966, i posteriorment va formar un nou quintet amb Thad Jones, Roc Carter i Mel Lewis, d’on sorgiria la “Thad Jones-Mel Lewis Big Band” on hi participaria també Adams. Després va liderar el darrer enregistrament de Cannonball Adderley i va estar-se per Europa enregistrant amb diversos músics. El 1983 va enregistrar un dels seus millors discos amb Hank Jones i el aleshores jove Kenny Wheeler anomenat “Conjuration: Fat Tuesday Session”.


Seguim ara amb un altre tema ple de swing amb una magnífica intervenció de Paul Chambers en el tema....

A2.- Black Light       (Ch. Mingus)                        3m39s

En aquest magnífic arranjament de Adams i tema de Mingus, hem pogut escoltar de quina manera ha brillat Paul Chambers i que va ser com va enlluernar a Miles Davis anys abans i que el va permetre participar en multitud de projectes al més alt nivell. Ens na’adonem que mentre aquest fa el seu gran solo, Adams i Jones, saxo baríton i trompeta li fan una mena de “Comping” seguint l’harmonia enlloc del piano. Li segueix el pont, on Hank Jones s’esplaia al piano solo, per després el solo del seu germà, seguint l’ona del de tots estimat Clifford Brown. El líder també s’hi afegeix, magnífic en el seu so. Ambdós vents acaben el tema amb la melodia inicial.

Mingus va apostar per la improvisació col·lectiva, similar a les antigues desfilades de jazz de New Orleans, amb especial atenció a com cada membre de la banda havia d’interactuar amb el grup en general. A l'hora de crear les seves bandes, va mirar no només les habilitats dels músics disponibles, sinó també les seves personalitats. Molts músics van passar per les seves bandes i després van seguir amb una carrera personal impressionant. Va reclutar artistes talentosos i de vegades poc coneguts, als quals va utilitzar per muntar configuracions instrumentals no convencionals. Com a intèrpret, Mingus va ser un pioner en la tècnica del contrabaix, àmpliament reconegut com un dels intèrprets més proficients de l'instrument.

Doncs nosaltres acabem el projecte de Pepper Adams dedicat a la música de Charles Mingus amb el conegut tema...

A4.- Better Git It In Your Soul       (Ch. Mingus)                        4m03s

Magnífic tema, amb la formació completa amb Pepper Adams, Thad Jones, Bob Cranshaw, contrabaix, Hank Jones, Charles McPherson, saxo alto, Zoot Sims, saxo tenor, Bennie Powell, trombó i Danny Richman, qui va ser el magnífic bateria de les dues sessions. Tema aquest encabit en el disc “Mingus Ah Um” de Mingus i que aquest va realitzar per Columbia el 1959 on hi havia també el tema dedicat al feixista Faubus, i també "Goodbye Pork Pie Hat", dedicat a Lester Young qui malauradament havia traspassat. Magnífic disc per cert que en aquest programa vam posar ja fa molt, en un programa dedicat a aquest genial músic, Charles Mingus. Una melodia, la d’aquest tema que segurament molts haureu reconegut, típica, en podríem dir, del gran compositor i contrabaixista amb una magnífica petita banda. Hem pogut gaudir amb el primer solo del saxo tenor Zoot Sims, per seguir amb el magnífic del líder, mentre la resta de vents van fer els típics riffs acompanyant-lo. Thad Jones, en aquest disc recordant-nos a Clifford Brown de qui va ser-ne un fidel seguidor, tot i recordant que el nostre estimat Brownie va morir d’accident de cotxe el 1954.

Gairebé tan coneguda com la seva ambiciosa música va ser el temperament sovint temible de Mingus, que li va valer el sobrenom de "The Angry Man of Jazz". La seva negativa a comprometre la seva integritat musical va provocar moltes situacions brusques a l'escenari, exhortacions als músics i acomiadaments. A causa de la seva brillant escriptura per a grups de mida mitjana, i el seu servei i atenció a les possibilitats dels músics dels seus grups, Mingus sovint es considera hereu de Duke Ellington, per qui va expressar una gran admiració i amb qui va col·laborar en el disc “Money Jungle”. De fet, Dizzy Gillespie havia afirmat que Mingus li va recordar "un jove duc", citant el seu "geni organitzatiu" compartit. Les composicions de Mingus segueixen sent interpretades per músics contemporanis que van des de les bandes de repertori com la Mingus Big Band, la Mingus Dinasty i la Mingus Orquestra, fins als estudiants que interpreten les seves partitures i competeixen en el Charles Mingus High School Competition. Gunther Schuller va suggerir que Mingus es classifiqués entre els compositors americans més importants del jazz o del que sigui.

Doncs res més, això ha estat tot fins avui, en un altre programa dedicat a la música de Fresh Sound Records i us ho recordo de nou, primer amb dos projectes New Talent amb el “Second Stream” de Yago Vázquez-Jeff Hirshfield-Scott Lee, i després amb el magnífic projecte de Oriol Vallès-Joan Casares i el seu “Smack 7 Dab”, amb Sambeat i Belenguer i finalment acabant amb un vinil de 180gr digitalitzat en primera escolta per qui us parla editat per Jazz Workshop de la mateixa editorial mare, magnífic disc de Pepper Adams dedicat a la música de Charles Mingus amb tota una colla de grandíssims i reconeguts músics americans.

Abans d’acomiadar-me però dir-vos que aquest divendres 23 de febrer tindrem el concert gratuït organitzat per Jazz Club La Vicentina i patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts amb el magnífic projecte de Xavier Casellas Quartet, amb Xavier Casellas, veu; Albert Bover, piano; Manel Fortià, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. Una formació de luxe amb la qual podrem gaudir al Molí dels Frares a partir de les 21h30m del divendres 23. Sereu molt ben vinguts.

Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo Miquel Tuset i Mallol qui ha realitzat el programa, explicat interessos comuns i seleccionat les músiques, us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |